Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò. 
Sírius pren el seu nom de l'estrella Sirius. "L'estel Sírius (també coneguda com α Canis Majoris i estel del Ca) és el més brillant del cel nocturn (-1,43m). Aquest estel es pot veure des de cada regió habitada de la Terra, i a l'hemisferi nord, és un vèrtex del Triangle Hivernal. A una distància de 8,6 anys llum, Sírius és un dels estels més propers a la Terra. Pertany a la seqüència principal de tipus espectral A1 i té una massa aproximadament 2,1 vegades la del Sol." (Viquipèdia)
L'escriptor i investigador Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) presenta a Sant Pol de Mar el seu últim llibre: El dit d'en Colom: Catalunya, l'Imperi i la primera Colonització americana (1492-1520) abonant més si cap en la teoria sobre la catalanitat de Cristòfor Colom. Una teoria que darrerament se sosté amb l'aparició d'altres tesis paral.leles a càrrec de prestigiosos investigadors nord-americans.Blanc de nombroses crítiques, Bilbeny no deixa a ningú indiferent i no cella en el seu afany, després de dues dècades d'investigació, a demostrar l'acció censora espanyola i la manipulació històrica sobre la figura del descobridor. En el nou volum compila diversos estudis dels que destaca les indagacions sobre la casa barcelonina del príncep Joan-Cristòfol Colom, la seva relació amb el "rei dels catalans, Carles I" i sobre l'Amèrica de parla catalana.
Quin és l'objectiu amb El dit d"en Colom?
Donar a conèixer un recull d'articles ja publicats sobre la figura de Colom i els primers temps de la colonització d'Amèrica. No està pensat, com per exemple en "Colom, príncep de Catalunya" donar més profunditat a la figura del descobridor.
El llibre obre amb la casa barcelonina de Colom. Com arriba a aquesta conclusió?
A través d'uns arxius dels fons notarials de l'època demostro que els Colom era una de les grans famílies de la Barcelona del segle XV. Entre els seus membres es compten banquers, polítics, militars, humanistes, bisbes ... Una saga molt desenvolupada que lidera la guerra civil de Catalunya (1462-1472) al costat dels reis i que obté honors exclusius com ara ser portadors dels fèretres reals. Eren personatges d'una gran rellevància social.
Un pas més per garantir que Cristòfol Colom era català?
Ja gairebé ningú dubta que Colom fos català. Han sortit més investigacions, com el llibre de Charles Merrill, el documental de Discovery Channel i més recentment la tesi de la investigadora nord-americana, Estelle Irizari, que defensa que Colom parlava en català. Com més aprofundim en aquesta teoria més es consolida. Fins i tot vam provar que Amèrica es va organitzar políticament amb la filosofia catalana a través de la figura del virrei, un càrrec militar que en Castilla mai va existir. El virregnat era habitual a Navarra, Aragó, Sicília, Nàpols, València, Mallorca, Amèrica i Catalunya.
Per què a Cristòfor Colom el crida Joan Colom?
He localitzat molta documentació, set o vuit referències que es refereixen a Cristòfol Colom com Joan Colom Bertran i fins i tot com Juan Pedro Colom. A Portugal en diuen Joao Colomo i ell mateix signa amb una jota entrellaçada amb una aquest, el que es tradueix com Joannes. En els seus diaris detalla que va viatjar a Groenlàndia i la documentació d'aquell viatge el cita com Joannes. També és simptomàtic que l'illa de Cuba l'bategés illa Joana i igual que la seva néta. En el llibre desgrana les meves primeres indagacions sobre qui podria ser Cristòfol Colom.
També parla de Colom com a ambaixador de la Generalitat.
De Joan Colom de Barcelona destaco que posseeix títols molt semblants als de virrei i almirall que posseeix Cristòfor Colom. És vicealmirall i almirall a les ordres de Bernat d "Anjou durant la guerra i ambaixador de la Generalitat. Els personatges amb els quals es mou durant la guerra civil també estan citats a Portugal. Parlo dels Yáñez, Silva, Azambuja o els Díaz, que van participar activament en la guerra civil catalana.
On situa la residència de Cristòfor Colom?
En un cens de 1398 ja està documentada una casa palatina a nom de Guillem Colom, a l'actual carrer Mirallers, cantonada amb Banys Vells, al barri de la Ribera, just darrere l'església de Santa Maria del Mar, on en aquella època es s'ubicava la Seca, la Llotja o la duana, a la zona de mercantil mariner. El 1460, en època de revolucions, el palau consta a nom de Joan Colom i quan aquest mor passa al seu fill Jaume (Diego en català). És curiós que malgrat el gran nombre de documents que demostren que els fills del descobridor pledegen judicialment per la casa, el testament que s'ha difós fa cap referència. Fins i tot està documentat que el rei Carles, en una de les seves visites a la ciutat sobre el 1519 i 1520 exerceix de mediador en el conflicte. En l'actualitat, de la casa només es conserven les cavallerisses.
El naixement del descobridor va tenir lloc a ...?
Molts cronistes coincideixen que el naixement de Colom es va produir en una Ribera: a la ribera del Po, la de Gènova, la de Cucurio i fins i tot a la riba del Guadalquivir. En paral.lel, altres cronistes situen la seva casa natal al barri de Santa Maria de Sevilla, on al llarg de la història ha quedat demostrat que Colom mai no va tenir una casa. En el llibre explico que l'únic lloc coincident entre un barri de Santa Maria i la Ribera és Barcelona, on també hi ha una casa Colom molt documentada. Era una gran família, amb mitja dotzena de germans, com Lluís Colom, un capità que participa en la guerra catalana del s. XV i un germà gran eclesiàstic que es deia Jaume (Diego) com l'hereu del descobridor.
¿També versa sobre la data del seu naixement?
Segons les dades que tenim del Cristóforo Colombo italià es tracta d'un senyor que neix al 1451. Una dada que no coincideix amb la vida del Cristòfol Colom que tenim documentat a Barcelona, que va néixer el 1414 i que totes les cròniques, després del descobriment d'Amèrica descriuen com una persona venerable i anciana, un senador romà com definir Fra Bartolomé de las Casas . També hi ha cròniques que el situen el 1477 a Portugal i el descriuen com un home gran, el que no coincideix amb la versió genovesa i jove del personatge. És molt improbable que als 50 anys, edat en què diuen que va morir, patís artrosi i gota molt desenvolupades, unes malalties molt cronificades. L'últim viatge, Colom i al pas en llitera i quan arriba a Barcelona queda postrat al llit durant dos anys abans de morir. Ens trobem llavors davant d'un ancià barceloní, de la família Colom, anomenat Joan, que va néixer abans de 1416.
Era Colom un esclavisme genocida que va sotmetre els indígenes americans?
És una imatge que no té res a veure amb la realitat, al contrari. Colom penjava i castigava als seus soldats si tocaven una sola ploma d'un indi. Consten cartes cap a la corona en què alguns personatges es queixen de l'actitud de Colom, que els impedeix fer-se rics a costa dels indígenes. Se sap que els impedia tenir esclaus, els obligava a construir les seves pròpies cases i laborar les seves pròpies terres. Era tan estricte que fins i tot emet una sèrie d'ordres que el rei li demana pacificar. En el llibre explico la cara humanista de Colom, molt diferent a la imatge que s'ha volgut donar. És curiós que aquesta imatge cruel s'hagi difós a mesura que demostràvem que era de procedència catalana.
Què insinua?
Que la historiografia espanyola ha fet un gran canvi. Ha passat del Colom, aquell encantador genovès que va arribar amb el seu fillet al convent de Palos de Moguer, a parlar d'ell com un tirà, dèspota i assassí que maltractava els seus i matava als indis. És curiós com canvia la realitat mental hispànica després que a Catalunya avancem en la figura del descobridor.
¿Fins i tot en la navegació era català?
És un altre detall que demostra la tesi catalana de Colom. La correspondència de llegües amb milles era diferent segons la procedència del navegant. Colom utilitza la correspondència catalana d'una llegua a quatre milles. Ja al segle XIX van assegurar que la llegua usada per Colom no existia i que la llegua de Castilla era de tres milles. Si aprofundim en els estudis nàutics dels segles XV veiem que s'unifica la mesura i desapareix la de quatre milles, la qual fins aleshores utilitzaven a Catalunya. Per tant ni ell ni els seus marins podien ser castellans ja que la mesura nàutica usada era la catalana de l'època.
¿Arriba a tenir relació amb Arenys de Munt, al Maresme?
Uns nois d'Arenys de Munt un bon dia van editar la Llegenda de la Verge del Bon Retorn (Mare de Déu del Bon Tornar) i expliquen que els marins abans de marxar a Amèrica s'encomanaven a la verge per tenir un bon viatge, la imatge estava a la masia de Can Sala de Dalt. Joan Amades ja parla de la verge de Can Sala de Dalt que Cristòfor Colom duia a la nau Santa Maria.
També desmitifica l'imperi espanyol.
En els darrers capítols del llibre "Carles I rei dels catalans, senyor de les Índies" desmenteixo que el rei estigués a Catalunya d'una manera circumstancial com s'ha volgut transmetre. En realitat l'imperi espanyol de Carles I era l'imperi català més Castilla, però els llibres han adulterat la història. Carles I cada vegada que arriba a la península concentra el seu poder a Saragossa i Barcelona, ciutats des d'on es planifica la nova estructura imperial americana. A Barcelona arriben les naus, a Molins de Rei els tresors d'Hernán Cortés i la volta al món de Magallanes es gesta a Barcelona. A partir d'aquí relaciono a Carles I amb Catalunya i les Índies.
Inclou anècdotes lingüístiques?
És cert. Parlo del "seseo" de tots els americans. Com entendre que en Castilla ia Andalusia no seseaba al segle XV? I com pot ser que tots els americans seseen encara en l'actualitat? Alguns dels més prestigiosos lingüistes admeten que en aquella època, a Espanya només es seseaba a València ia Catalunya. Per això els primers fonaments lingüístics a Amèrica eren catalans. Una anècdota més.
El seu pròxim treball?
Estic investigant sobre els fets al segle XVI, desentranyar tot el que s'ha esborrat premeditadament del Renaixement català i que en Castilla va ser tangencial. Pel que fa a Colom tinc previstos quatre o cinc llibres més, alguns amb més de 500 pàgines, amb una visió definitiva. De la seva família deduzci que el seu nét va deixar de tenir descendència directa però hi ha més ramificacions. A finals del s. XVI van ser almiralls d'Aragó i de les Índies, governadors generals de València.
I el seu desig?
El meu deure no és fer un treball genealògic sinó demostrar que la família Colom catalana era important com per vincular-se amb la reialesa de Catalunya, Portugal i Castilla. És impossible que un plebeu, pastor i analfabet genovès acabi vinculat amb les grans famílies de l'època. I si va succeir així, perquè ningú dóna detalls?.
Etiquetes de comentaris: Cristòfor Colom, Cultura, História
