dimecres, 5 d’octubre de 2016

Adif i Renfe han invertit menys del 9% del total pressupostat a Catalunya el 2016

La falta d'inversió d'Adif i Renfe a Catalunya és ja un problema endèmic i un maldecap per als successius consellers de Territori de la Generalitat. L'actual cap del departament, Josep Rull, fins i tot va anunciar que portaria Adif als tribunals per forçar-la a invertir aquelles quantitats a les quals s'havia compromés el ministeri de Foment. De fet, l'empresa pública ja va avisar que es desvinculava d'aquests acords subscrits pel govern espanyol i, per això, la denúncia de l'executiu català ha de començar a tramitar-se aquest octubre mateix. Sigui com sigui, tot apunta que la xarxa ferroviària catalana seguirà infrafinançada aquest 2016, o almenys així es desprèn de l'informe sobre distribució territorial de la inversió del sector públic estatal relativa al primer semestre de l'any, feta pública recentment pel govern espanyol. Segons aquest document, Adif i Renfe només havien invertit fins el juny el 8,68% d'allò previst en els pressupostos de l'Estat. Queda mig any per acabar de gastar allò aprovat, però sembla difícil a hores d'ara que el nivell de compliment acabi sent massa elevat.

Sigui com sigui, el cert és que el percentatge d'execució pressupostària és més elevat a Adif que a Renfe, tot i que encara lluny dels nivells que serien imaginables en aquestes alçades de l'exercici. L'empresa pública encarregada de les infraestructures ferroviàries ha invertit fins el juny a Catalunya 16,93 milions dels 84,76 milions compromesos per l'Estat, una mica per sota d'una cinquena part. El cert, però, és que la xifra prevista en els comptes del 2016 ja era un 28,4% inferior a la del 2015, cosa que teòricament hauria de facilitar un nivell d'execució més elevada. Tanmateix, el cert és que el baix nivell de compliment no és un greuge únicament català, ja que Adif ha gastat de mitjana el 20,76% d'allò pressupostat a cada comunitat, només unes dècimes per sobre del percentatge realment invertit a Catalunya. El grau d'execució és inferior a comunitats com Castella-la Manxa (2,45%), el País Valencià (5,36%) o la Comunitat de Madrid (10,67%). En canvi, Adif ja ha gastat més del pressupostat per tot l'any a Navarra, Múrcia o la Rioja.

En canvi, el grau de compliment de Renfe Operadora, encarregada del transport de passatgers, és encara força inferior. Així, segons els pressupostos de l'Estat, hauria d'invertir 142,64 milions a Catalunya el 2016, però fins el juny només havien arribat 2,8 milions, menys del 2% del total. Com en el cas d'Adif, però, en aquest no hi ha un greuge territorial concret, ja que el percentatge d'execució és de mitjana del 2,36%. A Extremadura o la Rioja no s'hi ha gastat ni un euro dels compromesos, i on el percentatge de compliment és més elevat és a Cantàbria (13,74%) i Astúries (13,54%).

En general, doncs, entre les dues empreses sorgides el 2005 de l'antiga Renfe i encarregades de la gestió ferroviària de l'Estat, només han invertit el primer semestre 19,73 milions dels 227,4 milions pressupostats per al 2016 a Catalunya, un 8,68% del total. L'única comunitat on ja s'ha gastat més del compromès és la Rioja, mentre que el grau d'execució és elevat a Astúries (43,94%) i, ja a distància, Galícia (31,48%) i País Basc (30,95%). La mitjana se situa en el 10,86%. Altres empreses públiques del sector del transport tampoc no portaven el juny un ritme d'inversió massa adequat, en relació al pressupost de despesa a Catalunya. Així, Adif-Alta Velocitat, encarregat de gestionar el Tren de Gran Velocitat (TGV), tan sols havia gastat 41,99 milions dels 251,7 milions compromesos (un 16,7%), mentre que dels Ports de l'Estat només havien arribat 19,08 milions dels 169,38 milions que s'esperen per al 2016 (un 11,3%).

Sigui com sigui, allunyant l'enfoc de l'àmbit del transport i ampliant l'objectiu, la comparativa ja permet distingir algunes diferències clares de tracte entre territoris. Així, sumant les inversiones fetes directament per l'administració general de l'Estat, pels seus organismes i agències, pel seu sector públic administratiu, i per les seves empreses i fundacions públiques, durant el primer semestre del 2016, la despesa per càpita que correspon a cada territori és ben dispar.

De mitjana l'Estat i el seu sector públic ha invertit fins el juny 44,95 euros de mitjana per cada ciutadà. Tot i això, a qui li pertoca menys tros del pastís és a l'habitant del País Basc, que ha rebut 23,47 euros, si bé és cert que, en disposar de concert econòmic, la dependència respecte el govern espanyol i les seves despeses és força inferior. Just després, però, ja hi arriben els Països Catalans, ja que l'executiu estatal i els seus ens han destinat 28,47 euros per cada català, 32,08 euros per ciutadà de les Illes Balears i 35,1 euros per cada valencià. A l'altra extrem de la classificació, els que més inversions han rebut són els habitants de Castella i Lleó (107,02 euros per càpita), Aragó (97,85 euros) i Galícia (80,94 euros). Són xifres que ajuden a explicar un dèficit fiscal que, com la desinversió d'Adif, també ja ha esdevingut ja crònic, informa Nació Digital.

Francia: TGV de Perpiñán a Montpellier arrastrados por diesel

Mientras se conecta el retrasadísimo trayecto desde Montpellier a Perpiñán con la Línea de Alta Velocidad, cada vez menos en la orden del día y urgencias del gobierno Hollande-, Francia, como un rescate de su compañía Alstom, planea comprar trenes de alta velocidad, para garantizar precisamente esta conexión que no funciona por las eternas diferencias en el ancho de vía. Entiéndasee: habrá trenes de alta velocidad pero no los carriles adecuados para su tránsito. Lo que permitirá sentarse cómodamente a disfrutar tranquilamente del paisaje que ofrecen los estanques de Leucate. Por qué las Rodalies catalanas funcionan tan mal (y por qué seguirán haciéndolo).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada