Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò. 
Sírius pren el seu nom de l'estrella Sirius. "L'estel Sírius (també coneguda com α Canis Majoris i estel del Ca) és el més brillant del cel nocturn (-1,43m). Aquest estel es pot veure des de cada regió habitada de la Terra, i a l'hemisferi nord, és un vèrtex del Triangle Hivernal. A una distància de 8,6 anys llum, Sírius és un dels estels més propers a la Terra. Pertany a la seqüència principal de tipus espectral A1 i té una massa aproximadament 2,1 vegades la del Sol." (Viquipèdia)
El Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) de Veneçuela va aprovar aquest dijous la sol·licitud d'extradició, des dels EUA, de l'ex president veneçolà Carlos Andrés Pérez, com va requerir, a començaments de mes, la Fiscalia General. La Sala de Cassació Penal del tribunal va declarar: "Procedent la sol·licitud d'extradició" de Pérez, després que la fiscal general veneçolana, Luisa Ortega Díaz, la sol.licités l'1 de març.Pérez és sol·licitat per la seva responsabilitat respecte a les morts registrades durant els successos esdevinguts els dies 27 i 28 de febrer i l'1 i 2 de març de 1989, coneguts com "El Caracazo".
La Fiscalia General veneçolana acusa l'ex mandatari per "la presumpta comissió" del delicte de "homicidi intencional qualificat" pels successos de la violenta revolta social que va esclatar a Caracas, la capital veneçolana, i els seus voltants.
Ortega Díaz, va informar el passat 1 de març que la sol.licitud havia estat presentada davant el Tribunal 32 de Control de Caracas, que la va enviar al Suprem perquè aquest, en un termini de 30 dies, decidir si procedia o no la petició.
Ara, el TSJ "haurà de passar tots els documents a l'Executiu" veneçolà per tal que aquest processi la comanda davant el Govern dels Estats Units, país on resideix l'ex mandatari, va explicar el director general d'Actuació del Ministeri Públic, Alejandro Castillo.
El funcionari va indicar que des de l'any 2005 hi ha una ordre privativa de llibertat contra Pérez pel delicte de "homicidi intencional qualificat", que està penat amb entre 15 i 20 anys de presó. No obstant això, en cas que el país nord-americà respongui a la comanda veneçolà i sigui trobat culpable, l'ex governant només podrà ser castigat amb arrest domiciliari de fins a quatre anys per la seva avançada edat.
El 27 de febrer de 1989, el poble de Veneçuela es va alçar contra el Govern de Pérez, per l'aplicació de mesures econòmiques neoliberals sota l'assessorament del Fons Monetari Internacional (FMI), acció que va ser brutalment reprimida per les forces militars i policials deixant, segons xifres oficials, més de 300 morts, encara que testimonis, investigadors i organitzacions de drets humans assenyalen que els morts són més de mil.
Moltes de les víctimes van ser sepultades en fosses comunes, específicament en el sector de la Pesta, ubicat al Cementiri General del Sud a Caracas. Recentment, les autoritats veneçolanes van iniciar el procés d'exhumació de cadàvers per identificar les restes de les víctimes.
La sentència va ser signada pel magistrat Eladio Aponte.
Tribunal venezolano aprobó solicitud de extradición de ex presidente desde EE.UU.
El Tribunal Supremo de Justicia (TSJ) de Venezuela aprobó este jueves la solicitud de extradición, desde Estados Unidos, del ex presidente venezolano, Carlos Andrés Pérez, como lo requirió a comienzos de mes la Fiscalía General de esa nación suramericana.
La Sala de Casación Penal del máximo tribunal declaró "procedente la solicitud de extradición" de Pérez, después que la Fiscal General venezolana, Luisa Ortega Díaz, la solicitara el pasado 1 de marzo. La sentencia fue firmada por el magistrado Eladio Aponte.
Pérez es solicitado por su responsabilidad respecto a las muertes registradas durante los sucesos acaecidos los días 27 y 28 de febrero y 1 y 2 de marzo de 1989, conocidos como "El Caracazo".
La Fiscalía General venezolana acusa al ex mandatario por "la presunta comisión" del delito de "homicidio intencional calificado" por los sucesos de la violenta revuelta social que estalló en Caracas, la capital venezolana, y sus alrededores.
Ortega Díaz, informó el pasado 1 de marzo que la solicitud había sido presentada ante el Tribunal 32 de Control de Caracas, que la envió al Supremo para que éste, en un plazo de 30 días, decidaiera si procedía o no la petición.
Ahora, el TSJ "deberá pasar todos los documentos al Ejecutivo" venezolano para que éste procese el pedido ante el Gobierno de Estados Unidos, país donde reside el ex mandatario, explicó el director general de Actuación del Ministerio Público, Alejandro Castillo.
El funcionario indicó que desde el año 2005 existe una orden de privativa de libertad contra Pérez por el delito de "homicidio intencional calificado", que está penado con entre 15 y 20 años de prisión.
Sin embargo, en caso de que el país norteamericano responda al pedido venezolano y sea hallado culpable, el ex gobernante sólo podrá ser castigado con arresto domiciliario de hasta cuatro años debido a su avanzada edad.
El 27 de febrero de 1989, el pueblo de Venezuela se alzó contra el Gobierno de Pérez, por la aplicación de medidas económicas neoliberales bajo el asesoramiento del Fondo Monetario Internacional (FMI), acción que fue brutalmente repelida por las fuerzas militares y policiales dejando, según cifras oficiales, más de 300 muertos, aunque testigos, investigadores y organizaciones de derechos humanos señalan que los decesos son más de mil.
Muchas de las víctimas fueron sepultadas en fosas comunes, específicamente en el sector de La Peste, sector ubicado en el Cementerio General del Sur en Caracas.
Recientemente, las autoridades venezolanas iniciaron el proceso de exhumación de cadáveres para identificar los restos de las víctimas.
Etiquetes de comentaris: Internacional, Veneçuela
