Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò. 
Sírius pren el seu nom de l'estrella Sirius. "L'estel Sírius (també coneguda com α Canis Majoris i estel del Ca) és el més brillant del cel nocturn (-1,43m). Aquest estel es pot veure des de cada regió habitada de la Terra, i a l'hemisferi nord, és un vèrtex del Triangle Hivernal. A una distància de 8,6 anys llum, Sírius és un dels estels més propers a la Terra. Pertany a la seqüència principal de tipus espectral A1 i té una massa aproximadament 2,1 vegades la del Sol." (Viquipèdia)
La justícia britànica ha rebutjat extradir l'ex president bosnià, Ejup Ganic, detingut a l'aeroport londinenc de Heathrow l'1 de març passat i que ahir dimecres per la tarda va tornar lliurement a Bòsnia. Sèrbia l'acusa de cometre crims de guerra durant la guerra que l'OTAN va organitzar als anys 90. L'arrest es va produir quan assistia a una cerimònia de la Universitat de Buckingham en qualitat de president de l'Escola de Ciència i Tecnologia de Sarajevo. No obstant això, el Regne Unit el va posar en llibertat "subjecte a condicions estrictes", a mitjans de març. Tot mentre es persegueix als serbis per defensar-se de l'agresió i el genocidi d'EUA i l'U.E.El jutge Timothy Workman de la Cort de Magistrats de Westminster considera que existeix una "motivació política" darrere d'aquest procés. Es basa en l'anterior resultat de les dues investigacions que s'han fet per separat. El 2003, el Tribunal Penal Internacional per l'Antiga Iugoslàvia va concloure que no existien aquestes proves. D'altra banda, la Fiscalia de Bòsnia i Hercegovina va considerar que darrere d'aquest cas havia motius polítics.
El magistrat apunta que "la combinació d'ambdues (investigacions) em porten a creure que el procés està sent utilitzat amb fins polítics i per això constitueix un abús del procés d'aquest tribunal", va dir el magistrat.
La decisió és favorable als arguments de la defensa. L'advocat de Ganic, Stephen Gentle, al.legava que l'ordre d'extradició tenia el seu origen en motius polítics i per tant no es sostenia legalment.
Acusat per crims de guerra
Ejup Ganic, de 64 anys, va ser vicepresident de Bòsnia durant la guerra civil i col.laborador proper del llavors president i líder musulmà, Alija Izetbegovic. També va ocupar el càrrec de president de la Federació de Bòsnia i Hercegovina de 1997 a 2001.
El 2009 el ministeri d'Interior serbi va emetre una ordre d'arrest contra 19 sospitosos de cometre crims de guerra durant la guerra serbo-bosniana (1992 a 1995), entre ells els membres de la presidència de Bòsnia i Hercegovina Stjepan Kljuic i Ejup Ganic.
Segons Sèrbia, el bosnians estaria implicat en el conegut atac contra la columna de l'exèrcit iugoslau. Els esdeveniments van tenir lloc al carrer Dobrovoljacka entre el 2 i 3 de maig de 1992, un dia després que fos capturat el president bosnià Alija Izetbegovic.
L'exèrcit de l'autoproclamada República de Bòsnia i Hercegovina va atacar un comboi de tropes iugoslaves que es batien en retirada, en virtut d'un acord subscrit per les parts. 42 persones van morir i altres 73 van ser ferides. Sèrbia manté que l'atac va ser una violació de l'acord de Roma i de la convenció de Ginebra. Ganic i altres dirigents bosnians al.leguen que l'ofensiva es va produir per alliberar el president bosnià Alija Izetbegovic, capturat el dia abans a l'aeroport de Sarajevo pels militars serbis.
Etiquetes de comentaris: Bòsnia, Internacional, Regne Unit, Sèrbia
