Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò. 
Sírius pren el seu nom de l'estrella Sirius. "L'estel Sírius (també coneguda com α Canis Majoris i estel del Ca) és el més brillant del cel nocturn (-1,43m). Aquest estel es pot veure des de cada regió habitada de la Terra, i a l'hemisferi nord, és un vèrtex del Triangle Hivernal. A una distància de 8,6 anys llum, Sírius és un dels estels més propers a la Terra. Pertany a la seqüència principal de tipus espectral A1 i té una massa aproximadament 2,1 vegades la del Sol." (Viquipèdia)
Sírius fa els mil amics!
0 comentaris
Sírius, nascuda el 10 de gener d'enguany, ja té 1.000 amics. Ara mateix hem assolit una petita fita que per alguns semblava inassolible, donats els mitjans i posibilitats. Continuarem esforçant-nos per no decebre ningú dels que cerquen bona informació, fiable i contrastada: Una guia amiga en un cel de tempestats i incerteses. Gràcies a tots i al mestre que ens donà inspiració i paciència!: Georges Brassens: LA MALA REPUTACIÓ
En el meu poble sense pretensió
Tinc mala reputació,
Faci el que faci és igual
Tots ho consideren malament,
Jo no penso doncs fer cap mal
Volent viure fora del ramat;
No, a la gent no li agrada que
Un tingui la seva pròpia fe
No, a la gent no li agrada que
Un tingui la seva pròpia fe
Tots tots em miren malament
Excepte els cecs, és natural.
Quan la festa nacional
Jo em quedo al llit igual,
Que la música militar
Mai no va poder aixecar.
En el món ja que no hi ha major pecat
Que el de no seguir al abanderat
I a la gent no li agrada que
Un tingui la seva pròpia fe
I a la gent no li agrada que
Un tingui la seva pròpia fe
Tots em mostren amb el dit
Excepte els manxols, vull i no puc.
Si al carrer corre un lladre
I a la defensa va un ricàs
Traveta dono al senyor
I he aixafat el perseguidor
Això sí que sí que serà una llauna
Sempre tinc jo de ficar la pota
I a la gent no li agrada que
Un tingui la seva pròpia fe
I a la gent no li agrada que
Un tingui la seva pròpia fe
Després de mi tots a córrer
Excepte els coixos, és de creure.
Ja sé amb molta precisió
Com acabarà la funció
No els falta més que el garrot
Pa 'matar-me com un coiot
Tot i que no arme cap embolic
Amb que no va a Roma el camí meu
Que a li gent no li agrada que
Un tingui la seva pròpia fe
Que a la gent no li agrada que
Un tingui la seva pròpia fe
Després de mi tots a bordar
Excepte els muts, és de pensar.
ç
