dijous, 22 de setembre de 2016

La inversió en llars d'infants cau a la meitat en quatre anys

La inversió de la Generalitat en escoles bressol s'ha reduït a la meitat en quatre anys, passant de gairebé 147 milions d'euros el 2009 a poc més de 71,5 el 2013, segons apunta un informe elaborat per la Fundació Jaume Bofill. El document, titulat «De l'escola bressol a les polítiques per a la petita infància», denuncia que la Generalitat, malgrat tenir competència exclusiva en educació Infantil, «mai ha estructurat ni organitzat la xarxa de guarderies que va ajudar a crear». Segons l'estudi, les aportacions del Govern per nen i curs de parvulari s'han reduït en un 51,4%; a més, ha eliminat les ajudes per a l'escolarització dels infants en situacions econòmiques desfavorides i ha reduït a un terç les subvencions a les guarderies privades. En el context de la crisi econòmica, les retallades en aquest àmbit van ser «més fàcils» d'afrontar per a la Generalitat perquè «l'educació per a nens entre 0 i 2 anys no existeix com a dret», va assenyalar l'autor de l'informe, l'investigador Jaume Blasco.

Les famílies han vist com la quota mensual augmentava en un 10% i la de menjador ho feia en un 21%, mentre els ajuntaments i les diputacions provincials han assumit un terç de les retallades. Malgrat l'augment de la cobertura general dels parvularis, gràcies en gran part a l'anomenada «llei de les 30.000 places» aprovada el 2004 -que va doblar el nombre de parvularis municipals en poc més d'una dècada-, l'informe de la Fundació Jaume Bofill alerta que cada any queden sense cobrir un 10,2% de les places públiques i un 18% de les privades, i que hi ha grans desigualtats entre els territoris catalans.
Blasco va indicar l'excés d'oferta concentrada a municipis petits i mitjans, molts dels quals «lluiten per mantenir les guarderies obertes»; mentre que les grans poblacions experimenten «un greu dèficit de places», com passa a Barcelona, on la xarxa pública de guarderies només va poder atendre el 56% de les sol·licituds d'accés en el curs 2014-15.

Les localitats catalanes amb més escolaritzats en guarderies són Esplugues de Llobregat (60,9%), Sant Cugat del Vallès (59,2%), Sant Feliu de Llobregat (54,9%), Girona (54,9%) i Gavà (52,3%); mentre que Blanes (28,4%) i Figueres (28,6%) estan entre les que tenen menys alumnes en parvularis.

Blasco va assenyalar que la xarxa d'escoles bressol s'ha potenciat als municipis amb més renda i nivell educatiu i amb un índex d'atur més baix, mentre que el seu dèficit és més gran a les localitats amb menor nivell educatiu i més atur, impedint que s'atenguin les necessitats educatives de poblacions en risc d'exclusió social. En aquest sentit, l'investigador va apuntar que ens trobem davant «una política regressiva» que prioritza la conciliació familiar per sobre de les necessitats educatives dels menors. Catalunya és la cinquena comunitat autònoma amb més nens que van al parvulari, informa Diari de Girona.

A Catalunya, País Valencià i Balears hi ha el 82% de barracons escolars de tot l'Estat


Segons un estudi elaborat per la revista La Marea, hi ha 19.028 centres educatius públics a l'Estat espanyol, però no tots gaudeixen de la mateixa salut ni s'imparteixen les classes sota el mateix tipus de sostre, sòl o parets. Segons les dades recaptades per La Marea, en tot l'Estat hi ha instal·lats 3.398 mòduls prefabricats que substitueixen aules d'obra. Però la distribució d'aquestes instal·lacions no ha estat homogènia a les diferents comunitats. Aquest curs bals centres d'ensenyament de les Illes Balears hi haurà 107 barracons, 14 més que l'any passat. Al País Valencià hi ha 1.700 barracons i a Catalunya, 996. Són les dues comunitats de l'Estat espanyol on n'hi ha més i totes dues abasten el 79% del total de l'Estat. Si hi afegim els 107 barracons de les Balears, podem veure que el conjunt dels territoris de parla catalana suporten el 82% dels barracons de tot l'Estat.

Cataluña pierde 2.079 camas de la sanidad pública


Según un estudio elaborado por CCOO sobre la evolución de las camas en centros públicos del Sistema Nacional de Salud en el ámbito del Estado español, se constata que Cataluña es donde se han perdido más camas durante el periodo 2010-2014. Mientras que otras comunidades autónomas han tenido un incremento de camas en funcionamiento, como es el caso de la Rioja con +139 camas o el de Navarra con +112 camas, Cataluña encabeza el ranking justamente por todo el contrario.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada