dilluns, 24 de maig de 2010

ICV-EUiA insta al PSC a crear la comissió

El grup parlamentari d´ICV-EUiA ha fet arribar una carta al portaveu del PSC-CpC, Miquel Iceta, on li remarca la necessitat de crear una Comissió d´investigació al Parlament de Catalunya per aclarir les irregularitats detectades en la gestió del Palau de la Música i la possible utilització d´aquesta institució com a font de finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya. Pel que fa a les compareixences, el grup parlamentari d´ICV-EUiA creu “imprescindibles” les dels màxims dirigents de CDC i membres del Govern en aquells moments que “considerem conjuntament necessàries”, les dels màxims responsables de la Fundació Trias Fargas (ara Catdem), la del dirigent del PI i CDC Àngel Colom, i les de l´exalcalde de l´Ametlla del Vallès, Albert Palay (independent) i l´exregidor del mateix municipi, Jaume Codina (CiU).

En el text de la missiva, es diu que la petició d´explicacions a la formació que lidera Artur Mas ha obtingut el “menyspreu” com a resposta i l'al.lusió a una “llibreteta” que ens ha recordat els “hilillos” del senyor Rajoy quan es va produir el naufragi del Prestige. Però la “llibreteta” podria tacar tant com els “hilillos”.

Per a ICV-EUiA, els darrers fets denunciats per diversos mitjans de comunicació “fan creïble la possible utilització incorrecte de recursos públics i el possible finançament il.legal d´una força política” i això justifica que el Parlament de Catalunya investigui “dins les seves possibilitats” la realitat d´aquestes acusacions i que els implicats donin explicacions a la ciutadania a través de la institució que representa la sobirania popular.

També, si no entrés en contradicció amb les actuacions judicials, les dels màxims directius del Palau de la Musica, Fèlix Millet, Jordi Montull i Gemma Montull. De la mateixa manera, també vol que compareguin els màxims directius de les empreses constructores citades en les informacions aparegudes aquests dies i “les que considerin oportunes la resta de grups”.

Pel que fa al calendari, el grup parlamentari d´ICV-EUiA veu factible la creació de la comissió “per temps, per motius i per legitimitat”, perquè encara queden més de dos mesos sencers de període de sessions. Tenint en compte que la Comissió d´Horta va durar set setmanes des de la primera sessió (8 de febrer) fins al Ple de conclusions (24 de març) i que en aquest cas, les compareixences no haurien de ser tan nombroses com les 47 d´aquell cas, ICV-EUiA proposa “fer un parell de sessions setmanals i tot i que el darrer Ple és previst pels dies 14 i 15 de juliol, res no impedeix celebrar un darrer ple la ultima setmana de juliol (el 28 o 29)”.

Per tot això, en la carta de la coalició s´expressa que "la voluntat política que així sigui, com ja han fet ERC i el PP, i ens agradaria que el grup socialista ho vegi de la mateixa manera".

Nuet a Jerusalem: "La violència es palpa a l'ambient"

El senador d´EUiA adscrit al grup de l´Entesa Catalana de Progrés, Joan Josep Nuet, és de viatge als territoris de Palestina i Israel, una estada que allargarà fins el pròxim diumenge 30 de maig. Nuet forma part d´una delegació d´activistes i càrrecs públics de l´Estat espanyol i l´objectiu de la mateixa és intercanviar punts de vista i elaborar un informe sobre la situació dels drets humans a la zona.

Recordem que el mes de gener passat, una delegació parlamentària, en què també va participar Nuet, va dur a terme la mateixa tasca a Colòmbia, fent públiques les seves conclusions i els seus compromisos pel respecte dels drets humans a la zona.

Aquesta delegació visitarà Jerusalem, Ramallah, Betlem, Hebron, Qalqiliya (ciutat cercada pel ´mur de la vergonya´) i Nablus (zona on hi ha el camp de refugiats d´Askar) i mantindran entrevistes, a més de la trobada amb les autoritats consulars espanyoles a Jerusalem, amb ONG palestines -com ´Stop the Wall´ i altres de defensa dels drets humans, cas d´Addameer, l´associació de familiars de persones detingudes-, comitès populars, representants dels partits polítics palestins i càrrecs públics, com l´alcalde de Betlem.

Primeres impressions de Nuet a Jerusalem


Segons explica el senador Nuet, el grup d´observadors ha entrat per separat a Israel. En arribar a l´aeroport de Ben Gurion (Tel Aviv) li han preguntat si viatjava sol, el motiu de la seva visita i si era la primera vegada que viatjava a Israel. Ara es troba a Jerusalem. “Hem creuat la ciutat i hem acabat a l´estació de autobusos de Jerusalem Est. El bus no pot entrar més enllà ja què aquest sistema de transport és dual: Els verds i petits pels palestins i els grans, nous i de color clar pels jueus”, diu Nuet.

A Jerusalem “sembla que hi hagi dues ciutats diferents, l´únic que les uneix és el color de la pedra (l´administració municipal obliga a construir en pedra blanca)”. El dia de l´arribada del grup d´observadors a la part jueva és `sàbat´, la festa setmanal: “Observem un grup de jueus radicals continguts per un cordó de l´exèrcit, ens expliquen que volen impedir la circulació ja què durant la festivitat jueva tot s´ha d´aturar fins que el sol es posa".

La violència es palpa a l´ambient”, continua explicant Nuet. “Recorrem la ciutat vella. Les cases ocupades per colons desafien amb les seves banderes vistoses. Als cantons, policies i militars israelians. Els fusells d´assalt destaquen amenaçadors, la violència es palpa a l´ambient”.

Les "torres humanes catalanes" s'alcen al centre de Xangai

La Plaça Epoca del carrer Nanjing Oest, situada al centre de la metròpoli oriental xinesa de Shanghai, ha tingut la sort de convertir-se en la primera localitat de la Xina on es presenten les "torres humanes", o els castells en català, una tradició bicentenària de Catalunya. La Colla Vella dels Xiquets de Valls, un dels grups més importants d'aquesta comunitat autònoma d'Espanya, va estrenar a la tarda de diumenge l'espectacle de les torres humanes davant milers de ciutadans shanghaiesos, com a part de les activitats culturals del pavelló ibèric a l'Exposició Universal de Xangai.

La presentació també va ser un preludi a l'inici de la Setmana de Catalunya, que s'inaugura avui dilluns al recinte de l'Expo, amb una sèrie de simposis i conferències per difondre la cultura, gastronomia i comerç catalans.

"Només tenim una setmana, i pensem que la millor manera era portar una de les nostres tradicions més antigues, per donar-nos a conèixer al major nombre possible de persones en poc temps", va dir a Xinhua Jordi Fortuny, director general de difusió corporativa del Departament de la Presidència del govern de Catalunya.

El funcionari va reconèixer que en una exposició universal, on es reuneixen gran quantitat de cultures diferents, és difícil que els visitants es fixin en una cosa en particular: "Per això hem preferit concentrar els nostres esforços en una cosa molt singular i autèntica, per diferenciar-nos d'altres 'competidors'", va explicar.

"Segur que els xinesos coneixen moltes manifestacions acrobàtiques de diferents parts del món. Però això no és només una activitat acrobàtica, és una cultura, i té molts significats", va afirmar Fortuny.

El director del grup, Josep Solé, es va mostrar "molt orgullós i satisfet" de poder representar els castells del seu poble natal, que també són candidats a formar part del patrimoni immaterial de la humanitat de l'UNESCO.

Solé va qualificar de "fantàstica" la reacció dels shanghaiesos, un públic que mai havia vist les torres humanes anteriorment però que "ha reaccionat bé".

"Quan veuen el moment més important dels castells, quan el nen puja fins a la part més alta, el públic entén perfectament que és el moment d'aplaudir", va celebrar.

"Estem contents com representants de la cultura de Catalunya, en un país amb una cultura tan diferent com la xinesa", va assegurar el líder dels "castelleres" (sic).

La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat protagonista d'algunes de les gestes que més han contribuït a difondre i enaltir aquesta tradción. L'edat dels artistes que s'han desplaçat a Xangai oscil.la entre els 5 i 82 anys.

Durant aquesta setmana, els visitants de l'Expo també podran gaudir de les torres humanes cada dia a la plaça situada davant del pavelló d'Espanya, la plaça Europa i la plaça de l'Àrea de Millors Pràctiques Urbanes, on també hi ha un projecte de la capital de Catalunya, Barcelona.


Las torres humanas catalanas se yerguen en el centro de Shanghai

La Plaza Epoca de la calle Nanjing Oeste, situada en el centro de la metrópolis oriental china de Shanghai, ha tenido la suerte de convertirse en la primera localidad de China donde se presentan las "torres humanas", o los "castells" en catalán, una tradición bicentenaria de Cataluña.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls, uno de los grupos más importantes de esa comunidad autónoma de España, estrenó en la tarde de ayer domingo el espectáculo de las torres humanas ante miles de ciudadanos shanghaineses, como parte de las actividades culturales del pabellón ibérico en la Exposición Universal de Shanghai.
Para leer más ir a enlace:

La Comissió pel Cas Palau depén del PSC

El PSC té l’última paraula perquè el Parlament investigui la relació entre el ‘cas Palau’ i el finançament de CDC. Després que ERC anunciés que donarà suport a crear una comissió, només cal que un partit més s’uneixi a la petició. Els socialistes catalans prendran una decisió al respecte el proper dimarts. Les sospites sobre finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en la seva relació en el cas Palau augmenten cada dia, i ara ERC també s’ha sumat a la petició d’ICV-EUiA, PP i Ciutadans, perquè el Parlament de Catalunya investigui aquests fets.

Així, si el PSC decideix donar suport a la creació d’una comissió d’investigació per aquest cas, aquesta es portarà a terme, ja que cal el suport d’almenys tres partits polítics.

I cal tenir en compte que s’exclou al Grup Mixt (per tant, Ciutadans no compta) i que el PP ja va demanar la comissió sobre el foc d’Horta de Sant Joan, i no es permet fer més d’una sol·licitud en un any. D’aquesta manera, el tripartit que governa pot acabar per crear aquesta comissió d’investigació per conèixer si són reals les sospites de finançament irregular del principal partit de l’oposició. Així, l’última paraula la tindrà el PSC, que ja ha anunciat que no prendrà una decisió fins el proper dimarts.

ERC ha donat el seu suport a una comissió d’investigació aquest diumenge mitjançant el secretari general del partit, Joan Ridao, qui ha afirmat que vol “anar a fons i estirar de la manta” en aquest tema. Perquè per Ridao es tracta d’un “cas de presumpte finançament irregular de partits” amb agreujants com “blanqueig de diners i comissions il·legals”. Per part del PSC, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha estat l’únic que s’ha pronunciat en aquest tema durant el cap de setmana. Nadal ha demanat al líder de CiU, Artur Mas, que “doni la cara” perquè “ara és l’època de donar explicacions”. Mas, en canvi, ha tornat a insistir que tot és una estratègia electoral motivada perquè “hi ha alguns que es volen quedar a qualsevol preu”. A més, Mas ha qualificat "d’insòlit” que el Govern acabi provocant que s’investigui el finançament del partit de l’oposició.

L’ombra del finançament irregular en CDC apareix quan diversos mitjans de comunicació apunten que presumptament hi ha una relació entre el finançament del partit i l’adjudicació d’obres públiques durant l’etapa del Govern de Jordi Pujol, i que es faria mitjançant el Palau de la Música quan Millet hi estava al capdavant. Presumptament, la llavors Fundació Trias Fargas –lligada a CDC- rebia diners del Palau de la Música, mentre paral·lelament el Govern de Pujol adjudicava importants obres públiques a la constructora Ferrovial, que a la seva vegada era patrocinadora del Palau i acabava fent els pagaments que rebia la Fundació Trias Fargas.

El 18 brumari de Jordi Pujol

Jaume Reixach: A hores d’ara –i en espera de l’informe definitiu de l’Agència Tributària- ja és una evidència que el Palau de la Música ha servit, durant anys, de “caixa B” de Convergència Democràtica. Fèlix Millet havia acceptat convertir aquesta venerable institució cultural en la “rentadora” de les comissions que pagaven al partit pujolista algunes empreses constructores adjudicatàries d’obres públiques de la Generalitat. A canvi, és clar, de la impunitat per perpetrar el descomunal robatori, en benefici propi i del seu soci Jordi Montull, descobert als comptes del Palau. L’escàndol és tan sofisticat i pervers que només pot saldar-se amb la dimissió d’Artur Mas i del secretari general adjunt del partit, Felip Puig. En la llarga i desgraciada història de la corrupció política a Catalunya no hi ha un cas tan brut i fastigós com aquest (només equiparable al "cas Casinos").

Els partits polítics, des de fa anys, estan escrupulosament vigilats pel Tribunal de Comptes i, en contra del que es diu sovint, els seus mecanismes de finançament estan estrictament regulats per llei. Però feta la llei… feta la trampa.

En el cas de Convergència Democràtica i d’Unió Democràtica, ambdós partits han “descobert” que podien burlar la Llei de finançament dels partits polítics a través de la creació d’un estol de fundacions paral·leles que s’encarregaven de recaptar importants sumes de diners pel partit fora de la comptabilitat oficial. Ho hem vist en els reiterats “marros” que han afectat el partit de Duran Lleida i ara ho tornem a constatar en el “cas Palau” i la Fundació Trias Fargas (avui, rebatejada CatDem).

Fèlix Millet va actuar com a “banquer” de Convergència de tres maneres:

1. Mitjançant el cobrament de les comissions que, en forma de patrocini al Palau, pagaven algunes constructores beneficiades per adjudicacions corruptes de la Generalitat

2. Mitjançant els pagaments directes, via conveni, a la Fundació Trias Fargas

3. Mitjançant el pagament de les factures falses que presentaven al Palau de la Música alguns proveïdors de CDC (en especial, els encarregats de fer la propaganda electoral, els “mailings” i el muntatge dels mítings i dels actes polítics)

Ja ho va deixar sentenciat Karl Marx en "El 18 brumari de Lluís Bonaparte":"La història es repeteix, primer com a tragèdia i després com a farsa". Aquests dies commemorem el 50 aniversari dels "Fets del Palau", d'on va emergir la figura política de Jordi Pujol. Aquells nobles ideals del jove Pujol -que li van causar tortura i presó- han quedat trepitjats i escarnits pels vicis cleptòmans de Fèlix Millet. El partit polític que va cristal·litzar la vocació de servei a Catalunya que predicava Pujol s'ha convertit en instigador, partícep i còmplice necessari del saqueig perpetrat al Palau de la Música.

L'OIEA ja té l'acord d'Iran, Brasil i Turquia

El govern de l'Iran ha informat oficialment a l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) sobre l'acord subscrit recentment amb Turquia i Brasil, relacionat amb intercanvi d'urani, segons l'agència iraniana Al Alam. L'acord, destinat a atenuar la tensió al voltant del programa nuclear iranià, va ser signat el passat 17 de maig a Teheran en presència del president de l'Iran, Mahmud Ahmadinayed, el seu col.lega del Brasil, Luis Inacio Lula da Silva, i el primer ministre de Turquia, Recep Tayyip Erdogan.

L'acord estableix que l'Iran lliurarà a Turquia 1,2 tones d'urani de baix rendiment per a ser processat en territori turc i rebrà en canvi 120 quilograms d'urani enriquit en un 20%, en qualitat de combustible per a un reactor nuclear de recerca a Teheran.

La setmana passada, el president del Brasil va criticar la reacció negativa d'alguns països sobre l'acord tripartit signat a Teheran i va condemnar els seus plans de certs països d'aplicar noves sancions a la República Islàmica.

"A alguns no els va agradar que l'Iran va acceptar la proposta que ells mateixos van oferir fa temps. Ara el seu compliment no els interessa", va dir Lula da Silva després de tornar a Brasília d'una gira internacional.

Mentrestant, a la seu de les Nacions Unides a Nova York continuen les consultes sobre la imposició de noves sancions contra el règim iranià.

El projecte de resolució que discuteixen les potències preveu ampliar la llista d'armament prohibit per la seva venda a Teheran, restringeix l'activitat dels bancs iranians a l'exterior i preveu crear un organisme per a la inspecció de vaixells prop de la costa de la República Islàmica.


El gobierno de Irán informó oficialmente al Organismo Internacional de Energía Atómica (OIEA) sobre el acuerdo suscrito recientemente con Turquía y Brasil relacionado con intercambio de uranio, reveló hoy la agencia iraní Al Alam.

El acuerdo, destinado a atenuar la tensión en torno al programa nuclear iraní, fue firmado el pasado 17 de mayo en Teherán en presencia del presidente de Irán, Mahmud Ahmadinayed, su colega de Brasil, Luis Inacio Lula da Silva, y el primer ministro de Turquía, Recep Recep Tayyip Erdogan.
Para leer más ir a enlace:

Actimel el "producte més enganyós"

Dels prop de 14.000 participants en una enquesta per Internet organitzada per l'empresa independent Foodwatch d'Holanda, que agrupa diverses organitzacions de consumidors, més de la meitat "va triar" a Actimel com el producte "que més enganya a l'usuari". D'acord amb un estudi independent realitzat per experts en nutrició a càrrec d'aquesta organització holandesa, Actimel, contràriament al que anuncia la seva publicitat, no aporta més beneficis per a la flora intestinal que un iogurt convencional.

No obstant això, Actimel costa a Holanda "deu vegades més car" que, per exemple, un simple iogurt de marca blanca, segons Foodwatch.

La direcció de Danone a Holanda va declinar rebre el "premi" (una estatueta sense cap valor material) i, en ser preguntada per la premsa holandesa, va remetre a la seu central de la multinacional Danone, a París.

La companyia s'enfronta diversos litigis oberts per organitzacions de consumidors per casos similars als Estats Units i al Regne Unit.

A l'enquesta de Foodwatch els consumidors es van pronunciar sobre cinc productes. Després d'Actimel, va quedar en segon lloc com a producte més enganyós un brou de la firma suïssa Knorr, que contenia menys quantitat de verdures i vitamines que les anunciades en la publicitat.


Actimel gana en Holanda el premio al "producto más engañoso"
Un Actimel cada mañana... para qué?

De los cerca de 14.000 participantes en una encuesta por Internet organizada por la empresa independiente Foodwatch de Holanda, que agrupa a varias organizaciones de consumidores, más de la mitad "eligió" a Actimel como el producto "que más engaña al usuario".

De acuerdo con un estudio independiente realizado por expertos en nutrición a cargo de esa organización holandesa, Actimel, contrariamente a lo que anuncia su publicidad, no aporta más beneficios para la flora intestinal que un yogur convencional.
Para leer más ir a enlace:

"Els millors candidats són dins d'IU, i no fora"

Encara falta un any per a les eleccions autonòmiques i municipals. Encara queda un mes per l'assemblea federal de refundació d'IU, prevista per al 26 i 27 de juny. Però Izquierda Unida-Comunidad de Madrid (IU-CM) ja ha tancat les seves llistes, i designat els candidats en els primers llocs de sortida. Ni PSOE ni PP han nomenat oficialment als seus números un. Els caps de la candidatura ja estaven elegits des de desembre: Ángel Pérez, l'actual portaveu municipal, per l'Ajuntament de Madrid, i Gregorio Gordo, el coordinador regional, per a la Comunitat.

La minoria d'IU Oberta (un 15% d'IU-CM), que dirigeix la diputada autonòmica Inés Sabanés, va mostrar el seu rebuig al procés per estar "d'esquena als militants i a la societat i ser poc participatiu". En conseqüència, va presentar una llista alternativa, per evidenciar les seves "diferències en la política".

El sector majoritari de la federació (65%), que lidera Gordo, havia ofert en els últims dies a l'ala de Llamazares dos llocs entre els 13 primers a la Comunitat, en principi el cinc o sis i el dotze. Les xifres són importants: Un 5% dels vots-la barrera electoral a Madrid-garanteix de cop uns set diputats. I 13 és el nombre de parlamentaris que s'aconseguirien amb el mateix percentatge que el 2007. Llavors va obtenir un 8,86% dels sufragis i 11 actes d'un total de 120. En 2011, i gràcies a l'augment de població, s'espera que la Cambra creixi fins als 128 escons. La majoria també va oferir tres seients a l'altre bloc minoritari, l'anomenada pluralitat (27-30%), que reuneix les diferents sensibilitats properes al PCE.

IU Oberta va mostrar el seu rebuig per un procés "poc participatiu».
En el Consell, doncs, es van presentar les llistes oficials i les alternatives, les d'IU Oberta. La que encapçalava per a la Comunitat Lali Vaquero-de la majoria-va demanar 127 vots (70,55%), i la de Tania Sánchez-IU Oberta-, 35 paperetes (19,44%). Es van registrar 18 vots en blanc (10%). Això va permetre als de Sabanés col.locar en els llocs 5 i 10. La majoria es queda amb els vuit seients previstos (números 1, 2, 3, 6, 7, 8, 11 i 12) i la pluralitat, amb tres (números 4, 9 i 13).

Per l'Ajuntament, van concórrer les candidatures de Milagros Hernández-majoria-i Javier Espinosa-IU Oberta-. La primera va aconseguir 135 vots (74,58%) i la segona, 25 (13,81%). Hi va haver 19 paperetes en blanc (10,5%) i dos nul (1,10%).

Candidatura alternativa davant el "mercadeig de llocs"

El distanciament d'IU Oberta es va reflectir en un altre dada: Els seus tres actuals diputats a l'Assemblea-la pròpia Sabanés, Fausto Fernández i Reis Montiel-es van plantar. Renunciar a presentar-se com a candidats. La líder del corrent va ser cap de llista el 2007. Ahir no va poder acudir al Consell per raons "estrictament personals", per la malaltia greu d'un familiar. Sabanés ja havia avançat a públic en una entrevista que no competiria en 2011.

La majoria creu que «els millors candidats estan a IU» i que és la millor llista per batre Aguirre


"Crèiem que era necessari retardar el procés, esperar a les conclusions de la refundació. No estàvem d'acord amb el mètode a finals de 2009 [quan es va apartar Sabanés] i seguim estant ara. Per això hem presentat una llista alternativa, per mostrar el nostre rebuig al mercadeig de llocs ", explica Públic Tania Sánchez, avui sisena tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Rivas Vaciamadrid (Madrid). No hauria estat més coherent sortir de tota llista? "No, nosaltres representem una sensibilitat d'IU, representem a molta gent. Abandonar la candidatura hauria suposat abandonar els que ens donen suport. Hem guanyat aquests llocs democràticament, i estem molt satisfets perquè més gent de la que crèiem ens ha donat suport". Això ha permès, segons Sánchez, escalar fins als números 05:10, millors que els que oferia la majoria. La regidora si lamenta la sortida de Sabanés, "pel que significa de derrota d'IU i de pèrdua d'un referent per als madrilenys".

L'ala dirigida per Gordo sosté la tesi contrària. Defensa que no s'han incorporat independents en els 20 primers llocs a la Comunitat i en els 10 primers a l'Ajuntament perquè: "Els millors candidats són dins d'IU, i no fora", asseguren fonts de la majoria. Un cop passada la reunió d'ahir, prefereix dissipar tensions: "Ha estat un Consell Polític modèlic, de llibre, on IU ha demostrat la seva maduresa, el seu creixement i que és una força consolidada", subratlla Llibertat Martínez, número vuit i secretària de l'Àrea Electoral d'IU-CM. S'han escollit unes llistes d'homes i dones amb provada batalla contra la dreta, preparats per llançar a Esperanza Aguirre del poder".

La crispació, de moment, no sembla que pugui desaparèixer. Per Sánchez, es petar les ferides internes "quan IU recuperi la centralitat en les polítiques alternatives, quan estigui a l'ofensiva i no a la defensiva, i emprengui la convergència amb molta gent d'esquerres". Martínez entén que és millor "no entrar en disputes". "És legítim que IU Oberta hagi presentat la seva llista. És un problema de matisos. Ara el que importa és el conjunt de la llista", afegeix a aquest diari.

LES LLISTES A LA COMUNITAT I L'AJUNTAMENT

A la candidatura a la Comunitat, es produeix una renovació del 61,5% en els 13 primers llocs. De la majoria surten Caritat García i Fernando Camaño; d'IU Oberta, els seus tres representants (Sabanés, Fernández i Montiel), i del PCE, Juan Ramón Sanz, el seu únic parlamentari.

La llista haurà de patir canvis, perquè no compleix la Llei d'Igualtat de 2007 en els trams del 6 al 10 (hi ha un sol home) i del 11 al 15 (només figura una dona). La planxa que ahir va sortir aprovada del Consell Regional va ser aquesta:

1. Gregorio Gordo (majoria); 2. Lali Vaquero (majoria), 3. Antero Ruiz (majoria); 4. Mauricio Valiente (nou, pluralitat); 5. Tania Sánchez (nova, IU Oberta); 6. Pepa Amat (majoria); 7. Miguel Reneses (majoria); 8. Llibertat Martínez (nova, majoria); 9. Carmen Villares (nova, pluralitat); 10. Maria Espinosa (nova, IU Oberta); 11. Rubén Bejarano (nou, majoria); 12. Marisa Moreno (nova, majoria); 13 Joaquín Sanz (nou, pluralitat); 14. Juan Miguel Belmonte (nou, IU Oberta) i 15. Eddy Sánchez (nou, majoria).

En el cas de l'Ajuntament de Madrid, es renova el 40% dels cinc primers llocs (els cinc que avui té IU).

La candidatura és la següent:


1. Ángel Pérez (majoria); 2. Milagros Hernández (majoria), 3. Ángel Lara (majoria); 4. Jorge García Castaño (nou, pluralitat); 5. Maria Prado de la Mata (nova, pluralitat); 6. Raquel López (pluralitat) i 7. Javier Espinosa (nou, IU Oberta).

El Consell també va ratificar els caps de llista de 44 municipis de la Comunitat. Entre ells, Móstoles, Getafe, Fuenlabrada, Alcorcón, Leganés, Alcalá de Henares, Torrejón de Ardoz, Alcobendas, Aranjuez, San Fernando de Henares, San Lorenzo de El Escorial o Rivas Vaciamadrid.


Aún falta un año para las elecciones autonómicas y municipales. Aún queda un mes para la asamblea federal de refundación de IU, prevista para el 26 y 27 de junio. Pero Izquierda Unida-Comunidad de Madrid (IU-CM) ha corrido más. Ayer viernes cerró sus listas, designando a los candidatos en los primeros puestos de salida. Ni PSOE ni PP han nombrado oficialmente a sus números uno.
Para leer más ir a enlace:

Pretòria i Gürtel, branques d'un mateix tronc

L'antic conseller d'Economia i Finances català Macià Alavedra es va preocupar durant anys perquè una complicada troca de societats, bancs i paradisos fiscals ocultessin qui era el veritable propietari dels seus fons. Els registres practicats per la Guàrdia Civil en el domicili que comparteix a Barcelona amb la seva dona, Doris Malfeito, i en l'empresa de la seva propietat Versabitur SL, han permès a l'Audiència Nacional llançar una investigació internacional a la recerca dels diners de les comissions que el polític de CiU cobrava de la trama de corrupció destapada en l'operació Pretòria.

El principal circuit d'ocultació té la seva base al paradís fiscal de Belize. Hi ha radicada la societat Iber Service, de la qual és el darrer beneficiari Macià Alavedra i Moner, van informar a Públic fonts de la investigació. Per crear aquesta estructura societària, Alavedra es va recolzar en el banc portuguès Millennium BCP, que compta amb una filial a el també paradís fiscal de Madeira.

La troca societària recorda molt la de la trama Gürtel
'

De Portugal a Nova Zelanda

Tot i que el beneficiari dels diners de Ibero Services és Alavedra, la tenidora formal de les accions de la companyia és una societat constituïda a Nova Zelanda. Aquesta empresa va subscriure una declaració de transferència de les accions a favor del polític català, però on havia d'anar la seva signatura i identificació els investigadors només han trobat un espai en blanc. Macià Alavedra va utilitzar la filial del banc portuguès a Madeira per invertir 290.337,69 euros en Ibero Services.

El Jutjat central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, del que fins fa una setmana era titular el jutge Baltasar Garzón, i la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil rastregen els diners de Alavedra a l'exterior. L'antic conseller està imputat pels delictes d'associació il.lícita, blanqueig de capitals i tràfic d'influències, i va passar cinc setmanes a la presó després de ser detingut a operatiu llançat el 27 d'octubre de 2009. Va sortir en llibertat el 8 de desembre després d'abonar una fiança d'un milió d'euros.

L'antic conseller està imputat per blanqueig i tràfic d'influències

La troca de societats per amagar els diners recorda molt a l'arquitectura financera emprada per la trama Gürtel. No en va, la investigació de la xarxa liderada per Francisco Correa, Don Vito, i la que dirigia Luis García Sanz, Luigi, des de Santa Coloma de Gramenet, tenen una arrel comuna: el cas BBVA Privanza Jersey, en què Garzón va investigar a partir de 2000 Tres bufets d'advocats especialistes en perdre el rastre dels diners dels seus clients.

Una altra de les vies d'investigació obertes a l'Audiència Nacional afecta de ple a l'esposa de Alavedra, Doris Malfeito, imputada per un delicte de blanqueig de capitals. Segons el jutge, es dedicava a "purificar els beneficis de les activitats presumptament il lícites" del seu marit. Doncs bé, de la documentació confiscada es desprèn que Malfeito va invertir quatre milions de dòlars abans de 2001 en un fons domiciliat a les Illes Caiman. El 2003, la quantitat ja havia disminuït gairebé a la meitat.

Un dels camins oberts per la investigació condueix de nou a Madeira. Els agents van trobar, entre l'abundant documentació confiscada al matrimoni, referències a Buica Trading Màrqueting, de la qual es desconeix el beneficiari però que comparteix representant amb una altra companyia d'aquest paradís fiscal darrere de la qual apareix Lluís Prenafeta, el que va ser mà dreta de Jordi Pujol i que està imputat pels mateixos delictes que Alavedra. Els investigadors han acreditat que Buica havia rebre una injecció de diners d'un compte en un banc suís el titular és el propi Alavedra.

A més dels paradisos fiscals de Madeira i Illes Caiman, les indagacions s'estenen pel de Jersey i la més propera Andorra. Regne Unit, Portugal i Estats Units també estan implicats en la investigació de la trama Pretòria.
L'Audiència Nacional va aixecar el secret de sumari la setmana passada, però la impossibilitat d'escanejar els 10.000 folis del sumari ha endarrerit la seva publicació.


El antiguo conseller de Economia y Finanzas catalán Macià Alavedra se preocupó durante años porque una complicada madeja de sociedades, bancos y paraísos fiscales ocultasen quién era el verdadero propietario de sus fondos. Los registros practicados por la Guardia Civil en el domicilio que comparte en Barcelona con su esposa, Doris Malfeito, y en la empresa de su propiedad Versabitur SL han permitido a la Audiencia Nacional lanzar una investigación internacional en busca del dinero de las comisiones que el político de CiU cobraba de la trama de corrupción destapada en la operación Pretoria.
Para leer más ir a enlace:

CajaSur: Niu de lladres i feixistes

No hi ha cap espurna de lògica, ni política ni econòmica, en l'actitut dels capellans gestors de Caja Sur: "Els capellans han actuat com un maltractador: O ets meva o no ets de ningú". La frase la signa el ja ex vicepresident tercer de Cajasur i representant del Partit Popular, Juan Ojeda. "No ho entén ningú, no se li veu ni una punta de raó", afirma un conseller d'Unicaja. "Això és així: la vaig matar perquè era meva", sosté un altre membre de l'entitat cordovesa. La resposta és dels capellans que la manegaven: La unió amb la caixa malaguenya "era com lliurar-la als rojos". Foto: Santiago Gómez Sierra (Cajasur) y Braulio Medel (Unicaja).

Els fets són els següents: Una entitat financera arruïnada per un gana voraç pel totxo i una malgastadora política de recursos humans (compte amb 3.100 treballadors, 700 a la seva seu central), prefereix que el Banc d'Espanya la intervingui a fusionar-se amb Unicaja. Quina és l'explicació?

Fins el conseller andalús d'Economia, Antonio Ávila, va concloure ahir que el suïcidi pel qual ha optat Cajasur "és difícil d'entendre".

Medel es va emprar a fons per aconseguir una solució transitòria


Qualsevol profà que s'apropi a ensumar a l'entitat controlada fins ara per l'Església catòlica d'entrada es troba amb la següent advertència esotèrica: "Tu no saps com és això. Això és una altra cosa". "Aquesta cosa" és com un procedir absurd que els gestors de Cajasur han convertit en teoria i pràctica econòmica. Els canonges cordovesos consideren que la caixa és seva, només seva, i l'acord amb Unicaja era tant com lliurar-la "als rojos", una expressió que els canonges han utilitzat amb freqüència davant molts interlocutors.

A més, en els 10 mesos de tenses negociacions amb Unicaja, la relació del ja expresident de l'entitat, el sacerdot Santiago Gómez Sierra (a la foto amb el president d'Unicaja), amb el president d'Unicaja, Braulio Medel, ha acabat per derivar en "una obsessió", segons diverses fonts . No es refia d'ell ni ho suporta.

En la reunió del consell d'administració de divendres en què Cajasur havia d'aprovar la fusió amb Unicaja, Gómez Serra no va donar ni una sola raó de per què optava pel harakiri. Al matí va estar negociant a Màlaga el pacte laboral. S'havia arribat a un principi d'acord amb el principal sindicat cordovès, Aspromonte, que passava per baixes incentivades, prejubilacions i ajustaments retributius per equiparar a la baixa els sous de la cordovesa, més alts en alguns nivells, amb els de la malaguenya. Res feia sospitar que tenia guardada una daga.

A aquestes hores regnava un cert optimisme, fins al punt que el president de la Junta d'Andalusia, José Antonio Griñán -que ahir va suspendre un acte a Còrdova convocat el dia anterior-, va assegurar que s'havia avançat "moltíssim" en el pacte laboral. L'acord de les caixes amb Aspromonte va provocar una pugna amb CCOO, majoritari a Unicaja, per entendre aquest que obtenia uns avantatges més grans, cosa que considerava inacceptable donada la situació de fallida de Cajasur.

Braulio Medel, que fins llavors havia deixat la negociació als seus segons, es va emprar a fons per aconseguir una solució transitòria que salvés la fusió. Abans del consell d'Unicaja, convocat a les sis de la tarda com el de Cajasur, es va arribar a un principi d'acord verbal amb els sindicats amb el compromís de tancar abans del 28 de maig. Es va obtenir el vistiplau del Banc d'Espanya, la comissió executiva estava convocada dues hores més tard, preparada per donar l'ordre d'intervenció si no prosperava l'acord.

A les vuit del vespre, Gómez Sierra telefona al conseller d'Economia i li adverteix que en no haver un acord laboral amb tots els seus juliverts no subscriu la fusió i assegura que opta per la intervenció. Aquesta decisió compta amb el beneplàcit del bisbe de Còrdova, Demetrio Fernández, superior jeràrquic dels capellans-caixers. En un comunicat, Fernández no deixa cap dubte que era preferible la intervenció del Banc d'Espanya si no hi havia acord laboral "per tal de salvar els llocs de treball" i assegura que la "honradesa personal i professional" dels canonges és la que els va portar "a demanar la intervenció" del supervisor.

Aquesta versió de Cajasur, com un Robin Hood dels empleats, casa poc amb les seves pròpies previsions, sobretot, perquè ara amb la fusió està més que mai en l'aire la salvaguarda de tots els llocs de treball. La caixa de l'Església va presentar el 19 de maig del passat any, un mes abans de la seva relació amb Unicaja, un pla de sanejament amb un dràstic retallat: contemplava el tancament de 52 oficines, la reducció de 300 llocs de treball (el 10% del seu plantilla) i un ajust econòmic per afrontar la morositat de 400 milions d'euros en un termini de dos anys.

Contactes sota corda

Des que els presidents d'Unicaja i Cajasur van arribar a un preacord de fusió al restaurant sevillà Orizaba, el 20 de juliol passat, les negociacions han anat a batzegades. "Consideraven qualsevol plantejament com una agressió", van assegurar ahir fonts del procés de negociació. Malgrat tot, el capítol catedralici de Còrdova va aconseguir posar fora de perill les seves peticions des del primer moment: Una vicepresidència segona en la nova entitat, amb competències en tota la seva àrea d'influència (Còrdova, Sevilla, Huelva i Extremadura), fons de l'Obra Social per actuar en aquest àmbit i, sobretot, una fundació de nova creació controlada per l'Església catòlica amb una assignació econòmica de sis milions d'euros el primer any, dos menys del pactat en el protocol de fusió.

Fonts de les dues caixes, van assegurar ahir que en l'últim mes, quan va esgotar el tancament de la integració, Cajasur ha mantingut "sota corda" contactes amb una altra entitat per amarrar grans prerrogatives. La pregunta que es feien ahir alguns és qui estarà interessat en fer-se càrrec d'una caixa amb tots els seus índexs desbocats i amb una plantilla que consideren inflada en l'àrea geogràfica en què opera. "Què caixa es va a menjar aquest marró?", inquiria un membre del Consell.

Ja en el terreny de l'especulació, des del sector financer andalús s'assegurava que Cajasur hauria optat per la intervenció del Banc d'Espanya en tenir emparaulat un acord més beneficiós amb una altra entitat: "Només així seria comprensible la decisió que va prendre el divendres el Consell d'Administració de Cajasur", van afirmar aquestes fonts.


Los hechos son los siguientes: una entidad financiera arruinada por un apetito voraz por el ladrillo y una derrochadora política de recursos humanos (cuenta con 3.100 trabajadores, 700 en su sede central), prefiere que el Banco de España la intervenga a fusionarse con Unicaja. ¿Cuál es la explicación? No hay ninguna con una chispa de lógica ni política ni económica. "Los curas han actuado como un maltratador: o eres mía o no eres de nadie". La frase la firma el ya ex vicepresidente tercero de Cajasur y representante del Partido Popular, Juan Ojeda. "No lo entiende nadie, no se le ve ni una punta de razón", afirma un consejero de Unicaja. "Esto es así: la maté porque era mía", sostiene otro miembro de la entidad cordobesa. Hasta el consejero andaluz de Economía, Antonio Ávila, concluyó ayer que el suicidio por el que ha optado Cajasur "es difícil de entender".
Para leer más ir a enlace:

Banquers i amics roben a cada treballador/a 12.300€

Si a l'esclatar la crisi financera del 2008, la xifra de 700.000 milions d'$ en ajudes del govern dels EUA als bancs nordamericans ens van semblar una barbaritat, ara, a nivell mundial, ja son 10 bilions€ (sí: 10.000.000.000.000 euros!) les ajudes públiques que els estats faran arribar als bancs, de les que ja se n'ha lliurat la tercera part. A nivell planetari aquestes ajudes equivalen al 17% del PIB mundial. A Europa, 6 bilions €, el 31% del PIB. A Espanya, 222.000 milions €, el 22% del PIB, que venen a ser 5.000€ per habitant o 12.300€ per cotitzant a la Seguretat Social. Aquests diners han de servir essencialment per adaptar al seu valor real els actius bancaris sobrevalorats especulativament.

Tot això provoca l'increment del dèficit en els comptes públics que els governs europeus combaten amb mesures d'ajust com les que hem conegut aquests dies al nostre país.

Aquesta informació va ser aportada pel president del BCE, Jean-Claude Trichet, el passat mes de novembre. A hora d'ara tot és pitjor encara. El lladronici de les oligarquíes sembla il.limitat.

Perquè això no és tot. Diferents experts venen assenyalant que les pèrdues reals en la economia, després de l'esclat de la bombolla especulativa, podien ben bé doblar o fins i tot triplicar les ajudes previstes i acostar-se així al 50% del PIB mundial. El mateix president del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, va fer unes declaracions en les que afirmava que possiblement el 50% de les pèrdues del sistema financer encara no havien emergit i estaven amagades als balanços comptables dels bancs i de les seves societats instrumentals, però que no tornarien a rebre ajudes públiques "a no ser que" esclatés una nova crisi bancària.

De moment, el mateix FMI, l'Ecofin i el BCE dissenyen les polítiques d'ajust contra la població que els estats han d'aplicar, per recuperar el marges de benefici empresarial. La OCDE, organisme de coordinació governamental que agrupa als 31 països que concentren el 70% de la economia mundial, aconsella reduccions sensibles en despesa social, en ensenyament i en sanitat.

Segons la Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) serien suficients 54.000 milions € l'any per eradicar la fam al mon. 1.020 milions de persones passen fam, 35 milions de persones moren anualment de fam. Les ajudes concedides als bancs multipliquen per 185 aquesta quantitat.

Anguita: "La Transició és un muntatge"


L'ex secretari general del Partit Comunista d'Espanya, Julio Anguita adverteix en una entrevista d'alguns dels mals de l'actualitat i insisteix en la necessitat d'una Tercera República que sigui abans que res: "L'acord entre la immensa majoria dels ciutadans per afrontar la crisi econòmica davant d'un model que ha fracassat". Recorda el seu enfrontament amb el bisbe de Còrdova en els seus temps de regidor i adverteix que "Franco era fill del franquisme", és a dir, dels poders que sustentaven el dictador, i en aquest sentit alerta que "la Transició va ser una gran il.lusió: I el franquisme segueix serpentejant en les estructures de l'Estat".

En una entrevista al Dia de Còrdova, Anguita rememora els frecs que va tenir amb el bisbe Infantes Florido quan era alcalde i nega que pugui semblar-se a la "caricatura" de les obres de l'italià Giovanni Guareschi en què s'enfrontaven l'alcalde i el capellà del poble. Explica així: "Per primera vegada", que el seu primer enfrontament com a alcalde amb el bisbe va ser quan va mediar perquè tragués una "immunda làpida" de la Catedral amb la llista de "els sacerdots morts per la revolució comunista".

"Li vaig haver de dir al bisbe que aquí mai hi va haver una revolució comunista, que allò era una històricament una calúmnia, una falsedat. Em va dir que no i vam tenir ja el primer atranque perquè en aquell debat hi va haver ja paraules tenses", explica Anguita. Un altre dels enfrontaments va estar motivat per la negativa del bisbe a permetre que mandataris àrabs resessin al mihrab de la mesquita.

Anguita torna a reivindicar la Tercera República, entesa com "l'acord entre la immensa majoria dels ciutadans per afrontar la situació de la crisi econòmica perquè hi ha un model d'economia que ha fracassat", i cal "coresponsabilitat, ètica, drets, deures i restablir aquesta legitimitat trencada".

I és que Anguita creu que: "La Transició va ser una gran il.lusió, els grans problemes no s'han afrontat". Explica així que "Franco és fill del franquisme" ja que amb el dictador "estava tota la jerarquia de l'Església, tots els bisbes, hi havia el capital, hi havia la banca i un grup nodrit de la classe treballadora mitjana i fins i tot del poble". Així, adverteix sobre la Transició que "hem viscut en un muntatge artificial" i el franquisme segueix "serpentejant en les estructures de l'Estat".

Aquests poders es reflecteixen en els que denuncia com a causants de la crisi econòmica: "Els culpables són els bancs nord-americans i a Espanya, on no hi havia hipoteques subprime, les caixes d'estalvis s'han endeutat per prestar tot en la febre de la rajola. Aquí tenen nom i cognom tots els senyors que evadeixen a Hisenda i el poder immens de la Banca amb Botín i González al capdavant". I també apunta als "diferents governs" que "no han fet reformes fiscals com haurien perquè pagui més el que més té" i "han anat desmantellant el sector públic espanyol".

L'ex secretari general del PCE també assenyala com a responsables de la crisi, des dels diferents governs: "A aquells que van dir -ministres com Eguigaray-, que la millor política industrial és aquella que no existeix, com Solchaga, que va dir que Espanya és el millor país per fer negocis. I com el govern d'Aznar, que van fer contrarreformes fiscals. A aquest país l'han sotmès a diversos estafes de la estampeta i un d'ells era dir que la modernitat i progrés eren destruir teixit productiu", lamenta.


Julio Anguita: "La Transición que hemos vivido es un montaje artificial"

El ex secretario general del Partido Comunista de España, Julio Anguita advierte en una entrevista de algunos de los males de la actualidad e insiste en la necesidad de una Tercera República que sea ante todo “el acuerdo entre la inmensa mayoría de los ciudadanos para afrontar la crisis económica” ante un modelo que ha fracasado. Recuerda su enfrentamiento con el obispo de Córdoba en sus tiempos de regidor y advierte de que “Franco era hijo del franquismo”, es decir, de los poderes que sustentaban al dictador, y en este sentido alerta de que “la Transición fue una gran ilusión” y el franquismo sigue “serpenteando en las estructuras del Estado”.
Para leer más ir a enlace:

L'Inquisició encén les fogueres

L'al.lucinant cas de la fiança de 192.000 euros imposada el cantant Javier Krahe a partir d'una querella fonamentada en l'article 525 del Codi Penal, que castiga a qui ofenguin "els sentiments dels membres d'una confessió religiosa" fa vessar el got de la paciència dels que no compartim els sentiments catòlics. Aquest article diu literalment així: 1. Incorreran en la pena de multa de vuit a dotze mesos els que, per ofendre els sentiments dels membres d'una confessió religiosa, facin públicament, de paraula, per escrit o mitjançant qualsevol tipus de document, escarni dels seus dogmes, creences, ritus o cerimònies, o Vejen, també públicament, a qui els professen o practiquen.

2. En les mateixes penes incorreran els que facin públicament escarni, de paraula o per escrit, dels qui no professen religió o creença alguna.

El bon o mal gust del curt elaborat per Javier Krahe a 1978 (ja aquí comença un a lucinar: aquest "delicte" no prescriu, mentre que el genocidi franquista sembla ser, per als querellants d'aquest sector ideològic, que està més que prescrit, tractant-se de crims contra la humanitat que el dret internacional defineix com imprescriptibles ... però, bé, pèls a la mar ...) no sembla que sigui matèria de delicte, de manera que anem a reflexionar sobre com és que aquí hi ha un delicte tan greu mentre que no n'hi ha davant les greus ofenses que contínuament profereixen les autoritats eclesiàstiques contra laics i ateus.

El punt 2 de l'article 525 del C.P. sembla establir que tan punible és l'ofensa a qui professa una religió com a qui no professa cap. Per què l'Església està blindada amb la impunitat i es creu amb dret a ofendre contínuament als que no tenen creences religioses?

L'article 20.2 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, un dels tractats amb més força jurídica del Dret Internacional dels Drets Humans, diu: "Tota apologia de l'odi nacional, racial o religiós que constitueixi incitació a la discriminació, l'hostilitat o la violència estarà prohibida per la llei ".

Com que no sabem si Espanya camina amb pas ferm cap a l'autarquia legal, donats els darrers esdeveniments en relació amb el jutge Garzón i la seva intenció d'investigar els crims del franquisme, en què s'ha castigat al jutge per anar al Dret Internacional de Drets Humans -al que ens obliga la pròpia Constitució Espanyola-, tampoc podem saber quant durarà la impunitat de les autoritats catòliques per ofendre als que no tenim creences religioses.

Però el cas és que no és difícil trobar declaracions de membres de la jerarquia catòlica ofenent greument els sentiments dels defensors del laïcisme, que els tenen en no menor mesura que els catòlics.

Però, en fi, com acudir al dret internacional s'ha tornat tan espinós, mirem què diu l'article 515 del nostre Codi Penal: "Són punibles les associacions il.lícites, els quals són: [...] 5. Les que promoguin la discriminació, l'odi o la violència contra persones, grups o associacions per raó de la seva ideologia, religió o creences, la pertinença dels seus membres o d'algun d'ells a una ètnia, raça o nació, el seu sexe, orientació sexual , situació familiar, malaltia o minusvalidesa, o incitin a això ".

És difícil, llegint aquest article, no recordar les barbaritats que hem sentit dir a alts representants de l'Església Catòlica sobre el que és per a ells el laïcisme i l'ateisme, en el que s'han estès llargament en relació amb el, diguem-ne, debat sobre l'àrea d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans. No fa molt de temps (octubre de 2008) el cardenal Rouco Varela relacionava el laïcisme amb el nazisme, i en altres ocasions aquest i altres jerarques de l'Església Catòlica han relacionat el laïcisme amb el Mal, amb la dissolució de valors morals en la ciutadania, amb la destrucció d'Espanya ...

No és això promoure l'odi ideològic o per raons de creença? És que els principis ètics d'una persona laica o atea no són tan elevats com els d'una persona religiosa? Per què es deixa que aquests senyors, que haurien de ser tan piadosos, segons els seus valors, segueixin amb el seu discurs de foment de l'odi cap als qui no comparteixen les seves creences?

Després de l'espectacle que Espanya està donant respecte a la possible investigació dels crims del franquisme, amb casos com aquest que ara sorgeix a la "Justícia" espanyola li costarà explicar-se davant la resta del món civilitzat.
Pedro López López
Professor de la Universitat Complutense


El alucinante caso de la fianza de 192.000 euros impuesta al cantante Javier Krahe a partir de una querella fundamentada en el artículo 525 del Código Penal, que castiga a quienes ofendan “los sentimientos de los miembros de una confesión religiosa” colma el vaso de la paciencia de los que no compartimos los sentimientos católicos. Dicho artículo reza literalmente así:

1. Incurrirán en la pena de multa de ocho a doce meses los que, para ofender los sentimientos de los miembros de una confesión religiosa, hagan públicamente, de palabra, por escrito o mediante cualquier tipo de documento, escarnio de sus dogmas, creencias, ritos o ceremonias, o vejen, también públicamente, a quienes los profesan o practican.
Para leer más ir a enlace:

Judici oral contra Javier Krahe per atacar els "sentiments religiosos"!


En una entrevista realitzada al cantautor Javier Krahe el 15 desembre de 2004 en el programa 'lo+Plus' (Canal +), van aparèixer algunes imatges del curt que va realitzar el 1978, "abans que existís la Constitució", com indica el mateix Krahe. En aquest curt, accessible per a qualsevol a youtube, es paròdia un programa de cuina explciando la recepta per cuinar un Crist per a dues persones, i es veu com es desclava el Crist, es col.loca sobre un llit de cebes, es salpebra i s'introdueix en el forn, del qual sortirà per si mateix als tres dies.

La plataforma ultracatòlica Hazte Oir promoure accions jurídiques i el Centre Jurídic Thomas More (CJTM) va presentar una querella per entendre que el programa atemptava greument contra el sentiment religiós dels telespectadors APLE a l'article 525 del Codi Penal.

Encara que en una primera instància el Jutjat de Colmenar Viejo va sobreseure la causa el 2007, el CJTM va recórrer a l'Audiència Provincial de Madrid aquest sobreseïment i va aconseguir reobrir-lo. Segons l'Audiència Provincial de Madrid, "l'existència d'un escarni de la creença de la Resurrecció que sosté la religió catòlica pot ofendre el sentiment religiós dels fidels".

Gairebé sis anys després, el Jutjat d'Instrucció que porta el cas, el número 3 de Colmenar Viejo (Madrid), ha declarat l'obertura del judici oral contra Krahe i contra Montserrat Fernández Villa, productora del programa, per fets que poden ser constitutius d'un delicte contra els sentiments religiosos -el que inclou tota mena de paranoies, estupideses, supersticions i bogeries que passen per davant de l'inteligència, l'antropologia, la psquiatria o l'història real d'una secta falsària, còmplice i factora de genocidis i mafiosa-, previst i penat en l'article 525 del Codi Penal, que diu que "incorreran en la pena de multa de vuit a dotze mesos els que, per ofendre els sentiments dels membres d'una confessió religiosa, facin públicament, de paraula, per escrit o mitjançant qualsevol tipus de document, escarni dels seus dogmes, creences, ritus o cerimònies, o Vejen, també públicament, a qui els professen o practiquen". El delicte contra els sentiments religiosos que estableix aquest article ve a substituir el delicte de blasfèmia, retirat del Codi Penal en 1988.

L'acusació demana una fiança de 192.000 euros a Javier Krahe, i de 144.000 euros a Fernández Villa. El CJTM ha mostrat la seva satisfacció pel que considera "un triomf en defensa de la veritable llibertat religiosa". "En aquesta ocasió la justícia no podia donar-ho per tancat. És la primera vegada que s'aplica a Espanya l'article 525 del Codi Penal", assegura en una nota de premsa.

Per la seva banda, Javier Krahe s'ha mostrat sorprès i ha declarat no tenir "res a veure amb tot això". La mateixa Montserrat Fernández ha sortit en defensa de l'artista dient que les imatges ni tan sols van arribar a emetre, sinó que apareixia projectades de fons mentre Krahe responia a l'última pregunta dels entrevistadors, raó per la qual no entén la vinculació del cantautor amb aquest assumpte .


Juicio oral conta Javier Krahe por atacar los "sentimientos religiosos"

En una entrevista realizada al cantautor Javier Krahe el 15 diciembre de 2004 en el programa 'Lo+Plus' (Canal+), aparecieron algunas imágenes del corto que realizó en 1978, "antes de que existiera la Constitución", como indica el propio Krahe. En dicho corto, accesible para cualquiera en youtube, se parodia un programa de cocina explciando la receta para cocinar un cristo para dos personas, y se ve como se desclava el cristo, se coloca sobre un lecho de cebollas, se salpimenta y se introduce en el horno, del que saldrá por sí mismo a los tres días.
Para leer más ir a enlace:

Caja Sur: L'església ha robat 2.000 milions d'euros

El rescat de Cajasur per part del Banc d'Espanya ha suscitat nombroses reaccions de polítics, sindicats i associacions de consumidors el vincle en comú és que "era necessària" i que la direcció de la caixa és la gran responsable de trencar un procés de fusió a punt de concloure. La Federació de Serveis Financers i Administratius de CCOO (Comfia CCOO) considera que el Banc d'Espanya hauria de "actuar" i "concloure l'operació de fusió" de l'esmentada entitat amb Unicaja en els termes que estaven previst, eliminant així "incerteses" a un moment tan delicat com l'actual.

El secretari general de Comfia CCOO, José María Martínez, va qualificar de "tremenda irresponsabilitat" l'actitud dels consellers de Cajasur i del capítol de Còrdova de bloquejar l'esmentada fusió.

Martínez va indicar que es tracta d'una operació que "ja estava pràcticament feta, tant des del punt de vista financer com des del laboral". "Els números sortien, ja havia autoritzacions, estudis i suports financers; el més lògic era tancar l'absorció", va afegir.

UGT: Unicaja ha fet 'el possible i l'impossible'

El sindicat, que va criticar durament l'actuació del sindicat Aspromonte, vinculat a l'Església, afirma que la representació sindical per Unicaja ha fet "el possible i l'impossible per treure la fusió endavant".

No obstant això, el sindicat socialista va recalcar que "no era acceptable que hi hagués treballadors de primera i segona i es demanava que les condicions laborals de CajaSur s'assemblaven a Unicaja, perquè no tenia sentit que una entitat amb tantes pèrdues tingués privilegis", referint-se a la entitat d'estalvis gestionada fins ara per l'Església.

Facua: La direcció de Cajasur ha estat 'temerària'
El portaveu de Facua, Rubén Sánchez, va titllar "temerària" l'actuació de CajaSur, després que l'entitat cordovesa descartés la seva fusió amb Unicaja i aprovés demanar ajuda al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) "com la sortida més òptima i solvent per la caixa", ja que per Sánchez" CajaSur ha jugat amb els diners dels usuaris tot i els avisos".

Sobre això, el representant dels consumidors va afirmar que "la caixa estava jugant amb els diners dels usuaris no fent cas a les advertències que des de novembre els avisava el Banc d'Espanya".

En aquest sentit, la mesura d'intervenció a l'entitat "era necessària", va dir Sánchez, que va recriminar que "les actituds dels responsables ha estat un suïcidi que s'ha preparat durant mesos pel gran tarannà que han tingut".

Adicae insta a una reforma de les caixes
L'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) demana que la Fiscalia obri una investigació d'ofici per "aclarir les causes d'un forat que s'estima en 2.000 milions d'euros".

En la seva opinió, aquesta intervenció i el precedent de Caja Castilla-La Mancha "posen de manifest la necessitat imperiosa i urgent de modificar les normatives que regulen les caixes d'estalvis, entitats a les quals les lluites d'interessos i la politització han portat en alguns casos a desastroses gestions que ara es manifesten en tota la seva intensitat".

"A la pràctica les entitats fundadores (l'església en el cas de CajaSur) solen respondre a oligarquies regionals que han manejat la caixa durant els darrers 30 anys, amb promotors, constructors i industrials de la regió i que han usufructuat el capital de la caixa", afegeix.

PSOE d'Andalusia: a favor de la fusió

El vicesecretari general del PSOE-A, Rafael Velasco, ha assegurat que els socialistes segueixen apostant per la fusió de Cajasur i Unicaja amb el vistiplau del Banc d'Espanya: "El que ahir era bo, avui ho segueix sent".

Velasco no entén com "el que està malalt-en al.lusió a Cajasur-rebutja l'oxigen", que segons els socialistes li anava a donar la fusió amb Unicaja.

Velasco ha considerat que no hi ha "cap argument sòlid" pel que els sis representants de l'Església, entre ells el president de Cajasur, Santiago Gómez Serra, quatre impositors i el representant dels treballadors-de Aspromonte-han rebutjat la fusió i demanat acollir-se al FROB. "Onze persones no poden tirar el treball de milers a la borda per una votació".

A més, ha recordat que a l'inici de les negociacions es va parlar de més de 1.000 acomiadaments a Cajasur, xifra que es va rebaixar a 400 perquè, finalment, es quedaran a prejubilacions i baixes incentivades.

"Els cordovesos no estem per a bromes", ha dit Velasco, que ha recordat a Fernández que la "realitat" és molt més "dura" del que ell es pensa.


El rescate de Cajasur por parte del Banco de España ha suscitado numerosas reacciones de políticos, sindicatos y asociaciones de consumidores cuyo vínculo en común es que "era necesaria" y que la dirección de la caja es la gran responsable de romper un proceso de fusión a punto de concluir. La Federación de Servicios Financieros y Administrativos de CCOO (Comfia CCOO) considera que el Banco de España debería "actuar" y "concluir la operación de fusión" de la citada entidad con Unicaja en los términos que estaban previsto, eliminando así "incertidumbres" en un momento tan delicado como el actual.
Para leer más ir a enlace:

On són els diners que l'església ha robat de Caja Sur?

La negativa del Consell de Cajasur a la fusió amb Unicaja la nit de divendres ha obert una sèrie de processos legals que no suposaran bones notícies per als administradors de l'entitat cordovesa. El més immediat ha estat la intervenció i destitució dels consellers i directius, però això comportarà, segons experts jurídics consultats, l'obertura d'un expedient per part del Banc d'Espanya, per esbrinar les responsabilitats de cada un, tenint en compte que la caixa vulnerava la normativa sobre recursos propis i concentració de riscos.

"Cajasur és un cas clar de problemes de gestió que es reflecteixen en un dèficit de capital de 523 milions, una xifra rellevant, com diu Deloitte a l'auditoria de 2009. Només això ja és una infracció, si no es posa remei. L'auditor diu que l'única manera de solucionar era la fusió i el Consell la va rebutjar".

"Ara cal posar diners públics per tapar el forat. Aquesta és la responsabilitat dels consellers", apunta un jurista d'una entitat financera. Fonts del Banc d'Espanya no van voler manifestar-se sobre aquest assumpte. En el cas de Caja Castilla La Mancha (CCM), el supervisor va trigar un mes aproximadament després de l'intervenció en obrir un expedient sancionador als consellers per "deficient gestió", és a dir, no prendre les mesures necessàries per evitar els problemes financers que presentava l'entitat. L'expedient va tenir caràcter administratiu i posteriorment ha derivat en propostes de multes d'entre 5.000 i 150.000 euros.

A més del dèficit de recursos propis (Cajasur tenia un 3,06% enfront del 6% de mínim legal), la caixa tenia una morositat al voltant del 11% al tancament del primer trimestre, quan va presentar unes pèrdues de 114 milions, segons càlculs de directius que coneixen bé el balanç. L'any 2009 es va tancar amb el 8,47% de morositat, la qual cosa suposa que va augmentant a un ritme de 0,8 punts per mes. Tot un rècord, en aquest cas negatiu, que diu poc del control del risc. Aquesta dada podria incrementar amb l'aplicació de criteris rigorosos pels nous administradors col.locats pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), seguint les ordres del supervisor. Això també va passar a CCM. L'inversió en construcció i promoció és la principal causa, encara que no l'única.

A més, Cajasur ha incorregut en una concentració de riscos que supera el permès per la normativa. Les inversions en construcció i promoció de l'entitat cordovesa amb un determinat grup arribaven al 30% dels recursos propis. El límit és el 25% dels recursos propis computables i el 20% si són societats que no es consoliden en el balanç.

Com succeeix quan el mercat es dóna la volta i els gestors no ho han previst, Cajasur va ser víctima d'una peix que es mossega la cua. D'una banda va entrar en pèrdues en realitzar dotacions per la caiguda de valor dels immobles i la morositat del mercat. Aquests números vermells disminuïen els seus recursos propis. D'altra banda, com no venia els immobles, cada vegada li suposaven una major part del seu capital. La caiguda del mercat immobiliari, així com les seves irresponsables aventures amb promotors i constructors, l'han passat una cara factura que podia haver dissimulat amb la fusió, però no va voler. No és l'única entitat sotmesa a aquest cercle infernal, però sí l'única a la qual no li ha importat que tothom se n'assabenti.

Els problemes de Cajasur ja venien assenyalats en l'auditoria de 2009. En ella, Deloitte aclareix que la concentració de riscos s'ha donat "contretament amb dos grups econòmics i els mantinguts amb el grup no consolidable, que excedien dels límits". El 24 de febrer de 2010, el Consell va aprovar un pla per tornar als nivells mínims de capital i l'hi va enviar al Banc d'Espanya. Aquest li va respondre el 17 de març i li va comunicar que prenia nota i que la comissió executiva havia decidit que havia de reprendre, abans del 30 de juny, "els límits legals de solvència i concentració". Deloitte diu que l'única manera d'aconseguir l'objectiu és "fusionar-la i crear una nova institució" amb les ajudes del Fons de Garantia de Dipòsits previstes.

Una altra de les perles de l'auditoria és l'apartat de les inversions immobiliàries. Cajasur va seguir injectant desenes de milions d'euros en diverses promotores durant 2009, tot i que la bombolla del totxo ja havia esclatat. Només en Promotora Immobiliària Prienesur la caixa va injectar 20 milions en 2009 com a ampliació de capital i altres 107.000.000 com préstecs participatius. I això malgrat que era una societat sobre la qual l'auditor ja expressava serioses incerteses al tancament de 2008. A més, Cajasur també va seguir injectant diners en altres immobiliàries.

L'auditoria també reflecteix el buit que va suposar el Centre Sociocultural Miguel Castillejo (nom de l'anterior president). Es va comprar el 2003 per 19.600.000 i el cost final va ser de 26 milions. L'octubre de 2009, una taxació situa el seu valor en 8.800.000. A més, per "uns desperfectes en la seva estructura produïts en 2009", la caixa ha acabat rebaixant el seu valor comptable a 1,15 milions, equivalent al valor del terreny. La broma del centre sociocultural va suposar per Cajasur uns 25 milions.

La caiguda de dues caixes d'estalvis

- Tant Caja Castilla La Mancha com Cajasur han estat intervingudes pel Banc d'Espanya després de fracassar els intents de fusió amb Unicaja. En el cas de l'entitat manxega, encara no havia estat creat el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), de manera que va fer falta una reunió del Consell de Ministres.

- En el moment de la intervenció de Caja Castilla La Mancha, el març de 2009, l'entitat havia informat d'un benefici de 30,6 milions, però un mes després el Banc d'Espanya va constatar que en realitat CCM havia registrat pèrdues per 740.000.000. Cajasur va perdre 596.000.000 el 2009.

- Els dipòsits dels clients de Cajasur sumen 14.000 milions d'euros, després de la retirada de més de 300 milions des de començament d'any. Caja Castilla La Mancha tenia gairebé 17.000 milions dels seus clients el gener de 2009, després de la fuga d'uns 1.000 milions en els mesos previs.

- Els administradors de CCM van ser expedientats després que el Banc d'Espanya descobrís greus errors i mancances en la gestió i en el control de riscos. Cajasur ha vulnerat la normativa sobre recursos propis mínims i sobre concentració de riscos.


El Banco de España expedientará a los administradores de Cajasur

La negativa del Consejo de Cajasur a la fusión con Unicaja de la noche del viernes ha abierto una serie de procesos legales que no van a suponer buenas noticias para los administradores de la entidad cordobesa. El más inmediato ha sido la intervención y destitución de los consejeros y directivos, pero eso acarreará, según expertos jurídicos consultados, la apertura de un expediente por parte del Banco de España para averiguar las responsabilidades de cada uno, teniendo en cuenta que la caja vulneraba la normativa sobre recursos propios y concentración de riesgos.
Para leer más ir a enlace: