Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò. 
Sírius pren el seu nom de l'estrella Sirius. "L'estel Sírius (també coneguda com α Canis Majoris i estel del Ca) és el més brillant del cel nocturn (-1,43m). Aquest estel es pot veure des de cada regió habitada de la Terra, i a l'hemisferi nord, és un vèrtex del Triangle Hivernal. A una distància de 8,6 anys llum, Sírius és un dels estels més propers a la Terra. Pertany a la seqüència principal de tipus espectral A1 i té una massa aproximadament 2,1 vegades la del Sol." (Viquipèdia)
La notícia sobre els talps de la CIA en el govern de l'Afganistan va desaparèixer dels mitjans d'informació en un tres i no res. I això, tot i (o degut a) que es tracta d'una cosa que podria provocar un escàndol a escala mundial i una profunda investigació dins de l'Administració nord-americana. L'espurna es va encendre la setmana passada, quan el diari New York Times va acusar, o més aviat, va informar que el cap del Consell Nacional de Seguretat, Mohammed Zia Salehi, és un col.laborador de la CIA i percep diners d'aquesta organització. Al rotatiu novaiorquès van seguir altres mitjans nord-americans en les seves acusacions a altres polítics del govern afganès pel mateix motiu.En qualsevol cas, Washington té ara molts altres mals de cap, a part del de l'Afganistan. El passat cap de setmana, els conservadors nord-americans organitzaven al centre de Washington una manifestació sense precedents contra el president Barack Obama. Obama que, al mateix temps, estava preparant un discurs sobre els fonaments de la política externa dels EUA al respecte de la retirada de les tropes de l'Iraq. Només aquests dos esdeveniments ja són suficients per eclipsar als agents de la CIA infiltrats.
Durant el cap de setmana, des de l'Afganistan va arribar un comunicat oficial del servei de premsa del president, Hamid Karzai, afirmant que cap membre del govern de l'Afganistan està en la nòmina de la CIA. A més, que "el govern afganès contempla aquesta propaganda infundada com perniciosa per l'aliança antiterrorista" i "condemna concloentment les acusacions indiscriminades, que difamen als membres del govern de l'Afganistan". El comunicat va ser recolzat per algunes persones properes al President.
Aquesta història pot ser analitzada des de diverses perspectives. Triem dos: la afganesa i la global, per ser les més il.lustratives.
El mes passat, Mohammed Zia Salehi va ser detingut per la comissió anticorrupció angloamericana. Però gràcies a la mediació del president Karzai, va ser posat en llibertat. Posteriorment, el van acusar de ser agent de la CIA.
D'una banda, aquest fet no és tan estrany i no hauria de ser motiu d'escàndol. Les tropes dels EUA i dels seus aliats estan a l'Afganistan des de fa ja molt de temps, des de l'hivern de 2001-2002. El govern de Hamid Karzai va ser format pels EUA i és un govern d'ocupació. Així ho veu tothom, així ho veuen els afganesos. Seria molt estrany que l'administració afganesa estigués totalment lliure de la influència dels serveis d'intel ligència nord-americans i dels seus agents. Però com la campanya contra l'extremisme i el terrorisme gaudeix del suport de molts països, inclosa Rússia, a ningú se li acut protestar.
Precisament aquests van ser els arguments que van esgrimir en els mitjans de comunicació els analistes en relació amb les primeres acusacions contra Salehi. Corroborar que la CIA porta al país diverses dècades i té molts agents en l'administració afganesa. Però les seves veus no van trigar a apagar-se.
I és que el govern afganès no vol ser vist com un govern d'ocupació i s'esforça molt per distanciar d'aquesta imatge i començar des de zero, encara que sigui amb la mateixa gent. Aquesta és la raó de la indignació, provocada pel servei de premsa. El modest, però molt poderós cap del Gabinet de la Presidència, Mohammed Umar Daudzai, va subratllar en una de les entrevistes que "és molt important que els afganesos tinguin consciència que l'Afganistan és un estat independent, guiat per la voluntat política de Hamid Karzai" . A propòsit, Karzai, tot i la presència militar nord-americà, porta més d'un any establint relacions amb altres països, inclosa la Xina.
No obstant això, hi ha en tot això un petit matís, important, i no només per a l'Afganistan, sinó per a tothom: per què el govern de l'Afganistan el molesta tant que alguns dels seus funcionaris siguin agents del servei d'intel ligència d'un país amic ? Perquè això rebaixa la seva autoritat davant els ulls dels seus conciutadans. A principis dels anys 90 es va teoritzar molt sobre els nous matisos de la paraula "sobirania", globalització, i exportació de la manera de legislar d'un Estat (referint-se als EUA, és clar, o, en darrer terme, als països de la UE) a altres Estats. I en aquesta tessitura, no hauria d'haver cap problema en que algun ministre del govern afganès és o podria ser agent de la CIA.
A la Rússia dels anys 90 els polítics amb doble nacionalitat estaven mal vistos. Al començament del segle XXI va sorgir la moda que les dones dels líders de certs països, com ara Ucraïna i Geòrgia, per citar alguns, fossin estrangeres. Un altre cas interessant és el de la ministra d'economia de Geòrgia, Verónica Kobalia, de 28 anys d'edat, fotografiada a l'escenari d'un club nocturn. No feia res dolent allà, però segurament seria interessant investigar de quina manera aquesta ciutadana canadenca d'origen georgià ha arribat a ser ministra.
I és que no tot el que és nou és bo. De vegades cal respectar els conceptes tradicionals de poder, ciutadania i interessos nacionals.
Etiquetes de comentaris: Afganistan, CIA, EUA, Internacional
