Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò. 
Sírius pren el seu nom de l'estrella Sirius. "L'estel Sírius (també coneguda com α Canis Majoris i estel del Ca) és el més brillant del cel nocturn (-1,43m). Aquest estel es pot veure des de cada regió habitada de la Terra, i a l'hemisferi nord, és un vèrtex del Triangle Hivernal. A una distància de 8,6 anys llum, Sírius és un dels estels més propers a la Terra. Pertany a la seqüència principal de tipus espectral A1 i té una massa aproximadament 2,1 vegades la del Sol." (Viquipèdia)
El PCE ha comunicat que considera les incidències elèctriques: "Un efecte pervers de la política de privatitzacions del PSOE-PP; la ciutadania ha de prendre nota de les mentides neoliberals sobre la bondat de la privatització dels serveis i més quan, com l'electricitat, és estratègica". "El PCE reivindica la nacionalització del sector elèctric, com a sector estratègic per a la ciutadania i l'economia d'aquest país", declarà José Luis Centella.Segons el Secretari General del Partit Comunista d'Espanya, José Luis Centella: "Espanya disposa d'una capacitat de generació que duplica el que el país és capaç de demanar fins i tot en hores punta. Hi ha més de 90.000 megawatts (MW) de potència instal.lada peninsular, mentre que el consum instantani d'electricitat mai ha superat el record dels 45.450 megawatts (MW) que es va assolir el 17 de desembre de l'any 2007".
En aquest sentit, diuen des del PCE, és molt alliçonador el comunicat oficial que Red Eléctrica Española (REE) va emetre aquell dia, ja que ressalta que el sistema elèctric va poder atendre sense dificultat una demanda històrica", recorda el PCE, que assenyala que la mateixa REE afirma en els seus informes periòdics que la qualitat del servei i la seguretat de subministrament del sistema elèctric espanyol és alta, plenament satisfactòria, encara que la potència instal.lada mai estigui operativa o disponible al 100%, ja sigui per manca d'aigua i vent que facin funcionar els embassaments i els parcs eòlics o per raons de manteniment i avaries puntuals que puguin patir les centrals tèrmiques alimentades per urani, carbó i gas natural.
"Aleshores ençà, ¿Per què s'han produït les apagades a Catalunya?", es pregunta el secretari d'Economia del PCE, Javier Navascues: "No és per manca de potència elèctrica o perquè no s'hagi construït la cèlebre línia de Molt Alta Tensió sinó per una gestió deficient de la xarxa, per manca de manteniment i per falta d'inversió per part d'Endesa".
Ha continuat el responsable comunista dient que aquesta és la realitat. Segons un informe publicat per Melania Mur Sangrá, professora de la Universitat de Saragossa, el 2005, des de la seva privatització, la inversió d'Endesa ha caigut (com a percentatge del valor de les seves instal.lacions) un 5% i l'eficiència un 12%. Ara, això sí, la rendibilitat que obtenen els seus accionistes ha augmentat prop del 20%.
"Efectivament, la privatització millora la gestió de les empreses, però per als seus accionistes", ha dit Navascues i ha continuat: "Aquesta és la realitat després de tant ball entre Gas Natural, EON, ACCIONA i finalment ENEL. Qui és ENEL?, és l'empresa elèctrica italiana PÚBLICA. Aquesta és la que s'està beneficiant. A això ens ha portat la privatització".
El PCE pide la nacionalización de las eléctricas como sector estratégico
Ante la situación de falta de suministro eléctrico que han sufrido y aún padecen en Cataluña tras la nevada de semanas atrás, el Partido Comunista de España ha hecho público un comunicado en el que considera el hecho como "un efecto perverso de la política de privatizaciones del PSOE-PP y que la ciudadanía debe tomar nota de las mentiras neoliberales de la bondad de la privatización de los servicios y más cuando como la electricidad es estratégico".
"Por todo ello el PCE reivindica la nacionalización del sector eléctrico, como sector estratégico para la ciudadanía y la economía de este país", declaró José Luis Centella Secretario General del Partido Comunista de España.
"España dispone de una capacidad de generación que duplica lo que el país es capaz de demandar incluso en horas punta. Existen más de 90.000 megavatios (MW) de potencia instalada peninsular, mientras que el consumo instantáneo de electricidad nunca ha superado el record de los 45.450 megavatios (MW) que se alcanzó el 17 de diciembre del año 2007.
A este respecto, dicen desde el PCE, es muy aleccionador el comunicado oficial que Red Eléctrica Española (REE) emitió ese día, pues resalta que el sistema eléctrico pudo atender sin dificultad una demanda histórica", recuerda el PCE, quien señala que la propia REE afirma en sus informes periódicos que la calidad del servicio y la seguridad de suministro del sistema eléctrico español es alta, plenamente satisfactoria, aunque la potencia instalada nunca esté operativa o disponible al 100%, ya sea por falta de agua y viento que hagan funcionar los embalses y los parques eólicos o por razones de mantenimiento y averías puntuales que puedan sufrir las centrales térmicas alimentadas por uranio, carbón y gas natural.
"Entonces, ¿por qué se han producido los apagones en Cataluña?", se pregunta el Secretario de Economía del PCE, Javier Navascues. "No es por falta de potencia eléctrica, o porque no se haya construido la célebre línea de Muy Alta Tensión sino por una gestión deficiente de la red, por falta de mantenimiento y por falta de inversión por parte de Endesa".
Ha continuado el responsable comunista, que esa es la realidad. Según un informe publicado por Melania Mur Sangrá, profesora de la Universidad de Zaragoza, en 2005, desde su privatización la inversión de Endesa ha caído (como porcentaje del valor de sus instalaciones) un 5% y la eficiencia un 12%. Ahora, eso sí, la rentabilidad que obtienen sus accionistas ha aumentado cerca del 20%.
"Efectivamente, la privatización mejora la gestión de las empresas, pero para sus accionistas" ha dicho Navascues y ha continuado, esta es la realidad tras tanto baile entre Gas Natural, EON, ACCIONA y finalmente ENEL. ¿Quién es ENEL?, es la empresa eléctrica italiana PÚBLICA. Esa es la que se está beneficiando. A esto nos ha llevado la privatización.
Etiquetes de comentaris: PCE
