dijous, 30 de gener de 2014

ERC, ICV-EUiA i la CUP advoquen pel tancament dels CIE

Vint-i-quatre diputats i senadors han visitat aquest dijous el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Barcelona i en la seva majoria han exigit que s'aprovi sense més dilacions un reglament per a aquests centres, a més de denunciar deficiències en el funcionament i la situació dels interns. Tots els parlamentaris d'ERC, ICV-EUiA i la CUP advoquen pel tancament dels CIE i que els estrangers pendents d'expulsió rebin un tracte totalment diferent, mentre que la dreta de CiU i PSC no reclamen la clausura dels centres, però sí una reforma en profunditat i que existeixi un reglament que eviti que puguin cometre's irregularitats i produir-se situacions injustes.

La visita que han realitzat diputats i senadors en les Corts i també diputats del Parlament català ha durat gairebé dues hores i, en finalitzar, ha estat valorada de forma molt diferent pels representants del PP i de la resta de partits.

Per part del PP, el seu diputat al Congrés Antonio Gallego ha considerat que les instal·lacions "són magnífiques encara que les volem millorar", i sobre el reglament que està pendent ha explicat: "Ara mateix es tramita en el Consell d'Estat, i creiem que estarà llest molt ràpid".

En contrast amb aquesta valoració positiva del CIE de Barcelona, CiU ha considerat, a través del seu portaveu en el Senat Josep Lluis Cleries, que el reglament no pot esperar i que si s'estan fent reformes en el CIE de Barcelona és perquè hi ha hagut un jutge que ho ha exigit.

El diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà ha declarat: "Aquí hi ha alguna cosa que fa olor de podrido, i no és perquè les persones que estan ingressades no tinguin dignitat, sinó perquè es podreixen els drets humans", al mateix temps que ha criticat el fet que "persones que només han comès una falta administrativa segueixin empresonades".

Des del PSC, la diputada al Congrés Esperança Esteve ha recordat que un 46% dels interns del CIE es troben allí únicament perquè no disposen de permisos per residir a Espanya, enfront de gairebé un 60% que té antecedents penals o estan acusats d'algun delicte, i ha considerat que sense un reglament en els CIE "tot és arbitrarietat".

Des d'ICV-EUiA la seva diputada al Congrés Laia Ortiz ha indicat que els CIE són una "vergonya" i l'expressió d'una Europa tancada. David Fernández, diputat de la CUP en el Parlament, ha lamentat les condicions de vida dels interns, i ha recordat també "que aquí hi ha gent que ha entrat viva i ha sortit morta", al·ludint implícitament al recent suïcidi d'un intern.

Els partits s'han interessat pel cas concret d'un intern que es troba en vaga de gana i que està pendent d'expulsió en les properes 48 hores, i han reclamat que es tinguin en compte les seves condicions personals i que s'eviti la tornada al seu país d'origen, Geòrgia.

Una portaveu de l'entitat "Tanquem els CIE" ha llegit enfront del centre de Barcelona situat en la Zona Franca un comunicat en el qual considera "pur maquillatge" la visita realitzada pels diputats i senadors, i adverteix que no que existeixi una autèntica voluntat de solucionar els problemes.

La Direcció general de la Policia ha anunciat avui que el CIE de Barcelona farà obres de millora, com llevar elements metàl·lics i punxeguts del mobiliari i les reixes de les sales de visites, i comptarà amb un servei jurídic gratuït per als interns a càrrec del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

ERC, ICV-EUiA y la CUP abogan por el cierre de los CIE


Veinticuatro diputados y senadores han visitado este jueves el Centro de Internamiento de Extranjeros (CIE) de Barcelona y en su mayoría han exigido que se apruebe sin más dilaciones un reglamento para estos centros, además de denunciar deficiencias en el funcionamiento y la situación de los internos. Todos los parlamentarios de ERC, ICV-EUiA y la CUP abogan por el cierre de los CIE y que los extranjeros pendientes de expulsión reciban un trato totalmente distinto, mientras que la derecha de CiU y PSC no reclaman la clausura de los centros, pero sí una reforma en profundidad y que exista un reglamento que evite que puedan cometerse irregularidades y producirse situaciones injustas.

El jutge imputa 12 delictes al presumpte pederasta de Castelldans

El jutjat nombre 2 de Lleida veu indicis suficients per imputar a David Donet, presumpte pederasta detingut en el municipi de Castelldans, almenys 12 delictes d'utilització de menors per a material pornogràfic, contra la intimitat i d'abusos sexuals, que podrien comportar una pena de fins a 77 anys de presó. David Donet és un educador social veí de Castelldans que roman a la presó provisional des del passat mes de juliol, i va ser acusat de posseir pornografia infantil i d'abusar sexualment de diferents menors als quals havia acollit a la seva casa durant anys sense que la conselleria de Benestar Social de la Generalitat s'assabentés de res.

Després de la fase d'instrucció, el jutge considera que hi ha indicis racionals per imputar-li un delicte continuat d'utilització de menors de 13 anys per a la confecció de material pornogràfic, al que li correspondria una pena de 6 a 8 anys de presó.

També veu indicis d'un delicte de tinença de material pornogràfic per a propi ús, utilitzant a menors d'edat, i que es podria penar amb presó de tres mesos a un any; així com quatre delictes continuats d'abusos sexuals sobre menors de 13 anys i intervenint parentiu, amb accés carnal via anal o bucal, penat cadascun d'ells amb entre 7 i 10 anys de presó. Una cinquena víctima hauria sofert així mateix abusos sexuals però només per via bucal, encara que la pena aparellada de presó és la mateixa. L'imputa també altres dos delictes d'abusos sexuals penats d'un a tres anys de presó.

Finalment, veu indicis de tres delictes contra la intimitat per enregistrament d'imatges sobre la vida sexual dels nois als quals acollia, penat cadascun d'ells amb entre 2,6 i 4 anys de presó.

Seguirà a la presó provisional comunicada i sense fiança

A més, el jutge ordena que David Donet. continuï a la presó provisional comunicada i sense fiança i assenyala a la Fundació Concepció Juvanteny com a responsable civil directa del cas, ja que era l'entitat encarregada de realitzar el seguiment als menors que tenia sota la seva tutela el presumpte pederasta.

El presumpte pederasta, que porta a la presó provisional des de juliol, tenia al seu càrrec en aquest moment a tres menors encara que, segons va informar el departament de Benestar Social i Família després de sortir a la llum el cas, l'educador social va tenir sota la seva tutela a un total de 14 menors des de 1997 fins a la seva detenció, durant els quals va passar 34 controls públics.

D'altra banda, el jutge instructor ordena el sobreseïment provisional de la causa contra un altre dels acusats, C.A. m., per no veure motius suficients per mantenir la seva imputació com a autor, còmplice o encobridor. Aquest acusat era un jove que va viure durant anys acollit pel presumpte pederasta i que en aconseguir la majoria d'edat es va quedar amb ell. Estava acusat d'ajudar a David D. de C. a captar a menors a través de les xarxes socials.

El juez imputa 12 delitos al presunto pederasta de Castelldans


El juzgado número 2 de Lleida ve indicios suficientes para imputar a David Donet, presunto pederasta detenido en el municipio de Castelldans, al menos 12 delitos de utilización de menores para material pornográfico, contra la intimidad y de abusos sexuales, que podrían conllevar una pena de hasta 77 años de cárcel.

Investiguen la diputada Capdevila (PSC) per un delicte de malversació

El jutge investiga la diputada del PSC i extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sabadell, Montserrat Capdevila (foto), per haver utilitzat la targeta del Parlament per acompanyar Manuel Bustos en viatges "que responien a assumptes de caràcter privat entre els dos", segons detalla la interlocutòria. Segons el magistrat, Capdevila podria haver comès un delicte de malversació de fons perquè va utilitzar la targeta per sufragar els desplaçaments. Els viatges es van fer entre el maig i el setembre del 2012, quan Bustos i Capdevila ocupaven els seus càrrecs a l'Ajuntament. El jutge ha obert una peça separada del cas Mercuri per resoldre aquests fets.

La interlocutòria explica que, arran de la investigació del cas Mercuri, s'ha posat de manifest que Montserrat Capdevila va acompanyar l'alcalde Manuel Bustos en uns viatges que els dos van fer entre el maig i el setembre del 2012. Segons el text, aquests viatges "responien a assumptes de caràcter privat entre els dos" però tot i així "les despeses del desplaçament s'havien sufragat amb la targeta número 9724370039512556 titularitat del Parlament de Catalunya".

El ministeri Fiscal ha presentat un informe en que entén "l'existència d'indicis aparents d'imputació de l'actual diputada del PSC Montserrat Capdevila Tatché". Per això, ha sol·licitat "la realització d'exposició raonada pel jutge per l'elevació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya", en tant que aquest és l'òrgan competent per poder imputar diputats i senadors.

Segons la interlocutòria, Capdevila podria haver comès un delicte de malversació de fons perquè va utilitzar la targeta del Parlament per viatges "privats". El jutge subratlla que aquesta targeta només pot ser utilitzada per les despeses generades per l'activitat de diputada del Parlament.

Peça separada del cas Mercuri


Davant de tot plegat, el jutge ha decidit obrir una peça separada del cas Mercuri que tindrà com a objecte la investigació d'una "presumpta malversació de fons públics" comesa per Montserrat Capdevila. Serà la peça número 25 bis.

Fonts del Parlament han explicat a l'ACN que els diputats disposaven d'una targeta que només servia per poder pagar bitllets de RENFE. Aquesta targeta, però, va ser retirada el juliol del 2013 i en cap cas era de crèdit. Montserrat Capdevila va deixar l'Ajuntament de Sabadell el setembre del 2013 per centrar-se en la seva activitat com a diputada del PSC al Parlament.

Investigan la diputada Capdevila (PSC) por un delito de malversación

El juez investiga la diputada del PSC y extinent de alcalde del Ayuntamiento de Sabadell, Montserrat Capdevila, por haber utilizado la tarjeta del Parlamento para acompañar a Manuel Bustos en viajes "que respondían a asuntos de carácter privado entre los dos", según detalla la interlocutoria. Según el magistrado, Capdevila podría haber cometido un delito de malversación de fondos porque utilizó la tarjeta para sufragar los desplazamientos. Los viajes se hicieron entre mayo y el septiembre del 2012, cuando Bustos y Capdevila ocupaban sus cargos en el Ayuntamiento. El juez ha abierto una pieza separada del caso Mercurio para resolver estos hechos.

Sabadell: Bustos (PSC) col·loca la família en un Canal de televisió il·legal

L'exalcalde i encara regidor de Sabadell Manuel Bustos, imputat per malversació de fons, tràfic d'influències, delicte contra l'administració pública i omissió del deure de perseguir delictes en el cas Mercuri, no vol deixar de ser un personatge amb projecció pública. Si més no, procura que mentre ell no pot estar a primera línia el seu entorn més immediat segueixi estant a la palestra.

Sabadell: Bustos (PSC) coloca la familia en un Canal de televisión ilegal

El exalcalde y aún concejal de Sabadell Manuel Bustos, imputado por malversación de fondos, tráfico de influencias, delito contra la administración pública y omisión del deber de perseguir delitos en el caso Mercurio, no quiere dejar de ser un personaje con proyección pública. Cuando menos, procura que mientras él no puede estar en primera línea su entorno más inmediato siga estando en la palestra.

La solució de PP Gotera Calatrava al nyap del Palau de les Arts: una mà de pintura

El PP Gotera dels feixistes valencians Santiago Calatrava ha plantejat al conseller d'Economia, Indústria, Turisme i Ocupació i president del Consell d'Administració de la Ciutat de les Arts i les Ciències (Cacsa) del PP, Màxim Buch, "tres solucions" per a la coberta del Palau de les Arts: "tornar a posar trencadís, amb una sèrie de condicions tècniques que garanteixin la seva adherència, posar unes planxes d'alumini amb juntes de dilatació o una masilla que faci una superfície més llisa i, a partir d'aquí, posar una pintura".

Segons han informat fonts de la Conselleria d'Economia, així l'hi ha traslladat en una "reunió privada" celebrada aquest dijous en una sala de l'aeroport de València, en la qual han estat acompanyats de tècnics dels seus respectius departaments i també ha participat un representant de l'Institut Tecnològic de la Construcció (Aidico), entitat que va realitzar l'informe de danys després del despreniment de trencadís de la coberta del coliseu.

Després de la trobada, independent de la reunió setmanal de seguiment de les obres entre representants de totes les parts, Buch ha confirmat que Calatrava, en una "reunió informal", li ha plantejat aquestes "possibles solucions per a la substitució del trencadís" i ara correspon "avaluar tècnicament què és el millor i què és el que té garanties de durada".

"Ens preocuparia usar qualsevol solució que després no tingui una durada i unes garanties d'estabilitat i de color suficientment satisfactòries a llarg termini", ha agregat el conseller, qui subratlla que "això no és una qüestió que ha de durar uns pocs anys, sinó que és un edifici que ha de durar molts anys".

Preguntat per si Calatrava assumeix la seva responsabilitat en el succeït, ha replicat: "Jo fins ara no he entrat en debats sobre responsabilitats perquè para mi l'important és que solucionin i que no li costi diners al contribuent valencià". "Mentre em solucionin les coses satisfactòriament i sense cost, no vaig a investigar, m'és igual qui és el culpable o si són tots o cap, l'important és que ho solucionin", ha sentenciat.

La solución de PP Gotera Calatrava a la chapuza del Palau de les Arts: una mano de pintura


El PP Gotera de los fascistas valencianos Santiago Calatrava ha planteado al consejero de Economía, Industria, Turismo y Empleo y presidente del Consejo de Administración de la Ciudad de las Artes y las Ciencias (Cacsa) del PP, Máximo Buch, "tres soluciones" para la cubierta del Palau de les Arts: "volver a poner trencadís, con una serie de condiciones técnicas que garanticen su adherencia, poner unas planchas de aluminio con juntas de dilatación o una masilla que haga una superficie más lisa y, a partir de ahí, poner una pintura".

http://noticies.sirius.cat/2014/01/el-pp-de-fabra-adjudica-les-ambulancies.html
El PP de Fabra adjudica les ambulàncies a un imputat per suborn i un dirigent del PP de Castelló

La banda mafiosa del PP valencià ha adjudicat la gestió del servei públic d'ambulàncies per un import de 253.781.179,76 euros a la UTE Ambulevante SL. La diputada d'Esquerra Unida Marina Albiol denuncia que resulta "molt inquietant que un dels empresaris estigui imputat per suborn" i que el propietari d'una altra de les mercantils adjudicatàries "forma part de l'executiva local del PP de Castelló". Calatrava exigeix 600.000 euros a EU per donar a conèixer els seus contractes amb el Consell.

http://translate.google.es/translate?u=http%3A%2F%2Fnoticies.sirius.cat%2F2014%2F01%2Fel-pp-de-fabra-adjudica-les-ambulancies.html&sl=ca&tl=es&hl=es&ie=UTF-8
El PP de Fabra adjudica las ambulancias a un imputado por soborno y un dirigente del PP de Castellón

La banda mafiosa del PP valenciano ha adjudicado la gestión del servicio público de ambulancias por un importe de 253.781.179,76 euros a la UTE Ambulevante SL. La diputada de Esquerra Unida Marina Albiol denuncia que resulta "muy inquietante que uno de los empresarios esté imputado por soborno" y que el propietario de otra de las mercantiles adjudicatarias "forma parte de la ejecutiva local del PP de Castellón". Calatrava exige 600.000 euros a EU por dar a conocer sus contratos con el Consell.

Els crítics del PSC participaran a l'assemblea oberta d'ICV-EUiA

Els crítics del PSC participaran dissabte a l'assemblea oberta d'ICV-EUiA. Jordi del Rio (membre de l'executiva) i Fabián Mohedano (apartat per assistir a un acte d'ERC) ja han confirmat la participació. El cap d'Avancem i diputat del PSC, Joan Ignasi Elena, podria acompanyar-los, tot i que encara valora la conveniència d'assistir donat que està sancionat cautelarment. La direcció del PSC rebrà un avís dels crítics avançant l'assistència. Les altres dues cares crítiques més conegudes del PSC, Marina Geli i Àngel Ros, no podran participar per problemes d'agenda, però diuen que donen suport a l'acte i s'hi senten representats pels socialistes que hi vagin.

Més de 1.400 persones provinents de moviments polítics, socials i veïnals ompliran la fàbrica Fabra i Coats de Barcelona. I entre ells, alguns dels crítics més destacats del PSC. Segons ha pogut saber l'ACN el corrent crític Avancem estarà representat a l'assemblea oberta que promou ICV-EUiA i encapçalaran així la delegació socialista. Del Rio, Mohedano i possiblement Elena participaran en un acte que els ecosocialistes han dissenyat amb l'objectiu d'obrir la política a la societat i configurar una alternativa d'esquerres a les polítiques neoliberals.

Fonts d'Avancem han assegurat que aquest mateix dijous comunicaran a Pere Navarro, primer secretari del partit, i l'Executiva del PSC la decisió d'assistir a l'acte promogut per ICV-EUiA. De fet, no és el primer cop que les cares més visibles del corrent participen d'un esdeveniment d'altres partits progressistes. El propi Joan Ignasi Elena ja va estar presentant en una ocasió una conferència del líder d'Iniciativa, Joan Herrera. I Fabian Mohedano ha estat expedientat i expulsat cautelarment de l'Executiva del PSC per haver anat a un acte promogut per Esquerra.

La complicada situació que tenen els diputats favorables al referèndum del Parlament i Mohedano preocupa als crítics i els fa temes possibles represàlies de la cúpula del partit per la seva participació a l'Assemblea Oberta del dissabte. Però el cert és que el darrer congrés del PSC que va enaltir Pere Navarro a primer secretari va aprovar una resolució instant a estrènyer la relació, el diàleg i la unitat de les formacions d'esquerres catalanes. De fet, Joan Ignasi Elena forma part de l'executiva i del secretariat del PSC, entre altres, amb aquest encàrrec i sota el càrrec de 'secretari de l'Aliança Catalana de Progrés'.

Aquests són, precisament, els arguments als que apel·len els crítics per poder donar suport i participar a l'acte de dissabte vinent. I és per això que, malgrat el risc de despertar en la cúpula nous recels en contra seva, estan decidit a tenir presència a l'Assemblea Oberta.

Però no només Avancem ho veu així. Àngel Ros -que va deixar el Parlament per discrepàncies amb Navarro- i Marina Geli -expedientada i apartada per trencar la disciplina de vot-, les cares més conegudes del corrent Agrupament Socialista, també han estat convidats a l'acte. Qüestions d'agenda de tots dos els impedeixen poder participar de l'Assemblea Oberta, però tant l'alcalde de Lleida com l'exconsellera asseguren que donen tot el seu suport als companys de partit que assistiran i s'hi senten ben representats per ells.

Una altra de les socialistes que podria haver assistit és l'exconsellera Montserrat Tura. Ella treballa aquest cap de setmana i, tot i haver estat convidada només de manera informal, assegura que no entén perquè 'hi ha qui s'espanta que hi hagi diàleg i participació entre els partits'. Així, malgrat no assistir, Tura és una altra de les veus del PSC que veu amb bons ulls l'acte i la presència dels seus companys crítics.

Los críticos del PSC participarán a la asamblea abierta de ICV-EUiA

Los críticos del PSC participarán sábado a la asamblea abierta de ICV-EUiA. Jordi de Rio (miembro de la ejecutiva) y Fabián Mohedano (apartado por asistir a un acto de ERC) ya han confirmado la participación. La cabeza de Avancem y diputado del PSC, Joan Ignasi Elena, podría acompañarlos, a pesar de que todavía valora la conveniencia de asistir dado que está sancionado cautelarmente. La dirección del PSC recibirá un aviso de los críticos avanzando la asistencia. Las otras dos caras críticas más conocidas del PSC, Marina Geli y Àngel Ros, no podrán participar por problemas de agenda, pero dicen que apoyan el acto y se sienten representados por los socialistas que vayan.

Nuet: “L’1 de febrer comença aquest camí per sumar-ho tot, per guanyar, i per construir un nou país”

“L’1 de febrer comença aquest camí per sumar-ho tot, per guanyar, i per construir un nou país”, així ha anunciat el coordinador general d’EUiA Joan Josep Nuet l’Assemblea Oberta que ICV i EUiA celebraran a l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona el proper 1 de febrer. Nuet ha aprofitat el Consell Nacional que Esquerra Unida i Alternativa ha celebrat aquest dissabte al barri barceloní de Sants per fer una crida “no només a les forces d’esquerres, sinó també a la gent que ha sortit al carrer”, a participar en la trobada ‘Ara és demà’.

Nuet: “El 1 de febrero empieza este camino para sumarlo todo, para ganar, y para construir un nuevo país”

Camats, Herrera i Nuet criden a la gent "de diferents lluites" d'esquerres a participar en l'Assemblea Oberta de l'1-F

Camats, Herrera y Nuet llaman a la gente "de diferentes luchas" de izquierdas a participar en la Asamblea Abierta del 1-F

"ARA ÉS DEMÀ: Connectem les lluites per construïr l'alternativa"

L'informe policial del PP recomana que la real lladre accedeixi al jutjat amb cotxe

La Policia Nacional recomana que la lladre Cristina de Borbó accedeixi amb cotxe en comptes d'a peu als jutjats de Palma el proper dia 8 de febrer, quan ha estat citada per comparèixer davant el jutge del cas Nóos, José Castro, per declarar com imputada en aquesta causa judicial. L'informe policial del PP fet a mesura dels corruptes institucionals afirma que per raons de seguretat la lladre filla de l'usurpador i degenerat monarca hauria d'accedir en el seu vehicle per la rampa habitual als jutjats de Palma els dies no laborables, i d'aquesta forma mantindria el dispositiu habitual que té en els seus desplaçaments com a membre de la Casa Real xarcutera.

Els responsables policials del dispositiu de seguretat arriben a aquesta conclusió en el document que han presentat aquest dijous davant el jutge degà de Palma, Francisco Martínez Espinosa, a qui correspon decidir sobre les condicions en què se celebra la declaració de la lladre Cristina.

La imputada per lladre Cristina de Borbón arribarà a Palma el mateix dia de la seva declaració judicial i el seu recorregut fins a l'edifici judicial també forma part del dispositiu muntat per les forces de seguretat per vetllar per la seva seguretat, no sigui que sigui ofegada per les escopinyades de la població fastiguejada.

A aquest efecte, representants de la seguretat de la Casa Real, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i la Policia Local de Palma es van reunir dilluns passat a la capital balear per preparar el desplegament del proper 8 de febrer en ocasió de la declaració de la vividora Cristina de Borbón.

Dispositiu per garantir la seguretat de la lladre


El jutge Castro ha deixat en mans de la Policia la decisió sobre el dispositiu policial que es muntarà entorn de la declaració de la filla del monarca usurpador, sobre el qual dilluns passat el director general de la Policia del franquisme, Ignacio Cosidó, va avançar que en qualsevol cas s'anava a "garantir la seguretat" de la lladre.

De qualsevol forma, el jutge degà dels jugats de Palma, Francisco Martínez Espinosa, està a l'espera de l'informe de seguretat que li ha de presentar la Policia sobre l'assumpte per autoritzar la forma d'accés de la real lladre als jutjats.

En el cas d'Iñaki Urdangarin el degà va autoritzar que baixés la rampa d'accés al jutjat en el seu vehicle, però després ell va prendre personalment la decisió de fer-ho a peu.

En contra del que va fer Urdangarin en la seva primera compareixença, la imputada no té previst fer declaracions als periodistes en els jutjats, sinó que seran els seus advocats -pagats amb el que roba al poble espanyol- els que es dirigeixin als mitjans de comunicació després de la compareixença.

La lladre no serà gravada en video


Cristina serà assistida a la seva declaració per un equip jurídic que encapçalarà el conegut feixista Miquel Roca Junyent, conegut jurista i advocat sense escrúpols que va ser un dels pocavergonyes que va redactar la porqueria de Constitució Espanyola de 1978 i que fou retirat de la política a patades per l'electorat.

La declaració de la lladre no serà finalment gravada en vídeo sinó solament en àudio, segons ha decidit el jutge Castro, qui també prohibirà l'entrada de telèfons, tabletes i d'altres dispositius mòbils per evitar que es captin imatges de la compareixença com a mostra internacional de les diferències entre ciutadans i corruptes a l'hora de ser jutjats a l'Espanya franquista.

La real i arrogant lladre viu del conte des de fa mesos a Ginebra (Suïssa), però fa uns dies va viatjar a Barcelona per reunir-se amb els seus advocats per preparar la seva declaració davant el jutge que investiga el cas Nóos, que l'ha imputat per un delicte de frau fiscal i blanqueig de capitals.

El Front Cívic d'Anguita actuarà com a acusació popular


D'altra banda, el jutge instructor del cas Nóos, José Castro, ha accedit aquest dijous al fet que l'associació Front Cívic "Som Majoria" (FCSM), que promou el exlíder d'IU Julio Anguita, es personi com a acusació popular en la causa. Segons han informat fonts judicials, Castro ha dictat una providència en la qual admet que FCSM s'incorpori al procés com a acusació popular, una condició amb la qual ja explica el sindicat Mans Netes.

L'entitat liderada per Anguita, que no haurà de presentar querella ni aportar fiança per poder integrar-se en el procediment, va sol·licitar el seu personación divendres passat amb la intenció de defensar "els interessos de la ciutadania que ha estat sofrint greus perjudicis dels recursos econòmics que tan escassos i necessaris són per fer efectius els drets de tots".

El jutge instructor de Nóos va demanar a la procuradora del FCSM que aportés la documentació relativa a la constitució, estatuts i registre de l'associació amb la finalitat d'analitzar que complia amb tots els requisits per autoritzar el seu personación. FCSM defensava en sol·licitar la seva inclusió que està legitimat per exercir la "acció popular contra totes les persones físiques i jurídiques fins ara imputades pels fets que han motivat aquesta instrucció", entre els qui es troben Cristina, que declararà el proper 8 de febrer, el seu marit l'empalmat Iñaki Urdangarin, i el soci d'aquest a l'Institut Nóos, Diego Torres.

En la instrucció, que analitza una presumpta trama corrupta d'obtenció de fons públics dirigida per Urdangarin i Torres, s'investiguen delictes de prevaricació, malversació, falsedat documental, encobriment, contra la Hisenda Pública i blanqueig de capitals, recorda l'associació d'Anguita.

"El col·lectiu Front Cívic 'Som Majoria' ha donat ara el pas de personar-se en el denominat cas Nóos davant la desmoralització, desconfiança i alarma ciutadana motivada per la gravetat dels fets que s'instrueixen en la causa, que per si mateixos han traslladat la imatge del grau d'arbitrarietat en el maneig de diners públics, alguna cosa que s'ha agreujat substancialment des que el jutge instructor procedís d'ofici a citar a Cristina Federica Borbó Grècia", va argumentar l'entitat.

Segons el parer d'aquesta organització, després de la imputació de la filla menor del rei s'ha produït una "anòmala actuació del fiscal anticorrupció i l'Advocacia de l'Estat" amb el propòsit de distorsionar el procés i al marge de "el que els demanden les lleis en la seva aplicació al cas concret".

El informe policial del PP recomienda que la real ladrona acceda al juzgado en coche

La Policía Nacional recomienda que la ladrona Cristina de Borbón acceda en coche en vez de a pie a los juzgados de Palma el próximo día 8 de febrero, cuando ha sido citada para comparecer ante el juez del caso Nóos, José Castro, para declarar como imputada en esta causa judicial. El informe policial del PP hecho a medida de los corruptos institucionales afirma que por razones de seguridad la ladrona hija del usurpador y degenerado monarca debería acceder en su vehículo por la rampa habitual a los juzgados de Palma los días no laborables, y de esta forma mantendría el dispositivo habitual que tiene en sus desplazamientos como miembro de la Casa Real charcutera.

La ciutadania i els ‘trens de la llibertat’ ocuparan el Madrid feixista el dissabte

Falten dos dies per a l'arribada a Madrid del Tren de la Llibertat, que dia a dia va incrementant el número dels seus “vagons”. En més de mig centenar de trens, autobusos i fins i tot avions, milers d'homes i dones exigiran al ministre retardat mental de l'Opus Dei i redomat feixista Gallardón i al govern de franquistes i corruptes de Rajoy, que no modifiqui l'actual Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs.

Des d'Astúries, motor de la iniciativa, a La Corunya, Pontevedra-Vigo, Orense, León, Valladolid, Palencia, Burgos, Cantàbria, País Basc, Navarra, Tarragona, Barcelona, Zaragoza, Guadalajara, Toledo, Ciudad Real, Castelló, Marina Alta, Alacant, Murcia-Oriola, Màlaga, Granada, Jaén, Còrdova, Sevilla, Extremadura i Comunitat de Madrid (rodalies Madrid C-2, C-3 i C-5) i fins i tot viatges organitzats des de Mallorca i diverses illes de la Comunitat Canària. I Madrid esperant a Atocha: tota l'Espanya democràtica contra la piulés del PP i la clerigalla feixista nazicatòlica.

I dia a dia també es van sumant col·lectius i ciutadania a la convocatòria. El Cim Social emetia ahir tard un comunicat en el qual assumeixen els continguts principals de la convocatòria del dissabte 1 de febrer, recolzant tant aquesta iniciativa com tots els actes que denunciïn aquest “atac frontal contra la llibertat, la dignitat i la integritat de les dones”. Així mateix, es proposen la celebració d'un ple monogràfic sobre la “clara reculada que s'està registrant en matèria d'igualtat”.

I no només en l'Estat espanyol s'estan mobilitzant dones i homes. Per al mateix dia 1 estan convocades manifestacions i concentracions a França, davant l'ambaixada espanyola a París i davant els consolats d'Espanya; a Londres, Escòcia, Brussel·les (un dia més), en ciutats italianes, el veí Portugal…

El moviment feminista llatinoamericà està mobilitzant-se i estan convocades, també per a aquest dissabte, concentracions en ciutats d'Equador, Argentina, República Dominicana, Mèxic i Xile. És necessari recordar que, d'aquests països, a Argentina està despenalitzat l'avortament en els supòsits de salut física i mental de la gestant, i en cas de violació; a Equador en els supòsits de salut física i mental de la gestant; a Mèxic en els de salut física i violació. A República Dominicana i a Xile, l'avortament és un delicte. En el conjunt d'Amèrica Llatina, només Uruguai té una llei de terminis assimilable a l'actual llei espanyola.

D'altra banda, un grup d'homes professionals del món acadèmic, de l'art i la cultura, entre els quals es troben els escriptors Antonio Gómez Rufo, Fernando Marías i Isaac Rosa i l'actor i director Tristán Ulloa, promouen una campanya de suport i compromís amb el Manifest de les 1.150 dones de l'art, la universitat i la cultura (si vols sumar-te, envia un email amb el teu nom i professió a Manifiestoculturagallardon@gmail.com).

I no és estrany que sorgeixin cada vegada més suports. El Ministeri de Justícia ho posa fàcil amb afirmacions com les quals presenta en la seva anàlisi d'impacte de la reforma, que en el vessant econòmic assenyala un “impacte net positiu pels beneficis esperats per l'increment de la natalitat”. Ideològicament, aquesta afirmació recorda als 'teòlegs' idiotes i subnormals del Barroc, que definien la tasca de les dones en la procreació com a passiva, aquesta concepció de la dona com a “atuell, on l'home deixava la seva llavor”.

En quant a la secta nazicatòlica de pederastes i degenerats afirmen ara els bisbes que el supòsit de malformació és segons les drags queens vaticanes i indecents "inhumà". Ves quins uns per parlar d'humanitat: assassins, lladres, degenerats i pederastes...

Los ‘trenes de la libertad’ llegarán a Madrid el sábado

Faltan dos días para la llegada a Madrid del Tren de la Libertad, que día a día va incrementando el número de sus “vagones”. En más de medio centenar de trenes, autobuses e incluso aviones vendrán hombres y mujeres a exigir al ministro retrasado mental del Opus Dei y redomado fascista Gallardón, y al gobierno de franquistas y corruptos de Rajoy, que no modifique la actual Ley de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo.

Jutges per a la Democràcia: "El FMI es creu Déu"

El Fons Monetari Internacional "sembla voler convertir-se en una divinitat d'adoració obligatòria", en retreure als jutges espanyols estar perjudicant la reforma laboral neoliberal i feixista amb una interpretació restrictiva dels acomiadaments. És l'opinió del portaveu de Jutges per a la Democràcia, Joaquim Bosch, que ha criticat durament en un comunicat al FMI i la seva presidenta -la puta feixista de Sarkozy, Christine Lagarde- per suggerir "la supressió del poder judicial en material laboral i la volta a les relacions laborals del segle XIX".

El portaveu de l'associació progressista de jutges destaca que el FMI vol que "els nostres tribunals actuïn d'acord amb uns objectius econòmics prefixats, sense tenir en compte els drets de les parts en els procediments laborals". D'aquesta manera, oblida que "la jurisdicció social espanyola resol jurídicament els litigis amb una ponderació adequada dels legítims drets i interessos de les empreses i dels treballadors, a través de les solucions correctes jurídicament per a cada cas concret".

Bosch recorda a l'organisme internacional que "les persones no poden ser tractades com a mercaderies que estan subjectes absolutament a les lleis del mercat, per la qual cosa la seva dignitat implica la protecció dels seus drets fonamentals".

El portaveu de Jutges per a la Democràcia indica que els jutges espanyols únicament estan sotmesos a l'imperi de la llei i dels principis constitucionals, segons l'ordenament jurídic. "Aquesta actuació judicial és la pròpia d'un Estat Constitucional amb divisió de poders, en la qual els nostres tribunals són la garantia davant qualsevol vulneració de drets", agrega.

Així mateix, considera preocupant que organismes internacionals com el FMI pretenguin presentar "com a solucions tècniques i inevitables el que són meres apostes ideològiques des d'una visió partidista de les relacions econòmiques. D'altra banda, les afirmacions del FMI sobre l'actuació dels nostres tribunals manquen del més mínim rigor, sense que s'aportin dades objectives per valorar l'adequació de les resolucions judicials en els casos concrets. En tot cas, qualsevol perspectiva sobre la situació econòmica pot ser molt respectable, sempre que no es pretengui pressionar als nostres tribunals perquè dictin resolucions inconstitucionals".

D'aquesta manera, Bosch qualifica les manifestacions del FMI com a intent de pressió als magistrats de la jurisdicció social "perquè dictin sentències en una determinada adreça, sense valorar les característiques de cada cas concret, ni tampoc els drets de les parts. Per això, davant semblant ingerència des de Jutges per a la Democràcia analitzarem demanar la intervenció de l'Organització Internacional del Treball i del Consell Consultiu de Jutges Europeus".

A més, requereixen que el Consell General del Poder Judicial es pronunciï en defensa de l'actuació independent i imparcial dels magistrats espanyols de la jurisdicció social. "I que es dirigeixi expressament al FMI per indicar-li cuales són els deures constitucionals dels nostres magistrats, entre els quals no es troba el de seguir els dictats de cap organisme econòmic internacional, per molt poderós que aquest sigui", conclou.

Jueces para la Democracia: "El FMI se cree Dios"


El Fondo Monetario Internacional "parece querer convertirse en una divinidad de adoración obligatoria", al reprochar a los jueces españoles estar perjudicando la reforma laboral del Gobierno con una interpretaciòn restrictiva de los despidos. Es la opinión del portavoz de Jueces para la Democracia, Joaquim Bosch, que ha criticado duramente en un comunicado al FMI y su presidenta -la puta fascista de Sarkozy, Christine Lagarde- por sugerir "la supresión del poder judicial en material laboral y la vuelta a las relaciones laborales del siglo XIX".

Lagarde (FMI) a Sarkozy: "Estic al teu costat per servir-te. Utilítza'm"


L'exministra d'Economia Christine Lagarde, sospitosa de complicitat en falsedat i desviament de fons públics en l'escàndol Tapie i col·locada pel seu amo Sarkozy com a substituta d'Strauss-Kahn després del complot per a la seva defenestració al FMI, va ser interrogada durant 22 hores pels jutges de la cort de Justícia de la República el 23 de maig passat i declarada testimoni assistit. Dos mesos abans, el 20 de març, la policia havia trobat durant un registre a casa seva a París una carta manuscrita i sense data, destinada a Nicolas Sarkozy publicada aquest dilluns per Le Monde.

Vídeo: ICV-EUiA denuncia la nova “criminalització dels moviments socials” arran del “desproporcionat” registre de Can Vies

El diputat d’ICV-EUiA i membre de la comissió d’Interior del Parlament David Companyon ha denunciat la nova “criminalització dels moviments socials i dels espais okupats” per part dels Mossos d’Esquadra després que la policia de la Generalitat hagi registrat durant més de vuit hores Can Vies, un històric Centre Social Autogestionat del barri de Sants de Barcelona. El pretext per fer l’escorcoll era la investigació d’una presumpta agressió de sis antifeixistes, detinguts aquest dimarts, a uns ultradretans que van participar a la marxa feixista de ‘La España en Marcha’ el passat 12 d’octubre a Barcelona.

Companyon ha trobat “curiós” que denúncies per amenaces i agressions dels feixistes “avancin a pas de tortuga i en canvi l’altra denúncia vagi a una velocitat supersònica”. Davant dels fets, i per fiscalitzar-los, el diputat ha anunciat que preguntarà a la cambra els responsables del departament d'Interior.

L’escorcoll, que ha durat diverses hores durant les quals han romàs retingudes les persones que eren a Can Vies quan els Mossos han esbotzat les portes d’aquest centre, de matinada, ha suscitat les protestes tant de diversos moviments socials com d’entitats veïnals del barri de Sants. L’entrada a Can Vies s’ha produït amb el pretext de la investigació de la presumpta agressió a militants ultradretans produïda el passat 12-O quan aquests tornaven de la manifestació de la España en Marcha, durant la qual els assistents van promoure missatges d’odi al catalanisme, racistes i discriminatoris que ara la fiscalia investiga.

Arran de la presumpta agressió, els ultradretans van emetre amenaces de mort al fotoperiodista Jordi Borràs, que consideraven instigador del presumpte atac per haver informat a través del seu compte a Twitter que els ultres eren a Creu Coberta, on més tard van ser presumptament atacats. Els neofeixistes van presentar una denúncia i la investigació dels fets ha servit de pretext per l’entrada a Can Vies.

Però, en realitat, “la investigació no té res a veure amb fer una entrada d’aquesta mena a un centre social tan important de Can Vies, fer-hi un registre de més de vuit hores i inclús endur-se arxius”, ha denunciat Companyon, que ha considerat l’actuació “desproporcionada”. “Han aprofitat que el Pisuerga passa per Valladolid, com es diu en castellà, per atacar els moviments socials”, ha interpretat el diputat roig i verd, que ha lamentat que l’objectiu real de l’actuació és “criminalitzar” aquests moviments i els locals okupats.

En aquest sentit, Companyon ha recordat que aquesta estratègia de criminalització ja té antecedents recents, com la detenció de dos delegats sindicals a la planta que Seat té a Martorell arran d’uns fets succeïts durant la vaga general del 29 de març del 2012, que finalment van ser absolts. Els dos delegats, de CCOO i de la UGT, van ser capturats en el seu lloc de treball. “Hi ha una voluntat criminalitzadora sota la direcció dels Mossos de Manel Prat que no ha canviat des de l’era Puig”, ha lamentat Companyon.

Vídeo: ICV-EUiA denuncia la nueva “criminalización de los movimientos sociales” a raíz del “desproporcionado” registro de Can Vías

El diputado de ICV-EUiA y miembro de la comisión de Interior del Parlamento David Companyon ha denunciado la nueva “criminalización de los movimientos sociales y de los espacios okupados” por parte de los Mossos d'Esquadra después de que la policía de la Generalitat haya registrado durante más de ocho horas Can Vías, un histórico Centro Social Autogestionado del barrio de Sants de Barcelona. El pretexto para hacer el cacheo era la investigación de una presunta agresión de seis antifascistas, detenidos este martes, a unos ultraderechistas que participaron en la marcha fascista de ‘La España en Marcha’ el pasado 12 de octubre en Barcelona.

Detinguts sis joves per presumptes agressions a un grup de feixistes el 12-O

Sis joves han estat detinguts per lsas forces repressives dels Mossos d´Esquadra per la seva presumpta relació amb una agressió a un grup de feixistes que van assistir a la manifestació nazi del passat 12 d'octubre, dia franquista de la Hispanitat. L'agressió va tenir lloc al barri de Sants de Barcelona, sobre les 16.30 hores, i va ser dirigida contra diversos feixistes que estaven bevent asseguts en la terrassa d'un bar i que havien acudit a l'acte a Montjuïc contra l'independentisme organitzat per la coalició feixista Espanya en marxa, en la qual es troben, entre altres organitzacions nazis, Falange Espanyola o Democràcia Nacional.

Detenidos seis jóvenes por presuntas agresiones a un grupo de fascistas el 12-O


Seis jóvenes han sido detenidos por lsas fuerzas represivas de los Mossos d´Esquadra por su presunta relación con una agresión a un grupo de fascistas que asistieron a la manifestación nazi del pasado 12 de octubre, día franquista de la Hispanidad. La agresión tuvo lugar en el barrio de Sants de Barcelona, sobre las 16.30 horas, y fue dirigido contra varios fascistas que estaban bebiendo sentados en la terraza de un bar y que habían acudido a un acto en Montjuic contra el independentismo organizado por la coalición de ultraderecha La España en Marcha, en la que se encuentran, entre otros fascistas, Falange Española o Democracia Nacional.

CiU i ERC veten la compareixença d'Espadaler en el Parlament sobre el Cesicat

La dreta al govern de CiU i ERC ha vetat avui la compareixença en el Parlament del conseller d'Interior, Ramon Espadaler, perquè doni explicacions sobre l'activitat del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), que entre 2012 i 2013 va elaborar 50 informes sobre activistes socials, que inclouen a Agència Sírius.

En la comissió d'Interior del Parlament, els grups de CiU i d'ERC han sumat els seus vots per impedir que prosperés una sol·licitud presentada pel PP, que ha comptat amb el suport de la resta de l'oposició, perquè Espadaler hagués de donar explicacions sobre el Cesicat, que depèn del departament d'empresa.

Precisament, el conseller d'empresa, Felip Puig (que va estar al capdavant d'Interior en la passada legislatura), va admetre divendres passat en una compareixença en la càmera catalana que el Cesicat va elaborar entre 2012 i 2013 uns 50 informes de seguiment de persones i moviments socials per raons de "seguretat" i no "ideologia", a petició dels Mossos d'Esquadra.

El diputat del PP Pere Calbó ha defensat la necessitat que Espadaler comparegui en la càmera catalana perquè entén que les explicacions que va donar Puig la setmana passada no van ser suficients i perquè hi ha punts que afectarien directament a la intervenció d'Interior que encara queden per aclarir.

Calbó ha denunciat que des del Cesicat s'han fet seguiment a activistes en xarxes socials per continguts polítics, la qual cosa creu que no és acceptable en un sistema democràtic i ha enlletgit a ERC que amb el seu vot avui hagi avalat aquest tipus de pràctiques.

En nom d'ERC, Oriol Amorós ha intentat justificar el seu rebuig a la compareixença d'Espadaler al·legant que el Cesicat depèn del departament d'empresa i que si hi ha algun element que pot afectar a Interior ho pot respondre el propi Puig per la "responsabilitat compartida" que es dóna al govern català.

A més, Amorós ha enlletgit al PP que només té interès a crear un "xivarri mediàtic" però no a aclarir els fets, com creu que ha quedat demostrat amb el cas Mètode 3, després que la líder popular Alicia Sánchez-Camacho es negués ahir a comparèixer en el Parlament per donar explicacions sobre aquesta qüestió.

Canons de so


CiU i ERC també han evitat que Espadaler hagi de comparèixer per informar sobre l'ús de canons de so per part de la unitat antidisturbis dels Mossos d'Esquadra, que els va emprar per primera vegada el passat 17 de gener. La derechona corrupta de CiU i ERC han votat en contra de la proposta d'ICV-EUiA perquè el conseller hagués de donar explicacions en el Parlament sobre l'ús dels canons de so, ja que aquest mètode no es va estudiar com a alternatiu durant la comissió parlamentària que va prohibir les pilotes de goma.

En nom d'ICV-EUiA, el diputat Jaume Bosch ha lamentat la "paradoxa" que suposa que durant mesos el Parlament estigués debatent sobre els elements amb els quals treballen els antidisturbis i que s'hagin hagut d'assabentar ara per la premsa de l'ús policial dels canons de so.

Bosch ha denunciat que suposa un "cert engany" que en la comissió d'estudi del Parlament no s'abordés la possibilitat d'utilitzar aquest tipus de canons, que provoquen un so ensordecedor i s'utilitzen per espantar a manifestants que causen destrosses. La proposta de Bosch ha comptat amb el suport dels grups de PSC, PP, C's i la CUP.

CiU y ERC vetan la comparecencia de Espadaler en el Parlament sobre el Cesicat


La derecha en el gobierno de CiU y ERC ha vetado hoy la comparecencia en el Parlament del conseller de Interior, Ramon Espadaler, para que dé explicaciones sobre la actividad del Centro de Seguridad de la Información de Catalunya (Cesicat), que entre 2012 y 2013 elaboró 50 informes sobre activistas sociales, que incluyen a Agencia Sírius.

Guerra d'espies entre Felip Puig i Germà Gordó


El govern de la Generalitat s'ha convertit en un niu de serps on hi ha dos consellers que sospiten d'altres membres del consell executiu i es dediquen a vigilar-se mútuament. Els documents filtrats del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), organisme depenent del departament d'Empresa i Ocupació, que dirigeix Felip Puig, demostren que es va fer un seguiment dels vincles empresarials i polítics del conseller de Justícia, Germà Gordó. A la seva vegada, Xavier Martorell -home de la màxima confiança de Germà Gordó- va encarregar a Método 3 un dossier sobre els negocis de Felip Puig i dels seus germans, Jordi i Oriol, i les seves relacions econòmiques amb Jordi Pujol Ferrusola.

Guerra de espías entre Felip Puig y Germà Gordó

El gobierno de la Generalitat se ha convertido en un nido de serpientes donde hay dos consellers que sospechan de otros miembros del consejo ejecutivo y se dedican a vigilarse mutuamente. Los documentos filtrados del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), organismo dependiente del departamento de Empresa y Ocupación, que dirige Felip Puig, demuestran que se hizo un seguimiento de los vínculos empresariales y políticos del conseller de Justicia, Germà Gordó. A su vez, Xavier Martorell -hombre de la máxima confianza de Germà Gordó- encargó a Método 3 un dossier sobre los negocios de Felip Puig y de sus hermanos, Jordi y Oriol, y sus relaciones económicas con Jordi Pujol Ferrusola.

David Fernàndez (CUP) a un nazi en Twitter: "Per què no aneu fent com Hitler i us aneu suïcidant"

El portaveu de la CUP, David Fernàndez, no ha volgut resistir-se i ha respost com es mereix a un nazi espanyol de merda en twiter que s'autodefineix com un descerebrat 'hooligan, skinhead i patriota Europeu', de Barcelona, i que s'amaga darrera el pseudònim d'Oskar Hammer.

Davant l'estupidesa del castrat feixista que el reptava a tenir l'homenia necessària per celebrar la consulta d'autodeterminació de Catalunya -que el marica hipòcrita d'armari Rajoy i la seva cort de tarats feixistes nega-, el diputat del Parlament ha llançat un saludable consell al subnormal: "Per què no aneu fent com Hitler i us aneu suïcidant?".

De fet, el diputat de la CUP ha estat l'únic a replicar al provocador imbècil, que s'ha dedicat a llançar insults i improperis als partits independentistes, com a ERC, partit al que desitja que "una bomba els faci esclatar per l'aire" la seva pretensió independentista.

No és la primera vegada del dirigent de la CUP no es talla un pèl amb la xusma feixista espanyola, encara que sí és una novetat que ho faci en Twitter. Queda en el record l'episodi del diputat en el Parlament en què va qualificar de gángster al corrupte, lladre i pocavergonya mafiós del PP i exdirigent de Caja Madrid, Rodrigo Rato, fill d'un altre mafiós lladre franquista.

David Fernàndez (CUP) a un nazi en Twitter: "Por qué no vais haciendo como Hitler y os vais suicidando"


El portavoz de la CUP, David Fernàndez, no ha querido resistirse y ha respondido como se merece a un nazi español de mierda en twiter que se autodefine como un descerebrado 'hooligan, skinhead y patriota Europeo', de Barcelona, y que se esconde tras el pseudónimo de Oskar Hammer.

Vicenç Navarro: Falsedats del pensament econòmic dominant

Aquest article mostra la falsedat dels arguments utilitzats per la saviesa convencional en els fòrums polítics i econòmics dominants per justificar les enormes retallades de l'Estat del Benestar a Espanya.
Permeti'm, Sr. lector, que li parli com si estiguéssim prenent un cafè, explicant-li algunes de les majors falsedats que se li presenten diàriament en la premsa econòmica. Hauria de ser conscient que gran part dels arguments que es presenten en els majors mitjans d'informació i persuasió econòmics del país per justificar les polítiques públiques que s'estan duent a terme, són postures clarament ideològiques que no se sustenten sobre la base de l'evidència científica existent. Li citaré algunes de les més importants, mostrant-li que les dades contradiuen el que diuen. I també intentaré explicar-li per què es continuen repetint aquestes falsedats, malgrat que l'evidència científica les qüestiona, i amb quina fi se li presenten diàriament a vostè i al públic.

Comencem per una de les falsedats més importants, que és l'afirmació que les retallades de despesa pública en els serveis públics de l'Estat del Benestar, tals com a sanitat, educació, serveis domiciliaris, habitatge social i d'altres (que estan perjudicant enormement el benestar social i qualitat de vida de les classes populars), són necessaris perquè no augmenti el dèficit públic. I es preguntarà vostè, “i, per què és tan dolent que creixi el dèficit públic?”. I els reproductors de la saviesa convencional li respondran que la causa que calgui reduir el dèficit públic és perquè el creixement d'aquest dèficit determina el creixement del deute públic, que és el que l'Estat ha de pagar (predominantment a la banca, que té una mica més de la meitat del deute públic a Espanya) per haver demanat prestat diners a la banca per cobrir el forat creat pel dèficit públic. Se subratlla així que el deute públic (que es considera una càrrega per a les generacions esdevenidores, que hauran de pagar-la) no pot continuar creixent, havent-se de reduir retallant el dèficit públic, la qual cosa vol dir per a ells retallar, retallar i retallar l'Estat del Benestar, fins al punt d'acabar amb ell, que és el que està ocorrent a Espanya.

Els arguments que s'utilitzen per justificar les retallades no són creïbles


El problema amb aquesta postura és que les dades (que la saviesa convencional oculta o ignora) mostren precisament el contrari. Les retallades són enormes (mai s'havien vist durant l'època democràtica uns tan grans), i en canvi, el deute públic continua i continua creixent. Miri el que està passant a Espanya, per exemple, amb la sanitat pública, un dels serveis públics més importants i millor valorats per la població. La despesa pública sanitària com a percentatge del PIB es va reduir al voltant d'un 3,5% en el període 2009-2011 (quan hauria d'haver crescut un 7,7% durant el mateix període per arribar al gasto mitjana dels països de semblant desenvolupament econòmic al nostre), i el dèficit públic es va reduir, passant de l'11,1% del PIB en 2009 al 10,6% en 2012, i en canvi el deute públic no va baixar, sinó que va continuar augmentant, passant del 36% del PIB en 2007 al 86% en 2012. En realitat, la causa que el deute públic estigui augmentant es deu, en part, a les retallades de la despesa pública.

Com pot ser això?, es preguntarà vostè. Doncs la resposta és fàcil de veure. El descens de la despesa pública implica que disminueix la demanda pública i amb això el creixement i l'activitat econòmica, amb la qual cosa l'Estat rep menys ingressos per via d'impostos i taxes. I en rebre menys imposats, l'Estat ha d'endeutar-se més, amb la qual cosa el deute públic continua creixent. Ni que dir ha del major o menor impacte estimulant de la despesa pública depèn del tipus de despesa. Però s'està retallant en els serveis públics de l'Estat del Benestar, que són els que creen més ocupació i que estan entre els quals estimulen més l'economia. Permeti'm que repeteixi aquesta explicació a causa de la seva enorme importància.

Quan l'Estat (tant central com a autonòmic i local) augmenta la despesa pública, augmenta la demanda de productes i serveis, i amb això l'estímul econòmic. Quan baixa, disminueix la demanda i descendeix el creixement econòmic, amb la qual cosa l'Estat rep menys fons. És el que en la terminologia macroeconòmica es coneix com l'efecte multiplicador de la despesa pública. La inversió i la despesa públics faciliten l'activitat econòmica, la qual cosa és negat pels economistes neoliberals (que es promouen en la gran majoria de mitjans de major informació i persuasió del país), i això malgrat l'enorme evidència publicada en la literatura científica (veure el meu llibre Neoliberalisme i Estat del Benestar, Ariel Econòmica, 1997).

Una altra farsa: ens gastem més del que tenim


La mateixa saviesa convencional li està dient també que la crisi es deu al fet que hem estat gastant massa, molt per sobre de les nostres possibilitats. D'aquí la necessitat d'estrènyer-se el cinturó (que vol dir retallar, retallar i retallar la despesa pública). Per regla general, aquesta postura va acompanyada amb la dita que l'Estat ha de comportar-se com les famílies, és a dir “en cap moment es pot gastar més del que s'ingressa”. El President Rajoy i la Sra. Merkel han repetit aquesta frase milers de vegades.

Aquesta frase té un component d'hipocresia i un altre de falsedat. Deixi'm que li expliqui el per què de cadascun. Jo no sé com vostè, lector, va comprar el seu cotxe. Però jo, com la gran majoria d'espanyols, compro el cotxe a terminis, és a dir, a crèdit. Totes les famílies s'han endeutat, i així funciona el seu pressupost familiar. Paguem els nostres deutes a mesura que anem ingressant els recursos que, per a la majoria d'espanyols, procedeixen del treball. I d'aquí deriva el problema actual. No és que la gent hagi anat gastant per sobre de les seves possibilitats, sinó que els seus ingressos i les seves condicions de treball han anat deteriorant-se més i més, sense que la població sigui responsable d'això. En realitat, els responsables que això ocorri són els mateixos que li estan dient que han de retallar-se els serveis públics de l'Estat del Benestar i també baixar els salaris. I ara tenen la gosadia (per posar-ho d'una manera amable) de dir que la culpa la tenim vostè i jo, perquè hem estat gastant més i més. Jo no sé vostè, però li garanteixo que la majoria de les famílies no han estat comprant i pastant béns com a bojos. Tot el contrari.

La mateixa hipocresia existeix en l'argument que l'Estat ha estat gastant massa. Fixi's vostè, lector, que l'Estat espanyol ha estat gastant, no gaire més, sinó molt menys del que han gastat altres països de similar nivell de desenvolupament econòmic. Abans de la crisi, la despesa pública representava solament el 39% del PIB, quan la mitjana de la UE-15 era un 46% del PIB. Ja llavors, l'Estat hauria d'haver-se gastat com a mínim 66.000 milions d'euros més en despesa pública social per haver-se gastat el que li corresponia pel seu nivell de riquesa. No és cert que ni les famílies ni l'Estat s'hagin gastat més del que deurien. I malgrat això, li continuaran dient que la culpa la té la majoria de la població que ha gastat massa i ara ha d'estrènyer-se el cinturó.

També haurà vostè escoltat que aquests sacrificis (les retallades) cal fer-los “per salvar a l'euro”.

De nou, aquesta cantinela que “aquestes retallades són necessàries per salvar a l'euro” es reprodueix constantment Ara bé, en contra del que constantment s'anuncia, l'euro no ha estat mai en perill. Ni tampoc hi ha la més mínima possibilitat que alguns països perifèrics (els PIGS) de l'Eurozona siguin expulsats de l'euro. En realitat, un dels problemes dels molts que tenen aquests països és que l'euro està massa fort i sa. La seva cotització ha estat sempre per sobre del dòlar i el seu elevat poder dificulta l'economia dels països perifèrics de l'Eurozona. I un altre problema és que el capital financer alemany ha prestat, amb amplis beneficis, 700.000 milions d'euros i vol ara que els països perifèrics els retornin. Si algun d'ells deixés l'euro, la banca alemanya podria col·lapsar. Aquesta banca (la influència de la qual és enorme) no vol ni sentir parlar que aquests països deutors es vagin de l'euro. Els asseguro que és l'últim que desitgen.

Aquesta observació, que és òbvia, no és un argument, per cert, a favor de romandre en l'euro. En realitat, crec que els països PIGS haurien d'amenaçar amb sortir-se de l'euro. Però és absurd l'argument que s'utilitza que Espanya tingui a veure reduït el temps de visita al metge encara més per salvar a l'euro (que és el codi per dir, salvar a la banca alemanya i retornar-li els diners que va prestar aconseguint enormes beneficis).

Aquestes són les fal·làcies que constantment se li exposen. Però li asseguro que se li presenten sense que existeixi cap evidència que les avali. Així de clar.

La causa de les retallades

La causa de les retallades

I es preguntarà vostè, per què es fan llavors aquestes retallades? I la resposta és fàcil de veure, encara que rarament la veurà en aquells mitjans d'informació i persuasió. És el que solia cridar-se “lluita de classes”, però ara aquells mitjans no utilitzen aquesta expressió per considerar-la “antiquada”, “ideològica”, “demagògica” o qualsevol epítet que utilitzen per mostrar el rebuig i desig de marginalización d'aquells que veuen la realitat segons un criteri diferent, i fins i tot oposat, al dels quals defineixen la saviesa convencional del país.

Però, per molt que el vulguin ocultar, aquesta lluita existeix. És la lluita (el que el meu amic Noam Chomsky crida fins i tot guerra de classes –com exposa en la seva introducció al llibre Hi ha alternatives. Propostes per crear ocupació i benestar social a Espanya, de Juan Torres, Alberto Garzón i jo) d'una minoria (els propietaris i gestors del capital, és a dir, de la propietat que genera rendes) contra la majoria de la població (que obté les seves rendes a partir del seu treball). Ni que dir ha d'aquesta lluita de classes ha anat variant segons el període en el qual un viu. Era diferent en l'època dels nostres pares i avis de la qual està ocorrent ara.

En realitat, ara és fins i tot més àmplia, doncs no és solament de les minories que controlen i gestionen el capital contra la classe treballadora (que continua existint), sinó que inclou també a grans sectors de les classes mitjanes, formant el que es diuen les classes populars, conjuntament amb la classe treballadora. Aquesta minoria és enormement poderosa i controla la majoria dels mitjans d'informació i persuasió, i té també una gran influència sobre la classe política. I aquest grup minoritari desitja que es baixin els salaris, que la classe treballadora estigui atemorida (d'aquí la funció de la desocupació) i que perdi els drets laborals i socials. I està reduint els serveis públics com a part d'aquesta estratègia per afeblir tals drets.

També és un factor important la privatització dels serveis públics, que és conseqüència de les retallades, i que permet l'entrada del gran capital (i molt en particular del capital financer-banca i de les companyies d'assegurances) en aquests sectors, augmentant els seus guanys. Vostè haurà llegit com a Espanya les companyies privades d'assegurances sanitàries s'estan expandint com mai abans ho havien aconseguit. I moltes de les empreses financeres d'alt risc (que vol dir, altament especulatives) estan avui controlant grans institucions sanitàries del país gràcies a les polítiques privatizadoras i de retallades que els governs estan realitzant, justificant-ho tot amb la farsa (i creguin-me que no hi ha una altra manera de dir-ho) que han de fer-ho per reduir el dèficit públic i el deute públic.

Vicenç Navarro: Falsedades del pensamiento económico dominante


Este artículo muestra la falsedad de los argumentos utilizados por la sabiduría convencional en los foros políticos y económicos dominantes para justificar los enormes recortes del Estado del Bienestar en España.

Permítame, Sr. lector, que le hable como si estuviéramos tomando un café, explicándole algunas de las mayores falsedades que se le presentan a diario en la prensa económica. Debería ser consciente de que gran parte de los argumentos que se presentan en los mayores medios de información y persuasión económicos del país para justificar las políticas públicas que se están llevando a cabo, son posturas claramente ideológicas que no se sustentan en base a la evidencia científica existente. Le citaré algunas de las más importantes, mostrándole que los datos contradicen lo que dicen. Y también intentaré explicarle por qué se continúan repitiendo estas falsedades, a pesar de que la evidencia científica las cuestiona, y con qué fin se le presentan diariamente a usted y al público.

Nova documentació confirma l'estafa del PP amb la visita del nazi Ratzinger

Nova documentació confirma l'estafa entre la cúpula de Canal 9 i la trama Gürtel en la cobertura de la visita de Ratzinger a València en 2006, que va permetre presumptament a la xarxa fer-se amb un contracte de més de set milions d'euros. El jutge que investiga el cas Gürtel a València, José Ceres, va dictar aquest dimecres un acte en el qual alçava el secret parcial de sumari decretat sobre la peça que indaga aquesta estafa del feixisme nazicatòlic.

El magistrat revela que un contractista de la trama, Juan Rincón, va comparèixer el 25 d'octubre i va aportar “14 documents” que han permès “aprofundir” en el “acostament previ” —això és, abans que es convoqués el concurs públic— de la xarxa “a la contractació”. Un avantatge que hauria aconseguit “ja a través de la Fundació V Trobada de les Famílies ja a través de Ràdio Televisió Valenciana”.

Rincón, un productor independent a qui Orange Market, la filial de la xarxa a València, subcontractava treballs, va ser qui va declarar fa uns mesos que l'ex director de l'Institut Valencià de Finances Enrique Pérez Boada, membre del PP i de la Fundació V Trobada Mundial de les Famílies, l'organitzadora del conclave nazi, va assistir a reunions amb els capitosts de la trama Gürtel “en representació de Juan Cotino”, avui president de les Corts Valencianes. Tant Boada com Cotino van rebutjar llavors que tal testimonio fos cert.

La xarxa sabia que faria el treball abans de realitzar-se la convocatòria

Als pocs dies que Rincón comparegués en el Tribunal Superior valencià, va prestar també declaració de forma voluntària l'ex cap tècnic de la televisió i imputat Luis Sabater, indica l'acte. Sabater va apuntar que l'expedient sobre la contractació de la cobertura dels actes papals suposadament rampinyat per Gürtel va ser manipulat per l'adreça de l'ens.

El jutge destaca que el declarat per Sabater, així com la documentació que va aportar en l'acte, qüestionen “l'expedient de contractació respecte de les reals dates que s'incorporen com realitzades en diferents actes rellevants del íter de la contractació”. Sabater va apuntar, entre altres coses, manipulacions que haurien realitzat presumptament els membres de la mesa de contractació, integrada per diversos càrrecs de la cúpula de l'ens.

Arran d'ambdues declaracions, el jutge va ordenar nombroses diligències. Entre elles el “requeriment d'aportació documental i informació sobre diversos particulars” a la Fundació V Trobada Mundial de les Famílies, que va ser constituïda per la Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació de València per organitzar la visita del capo vaticà. Així com la retirada d'ordinadors de Canal 9 per part de la policia i la seva posterior anàlisi per “especialistes informàtics de la UDEF” (Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la policia). L'objectiu explica el jutge, consistia a “verificar la realitat i data de realització i altres aspectes que resultin d'interès” per contrastar la “regularitat dels actes que comprenen els diferents tràmits de l'expedient administratiu de contractació”.

El jutge assenyala que el “acaro” realitzat entre la documentació de l'expedient de contractació que ha obtingut ara de Canal 9 —durant els dies de “conflictivitat sociolaboral” que van precedir al tancament de la televisió pública— i els que ja obraven en la causa reflecteix que existeixen alguns “coincidents” i uns altres “no coincidents”. Això sembla confirmar la manipulació de l'expedient amb la suposada fi d'ocultar els paranys.

Segons diversos testimoniatges, entre ells els de Rincón i Sabater, Orange Market ja preparava la cobertura dels actes del Papa a València a través de pantalles gegantes al febrer de 2006, mesos abans que es convoqués el concurs públic i s'adjudiqués el milionari contracte a Teconsa, una constructora lleonesa que va actuar de pantalla de la trama a canvi d'una comissió de l'import del contracte.

Dates impossibles a l'expedient


El jutge José Ceres reitera en l'acte que les declaracions i documentats aportats per les dues persones la identitat de les quals s'havia mantingut oculta des que dictés el secret parcial de la causa han posat “en qüestió” les dates clau de l'expedient pel qual es va contractar la retransmissió dels actes papals a través de pantalles gegantes distribuïdes per València. Més de set milions d'euros que, per un acord entre la Fundació V Trobada de les Famílies i la Generalitat, es va decidir que pagués Canal 9.

Les dates no quadren perquè al febrer de 2006, dos mesos abans que s'iniciaven els tràmits, Orange Market ja preparava la cobertura sobre el terreny. Aquell mes van visitar València els tècnics alemanys que es van encarregar del so a petició del propi Ratzinger, que havia quedat satisfet amb els seus serveis anteriorment. Segons Luis Sabater, excap tècnic de Canal 9 l'ordre de reunir-se tan aviat amb Álvaro Pérez, responsable d'Orange Market, la hi va donar Pedro García, exdirector de Ràdio Televisió Valenciana i imputat. I aquest relat coincideix amb l'ofert per Rincón.

La trama, segons sosté la recerca, hauria recorregut a la constructora Teconsa perquè malgrat no tenir experiència en el sector audiovisual —la xarxa ho va subcontractar després a empreses especialitzades— podia fer front a les condicions econòmiques que requeria la convocatòria.

També van anar suposadament manipulades altres dates de l'expedient, relatives a informes tècnics preceptius. Aquestes dates van ser defensades com a reals pels membres de la mesa de contractació quan van atestar. D'aquesta taula van formar part entre uns altres l'ex secretari general de RTVV Vicente Sanz, el exdirector de Canal 9 José Llorca i el exjefe de gabinet del director de l'ens Juan Prefaci.

Nueva documentación confirma la estafa del PP con la visita del nazi Ratzinger

Nueva documentación confirma el amaño entre la cúpula de Canal 9 y la trama Gürtel en la cobertura de la visita de Ratzinger a Valencia en 2006, que permitió presuntamente a la red hacerse con un contrato de más de siete millones de euros. El juez que investiga el caso Gürtel en Valencia, José Ceres, dictó este miércoles un auto en el que alzaba el secreto parcial de sumario decretado sobre la pieza que indaga esa estafa del fascismo nazicatólico.

El rastre de la majoria de les obres 'extraviades' a Madrid es va perdre fa 20 anys

L'Ajuntament de Madrid va localitzar ahir, literalment de la nit al dia, un retrat de l'exalcalde Enrique Tierno Galván valorat en 18.000 euros que es trobava en parador ignorat des de fa més d'una dècada. Aquesta obra ha aflorat amb prou feines hores després que es denunciés que l'Ajuntament ha perdut el rastre de 198 béns de caràcter històric i artístic. La majoria d'aquests objectes (quadres, estàtues, mobiliari, tapissos, etc.) porten extraviats gairebé un quart de segle sense que cap dels successius equips municipals els hagi buscat o trobat. Foto: D'esquerra a dreta, Ángel Pérez (IU), David Ortega (UPyD) i Jaime Lissavetzky (PSM), al ple municipal.

L'oposició en ple va exigir ahir a l'Ajuntament que obri una recerca i, mitjançant una exhaustiva auditoria, determini la localització exacta de tots els béns inclosos en l'inventari històric-artístic. “Treballarem per localitzar-los, però arrosseguem aquesta situació des de fa molt temps”, es va lamentar el regidor de les Arts, Pedro Corral (PP). Segons va explicar, l'Ajuntament revisa el seu inventari amb periodicitat anual des de 1990, quan era alcalde el feixista Agustín Rodríguez Sahagún (CDS). Ja des de llavors hi ha 131 peces la localització de les quals ha estat impossible de determinar.

El citat quadre d'Enrique Tierno Galván, de més d'un metre d'amplària i longitud, és obra de José Luis de Palacio. Portava desaparegut almenys des de 2003. Ahir, després de conèixer-se la notícia, el responsable del Museu Municipal d'Art Contemporani, Eduardo Alaminos, va cridar a les Arts per comunicar que ho havia trobat en un magatzem del centre Conde Duc.

El regidor de les Arts, Pedro Corral, va donar instruccions després a tots els responsables de les col·leccions museístiques de l'Ajuntament perquè, amb el llistat d'obres desaparegudes a la mà, rastregessin el seu parador. El Museu Municipal d'Art Contemporani porta tancat des de 2010; el Govern municipal preveia reobrir-ho en 2013, però finalment ho farà ja aquest any.

“Qualsevol dia ens trobem que ha desaparegut la Cibeles”, va ironitzar ahir el portaveu municipal socialista, Jaime Lissavetzky, abans de carregar molt seriós contra el Govern municipal pel seu “gran descontrol” i “inacció” sobre aquest tema. Lissavetzky va comminar a l'Ajuntament a localitzar “en el termini màxim d'un mes” tots els béns ara en parador ignorat. “Facin el que no han fet aquest temps: controlar els béns patrimonials de l'Ajuntament, que són de tots els madrilenys”, va dir el líder socialista.

La regidor Milagros Hernández (Esquerra Unida) va proposar per la seva banda que es dugui a terme una auditoria de l'inventari municipal per comparar-ho “amb la realitat”, perquè, “igual que ha desaparegut un quadre, poden haver desaparegut moltes altres coses”. Aquesta petició va ser reiterada pel Partit Socialista i per UPyD. Hernández va assenyalar a més que al catàleg municipal hauria d'especificar-se a partir d'ara, cada vegada que s'inclogui un nou objecte, el nom i cognom del polític o funcionari municipal que es faci responsable de la seva custòdia i conservació.

El rastro de la mayoría de las obras 'extraviadas' en Madrid se perdió hace 20 años


El Ayuntamiento de Madrid localizó ayer, literalmente de la noche a la mañana, un retrato del exalcalde Enrique Tierno Galván valorado en 18.000 euros que se hallaba en paradero desconocido desde hace más de una década. Esta obra ha aflorado apenas horas después de que se denunciara que el Ayuntamiento ha perdido el rastro de 198 bienes de carácter histórico y artístico. La mayoría de esos objetos (cuadros, estatuas, mobiliario, tapices, etcétera) llevan extraviados casi un cuarto de siglo sin que ninguno de los sucesivos equipos municipales los haya buscado o hallado.

El PP de Madrid ha robat 200 obres d'art municipals

L'Ajuntament de Madrid ha "perdut el rastre" a prop de 200 objectes registrats en l'inventari municipal de béns de caràcter històric i artístic, dels quals se sap pràcticament tot al detall, inclòs el seu valor econòmic, excepte el lloc en el qual es troben. Aquests objectes (quadres, estàtues, mobiliari, tapissos, etcètera) formen part d'un catàleg de 6.700 béns catalogats. Segons fonts municipals, no es tracta d'obres pertanyents a les col·leccions museístiques de l'Ajuntament sinó d'objectes que, per la seva antiguitat o naturalesa artística, van ser inclosos en aquest inventari.

El PP de Madrid ha robado 200 obras de arte municipales

El Ayuntamiento de Madrid ha "perdido el rastro" a cerca de 200 objetos registrados en el inventario municipal de bienes de carácter histórico y artístico, de los que se sabe prácticamente todo al detalle, incluido su valor económico, excepto el lugar en el que se encuentran. Estos objetos (cuadros, estatuas, mobiliario, tapices, etcétera) forman parte de un catálogo de 6.700 bienes catalogados. Según fuentes municipales, no se trata de obras pertenecientes a las colecciones museísticas del Ayuntamiento sino de objetos que, por su antigüedad o naturaleza artística, fueron incluidos en ese inventario.

Una organització "cristiana" llogava nens a pederastes a Austràlia

Nens a cura d'una organització cristiana australiana van ser «llogats» a pederastes, segons ha denunciat un testimoni davant la comissió que investiga els abusos sexuals de menors comesos en institucions del país. La comissió, que analitza la gestió del «Exèrcit de Salvació» en quatre dels seus centres entre 1966 i 1977, s'ha centrat en la llar de Bexley que l'organització de beneficència té a Sídney on la Policia investiga presumptes abusos a menors des de 1990.

L'inspector Rick Cunningham ha explicat el cas d'un home, identificat com a F.V., que en 1974 va denunciar a la Policia com el superintendent de Bexley, Lawrence Wilson, li va presentar a una dona vestida amb l'uniforme de l'organització acompanyada d'un home.

La parella es va portar a casa al llavors nen i el van violar, una agressió que F.V. va denunciar a Wilson, qui va ignorar la queixa i va assotar diverses vegades al menor com a represàlia, ha declarat Cunningham, segons ha informat la cadena ABC.

En ser preguntat pels advocats del «Exèrcit de Salvació» sobre l'existència d'una xarxa de pederastes a la casa d'acolliment, Cunningham ha dit que «la informació de diversos antics residents és que anaven a cases durant els caps de setmana, que rebien visites a Bexley».

Les proves donades per F.V. van derivar en una imputació contra Wilson per sodomía, agressió comuna i assalt indecent, càrrecs dels quals va ser exculpat en 1997, 11 anys abans de la seva mort. En la comissió, que fins a la setmana vinent analitza al «Exèrcit de Salvació», també s'ha acusat a treballadors de l'organització cristiana i a interns de major edat d'abusar sexualment d'interns més joves.

La creació d'aquesta comissió va ser anunciada al novembre de 2012 després que la Policia de Nova Gal·les del Sud acusés a l'Església catòlica d'encobrir casos de pederàstia organitzada, tractar de silenciar les recerques i de destruir proves crucials per evitar processos judicials. La comissió de sis membres va començar les audiències a l'abril i haurà d'emetre un informe a la fi de juny, abans de concloure el seu treball al desembre de 2014.

Una organización "cristiana" alquilaba niños a pederastas en Australia


Niños al cuidado de una organización cristiana australiana fueron «alquilados» a pederastas, según ha denunciado un testigo ante la comisión que investiga los abusos sexuales de menores cometidos en instituciones del país. La comisión, que analiza la gestión del «Ejército de Salvación» en cuatro de sus centros entre 1966 y 1977, se ha centrado en el hogar de Bexley que la organización de beneficencia tiene en Sídney donde la Policía investiga presuntos abusos a menores desde 1990.

11-F: “El dia que donem la batalla” contra la vigilància feixista a Internet

Motivats per haver derrotat la SOPA i l'ACTA al gener de 2012, diversos grups d'activistes digitals de tot el món han anunciat que l'11 de febrer de 2014 serà 'The Day We Fight Back', “El dia que donem la batalla”, una data per donar la batalla contra la vigilància massiva d'Internet.

La iniciativa és de la Fundació Fronteres Electròniques (EFF) i va prendre el seu nom a partir del “Guerrilla Open Access Manifesto”, de Swartz, una invitació a no permetre que ens arruïnin internet tal com la coneixem. La idea de el “Dia que donem la batalla” és mostrar rebuig a l'espionatge massiu tipus NSA denunciat per Edward Snowden, mitjançant diferents accions digitals.

Abans del destapi Snowden, els activistes digitals es van unir sota 13 principis, entre els quals s'expliquen per què la vigilància massiva és una violació als drets humans. “En el dia que donem la batalla, volem que el món s'una a aquests principis. Volem que el món vegi que ens importa”, va publicar EFF en el seu lloc web.

Com sumar-te a The Day We Fight Back?


Si bé la jornada busca principalment exercir pressió al parlament nord-americà, a nivell mundial el més important és fer soroll. Entre altres accions, pots afegir un bàner al teu lloc web, adherir als 13 principis, compartir a les teves xarxes socials informació sobre l'activitat o seguir la conversa en Reddit.

11-F: “El día que damos la pelea” contra la vigilancia fascista en Internet


Motivados por haber derrotado la SOPA y el ACTA en enero de 2012, diversos grupos de activistas digitales de todo el mundo han anunciado que el 11 de febrero de 2014 será 'The Day We Fight Back', “El día que damos la pelea”, una fecha para dar la pelea contra la vigilancia masiva de Internet.

Els gens dels neandertals van ajudar a l'home modern a adaptar-se al fred

Els gens que procedeixen dels neandertals, extingits fa uns 15.000 anys, van servir a l'home modern per adaptar-se a climes no africans, segons un estudi publicat avui en la revista britànica Nature. Un equip de científics liderats per Sriram Sankararaman, del departament de Genètica de la Universitat d'Harvard (EUA), monitorizó el genoma de més de mil humans moderns, europeus i de l'est d'Àsia, i va detectar una concentració "major del normal" de gens neandertals en la família de gens de la queratina. Foto: Una nena mira una reconstrucció de neandertal a Alemanya.

Aquesta proteïna constitueix la capa externa de l'epidermis i és responsable de la resistència del pèl i la pell, per la qual cosa es creu que la major proporció de gens de l'home de neandertal va poder fomentar el naixement de borrissol corporal en els humans perquè es protegissin de baixes temperatures.

"Això suggereix que els gens neandertals possiblement van ajudar als humans moderns a adaptar-se a climes no africans", que són més freds, va explicar Sankararaman a Efe.

Els gens procedents de l'home neandertal representen entre l'1,5 i el 2,1 per cent de l'ADN d'homes moderns no africans, però no es distribueixen de forma regular en el genoma. En contraposició a aquesta major concentració en els gens de la queratina, existeixen àrees amb un dèficit de gens neandertals, com els testicles i el cromosoma X, responsable del sexe.

Aquesta manca es deu al fet que "els gens neandertals redueixen la fertilitat masculina en els humans moderns, la qual cosa es veu en la reduïda quantitat de gens neandertals en el cromosoma X i en els gens específics dels testicles", va assenyalar Sankararam. Per completar aquesta recerca, el seu equip planeja estudiar el genoma dels denisovanos, parents llunyans dels neandertals, i veure "com el seu ADN ha impactat en el genoma humà modern", va subratllar.

Los genes de los neandertales ayudaron al hombre moderno a adaptarse al frío


Los genes que proceden de los neandertales, extinguidos hace 15.000 años, sirvieron al hombre moderno para adaptarse a climas no africanos, según un estudio publicado hoy en la revista británica Nature. Un equipo de científicos liderados por Sriram Sankararaman, del departamento de Genética de la Universidad de Harvard (EEUU), monitorizó el genoma de más de mil humanos modernos, europeos y del este de Asia, y detectó una concentración "mayor de lo normal" de genes neandertales en la familia de genes de la queratina. Foto: Una niña mira una reconstrucción de neandertal en Alemanya.