Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò. 
A Samaras li han sobrat els tres dies de termini de què disposava per formar una coalició de govern. El líder de la conservadora Nova Democràcia, incapaç de portar a bon terme la seva tasca, ha admès: "Hem fet el que hem pogut i ha estat impossible". D'aquesta forma la responsabilitat passa al segon partit més votat, l'esquerrà Syriza d'Alexis Tsipras, però el KKE ja ha respòs: no a la col·laboració amb Syriza, com Esquerra Democràtica per rivalitats personals i ideològiques. Això sols pot acabar amb unes altres eleccions i el cost que comporten per un país espoliat per ND i Pasok és molt alt.Alexis Tsipras, líder de la segona força (la coalició d'esquerres Syriza), demà al migdia rebrà el corresponent mandat del president Karolos Papulias, i així, successivament. Si tots els intents es revelessin estèrils, Papulias ordenaria un Executiu d'àmplia base o ecumènic, com es diu a Grècia -amb representació de totes les forces parlamentàries-, amb el sol propòsit de convocar noves eleccions.
Syriza, el grup revelació d'aquests comicis, amb 52 diputats, ha ofert en campanya un "front de totes les forces d'esquerra". Una de les al·ludides, el Partit Comunista de Grècia (KKE, marxista-leninista, 26 diputats) ja ha contestat: no a la col·laboració amb Syriza. Encara que el panorama polític va canviar ahir radicalment a Grècia, el prosoviètic KKE segueix fidel a les seves essències antipactes que les seves bases li sol·liciten.
Socialistes i conservadors havien anunciat que la col·laboració estava oberta a les forces proeuropees, i en l'amplitud de la denominació podria tenir cabuda Syriza, que defensa la permanència de Grècia a l'euro, però no a qualsevol preu. El peatge no és altre que la renegociació del memoràndum signat amb la troica i la incorporació d'una clàusula que garanteixi mesures de creixement. A favor de certes modificacions en l'acord s'havien mostrat també socialistes i conservadors.
Però no només els comunistes de Aleka Papariga eludeixen la responsabilitat; també els dos nous partits que ahir van entrar al Parlament han rebutjat l'oferta d'integrar un Gabinet d'unitat.
Cada un ho fa des dels pols oposats de l'espectre polític: Grecs Independents, de dreta extrema nacionalista i amb 33 diputats, perquè s'oposa a les polítiques d'austeritat, i Esquerra Democràtica, que amb 19 escons defensa la pertinença del país a l'eurozona, per rivalitats personals i ideològiques tant amb el Pasok com amb Syriza. La tradicional desunió de les forces d'esquerra es revela avui més que mai un obstacle per a l'estabilitat política. L'única alternativa clara al buit de poder és la repetició dels comicis, presumiblement al juny.
