diumenge, 25 de setembre de 2016

El menú escolar a Catalunya és el segon més car de tot l'Estat

Catalunya és la segona comunitat autònoma amb el menú escolar més car de tot l’estat espanyol, només per sota de Navarra. Així ho confirmen les dades que ha presentat la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares de l'Alumnat (CEAPA), que detalla que el preu de l'àpat a les escoles catalanes és de 6,20 euros. A més, es queixen que a Catalunya, tot i que les beques de menjador s’han incrementat respecte a l’any anterior, “els ajuts segueixen sent insuficients en relació amb la demanda social”. Els sindicats del sector, com l’USTEC, tenen constància que alguns menors de famílies en risc d’exclusió social es veuen obligats a dinar en menjadors socials. També el Síndic de Greuges instava al Govern, en l'últim informe 2015 sobre el dret dels nens, a millorar la cobertura de les beques de menjador.

El Departament d’Ensenyament ha garantit aquest curs 22.000 beques menjador més amb el 50% de subvenció, i entre 1.000 i 2.000 més subvencionades al 100%. En total, ha explicat la consellera Meritxell Ruiz, es preveu un increment de 12,5 milions d'euros. A més, també hi ha hagut canvis en el model d'assignació dels ajuts. Si fins ara el llindar l'establia l'IRSC, ara ho farà segons l'índex de risc de pobresa.

Tot i així, des de la CEAPA consideren que el fet que s’hagi implementat a l’Educació Secundària la jornada continua, motiu pel qual els estudiants no han de quedar-se a dinar a l’institut, ha fet perdre al Govern "moltes opcions”. També es lamenten les associacions de pares i mares d’alumnes que Catalunya no disposa de cap pla públic de beques per a l’adquisició de llibres de text. Des del Departament d'Ensenyament expliquen que el Ministeri d'Educació ja no cedeix els 11,2 milions d'euros que servien per a aquests ajuts. La Generalitat destina uns tres milions d'euros a programes de reutilització de llibres per a les escoles amb més necessitats que ho sol·liciten. Així que el reciclatge o el banc de llibres depenen de cada AMPA i centre educatiu, però no hi ha un únic model, com tampoc en té Madrid.

En canvi, sí que disposen de plans de gratuïtat, models de préstec de llibres o beques altres comunitats autònomes. Els alumnes més beneficiats per aquests ajuts són els d’Andalusia, Extremadura, Navarra i el País Valencià, ja que en totes aquestes autonomies disposen d’un pla de gratuïtat per a tot l’alumnat d’ensenyament obligatori i d’un model de préstec i reutilització.

Astúries, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Ceuta, Galícia i Extremadura compten també amb un model de reutilització, on els centres presten part dels llibres a les famílies, però la cobertura no és per a tot l’alumnat. I Aragó, Balears, Múrcia i La Rioja disposen d’un sistema d’ajuts directes per a la compra de llibres de text.

La inversió en llars d'infants cau a la meitat en quatre anys

La inversió de la Generalitat en escoles bressol s'ha reduït a la meitat en quatre anys, passant de gairebé 147 milions d'euros el 2009 a poc més de 71,5 el 2013, segons apunta un informe elaborat per la Fundació Jaume Bofill. El document, titulat «De l'escola bressol a les polítiques per a la petita infància», denuncia que la Generalitat, malgrat tenir competència exclusiva en educació Infantil, «mai ha estructurat ni organitzat la xarxa de guarderies que va ajudar a crear». Segons l'estudi, les aportacions del Govern per nen i curs de parvulari s'han reduït en un 51,4%; a més, ha eliminat les ajudes per a l'escolarització dels infants en situacions econòmiques ?desafavorides i ha reduït a un terç les subvencions a les guarderies privades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada