Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò. 
Sírius pren el seu nom de l'estrella Sirius. "L'estel Sírius (també coneguda com α Canis Majoris i estel del Ca) és el més brillant del cel nocturn (-1,43m). Aquest estel es pot veure des de cada regió habitada de la Terra, i a l'hemisferi nord, és un vèrtex del Triangle Hivernal. A una distància de 8,6 anys llum, Sírius és un dels estels més propers a la Terra. Pertany a la seqüència principal de tipus espectral A1 i té una massa aproximadament 2,1 vegades la del Sol." (Viquipèdia)
El primer gos va ser domesticat a l'Orient Mitjà i no a l'Àsia Oriental, com es creia, segons es desprèn d'un estudi genètic publicat per la revista Nature: "Els gossos tenen moltes més similituds genètiques amb els llops que habiten al Pròxim Orient que amb els de qualsevol altre hàbitat del món. L'anàlisi genètica apunta que aquesta regió és l'origen del gos domèstic modern", diu Robert Wayne, de l'Universitat de Califòrnia.Segons el científic, es tracta d'un resultat "inesperat", ja que fins ara es va creure que el gos domesticat procedeix d'Àsia Oriental i en particular, de la Xina. No obstant això, les noves conclusions es basen en un estudi genètic molt més complet i es corresponen millor amb les dades arqueològiques.
L'equip de Wayne analitzar més de 48.000 marcadors genètics obtinguts de més de 900 gossos de 85 races diferents i de 200 llops de tot el món, incloses les espècies que habiten a Amèrica del Nord, Europa, Orient Mitjà i Àsia Oriental.
Segons arqueòlegs, la domesticació de gossos va iniciar a l'Orient Mitjà fa uns 12.000 o 13.000 anys. També va ser en aquesta regió on es va domesticar per primera vegada els gats i la majoria dels caps de bestiar, així com va sorgir l'agricultura.
Estudio genético traslada la “cuna” del perro doméstico a Oriente Medio
El primer perro fue domesticado en Oriente Medio y no en Asia Oriental, como se creía antes, según se desprende de un estudio genético publicado hoy por la revista Nature.
"Los perros tienen muchísimas más similitudes genéticas con los lobos que habitan en Oriente Próximo que con los de cualquier otro hábitat del mundo. El análisis genético apunta a que esta región es el origen del perro doméstico moderno", afirma Robert Wayne, de la Universidad de California, quien encabeza el equipo internacional de investigadores responsable del estudio.
Según el científico, se trata de un resultado "inesperado", ya que hasta ahora se creyó que el perro domesticado procede de Asia Oriental y en particular, de China. No obstante, las nuevas conclusiones se basan en un estudio genético mucho más completo y se corresponden mejor con los datos arqueológicos.
El equipo de Wayne analizó más de 48.000 marcadores genéticos obtenidos de más de 900 canes de 85 razas distintas y de 200 lobos de todo el mundo, incluidas las especies que habitan en Norteamérica, Europa, Oriente Medio y Asia Oriental.
Según arqueólogos, la domesticación de perros inició en Oriente Medio hace unos 12.000 o 13.000 años. También fue en esa región donde se domesticaron por primera vez los gatos y la mayoría de las reses, así como surgió la agricultura.
Etiquetes de comentaris: Cultura, Gos domèstic
