Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò. 
Sírius pren el seu nom de l'estrella Sirius. "L'estel Sírius (també coneguda com α Canis Majoris i estel del Ca) és el més brillant del cel nocturn (-1,43m). Aquest estel es pot veure des de cada regió habitada de la Terra, i a l'hemisferi nord, és un vèrtex del Triangle Hivernal. A una distància de 8,6 anys llum, Sírius és un dels estels més propers a la Terra. Pertany a la seqüència principal de tipus espectral A1 i té una massa aproximadament 2,1 vegades la del Sol." (Viquipèdia)
El linxament mediàtic i polític contra els dirigents d’Iniciativa per Catalunya-Els Verds té un objectiu precís: Impedir, de totes totes, la conformació del tercer Tripartit. En perfecta sincronia, el “sometent mediàtic” –encapçalat per “La Vanguardia” de la familia Godó- i la dreta autòctona –representada per CiU i PP- s’han abraonat amb fúria contra els màxims responsables de les conselleries d’Interior i Medi Ambient, en un intent d’enfonsar les expectatives electorals d’ICV.La comissió parlamentària d’investigació sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan ha conclós els seus treballs sense que CiU i PP hagin aconseguit la desautorització política del conseller Joan Saura, del secretari general d’Interior, Joan Boada, i de la directora general de Prevenció i Extinció d’Incendis, Olga Lanau. Ni molt menys, han assolit la seva pretensió de forçar el president Montilla a destituir Joan Saura i, per extensió, el conseller Francesc Baltasar.
Aquest ferotge embat polític i mediàtic contra Iniciativa contrasta amb el “silenci” que envolta l’acumulació de “marros” i processos judicials per corrupció contra Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Repassem els últims episodis coneguts:
* El Tribunal Suprem ha revisat la sentència del “cas Treball”, que implica l’exconseller Ignasi Farreres
* La Fiscalia Anticorrupció manté oberta una investigació sobre la Fundació Catalunya i Territori i l’entramat d’empreses del Grup IMS, relacionades directament amb UDC, per finançament il·legal del partit. En aquest cas hi ha involucrat el número 2 de la formació democristiana, Josep Sánchez Llibre.
* La instrucció del “cas Pallerols” ha arribat a la recta final. En aquest “affaire” de desviament de diners del Fons Social Europeu hi ha imputats cinc alts càrrecs d’Unió, com l’exsecretari d’organització del partit, Vicenç Gavaldà
* El Tribunal de Comptes ha tornat a multar UDC, ara amb una sanció de 271.797 euros, per rebre “aportacions” anònimes sense justificar, molt per sobre del límit permés per la Llei de finançament de partits
*A una altra fundació del partit, l’Institut Humanístic Miquel Coll i Alentorn, també s’hi han detectat sospitoses operacions financeres
Unió Democràtica és un partit atípic. Mai no s’ha presentat en solitari a unes eleccions i tota la seva activitat política la desenvolupa com a apèndix de Convergència Democràtica. Té molts pocs militants i la seva estructura de poder intern romàn inamovible des de fa anys i panys, amb el tàndem format per Josep Antoni Duran Lleida i Josep Sánchez Llibre dirigint el “cotarro”.
Ens podem imaginar què hauria passat si tota aquesta acumulació de “marros” que afecten les finances d’UDC s’haguessin produït a Iniciativa per Catalunya, a Esquerra Republicana, al Bloc Nacionalista Gallec o a Eusko Alkartasuna? L’escàndol periodístic seria majúscul, els dirigents responsables haurien estat reprovats públicament i les bases militants els haurien destituït i haurien fet foc nou, com passa ara amb Unió Mallorquina.
Però Unió Democràtica de Catalunya “is different”. Tot i les múltiples evidències que els assenyalen, Josep Antoni Duran Lleida i Josep Sánchez Llibre es fan els “desentesos” i les “víctimes”, quan tothom sap que controlen el partit amb mà de ferro, de dalt a baix. Per entendre aquesta espaterrant situació cal tenir molt present l’estretíssima complicitat –corroborada en les intervencions telefòniques del sumari del “cas Treball”- que hi ha entre el director de “La Vanguardia”, José Antich, i el president del comitè de govern d’UDC, Josep Antoni Duran Lleida. Sense aquesta “liaison dangereuse”, Unió ja hauria fet, de fa temps, la imprescindible catarsi democràtica i regeneradora que necessita.
