dimarts, 11 d’octubre de 2011

Més crítiques judicials a l'actuació dels mossos a la Ciutat de la Justícia

La comissió permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha decidit donar suport a la crítica del Tribunal Superior de Justícia català (TSJC) per la irrupció dels mossos a la Ciutat de la Justícia, dijous passat, per detenir sis 'indignats' que s'hi havien presentat voluntàriament. També han mostrat (comunicat, en pdf) el seu 'rebuig i indignació' la comissió de defensa dels drets de la persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona i l'Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans (ACDDH).

La comissió de defensa del Col·legi d'Advocats i l'ACDDH diuen que l'actuació policíaca 'no és solament desproporcionada i injustificada sinó que també ratlla l'absurd més manifest'. Per això demanen al Departament d'Interior que obri una investigació, s'identifiqui qui va prendre la decisió i 'es depurin les responsabilitats que calguin'.

Per al CGPJ, l'operatiu policíac suposa un 'clar abús en l'exercici de la força' i recorda que la llei obliga els comandaments a tenir una autorització de la jutge degana per entrar a un edifici judicial. L'òrgan coincideix amb el que va dir ahir el TSJC, que va qualificar l'actuació policíaca de desproporcionada i de 'menyspreu als drets de les persones i del respecte que mereixen els tribunals de justícia'.

El TSJC també va considerar que les detencions van ser innecessàries ja que els sis detinguts s'havien posat a disposició del jutge de guàrdia voluntàriament.

L'Audiència espanyola manté l'encausament a una vintena d'indignats pels aldarulls al parlament

Paral·lelament, el jutge de l'Audiència espanyola Eloy Velasco ha pres declaració avui a la vintena d'indignats' identificats pels mossos com a responsables dels aldarulls al Parlament del 15 de juny. Divendres passat ja n'hi van comparèixer tres, que van quedar en llibertat amb càrrecs. Els advocats en demanen l'absolució, perquè defensen que cap d'ells no fou responsable d'aquells incidents, però el jutge els ha mantingut l'encausament. Ara s'hauran de presentar cada quinze dies al jutjat.

Tal com ja va fer en la primera jornada de declaracions, la defensa ha ale·legat que els 'indignats' no van dur a terme cap acció violenta contra els polítics i que no existeix cap raó perquè siguin jutjats.

Els advocats critiquen el sistema que la policia ha fet servir per identificar el grup d'indignats'. Segons l'advocat Benet Salellas, els investigadors han comparat imatges televisives dels dies dels fets amb les que els mossos havien registrat prèviament dels 'indignats', 'sense que se sàpiga exactament quina era la finalitat' d'aquests documents policíacs.

Al llarg d'aquesta setmana es preveu que acabin de declarar a l'Audiència espanyola els vit-i-dos 'indignats' identificats.

La Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en reunió extraordinària per valorar la irrupció de la Brigada Mòbil en la Ciutat de la Justícia, va acusar el dilluns els comandaments policials d'actuar des del "menyspreu més absolut" als drets dels sis ciutadans i de no respectar els tribunals de justícia com a garants d'aquests drets.

Puig justifica l´actuació dels seus Mossos a la Ciutat de la Justícia

El conseller d'Interior, Felip Puig, ha contradit als jutges dient que els Mossos d'Esquadra van actuar a la Ciutat de la Justícia dijous passat seguint ordres del jutge de l'Audiència Nacional, quan van detenir els sis joves vinculats als fets del Parlament que anaven a lliurar-se.

Puig comprèn el "malestar" que entre els jutges catalans han generat aquests problemes de comunicació, però s'ha negat a aclarir si depurarà responsabilitats entre els comandaments policials tal com ahir va demanar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El conseller ha revelat que divendres mateix va demanar disculpes al president del TSJC, va parlar amb la jutgessa degana de Barcelona i va telefonar el jutge de guàrdia.

La comtessa i cortesana del PP denuncia tres associacions per la venda de les samarretes verdes

El president del Comitè Jurídic del PP a Madrid, Salvador Victoria, ha presentat aquest matí a l'Agència Tributària la denúncia del seu partit per un presumpte frau tributari contra tres de les associacions que venen les samarretes verdes que s'han convertit en el símbol de les protestes per les retallades d'educació en la Comunitat de Madrid. Les denunciades són la Plataforma per l'Escola Pública de Vallecas, la Federació d'Associacions de Pares i Mares (FAPA) Giner de los Ríos i l'associació de veïns de Palomeras Baixes, on participen "candidates d'IU en la llista de la coalició per al Ajuntament de Madrid en les passades eleccions municipals ", segons ha assenyalat el PP regional la setmana passada quan va anunciar la seva intenció d'acudir als tribunals per aquest assumpte. Foto: Un lacai de la comtessa i cortesana Aguirre amb l'auto de fe a la mà.

Tant les esmentades com sindicats i oposició van titllar de "cortina de fum" aquesta actuació per "intentar evitar" parlar de les retallades: "No hi ha base per a una defraudació ni delicte" en la proposta dels populars, va assenyalar llavors una portaveu de Gestha, el sindicat majoritari de tècnics del Ministeri d'Economia i Hisenda. Les associacions no han de pagar l'Impost de Societats perquè "la seva finalitat no és la venda de samarretes" ni estan obligats a deduir l'IVA, segons Gestha, "perquè no es consideren ni empresaris ni professionals".

Aquestes tres associacions "comercialitzen" des de l'estiu "a l'engròs i en monopoli" la distribució i venda de les samarretes verdes, segons el resum de la denúncia de tot just un full que ha facilitat el PP als mitjans de comunicació a les portes de l'Agència Tributària. Les samarretes, símbol de la mobilització contra les retallades educatius, es venen a cinc euros i el cost de producció és de tres, segons l'estimació del PP. Aquesta "activitat lucrativa" ha reportat a les denunciades "importants beneficis econòmics" a les entitats amb una venda setmanal de 1.700 samarretes, prossegueix el PP.

"Les vendes no es limiten als socis, sinó que són adquirides per qualsevol persona", indica el resum de la denúncia. Victòria ha argumentat aquesta raó per diferenciar una venda "sense tiquet ni factura" de la que pugui produir-se, per exemple, en una penya de socis en la qual a més no es dóna "un volum de facturació molt important" com en aquest cas. Segons els càlculs del PP la facturació "mínima" és de 51.000 euros. Els populars demanen "l'obertura d'un expedient sancionador" a l'Agència Tributària contra aquestes associacions per no pagar IVA ni impost de Societats. I reclamen "en el seu cas" la "sanció accessòria de pèrdua de la possibilitat d'obtenir ajudes i subvencions públiques" per a les tres denunciades i "la remissió als tribunals de Justícia".

El president del Comitè Jurídic del PP, que també és conseller d'Afers Socials de la Comunitat de Madrid, ha explicat que el text registrat inclou proves "sobre qui són les persones denunciades" i altres relatives a peticions que els estan fent entitats d '"un volum "important de samarretes. I ha aprofitat per fer "una crida" als professors per a "que no deixin manipular per unes entitats interès polític, electoral i en aquest cas comercial" i no secundin les protestes.

El PP va anunciar la presentació d'aquesta denúncia la setmana passada després que la presidenta regional, Esperanza Aguirre, acusés a les associacions en el ple de l'Assemblea de fer un "negociazo" amb la venda de samarretes.

Finances i bancs cubans, blanc de persecució dels EUA


Mentre Cuba gestiona canvis bàsics, com a part de l'actualització del seu model econòmic, les autoritats nord-americanes i la seva Oficina de Control d'Actius Estrangers (OFAC), mantenen la seva persecució per ofegar les finances i al sector bancari de l'Illa. Mitjançant lleis de marcat caràcter injerencista, els successius governs nord-americans han incrementat el tancament de comptes en un nombre important de bancs estrangers, i el rebuig de molts d'ells a realitzar pagaments d'entitats similars cubanes. Vídeo de l'economista cubà Carlos Tablada, especialista en el Che, sobre els canvis econòmics a l'illa aprovats en el VI Congrés del PCC.

Així ho destaca el projecte de resolució que el 25 d'octubre presentarà l'illa davant l'Assemblea General de Nacions Unides, sota el títol de Necessitat de posar fi al bloqueig econòmic, comercial i financer del govern dels Estats Units contra Cuba.

En relació amb els actius cubans, la OFAC prohibeix totes les transferències de crèdit i pagaments entre oa través de qualsevol institució bancària, allà on es trobi, respecte a tota propietat subjecta a la jurisdicció dels Estats Units, fa un lloc de l'administració d'aquest país.

El Banc Central de Cuba es reserva els noms de les entitats que han cedit a la pressió de la Casa Blanca, i destaca que moltes de les seves juntes directives han acceptat aquesta imposició per por de perdre importants actius i relacions financeres amb aquesta nació.

No obstant la discreció, les autoritats nord-americanes revelen públicament els infractors de les seves lleis.

Aquest és el cas del banc nord-americà JP Morgan Chase, (JMPC) recentment sancionat amb una multa de 88,3 milions de dòlars per mantenir transaccions financeres prohibides amb nacions com Cuba, Iran, Sudan o Libèria, incloses en l'anomenada llista de països patrocinadors del terrorisme, assenyala un comunicat del Departament del Tresor.

D'acord amb la mateixa font, JPMC processar mil 711 transferències bancàries a Cuba per aproximadament 178,5 milions d'dòlars entre desembre de 2005 i març de 2006, en contraposició a l'anomenat Reglament de Control d'Actius Cubans.

Credit Suisse i Barclays Bank també formen part dels sancionats amb altes multes a pagar al Departament del Tresor dels Estats Units

Encara que la majoria d'aquestes operacions es realitzen en euros o altres monedes, són permanents les pèrdues per la impossibilitat de realitzar pagaments en dòlars nord-americans, a causa de les variacions dels tipus de canvis.

Només per exemplificar l'impacte sobre les finances, en un dels bancs comercials cubans els pagaments rebutjats van estar en l'ordre de 481 mil euros, destaca el projecte de resolució de l'illa contra el bloqueig.

Cuba és un petit país en desenvolupament amb una economia que depèn en gran mesura del comerç exterior, de tecnologia i capitals externs, de crèdits, inversions i de la cooperació internacional per al seu desenvolupament, subratlla el document.

És per això que, tot i que la presentació davant l'Assemblea General de l'ONU s'ha convertit en una pràctica habitual, per als cubans avui és una qüestió de respecte a la seva sobirania, i la seva eliminació és vital en nom del desenvolupament de la seva economia.

Demanen la fi del silenci de l'Església davant els abusos de capellans

Dos italians que van patir abusos sexuals per part de cures quan eren menors han aconseguit avui lliurar a un funcionari de la Secretaria d'Estat vaticà una carta adreçada a Ratzinger en què demanen mesures concretes per afrontar el problema. Els dos homes, Alberto Sala i Francesco Zanardi, demanen contrastar el fenomen dels capellans pederastes i ajudar a les víctimes, i l'obertura dels arxius secrets de la 'Congregació per a la Doctrina de la Fe' -que controlava el mateix exinquisidor Ratzinger- sobre aquests casos.

A Itàlia el cas més conegut i escandalós de pederàstia sacerdotal és el dels 67 alumnes sords d'una escola religiós de la localitat de Verona (nord d'Itàlia), que van denunciar haver patit abusos sexuals entre els anys 1950-1984 per part dels capellans del centre. Els denunciants tenen ara entre 50 i 70 anys i van ser sotmesos a abusos per part de 25 sacerdots dels que segueixen molts encara en actiu.

Sala, president de l'associació Piccolo Alan, i Zanardi, de l'associació Abús, han arribat avui al Vaticà després d'una marxa que van començar el passat 22 de setembre a Savona, nord-oest d'Itàlia, per conscienciar la gent sobre aquests "crims", com defineixen els casos de capellans pederastes. Tots dos van arribar a la plaça vaticana vestint una samarreta en què està escrit "Peregrinació per la veritat. Ja n'hi ha prou de silenci a l'Església, ja n'hi ha prou d'indiferència".

Els dos italians van ser en un primer moment bloquejats per la Gendarmeria vaticana, però després d'explicar el motiu de la seva presència van ser acompanyats fins al Porta de Bronze, on es troba l'accés al palau, i allà han lliurat la carta a un funcionari de la Secretaria d'Estat. Els dos activistes van explicar que el seu objectiu serà poder parlar algun dia amb Ratzinger, però es van mostrar satisfets per haver lliurat la carta, ja que es tracta d'un "gest simbòlic".

València: Resposta massiva a les concentracions per impagaments a l'atenció a la dependència

Les concentracions, convocades per CCOO PV i UGT-PV, han congregat a més de 1.500 representants sindicals, personal i persones usuàries dels centres i serveis d'atenció a la dependència davant Hisenda, el SERVEF i Benestar Social. L'impagament de l'administració valenciana del PP ha fet que les empreses deguin nòmines d'entre dos i quatre mesos als seus treballadors i treballadores. Les entitats prestadores d'aquests serveis es troben asfixiades econòmicament.

Les organitzacions convocants, CCOO PV i UGT PV, han exigit a la Generalitat Valenciana del PP que aboni de manera immediata les quantitats que es deuen per a aquest any 2011 (més de 75 milions d'euros) i demandat un canvi en les prioritats a l'hora d'abordar els pagaments pressupostats per a cada anualitat. Per tant, que s'iniciï primer el pagament a tots aquells serveis que la xarxa pública d'atenció a la dependència i de la pròpia xarxa que els serveis socials atenen.

Entorn a les 1.500 persones, entre delegats i delegades, treballadors i treballadores, i usuaris i familiars d'aquests, s'han concentrat aquest matí per reclamar els pagaments deguts. Els assistents provenen de centres d'atenció a persones amb discapacitat i malaltia mental (residències, centres de dia, centres ocupacionals, habitatges tutelats, centres de rehabilitació i integració social de persones amb malaltia mental ...), residències i centres de dia d'atenció a gent gran, així com del servei d'ajuda a domicili.

A més, s'han sumat a aquestes concentracions els representants dels centres especials d'ocupació, empreses que contracten, majoritàriament, a treballadors amb discapacitat, i la situació s'ha tornat insostenible a causa del retard de les ajudes que reben.

Si continua amb aquestes tensions pressupostàries, es posa en perill no només l'ús de milers de treballadors i treballadores, sinó també el propi manteniment de la xarxa pública de serveis d'atenció a les persones en situació de dependència i la qualitat de la prestació.

Una part important d'aquest sector està gestionat per empreses que són entitats sense ànim de lucre que des de fa més de 30 anys estan sent pioneres en l'estat espanyol en l'atenció a les persones en situació de dependència. Si no es resol de manera definitiva i estable, es posa risc la qualitat en la prestació als usuaris i s'afavoreix la reducció dels recursos i la configuració de personal.

CCOO porta al Síndic les retallades en Ensenyament

La Federació d'Ensenyament de CCOO presentarà una queixa davant del Síndic de Greuges per les retallades en l'atenció a l'alumnat amb discapacitats. El sindicat ha informat que el curs passat es va reduir el personal de suport a la docència d'aquest col·lectiu, situació que aquest curs s'ha "agreujat".

Això fa que, segons CCOO, no es garanteixi el dret a rebre l'atenció necessària per al desenvolupament correcte de les seves aptituds, el de no ser discriminat a l'escola i a accedir en condicions d'igualtat, el d'assegurar el suport necessari per assolir els mateixos objectius que els seus companys i el dret a no ser escolaritzat en un centre d'educació especial, "si no és com a últim recurs".

La Federació d'Ensenyament de CCOO ha concretat que presentarà formalment la queixa al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, el proper dijous.

Trampes i enganys tràgics per als mercenaris a Sirte i Beni Walid

A Sirte la resistència ha aconseguit atraure l'horda imperialista a diversos edificis plens d'explosius amb detonadors a control remot. La resistència no ha tingut més que fer-los explotar sencers per eliminar-los. A Beni Walid l'agència francesa AFP dóna la paraula a un terrorista qui informa que sorprenentment van poder avançar fins al centre de Beni Walid enmig de les aclamacions de benvinguda de moltes persones vestides de civil. Però de sobte tant homes com dones es van posar a disparar furiosament. Foto: Els gadafistes celebren la victòria a Beni Jawad.

Els seus vehicles van rebre l'impacte de míssils amb detecció tèrmica. El terrorista assenyala que ha estat una "veritable massacre" i que han hagut de deixar a nombrosos dels seus ferits en la batalla en la seva desesperada retirada.

Pel que sembla l'hospital de Zawiyah ha rebut els cadàvers de 30 terroristes caiguts a Beni Walid.

Derrota de l'OTAN a Beni Jawad


Informacions dels lleials apunten que els patriotes i les forces armades líbies han expulsat de la localitat de Beni Jawad de 10 mil habitants a la regió de Sirte als pro OTAN a la qual diversos han estat morts i altres capturats. Això significa que la "infanteria" de l'OTAN no només no pot prendre Sirte sinó ni tan sols consolidar el seu control sobre la regió enfront de la resistència creixent del poble i els patriotes.

L'Audiència espanyola pren declaració als indignats pels aldarulls al Parlament

El jutge de l'Audiència espanyola Eloy Velasco continua avui prenent declaració a la vintena d'indignats' identificats pels mossos com a responsables dels aldarulls al Parlament del 15 de juny. Divendres passat ja n'hi van comparèixer tres, que van quedar en llibertat amb càrrecs. Els advocats en demanen l'absolució, perquè defensen que cap d'ells no fou responsable d'aquells incidents, en què diversos diputats van ser agredits i increpats. L'Audiència espanyola els imputa un delicte contra els organismes de l'estat.

Tal com ja va fer en la primera jornada de declaracions, la defensa al·legarà que els 'indignats' no van dur a terme cap acció violenta contra els polítics i que no existeix cap raó perquè siguin jutjats.

Els advocats critiquen el sistema que la policia ha fet servir per identificar el grup d'indignats'. Segons l'advocat Benet Salellas, els investigadors han comparat imatges televisives dels dies dels fets amb les que els mossos havien registrat prèviament dels 'indignats', 'sense que se sàpiga exactament quina era la finalitat' d'aquests documents policíacs.

Al llarg d'aquesta setmana es preveu que acabin de declarar a l'Audiència espanyola els 22 'indignats' identificats.

Sis dels 22 'indignats' identificats van intentar evitar la seva detenció el passat dijous presentant-se als jutjats de Barcelona, però van ser detinguts pels mossos d'esquadra a la cafeteria de la Ciutat de la Justícia.

La Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en reunió extraordinària per valorar la irrupció de la Brigada Mòbil en la Ciutat de la Justícia, va acusar el dilluns els comandaments policials d'actuar des del "menyspreu més absolut" als drets dels sis ciutadans i de no respectar els tribunals de justícia com a garants d'aquests drets.

Iúlia Timoixenko, condemnada per abús de poder a 7 anys de presó

L'exprimera ministra d'Ucraïna, la oligarca i milionària Iúlia Timoixenko, "es va excedir en els seus poders" en ordenar que la signatura estatal d'energia Naftogaz signés un acord de gas amb Rússia el 2009, segons el veredicte del jutge que l'ha jutjat per abús de poder i l'ha condemnat a set anys de presó. El veredicte ha estat dictat pel magistrat Rodion Kiréyev en una audiència celebrada al jutjat de districte Pechora de Kíev i transmesa en directe per la televisió ucraïnesa. Malgrat les amenaces i pressions del PP europeu, el tribunal ha dictat la sentència esperada contra qui va esquilmar Ucraïna després d'un cop d'estat de la CIA de les anomenades llavors 'revolució de vellut'.

El jutge ha considerat que Timoixenko, excedint en les seves facultats, va impartir instruccions per a la signatura el 2009 d'acords gasístics amb Rússia que van suposar per a la empresea ucraïnesa Naftogaz pèrdues per 1.500 milions de grivnes, uns 188 milions de dòlars a l'actual tipus de canvi.

Diverses denúncies


Abans que Kireyev comencés a llegir la sentència, Timoixenko s'ha dirigit al tribunal: "Saben molt bé que la sentència no serà pronunciada pel jutge Kireyev, sinó pel president Ianukóvitx. Qualsevol que sigui la sentència, la meva lluita continuarà, no canviarà res", ha dit, desafiant com durant la resta del judici.

El judici de l'ultraliberal i milionària, que acusa Ianukóvitx de buscar la venjança, ha tensat les relacions entre la república exsoviètica i l'UE, en mans del Partit Popular europeu i un dels principals socis comercials d'Ucraïna, que ha advertit a Ianukóvitx que perillen els acords econòmics si Timoixenko entra a la presó, el que ha estat rebutjat com una injerència intolerable més dels feixistes d'Europa.

Per la seva banda, el Govern assegura que el compliment d'aquests contractes suposaria per al país la pèrdua de 80.000 milions de dòlars en els seus deu anys de vigència.

Segons el viceprimer ministre i titular d'Indústries d'Ucraïna, Boris Kolesnikova, a causa de aquests acords, Ucraïna paga per cada mil metres cúbics de gas natural rus 200 dòlars més que Alemanya i altres països europeus.

Gaspar Llamazares demandarà a l'FBI per usar la seva foto per recrear a Bin Laden

El diputat d'Izquierda Unida (IU), Gaspar Llamazares, ha anunciat aquest dilluns en una entrevista radiofònica que demandarà l'FBI per usar la seva imatge per recrear en una fotografia la imatge envellida d'Ussama Bin Laden, que va ser líder d'Al-Qaida fins a la seva mort el passat mes de maig en una operació dels serveis d'informació nord-americans al Pakistan. Llamazares ha recordat que des que va sortir a la llum la fotografia, el gener de l'any passat, només ha rebut "una petita disculpa amb la boca petita" per part de l'Administració Americana. "I les dues persones que van servir per muntar amb parts de la meva cara la seva imatge han estat assassinades", ha afegit.

El diputat d'IU ha insistit a més que, malgrat la seva protesta, la fotografia ha estat utilitzada "en dues ocasions més", i no només per recrear la cara de Bin Laden, sinó també la d'Atiyah Abd Al-Rahman (un dels principals confidents del que va ser líder d'Al-Qaida), a qui va matar la CIA a l'agost.

El gener de 2010 l'FBI va utilitzar una foto de l'excoordinador d'IU per fer un retrat robot d'Osama Bin Laden el que va provocar que el Govern d'Espanya demanés explicacions a Estats Units i que IU anunciés una demanda contra el país si no explicaven els fets.

L'Ambaixada dels Estats Units a Espanya va atribuir a un "error humà" el muntatge fotogràfic, i tant l'FBI com el Govern nord-americà van demanar dispulpas a Llamazares lamentant el "desafortunat" i "desgraciat" incident.

Moscou adverteix a l'OTAN sobre l'escut antimíssils a Europa

Segons els experts, aquesta declaració feta pel Ministeri rus d'Afers Exteriors és l'última advertència a Washington que continua fent els ulls grossos davant la postura de Rússia. Espanya anuncia la seva decisió d'albergar elements d'escut antimíssils. El passat 6 d'octubre, la Cancelleria de Rússia va publicar una dura declaració dirigida a l'OTAN: "... Sense consultes prèvies, sense prendre en consideració l'opinió de tots els països interessats s'adopten decisions que poden afectar la seguretat i l'estabilitat en l'Europa Atlàntica.

Si els esdeveniments es desenvolupen d'aquesta manera, perdrem l'oportunitat de convertir la defensa antimíssils en un element de cooperació", diu el comunicat de l'entitat.

Segons el Ministeri rus d'Afers Estrangers, aquesta declaració va ser emesa arran de la decisió d'Espanya d'incorporar a l'escut antimíssils que els EUA estan desplegant a Europa.

Espanya citar a la base naval de Rota quatre destructors nord-americans amb sistemes de míssils interceptors SM-3 i el sistema de combat Aegis.

Aquesta notícia va sortir a la llum pública en una roda de premsa conjunta que van oferir el passat 5 d'octubre el president del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, el secretari general de l'OTAN Anders Fogh Rasmussen i el secretari de Defensa dels EUA Leon Panetta a Brussel .
Rasmussen així mateix va declarar que l'escut antimíssils de l'OTAN estarà a punt cap a 2018.

L'OTAN segueix sense atendre la postura de Rússia que reacciona negativament a tots els passos unilaterals de l'Aliança Atlàntica en matèria d'escut antimíssils a Europa.

Per a alguns és comprensible perquè EUA continua exercint la pressió en aquest àmbit.

"Per Washington és inadmissible que algun país, especialment Rússia que està sota sospita com el seu antic i possiblement futur rival, dicti criteris del desplegament d'elements del sistema de defensa antimíssils", va dir en la seva entrevista a RIA Novosti Víctor Mizin, director adjunt del Departament d'Estudis Internacionals de la Universitat Estatal de les Relacions Internacionals de Rússia.

Segons l'expert, ningú pot donar garanties que els elements del sistema global de defensa antimíssils de l'OTAN no siguin desplegats prop de la frontera amb Rússia.

"Es requereixen criteris objectius i concrets que permetran determinar si l'escut antimíssils compleix amb els objectius previstos", explica Mizin les exigències de Rússia i afegeix que "per aquesta mateixa raó el Ministeri d'Exteriors va respondre en un to molt dur als recents esdeveniments perquè és, de fet, el seu últim intent de trobar una fórmula de compromís amb els EUA ".

Estratègia d'amenaça global

EUA està desplegant gradualment el sistema europeu de defensa antimíssils. Però, en realitat, es tracta d'un escut antimíssils global en què els míssils interceptors emplaçats en plataformes mòbils poden abatre blancs en un espai comú (a base de dades transmeses per tots els radars i sistemes de reconeixement optoelectrònic).

Moscou es veu preocupada per aquesta gradual creació de l'escut antimíssils global i té totes les raons per això.

"Avui dia, aquests sistemes no poden molestar perquè, de fet, són simplement els sistemes de defensa antiaèria. Però en un futur, poden emprar-se per la lluita contra les ogives de míssils russos. Especialment si els vaixells amb míssils interceptors s'emplacen a l'Oceà Glacial Àrtic ", adverteix Mizin.

La mobilitat dels principals elements del futur sistema de defensa antimíssil i un progressiu reforçament de les seves capacitats combatives provoquen la major preocupació de la part russa.

"Segons els càlculs de l'Estat Major General de Rússia, a partir de 2015, l'escut antimíssils europeu ja impactarà negativament el potencial de Rússia en l'àmbit de dissuasió nuclear, és a dir, podrà interceptar una part dels míssils balístics russos", va explicar a RIA Novosti el director de la revista russa "defensa nacional", Igor Korótchenko.

En comentar la postura de Rússia en les negociacions amb l'OTAN, Korótchenko va afirmar que Moscou exigeix ​​que els míssils interceptors emplaçats en terra siguin allunyades de la frontera de Rússia a la distància del seu radi d'acció.

En aquest cas, l'OTAN no pot interceptar blancs sobre el territori de Rússia sinó tan sols en l'espai aeri dels països membres de l'Aliança Atlàntica.

Troben restes biològiques a una foguera dels avis dels nens desapareguts

La recerca de Ruth i José, els nens desapareguts a Còrdova, no cessa. Però segons passen les hores, tot indica el pitjor. Durant la nit la propietat dels avis paterns s'ha convertit en el centre de les investigacions. Fins el comissari cap de la policia judicial de Sevilla ha visitat la finca. Allà van estar els petits abans de desaparèixer, i allà s'ha trobat una foguera de grans dimensions. Segons algunes informacions, hi havia restes biològiques que podrien ser restes òssies.

José Bretón, el pare dels petits, acompanya els agents en tot moment. Va ser a declarar voluntàriament, i en el seu vehicle es va trobar cinta aïllant i un ganivet. Però aquests descobriments no li han fet variar en la seva versió: que va perdre als nens al parc.

Mentrestant, la mare espera notícies acompanyada de psicòlegs i familiars. La parella es va separar fa poc. Els nens vivien amb la mare a Huelva, i aquest era el segon cap de setmana que es traslladaven a Còrdova. Quan van desaparèixer el pare tan sols li va dir a la seva ex parella: "Ho sento, m'ha tocat al meu perdre'ls".

Mònica Terribas denuncia interessos privats que volen afeblir TV3

Mònica Terribas ha publicat l'article 'TV3: volem un mirall trencat?' a la web de TV3 com a resposta a les constants crítiques a Televisió de Catalunya per part de sectors empresarials espanyols i després d'unes polèmiques declaracions de Duran i Lleida on aquest anunciava més retallades al servei públic televisiu. A l'article la directora de TV3 denúncia interessos privats contra aquesta televisió: 'En cap cas tirarem el barret al foc perquè uns quants interessos privats disfressin de crisi el seu intent d'esquerdar una eina de país i els valors que representa'. Tot i que no ho menciona tothom te al cap 8TV, la cadena del grup Godó que financia Rahola i Cuní i portaveu de la dreta neoliberal.

En l'article, publicat a la web del 324.cat, la directora defensa que estalviar no ha impedit fer una millor oferta: 'Hem reduït la producció de programes propis o en col·laboració amb el sector audiovisual, renegociat a la baixa els seus costos, hem comprat menys produccions estrangeres, hem disminuït les inversions tecnològiques, i hem eliminat societats i càrrecs directius per reduir la nostra estructura empresarial. Això, però, no ens ha impedit donar als nens un canal propi en català, dedicar a la cultura i al documental més hores d'emissió que mai, obrir espais de debat social i de reflexió, donar més atenció a col·lectius, interessos i esports minoritaris, rendibilitzar els drets esportius i disminuir-ne els costos amb noves negociacions de cara al futur'.

Funció social: 20% de televisió en català


La part més incisiva de l'article denúncia interessos privats que volen debilitar la televisió de Catalunya:'En aquests moments, el servei públic que fem el volen posar en el punt de mira. És fàcil perquè és l'aparador més potent que tenim del país, eina fonamental de cohesió social, territorial i expressió de la nostra realitat nacional, però també competidor en català dels grups mediàtics privats, principalment espanyols, que ara fan menys beneficis que abans, sense deixar de guanyar molts diners. Aquests operadors, no contents d'haver aconseguit que la nova llei de l'audiovisual espanyola disminueixi els recursos i la competitivitat del servei públic de TVE, i també del nostre, ara fan pressió per debilitar-nos encara més amb l'argument de la crisi. Però fóra bo que no confonguéssim els interessos privats amb la realitat. Aquest rerefons existeix, i val la pena recordar-lo quan, des de determinats mitjans o plataformes d'opinió, només s'assenyala el cost del servei públic i no es parla mai de la funció social que complim. No són accents innocents els que s'omplen la boca de xifres –encara que siguin falses–'

TV3 motor de la indústria audiovisual

Terribas recorda i reivindica la funció social de Televisió de Catalunya pel que fa a la llengua, als valors i a la cultura: ' Ho fem perquè és la nostra funció, perquè hi creiem i perquè som un servei públic bolcat en la nostra realitat social, cultural i econòmica. Per això, hem batallat per fer més hores d'emissió en llengua catalana: ara mateix, els nostres canals concentren gairebé el 20% de l'audiència televisiva del nostre país. La resta és majoritàriament consum en castellà'.

Però també destaca el paper de Televisió de Catalunya com a motor de la indústria audiovisual: ' Callen que un terç de la inversió del nostre servei va a parar directament a la creació de llocs de treball del sector privat audiovisual, fort en el nostre país i amb molt de talent, a través del cinema, els documentals, l'animació, les productores de continguts i de serveis, els distribuïdors independents, els estudis de doblatge i tants altres àmbits que depenen de la nostra força davant d'altres mercats. Som i continuarem sent el motor de la indústria audiovisual catalana, per encàrrec del Parlament de Catalunya, i impulsors de la nostra cultura i la nostra llengua a través dels màxims canals possibles'

Servei a la societat


Al llarg de tot l'article Mònica Terribas fa pinya amb els professionals i també amb les empreses del sector i explica els esforços per fer més amb menys i la voluntat de seguir-ho fent: 'Som conscients que travessem una situació duríssima i, com hem fet des del 2008, treballem amb responsabilitat i criteris d'austeritat per reduir la despesa sense laminar la potència del nostre servei. Els anys que tenim al davant ens permetran repensar com treballem per adaptar-nos a una nova etapa, en la qual menys recursos han de crear més continguts i difondre'ls a través de totes les plataformes possibles. És la nostra obligació trobar camins alternatius als quals hem tingut fins ara, per evitar fer marrada, i ho farem des del criteri de servei a la societat i a la qualitat que fan possible els nostres professionals'