dimecres, 5 d’octubre de 2016

Catalunya és el sisè país que més ha retallat en educació d’Europa

La inversió en educació a Catalunya està a nivells del Perú, Laos o Guatemala. De fet, la inversió pública és la més baixa de tot Europa i representa només el 2,8% del seu PIB el 2013. Això vol dir que Catalunya es troba a la meitat de la inversió que la llei d’educació de Catalunya ( LEC) ambicionava per al 2017, que era del 6% del PIB. Tot aquest seguit de dades lapidàries les recull l’informe de la Fundació Bofill 'Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015', que ha dirigit el secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, Josep Maria Vilalta, i que busca posar sobre la taula les necessitats del sector a Catalunya.

Les males notícies de l’informe no acaben aquí. En l’àmbit europeu, Catalunya és el sisè país que més ha retallat en educació juntament amb Romania, Letònia, Lituània, Bulgària i Portugal. La retallada educativa a Europa fins al 2012 va ser de 3,4%, mentre que Espanya va retallar fins a un 14,6% entre els anys 2009 i 2013. Això vol dir que Espanya ha retallat en educació quatre vegades més que el conjunt de la UE. Catalunya, fins a cinc cops més. Pels que vulguin saber-ho amb xifres, l’informe assegura que l’austeritat de la despesa educativa pública a Catalunya entre el 2009 i el 2013 ha significat una retallada de 1.157 milions, que representa un 16,7%.

La tisorada ha tingut una relació inversa amb la demografia escolar: hi ha hagut un increment entre el 2009 i el 2013 de 98.000 alumnes en les etapes no universitàries i de 2.700 a les universitats. Perquè Catalunya s’equipari a la mitjana europea, la Fundació Bofill reclama invertir 5.026 milions d’euros addicionals, fins a tenir un pressupost total de 10.800 d’euros. “El sistema educatiu està infradotat i no s’ha enfonsat en els resultats acadèmics per l’entrega dels docents”, va apuntar l’autor de l’estudi i professor de sociologia de l’educació de la Universitat de Barcelona (UB), Xavier Martínez-Celorrio. Si s’analitza el volum absolut de les retallades, s’observa que el 58% ha recaigut en els salaris dels docents i el 21% a les partides i programes per a la inclusió i la igualtat d’oportunitat.

La inversió, segons el director de l’anuari, s’ha de fer de manera "selectiva" i potenciar l’equitat i la innovació a les aules. En un moment que tot el sector reclama innovació a les escoles, l’informe reconeix l’onada de centres que estan canviant per respondre a les necessitats d’aprenentatge del segle XXI, però denuncia que el panorama de la recerca i la innovació “es caracteritza per la falta de lideratge de l’administració pública”. Per revertir la situació, la fundació Bofill reivindica que cal intervenir d’urgència en tres àmbits: en els recursos que dedica l’administració, en l’autonomia dels centres i en la formació del professorat. Com a horitzó, la professora del departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Mar Camacho reclama un pla de promoció de la innovació per part de l’administració que “detecti i inverteixi en models innovadors”.

Un dels elements bàsics perquè un centre pugui ser innovador és l’autonomia dels centres. I, a banda de la promoció per part de l’administració, Camacho considera que cal enfortir el centre educatiu com a motor. L’altre vèrtex per millorar en la innovació és la formació dels professors. Segons l’anuari, un dels reptes és “fomentar polítiques de formació orientades a la innovació”. El de la innovació és un dels 12 reptes que posa sobre la taula l’anuari. Entre altres qüestions, reclama el plurilingüisme, millores en l’escola inclusiva o la reducció de l’abandonament escolar prematur. Ara només queda posar-se a treballar per aconseguir-ho, informa l'ARA.

Pluja de milions de Meritxell Ruiz per privatitzar més serveis

Mentre tots els focus mediàtics estan posats al Parlament, el govern de la Generalitat no para i, a través del DOGC, continua repartint milions a dojo. La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz –la benefactora de les escoles de l’Opus Dei-, ha adjudicat 23,5 milions d’euros pels serveis d’atenció als alumnes amb sordesa i de monitors pels qui tenen dificultats d’aprenentatge en els centres docents de Catalunya. Entre els professionals de l’educació ha sobtat que uns serveis pedagògics tan especialitzats, com els que afecten els alumnes amb sordesa i als que tenen dificultats d’aprenentatge, es confiïn a unes entitats dedicades, fonamentalment, al lleure (Fundació Pia Pere Tarrés i Fundació Catalana de l’Esplai) i al càtering per a col·lectivitats (Serunión).

A Catalunya, País Valencià i Balears hi ha el 82% de barracons escolars de tot l'Estat

Segons un estudi elaborat per la revista La Marea, hi ha 19.028 centres educatius públics a l'Estat espanyol, però no tots gaudeixen de la mateixa salut ni s'imparteixen les classes sota el mateix tipus de sostre, sòl o parets. Segons les dades recaptades per La Marea, en tot l'Estat hi ha instal·lats 3.398 mòduls prefabricats que substitueixen aules d'obra. Però la distribució d'aquestes instal·lacions no ha estat homogènia a les diferents comunitats. Aquest curs bals centres d'ensenyament de les Illes Balears hi haurà 107 barracons, 14 més que l'any passat. Al País Valencià hi ha 1.700 barracons i a Catalunya, 996. Són les dues comunitats de l'Estat espanyol on n'hi ha més i totes dues abasten el 79% del total de l'Estat. Si hi afegim els 107 barracons de les Balears, podem veure que el conjunt dels territoris de parla catalana suporten el 82% dels barracons de tot l'Estat.

L'escola pública de Puigdemont: 314 barracons en 107 centres escolars de Girona

Hi ha fins a 107 centres educatius de les comarques de Girona que tenen mòduls prefabricats, és a dir, barracons 'temporals' a l'escola pública. Aquest nou curs, el departament d'Ensenyament n'ha instal·lat 19 de nous i n'ha eliminat set, ja que l'escala La Sínia de Calonge ja té nou edifici, que s'estrena enguany, i no els necessitarà.

El gasto público en Educación en España, inferior al de Grecia e Irlanda

En 2014, España destinó tan solo un 4,1% de su PIB a la Educación, por debajo de la media europea, cercana al 5%. El porcentaje es inferior al de países como Irlanda (4,3%), Grecia (4,4%) o Portugal (6,2%) y está a mucha distancia del registrado en Dinamarca, el país de la UE que dedica más gasto a esta partida, con un 7,1% del PIB. Supone la cifra más baja del grupo de la Europa de los 15 (los Estados miembros de la UE al cierre de 2003), según refleja el último informa del 'think tank' de economistas Fedea, que analiza la evolución del gasto público en el Estado de Bienestar en España durante la crisis y la compara con la media de la UE.

El precio del agua, en Cataluña tres veces más caro que en Castilla

El precio del agua se ha duplicado en los últimos 10 años, hasta los 1,89 euros por metro cúbico. Hay una diferencia de 1,8 euros entre la región en la que más cara se paga el agua -en la "húmeda" Cataluña, donde cuesta 2,75 euros el metro cúbico- y en la que menos, la "árida" y subvencionada Castilla y León, donde se paga a 0,95 euros, un tercio que los catalanes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada