dilluns, 30 de gener de 2017

La ‘grama’ ja circula per Gramenet

“Ja tinc wifi a la botiga, està tot preparat per començar a cobrar amb l’aplicació de la moneda social”, anuncia somrient Cristina Meya, propietària de la fruiteria Horta Meya de Santa Coloma de Gramenet. El 13 de gener passat van començar a circular les primeres 6.000 grames, la moneda local, per la ciutat. L’Ajuntament pretén, amb aquesta iniciativa, que part dels diners públics que inverteix en subvencions i sous de funcionaris acabi repercutint en els comerços de la ciutat. La Cristina ara podrà cobrar en metàl·lic, amb targeta bancària i amb una aplicació de mòbil que ella s’afanya a ensenyar: “El client farà una transferència de grames al meu compte i jo cobraré també amb la moneda de la ciutat”.

No és la primera moneda social que s’implanta a Catalunya, però sí la primera divisa que s’ha instaurat en una ciutat amb més de 117.000 habitants. A més, el de Santa Coloma és el primer Consistori que canalitza la despesa pública mitjançant una moneda social. Totes aquestes divises alternatives tenen com a referent la lliura de Bristol, una moneda que va néixer el 2012 a la ciutat anglesa de Bristol. Ara, molts estan pendents de la iniciativa de Santa Coloma de Gramenet, ja que, tal com va anunciar a la campanya electoral, Ada Colau posarà en funcionament una moneda similar a finals d’any a Barcelona.

La grama no és una moneda física. Es gestiona gràcies a una aplicació de mòbil i l’equivalència és fàcil: una grama és un euro. L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, i l’equip de govern van apostar per la iniciativa fa tres anys. “La Universitat Pompeu Fabra va fer un projecte i gràcies al treball d’una consultora i a una ajuda europea (132.000 euros) vam aconseguir donar-li forma”, s’enorgulleix Parlon.

És la primera 'divisa' que s'instaura en una ciutat amb més de 117.000 habitants

El tècnic del Departament de Comerç, Fires i Disciplina de Mercat a l’Ajuntament de Santa Coloma, Oriol Tuson, és un dels que fa més temps que treballa en la grama. “L’Ajuntament té un estudi municipal en què queda molt clar que, de tots els diners públics que el Consistori destina a pagar subvencions a les entitats del municipi i als funcionaris municipals, només un 30% s’inverteixen en comerços de Santa Coloma. El 70% restant se’n van de la ciutat, principalment a Barcelona”. La presidenta de l’Agrupació del Comerç i la Indústria de Santa Coloma de Gramenet, Laia Muñoz, intervé: “Necessitàvem una eina que permetés que els diners públics, que al cap i a la fi provenen dels veïns, es tornessin a quedar a la ciutat i ajudessin a fer créixer els nostres negocis o al fet que, com en els últims temps, no s’abaixessin tantes persianes per sempre”.

L’Ajuntament, amb la moneda, pretén incrementar la circulació de diners entre els comerços de Santa Coloma. El funcionament de la grama és fàcil: són transferències des del compte d’un usuari al compte d’un altre mitjançant internet o una aplicació de mòbil. Parlon explica les fases d’implantació de la moneda: “Ara hem lliurat unes subvencions en grames a entitats vinculades al comerç i aquestes associacions ja podran comprar a distribuïdors de la ciutat”. En concret, recorda Muñoz, als “125 comerços o serveis” que actualment estan inscrits en la moneda. La idea és que els diners públics es reinverteixin en un comerç adherit de la ciutat i aquest després els reinverteixi en un altre. Enguany el Consistori convertirà en grames, mitjançant subvencions, entre 300.000 i 450.000 euros.

La fidelitat de la moneda també és un factor amb el qual han jugat, perquè la divisa es converteixi en un èxit. “Quan reps les grames pots, automàticament, transformar-les en euros, però si ho fas abans de 45 dies tens una penalització que pot rondar un 5%”, recorda Tuson. El segon pas del projecte serà que els treballadors municipals puguin cobrar fins a un 30% del salari en grames. “Hem fet enquestes i un 27% de la plantilla està interessada i es mostra favorable a cobrar en la moneda local. L’estadística és clara, l’Ajuntament paga 20 milions anuals en salaris. Si, per exemple, només se’n destinessin un 2% a pagar en grames, suposaria que el comerç local rebria 400.000 euros d’ingressos procedents de la moneda local”, destaca Parlon.

Per a la tercera fase, “que qualsevol veí pugui utilitzar la grama”, falten uns mesos “i necessitem l’autorització del Banc d’Espanya. Malgrat tot, sabem que serà un èxit”, anuncia l’alcaldessa. Segons Parlon, gràcies a la moneda local es crearà més riquesa a la ciutat “fins al punt que, a més dels sentiments importants de pertinència, creiem que es crearan llocs de treball i servirà als negocis per crear campanyes de fidelització amb els clients”.

Laia Muñoz creu que, malgrat trobar-se en una fase embrionària, la grama ja està donant resultats: “Gràcies a la iniciativa estem digitalitzant ràpidament el comerç de proximitat”. La moneda de Santa Coloma ja és una realitat. Cristina Meya a la seva fruiteria, i els propietaris de 124 comerços més, ja tenen el mòbil preparat per fer les primeres transaccions en grames, informa El País.

Gramenet estrena la Grama, su moneda local, para ayudar al pequeño comercio

Las monedas sociales, también llamadas monedas locales, están cada vez en más bolsillos. Son proyectos que, en general, buscan fomentar el comercio local de las ciudades que los adoptan y fidelizar a sus habitantes con las tiendas que tienen al lado de casa. Santa Coloma de Gramenet estrenará su propia moneda en enero y Barcelona empezará a probarla a partir del primer semestre del año próximo. Existen múltiples ejemplos por toda Europa. En Reino Unido, la ciudad de Bristol se ha convertido en el paradigma de las monedas sociales.

Los casos Pujol, Pretoria, ATLL e ITV y el paraíso fiscal monárquico holandés

El magistrado de la Audiencia Nacional José de Mata ha citado a declarar el próximo mes de enero, en el marco de las investigaciones sobre el clan Pujol, a los ciudadanos holandeses Jacob Broers y John Willekes MacDonald, titulares del despacho de la compañía International Tax Planning and Structure Services (ITPS) Group. Esta empresa, ubicada actualmente en la calle Nassaulaan 2A de la Haya, fue objeto, ahora hace un año, de un cacheo dirigido por la Fiscalía Anticorrupción española en colaboración con la policía holandesa. En este despacho de la Haya convergen varias tramas de corrupción de Cataluña: Pujol, Pretoria, ATLL e ITV han pasado por la oficina que tienen Jaap Broers y John Willekes MacDonald en el centro de la capital holandesa.

Gramenet tiene aguas termales en el subsuelo

Santa Coloma de Gramenet se asienta sobre una enorme masa de agua caliente que el ayuntamiento de la ciudad quiere explotar económicamente. En la más modesta de las opciones, según ha explicado la alcaldesa, Núria Parlon, en una expedición de madrugada al subsuelo del barrio de Fondo, la temperatura a la que está el agua -60º a 120 metros y 90º a 130- podría permitir crear una red de calefacción y refrigeración de los edificios municipales, más o menos como ya funciona en Barcelona en la zona del 22@ gracias al calor que produce la planta de tratamiento de residuos de la zona del Fòr

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada