dimarts, 8 de maig de 2012

Syriza té el recolzament de Dimar i presenta els seus 5 punts programàtics

El líder de Syriza -l'IU grega-, Alexis Tsipras (foto), és el guanyador moral dels comicis després de quadruplicar els seus resultats de 2009 i quedar-se a un 2% de la victòria, i ha assegurat que per a ell és "una gran responsabilitat" intentar formar un nou Executiu. En el seu primer dia de reunions, Syriza ha rebut el sí de Dimar i dos partits progressistes que no aconseguiren representació parlamentària, però que han donat el seu suport a que Syriza formi un govern d'esquerres. El KKE -amb un 8'5% i aliat al PCPE espanyol- rebutja pactar amb altres forces -fins i tot les progressistes- a les quals acusa de "no voler acabar amb el capitalisme".

El líder de Dimar, Fotis Kuvelis, va dir que el seu partit "contribuirà a que es formi un govern i que el país eviti noves eleccions": "He dit a Tsipras que pot avançar en la formació d'un govern d'esquerra amb el suport de Dimar i amb àmplia legitimitat parlamentària", va afegir Kuvelis, qui va avisar que les línies vermelles del seu partit són que Grècia es mantingui a l'eurozona i la UE.

En canvi, el Partit Comunista KKE (26 diputats), que exigeix ​​la sortida de la UE i de l'OTAN, va rebutjar pactar amb altres forces -fins i tot les progressistes- a les quals acusa de no voler acabar amb el capitalisme, i que està convençuda que ells sols ho aconseguiran amb el seu 8'5% de vots.

Per això, va anunciar que utilitzarà el termini màxim de tres dies que li atorga la llei per buscar aliances, al contrari que els conservadors de Nova Democràcia (ND), que ahir van trigar poc més de 5 hores a anunciar el fracàs en el seu intent de formar govern.

Amb tot, Syriza reconeix que no serà fàcil arribar a un acord.

Al Parlament, de 300 escons, ND té 108 (50 de regal per ser la força més votada), Syriza 52, el Pasok 41, el nacionalista Grecs Independents 33, el Partit Comunista 26, els neonazis d'Alba Daurada 21 i Dimar (escissió de Suyriza) 19.

"Podria ser més fàcil la formació d'un govern d'esquerra si la llei electoral no oferís un regal de 50 escons al primer partit", ha manifestat Tsipras.

El líder esquerrà també va fer públics els cinc punts pels quals passa el seu programa de govern, en cas de pactes:

- La cancel·lació de les mesures del memoràndum signat entre Grècia i la UE per a la concessió del segon préstec de rescat, que incloïen retallades de salaris i pensions.

- La cancel·lació de totes les mesures que soscaven els drets dels treballadors, com l'abolició dels convenis col·lectius, també contemplada pel memoràndum.

- L'abolició de la immunitat parlamentària dels diputats, així com la reforma de la llei electoral perquè sigui més proporcional.

- Una investigació sobre els bancs grecs, la publicació dels informes secrets de la companyia BlackRock sobre aquests i reforçar el control de l'Estat sobre el sistema bancari.

- La creació d'un comitè internacional que auditi el deute grec per esbrinar quin pot ser considerat il·legítim -i per tant pot no abonar-se segons les normatives internacionals- i la declaració d'una moratòria de pagaments fins que l'auditoria culmini.

Demà, dimecres, Tsipras mantindrà reunions amb representants dels sindicats, els moviments socials i les associacions empresarials.

La ronda de contactes polítics seguirà el dijous, amb reunions amb els socialdemòcrates del Pasok, els nacionalistes Grecs Independents i els conservadors de Nova Democràcia, encara que el líder d'aquest últim partit, Andonis Samaras, ja va anunciar avui que no acceptarà unir-se a Syriza perquè, segons ha dit, "l'únic que vol (Tsipras) és formar un front d'esquerra antieuropeu".

Segons el diari "Kathimerini", aquestes trobades de Tsipras busquen reforçar la postura de Syriza de cara a una possible nova cita electoral, si finalment no s'aconsegueix un pacte per formar un Executiu amb majoria absoluta.

Enmig dels dubtes polítiques i econòmiques després dels resultats electorals de diumenge, sense majories clares per a la futura governabilitat del país, la Borsa d'Atenes va registrar un nivell mínim en gairebé 20 anys, en encadenar dos dies de grans pèrdues (6,76% el dilluns i 3,62% avui).

La incertesa també va tenir efecte en la subhasta de 1.300 milions d'euros en Lletres del Tresor a sis mesos, pels quals haurà de pagar un interès del 4,69%, enfront del 4,55% aconseguit a l'abril.

Milers d'universitaris valencians es manifesten contra l'augment de les taxes

Milers d'estudiants s'han manifestat aquest dimarts pels carrers de València expressant el "rotund rebuig" a la pujada de les taxes universitàries, amb el missatge: 'No al tasazo', i han mostrat la seva preocupació davant el "risc d'exclusió social" que suposa, en un moment d'atur i rebaixades salarials, pujar el preu dels crèdits, les matrícules i tot el cost estudiantil en general.

Els convocants han assenyalat que si les famílies ja ho estan passant malament, un increment en la matrícula disminuirà l'ingrés de joves a la universitat i augmentarà l'abandonament, per una qüestió purament econòmica.

Durant la protesta, que ha arrencat cap a les 12.15 hores des de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València sota el lema 'Per una universitat pública de qualitat' s'han pogut veure fotografies cap per avall del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i de la consellera d'Educació, Maria José Català, cosa que en el seu moment ja van fer amb el llavors responsable del ram, Alejandro Font de Mora. La manifestació s'ha celebrat en un to festiu i sense agresions policials.

Xiulets i sorolls de sirenes han acompanyat un recorregut ple de cartells en què es podien llegir coses com 'L'educació no es ven, es defensa', 'Ni escola d'elits ni fàbrica de precaris', 'Wert al wertedero', 'Xoriços torneu els diners, no ens els demaneu ',' Aquest tasazo és un cop de destral 'o' No anem a arreglar el que és culpa dels banquers 'entre globus negres com a símbol del "futur negre" que els espera als joves.

Convocada de forma unitària per representants de totes les universitats públiques valencianes, la marxa ha recorregut l'avinguda Blasco Ibáñez i ha creuat el Pont del Reial fins a la Porta del Mar, per agafar el carrer de la Pau, la Plaça Redona i arribar a la Plaça de la Verge i el Palau de la Generalitat. Durant el trajecte, els estudiants han clamat 'No, no, no a la privatització', han proposat que 'el fill de Botín treballi al Burguer King, han exigit'Menys Bankia i més educació!', i han advertit: 'Els estudiants no som milionaris!', 'No pagarem la Vostra crisi!'i 'Això no és una crisi, és una estafa!'.

Un altre testimoni de les martingales del PP i RTV al passeig de Ratzinger: "Gimeno, triler, torna ja els diners!"

Tres mesos abans que la televisió pública valenciana obrís el concurs públic per a la sonorització del viatge propagandístic nazionalcatòlic de Ratzinger a València, al febrer de 2006, l'enginyer de so que va organitzar la col·locació d'altaveus al llarg del recorregut de Ratzinger ja sabia que seria l'encarregat de fer-ho. El tècnic Miguel Torroja ha relatat aquest matí davant el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz que aquest contracte estava arreglat. Foto: Al carrer esperaven a l'imputat exdirector de RTV, Pedro García Gimeno, treballadors de RTV que l'han rebut amb crits de "farlopero" i "lladre" i "Gimeno, triler, torna ja els diners!".

La veritable adjudicatària era Special Events, la principal empresa de Francisco Correa, i Teconsa, la constructora que sobre el paper va guanyar el concurs el maig de 2006, era només una tapadora per aconseguir el negoci.

Teconsa va rebre per això 7,4 milions de fons públics però només va utilitzar 3,2 milions per a la sonorització de la campanya publicitària, segons la comptabilitat de la trama. Al maig de 2006 va guanyar el concurs tot i no tenir cap experiència en l'organització d'aquest tipus d'esdeveniments ni en instal·lacions de so. Durant la seva declaració, Torroja ha assegurat que la seva única relació amb aquesta empresa era les factures que li girava pels serveis prestats. Però que era el lloctinent de Correa, Pablo Crespo -al qual de vegades se sumava Álvaro Pérez, El Bigotes, el delegat de Gürtel a València-, qui li donava les instruccions i amb qui discutia els detalls de les instal·lacions.

El testimoni ha explicat que el mateix Crespo va ser qui es va posar en contacte amb ell, tres mesos abans que la RTVV publiqués el concurs. El número dos de la trama va parlar amb Torroja perquè fos preparant tots els equips necessaris per a l'esdeveniment el que, segons el testimoni, demostraria que en aquells dies ja sabia que la xarxa liderada per Correa havia de resultar guanyadora.

L'enginyer de so assegura en la seva declaració que, un cop que es va adjudicar el contracte públic a Teconsa, va ser Crespo qui va negociar amb ell la retribució que anava a rebre per l'encàrrec: "Teconsa no tenia ni idea d'aquest tipus de coses", ha dit el tècnic al jutge, segons els advocats de l'acusació. "Era un instrument de Special Events".

Torroja és la segona persona que denuncia el tripijoc del concurs. El responsable de Wild Electronic Design i Apogee Comunicacions, Óscar Fagio, va assegurar ahir durant la seva declaració com a imputat que va pagar 88.000 euros a Crespo per aconseguir que Teconsa li subcontractarà els treballs. Per què pagar comissions a algú que en teoria no té res a veure amb la constructora que va guanyar el contracte?

Aquest matí també ha declarat l'exdirector de RTV Pedro García Gimeno, acusat de prevaricació, suborn i malversació de cabals públics per l'adjudicació irregular. El exresponsable de Canal 9, ha assegurat, però, que el seu paper en la licitació es va limitar a aprovar la proposta de la mesa de contractació de l'empresa pública que dirigia.

Sobre els regals rebuts d'Álvaro Pérez, El Bigotes -vestits, vehicles i lliuraments de diners en metàl·lic, segons Anticorrupció-, va afirmar que eren "els normals entre dos amics" i va negar que tinguessin a veure amb el contracte de la visita del Papa. García Gimeno ha subratllat que coneix a Pérez des dels anys noranta.

Després de dues hores i tres quarts de compareixença, l'exdirector de RTVV, visiblement nerviós, ha abandonat el tribunal. Al carrer l'esperaven diverses desenes de treballadors de la seva antiga empresa que l'han rebut amb crits de "farlopero" i "lladre". Entre els cors més oïdes durant aquests moments de tensió havia el de "Gimeno, triler, torna ja els diners!".

Un empresari va pagar a la 'Gürtel' 88.000 € per la visita de Ratzinger

/2012/05/un-empresari-va-pagar-la-gurtel-88000.html

Syriza rebutja una coalició que apliqui ajustos i retallades

El líder de l'esquerra radical grega Alexis Tsipras, que avui dimarts ha rebut del President mandat per formar govern, exclou la participació del seu partit, Syriza, en una coalició que doni suport als ajustos imposats per l'Unió Europea i el FMI a canvi de suport financer: "El veredicte del poble (...) exclou un govern que apliqui el memoràndum (que detalla les mesures d'austeritat) i l'acord de préstec", ha dit Tsipras, en referència als resultats de les legislatives de diumenge a les quals Syriza (aliada al Partit de l'Esquerra Europea -PEE- amb IU, EUiA, Die Linke, Front de Gauche, etc.) s'ha convertit en la segona força política del país.

Els conservadors de ND i els socialistes del Pasok, que formaven la coalició sortint van ser durament sancionats a les urnes per haver acceptat les imposicions de Merkel i Brusel.les i ja no aconsegueixen sumar per si sols els 151 diputats que conformen la majoria parlamentària ni amb els 50 diputats que la llei electoral regala al primer situat.

Si ara aquests dos partits volguessin aliar-se amb Syriza, "no tenen més que escriure'ls (a l'UE i l'FMI) per anul·lar aquests compromisos", ha afegit Tsipras, qui té tres dies de termini per intentar formar un govern.

Grècia es va comprometre entre altres coses a aplicar a partir de juny una sèrie de retallades addicionals per 11.500 milions d'euros fins al 2015: "Que el país tingui o no tingui govern no ens deixa indiferents, però l'important és saber en quina direcció governarà", subratllar Tsipras.

En cas d'impossibilitat de formar una nova majoria, els grecs haurien celebrar noves eleccions abans de finals de juny. Syriza rebutja una coalició que apliqui ajustos i retallades

Grècia: El KKE i ED es neguen també a un front d'esquerres amb Syriza


A Samaras li han sobrat els tres dies de termini de què disposava per formar una coalició de govern. El líder de la conservadora Nova Democràcia, incapaç de portar a bon terme la seva tasca, ha admès: "Hem fet el que hem pogut i ha estat impossible". D'aquesta forma la responsabilitat passa al segon partit més votat, l'esquerrà Syriza d'Alexis Tsipras, però el KKE ja ha respòs: no a la col·laboració amb Syriza, com Esquerra Democràtica per rivalitats personals i ideològiques. Això sols pot acabar amb unes altres eleccions i el cost que comporten per un país espoliat per ND i Pasok és molt alt.

El PP regala 120.000 € per regates reials abans de les retallades

Just abans de les dràstiques retallades anunciades fa una setmana pel Govern del PP, Bauzá es va encarregar de deixar lligades dues subvencions de 60.000 euros cada una al Club Nàutic de Palma per a la celebració de dues regates reials. En concret, per a la Copa del Rei de Vela i per al trofeu de regates Princesa Sofia. L’afiliació de prostitutes escalfa el congrés del PP eivissenc.

Aquest segon esdeveniment ja s’ha celebrat, i el primer se celebrarà aquest estiu. La Copa del Rei és una suposada competició en la que participa el Rei d’Espanya a bord del Bribón, i la resta de la família reial amb d’altres embarcacions. Amb aquest motiu el monarca s’ha lliurat a ell mateix el trofeu de guanyador fins a 6 vegades. Les sucoses subvencions es varen aprovar el dia 27 d’abril i s’acaben de publicar al BOIB.

L’afiliació de prostitutes escalfa el congrés del PP eivissenc


És la notícia política del dia, i potser de la setmana: La direcció del PP ha bloquejat l’afiliació massiva d’unes 300 persones que volien participar en el pròxim congrés. Si aquest ja es preveia mogut per la tensió no resolta entre els partidaris de Vicent Serra i el sector crític encapçalat per Sala, aquest afer pot desencadenar una guerra oberta. El fet que algunes de les afiliacions siguin “treballadores del sexe” farà que se’n parli durant molt de temps.

A partir d’ara el PP d’Eivissa ja no té res a envejar del PSOE pel que fa referència a embolics congressuals. Sembla que els cervells del sector crític de la dreta han copiat les estratègies que els seus homòlegs del PSOE fa temps que apliquen.

En poques setmanes el PP celebrarà el seu congrés balear i a continuació s’ha de celebrar l’insular, que encara no té data. Pere Palau, que va guanyar la batalla per ser número 1 del PP al Parlament en contra de Vicent Serra, precisament aquest cap de setmana es negava a donar el seu suport públic a l’actual president del PP, Miquel Jerez. Paral·lelament, Vicent Marí, enviava un torpede a la línia de flotació de Vicent Serra, de qui es diu que cada vegada està més distanciat, qüestionant la viabilitat del Consell.

Zamora cobrarà per l'IBI i escombraries a l'Església

L'Ajuntament de Zamora serà el primer a retirar la "butlla" a l'Església sobre algunes taxes de prestació de serveis, de manera que a partir d'ara haurà de pagar l'IBI i la taxa d'escombraries. Es tracta "d'una mesura de justícia social", una màxima amb la qual l'equip de govern del PP ha justificat l'increment de preu que s'ha aplicat a alguns dels serveis. El diputat d'IU Gaspar Llamazares va preguntar a Rajoy si seguiria les orientacions de la Comissió Europea o els canvis a Itàlia per acabar amb els "privilegis fiscals injustificats" de l'Església, i el PP contestà que eren els ajuntaments els que ho havien de fer.

Els edificis de l'església han deixat d'estar fora de l'ordenança de recollida d'escombraries i neteja viària a l'Ajuntament de la capital zamorana. La normativa, recentment aprovada, permet cobrar la taxa per aquest servei a aquells edificis que realitzen qualsevol tipus d'activitat, incloses les educatives, cosa que no s'havia fet fins ara.

El regidor d'Hisenda a l'Ajuntament de Zamora, Manuel Roncero, assenyala que no s'ha de donar especial importància a cobrar a l'església un servei pel que fins ara no se li passava cap rebut. Ara els estan passant els rebuts dels últims cinc anys. Es epsera recaptar 250.000 euros.

El Govern respon a IU no pensa modificar la legislació estatal i deixa en mans dels ajuntaments que intentin cobrar l'IBI a l'església amb les lleis actuals

El PP va respondre divendres a la bateria de preguntes parlamentàries registrades per Gaspar Llamazares per conèixer si seguiria les orientacions de la Comissió Europea o els canvis a Itàlia per acabar amb els "privilegis fiscals injustificats" de l'Església.

En la resposta escrita s'indica que l'Estat no farà cap cens dels béns immobles de l'Església perquè paguin l'IBI perquè "aquests béns estaran inscrits a favor de l'entitat de l'Església Catòlica que correspongui i seran els ajuntaments els que hauran de girar el corresponent impost i l'Església justificar, si s'escau, l'exempció corresponent".

El Govern no té intenció d'introduir cap canvi en la legislació estatal perquè l'Església Catòlica comenci a pagar el municipal Impost de Béns Immobles (IBI) pels seus edificis i propietats, i deixa en mans dels ajuntaments que intentin cobrar amb la legislació vigent. Així es desprèn la resposta parlamentària escrita facilitada divendres passat per l'Executiu al diputat d'Esquerra Unida i portaveu a la Comissió de Justícia, Gaspar Llamazares.

El parlamentari d'IU per Astúries va registrar al Congrés el passat 2 de març una bateria de preguntes en què, entre altres punts concrets, interrogava el Govern del PP si tenia previst seguir l'exemple d'Itàlia, on recentment d'ha acordat que l'Església pagui l'IBI pels seus béns immobles o sobre quines iniciatives tenia previst desplegar per acabar amb "privilegis fiscals injustificats, seguint l'orientació general de la Comissió Europea".

Llamazares també preguntava si "pensa el Govern establir un cens dels béns immobles rústics i urbans que són propietat de l'Església Catòlica i dels seus organismes dependents, per tal de que paguin religiosament l'IBI?"

En la contestació remesa dos mesos després al diputat d'IU des de Moncloa s'indica textualment que "quant a la qüestió sobre si el Govern pensa establir un cens de béns immobles propietat de l'Església Catòlica per tal de que 'paguin l'IBI' , apuntar que tal cens és innecessari atès que aquests béns estaran inscrits a favor de l'entitat de l'Església Catòlica que correspongui i seran els ajuntaments els que hauran de girar el corresponent impost i l'Església justificar, si s'escau, l'exempció corresponent".

L'Executiu de Mariano Rajoy justifica en sengles lleis aprovades per successius governs del PSOE i del PP el 1994 i 2002 -la Llei 30/1994 i, posteriorment, la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge- l'exempció d'aquest impost municipal.

A més, des del Gabinet del PP es reconeix ara que determinades associacions i entitats religioses vinculades a l'Església Catòlica que s'assenyalaven en l'Acord entre l'Estat Espanyol i la Santa Seu de 1979 -dedicades a activitats religioses, beneficodocents, mèdiques o hospitalàries o d'assistència social- "en principi, no tenien dret a l'exempció de l'Impost de contribució territorial urbana (actual IBI)" i que van ser les lleis de 1994 i 2002 les que permeten estendre aquesta exempció.

L'Església catòlica continua robant milers d'immobles amb l'impunitat del nazionalcatolicisme del PP-PSOE

L'Església espanyola ve durant anys posant al seu nom cases rectorals, vinyes, oliveres, atris, solars, pisos que pertanyien als pobles o que, en tot cas, mai es van registrar. I ho ha fet calladament, sense que ningú percebés aquesta mena de voracitat immobiliària emparada pels articles 206 i 304 de la Llei i el Reglament hipotecari. Els bisbes poden emetre certificacions de domini com si fossin funcionaris públics. Aquest privilegi es va engrandir el 1998, quan el Govern de llavors va suprimir l'article 5 del Reglament esmentat, que impedia la mateixa pràctica sobre edificis de culte, esglésies, catedrals o ermites.
Ara s'haurà

Concentració dels estafats per les participacions preferents a BCN

La Federació de Serveis Financers i Administratius (COMFIA) de CCOO de Catalunya, la Federació de Serveis (FeS) de la UGT i la plataforma EstafaBanca, que aglutina els afectats per les participacions preferents, el deute subordinat i altres productes “tòxics”, es concentren dimarts a les 17:30h davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) de Barcelona i després davant de la seu Banc d’Espanya a la ciutat per reclamar un altre sistema bancari i exigir-los responsabilitats per la crisi financera actual.

Segons un comunicat signat per les tres entitats, tant la CNMV com el Banc d’Espanya són responsables de “no haver acomplert amb la seva tasca de supervisió i control i no haver exercit les competències que tenen atribuïdes com a organismes de fiscalització i control del sistema financer”, pel que les han demandat per pressumpta prevaricació administrativa per omissió. EstafaBanca entrega a la CNMV les reclamacions dels seus membres afectats per productes “tòxics” ja que han transcorregut els dos mesos que tenen els bancs per resoldre reclamacions,

El laxe control de la CNMV i el Banc d'Espanya ha provocat que “3 milions de persones tinguin els seus estalvis atrapats en participacions preferents, deute subordinat i d’altres productes, la liquidació del model de caixes d’estalvi, la pèrdua de prop de 16.000 llocs de treball en els darrers 2 anys, la negació del dret fonamental a l’habitatge digne per a milers de famílies amenaçades pels desnonaments i la manca de circulació del crèdit a empreses, autònoms i particulars, que està ofegant l’economia productiva”.

Les tres entitats exigeixen també responsabilitats “als gestors privats, perquè durant els anys de bonança s’han omplert les butxaques amb remuneracions indecents” i demanen a la fiscalia que intervingui per investigar les irregularitats que han detallat.

Tant la CNMV com el Banc d’Espanya van autoritzar les participacions preferents, que han deixat a moltes persones sense els seus estalvis. Es tracta de valors o inversions en renda fixa, que, a la pràctica, impliquen convertir-se en accionista de l’entitat financera que les ha emès comprant el seu deute. Es negocien a la borsa, de manera que s’exposen a pèrdues importants i, el gran quid de la qüestió, són valors a perpetuïtat, és a dir, no tenen data de venciment. Per tant, l’entitat retornarà el capital inicial quan ho desitgi, pagarà interessos només si té beneficis i és lliure de no fer-ho.

Els diners invertits no estan coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits i, per tant, si el banc o la caixa fa fallida, la persona els perd. Per recuperar-los, cal que les participacions es venguin als mercats borsaris al preu que se’n pagui, enguany molt inferior al valor nominal, la xifra que s’hi va invertir inicialment. Per això, alguns dels afectats per les preferents, que van canviar-les per accions de Bankia, que està a punt de ser rescatat, veuen perillar el valor dels seus diners, ja que la cotització del banc madrileny es desploma dia a dia.

Izquierda Unida exigeix ​​la intervenció i nacionalització de Bankia

Declaració de la Comissió Executiva Federal d'IU sobre la situació del sistema financer espanyol: Esquerra Unida demana al Govern negociar un Pla negociat per a la reestructuració del sistema financer espanyol que prescindeixi de qualsevol ajut públic, exigeix ​​la intervenció i nacionalització de Bankia i demana la compareixença al Congrés del governador del Banc d'Espanya i del ministre d'Economia.

La Comissió Executiva Federal d'IU ha analitzat durant la reunió del dia 7 de maig la situació en el sistema financer espanyol.

L'Executiva d'IU considera que és inadmissible dedicar un sol euro públic més a ajudar les entitats financeres espanyoles, més quan s'ha retallat per import de 10.000 milions d'euros la despesa pública en Sanitat i Educació.

Els bancs i caixes d'estalvis han rebut fins a finals de 2011 ajudes públiques per import de 115.046.000 d'euros, des d'ajudes directes a càrrec del FROB fins avals. A principis de 2012 el Govern de Mariano Rajoy va aprovar una nova línia d'avals per import de 100.000 milions d'euros i en els mesos transcorreguts de 2012 el BCE ha concedit als bancs espanyols crèdits a tres anys amb un interès de l'1% i un import superior als 300.000 milions d'euros.

Si només una part d'aquests recursos s'haguessin destinat a crear ocupació i donar suport les petites empreses avui no existirien greus problemes d'atur i de deute al nostre país.

Totes les mesures adoptades fins ara pels governs del PSOE i del PP amb l'excusa de "prendre mesures davant la crisi" han anat destinades a millorar de manera directa o indirecta el balanç dels bancs. Han fracassat com a mesures anticrisi i no han servit per millorar la situació financera.

L'Executiva d'Izquierda Unida exigeix ​​que el Govern, a través del seu president, present en el Congrés dels Diputats un Pla de reforma del sistema financer clar i transparent, i que ho discuteixi amb el conjunt de les forces parlamentàries. Aquest Pla ha de partir de la reducció d'actius en els casos en què així sigui necessari i de l'exigència d'un programa concret, amb objectius immediats, de crèdits per a les empreses i les famílies, i ha d'excloure com a norma general qualsevol nova utilització de fons públics.

El cas de Bankia

En concret, i davant la preocupant situació que afecta el Grup BFA-Bankia, l'Executiva Federal d'IU exigeix ​​del Govern:

1. - Que procedeixi a l'intervenció immediata de Bankia i al seu nacionalització.

2.-En funció de la garantia que produeix aquesta intervenció faci una declaració pública al més alt nivell, tranquil·litzant als que tenen els seus estalvis a Bankia.

3. - Que entre els objectius de la nacionalització estigui la conservació de l'Obra Social de les set caixes que configuren el capital social de Bankia i dels llocs de treball de totes les entitats.

4. - Que la decisió de nacionalització es consideri com una opció a llarg termini que permeti construir un pol de Banca pública a què s'han d'incorporar la resta de les Caixes d'Estalvi, començant per aquelles que estan ja intervingudes de fet o compten amb ajudes de capital públic.

5. - L'Executiva Federal d'IU va a traslladar al seu Grup Parlamentari la proposta que sol·liciti la compareixença del ministre d'Economia i Competitivitat i del governador del Banc d'Espanya perquè expliquin el procés que ha portat a aquesta situació, inclosa l'explicació sobre les responsabilitats de tot ordre que puguin derivar.

6. - Així mateix, l'Executiva Federal d'IU considera inacceptable el nomenament del Sr Goirigolzarri a partir d'una proposta formal del Sr Rato i actuarà en conseqüència.

En el cas de Bankia, ja s'han utilitzat tots els recursos continguts en les reformes financeres aprovades tant pel Govern del PSOE com pel del PP, i el resultat ha estat un fracàs.

Bankia ha separat actius dubtosos en el Banc Financer i d'Estalvis (BFA), a partir del 5 d'abril del 2011; el 15 juliol 2011 va superar les anomenades proves de resistència i el 30 d'abril constitueix una societat per gestionar els actius immobiliaris del Grup.

Bankia ha rebut importants ajudes públiques. El 4 de maig, el grup BFA reconeix una exposició en actius immobiliaris de 37.517.000 d'euros. D'ells, més del 50% són actius amb nul·les o escasses garantia de recobrament.

Ara, Mariano Rajoy anuncia una nova reforma financera a aprovar en el Consell de Ministres del proper divendres. Molt ens temem que si no es tenen en compte les necessitats de crèdit de les empreses i no s'acompanya d'una negociació política amb el conjunt de les forces parlamentàries, el resultat serà, de nou, negatiu.

Izquierda Unida considera que la nacionalització de Bankia podria així mateix contribuir a la creació amb els seus actius d'un parc d'habitatges de lloguer moderat, que seria una interessant sortida des del punt de vista econòmic a habitatges de difícil venda en els moments actuals i una proposta justa per atendre les necessitats d'habitatge actuals.

Així mateix, l'Executiva d'Izquierda Unida considera necessari acompanyar les nostres propostes d'accions i iniciatives de mobilització que permetin situar el problema de Bankia i de la necessitat d'una Banca Pública en el context de l'actual lluita social.

Marga Sanz: “Rato ha de donar explicacions del que ha succeït en Bankia per a que necessite més ajudes públiques milionàries”

Esquerra Unida assenyala que Alberto Fabra ha de “recordar que la SIP és reversible durant una dècada i, per tant, té l’obligació de seguir vetllant pels interessos de Bancaixa”.

La coordinadora d’EUPV i síndica de la formació d’esquerres en Les Corts, Marga Sanz, ha demanat explicacions sobre “què ha passat en la SIP de Bankia” i ha criticat la manca d’explicacions per part de Rodrigo Rato sobre el fet que “Bankia necessite encara més injeccions de fons públics”.

La diputada d’esquerres, també ha demanat explicacions al Banc d’Espanya. A més, ha criticat la designació de José Ignacio Goirigolzarri com a futur president de l’entitat. Per a Sanz, “és inassumible que una persona que ha estat rodejat per l’escàndol de la seua jubilació, siga designada per a dirigir Bankia”. El conseller d’Esquerra Unida a l'assemblea de Bancaixa, Francisco Masià, demanarà explicacions en la propera reunió de l’òrgan de l’entitat sobre la situació creada per la dimissió de Rato.

Brussel·les considera il·legals els ajuts del PP a la Ciutat de la Llum

La Comissió Europea ha dictaminat que els ajuts públics de 265 milions d'euros concedits pel govern del PP valencià als estudis cinematogràfics de la Ciutat de la Llum són il·legals i per tant, el beneficiari els ha de retornar. Després d'una investigació en profunditat, l'executiu comunitari ha conclòs que 'cap inversor privat no hauria acceptat d'invertir a la Ciutat de la Llum en els mateixos termes' que ho va fer el govern, i que el finançment públic 'distorsiona enormement la competència entre els principals estudis de cinema europeus'.

'No hi ha necessitat de gastar diners públics per a finançar un nou operador cinematogràfic, i a més, això penalitza els estudis ja existents i els possibles interessats a entrar al mercat, que han d'operar sense finançament públic', ha dit el vice-president de la Comissió i responsable de Competència, Joaquín Almunia, que ha afegit: 'En l'actual entorn econòmic, les conseqüències poden ser desastroses'.

L'any 2008, després d'unes quantes queixes, la Comissió va obrir una investigació sobre els ajuts del govern valencià a la Ciutat de la Llum. Sobre la base del pla original de negoci, les autoritats espanyoles van considerar que l'ajut públic no estava subjecte a les regles de la UE sobre ajuts de l'estat i van al·legar que un inversor privat hauria actuat de la mateixa manera. Però la investigació de Brussel·les va concloure que el mercat d'estudis cinematogràfics a Europa era 'molt competitiu', especialment després de l'entrada de nous estats i de la implantació de nous grans estudis.

I per això va manifestar seriosos dubtes que en aquest entorn es prengués la decisió d'invertir en un projecte lluny dels grans centres d'activitat audiovisual, com Barcelona o Madrid, atenent a consideracions comercials. Així, tant una avaluació en profunditat feta per la Comissió com un estudi extern del pla de negocis van concloure que un inversor privat no hauria concedit el 100% del finançament per a la Ciutat de la Llum, sobre la base del pla de negocis.

Brussel·les diu que un ajut públic només podria justificar-se si perseguís un objectiu d'interès europeu, com el desenvolupament regional, econòmic i cultural. 'Tanmateix, Espanya no ha demostrat que els beneficis del projecte per al desenvolupament regional compensin les distorsions de competència generades per una quantitat tan alta d'ajut públic', diu la Comissió.

El frau del carboni a Europa, finançat per empreses nord-americanes





"Hi ha empreses nord-americanes que tenen negocis a Europa i poden comprar d'altres empreses, fins i tot dels països en desenvolupament, certificats per compensar la seva emissió de carboni", comenta Claudio Loser, president del Centennial Group Latin America, una empresa internacional de consultors. La major compradora de CRE és Dow Chemical, empresa proveïdora de gas taronja i napalm a l'Exèrcit nord-americà durant la guerra del Vietnam i la seva sucursal, Union Carbide Corporation, la que matà milers de ciutadans a Bhopal i que encara no els ha indemnitzat. La companyia té fàbriques de productes plàstics i químics a Alemanya, Bèlgica, Espanya, Holanda i Polònia.

Diversos gegants industrials americans amb franquícies o filials a Europa des de fa temps es troben enmig d'un escàndol climàtic. La causa és molt simple: els seus crítics els culpen de que veuen més barat pagar l'excés d'emissions de CO2, comprant els anomenats Certificats de Reducció d'emissions de carboni (CRE), que reduir-les realment, segons estipula el Protocol de Kyoto.

En teoria, aprovat per l'ONU, cada CRE equival a una tona de diòxid de carboni que no va arribar a l'atmosfera i es lliura després de certificar que la reducció realment s'ha dut a terme. No obstant això, en la pràctica aquesta opció va crear un terreny per a tot tipus de manipulacions. Segons les dades de 2010 de l'ONG ambientalista CDM Watch, en el 'mercat' circulen CRE que no representen "veritables reduccions de gasos hivernacle (...) i els seus compradors van usar aquestes falses reduccions com permisos per a contaminar més a Europa".

Els mediambientalistes atribueixen el títol de major compradora de CRE a Dow Chemical, empresa proveïdora de gas taronja i napalm a l'Exèrcit nord-americà durant la guerra del Vietnam i la sucursal, Union Carbide Corporation, es considera responsable del desastre de Bhopal (l'Índia), una de les majors catàstrofes industrials en la història de la humanitat. La companyia té fàbriques de productes plàstics i químics a Alemanya, Bèlgica, Espanya, Holanda i Polònia. Juntes ocupen el lloc 21 entre els 100 principals compradors europeus.

Entre les empreses presumptament implicades en la compra dels certificats 'falsificats' estan també ConocoPhillips, Chevron i Cabot Corporation. Les 10 companyies transatlàntiques més 'cotitzades' a Wall Street van ingressar més de 250 milions de dòlars en aquests crèdits, sense comptar les dades de 2011, que encara estan sense publicar.

ICV-EUiA rebutja que el PP posi més diners públics per salvar Bankia


El diputat d'ICV-EUiA en el Congrés dels Diputats, Joan Coscubiela, ha manifestat avui el rebuig de la formació ecosocialista a que el Govern del PP "utilitzi diners públics per salvar Bankia" i demana a Rato i als dirigents de Bankia que tornin part del seu salari i dels beneficis aconseguits aquests anys, afirmant que la "mentida comença a ser habitual i patològica en Rajoy". De la seva banda, Joan Herrera, ha advocat per recórrer davant el Tribunal Constitucional totes aquelles lleis "que suposin una vulneració de drets, ja siguin laborals, d'educació o de sanitat".

"És incomprensible que al mateix temps que Rajoy retalla 10.000 milions d'euros en Salut i Educació anunciï que gastarà entre 7.000 i 10.000 milions en salvar Bankia", ha assegurat Coscubiela en reacció a l'anunci fet avui pel president al mateix temps que ha dit que Rajoy "torna a mentir a la ciutadania i ja són moltes les ocasions en només cinc mesos".

"La tendència a la mentida com a mecanisme habitual del Govern de Rajoy comença a ser patològica", ha dit Coscubiela en reacció a la injecció de diner a Bankia i la consegüent dimissió del màxim responsable de l'entitat bancària, Rodrigo Rato. "Van dir que no ajudarien els bancs amb recursos públics i ho fan", ha dit Coscubiela que ha posat de relleu aquest trencament d'un compromís electoral.

D'aquesta manera, Coscubiela ha recordat que amb els com a mínim 7.000 milions d'euros que el Govern vol donar a Bankia "ja sumem prop de 120.000 milions donats als bancs en forma d'avals, ajudes al FROB i ajudes directes.". Per Coscubiela , "amb la dimissió de Rato i la intervenció encoberta de Bankia es confirma que el principal problema de l'economia espanyola és el seu sistema financer que ha arrastrat la credibilitat de tota l'economia".

El diputat ecosocialista ha exigit que el Banc d'Espanya i el mateix Govern "demanin als directius de Bankia i especialment a Rodrigo Rato que retorni una part dels salaris i beneficis aconseguits durant aquests darrers anys". Coscubiela ha culpat a PP i PSOE i al Governador del Banc d'Espanya "d'haver retardat incomprensiblement la intervenció del sistema bancari espanyol", fet que, segons Coscubiela, "ha ocasionat grans perjudicis a l'economia i l'ocupació espanyoles".

Per Coscubiela aquesta manca d'intervencionisme "ha obligat destinar a la banca més recursos dels que haurien estat necessaris si s'hagués abordat fa tres anys".

Un altre cas per robatori de nens apunta a la monja sor Maria

Un nou cas per possible robatori de nadons apunta a la monja sor Maria Gómez Valbuena, l'única imputada fins ara. El jutge d'instrucció número 52 de Madrid ha pres declaració avui a un matrimoni que va denunciar el gener de 2011 davant la Fiscalia General de l'Estat el robatori de la seva filla, nascuda el 1980 a l'hospital madrileny de La Paz.

Una primera prova d'ADN amb una jove que ara resideix a Múrcia els dóna un 99% de possibilitats de trobar la seva filla. En l'expedient d'adopció d'aquesta noia, datat un any després, el 1981, figura la signatura sor Maria, així com en diverses factures que la monja va fer pagar als pares adoptius.

"No l'he vist ni he parlat encara amb ella. No volem fer-ho fins que un jutge ens digui que és la nostra filla. No volem fer-nos il·lusions i que després tot quedi en no res", explicava en sortir del jutjat Luis Sánchez, pare de la suposada nena robada. El jutge ha ordenat practicar una nova prova d'ADN per verificar el parentiu un cop que la jove presenti denuncia en el seu jutjat. Fins ara només Maria del Mar, un dels quatre fills del matrimoni, ha contactat amb la que podria ser la seva germana.

El jutge també ha pres declaració en qualitat de testimoni a una veïna del matrimoni afectat que treballava a l'hospital La Paz com administrativa quan es van produir els fets. "Ningú de l'hospital ens va comunicar que el nadó havia mort. Va ser ella, la nostra veïna, la que ens va trucar i ens va dir que havia desaparegut", ha explicat Sánchez. Avui, davant del jutge, l'administrativa, ja retirada, ha declarat que no recorda haver dit allò a la família perquè ha passat molt de temps.

"Van dir que havia mort i jo sempre vaig pensar que havia mort", ha afegit Luis Sánchez, que va començar a sospitar quan va veure a altres famílies en la premsa denunciant el robatori dels seus fills. Ara té dubtes, però no vol fer-se massa il·lusions fins que la prova d'ADN ordenada pel jutge confirmi el resultat que els ha donat la que s'han fet ells pel seu compte en un laboratori privat.

La seva dona, Petra Gallardo, sí que ha pensat durant tots aquests anys, que el seu fill podia no haver mort. Ni ella ni el seu marit van arribar a veure el cadàver. Personal de l'hospital els va dir que havien lliurat el cos a una universitat per investigar, però aquesta universitat ha confirmat per escrit al jutjat que no va ser així. A tots dos els van dir, a més, que havien tingut un nen, no una nena, com podria confirmar aquesta segona prova d'ADN a l'Institut Nacional de Medicina Legal.

Anguita exigeix que Rato respongui davant del Tribunal de Comptes

El excoordinador general d'IU Julio Anguita ha demandat avui una investigació del Tribunal de Comptes sobre la gestió de Rodrigo Rato com a president de Bankia i ha criticat el rescat de Bankia amb diners públics, perquè considera que carrega sobre el poble les batibulls dels bancs: "Rato ha de romandre en el càrrec i respondre davant una comissió d'investigació del Tribunal de Comptes", ha afirmat l'exdirigent comunista en declaracions als periodistes.

Anguita ha criticat la possible decisió del Govern de rescatar Bankia amb diners públics, perquè considera que "càrrega sobre el poble les batibulls dels bancs".

"Estem en el de sempre, es socialitzen les pèrdues i es privatitzen els guanys", ha indicat moments abans de participar en la presentació del seu llibre "Combat d'aquest temps" a l'Escola d'Hostaleria d'Astúries.

Els actius tòxics de Bankia pugen a 31.800 milions


Els actius tòxics de Bankia pugen a 31.800 milions, les provisions per cobrir crèdits dolents augmenten en 5.000 milions d'euros. El patrimoni net va caure un 17% després dels ajustos realitzats. Bankia baixa un 3,75% després de l'anunci de dimissió de Rato.

Entre 7.000 milions i 10.000 milions d'euros és el que el PP calcula que haurà de prestar a Bankia. No és clar si faran falta més diners i tampoc que anem a cobrar-los. Tampoc és el primer xec: l'Estat ja havia prestat abans altres 4.465.000, fa dos anys. En total, són 11.465.000: més que tot el cop de destral en educació i sanitat (10.000 milions), gairebé sis vegades més que les retallades en Ciència i R+D (2.000 milions), tres vegades el que es va estalviar amb la baixada de sous dels funcionaris (4.000 milions) o més de set vegades el que es va retallar en congelar les pensions (1.500 milions).

12.992.000 d'euros. És el que se suposa que valia Bankia segons la seva pròpia comptabilitat, el seu valor en llibres fa una mica menys d'un any. Per a la sortida a borsa, el 20 de juliol de 2011, es va oferir un descompte del 60% sobre aquesta quantitat per motivar a inversors a entrar en aquest pastís. Ni encara així: des que cotitza, el valor de Bankia (el de la borsa, no el dels llibres) s'ha reduït un 38% més.

4.600 milions d'euros. És el que avui val Bankia, segons la seva capitalització borsària d'ahir. És a dir: els mercats valoren a aquesta entitat financera en un terç del que l'Estat haurà de posar per reflotar a ella i la seva matriu, el BFA, que és una mena de banc dolent on el geni financer de Rodrigo Rato va deixar totes les escombraries del totxo per veure si així podia aguantar. És obvi que els diners públics prestats difícilment tornaran.

2,34 milions d'euros. És el que va cobrar Rodrigo Rato l'any passat (més el variable) per la seva "excel·lent gestió". Equival a 260 salaris mínims interprofessionals. És a dir, un treballador que cobri el SMI trigaria dos segles i sis dècades a guanyar el que Rato es va aixecar el 2011.

1,2 milions d'euros. És la indemnització màxima a què té dret Rodrigo Rato per la seva amable dimissió. En realitat, pocs diners: el suplent de president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, es va dur 68,7 milions d'euros després de jubilar amb 55 anys del BBVA. Perquè un empleat amb l'SMI pogués cobrar una quantitat així, necessitaria 7.600 anys de treball.