dilluns, 20 de febrer de 2012

L'Universitat de València ocupada, envoltada per policies i contenidors en flames

A la Facultat d'Història de l'Universitat de València s'han tancat al voltant de 400 estudiants i professors en protesta per l'actuació policial d'aquesta tarda, en què almenys 20 joves haurien estat detinguts mentre protestaven per les retallades en Educació. Unes 200 persones s'han manifestat a Madrid a la Puerta de Sol per donar suport als estudiants valencians. La degana ha denegat la petició dels antiavalots per entrar i apallissar als joves i als professors, invocant el principi d'autonomia universitària. Protestes solidàries a Barcelona i Madrid. El cap de la policia tracta els estudiants d'enemics.

Pablo Iglesias Turrión, professor a la Universitat Complutense de Madrid i col · laborador de Públic, que era a la facultat valenciana impartint una xerrada, informa que les estudiants i professors es disposen a passar la nit a l'edifici, que ha estat envoltat per la Policia .


Vídeo: Policies peguen a senyores grans: min 1:50"

No obstant això, la degana ha denegat la petició dels agents per entrar i poder dissoldre als joves, invocant el principi d'autonomia universitària.

Des de l'interior de la Facultat d'Història es poden veure contenidors cremant que estan sent apagats pels bombers. Pablo Iglesias conte que li consta que hi ha policies per tota la ciutat i grups de manifestants segueixen prenent els carrers al centre, on s'estarien produint enfrontaments amb les forces de seguretat.

Al centre de la ciutat s'han disparat pilotes de goma i s'han repetit les càrregues policials. A aquesta hora no es pot donar un nombre de detinguts, ja que els incidents segueixen a hores d'ara.

La degana ha explicat que els ha donat permís per ser a la Facultat i fins i tot passar la nit aquí si cal. Els estudiants han començat a fer una assemblea amb l'objectiu de subscriure un manifest en què es donés a conèixer que ha passat els últims dies, encara que posteriorment, una gran part d'ells han decidit sortir per unir-se a altres companys que tenien "problemes" .

Professors, pares i alumnes van a passar la nit a l'institut Lluís Vives

Mentre, un grup d'alumnes, professors i pares acudien a l'Institut Lluís Vives per tancar-se en protesta per l'actuació policial dels últims dies, especialment la d'avui, que està sent la més dura. Encara que la convocatòria s'havia fet amb anterioritat, l'actual context ha fet que els tancats es replantegin l'objectiu de la protesta.


Es suspèn la tancada de pares i professors a l'IES Lluís Vives de València per l'activitat policial


L'entrada de la Policia aquesta tarda al centre ha propiciat que la directora hagi cancel·lat la tancada que tindria lloc aquesta nit en protesta pels incidents dels últims dies i les retallades educatius. La tancada s'ha desplaçat a altres col · legis de la ciutat.

Diversos professors i pares d'alumnes acudien aquesta nit a l'Institut Lluís Vives de València amb l'objectiu de tancar-se en protesta pels disturbis violents entre estudiants i policia dels últims dies. No obstant això, a l'arribar, al voltant de les vuit del vespre, es trobaven amb al voltant de 15 furgons de policia al voltant del centre educatiu.

La directora els ha informat que havia decidit tancar per por de possibles "represàlies policials"


Tot i la impossibilitat de tancar-se en l'Institut Lluís Vives, diversos professors han decidit adreçar-se als centres de la capital, pel que aquesta nit es duran a terme tancaments en diversos centres de València per protestar contra l'actuació policial.

A més, a Alacant, unes 50 persones s'han reunit a la Plaça de la Muntanyeta per donar suport als estudiants valencians. Han acudit amb cassoles i han cridat consignes.

Marga Sanz (EU): "Sánchez de León s'ha saltat els principis democràtics i ha deixat el poder en mans de la policia"


La síndica d'EUPV i coordinadora de la formació d'esquerres ha assenyalat que la compareixença del cap superior de Policia per donar explicacions sobre la gestió del conflicte fa escassos moments "posa de manifest que Sánchez de León ha atorgat la gestió d'aquest greu conflicte a la Policia. S'ha saltat tots els principis de la democràcia i avui la ciutat de València ha tornat 40 anys enrere. Exigim que no arribi demà sense que Sánchez de León hagi abandonat el seu càrrec".

Esquerra Unida ha presentat aquest mateix matí una denúncia davant la Fiscalia de Menors per les càrregues policials durant els últims dies. "El que està passant a València és propi d'èpoques no democràtiques, que ens recorden massa al franquisme ia les persecucions dels grisos a les revoltes estudiantils contra la dictadura. No estem disposats que el PP ens faci tornar a aquest escenari".

Sanz ha carregat durament contra la càrrega policial que segueix donant-se en aquests mateixos moments al centre de València, i ha assenyalat que escenes com l'entrada de forces policials a un centre d'ensenyament "són intolerables i impròpies d'una societat democràtica".

El cap de la policia tracta els estudiants d'enemics

El cap superior de la policia espanyola al País Valencià, Antonio Moreno, ha comparegut a la vesprada, mentre encara duraven les càrregues al centre de València, per donar explicacions de la violència de la policia. Moreno ha declarat que els agents s'havien vist obligats a fer ús de la força per 'l'agressivitat' dels manifestants, i no ha volgut revelar el nombre d'agents que intervenien en les protestes. No ho ha dit perquè 'no és prudent des del punt de vista de la tàctica i la força policíaca que jo diga a l'enemic quines són les meues forces i les meues debilitats'.

Ha afegit que avui hi ha hagut 'un plus d'agressivitat' per part dels manifestants, tot i que com es pot veure en aquest vídeo, els agents han arrencat a córrer contra els manifestants en el començament de la càrrega sense que hi hagués cap acció violenta prèvia.

'Alguns es pensen que estan en un joc, però després vénen les sorpreses i les lamentacions', ha afegit el cap de la policia. Ha comparegut sol, i no acompanyat de la delegada del govern espanyol al País Valencià, Paula Sánchez de León, de qui s'havia anunciat la compareixença. De León encara no ha parlat. L'oposició en demana la dimissió.

Protesta a Barcelona contra les càrregues policials a València

Més de cent joves s'han concentrat aquesta tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona per condemnar l'actuació policial d'aquest migdia a València i en solidaritat amb els estudiants de l'institut Lluís Vives. Catorze persones han estat detingudes a València, i quatre més han resultat ferides, durant les protestes estudiantils que s'han desenvolupat al centre d'aquesta ciutat.

En un acte convocat pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i col · lectius del moviment 15-M, un centenar de joves s'han manifestat a partir de les 20.00 hores a plaça Sant Jaume de Barcelona per expressar el seu repudia per l'actuació de la policia a València.

Posteriorment, els joves s'han desplaçat pels carrers veïnes, on han tallat breument el trànsit, i s'han dirigit fins a la Prefectura General de Policia de Via Laietana, on han llegit un manifest en un acte en què no s'han produït incidents.

"Volem denunciar la brutalitat policial a València, és indignant i no la tolerarem perquè defensar un ensenyament públic no és cap delicte", ha declarat a Efe Maria Garcia, portaveu nacional del SEPC. Garcia també ha indicat que els estudiants tornaran a sortir al carrer en la jornada de vaga convocada a les universitats catalanes per al proper 29 de febrer.

La concentració en suport als estudiants de l'IES Lluís Vives ha coincidit a la plaça Sant Jaume amb la protesta de veïns dels barris de Canyellas i Nou Barris contra el tancament del servei d'urgències al CAP Guineueta. Així mateix, s'han concentrat a la plaça dones de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere que es reuneixen cada tercer dilluns de mes "per donar visibilitat al maltractament que pateixen les dones".

De València a Sol

També a Madrid al voltant d'unes 200 persones, convocades per l'Assemblea Interinstitutos, s'han donat cita aquesta tarda a la ja emblemàtica plaça de Sol per mostrar suport i solidaritat cap als estudiants de València que protesten per les precàries condicions dels seus centres d'estudi, sense calefacció pels impagaments de la Generalitat.

Eduardo Muriel compte des del lloc que estudiants d'institut i manifestants s'han reunit a la cèntrica plaça on han corejat consignes i han cridat contra l'actuació de la policia.

També han enarborat pancartes en què es llegia "Tots som el Lluís Vives" i han demanat a crits la dimissió de la Delegada del Govern a València, Paula Sánchez de León.

Posteriorment, han avançat pel carrer Alcalá fins a arribar davant de la seu del Ministeri d'Educació i Cultura. Allà els joves han cridat consignes contra la política de retallades del Govern del PP i contra la Policia.

La policia dispara boles de goma contra els estudiants a València

El cap superior de policia confirma que s'ha detingut a 14 joves i menors fins a les 18.30. Altres fonts afirmen que són almenys 18. La concentració de protesta davant l'Institut Lluís Vives es dispersa per tota la ciutat i els universitaris han convocat a sortir al carrer: "Les Assemblees Universitàries estan convocant a tota la gent perquè vagin a Blasco Ibáñez. Es va a prendre aquest carrer. Al C/ Xàtiva la policia acaba de començar a carregar i disparar pilotes de goma". Testimoni d'Alfons Puncel membre de Compromís i de la Junta de Personal de la Generalitat Valenciana: "En una de les càrregues policials -i quan estaven reunits en la vorera propera a l'Institut Lluís Vives, els diputats de Comprimís, Mónica Oltra, Enric Morera, Josep M Panyella i Joan Baldoví- han tornat a retenir i colpejar aquests diputats". També hi ha concentrats davant de la Prefectura Sup. de la Policia Nacional a València #

Des de primeres hores de la tarda a l'hora de la sortida dels estudiants de secundària s'han començat a congregar un grup d'uns dos-cents estudiants en una convocatòria espontània a les portes de l'IES Lluis Vives en protesta per les retallades en educació i l'actuació policial de dies anteriors. Jo he acudit en representació de les Juntes de Personal de la Generalitat Valenciana que hem decidit en una reunió que teníem prèviament sumar-nos a les protestes.

En aquest mateix lloc s'han concentrat fins a 20 furgonetes policials i al voltant d'uns dos-cents policies. No més començar la protesta que discorria tranquil·lament des del carrer Xàtiva fins a la plaça de Sant Agustín s'han produït les primeres càrregues a penes deu minuts passades les tres de la tarda que era l'hora de la concentració. Des d'aquest moment fins a passades les 9 de la nit, tot ha estat una persecució de centeneras de furgonetes de la policia nacional pels carrer de València dels estudiants i de ciutadans que s'han sumat a esta protesta. Des de l'inici de la protesta fins al moment d'escriure aquest testimoniatge, els diputats de les esquerres valenciana i de tots els sindicats de treballadors han estat participant i sobretot presenciant l'actuació de la policia.

Cal assenyalar que hores abans la Delegada del Govern a la Comunitat Valenciana havia mantingut una reunió amb representants dels partits polítics per assegurar-los que les mesures havien estat proporcionals a les mobilitzacions, alguna cosa que contrasta amb la presència policial als carrers de València.


Però els fets més preocupants s'han produït a partir de les sis de la vesprada quan les càrregues policials s'han anat produint una derrere d'altra en diferents punts del centre de València que ha portat a la detenció d'almenys 18 persones, i almenys 4 ferits fins i tot amb l'actuació d'ambulàncies i equips mèdics. En concret s'han portat a una persona al carrer Calvo Sotelo entre el carrer Xàtiva i la Plaça de l'Ajuntament.

Més tard en una de les càrregues policials i quan estaven reunits en la vorera propera a l'Institut Luis Vives -els diputats de Comprimís, Mónica Oltra, Enric Morera, Josep M Panyella i Joan Baldoví- han tornat a retenir i colpejar aquests diputats, malgrat que estaven identificats pel comandant del grup policial. A partir d'aquí en algunes de les càrregues policials han llançat pilotes de goma.

Les mobilitzacions segueixen al carrer i s'ha convocat una reunió dels partits polítics de l'oposició, sindicats i organitzacions estudiantils demà a les once i mitja per reclamar la dimissió de la Delegada del Govern i que es posi fre a aquesta brutalitat policial contra els estudiants que l'única cosa que reclamen al carrer és que parin les retallades en l'educació.

També hi eren presents donant suport als manifestants els diputats d'EUPV Enric Morera, Marga Sanz i Ricardo Sixto i d'altres del PSPV.

Professors i pares d'alumnes es tancaran aquesta nit a l'IES Lluís Vives de València

La concentració estava convocada des de fa dues setmanes per protestar contra les retallades en educació, però les càrregues policials dels últims dies han provocada que l'objecte de la concentració canviï.

Diversos professors i pares d'alumnes acudiran aquesta nit a l'Institut Lluís Vives de València per a tancar-se en protesta pels disturbis violents entre estudiants i policia dels últims dies. Si bé, la convocatòria s'havia fet fa un parell de setmanes per protestar per les retallades en educació els professors asseguren que els últims incidents violents obliguen a replantejar l'objecte de la protesta.

"Lògicament hem de fer alguna cosa en solidaritat amb l'Institut Lluís Vives", afirma una professora d'un institut de la ciutat, "m'arriben alumnes amb els braços enguixats, amb bretxes en el cap, així és impossible seguir la marxa normal de les classes".

A la convocatòria estan cridats a acudir tots els professors dels centres d'ensenyament de València i pares d'alumnes a partir de les vuit d'aquesta tarda. No obstant això, segons ha pogut saber lainformacion.com, la directora del centre IES Lluís Vives té "por" que aquesta concentració finalitzi de manera violenta amb la policia.

"En el cas que no puguem tancar-nos en aquest Institut anirem a un altre", explica una de les professores, "no es pot permetre el que està passant, la Policia va a sac".

També hi ha concentrats davant de la Prefectura Sup de la Policia Nacional a València # ieslluisvives

Coalició Compromís: Els diputats agredits en la darrera càrrega policial han estat Joan Baldoví i Mònica Oltra, però asseguren que estan bé i continuen donant suport a les protestes, junt a més diputats i regidors de la nostra coalició.

Alberto Ordóñez, estudiant: "Quan em van detenir em van donar tres o quatre cops de puny a la boca"

De moment, 10 detinguts, tres d'ells menors d'edat, en una altra jornada de protesta estudiantil a València contra les retallades en educació i en solidaritat amb els companys detinguts la setmana passada. La policia ha penetrat a l'institut Lluís Vives i ha carregat contra els alumnes. Nombrosos testimonis de ferits i detinguts, inclòs un ancià apallissat a cops de porra. Alberto Ordóñez, estudiant: "Vaig passar 30 hores al calabós": "Quan em van detenir em van donar tres o quatre cops de puny a la boca". "La policia ha pujat a la vorera ha començat a donar-nos empentes i s'han portat a la meva néta emmanillada". El PSOE se suma a la exigència de compareixença del ministre Jorge Fernández, presentada divendres passat pel diputat d'ERC Joan Tardà i que aquest matí han sol·licitat el diputat al Congrés d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) Ricardo Sixto i Marga Sanz.

La protesta d'avui, la cinquena jornada, ha estat convocada a través de les xarxes socials en contra de les retallades en educació i les actuacions policials de la setmana passada i que s'ha tornat a congregar entorn de l'Institut Lluís Vives, focus de les últimes protestes estudiantils, on la policia ha arribat a entrar i carrregar contra els estudiants.

Els antiavalots a l'IES Lluís Vives on han carregat contra els estudiants

Segons ha pogut saber RNE, entre els detinguts hi ha un home gran que ha estat reduït a cops de porra per diversos policies i posteriorment ha estat retingut contra el furgó policial.

Els agents també han identificat nombrosos estudiants que, al seu torn, els exigien veure les seves plaques identificatives, que alguns policies han exhibit i altres no.

Durant tota la tarda, els joves han corejat crits com: 'Sense porres no sou res', 'Perquè voleu el casc si no teniu cervell', i 'Aquestes són les nostres armes', mentre aixecaven els palmells de les mans. A més d'identificar els assistents, els agents s'han dut emmanillat a un altre jove, a qui han reduït a terra.

Una de les noies identificades al costat de la reixa de l'institut ha explicat als mitjans que anava al centre a un examen ja "solidaritzar" amb els seus companys. "Un policia ens ha començat a empènyer ia tirar a terra, li he demanat el número de placa, me l'ha donat ràpid i no m'ha deixat apuntar", ha dit.

Mentre aquest fet es produïa, algú des de dins del centre li ha sostret una porra a un agent, el que ha provocat que alguns efectius entressin a l'IES però han tornat a sortir ràpidament.

Detinguda i incomunicada quan estava amb la seva mare i dues àvies


La mare d'una de les detingudes, d'una jove de 17 anys, ha denunciat que "l'han detingut sense fer absolutament res" quan era a la vorera a la plaça de Sant Agustí "amb les seves dess àvies i amb la seva mare, sense participar en la manifestació". "Estàvem a la vorera, mirant com molta altra gent que passava per allà i els policies han creuat el carrer a per ella i l'han emmanillat", i "a més, ara no volen dir on se l'emporten", ha relatat. "Això no pot ser", ha conclòs la dona.

Segueixen les protestes estudiantils a València enmig de les càrregues policials

La redactora de RNE, Pura Gómez, ha estat agredida per un policia quan es trobava cobrint la protesta estudiantil contra les retallades en educació i per les càrregues policials de la passada setmana, com també un càmera de La Vanguardia.

La protesta s'ha iniciat de forma pacífica a les 14.45 hores quan els estudiants han tallat el trànsit al crit de 'Els lladres a presó i Els Diners a educació'. Segons els organitzadors de l'acte, la intenció era dur a terme una marxa "totalment pacífica" que es limités a tallar el trànsit durant mitja hora amb desplaçament cap a Sant Agustí.

No obstant això, en aquest punt, la policia havia establert un cordó policial que els impedia el pas, encara que els estudiants s'ho han saltat pels laterals. En aquest moment, s'han produït les primeres tensions, entre els agents que formaven part del cordó i els estudiants que l'han sobrepassat, amb empentes i estirades de roba.

A continuació, els estudiants s'han dirigit a la Plaça d'Espanya, encara que abans d'arribar, a la cruïlla amb el carrer Sant Vicent, els esperava un nou cordó policial. En aquest moment, altres agents han dispersat a cops als alumnes concentrats en aquest punt cap als carrers Matemàtic Marzal i Troia, on hi ha hagut nous instants de tensió en què els policies han tirat a terra als joves, colpejant-los amb la porra.

En total, s'han arribat a congregar en aquest tram més de 25 furgons de la Policia. Els diferents cordons policials establerts pels agents van aconseguir dispersar els manifestants, que van tornar a reunir uns minuts més tard a la Plaça de Sant Agustí, on es va tallar el trànsit i es van viure nous moments tensió amb els agents que, segons algunes fonts presencials, han dut a terme 10 detencions.
La delegada del Govern nega repressió policial

Abans que passessin els nous incidents entre manifestants i policies, la delegada del Govern, Paula Sánchez de León, ha negat que hi hagués "repressió" policial contra les protestes estudiantils de la setmana passada a València i ha assegurat que si es detecta "extralimitació" d'algun agent hi haurà "conseqüències", igual que per a qui va actuar de forma il·lícita.

Així ho ha manifestat en una roda de premsa després de reunir-se amb els portaveus parlamentaris d'Esquerra Unida i Compromís per analitzar la proliferació de manifestacions sense comunicació, als quals ha demanat que "actuïn amb responsabilitat" i que no encoratgin conductes que poden ser delictives.

"Vaig passar 30 hores al calabós": "Quan em van detenir em van donar tres o quatre cops de puny a la boca"

Albert Ordóñez, és un estudiant de grau mitjà d'integració social que als seus vint anys compatibilitza els seus estudis amb la direcció de la federació valenciana d'estudiants d'ensenyament mitjà (FAAVEM). Dijous passat-el segon dia de refregues i càrregues policials contra els estudiants de l'institut públic Lluís Vives de València per les càrregues policialesy la detenció el dia anterior de 17 alumnes, un menor d'edat-va entrar detingut i emmanillat a les 2.10 de la tarda i va sortir divendres a les 10.30 de la nit. "Vaig passar 30 hores al calabós. "No podíem ni anar al lavabo", denuncia.

"Quan em van detenir em van donar tres o quatre cops de puny a la boca", relata, minuts abans de la concentració de dilluns al Lluís Vives, que ha derivat en el quart dia de càrregues policials contra els estudiants.

A partir d'aquí tot va ser confusió, aïllament i vuit estudiants detinguts en la mateixa cel. Els dos menors van sortir aquella nit. "No ens van donar ni de beure". Al matí, els van oferir suc de préssec i galetes. "Sóc al · lèrgic al préssec i vaig demanar aigua". La resposta dels agents que contundent: 'Això no és un hotel'.

Albert i els altres nou detinguts estan acusats de "resistència i desobediència a l'autoritat" i també "d'atemptat". El seu únic atemptat ha estat protestar i protestar i protestar contra el decret de retallades en l'ensenyament i la funció pública aprovat pel Govern autonòmic d'Alberto Fabra al gener.

Quan el van detenir al carrer de Xàtiva, davant del institut, el van marcar dels braços i el van empènyer. "Per no caure, vaig agafar al policia del maluc i del braç i ara, a més, m'acusen de furt per agafar-li la gorra a l'agent quan m'estava caient". Albert va sortir "emmanillat" cap a l'hospital Peset Aleixandre, custodiat amb dos policies als que "no vaig veure la cara perquè portaven màscares".

L'Esquerra Plural, ERC i PSOE demanen explicacions al ministre de l'Opus Dei

El PSOE ha sol·licitat les compareixences del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz (PP-Opus Dei), i del director general de la Policia Nacional, Ignacio Cosidó, perquè informin al Congrés dels incidents registrats a València entre estudiants i policies. La petició de compareixença del ministre de l'Interior perquè doni explicacions sobre l'actuació policial per part del PSOE se suma a la presentada divendres passat pel diputat d'ERC Joan Tardà i que aquest matí ha sol·licitat el diputat al Congrés d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) Ricardo Sixto.

En ambdues peticions el grup parlamentari socialista demana que Fernández Díaz i Cosidó informin dels "greus incidents" esdevinguts durant la setmana passada, i que avui s'han tornat a repetir, per la "contundent repressió" de la policia a estudiants de batxillerat que es manifestaven contra les retallades de la Generalitat Valenciana en matèria educativa.

EUPV ha denunciat així mateix davant la Fiscalia de Menors l'actuació policial a les manifestacions estudiantils perquè s'iniciïn diligències per aclarir si hi va haver delicte de lesions o de detenció il · legal. Segons consta en l'escrit presentat, en les protestes estudiantils hi va haver una "desproporcionada actuació policial" tot i que "les movilizciones van ser en tot cas pacífiques". Així mateix, ha indicat que el passat divendres la Policia Antiavalots "va procedir a retenir un nombrosos grup de persones, unes 150, en les quals la majoria eren menors que no havien produït cap tipus d'incident ressenyable".

En les protestes hi va haver una "desproporcionada actuació policial"


EUPV considera que aquests fets "poden ser constitutius de delictes de lesions i detenció il · legal que, per si sols, haurien de ser perseguits d'ofici pel ministeri fiscal però, a més, en ser molts dels perjudicats menors d'edat, el Ministeri Fiscal té el mandat per exercir les accions judicials pertinents en defensa ".

Per la seva banda, la portaveu de Compromís, Mònica Oltra, ha indicat que la delegada del Govern, Paula Sánchez de León, "està en la inòpia del que està passant", pel que considera que "no està capacitada" per ocupar el càrrec. Així, ha dit que si no dimiteix, el president del Govern, Mariano Rajoy, ha cessar.

Per a la diputada de Compromís, Sánchez de León "està fent un pols a xavals de 15 i 16 anys", i ha assenyalat que la delegada "sembla que està més preocupada per el que s'explica que pel que va passar". Mònica Oltra, qui ha incidit en la necessitat de "depurar responsabildades", ha anunciat que personalment denunciarà els fets per aclarir un possible delicte d'agressió o d'atemptat cap a ella. "També sóc autoritat encara que porti samarretes", ha manifestat després que dijous passat ella mateixa fora colpejada pels antiavalots.

Amb vídeos i més enllaços: La Policia torna a carregar contra els estudiants a València
http://noticies.sirius.cat/2012/02/la-policia-torna-carregar-contra-els.html

La Policia torna a carregar contra els estudiants a València


La policia ha tornat a fer ús de la força per dispersar una manifestació a València d'unes tres-centes persones, majoritàriament estudiants. Set joves estudiants i tres menors han estat detinguts per la Policia en la nova protesta estudiantil convocada a València. Els agents antiavalots no han dubtat a utilitzar les porres i colpejar als manifestants, convocats a través de les xarxes socials i que han partit des de l'Institut de Secundària Lluís Vives. Un càmera de La Vanguàrdia també ha estat colpejat."Tinc sis grapes i una bretxa de set centímetres per defensar els meus drets".

La manifestació, en protesta per les retallades en educació i per l'actuació policial de la setmana passada contra els estudiants del centre educatiu que va derivar en una quinzena de detinguts i diversos ferits, partia cap a la Plaça d'Espanya de València.

Passades les tres de la tarda, la policia ha dispersat per la força la marxa i els manifestants s'han dispersat per carrers com Troia, Matemàtic Marzal i Sant Vicent Màrtir. Poc abans, els congregats havien tallat el cèntric carrer de Xàtiva, davant de l'estació del Nord ia pocs metres de la plaça de l'Ajuntament. En tot moment han estat sota la vigilància dels antiavalots.

- 15:16 h: Es produeix la primera càrrega policial.
- Els estudiants no tenen por, la policia intenta aturar el bloc que va cap a Plaça d'Espanya sense èxit.
- 400 estudiants es troben tallant el carrer de Xàtiva.
- Els manifestants es mouen cap a la plaça d'Espanya.

- 15:24 Sembla que la policia aquesta disparant amb bales de goma

-15:29 Es produeixen més càrregues, aquest cop a la Plaça d'Espanya

- 15:33 La policia colpeja a persones que estaven esperant l'autobus, es parla d'un detingut ...

- 15:54 Es produeixen més càrregues a la Plaça de St Agustí, es parla de dos detinguts

Policia sense identificació
I Els números de placa? No els ensenyen ni Els Diuen # IESLLuisVives # vergonya

Vídeo en castellà: La desesperació d'una mare de València cercant la seva filla.


"Tinc sis grapes i una bretxa de set centímetres per defensar els meus drets"

Andrea Pérez, universitària en segon any de magisteri, té sis grapes al cap en una ferida de set centímetres de llarg, i tot per solidaritzar-se amb els alumnes de l'IES Lluís Vives de València. Els estudiants d'aquest centre van sortir al carrer el passat dimecres per protestar contra les retallades en educació, que estan causant talls de llum, calefacció i manca de material escolar en molts instituts del País Valencià. Ricardo Sixto (EU) demana la compareixença de Jorge Fernández (PP) sobre l’actuació policial “desorbitada des de totes les òptiques". Al vídeo es pot veure a Andrea, ja ferida, escortada per un agent per ser conduïda a l'hospital (minut 0:20). Vídeo 2: Mónica Oltra (Compromís) explica la desmesurada càrrega policial als xiquets de l'IES Lluís Vives.

Després de dos dies de protestes i de dures actuacions policials, Andrea, al costat de centenars de valencians, va decidir manifestar-se, divendres passat, "escandalitzada i indignada per la vergonyosa situació".

Veure el vídeo a l'enllaç:
http://noticies.sirius.cat/2012/02/tinc-sis-grapes-i-una-bretxa-de-set.html

El gir involucionista de l'Agència Catalana de l'Aigua


Narcís Prat i Fornells, Catedràtic d'ecologia de l'Universitat de Barcelona: L'última reunió del CUSA (Consell per l'Ús Sostenible de l'Aigua) va servir per certificar com l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) camina amb pas ferm cap enrere (com un cranc) i sense atendre a cap raó (s'amaga en una closca com un cargol), sembla que el seu únic propòsit és, amb l'excusa de la crisi, la destrucció del sistema de gestió de l'aigua que ells mateixos van crear. Sembla que a marxes forçades (aquest cranc no camina lentament) estem tornant, no al segle XX, sinó al XIX. CiU posa en venda l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL) per 600 milions amb una sola oferta: AGBAR-GDF SUEZ.

El Consell de Direcció de l'ACA que ara formen 27 membres es reduirà a 18 perquè, segons l'exposició de motius d'aquesta reducció, tenen... "la convicció que les composicions reduïdes dels òrgans col·legiats contribueixen al seu millor funcionament".

Els que sortiran més perjudicats en aquesta reducció seran els diversos col·lectius ciutadans que tenien representació en el Consell. El Consell el formen representants de diverses parts de l'administració (abans hi havia Sanitat, ara desapareix) que tenen la majoria, i representants d'usuaris (domèstics, industrials i agrícoles, a més d'un representant de l'Entitat Metropolitana). És curiós que el Consell inclogui representants agrícoles que gràcies a estar en el Consell decideixen que es fa amb els diners d'un cànon al qual ells no contribueixen.

En canvi no hi ha en aquest consell representants dels aspectes ambientals, quan els objectius de la gestió de l'aigua (segons la Directiva Marc de l'Aigua) són precisament aconseguir el Bon Estat de les aigües. Es veu que l'ACA, o no sap qui són aquests representants o no vol que estiguin en el seu Consell. Vaja! que tornem als vells temps d'un Consell d'Administració centrat en l'”important” (els diners i els recursos hídrics). La resta és pura filosofia.

Narcís Prat i Fornells, Catedràtic d'ecologia de l'Universitat de Barcelona

Queda clar, que aquesta ACA no vol informar i que es va refugiant poc a poc en la seva closca, amb l'estratègia de: qui no sap no critica i per tant millor no explicar res i ser efectiu. Ja se sap que el país està molt baquetejat i que la gent el que vol, és un govern que mani i que treballi, que sigui efectiu; tota la resta és reflex d'una època passada, la del tripartit, que volen fer aparèixer com una època fosca de Catalunya, quan no hi havia ni ordre ni concert.

El cargol que camina com un cranc es va engrandint cada dia més. El CUSA, per exemple, es reunia abans, cada mes, amb un ordre del dia, sovint molt apretat, amb assumptes que la pròpia ACA proposava. Ara, si els consellers no ho demanen no hi ha gairebé ordre del dia. I passen coses pitjors, com que l'ACA es nega a informar. Així va succeir en l'últim CUSA. La pregunta era sobre com estaven els sistemes de Sanejament de Catalunya, pregunta que la direcció de l'ACA va acceptar, es va posar en l'ordre del dia i poques hores abans que se celebrés la reunió del CUSA l'ACA va al·legar que el tema era massa ampli i que volia preguntes més concretes.

L'ACA es va replegar dins del seu cargol i es refugia en l'estratègia de "qui no sap no molesta", tornant a ser l'Agència que actua però no informa i oblidant-se del mandat que té de la DMA, que ha de realitzar la seva gestió amb la participació ciutadana. No només ha eliminat el grup de persones que estaven a càrrec de la mateixa sinó que camina amb pas ferm per eliminar qualsevol caliu, no només de participació, sinó d'informació a la societat del que fa o pretén fer. En aquest últim CUSA va estar de cos present el gerent de l'ACA, però en realitat era com si no hi fos, no semblava trobar-se molt a gust. No és sorprenent: se'n va anar abans que el president informés que el punt més important de l'ordre del dia (el del sanejament) no es tractaria en aquest CUSA.

L'estratègia del cranc i del cargol (un cranc ermità, fet i fet) demostra que el nou govern de Catalunya es dirigeix ​​amb pas ferm, a una privatització total del cicle de l'aigua; primer serà ATLL i després probablement tots els altres serveis de l'aigua; l'ACA quedarà reduïda a una Agència gairebé sense competències (veurem que passa amb les competències de control i inspecció, o sigui el que serien les Comissaries d'Aigua) que finalment acabaran desapareixent dins d'alguna conselleria menor, quan trobin la manera de situar el Cànon de l'Aigua a algun òrgan que permeti lel seu trànsit ràpid a les companyies privades que regiran el cicle de l'aigua a Catalunya en el futur.

L'excusa del deute està servint perquè Catalunya passi d'un model propi de gestió del cicle de l'aigua que durant anys ha donat fruits excel·lents i ha format un bon grup de bons professionals, a un model de submissió enfront de l'explotació privada del cicle l'aigua que se'ns presenta com l'única solució davant la crisi i el deute. És evident que els gestors actuals no creuen en la gestió pública de l'aigua i es dirigeixen amb passos de gegant a un model privat que segons ells és més eficient. L'aigua serà més cara a Catalunya els propers anys, però per beneficiar les companyies privades, no per a una millora substancial del medi ambient que era l'objectiu del difunt Pla de Gestió. Com que aquest pla era del tripartit i tot el que va fer el tripartit és per definició pervers i ineficient, cal canviar no només el Pla sinó el model de gestió.

Aquesta és la política de l'aigua que sembla que tenim a Catalunya en la segona dècada del segle XXI.
Narcís Prat i Fornells.

CiU posa en venda l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL) per 600 milions

Sembla que només hi ha una empresa candidata a quedar-se-la: AGBAR-GDF SUEZ. Quan l'operació s'hagi dut a terme, AGBAR recuperarà l'inversió apujant el rebut de l'aigua fins el 50% als més de 5 milions d'usuaris de la gran Barcelona.

Fins aquí tot normal venint d'un govern que no creu en els serveis públics. Ara bé: el CGPJ ha organitzat un seminari sobre 'Dret de l'aigua' a l'hotel 'W' de Barcelona on hi han assistit nombrosos magistrats que, curiosament, ha estat 'patrocinat' per la Fundació-AGBAR.

Els 'seminaristes' han gaudit del confort de l'hotel #gratistotal. I l'operació quedarà jurídicament blindada.

La banca i els grans especuladors amb les urpes sobre l'aigua pública

La caverna d'especuladors i lladres del banc anglès Citigroup va emetre un informe restringit i preocupant de més de 30 pàgines on recomanen aprofitar-se de la 'tendència mundial de privatitzacions' neoliberals/neofeixistes a través de la compra de companyies d'aigua. L'autor de l'informe, Willem Buiter, pretén que l'aigua no és un bé públic sinó privat, amb drets

Denuncien Agbar per "la situació il·legítima en què es troba"

Nombroses organitzacions de la societat civil catalana han denunciat el conveni signat entre la Fundació AGBAR i el CGPJ per promoure un fòrum de debat sobre Drets d'Aigua, ja que Aigües de Barcelona (AGBAR) té una sentència, recorreguda per la multinacional, que afirma la "inexistència de contracte de concessió a la ciutat de Barcelona" i és un actor amb interessos privats en la matèria que no garanteix un debat plural, sinó esbiaixat. A més, aquest conveni promourà la visió mercantil de l'aigua i anteposarà els interessos privats als de la ciutadania i els ecosistemes aquàtics.

El jutge imputa l'exsubsecretaria de Presidència de Camps que autoritzà pagaments a Nóos

El jutge que instrueix l'anomenat cas Nóos ha imputat a un quart càrrec del govern de Francisco Camps pels pagaments efectuats a l'entitat que presidia Ignacio Urdangarin. Es tracta de la exsubsecretaria de Presidència, Isabel Villalonga (PP), que va autoritzar part del pagament del contracte per a la celebració d'uns Jocs Europeus, per més de tres milions d'euros, que mai es van celebrar. Foto: Isabel, a l'esquerra, l'abril de 2010, al costat de l'exportaveu del Consell i ara la seva jefa i protectora, Paula Sánchez de León (PP), i l'interventor Salvador Hernándiz. Esquerra Unida del PV reclama al Consell que trenqui el seu silenci sobre la trama Nóos.

Villalonga va declarar el dijous davant la comissió que es va traslladar des de Palma a València, en la qual també va ser interrogat, en qualitat d'imputat, Miguel Zorio, propietari de l'empresa Lobby Comunicació, que va facturar més de 600.000 euros a Nóos.

La Generalitat ja va lliurar als jutjats les factures pel pagament d'uns 382.000 euros que l'administració autonòmica va pagar per les gestions realitzades per a la celebració dels jocs, encara que mai van arribar a convocar. No obstant això, entre la documentació no figura l'informe tècnic necessari per autoritzar el pagament que va autoritzar Isabel que en la seva declaració va al·legar que aquest es va perdre en un trasllat de despatxos.

L'exsubsecretaria de Presidència treballa ara sota les ordres de la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Paula Sánchez de León (PP), qui ja ha assegurat que la mantindrà en el seu lloc perquè confia "absolutament en la professionalitat, la tasca, l'honestedat i la integritat" de Villalonga.

A més dels pagaments per les gestions realitzades per a la celebració d'aquests jocs, l'Institut Nóos va cobrar de l'administració valenciana, entre 2003 i 2006, tres milions d'euros per organitzar tres edicions del certamen València Summit. Els tres certàmens celebrats a València van costar 900.000 euros anuals, finançats al 50% per la fundació municipal València Convention Bureau i per CACSA. Però també es van pagar centenars de milers d'euros en despeses de desplaçament i allotjament dels participants.

Urdangarin prepara amb "coratge" i "sinceritat" la seva declaració tot i la "condemna" social

L'advocat d'Iñaki Urdangarin en el cas Palma Arena i sobre l'Institut Nóos, Mario Pascual Vives, ha afirmat aquest dilluns que el seu representat afronta la declaració del 25 de febrer "amb coratge, tenacitat, empenta i sinceritat", i que, encara creu que "la societat ja ho condemna, això és injust i no és així".

Mario Pascual Vives ha confirmat també que aquesta setmana tornarà a reunir-s'hi encara que no sap ni quan ni on. En ser preguntat sobre si hi hauria alguna possibilitat que la infanta Cristina fora cridada a declarar, en funció de les dades que es vagin coneixent, ha assegurat a Efe, després d'una trobada amb la premsa a les portes del seu despatx a Barcelona, ​​que "això depèn dels jutges i dels fiscals perquè el procés està obert ", encara que confia que això no passi.

Davant els mitjans concentrats davant l'edifici en què està el seu despatx, a la Passeig de Gràcia de Barcelona, ha insistit que el duc de Palma té ganes de declarar i que afronta la declaració "amb coratge, amb tenacitat, amb empenta i amb sinceritat ".

Sobre la manera com Urdangarin accedirà dels Jutjats de Palma, on el proper dia 25 de prestar declaració, ha confirmat que té un protocol propi de seguretat però que no coneix quins són els detalls, i ha afegit que, encara que li consta que la infanta Cristina li fa costat en tot, desconeix si aquest dia l'acompanyarà i estarà amb el seu marit.

Mario Pascual Vives també ha dit que no sap si Iñaki Urdangarin dormirà el divendres a Palma perquè no coneix la seva agenda professional, que està molt carregada.

Sobre el que passarà després de prestar declaració el duc de Palma, el seu advocat considera que caldrà seguir pensant en l'argument de presumpció d'innocència, i que no creu que es faci pública per respecte al procediment.

Esquerra Unida reclama al Consell que trenque el seu silenci sobre la trama Nóos


El portaveu adjunt d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Ignacio Blanco, ha exigit al Consell que “deixe d’amagar el cap sota l’ala” respecte a la implicació de la Generalitat en el cas Urdangarín. El diputat ha demanat la compareixença del vicepresident i conseller de Presidència, José Císcar, perquè explique les relacions de la Generalitat amb l’Institut Nóos, i en concret la custòdia de la documentació per part de la seua conselleria. “Les excuses d’Isabel Villalonga sobre la pèrdua dels papers d’Urdangarin són tan increïbles com sospitoses”, afirma Blanco.

El diputat recorda que Esquerra Unida ha presentat 15 iniciatives parlamentàries sobre el cas Nóos, “totes elles vetades, respostes amb evasives o pendents de tramitació, de manera que fins el moment el govern de Fabra no ha volgut donar la cara sobre les relacions amb Iñaki Urdangarin en la era Camps”.

Blanco insta al Consell a “deixar d’amagar el cap sota l’ala” i trencar el silenci sobre unes “relacions tan sospitoses que ja són quatre els ex alts càrrecs de la Generalitat imputats pel jutge de Palma”, en referència a Jorge Vela, José Manuel Aguilar, Elisa Maldonado i Isabel Villalonga.

En el cas d’aquesta última, ex subsecretària de Presidència i persona de màxima confiança de Francisco Camps, el portaveu adjunt d’Esquerra Unida considera “tan increïbles com sospitoses les explicacions donades a la policia i al fiscal sobre la pèrdua dels expedients administratius en una mudança”.

Blanco ha demanat la compareixença de l’actual vicepresident i conseller de Presidència, José Císcar, perquè done explicacions sobre la custòdia de la documentació referida als convenis i pagaments a l’Institut Nóos, demanada pel grup parlamentari Esquerra Unida i denegada pel Consell de manera reiterada. “Si algú ha fet desaparèixer els papers caldrà una investigació per aclarir les responsabilitats polítiques, administratives i inclús penals”, adverteix el diputat de la formació d’esquerres.

El portaveu adjunt d’EUPV també vol que Císcar comparega en les Corts Valencianes per explicar “d’una vegada per totes” les relacions de la Generalitat, a través de qualsevol de les seues conselleries o empreses, amb l’Institut Nóos. “Fins ara la majoria del PP en la Mesa de Les Corts en ha vetat les compareixences de Francisco Camps i Gerardo Camps, qui van ordenar la firma dels convenis i el pagament de les subvencions, així que l’actual responsable haurà de donar la cara per ells i explicar-nos com es va produir la desviació de fons públics de la Generalitat a l’entramat societari d’Iñaki Urdangarin”, conclou.

ICV-EUiA adverteix que la reforma laboral portarà cap a un escenari de degradació econòmica i social

Prop de 450.000 persones segons fons sindicals es van manifestar aquest diumenge al centre de Barcelona per a dir NO al ‘decretàs’ de la reforma laboral del Govern del PP. En la mobilització va destacar el gran seguici de la coalició ICV-EUiA, que des del moment en què els sindicats van decidir sortir al carrer el 19-F va donar-hi suport. Els roig i verds van triar com a lema ‘NO a la Reforma PPatronal’ i a la pancarta van ser-hi els dirigents d’ambdues formacions, Jordi Miralles i Joan Herrera, junt amb els diputats i diputades al Parlament català i al Congrés i molts regidors i regidores: Joan Coscubiela, Joan Josep Nuet, Laia Ortiz, Mercè Civit, Dolors Camats, Laura Massana, Jaume Bosch i Ricard Gomà, entre d’altres.

Els representants parlamentaris de la coalició van advertir als mitjans que la nova normativa portarà Catalunya i l'Estat a un escenari de degradació econòmica i social perquè abaratir els salaris i l'acomiadament porta cap a una societat més precària i amb un alt conflicte social. Per això van carregar contra CiU i PP per aplaudir i impulsar una reforma que retalla drets laborals després que les política d'ajustos ja hagin afectat pilars bàsics de l'Estat del Benestar com l'educació o la sanitat.

ICV-EUiA aposta per reorientar les polítiques d'austeritat perquè per davant dels mercats hi ha els drets de les persones. En contraposició a les polítiques que la dreta està propugnant a Catalunya i a l'Estat, la coalició insisteix en què "abans de retallar cal redistribuir" amb una política fiscal justa, lluitar contra el frau fiscal, invertir en educació i salut i en sectors productius que generin ocupació com el sector de les energies renovables.

Xina s'oposa a un atac militar contra l'Iran que amenaça amb suspendre la venda de cru a 6 païssos més de l'UE

Xina ha reiterat avui dilluns la seva oposició a l'ús de la força al referir-se a una amenaça reportada per part d'Israel sobre un possible atac militar contra l'Iran: "Ens oposem sempre a l'ús o l'amenaça de l'ús de la força en el tractament de les relacions estatals", ha manifestat el portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors, Hong Lei, en una conferència de premsa a Beijing, en comentar els informes sobre que Israel va amenaçar amb una acció militar contra l'Iran la setmana passada. Última hora: Un funcionari iranià, citat per Xinhua, informa que l'Iran podria ampliar la suspensió de vendes de petroli a sis païssos més de l'UE, inclosa Espanya, on la gasolina ja costa 1'45 € el litre aquest dilluns.

L'Iran ja va suspendre la venda de petroli a companyies britàniques i franceses ahir diumenge, segons va anunciar el ministre iranià Ali Reza Nikzad, com a resposta a les sancions de l'OTAN i les monarquies sunnites contra la República islàmica. El ministre havia declarat el 4 de febrer que Teheran tallaria les seves exportacions de cru cap a "alguns" països europeus.

Xina s'oposa a un atac militar contra l'Iran


"Un atac contra l'Iran només intensificarà la confrontació i impulsarà a la regió a un major disturbi", va sostenir Hong.

"Els diàlegs i les negociacions són la via correcta per resoldre les diferències", ha indicat el portaveu.

Teheran descarta que els inspectors de l'OIEA visitin els seus centres nuclears

La delegació d'inspectors de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) que ha arribat aquest dilluns a l'Iran no té en la seva agenda visitar instal·lacions nuclears del país, va afirmar el ministre iranià d'Exteriors, Ali Akbar Salehi, citat per l'agència ISNA.

L'objectiu de la visita, que durarà dos dies, és participar en les negociacions sobre el programa nuclear iranià.

Es tracta del segon viatge a Teheran d'experts de l'OIEA en l'últim mes. L'anterior delegació va visitar el país entre el 29 i el 31 de gener.

Els EUA i d'altres països occidentals acusen l'Iran d'estar desenvolupant arma nuclear sota la cobertura d'un programa d'energia atòmica. Teheran rebutja totes aquestes acusacions afirmant que només busca satisfer la demanda energètica del país i no persegueix d'altres objectius.

Diversos països i organitzacions van aprovar -amb 137 vots a favor, 12 en contra i 17 abstencions- diverses resolucions contra l'Iran exigint garantir la transparència del seu programa nuclear i provar la seva orientació pacífica.

La setmana passada, la República Islàmica va posar en marxa 3.000 noves centrifugadores a Natanz, augmentant a 9.000 el total d'equips capaços d'enriquir urani en aquesta planta nuclear.

Turquia, amfitriona de les negociacions entre l'Iran i G 5 +1

Turquia serà l'amfitriona de les negociacions de l'Iran i el grup 5+1, va dir el canceller turc, Ahmet Davutoglu, el diumenge a la nit a Mèxic, en una entrevista amb els periodistes. Va afegir que dilluns conversarà sobre aquest tema amb l'alta representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, la baronesa Catherine Margaret Ashton.

Respecte a les declaracions del canceller iranià, Ali Akbar Salehi, va adduir que "demostren que l'Iran confia en Turquia. D'altra banda, "Ankara contempla amb optimisme la represa de les negociacions entre l'Iran i l'Occident sobre el dossier nuclear iranià", informa el canal informatiu turc TRT.

Turquia s'ha esforçat a propiciar un intercanvi positiu entre les contraparts, i després del seu viatge a Teheran, va afegir el canceller, el cas ha crescut en importància.

El canceller iranià, Akbar Salehi, "va proposar diumenge la ciutat d'Istanbul com a lloc per reprendre les negociacions amb el grup 5+1, assumpte del que va tractar fa dos mesos amb Catherine Ashton".

Exclusiva: L'UMP de Sarkozy i els seus molts imputats i condemnats

No sols Espanya destaca entre els governs neoliberals europeus pels seus militants acusats, jutjats i condemnats per la justícia. A França, l'UMP, el partit del president Sarkozy, té una llarga llista de membres actius o separats dels càrrecs per delictes de tota mena, i a la RFA de Merkel ja van dos presidents democratacristians que han hagut de dimitir per escàndols de corrupció. A continuació, la llarga llista dels inculpats de la dreta francesa al govern, per ordre alfabètic: Alain Agostini (UMP) el 2008, condemnat per proxenetisme (a la foto amb Sarkozy), agreujat per banda organitzada. Alain Carignon (UMP) el 1999 condemnat per corrupció, mal ús d'actius corporatius i manipulació de testimonis.

Alain Ferrand (UMP), el 2006 condemnat per falsificació i proferir fals testimoni. Al 1998 ja condemnat per apropiacions il·legals d'interessos i condemnat per evasió d'impostos.
Alain Juppé (UMP. Ministre actual d'Afers estrangers), el 2007 condemnat per malversació de fons, mal ús d'actius corporatius, així com apropiació il·legal d'interessos.
Alain Tudurí (UMP), des de 2009 a 2010, declarat culpable de discriminació racial, per avançar-se a adquirir la propietat que volia comprar la gent d'origen estranger a la seva comuna.
Axel Poniatowski (UMP), el 2010, condemnat per difamació.
Hortefeux (UMP), el 2010, condemnat per atemptar contra la presumpció d'innocència. També va ser condemnat per insultar en públic un grup de persones a causa del seu origen. El fiscal general ha demanat la seva llibertat, decisió que serà presa en consideració el 15 de setembre.
Brigitte Barèges (UMP), el 2011, condemnat per negar-se a matrimoni.
Bruno Sandras (UMP), el 2011, condemnat per malversació de fons públics i adquisicions il·legals d'interessos.
Carlos Fabre (UMP), el 2010, acusat de favoritisme.
Charles Pasqua (UMP) des de 2009 a 2010, condemnat per tràfic d'influències, favoritisme, falsetat, falsificació de documents, finançament il·legal de campanyes i abús de confiança. Se'l cita al cas per l'ús indegut d'actius de l'associació France Afrique Orient. També va ser esmentat en el cas del finançament secret del Ministeri de l'Interior i de l'Unió dels grups de compra pública.
Christian Vanneste (UMP) el 2006 i 2007, condemnat per sentència homòfoba, confirmada per la Cort d'Apel·lacions i després anul·lada pel Tribunal Suprem. Va dir que l'homosexualitat inferior a l'heterosexualitat i que l'homosexualitat és una amenaça a l'humanitat.
Claude Polony (UMP) del 2001 al 2009, declarat culpable de la presa il·legal d'interessos, favoritisme i malversació de fons.
Daniel Simonpieri (FN i la UMP), acusat de favoritisme, factures falses i llocs de treball ficticis. Anteriorment havia estat declarat culpable d'assetjament.
Damien Meslot (UMP) el 2010, declarat culpable de desacatament al tribunal, acusat de violar o intentar soscavar la sinceritat del seu vot.
Denis Gautier-Sauvagnac (UMP) el 2008, acusat de rentat de diners.
Denis Jacquat (UMP) el 2011, condemnat per malversació de fons i l'incompliment de la llei sobre finançament electoral.
Didier Schuller (UMP-RPR) el 1994 va fugir a les Bahames després de la revelació d'un intent de desestabilitzar el jutge Eric Halphen després continuà la seva carrera a la República Dominicana, on gaudeix de la protecció diplomàtica, abans de tornar a França i ja el 2005 condemnat per finançament il·legal de la seva campanya. Al 2007, condemnat per finançar ocultament activitats polítiques.
Dominique Paille (UMP) el 2004 condemnat per malversació de fons.
Frédéric Chazal (UMP) el 2010 condemnat per difamació.
Gaston Flosse (UMP) el 2011 condemnat per malversació de fons i adquisicions il·legals d'interessos.
Georges Tron (UMP) el 2011 acusat d'assetjament sexual, assalt sexual i violació.
Gerard Dezempte (UMP) el 2006 condemnat per discriminació.
Gerard Larrat (UMP) l'any 2011 declarat culpable d'una ordre civil abusiva i per negligència o dilatòria per debilitar al seu oponent socialista. El 2011, acusat de complicitat en atemptat contra la transparència de l'escrutini, complicitat administrativa falsa i fraudulenta que tendeix a un exercici indegut de la delegació de vots. L'elecció va ser cancel·lada.
Gilles Forray (UMP) l'any 2006, declarat culpable d'acceptar suborns i mal ús d'actius socials.
Guy Drut (UMP) el 2005, acusat d'haver rebut un treball fictici.
Individu Wildenstein (UMP) el 2011, acusat d'abús de confiança.
Henry Chabert (UMP), el 2002, condemnat pel mal ús dels actius de l'empresa.
Jacques Blanc (UMP), el 2009, acusat de malversació de fons i la presa il·legal d'interessos.
Jacques Masdeu-Arus (UMP), del 2006 al 2009, declarat culpable d'acceptar suborns i el mal ús d'actius socials.
Jacques Myard (UPM), el 2009, condemnat per difamació.
Jean Reynaud (UMP), el 2004, condemnat per presa il·legal d'interessos. El 2006, declarat culpable d'assetjament i deteriorament de les condicions de treball.
Jean Tiberi (UMP), el 2009 condemnat per l'ocupació il·legal dels locals de la seva permanència i els votants de frau.
Jean-Louis Garnier (UMP) el 2011, condemnat per assalt i agressió.
Jean-Louis Masson (UMP), el 1997 acusat d'haver finançat la campanya d'un competidor per debilitar al seu rival de la dreta.
John Paul Alduy (UMP), el 2008 la seva elecció és declarada nul·la per frau.
Jean-Paul Fournier (UMP), des de 2009 a 2010, condemnat per presa il·legal d'interessos.
Joëlle Ceccaldi-Raynaud condemnat (UMP) el 2006, condemnat per difamació i complicitat en difamació.
Joelle Ferrand (UMP) el 2010, condemnat per presa il·legal d'interessos i malversació.
Laurence Spicher-Bernier (UMP), des de 2010 fins a 2011, acusat d'exercici il·legal de l'advocacia i estafa.
Lionel Cressiot (UMP), el 2011 acusat de difamació i insults.
Lucette Michaux-Chevry (UMP), el 2002 acusat de favoritisme en l'adjudicació de contractes públics.
Manuel Aeschlimann (UMP), el 2009, acusat de favoritisme a l'adjudicació d'un contracte públic.
Marie-Jeanne Bozzi (UMP), el 2002, condemnat per proxenetisme agreujat, conspiració i ocultació de treball il·legal. Al 2007, declarat culpable d'evasió de pagament d'impostos, i no informar del frau fiscal. El 2009, acusat de conspiració per cometre un homicidi amb banda organitzada.
Maurici Gutman (UMP), el 2010 declarat culpable de proposta sexual a una menor de 12 anys.
Michel Buillard (UMP), el 2011 condemnat per malversació de fons i adquisicions il·legals d'interessos.
Michel Habig (UMP), l'any 2006 declarat culpable d'haver calat foc a 14 caravanes que pertanyien als gitanos instal·lats en terrenys municipals.
Nicolas Bazire (UMP, el 2011, acusat en el cas de venda d'armes a Karachi.
Olivier Deleu (UMP), el 2011, acusat de difamació i insults.
Olivier Rei (UMP), el 2008, condemnat per violència, amenaces i greus danys a la propietat d'altres per la seva religió.
Pascal Buchet (UMP), des de 2007 a 2011, condemnat per assetjament escolar que portà al suïcidi.
Patrick Balkany (UMP) l'any 2003, declarat culpable d'insult i la difamació pública. 1999, condemnat a costa del contribuent va pagar tres persones designades com a funcionaris municipals, però només tractava amb la seva plana de Levallois-Perret i la seva segona llar a prop de Giverny.
Felip Brown (UMP) el 2011, condemnat per frau i ús indegut de múltiples actius de l'empresa.
Pierre Bédier (UMP) el 2009, declarat culpable d'acceptar suborns i el mal ús d'actius socials.
Philippe Pemezec (UMP) el 2010, declarat culpable d'abús. Al 2007, condemnat per irregularitats en la seva campanya, la seva elecció fou nul·la.
Donnedieu de Vabres (UMP) el 2004, condemnat per rentat de diners. Al 2011, acusat en el cas Karachi.
Vestri (UMP) el 2009, René, condemnat pel treball ocult. El 2010, acusat de rentat d'una banda regular i organitzada, tràfic d'influències i associació il·lícita.
Richard Cazenave (UMP) el 1999, acusat de mal ús dels actius de l'empresa. Des del 2004, condemnat per rebre béns robats i complicitat amb l'abús dels actius de l'empresa.
Serge Dassault (UMP) el 1998, condemnat per corrupció. El 2010, condemnat per abús de procés. El 2009, condemnat per comprar vots a les municipals.
Teresa Aillaud (UMP) el 2002, condemnada per malversació de fons públics.
Thierry Gaubert (proper a l'UMP i col·laborador de Sarkozy) des de 2008, acusat de malversació de fons públics i frau. El 2011, acusat en el cas de Karachi.
Thierry Leprince (UMP), el 2007, condemnat per violar una nena de 12 anys.
Vicente Toni (UMP), el 2008 i 2011 declarat culpable d'acceptar suborns.
Xavier Dugoin (UMP), el 1997 condemnat per contraban, corrupció i salaris a l'ombra. Al 1999-2000, condemnat per malversació de fons, desfalc, falsificació de documents administratius i presa il·legal d'interessos. Des de 2001, acusat en relació amb el cas dels empleats ficticis del Consell General d'Essonne, aquest procediment serà cancel·lat per falta de forma.

Atenes: Milers de manifestants ataquen la Policia amb còctels molotov


Milers de manifestants atacaren la Policia amb còctels Molotov a Atenes ahir diumenge en aldarulls i enfrontaments que s'allargaren al centre de la capital grega durant cinc hores, en protesta per les retallades imposades pel govern tecnócrata de Papadimos. Les protestes van derivar en violents enfrontaments després que la policia llancés gasos contra els manifestants a la Pl. Syntagma, amb un balanç de 140 detinguts.

La policia grega deté a uns 140 participants en disturbis

Unes 140 persones van ser detingudes la vigília a Atenes per participació en els desordres, a sis d'elles va ser aplicat l'arrest i hauran de comparèixer davant el tribunal, va comunicar aquest dilluns la policia grega. Durant les protestes que es van desenvolupar diumenge passat davant el parlament del país, els manifestants van començar a llançar pedres contra els policies. En resposta, els agents de l'ordre públic van emprar gas lacrimogen.

Van ser protestes de caràcter local en comparació amb els disturbis massius de fa una setmana, quan els participants van calar foc a 45 edificis i saquejaren unes 150 botigues.

El poble grec es va llançar als carrers per expressar el seu rebuig al nou conveni creditici amb l'Unió Europea, que condiciona el finançament de Grècia per l'UE amb l'aplicació pel país d'una política d'estalvis molt rigorosa.

El conveni de concessió d'un crèdit de 130.000 milions d'euros a Grècia i el programa de condonació d'una part del deute grec contret davant els creditors privats han de ser aprovats fins al 20 de març vinent, data en què Grècia ha de pagar obligacions de 14.500 milions d'euros, perquè si no ho fa, haurà de declarar l'impagament tècnic.

"Tots som grecs"

A moltes ciutats de l'Unió Europea i Amèrica del Nord van participar el dissabte en manifestacions sota el lema: "Tots som grecs". Milers de persones han manifestat solidaritat amb la població grega, a la que s'imposa noves mesures d'austeritat per part de la UE, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional.

A París, més de 2.000 persones es van congregar a la plaça de Trocadero i van marxar a l'ambaixada grega. A Londres, Berlín, Amsterdam, Barcelona, Brussel · les, Colònia, Copenhaguen, Dublín, Lisboa, Estocolm i Nicòsia s'han celebrat manifestacions, també a Nova York i Chicago.

Líbia: Els mercenaris de l'imperi s'acarnissen amb la població


Transcorregut un any des de l'inici de l'invasió impèrial de l'OTAN a Líbia, que va concloure amb l'enderrocament i assassinat de Muamar Gaddafi, els mercenaris contrarevolucionaris s'han convertit en la principal amenaça per a la població, segons constaten l'ONU i organitzacions defensores de Drets Humans. Un recent informe de l'Amnistia Internacional (AI) descriu que actualment les bandes de mercenaris constitueixen la principal amenaça per a la població a Líbia perquè continuen una campanya indiscriminada de llibertinatge, venjança i terror. Vídeo: Hala Misrate, periodista assassinada pels mercenaris de l'OTAN. A Trípoli es diu que a la periodista embarassada pels seus violadors li van tallar la llengua, i que el seu assassinat a la presó va ocórrer el passat 17 de febrer per commemorar el primer aniversari de l'inici de la rebel·lió contra Gaddafi.

L'informe de l'AI ha precisat que el major perill prové de les bandes que no han deposat les armes, i desconeixen l'autoritat del Consell de Transició Nacional (CNT) -nomenat per Sarkozy-, considerat com el govern de fet a Líbia després de la guerra.

Segons l'informe, amb el pretext de complir activitats d'ordre públic, en realitat aquestes bandes es dediquen al saqueig i l'extorsió, de la població, principalment comerciants, i disputen violentament amb altres agrupacions similars el control sobre els barris, el comerç i els serveis rendibles en poblats i ciutats.

Les bandes són perilloses perquè els seus caps exigeixen al CNT la seva inclusió, amb els seus homes i armament, en les forces de seguretat, exèrcit o policia, una proposta inadmissible pel CNT perquè no pot tolerar l'existència d'agrupacions autònomes en el si de les Forces Armades o les entitats d'ordre públic.

El CNT proposa als membres d'aquestes bandes reclutar-los de manera individual a les noves estructures militars i policials líbies, però són molt pocs els que decideixen abandonar les bandes i els seus companys de lluita.

Segons experts russos, per a aquestes bandes és més avantatjós mantenir la seva autonomia perquè poden dedicar-se a altres negocis lucratius com el contraban d'armament, actualment de gran demanda en altres països com Síria, on l'oposició armada, mercenaris i extremistes combaten per enderrocar el president Bashar Assad.

El casos i l'inseguretat que impera a les ciutats líbies, ha deteriorat considerablement l'autoritat del CNT entre la població, que ara dubte que les noves autoritats puguin restablir l'ordre i l'estabilitat després de la guerra.

Segons un sondeig recent realitzat per experts britànics, la majoria dels libis encara no han vist res profitós amb la implantació de la democràcia que proclama l'CNT, i almenys un terç dels enquestats prefereixen que el país sigui governat per un líder autoritari i enèrgic.

Perquè, a més del problema que suposen les bandes "autònomes", el CNT té molts mals de cap amb els contra revolucionaris que ara integren l'exèrcit, la policia i altres entitats d'ordre públic a la Líbia postgadafi.

D'acord a un informe recent elaborat i exposat a l'ONU, les forces de seguretat del CNT van cometre crims contra la humanitat durant la guerra i ara són responsables de violacions greus de drets humans.

L'informe va indicar que actualment a les presons líbies es troben més de 8.000 detinguts per motius polítics, sense cap tipus de veredicte judicial que comprovi la seva culpabilitat.

La majoria dels reclusos, acusats de col·laborar amb l'antic règim, es troben en condicions infrahumanes i entre els presos hi ha ancians, dones i fins menors d'edat.

L'organització internacional Metges Sense Fronteres va denunciar a començaments de mes que les autoritats rebels van demanar als metges guarir presos víctimes de maltractaments per, una vegada curats, continuar amb les tortures.

A partir de testimonis de la població, organitzacions de drets humans denuncien que a les presons líbies es practiquen afusellaments sumaris, tortures i que dones són custodiades per homes, el que contribueix a vexacions i violacions de les recluses.

Entre els funcionaris libis que toleren aquests abusos, els testimonis destaquen l'actual comandant militar de Trípoli, Abdel Hakim Belhaj, que abans va ser el cap d'Al-Qaida a Líbia, i que durant el govern de Gaddafi, va romandre diversos anys reclòs en una de les presons que ara controla.

Segons reportatges de periodistes russos a Líbia, la campanya de represàlia i terror s'estén a funcionaris de l'antic govern a qualsevol nivell.

Entre els casos més sonats, figura el recent assassinat de la reconeguda periodista de televisió Hala Misrate en una presó de Trípoli. El passat mes d'agost, quan les forces mercenaries van bloquejar Trípoli, durant un programa pel canal Libiyah TV, Misrate amb pistola en mà va dir estar disposada a morir defensant la capital i la seu de la televisió.

Posteriorment, quan Trípoli va caure en poder de l'oposició, es va informar que la periodista havia estat reclosa en una presó on va ser torturada i violada pels seus botxins.

L'última vegada que Misrate va aparèixer a la televisió fou el 30 desembre, sostenint a les seves mans un full de paper amb la data, amb marques de cops a la cara i sense pronunciar paraula.

En aquests dies, a Trípoli circulen rumors que a la periodista li havien tallat la llengua, i que el seu assassinat a la presó va ocórrer el passat 17 de febrer per commemorar el primer aniversari de l'inici de la rebel·lió contra Gaddafi.

Joves d'Esquerra Unida criden a fer una rebuda 'republicana' a Urdangarin

El proper dissabte 25 de febrer, Ignacio Urdangarin declararà als jutjats de Via Alemanya de Palma pel cas de l'Institut Nóos: "Des de Joves d'Esquerra Unida iniciem una campanya de convocatòria a la cita i fem una crida al jovent per rebre d'una manera 'càlida i republicana' a Ignacio Urdangarin a les portes del jutjat a partir de les 8:30h. Des de que es va fer públic aquest cas, cada dia els mitjans de comunicació ens aporten dades cada cop més escandaloses sobre la vergonyosa desviació de diners públics orquestrada pel Govern Balear, presidit llavors per Jaume Matas (del PP, actualment imputat per dotze delictes), cap a la fundació controlada per Urdangarín".

"No són només els indecents 2 milions d'€ que van rebre de l'erari públic, a tot això s'afegeix la recerca per part de l'ex-president Matas d'una fórmula amb la que poder realitzar transferències a l'institut Nóos, sense cap justificació i sense presentar factures, sense que es convoqués concurs públic".

"Davant tot això la ciutadania mallorquina hem de veure amb impotència com Jaume Matas justifica tot això al programa “Salvados” manifestant: “Es el duque de Palma: ¡Cómo nos podíamos negar!”. “Si no fuera Iñaki Urdangarin sería necesario un concurso público y facturas que lo justifiquen, pero era el Duque de Palma”.

Les menyspreables declaracions de l'ex-president no són les úniques que ens han turmentat aquestes setmanes, la portaveu del “Consejo General del Poder Judicial”, Gabriela Bravo va assegurar al programa “Los Desayunos” que: "No todos los imputados son iguales", davant la polèmica de que la declaració judicial d'Ignacio Urdangarín no sigui enregistrada, i tingui la possibilitat d'entrar en cotxe als jutjats, evitant haver de passar caminant per davant la gent que es pugui concentrar a l'entrada dels jutjats, circumstància que la resta d'imputats no tindran". Tot i que el jutge ha negat aquest privilegi i l'imputat haurà d'entrar a peu, com tothom.

"Tot l'anteriorment exposat deixa clar què no vivim a un Estat de Dret amb igual d'oportunitats per a totes i tots, que no som iguals davant la llei, que hi ha uns pocs que tenen més drets i privilegis que la majoria".

"Nosaltres creiem que això no és una situació aïllada. Els privilegis de la família reial espanyola són presents a la Constitució del 78, on s'indica que el Rei disposa d'immunitat. Aquest judici ha d'aclarir també la implicació de l'Infanta Cristina en els obscurs negocis del seu marit i seria també convenient conèixer l'actuació del monarca davant del coneixement dels fets: Per què no va a donar a conèixer a les autoritats aquest desfalc de diners públics? Fins a quin punt ha ocultat informació a la justícia? Ha participat en uns presumptes delictes d'encobriment i obstrucció a la justícia?".

"Des de Joves d'Esquerra Unida confiem en que la justícia de Balears continuï mostrant la seva valentia, coratge i honestedat en la investigació de la corrupció, tal com ha fet fins ara, i l'intimidació per part dels sectors ultraconservadors de la judicatura que s'ha viscut les darreres setmanes no tingui cap efecte en el procés judicial".

"Finalment, a Joves d'Esquerra Unida considerem que l'actual situació que vivim reclama una resposta activa i contundent per part de la ciutadania. Davant el desmantellament dels serveis públics, l'eliminació de drets laborals, atacs a la nostra cultura i llengua pròpia etc., el jovent ha d'avançar en la conformació d'un gran bloc social que posi les bases d'una transició a una veritable democràcia, en la que, com es demandarà dia 25 de febrer, un dels seus punts fonamentals serà la desaparició d'una institució caduca i intolerant com la Monarquia, i l'establiment com a forma de govern d'una República".

Un exagent de la Guerra Freda i pastor luterà presidirà Alemanya

Els partits neoliberals que governen Alemanya i els dos de l'oposició socialdemòcrata van acordar ahir proposar a l'exagent secret a la RDA i pastor luterà Joachim Gauck per a la presidència del país. L'acord es va aconseguir en la Cancelleria a última hora d'ahir després d'una jornada maratoniana de contactes entre els tres partits de la coalició -l'Unió Cristianodemòcrata (CDU), l'Unió Cristianosocial (CSU) i el Partit Liberal (FPD)- i l'oposició socialdemòcrata (SPD) i Die Grünnen, i amb l'oposició de Die Linke (L'Esquerra).

Gauck, de 72 anys havia estat proposat des del primer moment pel Partit Socialdemòcrata (SPD) i Els Verds, als quals es van sumar per sorpresa els neoliberals (FDP) després d'una reunió de la seva direcció.

Finalment la CDU de Merkel i la seva germana, la bavaresa CSU, també han optat per recolzar-lo després de tres dies d'intenses negociacions, tot i que al principi s'havien mostrat reticents a la seva candidatura.

Darrera d'aquesta negativa s'amagava que Gauck era el favorit de l'oposició i, especialment, que ja havia estat proposat per a la presidència el 2010, quan la cancellera Angela Merkel va apostar pel seu coreligionari Christian Wulff, el mateix que ara, després de només any i mig, ha dimitit al veure's en mig d'un escàndol de corrupció.

Gauck, teòleg i agent en la RDA (Alemanya Oriental), va treballar durant una dècada com a responsable del desmantellament de l'Stasi -els serveis secrets de la República Democràtica Alemanya (RDA)-, de la persecució i 'depuració' dels seus membres i de la "conservació" del seu arxiu.

La seva gestió li va valer el reconeixement dels partits de dretes i socialdemòcrates i la Gran Creu Federal al Mèrit, la màxima condecoració alemanya, el 2000. Des de la dimissió de Wulff, la majoria de mitjans havia apuntat a Gauck com la figura que podia tornar la dignitat a la presidència d'Alemanya, dues vegades humiliada pels seus corruptes presidents.

CiU i la sanitat: "El major robatori de l'història de Catalunya"


Fa dos anys que la revista cafèambllet investiga el que fan amb els diners públics els gestors de la sanitat catalana: "Hem trobat coses escandaloses". "Portem dos anys estudiant el sistema sanitari català i puc demostrar que és un niu de corrupció i d'opacitat. Un forat negre per on desapareixen cada any centenars de milions d'euros. Diu el Govern de CiU que no hi han diners per pagar la sanitat i que cal retallar serveis, però això és mentida. El problema és que els diners de la sanitat catalana estan sent robats sistemàticament. Estem davant el major robatori de la història de Catalunya".

Factures fantasma, centenars de milers d'euros gastats en estudis que ningú ha pogut veure, alcaldes de diversos partits cobrint-se les esquenes els uns als altres, amenaces...


En aquests dos vídeos s'explica amb tot detall com funciona la trama, el mecanisme que permet que, arreu de Catalunya, polítics i empresaris gastin sense cap control centenars de milions d'euros cada any i que després diguin que no hi han diners i cal pagar dos cops per una despesa que surt de qui paga impostos: la classe treballadora.

Rajoy regularà el 'salari' dels 8.116 alcaldes

El president del Govern, Mariano Rajoy, ha anunciat aquesta setmana al Congrés aquesta intenció de l'executiu, que també vol establir un marc de referència dels salaris dels alts cargos.En Espanya hi ha 8.116 alcaldes, a més dels regidors electes. Els que més s'embutxaquen: A Barcelona, ​​Xavier Trias (CiU), lidera aquesta particular llista amb un botí anual de 109.939 euros, al que cal sumar les dietes que percep l'Àrea Metropolitana de Barcelona que coordina les polítiques de transports, residus i aigües. També supera els 100.000 euros la nòmina que l'alcalde de Saragossa, Juan Alberto Belloch (PSOE), percep del Consistori, o la de la regidora de Madrid, Ana Botella (PP).

Cap organisme té un registre públic que detalli els sous dels càrrecs locals, que es fixen, en general, en els plens municipals, pel que alguns regidors consideren que la iniciativa de Rajoy pot retallar l'autonomia dels consistoris.
Tasca per amor a l'art

Però aquesta mesura, quan es posi en marxa, no afectarà a tots els ajuntaments, ja que més de la meitat dels alcaldes no cobra per gestionar els serveis per als seus veïns.

Segons dades de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (Femp), 4.883 localitats tenen menys de mil habitants i els seus regidors, llevat d'algunes excepcions, realitzen la seva tasca per amor a l'art i no perceben un salari mensual per prendre decisions que afecten al 60% dels pobles d'Espanya i al 3,5% de la població.

Els mateixos municipis ja estan estudiant, en el si de la Femp, els criteris per a fixar les retribucions d'alcaldes i regidors després que la nova Junta de Govern, presidida per l'alcalde de Sevilla, Juan Ignacio Zoido, arribés a la conclusió de la necessitat de fer-ho i contribuir d'aquesta manera a la màxima transparència en la gestió local.

De tota manera, la Femp ja va aprovar el 2009 el Codi del Bon Govern Local, que inclou recomanacions en matèria de retribucions econòmiques dels electes.

Criteris a tenir en compte

Així, aconsella que les nòmines responguin a criteris objectius com ara la població, el pressupost o la situació financera municipal, i que els sous es fixen tenint en compte les retribucions de càrrecs de similar responsabilitat en altres administracions.

Tot i aquests suggeriments, alcaldes de grans ciutats tenen un sou que supera amb escreix el del mateix president del Govern, fixat en 78.185 euros en els vigents pressupostos generals de l'Estat.

És el cas de Barcelona, ​​on Xavier Trias (CiU), que lidera aquesta particular llista amb un salari anual de 109.939 euros, al que caldria sumar les dietes que percep de l'organisme Àrea Metropolitana de Barcelona que coordina les polítiques de transports, residus i aigües.

També supera els 100.000 euros la nòmina que l'alcalde de Saragossa, Juan Alberto Belloch (PSOE), percep del Consistori, o la de la regidora de Madrid, Ana Botella (PP).

El PSOE aplaudeix la mesura

El PSOE i L'Esquerra Plural han donat la benvinguda a la iniciativa de Rajoy, que els socialistes i la coalició roig i verda ja havien plantejat. En paraules del secretari de Ciutats i Política Municipal, Gaspar Zarrías (PSOE), no s'ha de permetre que hi hagi responsables públics les retribucions superin en molt a les de president del Govern.

Fins que s'estableixi formalment el marc regulador que pretén Rajoy, molts ajuntaments segueixen les recomanacions de les federacions territorials de municipis a l'hora de concretar el que cobraran els seus màxims representants.

En qualsevol cas, tant el Govern, com el PSOE i la Femp, aposten per aquesta homogeneïtzació de criteris en un moment de dificultats econòmiques i amb vista a una major transparència en el govern local.

Precisament, la crisi ja va obligar a alcaldes a baixar el sou i alguns han tingut, fins i tot, de buscar un treball complementari per sobreviure, com el regidor de l'Ènova (València), Francisco Ordiñana, que va arribar a demanar ocupació com a paleta després de que l'oposició li rebaixés la seva nòmina a 1.200 euros nets al mes i passés a tenir dedicació parcial.

El cas de Barcelona:

A continuació la llista de membres de la ATM de Barcelona amb les seves "dietes" a part dels sous.

Xavier Trias (CiU), alcalde de Barcelona. 36.800 euros per 29 reunions. Sou: 109.939 euros.

Sònia Recasens (CiU), tinent d'alcalde a Barcelona. 31.600 euros per 38 reunions. Sou: 98.200 €.

Antoni Vives (CiU), regidor de Barcelona. 27.000 euros per 29 reunions. Sou: 84.500 €.

Jordi Portabella (ERC), regidor de Barcelona. 27.000 euros per 29 reunions. Sou: 98.200 €.

Antonio Balmón (PSC), alcalde de Cornellà. 38.800 euros per 40 reunions. Sou: 71.600.

Antoni Poveda (PSC), alcalde de S. Joan Despí. 31.600 euros per 38 reunions. Sou: 66.200.

Assumpta Escarp (PSC), regidora de Barcelona. 31.600 euros, 38 reunions. Sou: 84.500.

Joan Trullén (PSC), regidor de Barcelona. 31.600 euros per 38 reunions. Sou: 56.400.

Núria Marín (PSC), alcaldessa de l'Hospitalet. 27.000 euros per 29 reunions. Sou: 77.000.

Lluís Tejedor (ICV), alcalde del Prat 27.000 euros per 29 reunions. Sou: 70.300.

Manuel Reyes (PP), alcalde de Castelldefels. 23.300 euros per 18 reunions. Sou: 66.400.