dijous, 18 d’abril de 2013

Descoberts dos planetes rocosos a la zona habitable de l'estrella Kepler-62

El telescopi espacial Kepler de la NASA ha descobert dos planetes que tenen una superfície rocosa com la Terra a la zona habitable d'una estrella, és a dir, la regió on és possible la presència d'aigua líquida. El descobriment, anunciat en roda de premsa per la NASA i publicat a la revista Science, reforça la teoria que els planetes rocosos són abundants en la galàxia i, per tant, que la probabilitat que algun d'ells sigui habitable és elevada.

Els astrònoms no saben encara si algun d'aquests dos planetes és realment habitable. Tot el que se sap per ara és que orbiten al voltant de Kepler-62, una estrella una mica més petita i vella que el Sol situada a uns 900 anys llum de la Terra. El més gran dels dos, anomenat Kepler-62e, té un diàmetre un 61% més gran que la Terra i una temperatura superficial mitjana de 3 graus centígrads sota zero. El més petit, situat una mica més lluny de la seva estrella, té un diàmetre un 41% més gran que la Terra i una temperatura mitjana de 65 graus sota zero.

Tots dos són el que els astrònoms anomenen superterres, és a dir, planetes prou grans per poder-se detectar amb els instruments d'observació astronòmica actuals però prou petits per tenir una superfície rocosa.

El seu descobriment suposa una fita per a la missió del telescopi espacial Kepler, posat en òrbita el 2009 amb l'objectiu de determinar fins a quin punt són abundants els planetes com la Terra.

Kepler observa 170.000 estrelles a la recerca de aquelles la llum minvi periòdicament i després torni a augmentar. Quan això passa, l'equip científic de la missió analitza si el fenomen es deu al pas d'un planeta que tapa part de la llum de l'estrella o altra causa. D'aquesta manera, el telescopi ha permès descobrir fins a la data 115 planetes extrasolars i identificar altres 2.740 que estan pendents de confirmació.

Els dos nous astres presentats ara són els més petits ja confirmats que tenen una superfície rocosa i que es troben a la zona habitable d'una estrella. Se sumen a altres dos planetes possiblement rocosos descoberts anteriorment que es troben a la zona habitable de la seva estrella, Gliese 581-d Gliese 667-CC. Aquests dos últims, però, són més grans que els descoberts per Kepler i orbiten al voltant d'estrelles més fredes.

Les noves observacions "demostren que els exoplanetes són molt abundants, inclosos planetes petits en òrbites llunyanes i per tant amb temperatures temperades", destaca l'astrònom Ignasi Ribas, especialista en planetes extrasolars l'Institut de Ciències de l'Espai (IEEC-CSIC). "Es va confirmant que les probabilitats de trobar bessons de la Terra són altes".

Segons els resultats de la investigació presentats a Science, la massa de l'estrella Kepler-62 equival a un 69% de la del Sol seva edat ronda els 7.000 milions d'anys, davant els 4.570 milions que té el Sol Si alguna de les dues superterres és habitable, per tant, la vida haurà tingut temps suficient per aparèixer i evolucionar.

No obstant això, el telescopi Kepler no observa directament els planetes que descobreix, sinó que permet deduir la seva existència pels efectes que tenen sobre la llum de la seva estrella. Per tant, els astrònoms no saben encara si les dues superterres tenen en la seva superfície i la seva atmosfera molècules adequades per a la vida, com aigua diòxid de carboni i nitrogen. Propers telescopis espacials, així com investigacions realitzades amb telescopis terrestres, observar directament planetes descoberts en zones habitables per comprovar si algun és habitable o fins i tot està habitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada