dilluns, 21 de novembre de 2016

Atles de corrupció dels Països Catalans

El llibre 'Llums i taquigràfs. Atles de la corrupció als Països Catalans' (Llibres per la Unitat Popular i Edicions Pol·len) es va presentar al Centre Cívic de Can Rull de Sabadell. L’obra, de quatre volums i set-centes pàgines, recull la corrupció als Països Catalans durant aquests darrers trenta anys. Ha estat coordinada per David Fernández i Àlex Romaguera, entre altres, i impulsada per la CUP, amb el suport de la plataforma X-net i el Grup de Treball contra la Corrupció a Catalunya. «Quan hi poses xifres i veus com ha evolucionat la corrupció a casa nostra et preguntes com és que no hi ha una revolta popular», reflexionava David Fernández. Perquè les xifres que conté el llibre són contundents: als Països Catalans hi ha 605 encausats per corrupció, 147 investigacions obertes i 700 causes per frau fiscal. Inclosos els presidents Jordi Pujol, Jaume Matas i Francisco Camps.

Més dades: el 17,58% dels consellers de govern dels Països Catalans en el període 1980-2010 han estat encausats i vuit, condemnats. Cal afegir que el 75% dels ministres del darrer govern Aznar han estat investigats o encausats en diverses causes, que hi ha hagut membres de governs empresonats (Francisco Granados i Maria Antònia Munar), i dirigents de les caixes d’estalvis davant la banqueta dels acusats, al costat de dirigents del sindicalisme o empresaris de la construcció.

Simona Levi, per mitjà de la xarxa X-Net, va aconseguir fer seure a la banqueta dels acusats els banquers de Bankia. La intervenció de Levi va ser una de les més aplaudides per la gent: «El 80% dels casos de corrupció els han denunciats gent normal, i no les institucions o els grans mitjans de comunicació. Per conquistar la democràcia hem de conquistar la narrativa. Per tant, denuncia el teu polític o banquer més proper. Ell ho faria per tu», va exclamar entre aplaudiments, després de criticar les institucions i periodistes que no fan la feina de denúncia que els pertoca.

Romaguera, un dels coordinadors d’un llibre on han col·laborat una cinquantena de persones, va destacar tres dels casos que estudia aquesta obra: «A Catalunya, el cas Innova, perquè afecta la salut, amb més de 30 carpetes i 100 encausats, incloses persones que feien servir pròtesis defectuoses per a oferir serveis sanitaris. Al País Valencià, el cas del conseller Blasco, que s’apropiava els diners destinats a països empobrits. I a les Illes, el cas Rasputin; el govern balear va utilitzar targetes de crèdit oficial perquè consellers i membres del govern balear passessin hores en un prostíbul. En fi, la Universitat de les Illes Balears va calcular en 40.000 milions el cost anual de la corrupció. Doncs just ahir llegia que l’estat espanyol és el que té més cotxes oficials del món: 40.000. Realment hi ha xifres misterioses».

Julià de Jòdar, escriptor i ex-diputat de la CUP, ha fet un dels epílegs del llibre, i va tenir paraules molt dures amb els polítics convergents i socialistes del Principat. Dels convergents, en va dir: «Tenim una tradició de classe dirigent burgesa que des del 1714 no té control. Amb el franquisme va entrar en el col·laboracionisme més directe. I el pujolisme és una branca d’això, si es vol antifranquista. Però en les formes de funcionar i les mentalitats, és el mateix. Recordem que el pare de Pujol es fa ric traficant amb divises. El pujolisme agafa elements constitutius de la burgesia corrupta. Ara nosaltres a la CUP políticament hi hem de treballar, però hem d’anar amb les orelles ben obertes».

Dels socialistes, va dir: «Amb excepcions, al PSC molta gent corrupta procedeix de la menestralia i són treballadors. És que la corrupció ha penetrat en la gent de baix? Doncs sí. Hi ha penetrat perquè el PSC no surt de la lluita antifranquista, sinó que es crea artificialment. Un partit que no té tradició de lluita profunda, es troba amb gent que es corromp a la primera de canvi. No hi ha ningú impune», deia Jòdar.

Els quatre volums de l’obra porten aquests títols: Llums i taquígrafs. Causes, efectes i costos de la corrupció (1), que analitza globalment el fenomen; Temps de canalles. Topografia de casos als Països Catalans(2), que detalla casos concrets; Afònics. Veus contra el silenci (3), que teoritza sobre el fenomen a través d’estudiosos; i Fent fora la màfia (4), que aporta vies alternatives de funcionament, informa dBalears.

La sede de CDC será pisos de lujo

Cambio radical en el número 331 de la calle Còrsega. El edificio que hasta el año pasado era la sede de Convergència y que fue el aval que depositó el partido como fianza en el juzgado por el caso Palau se convertirá en una finca residencial con once viviendas de gran lujo. La bandera catalana y el logotipo del partido darán paso a una fachada totalmente renovada con amplias ventanas de las que asomarán unas grandes macetas rojas. Las paredes de los despachos utilizados hasta hace poco por los dirigentes convergentes irán al suelo para convertirse en espaciosos pisos de alto standing de entre 200 y 400 metros cuadrados. Un inversor asiático transformará el edificio en una finca residencial con 11 viviendas, cuatro de ellas con piscina.

Catalunya Ràdio, la veu de l'amo

El programa El Suplement de Catalunya Ràdio emetrà aquest dissabte una entrevista gravada amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, després de passar "quatre hores" amb ell a Amer. L'entrevista, que s'emetrà a l'espai els "Quatre gats", es va enregistrar fa una setmana, coincidint amb el dia que el seu poble el va nomenar fill predilecte i li va concedir la Medalla d'Or. El 'periodista' Ricard Ustrell, com es pot veure en un fragment de l'avançament de l'entrevista, li pregunta si "està preparat per passar amb nosaltres quatre hores" i Puigdemont contesta que "estic preparat per coses molt pitjors. Per tant, segur que sí".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada