Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò. 
Sírius pren el seu nom de l'estrella Sirius. "L'estel Sírius (també coneguda com α Canis Majoris i estel del Ca) és el més brillant del cel nocturn (-1,43m). Aquest estel es pot veure des de cada regió habitada de la Terra, i a l'hemisferi nord, és un vèrtex del Triangle Hivernal. A una distància de 8,6 anys llum, Sírius és un dels estels més propers a la Terra. Pertany a la seqüència principal de tipus espectral A1 i té una massa aproximadament 2,1 vegades la del Sol." (Viquipèdia)
La manipulació feixista i antidemocràtica espanyola persistirà, amb la vergonya anomenada "Llei electoral" que regala als partits de dretes els vots robats al poble "sobirà". La subcomissió, creada al Congrés per tractar la reforma, ha desestimat l'informe del Consell d'Estat que donava la raó a IU, i els senyoritos latifundistes han decidit no reformar la llei electoral i mantenir l'injustícia plutocràtica de la tupinada: PP, PSOE, CiU i PNB, tots farcits de corrupció fins al capell. Els que "donen lliçons" a Cuba fan fàstic.Javier Parra. "Motius d'austeritat", han al.legat PP i PSOE per negar-se a aprovar la reforma de la Llei Electoral que fins i tot havia suggerit el Consell d'Estat. A més, han comptat amb el suport dels nacionalistes de dretes, de PNB i CiU, per mantenir vigent una llei canalla i antidemocràtica que fa que uns vots valguin deu vegades menys que altres. Es proposava, per exemple, augmentar el nombre de diputats per eliminar els mínims per província per aconseguir escó, per perfeccionar la llei d'Hont o per fixar un fons estatal de restes. No hi ha hagut manera. PP i PSOE es juguen molt, ni més ni menys que perdre el sobredimensionat protagonisme social, mediàtic i institucional que mereixen, i que realment representen.
Estic segur que hi ha desenes de milers, centenars de milers o fins i tot milions de votants, que si tinguessin coneixement d'aquest "tupinada a l'espanyola", del que realment suposa l'actual Llei Electoral, s'indignarien i se'ls cauria la cara de vergonya de sostenir amb els seus vots un estat de coses que molt poc s'assembla a una democràcia real i que queda a anys llum del que hauria de ser una democràcia plena. Agrada molt als "capos" dels partits polítics del règim donar lliçons de democràcia més enllà de les nostres fronteres, però no semblen adonar-se que la biga en l'ull propi.
Sincerament, sento vergonya, però també sento fàstic, indignació i tristesa. I em sembla inconcebible que els miserables que intenten mantenir l'estat d'excepció democràtica al nostre país no rebin la resposta que mereixen per part de la ciutadania, que és menyspreada i tractada com autèntica escombraries cada quatre anys, i centenars, fins i tot milions dels seus vots són tirats per al vàter electoral instal lat al nostre país des de fa dècades.
Ni PP ni PSOE creuen en la democràcia, i tampoc aquests nacionalistes que veuen en una possible reforma de la Llei Electoral una pèrdua de posicions davant d'altres organitzacions que els superen en moltes vegades en suport popular. A PP i PSOE els importa una merda la democràcia si no està ben controlada per ells, però la mateixa merda els importa els drets humans, per molt que d'ells facin gala darrere de cada catifa vermella.
És possible que encara aconsegueixin mantenir domesticades a milions de persones, i que segueixin pensant que la majoria dels ciutadans i ciutadanes són gilipolles. Si no ho creguessin no actuarien així. Però no haurien d'oblidar que el primer pas de la revolta és la indignació. I cada vegada som més els indignats.
El "pucherazo a la española" de PSOE, PP, PNV y CiU
Javier Parra
"Motivos de austeridad", han alegado PP y PSOE para negarse a aprobar la reforma de la Ley Electoral que incluso había sugerido el Consejo de Estado. Además, han contado con el apoyo de los nacionalistas de derechas, de PNV y CiU, para mantener vigente una ley canalla y antidemocrática que hace que unos votos valgan diez veces menos que otros. Se proponía, por ejemplo, aumentar el número de diputados para eliminar los mínimos por provincia para lograr escaño, para perfeccionar la ley d´Hont o para fijar un fondo estatal de restos. No ha habido manera. PP y PSOE se juegan mucho, ni más ni menos que perder el sobredimensionado protagonismo social, mediático e institucional que merecen, y que realmente representan.
Estoy seguro que hay decenas de miles, centenares de miles o incluso millones de votantes, que si tuvieran conocimiento de éste "pucherazo a la española", de lo que realmente supone la actual Ley Electoral, se indignarían y se les caería la cara de vergüenza de sostener con sus votos un estado de cosas que muy poco se parece a una democracia real y que queda a años luz de lo que debería ser una democracia plena. Gusta mucho a los "capos" de los partidos políticos del régimen dar lecciones de democracia más allá de nuestras fronteras, pero no parecen darse cuenta que la viga en el ojo propio.
Sinceramente, siento vergüenza, pero también siento asco, indignación y tristeza. Y me parece inconcebible que los miserables que intentan mantener el estado de excepción democrática en nuestro país no reciban la respuesta que merecen por parte de la ciudadanía, que es despreciada y tratada como autentica basura cada cuatro años, y centenares, incluso millones de sus votos son tirados por al retrete electoral instalado en nuestro país desde hace décadas.
Ni PP ni PSOE creen en la democracia, y tampoco esos nacionalistas que ven en una posible reforma de la Ley Electoral una pérdida de posiciones ante otras organizaciones que les superan en muchas veces en apoyo popular. A PP y PSOE les importa una mierda la democracia si no está bien controlada por ellos, pero la misma mierda les importa los derechos humanos, por mucho que de ellos hagan gala detrás de cada alfombra roja.
Es posible que aún consigan mantener domesticadas a millones de personas, y que sigan pensando que la mayoría de los ciudadanos y ciudadanas son gilipollas. Si no lo creyeran no actuarían así. Pero no deberían olvidar que el primer paso de la rebelión es la indignación. Y cada vez somos mas los indignados.
Etiquetes de comentaris: Llei Electoral
