dimarts, 25 d’octubre de 2011

L'ONU condemna per vintena vegada el bloqueig contra Cuba

L'Assemblea general de l'ONU ha condemnat avui per vintena vegada el bloqueig dels Estats Units contra Cuba impost fa gairebé cinquanta anys i ha exigit a Washington que l'aixequi. En una votació que es repeteix des de fa vint anys, l'Assemblea General ha demanat per 186 vots a favor, dos en contra -Estats Units i la seva colònia Israel- i tres abstencions -Illes Marshal, Micronèsia i Palau- que Washington retiri el bloqueig. Els "representants de Líbia" i Suècia no estaven presents.

Aquest organisme també va aprovar una resolució en què es demana que es respecti la igualtat sobirana dels països, la no ingerència en els assumptes interns i la llibertat de comerç i navegació en aigües internacionals, com recull la Carta fundacional de l'organització.

El document també demana que s'eliminin les normes i lleis unilaterals que afecten el comerç i als intercanvis d'altres països afectant a la seva sobirania, segons el portal de notícies Premsa Llatina.

L'Assemblea General va mostrar també la seva preocupació per l'aprovació de noves mesures per part dels Estats Units que reforcen i amplien el bloqueig i "pels efectes negatius d'aquestes mesures sobre la població cubana i els nacionals de Cuba residents en altres països".

L'organisme va demanar que "els Estats en els que existeixen i continuen aplicant lleis i mesures d'aquest tipus a què, en el termini més breu possible i d'acord amb el seu ordenament jurídic, prenguin les mesures necessàries per derogar o deixar-les sense efecte".

La primera votació de condemna al bloqueig va tenir lloc el 24 novembre 1992 quan 59 països van votar a favor, tres en contra i es van produir 71 abstencions.

ICV-EUiA demana la compareixença del conseller Mena perquè expliqui "l'inconnex" pla d'ocupació

El vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Jordi Miralles, ha comparegut aquesta tarda amb el diputat Joan Boada per analitzar temes d’actualitat parlamentària. Miralles s’ha referit al pla d’ocupació presentat avui pel conseller Francesc X. Mena, que per al diputat roig i verd és més bé “un pla sobre la prestació que reben les persones aturades, perquè no serveix per a crear llocs de treball”. Miralles ha recordat que l’atur és el primer problema del país, que afecta a 600.000 persones i a un 41% de la joventut, “i sembla que el conseller Mena no se’n adona”, ha dit el diputat d’ICV-EUiA, que ha qualificat el citat pla d’“inconnex” i ha afegit que “arriba tard i malament”.

Miralles ha criticat també que el conseller d’Empresa i Ocupació no hagi tingut en compte l’opinió als agents socials, “no hi ha cap referència ni als sindicats ni als empresaris, no s’ha buscat un marc de concertació”, s’ha exclamat el diputat, que ha senyalat que bona part dels recursos econòmics destinats provenen precisament de les aportacions d’ambdós col·lectius. “Tampoc es fa cap referència al sector públic, ni a la reforma laboral que ha fet créixer l’atur a Catalunya i a l’Estat espanyol, ni a les conseqüències de l’economia submergida”, ha seguit dient Miralles. “Mena torna a mostrar una incapacitat manifesta”, ha expressat el vicepresident d’ICV-EUiA, al temps que ha alertat al Govern de CiU que procuri no tornar a caure en la “injustícia” que a l’estiu van patir els perceptors de la RMI “i ara a la tardor els hi pot tocar a les persones que reben la prestació per atur”.

A més, Miralles ha retret Mena que posi en primer terme les empreses de treball temporal (ETT) i s’ha preguntat si “aquesta lògica de menystenir el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i defugir la responsabilitat de les administracions de crear ocupació” pot representar “posar les bases per la seva privatització”. En conclusió, per Miralles: “Mena torna a demostrar que és part del problema, doncs no té solucions”. Per aquest motiu, el grup parlamentari d’ICV-EUiA ha demanat avui mateix la compareixença del conseller d’Empresa i Ocupació per a què expliqui la seva proposta.

La citació de parlamentaris per part de l’Audiència Nacional, “un despropòsit”

D’altra banda, Miralles ha explicat que el grup d’ICV-EUiA no comparteix el “despropòsit” que els fets ocorreguts a l’entrada del Parlament el 15 de juny passat s’hagin elevat a l’Audiència Nacional, “una instància judicial a dissoldre”, i ha deixat clar que cap diputat ni diputada de la coalició van presentar denúncia: “El nostre grup ja va prendre posició sobre els fets i no tenim res més a afegir, l’Audiència Nacional s’ho hagués pogut estalviar”, ha conclòs Miralles respecte a la citació que han rebut Joan Boada i Salvador Milà, a més de 8 diputats i diputades d’altres formacions i el mateix president de la Generalitat.

Valoració de la darrera enquesta del CEO


Preguntat pels periodistes sobre l’enquesta publicada avui pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que ara depèn de Presidència, Miralles ha declarat que les preguntes del Govern “són intencionades” i que “hi prima l’eix identitari per sobre del social”, però ha volgut quedar-se amb les següents dades: “per a la ciutadania el primer problema és l’atur, la majoria del país se situa en el centre-esquerra, la nostra coalició manté una fidelitat de vot superior al 70% tant pel que fa a les eleccions catalanes com espanyoles, i respecte al fet nacional i el model d’estat, el resultat de l’enquesta reflecteix la pluralitat que hi ha a Catalunya: tot i que un 45% dels enquestats es mostrin favorables a la independència, una majoria es decanta per una Catalunya dins d’un estat federal”.

Un model de finançament acompanyat d'una reforma fiscal i la lluita contra el frau

Per la seva part, el diputat Joan Boada ha presentat les conclusions de la Comissió d'Estudi d'un nou model de finançament més just per Catalunya, entre les que ha destacat la necessitat de condicionar el nou model de finançament a la millora de la lluita contra el frau i a un increment de la pressió fiscal sobre l'economia especulativa, les activitats més contaminants, i les rendes més altes, perquè sinó, "és impossible millorar el sistema de finançament". Així, Boada ha assegurat que ICV-EUiA no donarà suport a cap proposta de concert econòmic que no inclogui un augment dels ingressos via impostos perquè seria "enganyar la ciutadania". "Si no s'augmenten els ingressos i es fa més gran el pastís no pot haver-hi un model més just".

"No acceptem que es pugui lligar el model de finançament amb el fonamentalisme del dèficit com porta a terme CiU", ha dit Boada, i ha afirmat que "volem ser fonamentalistes amb la millora de l'Estat del Benestar i només pot passar per un augment dels ingressos via pressió fiscal". Igualment, el diputat d'ICV-EUiA ha dit que el Govern hauria de convocar una "consulta popular" sobre el model de pacte fiscal per enfortir la posició negociadora del Govern juntament amb una consulta simultània perquè la ciutadania pugui optar si cal augmentar la pressió fiscal a les rendes més altes o si prefereixen que es continuïn retallant serveis bàsics.

Boada ha remarcat que comparteix el sentit de l'informe de l'Institut d'Estudis Autonòmics i de les intervencions que asseguren que la proposta de pacte fiscal per Catalunya té cabuda tant en l'Estatut com en la Constitució. Igualment, Boada ha remarcat que "queda clar que amb una proposta de pacte fiscal no es resolen els efectes de la Sentència del TC sobre l'autogovern de Catalunya i ha exigit que "es pugui discutir el que el TC va posar en dubte i que en aquests deu mesos no s'ha fet res".

Les conclusions també posen de manifest la situació greu que viuen els ajuntaments per falta d'un finançament just i adequat al seu nivell competencial, per la qual cosa cal un model que estableixi un sistema de finançament pels ens locals mitjançant una llei que ha de tenir com a principis bàsics l'autonomia local, la coresponsabilitat fiscal, la solidaritat i el reequilibri territorial.

Tot i que Boada ha valorat molt positivament les compareixences, igual que fa el document de les conclusions, el diputat ha criticat tant les presses i la manca de debat entre els grups com que la Comissió d'Estudi hagi estat a porta tancada als mitjans de comunicació que haurien pogut transmetre a la societat el debat en el si de la Comissió.

Pel que fa al model d'ICV-EUiA, Boada ha detallat el model de "concert econòmic solidari" que garanteixi la suficiència financera de l'autogovern que, a més, ha dit, pot ser el "model de consens" entre els que volen un "pacte a la basca" i els que volen mantenir el model actual. Així, Boada ha explicat que ICV-EUiA aposta per un pacte fiscal que doti a la Generalitat de la capacitat de recaptar tots els tributs imposats a Catalunya, mitjançant la seva Administració Tributària pròpia, i que s'haurà de coordinar amb la resta d'administracions de l'Estat en tasques d'inspecció.

El model de la coalició roig i verda també detalla, entre d'altres qüestions, la participació en el finançament de l'UE segons els mecanismes establers, la contribució a un fons d'anivellament on hi participin totes les CCAA i que serveixi per garantir a tot l'Estat una prestació equitativa de serveis bàsics a igualtat d'esforç fiscal i la contribució a un fons de desenvolupament solidari de les CCAA amb menys recursos. De la mateixa manera, el finançament dels ens locals també ha de formar part del finançament de la Generalitat i s'haurà de determinar el seu finançament adaptat a la redistribució competencial.

EL model de concert econòmic solidari, ha dit Boada, estaria emmarcat en la "transparència", la "lleialtat institucional" i la relació bilateral entre Catalunya i l'Estat.

CiU, ERC, ICV-EUiA i SI es posen d'acord pel concert català

CiU, ERC, ICV-EUiA i SI han deixat aquest dimarts en minoria al Parlament a PSC, PP i Ciutadans en el seu rebuig al fet que Catalunya demani a l'Estat un model de concert econòmic equiparable al d'Euskadi i Navarra. De votar en el ple, cosa que probablement s'ajornarà fins a principis del 2012, els quatre grups favorables tindrien un àmplia majoria absoluta de 86 diputats enfront dels 49 que comptabilitzarien les formacions que s'oposen.

No sembla estar per la tasca el PSC, que ha elaborat un document de conclusions a la comissió parlamentària del concert econòmic que qüestiona obertament l'encaix legal que CiU planteja per donar cobertura jurídica a la seva proposta de pacte fiscal.

Els socialistes catalans no donen detalls en aquest document del seu model de "pacte fiscal federal", perquè tenen previst fer-ho el dijous, i es limiten a reivindicar els fruits que ha donat el model vigent ia demanar la "revisió" d'aquest model "abans de 2013 "per obtenir més recursos. El PSC veu aquest full de ruta proposat per CiU "plena d'interrogants" i sense "suficients garanties jurídiques".

Des d'ICV-EUiA, es reclama que es prolonguin els treballs de la comissió d'estudi del pacte fiscal perquè es puguin debatre més detalladament les propostes dels grups parlamentaris i emplaça de nou el Govern a convocar una consulta popular amb l'objectiu d'enfortir el seu posició negociadora.

El grup ecosocialista considera que pràcticament no s'han debatut les propostes dels diferents grups parlamentaris, cosa que "aconsellaria que la comissió continués la seva tasca sense presses derivades de la situació política", segons es constata en el document.

El grup parlamentari conclou que dels testimonis dels experts es desprèn que una proposta de pacte fiscal que acosti Catalunya al model de concert econòmic no necessita d'una reforma de la Constitució ni l'Estatut.

Després de presentar tots els partits aquest dimarts les seves conclusions, s'obre un termini de tres dies fins divendres perquè negociïn un document conjunt, el que ara sembla difícil a causa de les posicions allunyades que demostren els partidaris i detractors del concert.

El TSJC reprèn Felip Puig per vulnerar el dret de manifestació


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó al moviment del 15-M i ha reprès al departament d'Interior per vulnerar el seu dret a manifestació, el 18 de setembre, al imposar-condicions sense "justificació suficient" i sense donar-los temps per recórrer. En la sentència, la secció segona de la sala contenciosa administrativa del TSJC estima el recurs presentat pels organitzadors de la manifestació, que es va celebrar el diumenge 18 de setembre a Barcelona, ​​en considerar que la conselleria que dirigeix ​​Felip Puig va vulnerar els drets fonamentals de reunió i de tutela judicial efectiva.

El tribunal imposa a Interior les costes del procés perquè considera que va cometre "temeritat en la defensa de l'actuació impugnada", ja que va generar "unilateralment inseguretat jurídica" als demandants i perquè no va donar temps suficient als convocants per recórrer les condicions que els havien imposat sense "justificació suficient".

La manifestació va ser convocada per al diumenge 18 de setembre a la tarda a Barcelona, ​​igual que en altres ciutats espanyoles, en el marc de les protestes del moviment de "indignats" en contra de les retallades, en un recorregut que s'iniciava a la plaça de Catalunya i finalitzava a l'Arc de Triomf.

Resolució tardana

Malgrat que la convocatòria de la manifestació va ser comunicada a la Generalitat el 5 de setembre, el departament d'Interior va dictar una resolució el divendres 16 de setembre al migdia, tan sols dos dies-inhàbils-abans de la marxa, en què imposava una sèrie de condicions, com no poder ocupar algunes calçades, que el TSJC no considera justificades.

Segons el tribunal, en ser inhàbils els dissabtes i els diumenges, els convocants no van poder recórrer la resolució d'Interior abans de la celebració de la manifestació, cosa que els va sumir en una situació de "inseguretat jurídica", ja que a més van ser advertits per la Generalitat que si no complien les seves indicacions podien ser sancionats.

El TSJC també qüestiona les condicions imposades per Interior, que va prohibir l'ocupació de calçades i, per exemple, en el cas de Via Laietana va assenyalar als convocants que "en cap cas s'ocuparan els carrils de sentit ascendent" o els va ordenar permetre el pas de vehicles pel passeig Lluís Companys i carrers adjacents.

El tribunal considera que l'administració està plenament habilitada per limitar el dret de reunió en les vies públiques en funció de la mobilitat i la circulació, però estima que en aquest cas no estaven justificades les condicions imposades per Interior, es tracta d'un diumenge al tard, quan és "notori" que la circulació disminueix.

A més, el TSJC subratlla que Interior també va haver atendre la previsió d'assistència o capacitat de convocatòria dels promotors i no deixar al criteri d'aquests haver de circular per un costat de l'espai públic o per un altre en funció del nombre d'assistents.

Un vot particular que no veu imposició

La decisió del TSJC ha comptat amb un vot particular del magistrat Javier Bonet, que també considera que el retard en la notificació de la resolució vulnerar els drets dels convocants, encara que discrepa dels seus col·legues sobre les condicions al recorregut, perquè estima que no van ser una imposició, sinó una "indicació" el compliment estava subjecte al nombre d'assistents, pel que en aquest cas no es van vulnerar drets.

No obstant això, aquest magistrat admet que la resolució d'Interior va ser "desafortunada en la seva redacció, en estar formulada en termes imperatius".

Un estudi rebat les afirmacions de Duran sobre educació i immigrants

"Tenir molts alumnes immigrants no vol dir tenir pitjors resultats" en un centre educatiu. Així de clar ha estat el catedràtic de l'UAB, Ferran Ferrer, segons les conclusions d'un estudi realitzat per la Fundació Bofill. Així, l'elevat nombre d'immigrants en un centre escolar "perjudica els resultats dels alumnes immigrants" però els nadius "no se'n veuen tan afectats". L'alumnat immigrant doncs no baixa el nivell dels autòctons, contràriament a l'afirmació recent del candidat de CiU, Josep Duran i Lleida, qui afirmà: "No és el mateix el que porta el fill a una escola privada o concertada, que el que el porta a una escola pública, hi ha molts immigrants a les escoles i això comporta un endarreriment en el rendiment global de l'aula".

Però per Ferrer, el més preocupant és que Catalunya és el país on les diferències educatives entre immigrants i autòctons és més gran, amb un total de 82 punts, molt per sobre la mitjana de 42 punts que hi ha a l'OCDE. Pel catedràtic aquesta diferència és "el problema més greu" que té l'ensenyament a Catalunya. La presentació d'aquest estudi també ha servit per denunciar que les dades de l'informe PISA 2009 a Catalunya no reflecteixen la realitat perquè es va excloure al 5,95% dels alumnes, quan el màxim és un 5%.

Alt percentatge d'alumnes resilients

Malgrat la desigualtat entre els escolars autòctons i immigrants, l'estudi mostra una dada positiva pel que fa als alumnes resilients. Catalunya registra un 13% d'alumnes resilients, entès com aquells alumnes que per les seves condicions socioeconòmiques i entorn familiar es preveu que tinguin un baix rendiment escolar però a l'hora de la veritat acaba tenint uns bons resultats. Aquest 13% d'alumnes resilients situa a Catalunya entre les comunitats autònomes de l'Estat amb una quantitat més alta d'aquest tipus d'escolars.

CCOO: Els salaris dels directius de la banca creixen molt més que els beneficis

El salari que van percebre els consellers i l'alta direcció de les 15 entitats espanyoles més importants (9 caixes i 6 bancs) entre 2004 i 2010, es va incrementar el 48%, el doble que l'alça del seu benefici, que va ser del 27%, segons un estudi sobre la remuneració dels consellers i l'alta direcció del sector financer presentat per COMFIA-CCOO, en què s'afegeix que durant el 2004 i 2010 la intervinguda Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) va elevar el seu benefici un 3% i la remuneració mitjana de la seva cúpula un 94%. Només la retribució del consell es va incrementar el 542%.

En el cas d'una altra entitat que ha rebut ajudes públiques, CatalunyaCaixa, el seu benefici durant aquests sis anys s'ha reduït un 53%, mentre que la remuneració mitjana rebuda per la seva alta direcció va créixer el 93%.

També, un altre grup financer que ha hagut de rebre ajudes mitjançant el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) va ser Novacaixagalicia, que va tenir un benefici del 47% menys i la seva alta direcció va veure pujar el seu salari el 68%.

L'esmentat estudi donat a conèixer avui també analitza la remuneracions que van rebre el 2010 els consellers i l'alta direcció de 34 grups financers -en aquest cas 15 bancs, 15 grups de caixes i 4 caixes rurals-. Segons aquestes dades, la remuneració total d'aquestes entitats va representar el 2,1% del benefici.

En el cas dels bancs, aquest percentatge va ser del 1,5%, en el de les caixes, el 3,6% i en el de les caixes rurals, el 5,9%.

De caixa a banc

Durant la presentació de l'informe, el secretari general de COMFIA-CCOO., José María Martínez, explica que les caixes d'estalvis que s'han bancaritzada, han duplicat els membres del seu consell i les retribucions que aquests perceben.

A més, va denunciar que aquelles entitats que han rebut ajuts públics, són les que més van incrementar els préstecs a la seva cúpula directiva.

Respecte d'aquest assumpte, José María Martínez, ha criticat la falta de responsabilitat en la regulació de les entitats financeres per part de les comunitats autònomes i el Banc d'Espanya, de qui va dir, "no haver estat molt fi".

El Banc d'Espanya no ha estat molt fi

"El primer responsable de la situació del sistema financer ha estat el Govern, que va trigar a reconèixer la crisi i en posar en marxa la reestructuració financera, i després el Banc d'Espanya, que el va acompanyar en aquesta decisió i no va agafar el toro per les banyes", sentencia.

Finalment, José María Martínez advoca perquè el Banc d'Espanya obligui a les entitats financeres, com a conseqüència de la conjuntura econòmica i al fil dels seus beneficis, a revisar a la baixa les remuneracions de l'alta direcció.

Baròmetre: CiU 22,6%, per davant del PSC, amb el 16,3%

Si les eleccions se celebressin ara, CiU colliria el 22,6% dels vots, per davant dels socialistes catalans que sumarien el 16,3% dels sufragis, mentre que el PP (que sol patir d'un important vot ocult en aquest tipus d'enquestes) es quedaria amb el 10,5%. ERC trencaria la tendència a la baixa i arribaria al 5% d'intenció directa de vot, sent l'únic partit que puja respecte al baròmetre de juny, mentre que ICV-EUiA manté la fidelitat del seu electorat i se situa en el 5,8%. Tant populars com ecosocialistes baixen respecte a l'últim baròmetre, mentre que ERC puja. A l'imatge: Un 42% dels catalans votarien per l'Independència.

CiU s'imposaria per primera vegada a Catalunya en unes eleccions generals amb 6,3 punts d'avantatge sobre el PSC, segons la tercera onada del baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) que s'ha presentat aquest dimarts.

Quant a la valoració dels líders polítics, només aproven el candidat de CiU a les generals, Josep Antoni Duran Lleida, i el president de la Generalitat, Artur Mas, mentre que el dirigent de Ciutadans (C 's), Albert Rivera, és el pitjor valorat.

Duran Lleida segueix sent el polític més ben valorat entre els catalans, com va passar en l'últim baròmetre, amb una puntuació de 5,81 (entre 0 i 10), seguit del president català, Artur Mas, amb un 5,43. La resta de dirigents polítics, en canvi, suspenen.

El nou president d'ERC, Oriol Junqueras, es situa en tercera posició, amb una puntuació de 4,79, seguit del líder ecosocialista, Joan Herrera, amb un 4,71, mentre que la candidata del PSC a les generals per Barcelona i ministra de Defensa, Carme Chacón, ocupa el cinquè lloc amb una nota de 4,57.

Per darrere hi ha el cap de l'oposició del PSC al Parlament, Joaquim Nadal (4,55), el cap de llista d'ERC i d'ICV-EUiA, Alfred Bosch (4,54) i Joan Coscubiela (4,33), respectivament, i tanquen la llista la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, amb una puntuació de 3,10, i Rivera, amb un 3,02.

Les juntes electorals expulsen al Partit del 15-M denunciat pel moviment

Les juntes electorals provincials han rebutjat totes les llistes presentades pel Partit del Moviment Ciutadà maig 15 que pretenia concórrer a les pròximes eleccions generals del 20 de novembre sota les sigles del 15-M tot i que, tal com va denunciar l'Assemblea General de Sol de l'15-M, no té cap relació amb el moviment de protesta ciutadà sorgit fa cinc mesos.

D'aquesta manera, el partit que pretenia convertir-se en abanderat del 15-M en els pròxims comicis no podrà concórrer en cap de les quatre províncies en les que va presentar candidatures -Madrid, Sevilla, València i Alacant-, tant per al Congrés de dels Diputats com pel Senat.

Aquesta formació està registrada al Ministeri de l'Interior des de 2007, encara que aquest any ha canviat el nom per adoptar l'actual del Moviment Ciutadà. El seu candidat al Congrés per Madrid, José María Rivera Còrdova, té àmplia experiència com a aspirant a diputat i sempre sota ofertes electorals de diferent denominació.

Així, va ser candidat al Congrés el 2004 per aquesta mateixa província com a cap de llista del Partit dels autònoms, Jubilats i Vídues (PAE) i quatre anys abans, el 2000, va encapçalar l'oferta electoral del Partit dels autònoms Espanyols, Pensionistes i Independents (PAE) també a la Cambra Baixa.
Va aconseguir els avals necessaris

Per la seva banda, les llistes al Congrés presentades pel Partit del Moviment Ciutadà 15-M a València i Alacant estan encapçalades per Jesús Rivera Còrdova i Fernando Rivera Còrdova, respectivament, idèntics cognoms que els del número u per Madrid. La llista a la Cambra Baixa de la província de Sevilla porta de número u a Angel Luis Pazos.

Encara que el Partit del Moviment Ciutadà maig 15 si va aconseguir reunir els avals equivalents al 0,1 per cent del cens de les circumscripcions d'aquestes quatre províncies, requisit establert després del canvi en la Llei Orgànica de Règim Electoral General, les juntes electorals provincials finalment han determinat, després d'analitzar aquests avals i les llistes presentades, que no compleix les condicions necessàries.

Europa "ha d'atrevir-se a criticar Israel", diu Daniel Barenboim

Europa ha de donar suport a la creació de l'Estat palestí i atrevir-se a criticar Israel quan és necessari, considera el director d'orquestra argentí-israelià Daniel Barenboim en rebre avui el Premi Willy Brandt a Berlín: "Israel necessita ajuda, però no una submissió cega", va assenyalar el pianista de 68 anys, que va considerar "un error" seguir negant als palestins un Estat propi.

Barenboim és el primer guardonat amb el Premi Willy Brandt, que atorga el Partit Socialdemòcrata (SPD) en record de l'ex canceller i premi Nobel de la Pau.

Amb la seva orquestra Divan Aquest Oest, que reuneix joves palestins i israelians, el músic va demostrar que també persones amb diferents visions de la vida poden armar alguna cosa junts i va seguir així les petjades de Willy Brandt, va explicar en el lliurament el president de l'SPD, Sigmar Gabriel.

La primera edició del premi va concedir també una menció especial per a la directora de teatre egípcia Laila Solimann, per la seva valentia en reflectir la revolució d'Egipte en la seva obra.

El Premi Willy Brandt es concedeix per primera vegada aquest any. Daniem Barenboim, nou director musical de la Scala de Milà, dirigeix ​​a més l'òpera Unter den Linden i la Staatskapelle de Berlín.

El músic, que també compta amb la nacionalitat espanyola, va fundar la West-Eastern Divan Orchestra el 1999 juntament amb l'intel · lectual d'origen egipci Edward Said (1935-2003).

Amb aquesta orquestra de joves músics, pretén ajudar a l'enteniment entre israelians i palestins. El 2002 ambdós van ser distingits amb el premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia.

Esquerra Unida fa públic el contracte del Consell amb Calatrava sobre CACSA

Aquí poden descarregar-se el contracte de redacció de l’avantprojecte i projecte bàsic de les obres d’urbanització i d’edificació de la parcel·la M3 de la ciutat de le Arts i les Ciències de València (CACSA), signat pel Consell i l’arquitecte Santiago Calatrava, i que després de molt mesos de reclamacions ha aconseguit EUPV del Consell.

CONTRATO DE REDACCIÓN DEL ANTEPROYECTO Y PROYECTO BÁSICO TORRES DE CALATRAVA (CACSA) (1.6 MiB)

Llegir també:
http://reportatges.sirius.cat/2011/09/santiago-calatrava-larquitecte-mimat.html
Santiago Calatrava, l'arquitecte mimat del PP per fer projectes i facturar a Suïssa (4)

Gener 2011: L'arquitecte Santiago Calatrava (foto amb Francisco Camps i Carlos Fabra) va declarar com a imputat en l'anomenat cas "Palma Arena, per realitzar un avantprojecte per a un palau de l'òpera a Palma, per encàrrec de l'expresident balear Jaume Matas en la passada legislatura que va costar 1,2 milions d'euros al poble balear però no va arribar a executar-se, per prohibició de la Junta Electoral el 2007, car el projecte va ser anunciat a un mes de les eleccions autonòmiques tot i que s'havia adjudicat a l'abril de 2007.

El Suprem anul·la la condemna a 15 membres de Segi per pertinença a ETA

El Tribunal Suprem ha anul·lat la condemna de sis anys de presó imposada per l'Audiència Nacional a 15 membres de Segi per pertinença a ETA perquè no es van motivar suficientment les condemnes en no fer refererncia a les proves practicades que va demanar la defensa i que van ser acceptades en un primer moment. La sentència s'ha donat a conèixer aquest dimarts, però té data del 30 de setembre, abans que ETA anunciés el passat 20 d'octubre "el cessament definitiu de la seva activitat armada".

A l'octubre de 2010 l'Audiència Nacional va condemnar a Ekaitz de Ibero, Pello Maria Lamarca, Mikel Arretxe, Unai Pérez, Egoi Alberdi, Oier Lorente, Adur Fernández, Aitor Olaizola, Asier Mariezkurrena, Imanol Ander Vicente, Nahikari Otaegi, Urko Picaza, Beñat Apalategi, Igor Álvarez i Ekaitz Ezkerra per un delicte d'integració en banda armada.

La sentència va considerar provada la "participació directa, material i voluntària" en l'organització juvenil il·legalitzada dels condemnats, als quals va assenyalar com a integrants de diferents taldes de Sant Sebastià que van participar en diversos actes de violència urbana fins que van ser detinguts entre octubre i desembre de 2007.

No obstant això, la Sala Penal del TS ha decidit admetre els recursos interposats pels 15 processats i tornar les actuacions a l'Audiència Nacional perquè dicti una nova sentència "d'acord a dret".

Proves acceptades que no apareixen en la sentència


Segons el Suprem, que no entra a examinar altres motius al·legats pels condemnats, durant el judici oral es van admetre i practicar, a petició de les defenses, diverses proves testificals, pericials i documentals sobre les quals "no apareix cap referència" a la sentència recorreguda.

La Sala Penal del TS recorda que la seva jurisprudència "proclama que el deure de motivar s'estén tant a la prova de càrrec presentada per l'acusació com la de descàrrec oferta per la defensa", ja que si no es fa així no es donaria satisfacció a les exigències constitucionals del dret a la tutela judicial efectiva.

En aquest sentit, explica que, com assenyala la doctrina del Tribunal Constitucional, això no implica que la ponderació de les proves es faci de manera detallada, ni que es dugui a terme de la manera pretès pel recurrent, sinó només que s'ofereixi una explicació per al seu rebuig.

En conseqüència, el TS anul·la la sentència condemnatòria i ordena que es dicti una nova en la qual "s'esmeni la falta de motivació".

El linxament de Líbia

Rafael Correa, d'Equador, ha estat, potser juntament Veneçuela, el país que més rotundament ha criticat la invasió de Líbia per l'OTAN i els seus mercenaris d'Al-Qaida, i que encara, després del crim de guerra comès contra Gadaffi (un més dels molts comesos contra el poble libi) ha assegurat que igual que mai va reconèixer el Consell de Transició libi, seguirà sense reconèixer-ho: "Estem contra tot intervencionisme estranger", i "no ha de venir l'OTAN a voler resoldre'ls el problema" als libis, va expressar el canceller encarregat de l'Equador, Kintto Lucas.

Mentre l'ONU s'ha transformat en mamporreros de l'imperialisme, tot i ser creada per assegurar l'autodeterminació i solidaritat de les nacions, precisament davant intervencions estrangeres, i potser perquè ja no hi ha un poder alternatiu que pari els peus a les ambicions desmesurades de els criminals capitalistes, el cor de països sotmesos aplaudeixen la seva decisió de destruir Líbia i assassinar als seus líders per poder saquejar els seus recursos naturals.

Sota la farsa que han acudit a socórrer al poble libi que sol·licitava la seva urgent intervenció, cal recordar quina és la veritat per la qual l'imperi de la llei tan invocat pels governants dels països sotmesos al capital es transforma en fum: " Líbia és la principal reserva petrolífera d'Àfrica i s'estima que encara no s'ha explotat ni la tercera part dels seus recursos".

Vegem que és el que ha molestat tant a l'imperi dels bàrbars:

El 2009, Gadaffi va presentar al seu govern un pla que incloïa tres punts principals:

• Nacionalització dels hidrocarburs.

• Desmantellament de la burocràcia ministerial i gestió directa de l'executiu per òrgans populars.

• Distribució directa i equitativa dels ingressos del petroli als ciutadans.

Aquesta reforma cap a la encara més gran democratització del país (cal recordar que els libis han donat mil voltes en democràcia als esclaus amb il·lusió de ser lliures d'Occident) va provocar que l'oposició al govern (també cal recordar que Gadaffi no tenia cap poder executiu) va sorgir precisament d'entre les elits polítiques i no del poble.

Curiosament, el Congrés Popular va aconseguir ajornar uns mesos el pla de Gadaffi de socialitzar la riquesa directament al poble, un cop nacionalitzat el petroli. I curiosament també, i just quan van aparèixer les anomenades "primaveres" del món àrab que al final han estat un pèssim tardor per les seves llibertats (vegeu Tunísia o Egipte), també van aparèixer grups armats dirigits per un ex-ministre afirmant representar el poble.

Una altra raó important perquè els tentacles del feixisme imperialista es clavessin a Líbia va ser que Gadaffi va decidir impulsar, recolzant-se en les reserves del seu Banc Central ($ 200 mil milions i 144 tones d'or), el dinar d'or com a moneda de la Unió Africana per substituir el dòlar, l'euro i també al petrodòlar. És a dir, pretenia reptar als poders financers creant un Banc capaç de generar liquiditat, al marge dels poders mundials... Una cosa que la màfia financera mai havia de permetre (recordem el que li pas a Ceausescu quan va convertir a Romania en un país sense deute extern i amb un potencial industrial i generador de riquesa amenaçant).

En el cas de Romania, després del cop d'estat de 1989 no només es van privatitzar les indústries i les mines, és a dir, la riquesa romanesa, sinó que vilment es va destruir, deixant als romanesos nus i pobres com a càstig per la seva gosadia de demostrar que és possible l'autosuficiència...

Gadaffi era tan respectat a l'Àfrica, pel seu paper unificador i alliberador, que un dels néts de Nelson Mandela es diu Gaddafi. Va ser inspirador de la lluita, donant suport, finançant i armant al moviment anti-apartheid en la seva lluita contra el govern de la minoria blanca.

Gadaffi promocionar la creació dels Estats Units de l'Àfrica per rivalitzar amb els EUA i la Unió Europea (UE). Volia unes forces armades africanes que defensessin Àfrica, una moneda comuna, i un passaport africà... Últimament havia proposat a Veneçuela la creació d'una OTAN africamericana per defensar els països sobirans de les invasions i ingerències del feixisme imperialista europeu i ianqui.

Per evitar el que Gadaffi significar, l'OTAN a les ordres de les màfies capitalistes han fet de nou efectiu l'anomenada de Rosa Luxemburg, Socialisme o Barbàrie, optant per l'únic camí pel qual poden continuar la seva dominació sobre treballadors, ciutadans i pobles, el segon. Així, no només han linxat, torturat i assassinat a Gadaffi, el que és el de menys, doncs Gadaffi, com el mateix va dir, viurà per molts anys en el cor dels libis, sinó que el veritable objectiu és linxar a Líbia, per que recordi que un poble no pot gosar desafiar el capitalisme sense conseqüències.

Gadaffi ha estat un símbol en vida i el seguirà sent en la mort... Assassinat a l'han intentat assassinar al poble libi. Però l'exemple ofert pel revolucionari libi i el seu poble en la lluita per la seva dignitat i independència, no només de la seva, sinó dels pobles del món, farà que milions dels mercenaris enviats pels grans capos del sistema com a carn de canó a assegurar els seus interessos a base de mort i destrucció perdin la vida en terra aliena. Fins que un dia siguin els grans criminals els que acabin jutjats (i segurament, al contrari del que ells solen fer, ho seran amb un judici just).
Jose Luis Forneo

La lluita contra els paradisos fiscals reporta 14.000 milions d'euros a 20 països

La lluita contra l'evasió de diners a paradisos fiscals ha permès recaptar en impostos 14.000 milions d'euros suplementaris en 20 països a partir de l'acció del G-20 dels dos darrers anys, ha anunciat el secretari general de l'OCDE, Ángel Gurría: "Això és una contribució important per a la consolidació fiscal" en un context de crisi en què ha hagut de retallar la despesa pública, subratlla Gurría, a l'inici a París de la quarta reunió del Fòrum Global sobre la Transparència i l'Intercanvi d'Informació fiscal.

Gurría avança alguns elements que l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) presentarà la setmana que ve a la cimera del G-20 de Cannes, i destaca que l'establiment d'estàndards internacionals i la vigilància que s'ha posat en marxa ha fet que molta gent decideixi pagar.

Itàlia, la que més ha recaptat

Segons l'informe de l'organització, el país que més ha aconseguit ingressar des de la tardor de 2009 per l'acció contra els paradisos fiscals ha estat Itàlia, amb 5.600 milions d'euros addicionals, seguit per Estats Units amb 2.700 milions de dòlars (2.000 milions de euros), Alemanya amb 1.800 milions d'euros i França amb 1.000 milions d'euros.

A continuació apareixen Canadà amb 620 milions, Corea del Sud amb 510 milions d'euros, Brasil amb 315 milions, Espanya amb 260 milions, Regne Unit amb 260 milions, Turquia amb 225 milions i Austràlia amb 150 milions.

"Estem canviant les coses", afirma Gurría i posa l'accent en l'efectivitat del dispositiu posat en marxa pel Fòrum Global, que ha suposat l'examen de 59 jurisdiccions, de les quals 32 han modificat la seva normativa fiscal per adequar-se als estàndards internacionals, i la signatura de 700 acords bilaterals d'intercanvi d'informació fiscal.

Gurría apunta que "14.000 milions és el principi" ja que molts dels 700 acords bilaterals "no s'apliquen encara" i "no estan actuant de la forma més efectiva", i hi ha casos d'alguns que ja estan en marxa però no funcionen bé, amb la qual cosa hi ha camp per seguir millorant.

"Això és el principi", assenyala abans d'indicar que un total de 105 jurisdiccions de tot el món s'han incorporat als treballs del Fòrum Global.

Sancions i secret bancari

Recorda que en aquesta instància "no tenim ni mandat ni capacitat legal" per aplicar sancions contra els paradisos fiscals, que és una qüestió que correspon "als països individualment".

I pel que fa al secret bancari, també va insistir que l'objectiu no és anul · lar-sinó "eliminar l'obstacle" que pot suposar per a la transmissió d'informacions perquè es compleixin les obligacions fiscals.

De cara a la cimera del G-20 de la setmana vinent, el secretari general de l'OCDE -que estarà present a Cannes- avança que el seu missatge als líders allà serà que "hem de seguir posant aquest tema en primera línia de la nostra acció política (...) perquè no és només una qüestió tècnica "ia més perquè en el combat contra l'evasió fiscal" la feina no s'acaba mai "ja que" la gent és molt creativa "i hi ha jurisdiccions que es presten.

Mas haurà de declarar a l'AN pels fets del 15-J al Parlament

El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco ha citat a declarar en qualitat de perjudicats pel bloqueig del Parlament del dia 15 de juny al president de la Generalitat, Artur Mas, i a deu diputats més. Són Montserrat Tura, Joan Boada, Gerard Figueras, Josep Maria Llop, Jordi Turull, Alfons López Tena, Ernest Maragall, Anna Isabel Marcos, Salvador Milà i Santi Vila.

Els tres primers tenen cita el 13 de desembre; els quatre següents el 14 de desembre, i els tres últims el 15 de desembre. Artur Mas podrà escollir una d'aquestes tres dates, o bé rebre el jutge al seu despatx, o bé declarar per escrit.

El CNT libi no revelará el lloc on ha enterrat Gaddafi

Muammar al-Gaddafi va ser enterrat durant el matí de dimarts en un lloc del desert que no serà revelat, va anunciar un funcionari del governant Consell Nacional de Transició (CNT) libi, citat per la televisora ​​Al-Jazira. L'informe no va aportar més detalls respecte a l'enterrament, que marca el final d'una pertorbadora exhibició, de gairebé cinc dies, del cadàver, el qual era guardat en un frigorífic per a aliments a la ciutat costanera de Misrata, a l'oest de Líbia.

El cadàver de Mutassim, fill de Gaddafi, també va ser col·locat a la nevera i posat en exhibició.

Reuters va reportar el dilluns que militants del CNT, encarregats de custodiar els cossos, "col·locar bosses de plàstic sota d'ells ja que fluids els degotaven". Al-Jazira va mostrar imatges dilluns que indicaven que persones encara tenien accés als cadàvers per fer fotografies.

La tribu a la qual pertanyia Gaddafi i la seva família han sol · licitat que se'ls lliurin els cossos per realitzar una ràpida cerimònia fúnebre d'acord amb les tradicions islàmiques. Aquesta sol·licitud va ser denegada pel CNT, que internament va tenir diferents opinions respecte a la forma, el temps i el lloc per a l'enterrament de Gaddafi.

El president del CNT, Mustafa Abdel Jalil, va dir dilluns que, en atenció a les peticions fetes per la comunitat internacional, el consell formarà un comitè que aclarirà les circumstàncies de la mort de l'ex líder libi després de la seva captura a Sirte la setmana passada.

Presentació de propostes del Pacte per l'Ocupació

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, juntament amb el secretari de Seguretat Social i Previsió Social Complementària, Carlos Bravo, el secretari d'Estudis, Rodolfo Benito, i el responsable del Gabinet Econòmic confederal de CCOO, Miguel Ángel García, han presentat en roda de premsa la proposta que ha elaborat el sindicat per assolir un "Pacte per l'Ocupació", i que inclou importants iniciatives en matèria de rendes, preus, habitatge, fiscalitat, sistema financer i ocupació jove.

Unes propostes que es recullen en sengles Quaderns d'Informació Sindical, als quals pots accedir a través d'aquest nou número de Gaceta Sindical.
http://www.ccoo.es/comunes/temp/recursos/1/1077816.pdf

Cuba espera una condemna aclaparadora a l'ONU al bloqueig dels EUA

Cuba espera que els països del món condemnin "aclaparadorament" a l'Assemblea General de l'Organització de Nacions Unides (ONU) el bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pels Estats a l'illa des de fa gairebé mig segle. Aquest dimarts, es votarà un projecte de resolució contra aquesta situació que li ha causat a la nació caribenya pèrdues per més de 900.000 milions de dòlars.

"Demà dimarts l'Assemblea General de les Nacions Unides reclamarà aclaparadorament la fi del setge econòmic imposat pels Estats Units contra Cuba, que s'erigeix ​​com monumental símbol del fracàs d'una política sostinguda per més de mig segle amb la finalitat de destruir la resistència d'una nació en defensa de la seva sobirania", va assenyalar el setmanari oficial Treballadors.

L'òrgan de la Central de Treballadors de Cuba (CTC) preveu que la comunitat internacional "condemnarà el bloqueig com ho ha fet ininterrompudament durant els últims 19 anys, perquè imposa un càstig il·legal, injust i èticament inacceptable al poble cubà".

L'Assemblea General de Nacions Unides completarà aquest dimarts dos dècades de condemnes anuals consecutives contra el bloqueig imposat per Estats Units a Cuba.

El 2010 la resolució va ser aprovada per 187 vots a favor, dos en contra (Estats Units i Israel) i només tres abstencions (Micronèsia, Palau i Illes Marshall).

Fa un mes, mig centenar de governants de tot el món van reclamar des de l'Assemblea General de l'organisme multilateral l'aixecament del setge nord-americà.

La nova denúncia tindrà lloc dins del plenari del màxim fòrum mundial, integrat per 193 països que votaran un informe presentat per l'illa caribenya sota el títol: "Necessitat de posar fi al bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pels Estats Units d'Amèrica contra Cuba".

El document sosté que les mesures nord-americanes contra el poble cubà persisteixen i s'intensifiquen tot i la creixent i categòrica demanda de la comunitat internacional per ser esborrat.

"Si es pren en consideració la depreciació del dòlar enfront del valor de l'or en el mercat financer internacional, que ha estat summament elevada durant l'any 2010 i manté una tendència creixent, l'afectació a l'economia cubana seria superior a els 975 mil milions de dòlars", emfatitza l'illa caribenya en el text.

Així mateix, la major de les Antilles assegura en el seu informe que el Govern del president estatunidenc, Barack Obama, ha mantingut intacta la política de bloqueig que "transgredeix el dret a la pau, el desenvolupament i la seguretat d'un Estat sobirà".

El Govern cubà apunta que Barack Obama té prerrogatives suficients per modificar significativament el bloqueig, fins i tot sense la intervenció del Congrés, i reclama la seva aixecament "sense més demora i de manera incondicional".

El diari oficial Granma va destacar que el bloqueig, imposat al febrer de 1962 pel llavors president John F. Kennedy per forçar l'enderrocament del Govern de Fidel Castro, és un entramat de "lleis congresionales, decrets i esmenes presidencials", de marcat caràcter extraterritorial.

"De manera extraterritorial s'estén la jurisdicció nord-americana a tercers països" i es prohibeix "l'exportació a Cuba de productes que continguin processos i tecnologies originats als Estats Units", va afegir el diari.

Les votacions contra el bloqueig van començar el 24 de novembre de 1992, quan la 47 sessió ordinària de l'Assemblea va aprovar per 59 sufragis a favor, tres en contra i 71 abstencions la primera resolució sobre aquesta mesura il·legítima.