dimecres, 7 de novembre de 2012

Els grecs envolten el Parlament per rebutjar les noves retallades

Desenes de milers de persones es concentren als voltants del Parlament d'Atenes, on està previst que s'aprovi avui un nou paquet de mesures d'estalvi que va des de baixades salarials i retallades de pensions a l'acomiadament de 25.000 funcionaris. Més de 70.000 persones abarroten la Plaça Syntagma, on s'ubica el legislatiu.

Pancartes contra el Govern i els acords d'austeritat tancats amb la UE i el Fons Monetari Internacional, banderes gregues i altres amb els colors del moviment obrer i anarquista onegen a la plaça, a la qual no cessa d'acudir gent. "Crec que aquestes mesures destruiran a Grècia. La gent ja no té ni per menjar i ens estan retallant cada dia el salari, les pensions i les prestacions socials. I després dediquen els diners de l'Estat als bancs", es va queixar amargament Yannis Messentzis, el salari ha caigut un 35% en els últims dos anys. Nikos, un universitari de 22 anys va denunciar per la seva banda que "les mesures van a destruir el teixit social de Grècia i la gent pobra no podrà anar ni a l'hospital perquè la medicina ja no serà gratuïta".

Entre les mesures que debat avui el Parlament hi ha el cobrament de cinc euros per visita mèdica, una taxa de 25 euros per hospitalització i un euro per recepta, així com la reducció de la cobertura de medicaments per a malalts crònics. "Tinc amics que estan emigrant perquè aquí no troben feina. I no hi ha perspectives que això vagi a millorar", ha lamentat Nikos.

Mentre al carrer l'ambient es caldeja (la policia no ha informat encara de disturbis) el debat parlamentari també està sent pujat de tot. L'oposició ha acusat el Govern que la tramitació del paquet d'estalvi és inconstitucional per haver recorregut al procediment d'urgència per debatre un projecte el text, de 279 pàgines, només va ser fet públic dilluns. A més, el debat ha començat aquest matí i s'espera que conclogui avui mateix, al voltant de la mitjanit.

S'espera que el resultat de la votació sigui ajustat, ja que un dels socis del tripartit de Govern, el centreesquerrà Dimar, ja anunciat la seva abstenció, mentre que diversos diputats del Pasok (socialdemòcrates) han advertit que s'oposaran a les noves mesures . El Govern necessita el suport de la majoria absoluta dels diputats que vagin a votar o, si més no, que els vots afirmatius superin als "no" i les abstencions.

Grècia viu avui la segona jornada d'una vaga de 48 hores convocades pels principals sindicats que ha paralitzat gran part de l'activitat, especialment de la indústria, els bancs, l'administració pública, les escoles i els centres de salut, així com del transport terrestre i marítim.

CiU-PP rebutgen un impost sobre la banca

El Parlament català ha aprovat aquest dimecres sengles esmenes a la totalitat de CiU i PP que han evitat l'admissió a tràmit d'una proposició de llei d'ERC que aspirava a crear un impost sobre les entitats financeres. Els vots de PP i CiU han estat suficients per vetar la iniciativa, que sí que tenia el suport de la resta de partits de la Cambra: PSC, ICV-EUiA, ERC, Ciutadans i SI. CiU deu més de 17 milions a La Caixa.

Amb els diners recaptats per la nova taxa, la normativa pretenia crear un fons de reordenació hipotecària per ajudar a les famílies en risc de ser desnonades i per evitar la seva possible exclusió social i econòmica.

En la seva intervenció davant el ple de la Cambra, el diputat d'ERC Pere Aragonès ha assegurat que el mateix impost l'estan aplicant governs conservadors al Regne Unit, França i Alemanya, entre altres països.

Ha recalcat que Catalunya és una illa dins d'una Europa que ja aplica mesures similars, i ha avisat que si Espanya no ho ha fet encara amb més motiu s'ha d'impulsar des de la Cambra catalana: "Si hem rescatat bancs, podem rescatar famílies".

En la mateixa línia, ha garantit que la llei preveia que les entitats financeres no poguessin fer repercutir aquest impost en les comissions als clients, i ha garantit que no hi hagués provocat una fuga de capitals.

Durant tota la setmana, ERC havia exigit a CiU que retirés l'esmena a la totalitat i permetés, si més no, la seva admissió a tràmit com "gest" d'acostament de cara a una hipotètica negociació sobre els pressupostos del 2012, un gest que no ha arribat.

CiU deu més de 17 milions a La Caixa

La federació de partits nacionalista Convergència i Unió (CiU) és el grup polític espanyol més endeutat amb La Caixa. De forma directa, oa través dels dos partits que la componen, devia 17.105.000 d'euros a finals del passat any, segons l'informe anual de govern corporatiu que la institució presidida per Isidre Fainé va presentar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV ) en virtut de la normativa vigent.

D'acord amb les dades declarades per la caixa d'estalvis catalana (primer accionista de CaixaBank), és la pròpia federació la que té un major nivell d'endeutament contret durant 2011, en concret 8,8 milions d'euros. L'augment del crèdit concedit coincideix amb la celebració recent de les últimes eleccions autonòmiques i generals.

Ve després el partit de Josep Antoni Duran Lleida, Unió Democràtica de Catalunya (UDC), que té contractats productes bancaris amb La Caixa per import de 5.847.000 d'euros. Per la seva banda, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha 2.442.000 al banc català de manera directa. El deute contret fa a operacions de crèdit, avals o garanties celebrades entre les formacions polítiques i l'entitat financera.

PP i PSOE acorden frenar els desnonaments en marxa

La vicepresidenta del Govern del PP i la vicesecretària general del PSOE, Elena Valenciano, han mantingut aquesta tarda un 'dinar de treball' durant dues hores al Palau de la Moncloa per buscar solucions als problemes dels desnonaments, tot just després de la "entrevista de treball" de Cayo Lara a La Moncloa amb el president Rajoy. Els passos que segueixen PP i PSOE són els de les propostes defensades per l'Esquerra Plural des de l'inici de la crisi/estafa neoliberal. I PP-PSOE asseguren 'haver arribat a un acord' tant de forma com de fons per frenar la situació dels desnonaments.

Tant la portaveu del Govern com la vicesecretària general del PSOE han portat amb gran hermetisme aquesta trobada després de constatar ambdues formacions la necessitat de corregir els errors que han portat a convertir els desnonaments en un drama social amb més de 500 execucions diàries. El mateix cap de l'Executiu, Mariano Rajoy, va reconèixer ahir, en una entrevista a la Cope, que era necessari buscar una solució "equitativa" i "justa" de "aplicació immediata".

El Govern ha posat en marxa una mena de gabinet de crisi encapçalat per la vicepresidenta Santamaría i que inclou diversos departaments per estudiar les diferents opcions. El Ministeri d'Economia va establir tot discussions amb els bancs per flexibilitzar més els terminis i per valorar com ha funcionat el Codi de Bones Pràctiques aprovat fa tot just sis mesos i que ha començat a funcionar realment fa tot just dos.

El PSOE, que no va corregir la llei de començaments del segle passat mentre va governar, ha pres consciència del problema i presentar el passat 25 d'octubre al Congrés una proposició de llei per modificar alguns aspectes. Aquesta proposició del PSOE s'estructura en tres títols en què es preveuen mesures per "equilibrar" la posició del deutor amb la del creditor hipotecari respecte a les taxacions d'habitatge, els "abusos" en els procediments de subhastes i els interessos de demora. També es demanava l'ampliació de les garanties contingudes en el codi de bones pràctiques, fent obligatori l'adhesió a aquest a aquelles entitats de crèdit participades pel FROB. I es contemplaven mesures per a la reestructuració del deute, la dació en pagament i l'arrendament de l'habitatge objecte de dació. En un altre apartat s'establia un procediment extrajudicial previ al concursal per donar solució al sobreendeutament sobrevingut no dolós de la persona natural.

La mateixa Valencià ha anticipat aquest matí, en una entrevista a Tele 5, algunes d'aquestes demandes que els socialistes volen oferir de manera urgent en la negociació amb el Govern per no partir de zero i, sobretot, per no limitar-se a crear una comissió d'estudi que dilati tot en el temps. El PSOE voldria que les noves reformes legals es plasmessin en un termini no superior a un mes i es tramitaren amb la màxima urgència.

Els socialistes volen, per exemple, que els bancs que rebran ajuden estatals per al seu rescat al FROB posin els pisos desnonats i buits a disposició de l'Estat per al seu lloguer social. Valencià anticipar que havia de demanar a la vicepresidenta del Govern una reforma urgent que freni els processos d'execució hipotecària en marxa per evitar els desnonaments.

Darrera els passos d'IU

Els passos que segueixen PP i PSOE són els de les propostes defensades per l'Esquerra Plural des de l'inici de la crisi/estafa neoliberal. El seu coordinador general, Cayo Lara, que avui precisament ha mantingut una entrevista de treball a La Moncloa amb el president Rajoy, ha aprofitat per subratllar la gravetat del problema, amb 523 desnonaments cada dia i que ja s'han executat uns 350.000 des que va començar la crisi el 2008. IU proposa que se suspenguin les execucions de desnonaments i que es creï un "lloguer social" per a totes aquelles persones que no puguin fer front a la seva hipoteca.

Lara també ha suggerit al president que la dació en pagament pugui ser efectiva sempre que l'afectat estigui d'acord per així acabar amb el deute amb l'entitat financera en qüestió i que amb l'estoc d'habitatges que passaran al conegut com 'banc dolent 'es pugui crear una agència d'habitatge públic que "pugui servir a l'Estat per impulsar el lloguer".

El dirigent de l'Esquerra Plural ha deixat clar que el cap de l'Executiu no ha arribat a cap compromís concret en la reunió, però sí que tindrà en compte aquestes propostes. Lara ha insistit que, "per respecte democràtic, no es pot prendre cap decisió sobre desnonaments sense tenir en compte als grups polítics, sense excepció".

Lara reclama a Rajoy una cadira en la negociació sobre els desnonaments
El coordinador fa valer la trajectòria d'IU per reclamar el seu lloc en la taula, en la qual s'han d'integrar tots els grups parlamentaris "sense excepció" i també les plataformes d'afectats pels desallotjaments. El president escolta i es mostra "receptiu", però no es compromet a res.

Cayo Lara ha trepitjat tres vegades el palau de la Moncloa. Dos en els anys de José Luis Rodríguez Zapatero com a president, el 2009 i el 2011. I una amb Mariano Rajoy, avui mateix. Les tres es van prolongar més temps del previst -la d'aquest dimecres va durar gairebé una hora i mitja-, les tres van ser cordials i a les tres hi va haver "franquesa, sinceritat" i propostes d'Izquierda Unida sobre la taula. Però de les tres va sortir el coordinador federal sense cap gran compromís ferm sota el braç, encara que poc després ja s'han sentit els primers efectes.

Avui Lara li va presentar al president del Govern un pla per a una "sortida social" a la crisi, compost per 20 iniciatives: un programa de xoc immediat per l'ocupació derogació de la reforma laboral, un paquet de propostes contra la pobresa de 1.500 milions d' euros, persecució efectiva del frau fiscal i l'economia submergida, reforçament de l'Agència Tributària, reforma tributària progressiva, revaloració de les pensions... Plantejaments de sobres coneguts a IU, perquè fa anys que fa bandera d'ells.

Però, lògicament, el coordinador va incloure en la seva carpeta una qüestió "d'alta sensibilitat" per IU: els desnonaments i les idees per a resoldre una autèntica tragèdia social: supressió "immediata" dels desallotjaments, especialment en els casos de bancs intervinguts per l'Estat, creació d'un parc d'habitatge de lloguer barat amb part de l'estoc de l'anomenat banc dolent i una reforma de la Llei Hipotecària i del Codi Civil per garantir el dret a l'habitatge i la dació en pagament.

Més encara. El líder ha demanat el seu lloc en la negociació, la seva cadira, "per respecte democràtic". Que no s'ho guisen i mengin només el PSOE i el PP, que just avui tenien programat una primera trobada per abordar l'assumpte. Lara va reclamar que s'escolti IU i la resta de grups polítics, així com les plataformes i associacions que "han donat la cara" pels afectats i que tant han lluitat al carrer. "El contrari seria molt mal vist. Seria més donar un baluard al PSOE, que ha estat responsable de més de 300.000 desnonaments mentre estava governant en aquest país".

Ha recalcat que la seva formació ha estat també combatent el problema "a les institucions i al carrer" des de fa anys -"Rajoy ho sap i ho ha de saber"-, de manera que il·luminar un "acord bipartidista per la porta del darrere", i sense comptar amb tots els partits representats a la Cambra, "sense excepció", i sense comptar amb tota la gent "que té molt a opinar", diria, segons ell, "molt poc del president del Govern".

El cas dels seus dos fills

Segons el relat proporcionat per Lara-la Moncloa no va oferir cap versió de l'entrevista a través d'algun portaveu-, Rajoy no es va comprometre a atendre la petició d'IU, però tampoc es va tancar en banda. Va acollir totes les propostes "amb receptivitat", prometent estudiar però sense donar-li una resposta immediata. Tampoc li va comentar el cap de l'Executiu fins on està disposat a arribar. "La sensibilitat la veurem en les mesures que prengui. Cap ésser humà pot ser insensible a aquesta situació", va correspondre el líder d'IU, que va il·lustrar el drama social dels desnonaments amb el record de ciutadans desesperats que veuen la seva vida arruïnada, amb homes i dones furgant "en els contenidors" a la recerca de menjar.

La primera trobada entre el president i el coordinador d'IU a la Moncloa va servir per evidenciar l'obvi, que les solucions a la crisi disten moltíssim de convergir. Rajoy li va traslladar la seva preocupació per "el dèficit i el deute", una inquietud que la federació comparteix, però que entén que sobretot cal donar una finestra de "esperança" als ciutadans, una sortida: treball, habitatge, un futur millor en què no guanyin "els poderosos".

Lara ha subratllat que fins i tot les duríssimes mesures que està adoptant el Govern no donen resposta ni als objectius que les guien. I en aquest marc comentar "globalment" les previsions per a 2013 i 2014 que la Comissió Europea ha fet públiques avui i que tiren per terra els números de l'Executiu, en augurar una desviació dels comptes públics més de l'esperat per la Moncloa (8% enfront al 6,3% compromès) i una caiguda del PIB per a l'any vinent del 1,4%, gairebé el triple del apuntat per Economia (0,5%). "Aquestes mesures no resolen el problema del dèficit, estan traient el consum, accelerant la destrucció d'ocupació... Per aquest camí no anem enlloc".

Fins i tot li va posar com a exemple el seu propi cas, el dels seus dos fills, Cintia i Olmo, tots dos amb carreres universitàries, com tants altres joves al país. "Una se'n va del país probablement i l'altre està en atur". El coordinador s'ha col·locat a si mateix com a reflex d'altres famílies espanyoles, per mostrar-li que "no s'alegra" de les males dades d'atur perquè això li valgui per fer oposició, sinó perquè molts com ell es veuen tocats de ple per la crisi. "Cal arremangar-se, cal mullar-se".

Sense parlar del rescat


Per això Lara va insistir molt en les propostes d'IU, en els diversos plans que la federació ha anat presentant i que avui compendió en 20 punts. Ocupació, desnonaments, pla contra la pobresa, prolongació de l'ajuda dels 450 euros, reforma fiscal... I exigències a la UE: auditoria del deute sobirà, per saber quina part d'ella és "il·legítima", insistència que es suprimeixin els bitllets de 500 euros, reclamació que el Banc Central Europeu (BCE) pugui comprar de forma directa bons espanyols i lluita perquè el pressupost de la Unió per al proper sexenni pugi.

Els Mossos no tenen bales per fer les pràctiques de tir

Denúncia del sindicat de Mossos Uspac: "Cada any fem pràctiques de tir amb d’arma curta (pistola) i arma llarga (la de la foto). Des de fa uns dies, anem a fer el tir amb l’arma llarga i no tenim bales per disparar (tal qual). Li hem enviat per email al conseller Puig. Vosaltres heu rebut resposta? NOSALTRES TAMPOC".

"Coses serioses, com anar a tir i trobar-nos que no podem fer les pràctiques de tir perquè NO HI HA BALES (munició) ja comença a ser habitual.

Els companys i companyes que van a tir es posen les mans al cap, al veure que no poden disparar i fer les pràctiques tal i com pertoquen.

Les preguntes que li hem enviat al conseller son:

Té constància d’aquest fet?

És per culpa de la crisi? O per una mala gestió de qui fa les compres?

De que serveix que anar a fer les pràctiques de tir i no poder disparar?

Com podeu veure, tot un seguit de despropòsits i mala gestió al departament d’Interior que continua responent els escrits que li interessen, i els que no, en fa cas omís".

Recordem que fa pocs dies en Felip Puig va aixecar la polèmica afirmant que els Mossos defensarien Catalunya -en cas d'invasió castellanocarpetovetònica- el que va ser replicat pels Mossos que estan per una altra feina. Que potser les acumula el conseller per si calen? O s'en va de cacera a fer negocis?

Els jutges degans reclamen humanitzar la llei hipotecària

Els jutges degans d'Espanya han expressat avui el seu suport "incondicional" a l'informe per frenar els desnonaments que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va rebutjar estudiar i han reclamat "humanitzar" la llei hipotecària per fer front al que entenen una autèntica "xacra social".

Els jutges reunits a Barcelona han fet avui públiques les conclusions de les sessions de treball que han celebrat des de dilluns, a les quals han assistit 46 degans de tot Espanya que representen prop de 2.000 togats, segons ha destacat la degana de Barcelona, Maria Josep Feliu.

El resultat de les jornades és un decàleg de propostes "per a una justícia en temps de crisi" que s'obre amb una reivindicació per reformar la llei hipotecària-el que en opinió dels jutges constitueix un "clamor" social-i amb crítiques al CGPJ per haver menyspreat l'informe que van elaborar set jutges amb mesures per fer front als desnonaments.

Els degans reclamen una reforma de la llei que concedeixi als jutges un marge de maniobra per "suavitzar" les execucions hipotecàries quan concorrin situacions personals excepcionals-com atur o càrregues familiars-, l'ampliació del Codi de Bones Pràctiques o el foment de la mediació hipotecària.

"No volem ser mers cobradors del frac", ha dit el jutge degà de Bilbao Alfonso González-Guija, que ha lamentat que l'augment "exponencial" de la litigiositat provocada pels processos d'execució hipotecària "suposa un" drama "davant del qual els jutges no són insensibles, encara que no estigui a les seves mans "reinventar normes jurídiques" per combatre'l.

Un client incendia una oficina de CaixaBank a Burgos

Un client d'una oficina de CaixaBank (La Caixa) –que recentment ha absorvit totes les oficines de Caja Burgos– ha calcinat les instal·lacions d'una sucursal de l'entitat al municipi de Sotopalacios, a la província de Burgos.

Quan passaven uns minuts de les 9 del matí, l'home de 50 anys ha entrat a les oficines amb un bidó de 20 litres de benzina. Ha fet fora els quatre administratius que en aquells moments hi eren, ha ruixat el mobiliari i els ordinadors amb la benzina i hi ha calat foc. L'incendi ha agafat grans dimensions i ha calcinat pràcticament del tot les instal·lacions, tal i com es pot veure en aquest vídeo gravat per un vianant. La Guàrdia Civil ha organitzat un operatiu per localitzar l'autor de l'incendi, qui tenia un litigi financer amb l'entitat, i l'ha detingut passades les 10 del matí. En aquests moments es troba a dependències policials.

Cas Over: La dona de Matas va cobrar 9.500 € per un projecte inexistent a Manhattan

Antonio Juaneda, que va dimitir fa uns dies com a delegat del Govern a Menorca, ha assegurat avui davant el jutge del cas Over que va pagar 9.800 euros a la dona de Jaume Matas pel seu treball en un provecte per reconvertir en hotel un edifici de Manhattan (Nova York) amb una inversió de 130 milions d'euros. El que no ha sabut concretar Juaneda, han indicat aquestes fonts, era en quin lloc de l'illa de Manhattan s'havia de construir aquest projecte, de manera que la Fiscalia dubte que realment existís.

Juaneda ha declarat com a imputat en aquesta causa que investiga el presumpte finançament irregular del PP balear entre els anys 2003 i 2007 i ha explicat al jutge José Castro que els promotors d'aquest projecte immobiliari eren el mateix expresident de Balears i la seva dona, Maite Areal, segons han relatat a Efe fonts jurídiques.

Ha afegit que Matas li va oferir la possibilitat de participar buscant inversors i li va demanar el 2009 que contractés la seva dona, ja que tots dos residien a Nova York per aquestes dates.

D'aquesta manera, Juaneda va entrar en aquesta suposada iniciativa empresarial de Matas perquè li podria reportar beneficis econòmics en un futur, i contractar i va pagar a Maite Areal per realitzar gestions a Nova York dirigides a posar en marxa aquest projecte multimilionari, segons ha exposat avui.

Els investigadors sospiten que aquest pagament procedir en realitat de l'empresa Over, que va realitzar treballs per a diversos departaments del Govern balear quan Matas va presidir la comunitat autònoma en el període 2003-2007 per valor de 3,5 milions d'euros, part dels quals es sospita que van servir per finançar despeses electorals.

Juaneda, que va ser alt càrrec del Govern de Matas, ha reconegut avui que després d'exercir aquest lloc (a partir de juliol de 2007) va treballar com a representant d'Over per facilitar les entrevistes entre els responsables d'aquesta empresa madrilenya i institucions públiques balears com la alcaldia d'Inca i el Consell de Menorca.

CCOO, UGT i USO qualifiquen la vaga del 14-N de 'fita històrica' europea

Representants dels sindicats CCOO, UGT i USO han qualificat avui la vaga general del 14 de novembre com una "fita històrica" ​​per tractar-se d'una jornada de mobilitzacions conjuntes en una desena de països europeus sota l'auspici de la Confederació Europea de Sindicats (CES).

Sota la premissa de la unitat, promoure la participació de tots els ciutadans, independentment del seu signe polític i condició laboral, per protestar contra les pujades d'impostos, el deteriorament "generalitzat" de les condicions de vida i el "bloqueig dels convenis col·lectius".

"Volem fer veure que aquestes no són les úniques polítiques possibles. És fonamental donar una resposta: aquest és el partit del segle, i alguns només estan disposats a mirar-se el melic", va assenyalar el secretari general de CCOO a Euskadi, Unai Sordo, que ha destacat que tots els treballadors estan "en la mateixa baralla" i que cal mobilitzar-se per evitar "cinc anys d'austeritat merkeliana, que són 5 anys més d'atur aquí a Leioa o Orduña".

Les aturades, que es produiran en països europeus com Portugal, Itàlia, Grècia o el sector públic de Grècia, i les concentracions, que tindran lloc a França, Alemanya, Eslovènia o la República Txeca, amb suports des d'algunes ambaixades espanyoles a Sud-amèrica, busquen, segons Sordo, donar una resposta conjunta, perquè "el conjunt de la població pot passar molt malament" si aquestes polítiques es perpetuen.

Per al secretari general d'UGT, Dámaso Casado, la convocatòria és una resposta a diversos anys de "crisi duríssima, creada pel capitalisme financer", a la qual cal assistir per evitar que "se'ns treguin els nostres drets". Casado ha assenyalat que és important que els ciutadans, que en la seva opinió estan "molt cabrejats" surtin als carrers perquè Mariano Rajoy "no els utilitzi per quedar-se a casa".

Alhora, ha destacat que els sindicats tenen "molta confiança" que la vaga provocarà "que els tribunals comencin a dir que algunes de les coses que fan els polítics, com la reforma laboral i les retallades, són il·legals". "Volem que qui governi estigui en mans de la ciutadania i no del capitalisme financer".

L’ANC i sindicats "junts per la defensa dels drets nacionals i socials"

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i els sindicats convocants de la vaga general del 14-N han fet públic aquest matí un manifest conjunt en què es referma la necessitat "de fer efectiu el dret a decidir a nivell nacional i social". En el manifest, l'ANC ha anunciat que dóna suport als sindicats per a la vaga general. Ho han fet en roda de premsa la presidenta de l'Assemblea, Carme Forcadell, els secretaris generals d'UGT, Josep Maria Àlvarez, i de CCOO, Joan Carles Gallego, i representants de la Intersindical-CSC i d'USOC.

Forcadell ha llegit el manifest, en què es remarca la necessitat de "conjuminar esforços per tal d'afrontar la greu crisi social i nacional que afecta el país, amb retallades de drets i prestacions socials". Una situació que podria ser solucionada, "si més no parcialment", ha apuntat, si el poble català "no patís el dèficit fiscal i la falta de sobirania actual". En aquest sentit, les entitats signants del manifest aposten per "fomentar en el principi del dret a decidir les transformacions nacionals i socials que la majoria dels ciutadans de Catalunya necessiten". Alhora, l'ANC ha manifestat que dóna suport a la convocatòria de vaga "nacional, general i social" del 14-N.

Forcadell ha defensat, a més, que per l'ANC "drets nacionals i socials són inseparables" i que "la independència no és un objectiu per si sol, sinó un mitjà per poder viure millor, tant els independentistes com els que no ho són". La presidenta de l'Assemblea també ha afirmat que l'actual procés cap a l'Estat propi cal fer-lo "entre tots, sense els sindicats és impossible".

Gallego, per la seva banda, ha defensat, en la línia del manifest conjunt, la necessitat que la construcció nacional i social vagin lligades, i Àlvarez ha expressat la voluntat dels sindicats d'aconseguir una Catalunya "rica i plena".

França aprova la llei de matrimoni homosexual

El Consell de Ministres francès ha aprovat el projecte de llei de matrimoni homosexual, una promesa electoral del president socialista François Hollande. La llei constitueix un progrés "per a tota la societat", ha declarat el president, segons la portaveu del Gabinet Najat Vallaud-Belkacem. Volem, des de Sírius, tornar a aclarir, per qui no ho sàpiga, que "matrimoni" significa en indoeuropeu "un contracte" -del sànscrit 'mitró': "contracte, pacte, acord"-, no pas "una mare" com pretenen els ignorants de l'Opus i d'altres sectes. Prové de l'arquetip indoeuropeu "Mitra" -amic- senyor dels pactes i símbol del Sol Invicte d'aparença hermafrodita que neix "d'una pedra" el 25 de desembre des de fa més de 5.000 anys documentats.

"És una gran reforma que s'adreça al conjunt de la societat francesa. Obrir el matrimoni a totes les parelles és aportar més seguretat, més protecció per a aquells que volen viure junts", va afirmar la ministra d'Afers Socials, Marisol Touraine, a la sortida de la reunió del Gabinet.

El text serà analitzat al Parlament a partir del proper mes de gener


El text, que compta amb el rebuig de l'oposició conservadora i de l'església catòlica, té el suport de la major part de la societat, segons els recents sondejos publicats per la premsa. Un d'ells, publicat el passat cap de setmana, revelava que el 58 per cent dels francesos estan a favor del matrimoni entre persones del mateix sexe, encara que menys de la meitat (48%) aproven també que aquestes parelles puguin adoptar nens.

El suport, però, és una mica menor del registrat el 2011, quan el 63% dels francesos estaven a favor del matrimoni homosexual i el 56% de l'adopció.

El projecte de llei ha provocat dures crítiques de dirigents conservadors, que consideren que l'Executiu posa en perill l'estabilitat familiar del país i l'acusen de desviar l'atenció en un moment de difícil situació econòmica. Les confessions religioses més importants també s'han mostrat en contra del matrimoni homosexual.

La catòlica, majoritària al país, ho va considerar una "superxeria", per boca del president de la Conferència Episcopal, André Vingt-Trois, arquebisbe de París, que va demanar als fidels que s'adrecin als diputats per "sensibilitzar" contra aquesta llei. El Consell Francès del Culte Musulmà (CFCM), per la seva banda, va emetre un comunicat en què ha assenyalat que "la jurisprudència musulmana" no aprova les unions entre persones del mateix sexe, però va expressar també el seu respecte al laïcisme del país. "Les normes d'una religió no poden destacar per oposar-se o sostreure a les normes ia les regles de la República, que s'apliquen a tots", ha afegit el CFCM.

El projecte de llei presentat avui tampoc satisfà plenament a les associacions de gais i lesbianes, que consideren que "no contempla tots els supòsits a què pot enfrontar una família homoparental". En particular, lamenten que el text no reculli l'extensió de la paternitat als dos cònjuges en el cas de fills tinguts mitjançant reproducció assistida, cosa que sí es reconeix en el cas de les parelles heterosexuals.

Uns i altres esperen que el debat parlamentari de la llei permeti canviar el text en el sentit que preconitzen.

La Generalitat afavoreix amb la venda de l'ATLL uns especialistes en ‘pelotazos’

El Govern de Mas adjudica a Acciona, controlada pels Entrecanales, Aigües Ter-Llobregat (ATLL), en una operació que implicarà un greu encariment en la tarifa que paguen els usuaris. L'Institut de l'Empresa Familiar, que presideix el factòtum de la companyia, vol sortir en defensa de la unitat d'Espanya.

Fumata blanca del Govern de Mas a la major privatització en la història de la Generalitat de Catalunya. L’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que s’encarrega del subministrament en alta –des de les fonts d’aigua fins als dipòsits municipals- de Barcelona i altres comarques de l’àrea metropolitana (abasteix un centenar de municipis i 4,5 milions de persones) serà gestionada en els propers 50 anys per un consorci encapçalat per Acciona, l’empori constructor i energètic controlat per la família Entrecanales.

L’oferta d’Acciona, que estava aliada amb el banc brasiler BTG Pactual i grups inversors privats com Barcel Euro el Grup Havas, entre d’altres, s’ha imposat a d’Agbar, que hi va concórrer en aliança amb un fons d’inversió australià, un altre de quebequès i diverses empreses catalanes. El factor decisiu ha estat la millor oferta econòmica, ja que mentre Acciona va plantejar cobrar 0,71 euros per metre cúbic, Agbar va situar el preu en 0,79.

Un cop el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha signat la carta d’adjudicació, el consorci guanyador haurà de pagar 300 milions d’euros a la Generalitat, del total de 1.000 que haurà d’aportar en els 50 anys de concessió. L’operació suposa un mal negoci segons la plataforma Aigua és Vida, que ha denunciat que amb l’increment de tarifa aprovat el juliol, quan es va passar de 0,37 euros per metre cúbic a 0,65, la companyia ja era rendible, fins al punt que en només una dècada l’adjudicatària ja haurà amortitzat la seva despesa i començarà a acumular uns beneficis que, segons la mateixa entitat, superaran els 2.000 milions en el conjunt de la concessió.

A més a més, la Generalitat assumeix els més de 600 milions de deute que té ara mateix ATLL, que entre d'altres infraestructures és propietària de la dessaladora del Prat.

Especialistes en especular

Qui són els Entrecanales? Si una característica ha demostrat aquesta família madrilenya els darrers anys és la seva facilitat per fer espectaculars pelotazos financers. El 2009 van desfer-se del 25% d’Endesa, que havien adquirit dos anys abans, obtenint entre la venda a Enel i els dividends cobrats uns beneficis de 2.500 milions d’euros. Prèviament havien controlat el 15% de la constructora Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), de la que van sortir amb unes plusvàlues de 1.000 milions. El 1997, van sortir d’Airtel embutxacant-se 2.300 milions d’euros de beneficis. En resum, tot uns mestres en l'especulació.

A banda de memtre del patronat de la Fundació Príncep de Girona, el president de la companyia, José Manuel Entrecanales, és també president de la patronal Institut de l’Empresa Familiar (IEF), que la setmana que ve celebrarà un acte a Barcelona en el que té previst presentar un document en defensa de la unitat d’Espanya i, per tant, en contra de la independència de Catalunya. Sigui com sigui, sembla clar que la mesura del Govern de Mas només servirà per paliar lleugerament l’enorme deute de la Generalitat, en perjudici d’uns ciutadans que pagaran més per un servei essencial com és l’aigua i en benefici d’una família madrilenya que s’oposa amb força al suposat plantejament independentista de CiU.

La Generalitat va afavorir la contractació de la cunyada de Felip Puig

La magistrada del jutjat contenciós administratiu número 7 de Barcelona ha conclòs que el Gabinet Jurídic va exigir uns requisits inferiors als reglamentaris per possibilitar la contractació de Núria Olivella (foto), que mai hauria d’haver ocupat el càrrec d’Advocada de la Generalitat.

La magistrada del jutjat contenciós administratiu número 7 de Barcelona ha sentenciat dimecres que el Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya [a la imatge] no va exigir els requisits que marca el reglament quan va publicar el concurs per a Advocat de la Generalitat que va guanyar Núria Olivella, cunyada del conseller d’Interior Felip Puig.

La sentència, segons avança La Ser, assegura que la principal exigència per a un càrrec d’aquest tipus és ser funcionari del cos superior, és a dir, de categoria A, però en el concurs que Olivella va guanyar tan sols es va exigir que fos personal de l’administració, que tingués la carrera de dret i el nivell C de català. I afegeix que en situació d’urgència si que es podrien haver rebaixat les condicions, però que aquest no és el cas de la contractació d’Olivella, que és la dona d’Oriol Puig, director del Servei Meteorològic de Catalunya i germà del conseller d'Interior.

A banda de la sentència, aquests requisits tan mínims contrastaven amb d’altres concursos oberts al Gabinet Jurídic, com un de quatre mesos abans de la contractació d'Olivella, també per cobrir una baixa temporal, en que es demanava ser funcionari de carrera del cos superior de l'administració de la Generalitat o del cos d'Advocacia. La resolució de la magistrada posa en evidència que el Gabinet Jurídic de la Generalitat va afavorir la contractació de la familiar de Puig, tal com l’emissora va avançar fa uns mesos, i diferents aspirants amb més categoria i mèrits que Olivella no van poder obtenir la plaça.

En vista a aquestes irregularitats, un dels candidats va recórrer el nomenament i finalment ha arribat la sentència favorable. Olivella va ser cessada quatre mesos després d’obtenir el càrrec amb ajudes, el 17 de gener de 2012, i la seva plaça la va recuperar un advocat que havia estat en excedència i que ella havia substituit. A més amés, hi ha una investigació pendent sobre aquesta contractació irregular a l’Oficina Antifrau de Catalunya per una denúncia interposada pel sindicat CCOO per possible tràfic d’influències.

Aspartam (E951) o quan un verí és de criminals poderosos

Aquest edulcorant es troba en un gran nombre de productes “light”, malgrat que molts científics continuen pressionant per aconseguir la seva prohibició. Des de fa 40 anys, el producte es troba present en el mercat, però aquesta història d’endolcir, deixa un sabor amarg. Trenta anys després de la seva autorització en el mercat europeu se sap del cert que aquesta formula és perjudicial per a la salut, però el conegut criminal Donald Rumsfeld fa negoci multimilionari matant gent amb ell i les 'autoritatats' incompetents espanyoles fan caixa amb la corrupció institucional. Foto: productes enverinats amb aspartam.

D’una banda, la indústria destaca la preuada qualitat del producte per abordar el problema de l’excés de pes i la diabetis mitjançant la substitució de sucre en més de 5000 productes “light”. A més, els dirigents empresarials argumenten que mai s’ha comprovat la possible perillositat de l’aspartam.

Per altra banda, els investigadors de tot el món afirmen que tenen proves dels riscos associats al consum d’aquest edulcorant artificial, és a dir: càncer, naixements prematurs, i paradoxalment augment de pes. Afortunadament, les agències de seguretat europees decideixen in extremis llançar una nova avaluació dels efectes produïts per aquesta molècula en la salut humana.

Passat històric sospitós

Des de la seva primera aprovació, l’any 1974, al mercat dels Estats Units, per l’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA), l’aspartam ha estat objecte de controvèrsies pels seus possibles efectes contraproduents sobre la salut.

Els estudis sobre l’ADI (dosi màxima que pot ser ingerida amb seguretat) es van dur a terme al laboratori de l’empresa Searle, (titular de la patent d’aspartam) i aquests resultats mai es van fer públics.

Uns anys més tard, sota pressió de l’Associació Americana pels drets del consumidor, la FDA reacciona i investiga de prop la serietat dels estudis presentats pel laboratori Searle, incloent els exàmens realitzats amb animals. D’aquesta investigació es conclou que els cobais de laboratori havien patit danys cerebrals i tumors abans de morir prematurament. Tots aquests resultats mai no s’havien declarat. La FDA suspèn temporàniament l’autorització de l’aspartam.

L’any 1977, Donald Rumsfeld pren les regnes de GD Searle. Després de diversos anys d’ascensió política, és el 1981 que l’home té el poder de nomenar el nou director de la FDA. La nominació d’aquest dirigent porta com a conseqüència que la FDA aprova sense cap inconvenient l’ús d’aspartam com edulcorant d’aliments secs i begudes.

D’altra banda, el 1985, Monsanto va adquirir GD Searle i separa la Searle Pharmaceuticals de la Companyia Nutrasweet per evitar problemes jurídics. Segons el Chicago Tribune, aquesta operació hauria fet guanyar 12 milions de dòlars a Rumsfeld.

Quins són els riscos per a la salut?

Durant els anys 80, uns estudis independents donen l’alerta sobre el risc de problemes neurològics (epilèpsia, mal de cap …). L’any 1996, un estudi realitzat als EUA comprova una relació entre l’augment del consum d’aquest edulcorant i el nombre de tumors cerebrals. El 1990 i 2000, diversos estudis corroboren la hipòtesi que els edulcorants artificials afavoreixen l’augment de pes.

El destacat investigador italià Morando Soffritti, director científic de l’Institut Ramazzini de Bolonya, posa a prova la molècula des del 2005 i va trobar una relació entre la ingestió regular de l’aspartam i alguns tipus de càncers en els rosegadors. El 2010, un estudi danès, publicat al setembre d’aquest mateix any a la revista The American Journal of Nutrition, es basa en el seguiment de 59.334 dones i posa en relleu una relació entre el consum de refrescs gasosos i no gasosos “light” i el part prematur. Darrerament, el 2011, els primers resultats d’un estudi nord-americà relacionen el consum de refrescs “light” amb el risc provocar accidents cerebrovasculars i malalties cardíaques.

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha tractat diverses vegades el tema de l’aspartam sense, si més no, haver declarat mai que aquest representava un risc. En el programa d’una revaluació, abans del 2020, de tots els additius alimentaris que han estat autoritzats a la Unió Europea abans del 20 de gener del 2009, s’ha demanat a l’entitat també revaluar l’aspartam. Aquesta revaluació, que va ser originalment programada per ser acabada no més tard del 2020, es va anticipar, però, a finals d’aquest any a petició de la Comissió Europea.

Encara que si la patent (llicència) de l’aspartam és de domini públic des de l’any 1992, els ingressos pecuniaris que genera la producció d’aquesta molècula (aproximadament 200 vegades la de la sacarosa) són encara considerables.

Els governs i les empreses no són especialment coneguts per la seva transparència. Sovint eludeixen les lleis i es protegeixen amb les clàusules escrites en lletra petita, en la informació encoberta i en les tàctiques de relacions públiques.

Per tant, vostè necessita protegir-se i, quan vagi a la botiga de queviures no deixi de llegir atentament les etiquetes dels seus productes predilectes.

La major part de les indústries es beneficien de la ignorància i de l’esforç que no fem per accedir a les informacions pertinents que puguin preservar la nostra salut.

El responsable de seguretat del Madrid Arena és un neonazi

Els hem vist amb una armilla groga. Sense saber què fer davant una allau humana. Alguns tiraven dels braços per estirar les primeres mans que palpaven. D'altres es posaven les mans al cap, demostrant la seva nul·la formació en la matèria. El seu actual administrador únic, Juan Carlos García Perdiguero, històric líder del grup ultra Frente Atlético, seguidors violents i neonazis descerebrats de l'Atlètic de Madrid. Els encarregats de seguretat no van ser donats d'alta aquesta nit i només van cobrar sis euros per hora. Foto: La col.locada cortesana feixista a Portugal de festa, que paga el poble.

Més d'un, segons els testimonis de la tragèdia del Madrid Arena, asseguren que els "segurates" van 'resoldre' els conflictes que se'ls presentaven intimidant de males maneres. No van distribuir als milers d'assistents a les diferents plantes, i van tancar les portes de sortida de la pista creant un embús que ja ha causat la mort a quatre noies.

Els 75 encarregats de la seguretat interior del Madrid Arena no eren professionals. Cap va ser donat d'alta aquesta nit i només van cobrar sis euros per hora. La seva empresa, Kontrol 34, té com a objecte social l'organització d'esdeveniments, encara que l'organitzador de la macrofesta de Halloween, DivierTT, informés a l'Ajuntament que els treballadors d'aquesta societat s'encarregarien de que dins el recinte s'estigués segur.

Tanmateix, mai han pogut dedicar-se a la seguretat privada. Ho impedeixen els antecedents penals que, entre d'altres, implica al seu actual administrador únic, Juan Carlos García Perdiguero, històric líder del grup ultra Frente Atlético, seguidors violents i neonazis de l'Atlètic de Madrid.

Els antecedents de García Perdiguero recorren dues dècades d'historial policial. El 1987 va ser detingut per la Policia per primera vegada, però és el 1988 quan es fa famós dins dels ultres madrilenys per apunyalar un policia municipal als voltants de l'estadi Vicente Calderón amb un ganivet de 25 centímetres de fulla. L'agent va salvar la vida gràcies a la xequera de multes, però va quedar patent que Perdiguero tirava a matar. Directe al cor.

Al seu costat estaven d'altres set membres del Front Atlètic, alguns menors d'edat, que van aclamar la seva gesta durant el partit Atlètic de Madrid-Atlètic de Bilbao, abans de ser detinguts per les forces de seguretat. Tenia 21 anys i tot un camí delinqüencial per davant. Després van venir múltiples detencions per agressions, robatoris i robatoris amb força. Però va ser el 1996 quan un jutjat andalús el va enviar a presó, recalcant en la seva sentència el caràcter racista i neonazi del delicte.

Atac racista a Sevilla

Era la Fira d'Abril de 1992. L'Atlètic de Madrid viatjava a la capital andalusa per enfrontar-se amb el Sevilla i darrere de l'equip, sempre i a més amb Jesús Gil al capdavant, estan els seus ultres. Allà García Perdiguero juntament amb un altre "camarada" es passeja entre les casetes, fins que fixa el seu objectiu en un negre que venia darrera d'un paradeta. Va començar a insultar-lo i colpejar-lo, fins que dos joves sevillans es van ficar en el seu camí per defensar la víctima. No ho va dubtar. Va tornar a tirar de navalla i de miracle no va acabar amb la vida dels nois.

Segons recorda Eduardo Millán, advocat d'una de les víctimes, "l'agressió va ser brutal". "Gairebé mor una de les persones. No havia passat res semblant per aquí i recordo que el fiscal ha posat èmfasi va buscar una sentència exemplar contra el racisme en aquell cas. Dels dos acusats només ell va ser condemnat, perquè es va aconseguir acreditar que va ser qui va utilitzar l'arma", explica. Quan aquest lletrat sevillà va saber que aquell Perdiguero ha estat l'encarregat d'organitzar la seguretat del Madrid Arena no donava crèdit. "Com poden els que generen inseguretat repartir-la?". La mort de Katia Esteve, Betlem Langdon, Rocío Oña i Cristina Arce, i l'agonitzant estat de Maria Teresa Alonso semblen acreditar que no poden.

Les detencions i ingressos a la presó s'han seguit succeint en la vida d'aquest skin fins al 2008, any en què els jutjats d'instrucció número 2 i número 4 de Madrid van demanar la seva presó preventiva per diferents delictes.

De ultres a homes d'empresa


Als seus més de 40 anys, Juan Carlos García Perdiguero va ser nomenat administrador únic de Kontrol 34 el 31 de juliol de aquest any, tot just mes i mig després de la creació de la societat, encara que va ser publicat al BORME el 27 de setembre.

El seu antecessor en el càrrec, Jesús Maria Álvarez Plaça, és un advocat estretament relacionat amb l'organitzador de la festa, Miguel Ángel Flores, amo de DivierTT. Segons fonts dels cossos de seguretat, "és difícil creure que Flores no conegués la procedència i els antecedents d'aquesta empresa, ja que ha tingut vinculacions amb ells des de fa bastant temps".

Juan Carlos García Perdiguero va ser condemnat a la presó per un delicte racista

Kontrol 34 es va inscriure en el Registre Mercantil el 6 de juny. El seu soci únic, Carlos Manzanares Rodríguez, també és un conegut dels cossos de seguretat per la seva relació amb la banda de Casper, Àngel Suárez Flores, i al món ultra sota el sobrenom que compartia amb el seu germà, Manza.

El seu germà Francisco Javier va ser assassinat el 2001, dins d'una onada de crims que van envoltar a l'organització de Casper, en què també van caure altres membres de la banda com Iván Llorente Liébana, tirotejat el 2002 a Motril o el rei del butron, Joan Miguel Ortega Sánchez, el 2009.

L'última vegada que persones d'aquest grup ultra, encara que sense estar sota les sigles de Kontrol 34, es van veure involucrades en un fet violent, va ser l'assassinat del angolès Ndombele August Diumenges, de 16 anys, el 2002. Esteban Ibarra, president del Moviment contra la Intolerància que va exercir l'acusació popular contra José David Fuertes, un altre skin membre d'aquesta xarxa il·legal de porters de discoteca, recorda que el Totxo, com se li coneix en el món ultra, treballava de "extra de seguretat" aquesta nit a la discoteca Inn de Costa Polvoranca. Va sorgir una baralla entre altre skin i un amic de Ndombele i "El Totxo va intervenir fent servir la navalla i assassinant l'adolescent".

Colorado i Washington legalitzen la marihuana

Colorado s'ha convertit avui en el primer estat dels Estats Units, seguit de Washington a aquestes hores, en legalitzar, mitjançant referèndum, el consum de cànnabis i marihuana amb fins recreatius, segons les estimacions dels sondejos americans. La votació per aquest tema ha tingut lloc durant les eleccions als EUA en què Barack Obama ha estat reelegit president.

El Denver Post assegura que la proposta ha estat aprovada amb un 52,7% dels vots a favor, davant un 47,3% en contra quan l'escrutini era del 50%.

Nombrosos estats dels Estats Units autoritzen el consum de cànnabis amb finalitats terapèutiques, però fins ara cap havia permès el seu consum per a fins recreatius.

La mesura també es votava en l'estat de Washington, que ja l'ha aprovat, i a Oregon (on la votació hauria estat contrària).

La policia diu que havia 23.000 persones al Madrid Arena

La tràgica nit en què van morir tres joves i dos van resultar greument ferides (una d'elles, menor d'edat va acabar morint) com a conseqüència d'una allau de gent al recinte Madrid Arena, es va produir una greu negligència: l'excés d'aforament. Segons l'atestat policial, al recinte on se celebrava la festa de Halloween havia 23.000 persones, quan la capacitat màxima per a l'edifici és de 10.500 persones, menys de la meitat, i l'empresa organitzadora del concert, Diviertt, assegura que només es van vendre 9.500.

Segons ha publicat el diari 20 Minutos, la investigació policial plasmada en l'atestat preliminar que ja té el jutge del cas, Eduardo López Palop, converteix el dubte en certesa: "Es van vendre unes 19.900 entrades" per la tràgica festa, més els càlculs aproximats que "3.000 persones es van colar amb la connivència dels membres de l'empresa de seguretat que vigilaven l'interior del recinte".

El rotatiu també recull el testimoni d'un treballador d'oci nocturn que assegura que la conducta de l'empresa organitzadora era "habitual" i que a més de les entrades 'legals', es venien altres en negre que permetien augmentar la recaptació i superar l'aforament permès.