dijous, 4 de febrer de 2016

Cinc exalumnes dels Maristes denuncien agressions sexuals d'un professor de gimnàstica

El pare d'un exalumne del col·legi Maristes de Sants-les Corts de Barcelona ha començat a estirar la manta que amagava un possible cas d'abusos sexuals en aquest centre de secundària durant anys. El seu fill ha declarat davant els Mossos d’Esquadra que quan feia primer i segon d'ESO, Joaquín B., professor de gimnàstica, el va agredir sexualment de forma repetida. La denúncia, segons ha sabut EL PERIÓDICO, va arribar aquest dimecres a un jutjat de la capital catalana, que ha obert una investigació.

Aquest pare, dolgut amb el centre educatiu, ha anat més enllà de la denúncia. Va penjar al col·legi cartells per destapar els fets. Va escriure en aquests cartells un compte de correu (abusosenmaristas@gmail.com), creat per descobrir si hi havia més víctimes. N'hi havia.

PUBLICITAT

Diversos alumnes es van fer ressò dels cartells a la seva pàgina de Facebook i a través d'aquesta publicació va córrer la veu. Dos homes, de 43 i 22 anys, li van escriure correus electrònics: “Em va passar el mateix que al teu fill”. Tots dos van declarar dimecres a la tarda i aquest dijous al matí. Els seus relats són coincidents perquè expliquen casos molt semblants: tocaments del mestre que acabaven en masturbacions o fel·lacions als seus alumnes, sempre nens, d'entre 11 i 13 anys.

Aquest dijous al migdia han declarat dues presumptes víctimes més. En total són cinc els exalumnes que han explicat als policies de la Unitat d'Investigació de Sants-les Corts què va passar fa anys en aquest col·legi. El jutjat, per ara, no ha citat ningú i espera l'atestat de la policia autonòmica.
MÉS INDICIS

“Però n'hi ha més casos”, assegura el pare de la víctima. Perquè ha rebut més correus i perquè s'ha posat en contacte amb ell una parella, un noi i una noia. Es van reunir, en presència de dos policies de paisà, aquest dilluns, al Pans & Company de la plaça del Centre. En aquest local la parella els va detallar que coneixien dos nois que també havien passat per la mateixa situació. I van afegir que a ells els constava que, almenys, “existia una gravació” que registrava els abusos sexuals.

Aquest professor de gimnàstica va estar 27 anys al centre, entre el 1984 i el 2011. Hi va entrar amb 26 anys i el 2011 la direcció “el va convidar a anar-se'n”, quan un docent de l'institut va presentar una denúncia, que no va prosperar judicialment perquè la víctima es va negar a declarar. Amb la seva marxa i amb l'arxivament d'aquest procés, tot es va tapar i es va donar per oblidat.

LA CONFESSIÓ


Així hauria seguit si el fill del pare que ha impulsat la denúncia no hagués trencat el silenci fa tres anys, quan en tenia 19, per explicar-li a la seva mare el malson que li va tocar viure de petit al despatx d'aquest docent. La revelació va ser només d'una part de la història, la que podia dir en veu alta, perquè llavors aquest noi ja estava “trencat per dins”: tancat a casa, amb por de trepitjar el carrer, sense estudis ni feina. Uns danys interns que, amb diferents intensitats, comparteixen la resta de víctimes.

La investigació judicial a penes ha tingut temps d'arrencar i els Mossos continuen buscant més víctimes per poder confirmar aquest escàndol d'abusos sexuals, d'una gravetat encara desconeguda, perquè la majoria dels abusos van passar fa anys.

Aquest diari no ha pogut localitzar Joaquín B., que, segons sembla, ha traslladat la seva residència fora de la província de Barcelona. EL PERIÓDICO també ha intentat sense èxit recollir l'opinió de la direcció del col·legi. Els Mossos ja han notificat al presumpte pederasta que l'estan investigant tot i que formalment encara no existeixen càrrecs.

JORDI COTRINA
El Periódico

Empaperen la façana dels Maristes contra els abusos del germà Lucio

http://noticies.sirius.cat/2011/05/empaperen-la-facana-de-champagnat.html

En Comú Podem tornaria a guanyar i Domènech és el líder català més ben valorat

El baròmetre del CIS corresponent al mes de gener torna a donar la victòria a les generals a Catalunya a En Comú Podem. La formació impulsada per Ada Colau tindria un 4,5% dels vots (sobre el total de vots emesos en tot l'Estat), per sobre del 3,69% que va aconseguir el 20 de desembre. Esquerra també milloraria els seus resultats, passant d'un 2,29% a un 2,8%, mentre que Democràcia i Llibertat, la marca amb què es va presentar Convergència, baixaria del 2,25% a l'1,7%

Pel que fa a la valoració dels líders, el candidat d'En Comú Podem Xavier Domènech és el català millor valorat amb un 4,26, i és també el segon més valorat de tot l'Estat, darrera d'Alberto Garzón. Aquesta valoració la rep, però, com un dels líders més desconeguts. El cap de llista més conegut d'una formació catalana és Francesc Homs de DiL, que rep un 3,17, per sota de Gabriel Rufián, d'ERC, valorat amb un 3,56.

El misteri de les nano-fulguracions solars

Grup Amateur de Meteorologia Espacial: En la següent entrada, tornem a subtitular un vídeo de la NASA Science@CAT, on se'ns parla d'un dels majors misteris de l'heliofísica actual. Per què la corona solar (el gas que envolta el Sol), està més calenta que la superfície?

Segon capítol de la nostra videoteca particular, on tractem d'elaborar uns articles d'opinió pròpia en base a uns curtmetratges que ens encarreguem de subtitular prèviament.

Avui tractarem de respondre a la següent pregunta: Per què la corona solar està més calenta que la superfície?

http://blog.meteorologiaespacial.es/2016/02/04/3024/
Vídeo traduït i subtitulat per GAME

                                       

Anna Gabriel: “Inhabilitar-nos? Que ho facin, d'altres ocuparan el nostre lloc”

La diputada de la CUP Anna Gabriel ha advertit aquest dijous que el seu partit “no es farà enrere” en el procés de “desconnexió” amb l'Estat, malgrat les “amenaces” del Govern en funcions o davant una possible “inhabilitació” dels seus diputats per part del Tribunal Constitucional (TC).

En declaracions a Ràdio 4, Gabriel ha afirmat que la constitució de les tres ponències conjuntes que s'encarregaran d'elaborar les lleis de Transitorietat Jurídica, Hisenda Pública i Seguretat Social per iniciar la “desconnexió” de l'Estat són "l'ADN en estat pur” de l'acord amb Junts pel Sí.

La diputada del partit anticapitalista ha assegurat que la CUP seguirà “endavant” de forma “claríssima” i “no es farà enrere”, malgrat els recursos que pugui presentar el Govern del PP en funcions contra les lleis de “desconnexió”, perquè “tenim el compromís del 27-S amb els ciutadans de fer tot el possible per caminar cap a la República Catalana”.

“Que recorrin el que vulguin”, ha dit Gabriel, que ha afegit: “El Constitucional, de moment, no tortura la dissidència política. Què poden fer? Inhabilitar-nos? Que ho facin, d'altres ocuparan el nostre lloc”.

En aquest sentit, Anna Gabriel ha precisat que als diputats de la CUP “no els preocupen” les inhabilitacions, perquè mai no “hem fet de la política un modus vivendi com altres”.

La diputada ha recordat que Junts pel Sí es va comprometre amb els catalans amb un full de ruta, de manera que no pot adoptar una “estratègia diferent”.

D'altra banda, Gabriel ha defensat que en aquests moments no existeixen elements que permetin “qüestionar els divuit mesos com el termini màxim” per culminar el procés independentista.

El tribunal del cas Gürtel rebutja que testifiqui Mariano Rajoy

El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, no haurà de testificar davant del tribunal de l'Audiència Nacional que jutja el cas Gürtel. Sí que haurà de fer-ho, en canvi, l'expresidenta de la Comunitat de Madrid i regidora a l'Ajuntament, Esperanza Aguirre, que haurà de donar explicacions sobre el "fraccionament dels contractes" de l'administració autonòmica. La trama de presumpta corrupció va tenir l'epicentre en el PP de Madrid, que ella presideix encara.

La secció Segona de la Sala Penal assegura -en una resolució sobre la primera època de Gürtel (199-2005)- que no hi ha raons suficients per cridar el president del PP "sense perjudici que, en un altre moment, es pugui acordar per la Sala que testifiqui si ho considera necessari a funció del desenvolupament del judici oral". El tribunal tampoc farà testificar Juan Carlos Vera, coordinador d'Organització del PP i home de molta confiança de Rajoy, que havia demanat Álvaro Pérez El Bigotes. Tampoc haurà de passar pels jutjats l'exdiputat i home del pinyol del carrer Génova.

En canvi, la jutgessa d'Instrucció número 32 de Madrid ha citat a declarar en qualitat d'investigat (la nova denominació per esquivar el terme imputat) el representant del PP. Serà el divendres de la setmana que ve, dia 12, a les 11 del matí, per donar explicacions sobre els suposats delicte de danys informàtics i encobriment en el cas dels ordinadors que l'extresorer del PP Luis Bárcenas tenia a la seu del partit.

Aquest dijous, la magistrada ha pres declaració a la tresorera dels populars, Carmen Navarro, i a l'exresponsable d'informàtica del partit Javier Barrero. Navarro ha afirmat que els responsables del PP no van ordenar esborrar els discs dures dels ordinadors i que, quan van orbrir-los, ja no tenien cap document de l'exsenador.

Navarro ha explicat a la jutgessa que Bárcenas va deixar de treballar a la formació de Rajoy l'any 2010 i ha recordat que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ja va declarar ferma la desestimació de la demanada per acomiadament improcedent. Tres anys més tard, el 2013, ella -després de consultar-ho amb la secretària general del PP María Dolores de Cospedal- va comunicar a Bárcenas que no tornés per la seu. L'extresorer acusa la número dos del partit de ser la responsable de fer desaparèixer els seus documents.

Amb els ordinadors portàtils de l'extresorer, segons aquests versió, es va aplicar el protocol per esborrar-los i poder reassignar-los a algun altres treballador. Quan ho van fer, sosté Navarro, e ls informàtics li van dir que estaven buits, sense documents de Bárcenas, segons el diari ARA.

Jorge Soriano, del PP a Sabadell i imputat al cas Mercuri, presideix i presenta Andorra Airlines

La nova aerolínia Andorra Airlines, que s'ha presentat aquest dimarts tot anunciant que enllaçarà l'aeroport d'Andorra-La Seu d’Urgell amb Madrid, Palma, Porto i París, neix amb un president imputat pel cas Mercuri. Foto: Jorge Soriano, l'exregidor del PP a Sabadell, presideix i presenta Andorra Airlines

Es tracta de Jorge Soriano, qui va ser regidor del PP a Sabadell i és un dels principals investigats com a presumpte membre de la trama de corrupció que té l'epicentre a l'Ajuntament de la cocapital vallesana. Se li atribueixen càrrecs com tràfic d'influències i prevaricació pel presumpte cobrament de comissions a canvi de facilitar que empreses obtinguessin contractes amb l'Ajuntament sabadellenc quan el menava Manuel Bustos, així com el blanqueig de 127.000 euros.

La presència de Soriano inquieta al Principat. Segons publica El Periódic d'Andorra, el ministre de Turisme i Comerç andorrà, Francesc Camp, ha admès que malgrat que estava previst que ell i el responsable d'Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, assistissin a la presentació de l'aerolínia, van canviar de parer "per precaució, ja que tot i que no se l'ha declarat culpable de res té encara causes obertes" i perquè la presència de membres de l'Executiu "es podria interpretar de moltes maneres". La decisió compta amb el suport dels Liberals d'Andorra i el respecte dels socialdemòcrates.

A més, el ministre Camp ha explicat al mateix diari que "no ens ha semblat gens bé" que Serrano "no ens hagi posat en coneixement de la seva situació" durant les converses que han mantingut.

Per a Serrano la manca de representació institucional andorrana a l'acte no tenia "res a veure" amb la seva condició d'imputat. Sosté, a més, sobre la seva situació pel que fa al cas Mercuri, que "no tenim dubtes que no afectarà" l'empresa. El batlle de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, sí que ha assistit a la presentació, com també el gerent d'Andorra Turisme, Betim Budzaku.

Es preveu que Andorra Airlines començarà a volar a partir del mes d'abril, per bé que, de moment, no disposa d'avions propis ni, segons El Periòdic d'Andorra, permís per noliejar vols. La instrucció del cas Mercuri encara no s'ha acabat.


De El Triangle

Els treballadors d’autobusos convoquen vagues pels dies 15 i 19 de febrer

La vaga de treballadors d’autobusos de Barcelona ha tingut una incidència diferent segons les fonts. Els organitzadors convocants de l'aturada la xifren en el 85%. Però, segons TMB, l'empresa contra la que es feia la vaga, la incidència hauria abastat al 44%. La xifra disminueix encara més si es mesura respecte al conjunt de treballadors de l’empresa. Això s’explica perquè no tots els sindicats han cridat a la vaga i perquè en àmbits com les oficines la incidència ha estat certament menor. Foto: L'assemblea a les cotxeres de Sants.

Els treballadors que feien vaga han realitzat una assemblea multitudinària a les Cotxeres de Sants. En aquest àmbit s’ha decidit mantenir la pressió al carrer per aconseguir un millor conveni. Per això, si l’empresa no mou fitxa els treballadors han decidir mantenir la pressió, però graduant-la. Aixi, han acordat fer vaga els dies 15 i 19 de febrer. Aquests dies les aturades es farien dues hores per cada torn. El fet que les vagues no es convoquin coincidint amb las celebració a Barcelona del Mobile World Congress s’interpreta en mitjans sindicals com una formula per no crear tots els cartutxos i donar una oportunitat a la negociació, que si no arriba a bon port podria culminar en dos dies infernals pel que fa al transport públic de Barcelona, coincidint amb la concentració a Barcelona de desenes de milers de visitants atrets per la mostra de telefonia mòbil.

L’aturada d’aquest dimecres l’han convocada els sindicats CGT, ACTUB, COS, CNT, Bescanvi Sindical USOC i PSA, en minoria dins del Comitè d’Empresa d’autobusos de TMB. El Departament d’Empresa i Ocupació ha fixat uns serveis mínims del 20 % dels autobusos, el mateix percentatge aplicat durant la vaga de metro de dimarts.

Els sindicats convocants centren la mobilització com una mostra d’oposició clara contra “privatització del transport públic”, especialment després de l’anunci del govern d’Ada Colau d’unir els tramvies per la Diagonal.

En relació amb la negociació del conveni, les reivindicacions són tres: el final de la contractació parcial i temporal i l'establiment de sistemes de descans igualitaris, un augment salarial de l'1,5% i que “la direcció de l'empresa deixi d’intervenir en l'acció sindical”.

Per la seva banda, la presidenta de TMB i regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, va recordar dimarts en una reacció a l'aturada dels treballadors del Metro que: “l'escenari de vaga no és desitjable per a ningú, ni per a l'empresa, ni per als treballadors ni pels ciutadans”. Al matí va rebre representants de la plantilla del Metro en una trobada que va descriure com a “positiva” però que a la pràctica no sembla haver tingut cap efecte en el conflicte laboral.


El Diari del Treball

Madrid dedicará un jardín a 'La Nueve', los soldados republicanos que liberaron París de los nazis

'La Nueve', integrada en la División Leclerc, fue la primera unidad aliada que entró en la capital francesa tras la ocupación alemana. Un año después de que lo hiciera París -por segunda vez y tras recibir la Legión de Honor anteriormente todos los supervivientes de la hazaña-, Carmena honrará su memoria con un espacio verde hasta ahora sin nombre.

Corren las últimas horas del 24 de agosto de 1944. El pueblo de París lleva cuatro días sublevado contra la ocupación de las tropas nazis, desorganizadas y en retirada. Los ejércitos aliados se aproximan apresuradamente a la ciudad, conscientes de la importancia simbólica de tomarla. Los americanos aconsejan reordenar las tropas y lanzar un ataque organizado contra las bolsas de resistencia alemana, pero el mando francés teme que Hitler ordene arrasar su preciada capital ante su inevitable pérdida.

En ese momento, una compañía de reconocimiento de la Francia Libre informa de que ha encontrado una vía para entrar en la ciudad sin apenas oposición. Se le ordena hacerlo a toda velocidad y apoyar a los insurrectos: la liberación de París "debe ser francesa", pide el general De Gaulle. Pero no fue así. Se trata de la 9ª compañía de la División Leclerc, La Nueve, que integran casi en su totalidad soldados republicanos españoles exiliados tras la Guerra Civil. Son unos 146 y no solo son los primeros aliados en poner un pie en París, sino que avanzaron por la ciudad hasta tomar su Ayuntamiento.

"No es el mejor jardín del mundo", reconocen fuentes de Ahora Madrid. Aún así, será un "homenaje a unos héroes españoles que no están reconocidos en su propio país".

Casi 72 años después, La Nueve será homenajeada con un parque en Madrid. Recogiendo una petición de las asociaciones de Memoria Histórica, la Junta de Distrito de Ciudad Lineal "se ha adelantado" a la aplicación del plan de la alcaldesa Manuela Carmena para cambiar la denominación de las calles franquistas de la capital y "ha comenzado ya los trámites" para adoptar esta medida, han confirmado a Público fuentes de dicha Junta.

El espacio verde, hasta ahora sin nombre, se encuentra entre la calle de los Hermanos García Noblejas, la calle Gandhi y la calle Gabriel Montero, en el noroeste de la ciudad.


​                        Vista aérea del jardín que se dedicará a 'La Nueve'. Google Maps

Los responsables vecinales preparan ya la inauguración, que los trámites burocráticos podrían permitir a principios de junio. Su objetivo es que Luis Royo y Rafael Gómez, los dos únicos supervivientes de La Nueve, disfruten de un acto de reconocimiento en el que estén presentes Carmena y la alcaldesa de París, Anne Hidalgo, nacida en Cádiz.

"No es el mejor jardín del mundo", reconocen fuentes de Ahora Madrid. Aún así, intentarán hacer un acto "lo más bonito posible", que sirva como "homenaje a unos héroes españoles que no están reconocidos en su propio país", afirman, reconociendo que Ciudad Lineal es un distrito donde las cuestiones de Memoria Histórica adquieren especial relevancia. Esto es en gran parte debido a la presencia del Cementerio de la Almudena, donde tras el fin de la Guerra Civil las autoridades franquistas fusilaron a más de 2.500 personas. Entre ellas, al grupo de Las Trece Rosas.

Un año después de París

La liberación de París no fue todo lo "francesa" que a De Gaulle le hubiera gustado. Por ello, la historia de La Nueve quedó oculta 60 años, y las banderas republicanas de los uniformes y vehículos de La Nueve que desfilaron por París el 26 de agosto de 1944, olvidadas. No fue hasta 2004 cuando el Ayuntamiento de la capital francesa organizó un acto para conmemorar el papel de los soldados españoles en su liberación.



Los soldados de 'La Nueve' desfilan por los Campos Elíseos de París hondeando banderas republicanas, el 26 de agosto de 1944


En junio de 2015 París les honró finalmente con un pequeño jardín. Al acto de inauguración acudieron los reyes, Felipe VI y Letizia Ortíz. En su discurso, el jefe de Estado evitó hacer mención a Franco, la Guerra Civil o a la dictadura que empujó a 560.000 españoles a Francia, según los archivos de Nantes.

La presencia de reyes en homenajes a republicanos no es la única ironía que podrían dejar los honores a La Nueve, que tras tomar París hizo lo propio con Estrasburgo y con el refugio de Hitler —el Nido del Águila— en Austria. Los cuatro hermanos García Noblejas, que dan nombre a la calle adyacente al que será su jardín en Madrid, tuvieron un destacado papel en el golpe de Estado contra la república de 1936. Dos de ellos formaron parte de la División Azul.

El Ayuntamiento espera que no lleguen a coincidir y la calle Hermanos García Noblejas cambie de nombre antes, pero advierte que es un proceso administrativo complejo ya que una acera pertenece al distrito de Ciudad Lineal y la otra al de San Blas. Además, es un "proceso participativo" entre la ciudadanía. De no ser posible el cambio, los golpistas García Noblejas convivirán, pacíficamente al fin, con los republicanos de La Nueve.

CARLOS DEL CASTILLO
@CdelCastillo
De Público

Admesa a tràmit la Llei d'Empoderament amb el suport d'EH Bildu i PNB

EH Bildu i PNB han aprovat al Parlament de Gasteiz la presa en consideració de la Llei d'Empoderament o Llei de Consultes. La formació jeltzale ha subratllat que comparteixen el desig de consultar a la ciutadania, «però sempre dins de la legalitat». PSE, PP i UPyD han votat en contra, tal com s'esperava.

Així, amb 47 vots a favor i 26 en contra, la Llei d'Empoderament ha estat admesa a tràmit, malgrat que assumeixen que els terminis de l'actual legislatura dificulten que pugui culminar la seva tramitació. No obstant això, els treballs que es duguin a terme poden servir de base per al futur.

EH Bildu, que ha començat el debat fent una menció especial als treballadors de TRW i ACB, va ser qui va presentar la proposta. En el ple d'avui, el parlamentari Hasier Arraiz ha destacat la necessitat de «sobirania social i democràcia participativa». Ha defensat que el seu text «dóna abric al dret a decidir» i ha plantejat que la seva admissió a tràmit «dóna llum verda» a l'inici d'un diàleg per buscar a acords «amb qui sigui receptiu» a la materialització de dret a decidir.

La formació jeltzale, per la seva banda, ha votat a favor «per obrir el debat», malgrat «no compartir el contingut». El portaveu del PNB, Joseba Egibar, ha subratllat que desitgen consultar la ciutadania, «però sempre dins de la legalitat». Egibar ha subratllat que al PNB no li agrada aquesta proposta, entre altres coses, perquè «beu de les fonts catalanes i andaluses».

El PSE, per la seva banda, ha rebutjat la proposta, titllant-la de «estèril» i afirmant que porta a «un debat fals». Ha opinat que amb aquesta proposta EH Bildu és «purament oportunista», i que pretén «desbordar al PNB» i «posar en un compromís a Urkullu i a Egibar». De la mateixa manera, Borja Sémper, portaveu del PP, ha assenyalat que s'oposen a la llei «per inconstitucional i motius polítics», assenyalant que així va quedar demostrat al Parlament de Catalunya. En la mateixa línia, Gorka Maneiro, parlamentari d'UPyD, ha qualificat la proposta "d'il·legal, reaccionària i absurda».

Amb aquest nou pas, EH Bildu i PNB han deixat «les portes obertes» a nous acords en aquest tema i en la ponència de Autogovern.

El cap de la màfia laboral cobrava 1.500 euros setmanals de comissió a un testaferro

Comissions de 1.500 i 2.000 euros a la setmana. El considerat cap de la màfia laboral desarticulada a Palma després de la clausura de 33 restaurants i la detenció de 18 persones, Juan Antonio SG, pres des de mitjans de desembre, cobrava comissions de 1.500 i en ocasions 2.000 euros setmanals a un dels seus testaferros que explotava un dels seus negocis. El cap de l'entramat li demanava aquestes quantitats en concepte de beneficis per regentar un dels seus antics locals, malgrat que ell no figurava com a administrador o soci.

Així, el líder de la xarxa seguia controlant a l'ombra tots els establiments i es lucrava gràcies a persones interposades. Els testaferros normalment eren persones de la seva confiança, antics empleats, que eren posats al capdavant de societats de nova creació. Un d'ells, detingut durant l'operació '14', va relatar als agents de la UCRIF de la Policia Nacional que els pagaments es feien en efectiu tots els dilluns a dos quarts de cinc de la tarda al restaurant La Bionda. Sempre hi eren presents el cap de la xarxa Juan Antonio S.G. i el seu comptable.

Les indagacions apunten que aquestes comissions es nodrien principalment de diner negre que aportaven almenys tres testaferros que gestionaven els establiments del líder de la trama.

Repartiment de 200.000 euros de diner negre en dos anys


Tant el magistrat instructor de la causa com la Policia Nacional destaquen els elevats beneficis que obtenia l'organització a través de les societats que explotaven i les irregularitats fiscals i laborals que suposadament cometien. Un dels socis i propietari d'un dels locals investigats, juntament amb els dos germans considerats els cervells de l'entramat, Juan Antonio i Jerónimo S.G., va manifestar que en els dos últims anys es van repartir uns 200.000 euros de diners B entre ell i Jeroni. L'home, que també està empresonat, va recordar que lliurava a Jeroni uns 100.000 euros per any, els diners de les caixes, en què es portava una doble comptabilitat en A i en B.

Feien trencar les societats per després crear-ne d'altres iguals


Un dels comptables de la xarxa va revelar que el cap de la màfia laboral, Juan Antonio S.G., des de feia un temps, tractava de liquidar les empreses en què figurava ell com a administrador. Per a això, ordenava que els percentatges a A fossin moltíssim menors que a B per donar l'aparença que els negocis no funcionaven quan en realitat eren rendibles. La finalitat, segons la seva versió, era la de portar deliberadament a la fallida aquestes societats per després crear-ne d'altres empreses que s'encarregaven dels mateixos locals sense figurar ell mateix, sinó persones interposades, com la seva dona o empleats de confiança que exercien de testaferros. Així, el cap portava els seus negocis a concurs de creditors de manera intencionada. I la xarxa comptava amb una ingent quantitat de diner negre.

Sopars al xalet amb alts càrrecs del Govern i la Policia?


El jutge en un dels seus actes assenyala l'alt tren de vida que portava el líder del conglomerat empresarial de l'hostaleria i el seu elevat patrimoni, utilitzant cotxes d'alta gamma i amb nombroses propietats, algunes de gran valor. La seva parella figurava com a administradora en diverses de les seves societats, malgrat que ella va indicar que no participava en la gestió de les empreses. La dona, que està presa, va declarar que a la Comissaria dels policies li van dir que havia de dir que a casa es celebraven sopars amb alts càrrecs del Govern i de la Policia, si bé ella va recalcar que això no era cert.

Dies abans els avisaven de les inspeccions en els locals


Una treballadora va denunciar davant els agents de la UCRIF que durant els dos anys en què va estar treballant en els bars de la xarxa va tenir dues inspeccions de la Seguretat Social. L'empleada va recordar que, dies abans de les inspeccions laborals, l'encarregada dels locals es va posar en contacte amb ella i li va advertir que anaven a tenir una inspecció de treball. Segons la seva versió, l'encarregada li va dir que havia d'informar als treballadors del que havien de dir davant els inspectors de treball. Tot això li va semblar molt estrany perquè semblava que "algú informava als caps" de les inspeccions que anaven a tenir en els seus negocis. En altres ocasions, quan hi havia batudes en un establiment, avisaven en aquest moment a la resta d'empleats d'altres restaurants de la xarxa perquè estiguessin alerta. Si hi havia algun treballador sense contracte, es marxava a corre-cuita per ordre de l'encarregat.

Els cobraven els uniformes i eren controlats per càmeres


Una de les víctimes de la trama d'explotació laboral ha subratllat que els cobraven els uniformes o se'ls descomptaven del sou. A ella li van descomptar 120 euros per dues camises blanques i un davantal i després altres 64 euros ja que va necessitar un altre davantal i camisa. També va assenyalar que eren controlats per càmeres de vídeo instal·lades per tots els llocs i que el cap els veia pel seu telèfon mòbil o tablet. El cap no els permetia descansar per menjar, per la qual cosa ho feien d'amagat. A més, tenia la llum i l'aigua enganxats per no pagar.

Es quedaven a dormir al bar després de jornades de 20 hores


Una treballadora va indicar que en ocasions especials com en les festes de Nadal i Sant Sebastià el local en què treballava obria les 24 hores i feien jornades de 20 hores, de manera que molts treballadors es quedaven a dormir durant les tres hores lliures dins de l'establiment .

B. Palau/M. Ollés Palma
De Diario de Mallorca

El Govern descarta acabar amb les llistes d'espera fins a la independència

El conseller de Salut, Toni Comín, ha explicat al Parlament que per acabar amb les llistes d'espera es necessitarien mil milions d’euros i que aquests només s'aconseguirien amb "la independència" de Catalunya i la gestió pròpia dels recursos.

"Per reduir les llistes d'espera necessitem diners", ha afirmat en resposta a la diputada del PSC Assumpta Escarp, a més d'afegir en aquest sentit que "qualsevol persona compromesa amb els drets socials hauria de mirar amb molt d'interès l'escenari de la independència".

El conseller ha reconegut que els 100 milions del pla de xoc que es destinaran a Sanitat "no són suficients però no es pot fer més". Comín, però, s'ha compromès a reduir les llistes d'espera "augmentant la capacitat de professionals i recursos".

La trama del 3% del PP valencià va finançar la campanya de les Europees

La trama del 3% vinculada al PP valencià desmantellada en l'Operació Taula va actuar en la campanya de les eleccions europees de 2014. Segons els indicis que tenen davant seu els investigadors, una de les empreses d'autobusos que va dur militants populars per omplir l'acte central a València, celebrat a l'edifici de l'Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències, va negociar simultàniament el trasllat d'afiliats en autocars i la facturació d'una mossegada del 3%, el percentatge que amb més freqüència exigia la xarxa.

L'encarregat de tractar els detalls va ser, segons aquests indicis, Juan José Medina, que era director de campanya del PP provincial i vicepresident de la Diputació de València. Medina va ser un dels 24 detinguts la setmana passada, quan el jutge Víctor Gómez va llançar l'Operació Taula, investigada per la Guàrdia Civil i la Fiscalia. El jutge va imposar a Medina una fiança civil d'un milió d'euros després de rebutjar la petició de presó provisional realitzada pel ministeri públic.

Publicitat

L'empresa de transports, radicada en un municipi mitjà de la província de València, prestava serveis al partit i era alhora adjudicatària de contractes de la Diputació, almenys un dels quals va ser negociat sense publicitat. La mercantil també va ser concessionària de la Generalitat, i havia rebut subvencions de baixa quantia del Govern autònom.

Medina va ser, segons els investigadors, una peça clau en la trama, que va començar a actuar en 2003 i es va mantenir activa fins que les indagacions van sortir a la llum, poc abans de les eleccions municipals i autonòmiques de 2015. Al costat de Màximo Caturla, que va ser conseller delegat de Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Societat Anònima (CIEGSA), Medina hauria estat el principal receptor de les mossegades. Aquestes es van repartir de manera sistemàtica, segons les mateixes fonts, entre el benefici personal dels membres de la xarxa i el partit.

En total es van cobrar comissions per centenars de contractes -600 només en el cas de col·legis construïts o reformats per Ciegsa-. Per estimular el lliurament dels diners, els membres de la xarxa utilitzaven una classificació que penalitzava a les adjudicacions a les empreses que es resistien a pagar i premiava les que ho feien més ràpid.

A l'acte electoral celebrat a l'Àgora el 21 maig 2014 va assistir el president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, el candidat popular per a les europees, Miguel Arias Cañete, i la plana major del PP valencià, inclosos la llavors alcaldessa de València, Rita Barberá, i Alfonso Rus, en aquell moment president de la Diputació de València. "Hem fet junts moltes coses. Hem tingut, heu tingut, molt suport dels valencians. Hem passat també moments difícils, ens han assetjat i molt, però us dic una cosa, som aquí i continuarem aquí durant molt temps", va dir Rajoy dirigint-se a ells.

Els socialistes han denunciat que el PP va pagar 5.000 euros pel lloguer de l'Àgora en comptes dels 40.000 que costava el recinte. La Ciutat de les Arts i les Ciències, dirigida ara pels socialistes, ha obert una investigació sobre l'arrendament, que ha qualificat de "subvenció encoberta".

Vicenç Navarro: Los orígenes del nazismo antes, ahora y después

Una de las razones expuestas con mayor frecuencia para explicar el gran compromiso que el gobierno alemán tiene con las políticas de austeridad y con la rectitud fiscal (exigiendo la eliminación del déficit público en las cuentas del Estado) es el gran temor que el Estado alemán ha tenido históricamente a la inflación, pues se asume que el hecho de que el Partido Nazi ganara las elecciones se debió precisamente al enorme crecimiento de esta, que provocó como respuesta un movimiento de protesta popular, con el crecimiento del nazismo, poniendo a Adolph Hitler en el poder. En esta explicación se asumen varios hechos. Uno, que la supuesta expansión del gasto público y el déficit público había sido la causa del enorme crecimiento de la inflación o hiperinflación. Y dos, que esta última había sido la causa del enfado popular responsable de la victoria electoral del nazismo en Alemania.

Tal explicación está ampliamente generalizada y se utiliza constantemente, no solo por el establishment político-mediático alemán, sino por un gran número de economistas neoliberales que intentan justificar el énfasis del gobierno alemán en la aplicación de tales políticas de austeridad en todos los países de la Eurozona utilizando dicho argumento.

Esta explicación, sin embargo, no se ajusta a la realidad histórica, pues ninguno de los supuestos enunciados al principio son ciertos. Ni el déficit público ni la presunta expansión del gasto público, incluyendo el gasto público social, fueron las causas de la hiperinflación, ni tal hiperinflación fue la razón de que el nazismo creciera, llegando a gobernar Alemania. La hiperinflación fue debida primordialmente a la masiva impresión de moneda por el Estado alemán para poder pagar las reparaciones a los aliados que habían ganado la I Guerra Mundial. Y esta hiperinflación (1921-1923) no fue lo que determinó el crecimiento del Partido Nazi, como ya se ha mencionado, sino que lo fueron las políticas de austeridad (1930-1932), cuando la hiperinflación ya había sido eliminada, y las políticas encaminadas a reducir los salarios (que deterioraron el mercado de trabajo) que llevó a cabo el gobierno de la República alemana, las cuales, tal como ha ocurrido ahora, generaron la protesta popular que llevó al nazismo al poder en el año 1933. Por tanto, no fue la hiperinflación –que ya no existía cuando Hitler fue elegido-, sino las políticas de austeridad (que hoy se definirían como “neoliberales”) las que causaron el surgimiento del nazismo. En realidad, es más que preocupante ver los paralelismos que existen entre la aplicación de tales políticas en los años veinte en la República de Weimar y sus consecuencias, incluyendo la pérdida de apoyo popular de las instituciones democráticas y el surgimiento del nazismo, y lo que está ocurriendo ahora, cuando hay un crecimiento de partidos de ideología fascista y nazi en Europa, consecuencia de la aplicación de políticas semejantes. La historia se reproduce casi un siglo más tarde.

¿Cuáles fueron las causas de la hiperinflación?


Veamos los datos. En primer lugar hay que reconocer que la hiperinflación es un problema grave para las clases populares, pues la capacidad adquisitiva de la población disminuye rápidamente al crecer los precios de lo que la gente compra más rápidamente que el nivel de los salarios. De ahí que tal hiperinflación puede generar movimientos de protesta. Pero, como se ha apuntado, esta no fue la causa del crecimiento del Partido Nazi, pues su crecimiento fue en años posteriores al periodo de hiperinflación. El estudio de la evolución económica de Alemania muestra que la hiperinflación en los años 1921-1923 no fue la razón principal del rechazo popular a las instituciones en la República de Weimar. Tal hiperinflación había sido causada por las excesivas demandas que las fuerzas victoriosas al final de la I Guerra Mundial habían impuesto sobre la Alemania perdedora en el conflicto, y que quedaban reflejadas en el Tratado de Versalles. En realidad, la hiperinflación terminó cuando las fuerzas aliadas (bajo la presión del gobierno de la administración federal de EEUU) dejaron de apoyar las medidas sancionadoras y punitivas promovidas por el gobierno francés en contra de Alemania. El economista J.M. Keynes fue la voz más clarividente cuando, en su libro The Economic Consequences of the Peace, alertó de las consecuencias negativas de tales medidas, que él atribuyó no solo al deseo de revancha de Francia y el Reino Unido, sino a su voluntad de apoderarse de la base industrial alemana, así como al deseo de conseguir recursos que estos dos países habían perdido durante la I Guerra Mundial.

El Estado alemán, pues, tomó las medidas para poder pagar lo que se le imponía, que incluyeron primordialmente la impresión y distribución de la moneda alemana, el marco, por parte del Estado alemán. Estas fueron las causas más importantes del crecimiento de la inflación. Pero ésta terminó cuando los aliados acordaron el retraso de los pagos de la deuda pública poseída por los aliados, el Plan Dawes (que iba acompañado de un rescate financiero). EEUU y el Reino Unido, cuyo gobierno cambió (con la retirada de David Lloyd George en el año 1922), prevalecieron sobre el gobierno francés, pues se dieron cuenta de que aquellas sanciones llevarían a Alemania al colapso. Contribuyó también en gran medida al control de la inflación –a partir de 1924- la creación de una nueva moneda, que corrigió la subvaloración del marco (ver los siguientes documentos: “Banking and Monetary Statistics 1914-1941”, del Board of Governors of the Federal Reserve System of the US, 1943, y “The Nightmare German Inflation. Special Report”, USAGOLD, 1970). En realidad, el Partido Nazi consiguió solo 32 escaños en el Parlamento alemán, el Reichstag, en el año 1924, bajando incluso más, alcanzando solo 12 escaños, en el año 1928. Lo que generó el crecimiento del nazismo fueron las medidas tomadas en los años 30, que pusieron a Hitler en el poder el año 1933.

Las causas reales del crecimiento del nazismo en Alemania

Las derechas alemanas, sin embargo, atribuyeron la hiperinflación a las políticas del gobierno socialdemócrata de la República de Weimar, que había expandido el gasto público social (por ejemplo, en el seguro público de desempleo) para paliar la enorme crisis económica del sistema, forzando a que el Presidente de la República, Paul von Hindenburg, sustituyera al partido socialdemócrata gobernante por el partido católico de derechas, que comenzó a aplicar las políticas de austeridad parecidas a las que la derecha conservadora y liberal ha estado aplicando en España. Fueron estas políticas de austeridad, realizadas en los años 1930-1932 (con recortes del seguro de desempleo, entre otros) las que movilizaron a la clase trabajadora, oponiéndose a ellas y generando un rechazo hacia todo el sistema. Contribuyó a este enfado que el partido socialdemócrata nunca se opusiera a tales políticas, adaptándose, en cambio, a ellas. Casi una copia calcada de lo que está pasando ahora. No fue, pues, la hiperinflación, sino las políticas de austeridad, las que causaron el nazismo. Y esta es la lección histórica que se está ignorando, facilitando la reproducción de los hechos. Hoy el nazismo está creciendo en Europa de nuevo e irá creciendo, sin lugar a dudas, debido a la aplicación de las políticas neoliberales.

El Nazismo hoy


Una de las características de este nazismo actual es su profundo nacionalismo, como reacción a una globalización a la cual se atribuyen los daños causados a la clase trabajadora, y que incluye desde el traslado de puestos de trabajo en busca de salarios más bajos a la inmigración procedente de otros países y entornos. Aparece así un profundo sentimiento de hostilidad hacia los inmigrantes, percibidos como causantes de la bajada de salarios y acaparadores de los servicios sociales destinados a las poblaciones vulnerables. Esta situación es explosiva, como podemos ver diariamente en los medios de información.

Esta ideología nazi de protesta surge como resultado de dos hechos. Uno es el rechazo a las políticas impuestas que están dañando el bienestar de las clases populares, aumentando su precariedad y malestar, lo cual explica su rechazo a aquellas instituciones políticas, incluyendo los partidos políticos que habían apoyado anteriormente, lo que constituye el otro hecho. Tales sectores de la clase trabajadora no se sienten representados por los partidos tradicionales arraigados en la clase obrera, al ser percibidos como integrados dentro establishment. Es, pues, el enorme deterioro del bienestar de las clases populares y la falta de respuesta de los partidos de izquierda a sus inquietudes, lo que originó el crecimiento de tales movimientos ayer, y lo que generará su expansión mañana. En realidad, las soluciones son fáciles de ver. Requieren un cambio muy notable de aquellos partidos o la aparición de nuevos que sean antiestablishment, desde una visión progresista, que ofrezcan soluciones (que se definirán como utópicas e irrealizables por tales establishments) que respondan a las inquietudes y deseos de las clases populares. Es fácil de ver que los partidos de siempre tienen ya escasa credibilidad. Así de claro.

Vicenç Navarro
Catedrático de Ciencias Políticas y Políticas Públicas. Universidad Pompeu Fabra, y ex Catedrático de Economía. Universidad de Barcelona