divendres, 15 de juliol de 2011

Catalunya Caixa i Unnim són insolvents per a l'Autoritat Bancària Europea

CatalunyaCaixa (les caixes Catalunya, Tarragona i Manresa) i Unnim (les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu) han suspès la prova d'estrès de l'Autoritat Bancària Europea (EBA en terminologia anglesa) amb una nota del 4,8% i del 4,5%, respectivament. Tot i això, les dues entitats aproven en tots els escenaris de conjuntura econòmica per al 2011 i 2012, amb l'excepció de l'escenari més pervers per al 2012, que preveu un PIB negatiu acumulat de dos anys, on les dues entitats suspenen. En cas de tenir en compte les provisions que el Banc d'Espanya va obligar en exercicis anteriors, les dues entitats aproven amb un 6,3% i amb 6,2%, respectivament. La resta d'entitats catalanes aproven en solvència.

Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa és la institució catalana amb un menor nivell de solvència, segons l'examen dels supervisors bancaris. En el pitjor dels escenaris contemplats fins a finals d'any, el seu 'Tier 1' estaria en el 3,9%, més de dos punts per sota del mínim establert per a la prova. En el cas d'un empitjorament de la situació macroeconòmica que no produís un 'shock' financer, aquest indicador se situaria en el 4,5%, mentre que si es manté la situació actual, es mantindria en el 6,4%. Per garantir la seva solvència, segons l''stress test', l'entitat hauria de demanar 1.032 milions més al Fons de Reordenació Bancària (FROB), que se sumarien als 1.250 milions que ja han estat compromesos.

Unnim, formada per Caixa Sabadell, Terrassa i Manlleu, no surt molt millor parada de l'examen. El supervisor considera que el seu 'Tier 1' cauria fins al 4,5% si hi ha una crisi financera aguda. En canvi, es quedaria en el 5,1% en una situació adversa i en el 6,6% en un escenari com l'actual. Unnim hauria d'obtenir 270 milions d'euros del FROB per mantenir el seu 'Tier 1' en el 6% en el pitjor dels escenaris. L'entitat ja ha rebut 380 milions.

L'entitat resultant de la fusió entre La Caixa i Caixa Girona és la més solvent entre les catalanes, segons aquesta prova. El test constata que, en cas d'un 'shock' en l'economia europea, el 'Tier 1' se situaria en el 7,7%, mentre que, en un escenari advers, estaria en el 8,5% i, si la situació financera es manté fins a finals d'any, la seva solvència seria del 10,6% (per sobre de la de finals de 2009).

Per la seva banda, el 'Tier 1' del Banc Sabadell retrocediria fins al 7,2% en el pitjor escenari possible (es quedaria en el 7,7% en un escenari advers i en el 9,6% en la millor situació).

La SIP o fusió freda de Caixa Penedès, Caja Múrcia, Sa Nostra i Caja Granada mantindria la seva solvència en el 7% en cas que a finals d'any s'hagués produït una crisi de deute sobirà que repercutís sobre la situació econòmica. Si la situació empitjora, però no s'arriba a un 'shock' financer, el Tier 1 de l'entitat se situaria en el 7,6%. Mentre que si el context econòmic es manté, es presumeix que tancarà l'any amb un 9,7% de 'Tier 1'.

Per últim, la fusió freda de set entitats en la què està inclosa Caixa Laietana (liderada per Caja Madrid i Bancaja), que és l'entitat més gran per volum d'actius en tot el sistema financer espanyol, tindria un 'Tier 1' del 6,3% en cas de 'shock' financer; del 6,8%, en cas d'un escenari advers i del 8,8%, si es manté la tendència actual.

Els exàmens de les entitats financeres

Després de la crisi de deute sobirà i els consegüents sotracs als mercats financers i a iniciativa de l'Estat espanyol, els socis de la UE van acordar portar a terme proves de resistència a la banca per tal de demostrar la solvència del sistema financer. Els exàmens han estat elaborats pels reguladors bancaris de cada país (el Banc d'Espanya, en el cas de l'Estat espanyol), el comitè de supervisors europeu (CEBS) i han tingut la col·laboració del Banc Central Europeu i la Comissió Europea. En total, han estat 91 entitats europees les que s'han sotmès als 'stress test', xifra que representa el 65% del sistema financer europeu. Però no tots els països han sotmès a control al mateix nombre d'institucions. En el cas espanyol s'han analitzat 27 entitats: vuit bancs i 19 caixes, el que suposa un 90% del sistema financer.

Les proves estableixen tres escenaris teòrics que contemplen un empitjorament progressiu de l'economia i avancen com es comportaria cadascuna de les entitats en els tres casos. La solvència es mesura a partir de l'indicador 'Tier 1', un dels que comptabilitza la solvència de bancs i caixes. Tot i que el límit legal està establert en el 4%, els supervisors que han dissenyat aquestes proves han establert el 6% de 'Tier 1' com a mínim que garanteix la solvència de les entitats financeres i que, per tant, permet aprovar l''stress test'.

PSPV, Compromís i EUPV troben insostenible que Camps continuï sent president

Els partits de l'oposició han demanat a Camps que dimiteixi per l'obertura del judici oral o que, si s'hi nega, el president del PP, Mariano Rajoy, el faci plegar. El secretari general del PSPV, Jorge Alarte, també ha demanat a Camps que comparegui a les Corts per explicar-se i que després dimiteixi; la diputada de Compromís, Mònica Oltra, demana a Rajoy i a la direcció del PP que, vist que Camps no té pas la intenció dimitir li facin presentar una moció de censura per a cessar-lo. La coordinadora d'EUPV, Marga Sanz, també ha demanat a Rajoy que faci complir el codi ètic i que aparti Camps i els altres acusats.

Marga Sanz (EU): “Camps ha de redactar hui mateix la seua carta de dimissió”

La coordinadora d’EUPV i síndica del grup d’esquerres en Les Corts Valencianes ha mostrat la seua “indignació i vergonya” davant l’obertura de judici a Camps per la causa dels trages. “Serà el primer president de la Generalitat Valenciana que sega en la banqueta dels acusats. Si altres vegades li hem demanat la dimissió, hui li l’exigim de manera immediata. No podem tolerar ni un minut més a un president que tindrà sotmesa a la institució que representa a un procés judicial. Reclamen al PP un candidat alternatiu per a substituir-lo de forma urgent”.

Sanz ha afegit: “El que ha de fer hui mateix Camps és redactar la seua carta de dimissió, així com li exigim també a Rajoy que trenque el seu silenci còmplice i faça complir al seu partit el codi ètic que tant lleugerament signaren fa mesos. Ara és l’hora de complir-lo i apartar a Camps i a tots els imputats i implicats en casos de corrupció”, reclama.

La dirigent d’esquerres afirma: “Aquesta situació sense precedents és vergonyosa per als valencians i valencianes, i sabem que els votants del PP també senten la mateixa vergonya que la resta”, subratlla.

Sanz acudirà aquesta vesprada a la concentració promoguda per Esquerra Unida per exigir el cessament de Camps, la qual tindrà lloc a les 19’30H en la plaça de Manises.


A judici i al poder

El president de la Generalitat, Francisco Camps, serà jutjat per un delicte de suborn impropi davant un tribunal popular, al costat d'altres exalts càrrecs del Govern autonòmic i exdirigents del PPCV, per haver rebut suposadament regals de la trama "Gürtel".

Així ho ha decidit el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana José Flors, instructor del procés conegut com a "causa dels vestits", que ha decretat l'obertura de judici oral en apreciar indicis de que la xarxa corrupta va pagar unes peces de vestir adquirides pel president i la resta d'imputats.

Camps s'asseurà per tant en el banc dels acusats i haurà de fer front a la petició de la Fiscalia Anticorrupció, que demana que es condemni el president valencià al pagament d'una multa de 41.250 euros, en atribuir-li un delicte continuat de suborn.

El magistrat Flors ha imposat a Camps una fiança pecuniària equivalent a la multa demanada pel fiscal i més un terç d'aquesta quantitat.

Resolució no objecte de recurs

La resolució del jutge, que no és recurrible, es coneix tres dies després que se celebrés la vista prèvia per resoldre si procedia l'obertura de judici oral, en la qual la Fiscalia Anticorrupció i l'acusació popular, exercida pel PSPV, van demanar que Camps fora jutjat, i la defensa va demanar l'arxiu.

Al costat de Camps, seran jutjats l'exvicepresident del Govern valencià Víctor Campos, l'exsecretari general del PPCV i actual membre de la direcció del grup popular a les Corts Ricardo Costa i l'excap de gabinet de la Conselleria de Turisme Rafael Betoret, segons dicta la resolució, contra la qual no cap recurs.

La decisió judicial d'obrir judici oral contra el president de la Generalitat valenciana, Francesc Camps, es produeix dos anys i cinc mesos després que el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón iniciés la investigació per una suposada trama de corrupció en l'anomenat cas Gürtel.

Boi Ruiz no té prou amb el que roben els seus socis i vol robar més

El conseller de les Mútues privades i contra la salut del poble de Catalunya, Boi Ruiz, amenaça -com feia des de l'oposició- que la sanitat pública catalana necessitarà "més diners" que hauran de sortir "de la butxaca dels ciutadans", doncs de les butxaques dels seus socis lladres no pensen treure res. En aquest sentit, Ruiz ha obert la porta a aplicar "taxes" o a "incrementar impostos" als pobres mentre els hi rebaixa als defraudadors fiscals de CiU i PP, "per poder mantenir el sistema sanitari actual", amb cues pel poble i porta gran pels fatxendes.

"Volem el que ens correspon per fiscalitat i per justícia", ha remarcat Ruiz. El sectari de l'Opus Dei ho ha dit a Girona durant la conferència 'Sostenibilitat i progrés de la sanitat catalana' a Tribuna de Girona.

El titular de Salut ha explicat que per mantenir l'actual sistema sanitari faran falta "més diners" i ha apuntat que hauran de sortir "de la butxaca dels ciutadans". Ruiz ha obert la portar a "taxes" o a "increment d'impostos" en el futur. "Això desprès de rebre el que ens correspon i ens mereixem a través del pacte fiscal; és el que ens toca per justícia", ha reclamat el conseller.

Ruiz ho ha dit durant la conferència que ha fet sota el títol 'Sostenibilitat i progrés de la sanitat catalana´.

Concentració de 200 persones en contra de les retallades


A les portes de l'Espai Caixa, on el conseller ha fet la conferència, s'hi han aplegat unes 200 persones en contra de les retallades en sanitat. Sota el lema "Amb la salut no s'hi juga", personal sanitari i un grup "d'indignats" han fet una representació enmig del carrer denunciant la precarietat de la sanitat. La concentració ha anat seguida de xiulets i escridassades contra les mesures d'ajustament que aplica el Govern de la Generalitat. La manifestació, però, s'ha escalfat quan l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha arribat a l'Espai Caixa quan un grup de manifestants l'ha escridassat i posteriorment l´ha agredit.

El Moviment Obrer de JC explica i analitza la Reforma de la Negociació Col·lectiva


La Secretaria de Moviment Obrer de Joves Comunistes ha realitzat una presentació en Power Point on s'explica i analitza la Reforma de la Negociació Col·lectiva.

Segresten a més de cent nens a l'est de Líbia després de bombardeig de l'OTAN

El Govern de Líbia va denunciar aquest dimecres el segrest d'almenys 105 nens d'un orfenat situat en Misrata, a l'est del país nord-africà, ciutat que durant els últims mesos ha estat sota el control dels rebels armats que busquen enderrocar el líder Muammar Al Gaddafi. El ministre de Benestar Social de Líbia, Ibrahim Sharif, va denunciar que "53 nenes i 52 nens van ser segrestats del Centre Infantil de Misrata".

El portaveu oficial va destacar que el que se sap fins ara és que "testimonis van afirmar que els van veure (als infants) a bord d'un vaixell turc", mentre que "altres diuen un vaixell italià o un vaixell francès". El parador dels nens és desconegut des de fa setmanes.

"Nosaltres volem saber la veritat i considerem a aquests països responsables de la sort d'aquests nens, que no són ni soldats ni persones armades", ha afegit el titular que també va precisar que les autoritats líbies disposen d'una llista amb els noms dels menors.

Mentre, el periodista de Telesur va ressenyar que "les forces armades van capturar a un libi resident d'Alemanya, que va manifestar veure com van ser segrestats els nens".

La informació va ser ratificada pel ministre Ibrahim Sharif, qui ha afirmat que "un metge dels insurgents que va ser detingut per les autoritats líbies va confessar que els nens havien estat portats a Itàlia i a França".

Sharif va referir que el Govern de Líbia va assenyalar que els nens van ser vistos per última vegada al canal qatarià de televisió Al-Jazira, abans que l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) perpetrés un altre dels bombardejos que ve executant contra el país nord-africà des del passat 19 de març.

Després de l'aprovació de la resolució emesa pel Consell de Seguretat de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), les potències imperials han atacat indiscriminadament a la població líbia i a les infraestructures del país, cosa que ha deixat com a saldo més de 900 morts i milers de ferits, majoritàriament civils.

Aquests atacs han estat criticats per tota la comunitat internacional, i davant les agressions, el govern de Gaddafi ha mostrat en reiterades ocasions la seva disposició al diàleg, però, l'OTAN ha estat reticent a frenar la violència que afecta a molts innocents.

L'OSCE assegura que desconectar d'internet és incompatible amb la llibertat d'expressió

Una altra de les grans organitzacions internacionals, l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) ha publicat la seva visió de l'estat d'Internet i les noves lleis que pretenen regular-la. Després Nacions Unides, que veu Internet com un dret de la humanitat, i l'OCDE, que li diu que si a tot a Sarko, l'OSCE sembla que s'acosta més als punts de vista de Nacions Unides. Concretament, la major organització dedicada a l'organització intergovernamental assegura en un informe que les lleis de resposta gradual, els tres avisos i desconnexió de l'usuari, constitueixen una resposta desproporcionada, a més de ser incompatible amb el compromís de l'OSCE amb la llibertat d'expressar les opinions pròpies i de poder rebre i transmetre informació i idees sense cap tipus d'interferència per part de les autoritats públiques ni cap tipus de restricció mitjançant fronteres de cap tipus.

En els Estatuts per a la Seguretat Europea signada el 1999, els estats membres van reafirmar la importància dels mitjans independents i la llibertat de circulació de la informació. L'accés a Internet ha de ser considerat com un dret humà, de manera que l'ús de mecanismes de "resposta gradual" que puguin restringir l'accés dels usuaris a Internet hauria de ser evitat pels estats participants de l'OSCE.

Dos grans organitzacions internacionals de tres adverteixen de la incompatibilitat de les lleis que preveuen la desconnexió d'Internet amb la llibertat d'opinió i expressió i dels perills per a la llibertat d'informació que això representa.

No obstant això, un dels països membres de les mateixes organitzacions, França, ja disposa i aplica aquestes lleis, i un altre, els Estats Units, va en camí de fer-ho.

ICV-EUiA i ERC contra el nou atac de CiU al sector públic

Els partits d'esquerres catalans han criticat durament al Govern d'Artur Mas i, en concret, al conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, després que aquest últim hagi anunciat que l'Executiu té intencions de fer una nova retallada al sector públic. En concret, el Govern Mas pretén que els funcionaris treballin més hores amb el mateix sou o bé menys hores però quedant-se també amb menys vacances.

ICV ha estat el partit més dur i ha qualificat de "broma de mal gust" les declaracions de Mas-Colell. La portaveu dels ecosocialistes, Laia Ortiz, ha recriminat al Govern català que demani sacrificis als funcionaris quan "ara és el moment dels sacrificis pels qui més tenen". En aquest sentit, Ortiz ha recordat que "encara és hora que plantegin una pujada d'impostos a les grans fortunes i l'únic que fan és suprimir-los".

El PSC també ha lamentat l'anunci de Mas-Colell quan fa uns dies la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va assegurar que no es tocarien més els sous dels funcionaris. La portaveu adjunta dels socialistes catalans, Laia Bonet, ha exigit al Govern "que tingui les idees clares" i ja ha avançat que "demanarem explicacions en seu parlamentària". Bonet també ha manifestat que "tots els treballadors públics han fet, fan i estan disposats a fer esforços en el futur, però aquests esforços es poden fer de moltes maneres".

Per part d'ERC, la seva portaveu al Parlament, Anna Simó, ha recriminat al conseller d'Economia que faci aquest anunci sense concretar els terminis ni objectius de la retallada. "El Govern de la Generalitat no s'ha de limitar a fer declaracions catastròfiques i de mers gestors públics; n'esperem, i més en temps de crisi com aquests, que faci política i fixi estratègies a mitjà termini i de llum al final del túnel", ha explicat Simó.

Les alternatives d'ICV-EUiA a les retallades de CIU i al seu pressupost



Es podrà cotitzar de quatre a cinc anys per cuidar els fills

La Comissió de Treball i Immigració del Senat ha donat llum verda al projecte de Llei de la reforma de les pensions amb 13 vots favorables, 12 en contra i l'abstenció del PNB, i ha introduït 40 noves esmenes abans de remetre de nou al Congrés de dels Diputats, entre les quals hi ha l'elevació de quatre a cinc els anys reconeguts de cotització per aquelles dones que deixen la vida laboral per cuidar els seus fills. El text, que ara tornarà al Congrés dels Diputats, havia rebut 262 esmenes. De les esmenes introduïdes, un total de 18 van ser transaccionades, i entre elles destaca l'ampliació de quatre a cinc anys del període reconegut de cotització a les mares que hagin interromput la seva carrera laboral per cuidar els fills.

Concretament, el text indica que es computarà com a període cotitzat "la interrupció de la cotització derivada de l'extinció laboral o de la finalització del cobrament de prestacions produïdes entre els nou mesos anteriors al naixement, o els tres anteriors a la adopció o acolliment permanent, i la finalització del sisè any posterior a aquesta situació".

Així mateix, s'estableixen bonificacions per incentivar les cotitzacions dels empleats de la llar en els supòsits en què no és obligatori.

A més, d'acord amb els canvis introduïts les persones discapacitades podran jubilar-se de forma anticipada amb 25 anys cotitzats i es demanda al govern espanyol a presentar en el termini d'un any i prèvia discussió amb els interlocutors socials un projecte de llei que millori la consideració dels períodes cotitzats dels treballadors a temps parcial i en els contractes fixos discontinus.

El PCE Aragó denuncia el feixisme del PP

El Partit Comunista, després de l'intent del PP d'impugnar la presa de possessió com a regidors d'IU de l'Ajuntament de Saragossa, de Raúl Ariza Barra, José Manuel Alonso Plaza i Pablo Muñoz Sant Pius, manifesta i subratlla el caràcter intolerant i facciós d'aquest partit , i dóna suport sense cap tipus de dubtes, l'aptitud i determinació i el fet de declarar la seva ferma convicció en la defensa dels principis i valors republicans, dels 3 regidors d'IU.

El Partit Popular, fent una clara mostra d'intolerància, ha decidit impugnar als tres regidors d'Esquerra Unida a l'Ajuntament de Saragossa per declarar la seva ferma convicció en la defensa dels principis i valors republicans en la seva presa de possessió com a regidors, així com totes les funcions, actes, tràmits i actuacions que han derivat de la presa de possessió i de l'exercici del càrrec dels regidors electes.

El PP pretén impugnar als regidors perquè abans de prometre el càrrec (amb la formulació legal de la lleialtat al Rei) van manifestar la seva convicció personal "Com a ciutadà partidari d'una república per a Espanya," "per exigència legal" i amb la "solidaritat amb algunes de les causes que s'estan manifestant en aquesta plaça ", el que ens sembla un atac a la llibertat d'expressió, de consciència i als mínims principis democràtics, que es basen en que la submissió a la llei no significa la renúncia als ideals , la consciència o els valors personals.

El Partit Comunista valora aquesta impugnació com un intent de pervertir el resultat democràtic que van establir les urnes el passat 11 de juny de 2011, i que no els va concedir la majoria per governar gran quantitat d'ajuntaments a tot l'Estat espanyol, demostrant d'aquesta manera una actitud poc democràtica i respectuosa i un ànim de fer callar les diferències, les visions alternatives i una altra forma de fer política.

Així mateix, demanem al Partit Popular que obri expedient o realitzi una investigació de caràcter merament informativa i pública, de tots els càrrecs, funcions, actuacions i altres, que actuals militants del PP, com l'actual President d'Honor i defensor de les llibertats i la democràcia en la història de l'Estat Espanyol, Manuel Fraga Iribarne, van tenir en l'anterior règim Franquista.

Finalment, el Partit Comunista defensarà ara i sempre, qualsevol actuació que manifesti, doni suport i subratlli, la legalitat democràtica dels 2 períodes republicans hi ha hagut en el passat a l'Estat espanyol, i defensarà davant qualsevol persona física, jurídica o institucional, els principis i valors republicans, i reitera i manifesta, que Democràcia i Monarquia és un binomi total i radicalment antagònic.

Israel declara zona econòmica exclusiva a la Mediterrània unilateralment

Nacions Unides demana evitar tensions a la zona del Mediterrani Oriental, després que Israel presentés a l'ONU una declaració sobre l'establiment de la seva zona marítima exclusiva a la Mediterrània, amb grans jaciments de gas reclamats pel Líban, segons un comunicat de l'organisme: "Les Nacions Unides crida a tots els Estats de la Mediterrània Oriental delimitar-ne les zones marítimes per explotar recursos fora de la costa sense que això augmenti la tensió a la regió ni impedeixi el desenvolupament en les zones econòmiques", diu el document.

El passat 10 de juliol, Israel va fixar les fronteres de la seva zona econòmica exclusiva a la Mediterrània que inclou dos jaciments de gas, Tamar i Leviatan, descoberts fa un any per un consorci nord-americà-israelià davant de la costa mediterrània israeliana.

Gràcies a aquesta troballa, Tel Aviv no només aspira a aconseguir la independència energètica durant dècades, sinó també convertir-se en un important exportador de gas natural.

El tram nord de la zona marítima, el més important, va ser traçat en virtut d'un acord amb Xipre arribat el desembre del 2010, però es va convertir en objecte de disputa amb un altre veí d'Israel, Líban, que anteriorment va reclamar la propietat dels jaciments davant l'ONU.

Beirut, que es troba en estat de guerra amb Israel, va qualificar el pla israelià com una "violació de la sobirania similar a l'agressió contra un país".

La zona econòmica exclusiva és una àrea marítima que s'estén des del límit exterior del mar territorial fins a una distància de 200 milles marines (370,4 km) comptades a partir de la línia de costa. Encara que, a diferència del mar territorial, l'Estat no pot prohibir o limitar el trànsit marítim i aeri en aquesta zona, té dret d'explotar recursos naturals trobats en ella.

Els "beneficis" de l'aigua són publicitat de les companyies

Els grans beneficis de l'ús regular d'aigua per a consum humà són exagerats i les persones que no se separen d'una ampolla d'aigua mineral, posen en risc la seva pròpia salut, adverteix una metgessa general de la ciutat britànica de Glasgow, Margaret McCartney. Segons ella, l'advertència de la necessitat de mantenir un nivell suficient de líquid en el cos simplement és insostenible. McCartney afirma que aquests mites de la necessitat i beneficència de beure aigua en abundància les creen les empreses que produeixen aigua potable per tal d'augmentar els seus beneficis econòmics: "Les recomanacions oficials del Servei Nacional de Salut de Gran Bretanya que diuen que la gent ha de tractar de beure de sis a vuit gots d'aigua (o líquid) per dia per prevenir la deshidratació, són insostenibles perquè no hi ha evidències convincents en suport d'aquestes polítiques", ha assenyalat.

La doctora va afegir que el mateix succeeix amb el requeriment de moltes escoles britàniques que demanen que els estudiants portin una ampolla d'aigua de casa.

Originalment, la idea de prendre molta aigua, pel que sembla, va sorgir de recomanacions oficials, publicades el 1945 i que en particular, deien que els adults han de consumir 2,5 litres d'aigua al dia (un mililitre per cada caloria consumida).

No obstant això, el document conté també una observació important, que avui en dia és sovint ignorada que la major part de la quantitat d'aigua necessària per a les persones ja està continguda en els productes que consumeixen.

El consum excessiu d'aigua pot causar dany a la salut de les persones, per exemple, hiponatrèmia, un trastorn hidroelectrolític definit per un baix nivell de sal, intoxicació per aigua i fins i tot la mort, afirma la revista mèdica, American Journal of Physiology.

Multen dos militants independentistes per participar a un acte de suport a Bildu

La Delegació del govern valencià ha denunciat els militants de la COS Antoni Infante -també militant de l’MDT- i Santiago Gassó -també d’Endavant OSAN- i els imposa multes que poden arribar als 12.000 euros. Els fets van tenir lloc dies abans de les eleccions del 22 de maig quan a diverses ciutats del País Valencià es van realitzar concentracions de suport al procés democràtic d’Euskal Herria i per exigir que la coalició Bildu pogués presentar-se a les eleccions municipals.

En aquest sentit, un grup de persones va organitzar un acte de suport a la localitat de Burjassot, a l’Horta Nord, el 5 de maig, i havent-ho comunicat a l’ajuntament.
Segons es desprèn del manifest que s’ha difós sobre el cas, els manifestants es van topar amb un desmesurat aparell policial que, amb tàctiques militars d’ocupació de l’espai, es va dedicar immediatament a identificar totes les persones que es trobaven a la protesta, fins i tot gent que passejava per la plaça de l’ajuntament de Burjassot, i també un menor de 16 anys.

La policia espanyola va amenaçar llavors amb denunciar els responsables de la protesta, una denúncia que ha arribat als militants independentistes Antoni Infante i Santiago Gassó acusats de no haver demanat comunicat a l’autoritat governativa. Per aquest fet incorren en una infracció greu que pot ser sancionada amb una multa que pot anar des dels 300,51 euros fins als 6.010,12. A més, l’avís de la denúncia es va produir abans de començar la concentració, de manera que encara no s’havia desplegat cap pancarta ni es podia saber qui participava en la concentració.

Presència policial per dissuadir

policia_anticatalanaSegons remarca el manifest divulgat per l’MDT, “el que en un primer moment pensàvem podia ser un incident aïllat, a l’analitzar-lo amb certa perspectiva, creiem que s’insereix en un procés de deteriorament democràtic que cal denunciar i revertir”. En aquest sentit, denuncia que d’un temps ençà a València si vols participar de qualsevol acte democràtic has d’anar “amb el carnet en la boca perquè sabem que la policia va a identificar-nos a la majoria dels presents”. D’aquesta manera, considera que “l’exagerada presència policial prèvia a les concentracions té com a primer objectiu dissuadir la gent que acudeix d’incorporar-se a elles”.

Es tracta, per tant, segons apunta el manifest, “d’intimidar, criminalitzar i minoritzar” els convocants de protestes davant la ciutadania i els mitjans de comunicació, en alguns casos, remarca, permeten “comentaris i actituds, per part dels membres dels cossos policials, com si fórem delinqüents o estiguérem estigmatitzats per defensar posicions que podran ser políticament correctes o no, podran ser compartides o no, però tenim tot el dret a manifestar-les, tot i que siguen contràries a les posicions del gran partit bifront que ens governa”.

Cap intervenció policial contra els bancs

“Hem suportat les càrregues policials el dia de la vaga general contra la crisi, però no hem vist cap intervenció policial contra els responsables dels bancs, caixes o empreses que l’han generada”, denuncia, i afegeix “hem suportat la identificació contínua per l’aspecte o el contingut de la convocatòria (antifeixista, defensa del dret dels pobles, contra les guerres imperialistes, etc.), però hem de suportar uniformes i actituds cada vegada mes a prop del feixisme militant”. Així, conclou “hi ha qui se li ompli la boca amb els drets i la democràcia, però aquests drets són cada vegada més reduïts i esquifits”.

D’altra banda, constata com l’intent de boicot del llibre de Vicent Flor a València “la policia va tardar més de mitja hora en fer acte de presencia i els feixistes pogueren anar-se’n sense ser ni tant sols identificats”. En aquest sentit, fan una crida “a revertir el procés, ja que la policia respon a criteris d’actuació política” i exigeixen a la Delegació del Govern “que deixe de perseguir les persones i organitzacions democràtiques i pacifiques i per contra ature qualsevol mena d’atac feixista”.