dissabte, 28 de desembre de 2013

L'esquerra d'Asturies defensa «el derechu a decidir de Catalunya»

Les organitzacions sobiranistes asturianes d'esquerres Compromisu por Asturies, Conceyu Abiertu, Izquierda Anticapitalista Asturies, Izquierda Asturiana i Andecha Astur han emès un comunicat conjunt amb el que defensen la "justa reclamació del poble català al seu dret a decidir" i "el derechu a l’autodeterminación d’Asturies" per superar la "repressió, la precarietat i l'atur".

En el text, d'un alt component simbòlic i ideològic, els sobiranistes asturians acusen a "l'Espanya reaccionària de no entendre de drets ni de democràcia". "Els mateixos que es dobleguen davant la troika són els que asseguren que l'única sobirania resideix al poble espanyol", afegeix el comunicat.Les organitzacions asturianes avisen però que "l'exercici de sobirania del poble de Catalunya no ha de servir a la dreta que representa Artur Mas per retallar més".

"Defensar el dret d'autodeterminació de Catalunya és també per als firmants del manifest "defensar un camí per a Astúries diferent al de la submissió del govern estatal". En aquest sentit, defensen "el derechu a l’autodeterminación d’Asturies" per superar la "repressió, la precarietat i l'atur". Tanquen el comunicat recordant una estrofa de l'Estaca d'en Lluís Llach: "Si jo l'estiro fort per aquí / i tu l'estires fort per allà / segur que tomba, tomba, tomba / i ens podrem alliberar".

Forcades "deixa la política per no perjudicar més a l'Església"

La monja benedictina Teresa Forcades, segons fonts del monestir de Sant Benet de Montserrat a l'ordre del qual pertany, "després d'un llarg retir i reflexió, la religiosa Teresa Forcades i Vidal ha decidit abandonar la seva intenció de presentar-se a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, encara sense data prevista, amb la plataforma Procés Constituent, deixant definitivament la nomenada política de partits".
La gràcia sense límits de l'esglèsia nazicatòlica:
Coda: como es tradicional en la prensa española, cada 28 de diciembre, festividad de los Santos Inocentes, cada medio de comunicación se toma la licencia de aportar una inocentada para ofrecer un poco de humor a sus lectores. ReL no suele faltar a esta cita tan señalada.

Segons sor Innocència dels Sants, una portaveu autoritzada del monestir, en la decisió de sor Teresa ha estat fonamental "el seu amor a l'Església catòlica i la seva intenció de no perjudicar-la amb una decisió que no comptava amb el consens de la comunitat, ni tampoc amb el vistiplau del bisbe de Sant Feliu de Llobregat, monsenyor Agustín Cortés, jurisdicció eclesiàstica a la qual pertany el monestir de Sant Benet".

Altres fonts assenyalen que la decisió de la monja Forcades s'emmarca en la certesa que té la religiosa catalana que la Santa Seu seria a punt d'obrir-li un procés canònic, impulsat pel seu propi bisbe, Don Agustín Cortés, en el qual no li deixaria una altra possibilitat que abandonar la vida religiosa per dedicar-se a la política, o bé, abandonar la seva idea de participar en la política per seguir sent monja.

Text íntegre del col·lectiu de presos d'ETA

El Fòrum Social d'Euskal Herria, davant el bloqueig del procés de resolució, el passat mes de març va fer diverses recomanacions. Algunes afecten directament al nostre col·lectiu. Si bé és cert que aquestes recomanacions no són fruit del procés de reflexió i dinàmica del col·lectiu, entenem que han de ser preses en consideració en la mesura en què integren elements per a la resolució i tenint en compte el suport social i polític obtingut. Per tot això, aquestes recomanacions han estat objecte del debat dut a terme pel nostre col·lectiu aquests últims mesos.

Volem cridar l'atenció sobre les difícils condicions i l'assetjament del que ha estat objecte el nostre col·lectiu a l'hora de dur a terme aquest debat. Encara que la repressió carcerària és sempre extrema, molt lluny del que calia esperar, després de la decisió de l'organització ETA de posar fi a la lluita armada fa ara dos anys, no s'ha flexibilitzat, i fins i tot, en alguns casos, fins a s'ha accentuat. A dia d'avui, els nous temps no han arribat fins a aquí. Som ostatges dels Estats espanyol i francès i a través dels seus funcionaris sofrim diàriament l'assetjament del sistema carcerari construït per aniquilar-nos tant a nosaltres com als nostres familiars i amics.

Se serveixen de lleis i mesures d'excepció per negar els drets i beneficis penitenciaris que ens corresponen, a fi d'obstaculitzar l'excarceració fins a impossibilitar-la. Així és com han omplert les presons. Per les i els presos bascos, dispersió equival a deportació, que més que al propi pres, implica un sofriment afegit als seus afins.

En tota aquesta maquinària, la tortura constitueix un element essencial, que exigeix que la política penitenciària i els procediments judicials siguin revisats i avaluats i reparat el dany causat.

Segueixen utilitzant la política penitenciària al servei d'objectius i interessos polítics, vulnerant i violant drets fonamentals, tal com ha sentenciat Europa, abans alimentant la confrontació, ara obstaculitzant la solució.

Els enemics de la llibertat d'Euskal Herria, que avui són enemics de la pau, pretenen ofegar entre els murs de la presó el procés democràtic que la ciutadania basca, amb la participació de totes i tots, tracta de portar fins al final.

Sent conscients de la seva intenció i per evitar que el procés de solució s'enfangui, el EPPK assumeix la responsabilitat que li correspon.

ja que el que ens va portar a presó va ser la lluita per la llibertat política i social del nostre poble, des de la presó seguim lluitant. I tot i que para alguns de nosaltres han transcorregut ja moltíssims anys des que respirem fora d'aquests murs la llibertat per última vegada, seguim compromesos amb el futur del nostre poble, exactament igual que el primer dia en què ens impliquem en la lluita.

En aquest sentit, des de la humilitat, continuem fermament decidits a seguir aportant i situem en aquesta línia la nostra reflexió i iniciativa.

El EPPK amb l'objecte de respondre a les recomanacions del Fòrum Social ha finalitzat la seva reflexió adoptant una posició.

Per això, a través de la següent declaració, ens dirigim a la ciutadania basca, als seus diferents agents i a quants en l'àmbit internacional, individual o col·lectivament han mostrat responsabilitat per a la solució del conflicte:

1. A la nostra manera de veure, per resoldre les conseqüències del conflicte polític resulta indispensable prendre en compte l'origen i les raons del mateix. És precisa un full de ruta ferm perquè el conflicte que sofreix el nostre poble trobi una solució integral. L'origen polític del conflicte exigeix així mateix una solució política.

2. La normalització política s'ha de basar en la possibilitat de desenvolupar i dur a terme democràticament tots els projectes polítics. Hem d'evitar qualsevol sortida parcial o falsa per impedir que el conflicte es perpetuï i no defraudar ni al poble ni a la seva ciutadania.

3. La solució política ha de ser integral i és imprescindible que en l'àmbit de les conseqüències del conflicte existeixi una visió global que prengui en compte i desenvolupi tots els seus apartats. Reconeixem amb tota sinceritat el sofriment i dany multilateral generat com a conseqüència del conflicte.

4. Reconeixem el nou escenari sorgit després del cessament de la lluita armada d'ETA i d'ara endavant, en pro de la llibertat d'Euskal Herria, utilitzarem vies i mètodes polítics i democràtics, d'acord amb les decisions que s'han pres en aquest sentit.

Per això, en endavant renunciarem a l'ocupació del mètode utilitzat en el passat per fer front a la imposició, repressió i vulneració de drets. El nostre compromís amb el nou escenari és la nostra decisió d'enfortir-ho i consolidar-ho.

5. És necessari derogar tota situació i mesura d'excepció. Adaptar l'entramat jurídic a la situació política. Canviar radicalment la política penitenciària i prioritzar la fi de la dispersió. Reconèixer els nostres drets, possibilitar la nostra volta a casa i impulsar la solució integral a l'actual situació política.

6. Per tot això, podríem acceptar que el nostre procés de tornada a casa –la nostra excarceració i de manera prioritària el nostre trasllat a Euskal Herria- s'efectuessin utilitzant lleres legals, tot i que això, per a nosaltres, implícitament comporti l'acceptació de la nostra condemna. Compartim que tant la llei com la seva aplicació compleix una funció essencial de cara al futur, ja que han de ser utilitzades per enfortir els passos que hagin de donar-se.

7. Estem disposats, dins d'un pla d'actuació global, a estudiar i tractar la possibilitat que el procés que culmini amb la nostra volta a casa s'efectuï de manera escalonada, mitjançant compromisos individuals i en temps prudencial.

8. Assumim tota la nostra responsabilitat sobre les conseqüències derivades de la nostra activitat política en el conflicte polític. Així mateix, vam mostrar la nostra voluntat per analitzar la responsabilitat de cadascun de nosaltres, dins d'un procés acordat que reuneixi les condicions i garanties suficients.

Per a això:

1. El EPPK es posarà en contacte amb els promotors de les recomanacions del Fòrum Social i amb altres agents d'Euskal Herria, a fi de buscar acords entorn dels mateixos i de trobar fórmules que permetin el seu desenvolupament.

2. A fi de facilitar la superació de les situacions d'excepció que sofrim a les presons, el EPPK escoltarà les propostes i reflexions dels diferents agents i compartirà les seves, a fi de que les decisions i passos que s'adoptin perquè el procés avanci siguin compartits i gaudeixin del suport necessari.

3. Fem una crida a la ciutadania, institucions, agents socials i partits polítics per buscar un ampli consens que possibiliti el nostre retorn a casa, emmarcat en un procés integral, que no posi en qüestió el nostre caràcter ni dignitat política.

4. No és temps d'ocultar-se després de dificultats i impediments. És hora de la responsabilitat política. La de tots. També la nostra, en la mesura en què som part i conseqüència del conflicte polític. El EPPK no defugirà les seves pròpies responsabilitats ni dependrà dels moviments dels altres per fer els seus ja que vam mostrar el nostre absolut compromís a ser un agent actiu i eficaç tant en el conflicte com en la seva solució. Farem quant estigui a la nostra mà, amb total generositat, en la consecució de la llibertat d'Euskal Herria.

Balears: Comunicat del comité de vaga sobre les amenaces de la consellera Camps

Davant la manca d'arguments, el PP torna a recórrer al descrèdit com a arma. Les darreres declaracions de Joana Maria Camps demanen una resposta clara per part del Comitè de Vaga de l'Assemblea de Docents de cara a tots els docents i també a l'opinió pública. Les afirmacions de la Consellera d'Educació, sense coneixement de causa, sobre la possible il·legalitat de la convocatòria de dia 7 per tractar-se d'una vaga de solidaritat responen a la campanya d'intoxicació que des del Govern del PP s'ha estat donant des del mes de setembre sobre la vaga i la lluita dels docents d'aquestes illes.

Tothom recordarà la insistència amb què llançaven el missatge de què la nostra vaga indefinida és una vaga política. Saben molt bé que les vagues tipificades com a polítiques són il·legals. No ho van denunciar als tribunals perquè no tenien arguments com tampoc en tenen davant les nostres reivindicacions i denúncies. La seva única arma ha estat intentar qüestionar-nos mitjançant el descrèdit. Ara, canvien de cançó: "La vaga s'ha tornat solidària" i això és qüestionable. Senyora Camps, si té arguments vagi a un jutjat a posar una denuncia, sinó, calli i faci un esforç per avançar en la resolució d'aquest conflicte si no vol acabar la legislatura com la Consellera que no ha estat capaç de resoldre ni un sol problema dels que se li han plantejat.

La nostra és una vaga sustentada damunt reivindicacions laborals i professionals. Dilluns passat, dia 23, vam explicar en primera persona a tots els mitjans de comunicació com les problemàtiques sobre les que es basen les nostres reivindicacions han empitjorat. Estem pitjor que en setembre: llei de símbols aprovada, un nou expedient i amenaces per part del Secretari Autonòmic d'Educació, bloqueig de la contractació d'interins, prorroga de la congelació de complements salarials, acomiadaments a l'escola concertada vinculats amb la vaga... I bloqueig de la negociació per part de la Conselleria. Per això la nostra lluita continua sense cap dubte.

Després de tres setmanes de vaga, el 7 d'octubre ens incorporàrem a les aules, però amb l'avís que qualsevol expedient reactivaria la vaga. El 7 de gener farem vaga, des de les reivindicacions i la convocatòria de la nostra vaga indefinida posant en pràctica allò que ja havíem advertit. El conflicte educatiu continua obert i des de la Conselleria no saben més que tirar més llenya al foc.

Per la nostra part, la dels i les treballadores de l'ensenyament, sabem que la unitat, l'organització i la solidaritat del nostre col·lectiu són la nostra eina de lluita. Per això dia 7, tots a una, tornam a la vaga.

Comitè de Vaga

Avortar a l'estranger costa entre 550 i 6.400 euros

Si finalment entra en vigor la llei feixista de l'avortament aprovada fa una setmana per la màfia franquista de la banda de Mariano Rajoy el 91% de les 112.390 dones que van interrompre el seu embaràs l'any passat sense necessitat de justificar la seva decisió es veurien immerses en un embull de costosos tràmits -inaccessibles per la pauperitzada classe treballadora- per certificar que la gestació suposa un risc per a la seva salut física o mental. Associacions de metges, especialistes i de defensa dels drets de la dona asseguren que, davant tantes complicacions, les dones acudiran a mètodes clandestins amb risc per a les seves vides.

Qui tingui mitjans econòmics marxarà a països com Regne Unit o França, on existeixen lleis d'indicacions i terminis similars a la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs que està actualment en vigor a Espanya.

A Regne Unit, on habitualment viatjaven les espanyoles quan l'avortament era il·legal, sotmetre's a una interrupció voluntària de l'embaràs pot costar entre 550 i 700 euros, depenent de si és farmacològic –abans de les 9 setmanes– o de si s'usa o no sedació o anestèsia general. Són dades facilitades per Marie Stopes, una organització internacional de planificació familiar amb nombrosos centres a Regne Unit on ofereixen serveis per a l'atenció a la salut sexual i reproductiva, entre ells, interrupcions voluntàries de l'embaràs. Els seus centres realitzen un terç del total dels avortaments que es practiquen al país.

Al cost de la intervenció caldria sumar els gairebé 100 euros que val la consulta mèdica prèvia i necessària per efectuar totes les anàlisis. Segons assenyalen des de Marie Stopes, és recomanable un dia de repòs després de la intervenció si es va a viatjar, per la qual cosa és necessari explicar almenys amb dos dies d'allotjament, que, depenent de la ciutat, el preu pot oscil·lar entre els 40 i 60 euros –els més econòmics– per nit en habitació doble. Tot això sense tenir en compte el desplaçament des d'Espanya fins a Regne Unit.

En aquest país, la llei permet la interrupció voluntària de l'embaràs dins de les primeres 24 setmanes per raons de salut, socials i econòmiques –a Irlanda del Nord només està permès quan hi ha greu risc per a la dona o malformacions fetals–. Dos metges han d'estar d'acord però, segons assenyalen des de la Federació Internacional de Planificació Familiar, no existeixen traves per a aquests dictàmens i en la pràctica és similar a una llei de terminis. Més enllà de les 24 setmanes, l'avortament està permès sense límit de temps quan estigui en perill la salut de la mare i en cas de greus malformacions fetals.

A França és més car

A França, la llei permet avortar de forma lliure dins de les primeres 12 setmanes d'embaràs. Més enllà d'aquest temps també és possible fer-ho si està en perill la salut de la mare o si hi ha una greu malformació fetal –indicació que no permet l'esborrany de la llei aprovada pel PP–, i així ho certifica un comitè clínic.

Al país veí acudeixen ara i adés dones espanyoles els casos de les quals estan fora del marc jurídic actual –més enllà de les 22 setmanes, un comitè clínic ha de certificar a Espanya que el fetus té greus anomalies incompatibles amb la vida o extremadament greus o incurables–. Un avortament en aquest termini a França pot arribar a costar entorn dels 6.400 euros en un hospital públic, segons la informació facilitada per la Clínica Dator, el primer centre a Espanya a ser acreditat per realitzar aquestes intervencions.

El centre mèdic triat és l'Hospital Paule de Viguier de Tolosa de Llenguadoc, no només per la seva proximitat amb Espanya, sinó per la seva "solvència i prestigi en la realitzaci�� d'aquest tipus d'intervencions", explica Olga Sancho, portaveu de Dator. La dona que es veiés obligada a acudir a aquest centre ha d'enviar prèviament un correu electrònic al comitè clínic del centre presentant el seu cas. Tota la documentació –carta explicativa, historial de la dona, proves diagnòstiques...– ha d'estar en francès. Si es desconeix l'idioma, es recomana contractar els serveis d'un traductor jurat.

El comitè clínic respondrà en un termini màxim de dos dies i, si és acceptat en menys d'una setmana, pot dur-se a terme la intervenció. És imprescindible tenir la targeta sanitària europea i el DNI. La dona ha de pagar les despeses derivades de l'hospitalització i del tractament, que cada dia poden ascendir a 1.600 euros, i es calcula que són necessaris entre tres i quatre dies d'estada. Tot el procés pot arribar a costar 6.400 euros, sense explicar l'allotjament i el desplaçament.

En 2012, 31.244 dones van avortar a Espanya per risc de greus anomalies fetals, els casos de les quals no estarien emparats pel recentment aprovat avantprojecte de Llei Orgànica per a la Protecció de la Vida del Concebut i dels Drets de la Dona Embarassada, i que, per tant, podrien veure's obligades a viatjar a França. Si tenen els mitjans econòmics per pagar-se la intervenció i el viatge, clar.

El nazi Rajoy trenca l'Eix Mediterrani i gira de Vandellòs a Madrid per tornar a Castelló

La Unió Europea ha obligat l'estat espanyol a completar el corredor mediterrani però el govern de feixistes de Rajoy ha trobat la manera de seguir-lo inutilitzant en una mostra de delirant incompetència i estupidesa desbordant. En una decisió que fora demencial si no fos premeditada i fruit de la bogeria corrupta del franquisme, la setmana passada la banda mafiosa del PP va licitar el tram Vandellòs-Castelló només amb ample de via europeu.

Aquest tram ha estat paralitzat durant dècades, amb una sola via en un bon tros però ara, de sobte, el faran tot nou, només amb ample de via europeu. Així els trens que vinguin del sud s'hauran de desviar per València cap a Madrid abans d'anar a Europa. Un cop baix, especialment a l'empressariat valencià.

La decisió és més que sorprenent. Hi havia tres alternatives. La primera era crear un traçat amb ample de via europeu paral·lel a l'actual traçat amb ample de via ibèric. La segona era crear una via d'ample europeu al costat de l'actual via ibèrica, compartint infrastructures i la tercera era desmuntar tot el traçat actual per a fer-ne un d'exclusivament europeu. Aquesta era la més cara i la que els empresaris valencians i catalans desaconsellaven. I és la que ha triat Madrid.

El motiu és obvi. L'efecte que s'havia aconseguit mantenint paralitzat el tram Castelló-Vandellòs durant dècades havia estat el de dificutar la via directa a Europa pels empresaris de l'Arc Mediterrani. Com que la Unió Europea va obligar Espanya finalment a fer l'obra el mateix efecte es pot aconseguir ara al revés, evitant la sanció europea. Amb l'ample de via només europeu tots els trens de mercaderies amb eixida de Castelló cap al sud hauran de fer la volta per Madrid si volen anar a Europa. Amb la qual cosa Madrid recupera part del corredor central que la Unió Europea va desestimar però la Unió Europea no podrà acusar-lo de no complir amb les obligacions que li va imposar.

Els empresaris valencians i catalans es van mostrar ahir perplexos davant la proposta del ministeri de Foment.

El PP roba un 2% als pensionistes en tres anys

El minvament en el poder de compra dels jubilats serà una constant amb la nova llei dels feixistes i lladres del PP, que deslliga l'actualització de les pensions de la inflació en un dels últims atracaments del feixisme monàrquic a la classe treballadora. Quan en 2019 entri en vigor el nou Factor de Sostenibilitat, unit a la revaloració actual suposarà un minvament del poder de compra dels jubilats d'entre el 14,8% i el l 28,3% segons un informe de CCOO.

En 2010 la pressió dels mercats obligava al Govern de Zapatero a aplicar la primera bateria de retallades socials per reduir en 15.000 milions el dèficit públic. Una d'aquestes mesures va ser la congelació de les pensions per 2011, de les quals s'excloïen les no contributives, que van augmentar un 1%.

Rajoy, durant la compareixença del llavors president del Govern al Congrés, criticava "la major retallada social de la història". Solament caldria esperar un parell d'anys perquè ell mateix superés al seu antecessor.

Aquest any, 2011, Zapatero va fer perdre als pensionistes un 1% de poder adquisitiu, ja que va pujar un 1,3% les prestacions de tots els jubilats per compensar la desviació de la inflació de l'any anterior. L'IPC es va situar al novembre de 2010 -data de referència per calcular la compensació- en el 2,3% mentre que les pensions només creixien un 1,3%, una mica del que només les pensions mínimes es van lliurar per l'augment del 1% que va anunciar Zapatero.

No obstant això, en 2012, ja amb Rajoy i la seva majoria absoluta al Govern, els jubilats -aquesta vegada tots- perdien més poder de compra que en les dues legislatures del PSOE. Rajoy, per evitar titulars incòmodes, va anunciar una pujada del 1% en totes les pensions. No obstant això, al novembre de 2011 la inflació va ser del 2,9. El Govern havia de compensar aquesta pujada dels preus, però va decidir saltar-se la llei en honor de fer front al dèficit públic, deixant als pensionistes amb un minvament de l'1,9% en el seu poder adquisitiu. Ja eren 2,9 punts els que els jubilats, sostingues de la majoria de famílies amb tots els seus membres en atur, perdien.

"La necessitat de complir amb l'objectiu del dèficit públic, obliga amb caràcter d'extraordinària i urgent necessitat a deixar sense efecte l'actualització de les pensions en l'exercici 2012 [...]", deia el Butlletí Oficial d'Estat l'1 de desembre de 2012, és a dir, que tirava per terra l'article 48 de la Llei General de la Seguretat Social, vigent des de 1994. Una mesura "assenyada" per a la ministra d'Ocupació i Seguretat Social.

Però la devaluació del nivell de vida dels majors no s'anava a quedar aquí. El Reial decret que deixava sense efecte l'actualització de les pensions proposava un altre mètode per fer-los front en 2013. Per pal·liar la falta de compensació per desviació de la inflació, Báñez anunciava que en 2013 les pensions pujarien a dues velocitats: un 1% les majors a mil euros i un 2% les menors.

Aquesta pujada no anava a compensar la baixada que en termes reals va suposar no actualitzar-les en els dos anys previs. L'IPC anticipat de novembre es va situar en el 0,2%, per la qual cosa els pensionistes haurien augmentat el seu poder de compra un 0,8% en el cas de les prestacions majors a mil euros i un 1,8% en les inferiors. Una pujada que no compensa els 2,9 punts perduts en 2011 i 2012. De fet, les previsions parlen d'un 0,7% d'inflació a tancament d'aquest any, per la qual cosa la pèrdua seria major.

Nova llei, noves pèrdues

L'aprovació de la llei 23/2013, que regula el Factor de Sostenibilitat i l'Índex de Revaloració del Sistema de Pensions de la Seguretat Social, una norma que garanteix que les pensions sempre augmentaran, però serà una pujada desvinculada totalment del que augmenti el cost de la vida. Així, el proper any, aquestes pujaran un 0,25%.

Els analistes privats espanyols estimen que en 2014 l'IPC tancarà entorn a l'1,3%, la qual cosa el seu posaria un minvament de més d'un punt en el poder adquisitiu.

Aquesta pujada que es mantindrà estable fins que la Seguretat Social deixi d'estar en nombres vermells, alguna cosa que el Govern no contempla fins a dins almenys cinc anys. Una vegada que això ocorri, pel que es necessita una activació real de l'economia i creació d'ocupació, les pensions pujaran conforme a l'IPC més un 0,5% addicional.

Però en 2019 entrarà en vigor el nou Factor de Sostenibilitat, que unit a la revaloració actual podria suposar un minvament del poder de compra dels jubilats d'entre el 14,8% i el 28,3% segons un informe de CCOO.

Fins que arribin -si arriben, el que amb la màfia franquista és imposible- anys de bonança, els pensionistes tindran cada any més dificultats per mantenir als seus fills en atur i a les seves respectives famílies.