Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò. 
Sírius pren el seu nom de l'estrella Sirius. "L'estel Sírius (també coneguda com α Canis Majoris i estel del Ca) és el més brillant del cel nocturn (-1,43m). Aquest estel es pot veure des de cada regió habitada de la Terra, i a l'hemisferi nord, és un vèrtex del Triangle Hivernal. A una distància de 8,6 anys llum, Sírius és un dels estels més propers a la Terra. Pertany a la seqüència principal de tipus espectral A1 i té una massa aproximadament 2,1 vegades la del Sol." (Viquipèdia)
Cristòfor Colom va ser un jueu de parla catalana que va aprendre el català com a segona llengua, ha assenyalat la professora de literatura hispànica de la Universitat de Georgetown, Estelle Irizarry. Irizarry defensa a El ADN dels escrits de Cristòfor Colom, publicat per Ediciones Puerto, que l'escriptura del descobridor d'Amèrica mostra detalls inequívocs de que va "aprendre a escriure en terres on es parlava el català". L'estudiosa nord-americana apunta que els escrits de Colom mostren l'ús de la "vírgula", una barra inclinada utilitzada en el seu temps com a signe de puntuació únicament en les àrees de l'antic regne d'Aragó, on es parlava el català."El que és evident és que l'espanyol no era la seva primera llengua"
Irizarry apunta que una altra de les característiques de la seva escriptura que, en la seva opinió, prova que era jueu és l'ús d'espais entre paràgrafs, cosa que era típic dels jueus de l'època. La professora apunta a més que l'estil de Colom s'ajusta al dels antics masoretas, els escrivans jueus encarregats de fer còpies fidedignes de les escriptures sagrades.
"El que és evident és que l'espanyol no era la seva primera llengua", diu després d'indicar que el català de l'universal navegant estava ple de incorreccions i de paraules que recorden al portuguès, segons va poder comprovar en tots els documents que avui es conserven de Colom i que va examinar per escriure l'estudi. Irizarry subratlla que entre els errors del català de Colom es troben divuit categories de ladins (per ladí, l'idioma parlat pels jueus de la Península Ibèrica), tant de lèxic com morfològics, ortogràfics i sintàctics.
Colom era un poeta nat amb gran sentit de l'humor
La professora apunta que el cronista de l'època, Bartolomé de las Casas, adultera gran part dels textos que es creuen originals de Colom en afegir a aquests prop d'un 75% de la seva pròpia autoria. En conclusió, Irizarry apunta que Colom va ser un convers amb, potser, experiència com a escrivà i que va aprendre a expressar-se en algun lloc on es parlava el català (com a llengua pròpia) i el ladí com a idioma "vehicular".
L'estudiosa insisteix que a les terres de Castilla no s'utilitzava la vírgula i que per arribar a les seves conclusions va comparar el mètode d'escriptura de Colom amb manuscrits de l'època de Galícia, Tarragona, Castilla, Barcelona i Eivissa, a Espanya, i de altres països d'Europa com Portugal i Itàlia. Irizarry apunta que Colom era un poeta nat amb gran sentit de l'humor.
L'autora, membre de nombre de l'Acadèmia Nord-americana de la Llengua Espanyola i corresponent de la Reial Acadèmia Espanyola, va rebre del Ministeri d'Educació d'Espanya la Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi. L'especialista va dirigir des de 1993 a l'any 2000 Hispània, la revista oficial de l'associació nord-americana de Professors d'Espanyol i Portuguès.
Una profesora de Georgetown defiende que Cristóbal Colón era judío y hablaba catalán
Cristóbal Colón fue un judío de habla catalana que aprendió el castellano como segunda lengua, ha señalado la profesora de literatura hispánica de la Universidad de Georgetown Estelle Irizarry, con motivo de la salida al mercado de la segunda edición de su estudio sobre el origen del navegante.
Aprendió a escribir en tierras donde se hablaba el catalán
Irizarry defiende en "El ADN de los escritos de Cristóbal Colón", publicado por Ediciones Puerto, que la escritura del descubridor de América muestra características inequívocas de que "aprendió a escribir en tierras donde se hablaba el catalán". La estudiosa estadounidense apunta que los escritos de Colón muestran el uso de la "vírgula", una barra inclinada utilizada en su tiempo como signo de puntuación únicamente en las áreas del antiguo reino de Aragón donde se hablaba el catalán.
Para leer más ir a enlace:
Etiquetes de comentaris: Catalunya, Cultura, Educació, Història
