dimecres, 22 de gener de 2014

ICV-EUiA: "els pressupostos de CiU i ERC faran el país més injust, més pobre i més desigual”

"És fals que els pressupostos que CiU ha pactat amb ERC siguin els més socials de la història, com ha promocionat el govern encapçalat per Artur Mas". Així ho ha demostrat aquest dimecres el grup d’ICV-EUiA al Parlament, durant el debat previ a l’aprovació definitiva dels comptes. De fet, totes les partides relacionades amb els serveis públics baixen en comparació en 2012: salut acumula una reducció del 16,3%, la despesa per alumne cau un 28%; les polítiques de foment de l'ocupació representen un 25,4% i, malgrat dir-se un govern "bussiness friendly", la partida destinada a la despesa directa de suport a la indústria es redueix el 92,2%.

Així ho ha exposat al ple de la cambra el president del grup roig i verd, Joan Herrera, que ha conclòs: "El discurs dels pressupostos socials és pura retòrica” i ha advertit que els comptes faran un país "més injust, més pobre, més desigual i que empitjorarà la vida de la gent". El debat sobre els pressupostos antisocials de CiU i ERC continua aquesta tarda amb la discussió sobre la llei d’acompanyament, en la qual el portaveu adjunt Joan Mena intervindrà en nom de la coalició.

No només baixen les partides socials en els comptes de CiU i ERC. Tampoc fomenten el transport públic. I la lluita contra la pobresa energètica, tan anunciada per l'executiu de Mas, però que en canvi té una partida zero. Pel que fa a incentivar l’entrada al mercat d’habitatges desocupats, “som la CCAA amb més desnonaments al dia i l'impost amb sort arribarà un any i mig després de ser anunciat", ha criticat Herrera. ERC i CiU també destinaran menys diners a la Renda Mínima d’Inserció.

Enfront d’aquests pressupostos antisocials, ICV-EUiA ha aprofitat el debat d’aquest dimecres al matí per recordar que hi ha alternativa, i que passa per propostes que planteja el grup roig i verd: alguns exemples són recuperar l'Impost de Successions, que ara no arriba ni tan sols a allò que van eliminar el 2010; recuperar també l'Impost de patrimoni que amb el mínim exempt actual no permet recaptar els ingressos que serien necessaris; o crear una nova fiscalitat ambiental perquè qui contamini, pagui; o crear un impost sobre les grans fortunes. La coalició, però, lamenta que el govern encapçalat per Mas no hagi volgut dialogar sobre cap d’aquestes propostes.

Així ho ha denunciat Herrera, que ha lamentat que l’executiu hagi “optat per acontentar aquells qui més tenen quan qui més pateix són els sectors més vulnerables, els usuaris dels serveis públics". "El discurs de les clarianes i el canvi de rasant es converteix en fotre’s del personal perquè les retallades acumulades i la degradació dels serveis públics són la pitjor herència que deixem a les generacions futures", ha advertit Herrera. I, en referència a ERC, el president d’ICV-EUiA ha lamentat el suport d'ERC a uns pressupostos "de dretes" que faran que Catalunya sigui un país "més injust, més pobre, desigual i que empitjorarà la vida de la gent".

Sessió de control: Anuncis enlloc de transparència real


Herrera ha fet aquestes declaracions durant la seva intervenció en el debat de pressupostos, que continua aquesta tarda amb la discussió sobre la llei d’acompanyament, en la qual intervindrà Joan Mena. Abans que comencés aquest debat s’ha celebrat la sessió de control al Govern, que el grup d’ICV-EUiA ha aprofitat aquesta setmana per posar en evidència que la política del govern Mas en relació a la transparència consisteix en anuncis i propaganda, però no de mesures reals.

El grup roig i verd a la cambra ha recordat que, un any després de la presentació de 51 propostes de transparència, l’única mesura duta a terme és un portal web. En canvi, l’executiu de Mas segueix sense facilitar informació sobre àmbits com l’endeutament de la Generalitat i la seva evolució, amb dades sobre creditors, costos financers o pagaments per infraestructures. Tampoc s’ha pres cap mesura arran dels escàndols de corrupció que esquitexen CiU, com els casos Palau, Crespo o ITV, Pel que fa als comptes que debat la cambra aquest dimecres, el Govern de CiU tampoc ha detallat com pensa obtenir els 2.300 euros que confia obtenir mitjançant privatitzacions.

ICV-EUiA: "los presupuestos de CiU y ERC harán el país más injusto, más pobre y más desigual”


"Es falso que los presupuestos que CiU ha pactado con ERC sean los más sociales de la historia, cómo ha promocionado el gobierno encabezado por Artur Mas. Así lo ha demostrado este miércoles el grupo de ICV-EUiA en el Parlamento, durante el debate previo a la aprobación definitiva de las cuentas. De hecho, todas las partidas relacionadas con los servicios públicos bajan en comparación a 2012: salud acumula una reducción del 16,3%, el gasto por alumno cae un 28%; las políticas de fomento de la ocupación representan un 25,4% y, a pesar de decirse un gobierno "bussiness friendly", la partida destinada al gasto directo de apoyo a la industria se reduce el 92,2%.

Mort assistida: l'ombra del passat nazi

El règim nazi va assassinar a centenars de milers de persones per considerar que la seva vida “no tenia valor”. Aquest capítol fosc de la història alemanya té un paper clau en el debat actual sobre mort assistida i l'eutanàsia. Des de començaments de 1940, amb ajuda d'infermeres i assistents, mèdics alemanys assassinaven de manera sistemàtica a persones amb malalties psíquiques i a discapacitats: "Els nazis també van matar a moltes persones malaltes, també a treballadors esclaus que ja no estaven en condicions de prestar-los els seus serveis”. Foto: Ómnibus en el qual els nazis transportaven a persones malaltes per assassinar-les.

Joseph Goebbels, el ministre de Propaganda d'Adolf Hitler, portava un registre detallat dels assassinats en el seu diari: “Ja es van anar 40.000; encara falten 60.000”, va escriure al gener de 1941. Les xifres que Goebbels anotava tan succintament eren, en realitat, les d'un genocidi. Des de començaments de 1940, amb ajuda d'infermeres i assistents, mèdics alemanys assassinaven de manera sistemàtica a persones amb malalties psíquiques i a discapacitats.

Persones indefenses van ser assassinades en cambres de gas, per mitjà de medicaments, o simplement les hi va deixar morir de gana. Alemanya estava en guerra des del 1º de setembre de 1939, i les persones amb malalties mentals o físiques eren considerades pels nazis com un “llast” al que calia “fer desaparèixer”.

“La bona mort”

“Durant el nazisme, a partir de 1929, van ser assassinades, de facto, prop de 300.000 persones sota el pretext de l'eutanàsia”, va assenyalar l'historiador científic Gerrit Hohendorf, de l'Institut d'Història Ètica de la Medicina, a la Universitat de Munic. Hohendorf acaba de publicar “La mort com a alliberament del sofriment. Història i Ètica de l'eutanàsia des de finalitats del segle XIX a Alemanya”. “Eutanàsia” prové del grec i significa “la mort bona o bella”, un tema que segueix sent debatut avui a Alemanya.

Durant el règim nazi es va practicar una forma d'assassinat per eutanàsia, despietat i sense compassió alguna. Les víctimes eren persones considerades pels nazis com a “inútils”, i als quals els metges catalogaven de “sense perspectives”, la qual cosa equivalia a una sentència de mort.

“Es tractava de persones amb malalties psíquiques, amb discapacitats mentals, i també aquelles amb problemes de socialització. Crec que, en els últims anys de la II Guerra, els nazis també van matar a moltes persones malaltes, també a treballadors esclaus que ja no estaven en condicions de prestar-los els seus serveis”, explica Gerrit Hohendorf sobre la devastadora dinàmica dels crims nazis.

“Liberalització de la supressió de la vida sense valor”


El llibre “Liberalització de la supressió de la vida sense valor”, aparegut en 1920, del psiquiatre Alfred Hoche i el jurista Karl Binding, va preparar ideològicament el terreny per als crims del nacionalsocialismo. “Binding va desenvolupar la idea de la ‘mort misericordiosa no penalitzada'. En la seva obra, explica quins són els grups de la població als quals podria aplicar-se tal mesura. El primer grup que esmenta és el d'els qui, a causa d'una malaltia greu, demanen que s'acabi amb la seva vida”, assenyala Michael Wunder, psicòleg i psicoterapeuta de la Fundació Protestant Alsterdorf i membre del Consell Alemany d'Ètica.

Binding i Hoch van esmentar a més un segon grup de persones que, a causa de la seva malaltia, no poden manifestar la seva voluntat de morir. En la seva obra, Binding es planteja la pregunta sobre si hi ha persones que ja no són capaces de valer-se per si mateixes i que “han perdut tot valor per a la societat”, responent afirmativament a la mateixa.

A aquests individus “sense valor” els hi havia de matar “per compassió”. És a dir, que Hoche i Binding defineixen com a possibles candidats a la mort assistida a aquelles persones que triarien el suïcidi en forma voluntària però que no poden expressar-se per si mateixes. “D'aquesta manera l'ambivalent debat sobre l'eutanàsia ja està plantejat”, diu Michael Wunder.

I afegeix que “es pot dir que, amb excepció d'algunes expressions, es tracta d'una obra que s'enfronta amb el tema d'una manera que no ha perdut vigència fins avui”. La qüestió és: qui decideix si una vida té valor o no? Durant el règim nazi els metges es van prendre el dret de fer-ho amb centenars de milers d'éssers humans i amb conseqüències extremadament cruentes.

Responsabilitat històrica


El tema central del debat és que se sobrepassa el límit de la mort assistida en moment en què es concedeix als metges la responsabilitat de decidir sobre el valor o la inutilitat d'una vida”, adverteix Gerrit Hohendorf, “ja que això és justament el que es fa quan es brinda ajuda activa perquè algú mori o se suïcidi”.

Les centenars de milers de persones assassinades durant el règim nazi sota el pretext de l'eutanàsia representen també avui un seriós advertiment sobre la necessitat de tractar el tema de la mort assistida amb una especial sensibilitat i amb alta responsabilitat. (DW).

Muerte asistida: la sombra del pasado nazi


El régimen nazi asesinó a cientos de miles de personas por considerar que su vida “no tenía valor”. Ese capítulo oscuro de la historia alemana tiene un papel clave en el debate actual sobre muerte asistida y eutanasia. Desde comienzos de 1940, con ayuda de enfermeras y asistentes, médicos alemanes asesinaban de manera sistemática a personas con enfermedades psíquicas y a discapacitados: "Los nazis también mataron a muchas personas enfermas, también a trabajadores esclavos que ya no estaban en condiciones de prestarles sus servicios”. Foto: Ómnibus en el que los nazis transportaban a personas enfermas para asesinarlas.

Els responsables de la crisi/estafa del PP-PSOE es neguen a comparèixer davant el Parlament

Ni el ministre de Guindos (PP), ni els ex-ministres Elena Salgado i Pedro Solbes (PSOE), ni el governador ni l'ex-governador del Banc d'Espanya; ni el director general de Supervisió del Banc d'Espanya ni la presidenta de la CNMV. Cap d'ells no compareixerà a la comissió del Parlament de Catalunya que investiga les responsabilitats derivades de l'actuació de la gestió d'entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors, tal com consta en aquesta llista que ha publicat a Twitter la CUP.

En un gest de menyspreu cap al Parlament de Catalunya, han respost per carta la sol·licitud anunciant que no compareixerien en la comissió d'investigació sobre l'estafa feixista/neoliberal que ha deixat a la misèria i sense estalvis ni un futur digne a milions de ciutadans.

S'hi han negat el ministre d'Economia, Luis de Guindos; els ex-ministres d'Economia Elena Salgado i Pedro Solbes; el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde de Castro; l'ex-governador del Banc d'Espanya Jaime Caruana Lacorte; el director general de Supervisió del Banc d'Espanya, Jerónimo Martínez; i la presidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors i de la Comissió de seguiment dels procediments d'arbitratge els casos de participacions preferents, María Elvira Rodríguez Herrer.

Los responsables de la crisis/estafa del PP-PSOE se niegan a comparecer ante el Parlamento

Ni el ministro de Guindos (PP), ni los ex-ministros Elena Salgado y Pedro Solbes (PSOE), ni el gobernador ni el ex-gobernador del Banco de España; ni el director general de Supervisión del Banco de España ni la presidenta de la CNMV. Ninguno de ellos no comparecerá a la comisión del Parlamento de Cataluña que investiga las responsabilidades derivadas de la actuación de la gestión de entidades financieras y la posible vulneración de los derechos de los consumidores, tal como consta en esta lista que ha publicado a Twitter la CUP.

Grècia: El TS rebutja la retallada salarial de 2012

El Tribunal Suprem de Grècia ha revocat les retallades salarials de 2012 impostos per la Troica neoliberal del PP a la policia i exèrcit d'aquest país a canvi dels dos rescats financers. Aquesta decisió implicarà un forat de fins a 500 milions d'euros en les finances de govern hel·lènic, segons ha advertit un funcionari del ministeri de finances.

La decisió de la Troica va implicar una retallada d'un 10% en el salari dels policies i militars aplicats en 2012. “Ells són una part fonamental de l'Estat i mereixen protecció especial”, ha esmentat un funcionari del tribunal sota condició d'anonimat.

El procés es va iniciar el passat any per diverses associacions professionals d'uniformats que van denunciar que les retallades imposades per la troica al sector públic, amb efecte retroactiu, violen el principi de proporcionalitat i també el d'igualtat al no repartir la càrrega dels ajustos entre tota la població.

El canal de televisió MEGA informa que la decisió ha estat presa gairebé per unanimitat del ple del Consell, encara que es desconeix l'argumentació dels jutges.

Grecia: El TS rechaza el recorte salarial de 2012


El Tribunal Supremo de Grecia ha revocado los recortes salariales de 2012 impuestos por la Troika neoliberal del PP a la policia y ejército de ese país a cambio de los dos rescates financieros. Esta decisión implicará un agujero de hasta 500 millones de euros en las finanzas de gobierno helénico, según ha advertido un funcionario del ministerio de finanzas.

Xina es burla dels "informes" sortits de Washington

El Govern xinès ha considerat avui "poc convincent" l'informe que publiquen diversos mitjans basant-se en les suposades dades d'una ONG amb seu a Washington i que és una branca més de la NSA i la propaganda ianqui, just el mateix dia que se celebra a Pequín el judici contra un agent de l'imperialisme el "prominent activista Xu Zhiyong" -segons El País, veu de l'imperi-, 'fundador', amb diners i mitjans d'EUA i la CIA, del "moviment Nou Ciutadà".

Segons la campanya orquestrada pel feixisme del que EL PAÍS és portaveu privilergiado i recolzat pel Club Bilderberg anualment, familiars d'alguns dels més alts líders xinesos i prominents empresaris compten amb actius en paradisos fiscals del Carib que, curiosament, pertanyen a la oligarca més rica del món, la reina d'Anglaterra i de la seva colònia de mercenaris coneguda per EUA.

Les 'dades' del Consorci Internacional de Periodistes de Recerca (ICIJ) -una ONG desconeguda excepte para la CIA/NSA que la finança i amb seu a EUA-, que publiquen avui diversos mitjans internacionals del calibre d'El País, expliquen que almenys 13 familiars dels principals capdavanters, entre ells un cunyat del president Xi Jinping o el fill de l'ex primer ministre Wen Jiabao, farien ús d'aquests paradisos fiscals. A ells se sumarien quinze grans empresaris i companyies estatals xineses, fins a 22.000 clients, especialment de Hong Kong, que continua tenint, com Macao, un règim especial pels tractats signats amb el Regne Unit.

Les dades -exclusivament sobre aquests supòsits evasores xinesos, gens sobre els botins, ortegas ni reis de l'imperi- es donen a conèixer precisament quan el Govern xinès es troba immers en una campanya contra la corrupció ordenada per l'assemblea del PC i després de desenes de milers de casos de dirigents i funcionaris destituïts i condemnats a altes penes -fins i tot de mort- en una mostra d'evident amenaça i intolerància contra tot tipus de corrupció.

En la roda de premsa diària del Ministeri d'Exteriors xinès, el portaveu Qin Gang no va considerar el suposat "informe" més transcendent que un simple i ridícul pamflet: "Des del punt de vista del lector, la lògica d'aquest article no és convincent. Això fa que se suscitin dubtes sobre si té motius ulteriors", va declarar el portaveu.

Preguntat si Xina actuaria sobre les al·legacions de l'informe, el portaveu va respondre amb una dita taoista: "l'innocent és innocent i les males pràctiques no poden ocultar-se". En els últims anys diversos alts dirigents del PCCh han estat condemnats a mort o cadena perpètua per corrupció, alguna cosa que no succeeix als països que paguen als seus propagandistes i amaguen als seus corruptes o els mantenen en el poder impunement, en el que Espanya i Europa sopn un exemple de corrupció total i institucional a no seguir.

La campanya s'ha iniciat el mateix dia que se celebra a Pequín el judici contra el "prominent activista Xu Zhiyong", fundador amb EUA i la CIA del moviment "Nou Ciutadà" que "reclama el respecte a la Constitució xinesa i més controls sobre els líders del país", segons la propaganda ianqui.

Xu va ser detingut al juliol de l'any passat per alterar l'ordre públic en un happening programat segons el vell model per crear herois de pacotilla a sou i encebar les campanyes anticomunistes del feixisme internacional, com les famoses gusanas de blanc i aquesta gent de professió "bloguera" que guanya desenes de milers de dòlars al mes.

Xina se burla de los "informes" salidos de Washington


El Gobierno chino consideró hoy "poco convincente" el informe que publican diversos medios basándose en los supuestos datos de una ONG con sede en Washington y que es una rama más de la NSA y la propaganda yanqui, justo el mismo día que se celebra en Pekín el juicio contra un agente del imperialismo el "prominente activista Xu Zhiyong" -según El País-, 'fundador', con dinero y medios de EEUU y la CIA, del "movimiento Nuevo Ciudadano".

Avancem convoca una protesta enfront de la seu del PSC

El corrent crític del PSC 'Avancem', liderat pel diputat socialista dissident, Joan Ignasi Elena, ha convocat a les 18:30 d'avui una protesta enfront de la seu del partit, al carrer Nicaragua per protestar pel maltractament de Navarro als parlamentaris Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura en relegar-los a l'última fila de la bancada socialista en el Parlament, al costat dels representants de Ciutadans (C's), per haver votat d'acord amb el programa electoral i les seves conviccions.

A més, pretenen lliurar una carta al primer secretari del PSC, Pere Navarro, així com als seus antecessors, José Montilla, Narcís Serra i Raimon Obiols i al president de la Comissió de Garanties del partit, que té a les seves mans la vigilància del codi ètic de la formació, en què protesten contra la decisió d'arraconar als crítics en la Càmera perquè suposa "atemptar contra la bona imatge històrica del socialisme català".

Encara que la delegació de Avancem acudirà a la seu socialista a Barcelona per protestar, simultàniament lliurarà una còpia a la seu del PSC de la Federació de Girona.

Avancem convoca una protesta frente a la sede del PSC


La corriente crítica del PSC Avancem, liderada por el diputado socialista disidente, Joan Ignasi Elena, ha convocado a las 18:30 de hoy una protesta frente a la sede del partido, en la calle Nicaragua para protestar por el maltrato de Navarro a los parlamentarios Ignasi Elena, Marina Geli y Núria Ventura al relegarlos a la última fila de la bancada socialista en el Parlament, junto a los representantes de Ciutadans (C's), por haber votado de acuerdo con el programa electoral y sus convicciones.

Además, pretenden entregar una carta al primer secretario del PSC, Pere Navarro, así como a sus antecesores, José Montilla, Narcís Serra y Raimon Obiols y al presidente de la Comisión de Garantías del partido, que tiene en sus manos la vigilancia del código ético de la formación, en que protestan contra la decisión de arrinconar a los críticos en la Cámara porque supone "atentar contra la buena imagen histórica del socialismo catalán".

Aunque la delegación de Avancem acudirá a la sede socialista en Barcelona para protestar, simultáneamente entregará una copia en la sede del PSC de la Federación de Girona.

El referèndum passa el filtre de la Mesa del Congrés


El referendum pasa el filtro de la Mesa del Congreso

El PP prepara el guió de la propaganda franquista contra l'autodeterminació i l'independència

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, avisa que divendres a Barcelona, en l'ofensiva del PP contra els drets democràtics a Catalunya, exposarà els seus delirants comptes i auguris tenebrosos contra el soberanisme català per "desmuntar" els arguments dels independentistes.

Segons ha anunciat, en la seva intervenció teatral del divendres farà una "exposició d'arguments de caràcter econòmic i del finançament de la Generalitat de Catalunya", esperant que algú es crea l'enfilall de mentides preparades. Montoro té previst delirar a les set de la tarda del divendres en aquesta ofensiva franquista, que s'organitza durant dos dies a Barcelona i que clausurarà el dissabte Mariano Rajoy.

El PP es presentarà com la "única força que pot frenar el separatisme", segons va explicar ahir en la presentació de la campanya la presidenta local del partit, Alicia Sánchez-Camacho, sense aclarir si aquesta força és la de l'exèrcit o el simple enfilall de mentides habitual que espera actuen com a miraculós bàlsam sobre la conscienciada i ben informada població de Catalunya, que relega al PP a les últimes posicions en els sondejos electorals.

A més de Montoro i Rajoy, en aquesta campanya nazionalcatòlica intervindran la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal -que inaugura la convenció el divendres-, el ministre de l'Interior de l'Opus Dei, Jorge Fernández Díaz, i el president de la Xunta de Galícia i dilapidador de Correos, Alberto Núñez Feijóo.

El PP prepara el guión de la propaganda franquista contra la autodeterminación y la independencia


El ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro, avisa que el próximo viernes en Barcelona, en la ofensiva del PP contra los derechos democráticos en Cataluña, expondrá sus delirantes cuentas y augurios tenebrosos contra el soberanismo catalán para "desmontar" los argumentos de los independentistas.

Coscubiela acusa a Rajoy de ser un "fariseo del segle XXI"

El diputat de l'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA) al Congrés Joan Coscubiela ha acusat avui al president, Mariano Rajoy i a la resta del Govern del PP de ser els "fariseos del segle XXI", per predicar la "austeritat però sense practicar-la", i els ha exigit que acabin d'una vegada amb la "campanya de màrqueting" sobre que el país ha entrat ja en una falsa recuperació que "només es veu en les estadístiques".

Així s'ha pronunciat durant la seva intervenció en el Ple extraordinari sobre el Consell Europeu del passat mes de desembre, en el qual segons Rajoy "es respirava un altre aire" perquè l'any 2013 "s'acabava amb una perspectiva radicalment diferent i amb la sensació de que començàvem un temps nou". "Molesta profundament als ciutadans aquesta campanya de màrqueting sobre una recuperació que només està en les estadístiques. És un veritable insult a la ciutadania. En què noten els ciutadans la recuperació? Hi ha per ventura més persones treballant o només creix la frustració i la desesperança, i per això cau la població activa? Les polítiques del seu Govern no creen ocupació sinó que el precaritzen, mentre baixen els salaris i la taxa de cobertura de les prestacions, i augmenta la desigualtat. En què punyetes consisteix la recuperació de la que parlen?", ha preguntat.

A més, Coscubiela ha acusat al PP d'haver arribat al Govern "gràcies a les seves mentides" i de seguir mentint ara. "S'han convertit en els fariseos del segle XXI. I li recordo que els fariseos eren una secta ultrarreligiosa que propugnava l'austeritat però no la practicava, i que pretenia imposar la seva moral com a moral d'Estat", ha afegit.

S'agreugen els desequilibris


A més, per al diputat català les decisions adoptades en l'últim Consell Europeu "no han fet més que agreujar el profund desequilibri entre les polítiques d'ajust dur i injust, i les de creixement i creació d'ocupació", contrast que es manifesta clarament quan es compara la quantitat destinada a rescatar als bancs amb les quantitats compromeses per fomentar la creació de llocs de treball.

"És veritat que parlar, parlen de tot. Però quan es tracta de prendre decisions ho fan amb grans desequilibris en la intensitat de les mesures i en els ritmes d'aplicació: quan es tracta d'ajustos van a la velocitat de la llum. Quan es tracta de reformes estructurals exigides pels mercats avancen a la velocitat del guepard, destruint conquestes socials de dècades. Però quan es tracta de polítiques de creixement, només hi ha paraules buides sense contingut", ha retret.

I és que és "vergonyós" que els estats membres portin 18 mesos parlant d'un Pla de Creixement i Ocupació els fons de la qual "no apareixen per cap costat" i que fins a en sis cimeres diferents s'hagi tractat l'assumpte de l'atur juvenil i s'hagin compromès recursos europeus que encara no s'han aplicat, i que previsiblement no arribaran fins a finals d'any.

"El que està passant amb això és un frau i un monument al cinisme. Afirmen que la seva prioritat és l'atur juvenil, però actuen amb bastant indolència i desídia", ha insistit Coscubiela, lamentant a més la falta d'atenció als aturats majors de 50 anys i l'augment de la desigualtat i la pobresa que està causant la "cronificació" de la desocupació.

Unió bancària


En relació amb els avanços en la unió bancària, que ha reconegut, Coscubiela ha advertit que estan construïts sobre "sorres movedisses en el fonamental", perquè els recursos per intervenir en el sector financer són "clarament insuficients" i a més la seva aplicació es "retarda a calendes gregues". "I el més greu és que, en el fons, han renunciat al fet que aquesta unió bancària jugui paper algun en aquesta crisi. La dissenyen per a futures crisis, i això és un error, injust i té greus riscos", ha advertit, postil·lant a més que els canvis en el sector financer que s'han decidit fins ara i les ajudes injectades a la banca espanyola ni tan sols han servit per reactivar el crèdit.

Finalment, Coscubiela ha defensat l'alternativa de l'Esquerra Plural, que passa per una reestructuració "ordenada" del deute privat i pública, part de la qual és "il·legítima" i "impagable", i el pes de la qual està "condemnant a països i ciutadans a una llarga agonia de molts anys, i a l'increment de l'atur, la pobresa i la desigualtat, només perquè els bancs creditors no aportin ni un esforç en la sortida de la crisi de la qual són els principals responsables".

A més, ha reclamat flexibilitzar "de debò" l'ajust pressupostari, prioritzant l'objectiu de l'ocupació i fent marxa enrere en el canvi de l'article 135 de la Constitució; aplicar una "veritable política de creixement basada en un Pla d'Inversions Europees"; i avançar en la construcció econòmica, social i fiscal d'Europa, amb canvis en la tributació i major lluita coordinada contra el frau.

"Sé que Europa avança amb dificultat, que prendre decisions a 28 és molt complicat. Però el problema és que vostè és el principal teòleg de la desregulació, de l'ajust, d'un concepte de consolidació fiscal que parteix de retallar drets però no ampliar un sistema fiscal cadaveric i injust", ha resolt.

Coscubiela acusa a Rajoy de ser un "fariseo del siglo XXI"


El diputado de la Izquierda Plural (IU-ICV-EUiA-CHA) en el Congreso Joan Coscubiela ha acusado hoy al presidente, Mariano Rajoy y al resto del Gobierno del PP de ser los "fariseos del siglo XXI", miedo predicar la "austeridad pero sin practicarla", y las ha exigido que acaban de una vez cono la "campaña de marketing" sobre que el país ha entrado ya en una falsa recuperación que "sólo se ve en las estadísticas".

Diego Torres exigeix que Gallardón i Montilla siguin citats com a testimonis del cas Nóos

L'exsoci d'Iñaki Urdangarin a l'Institut Nóos, Diego Torres, sol·licita al jutge que citi a declarar com a testimonis al ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, a l'exministre d'Indústria José Montilla, i a l'exsecretari d'Estat per a l'Esport Jaime Lissavetzky, entre d'altres, perquè aclareixin la seva intervenció en negociar el conveni pel qual una entitat successora de Nóos va percebre 140.000 euros públics per a la candidatura olímpica de Madrid 2016, sense que hi hagi cap constància dels treballs realitzats.

Mitjançant l'escrit que ha presentat davant el Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, la defensa de Torres assevera que Gallardón hauria d'haver-se ofert a declarar voluntàriament en lloc de "maldar-se per desvetllaments aliens al procés", en referència a les seves afirmacions estúpides entorn de la forma com Cristina de Borbó, citada el proper 8 de febrer, ha de descendir la costa dels Jutjats de la capital balear.

El jutge Castro, el passat mes de setembre, ja va desestimar obrir una peça separada per investigar el paper del feixista Gallardón en el conveni pel qual la Fundació pública Madrid 16 va abonar uns 140.000 euros de forma irregular a la Fundació Deporti, Cultura i Integració Social (FDCIS), entitat considerada successora de l'Institut Nóos.

L'advocat de Torres apunta en el seu escrit que "és evident que existia una relació entre Urdangarin i l'actual ministre de Justícia, que venia de temps enrere". Una relació que, afirma, se centrava en aspectes com el vinculat a la col·laboració del real gendre en la candidatura olímpica de Madrid.

Diego Torres exige que Gallardón y Montilla sean citados como testigos del caso Nóos


El exsocio de Iñaki Urdangarin en el Instituto Nóos, Diego Torres, solicita al juez que cite a declarar como testigos al ministro de Justicia, Alberto Ruiz-Gallardón, al exministro de Industria José Montilla, y al exsecretario de Estado para el Deporte Jaime Lissavetzky, entre otros, para que aclaren su intervención al negociar el convenio por el cual una entidad sucesora de Nóos percibió 140.000 euros públicos para la candidatura olímpica de Madrid 2016, sin que haya ninguna constancia de los trabajos realizados.

Vicenç Navarro: Qui són els violents i antidemocràtics?

Aquest article és una defensa i celebració de les manifestacions populars al barri de Gamonal a Burgos, mostrant-les com una defensa de la democràcia, violada diàriament per les institucions representatives.

Acabem de veure com els veïns del barri de Gamonal, Burgos, abandonats per les autoritats públiques (que, segons la narrativa democràtica existent avui a Espanya, els representen), van decidir rebel·lar-se i respondre amb contundència i persistència, a través d'actes de resistència i oposició (que incloïen també actes de desobediència civil), a polítiques que s'estaven imposant a la població, i que mancaven de mandat popular per aplicar-les. Aquestes manifestacions van alarmar als establishments polítics i mediàtics del país pel seu possible contagi a altres parts del paisatge urbà espanyol.

El que ha passat en Gamonal ha estat una rèplica a nivell local del que ocorre avui a nivell de l'Estat. Uns polítics conservadors (ultraconservadors en el panorama polític europeu) que, segons la narrativa oficial de la limitadísima democràcia espanyola, són “representants del poble”, amb clares connexions amb interessos econòmics i financers, estaven imposant una sèrie de polítiques públiques que no havien estat anunciades en la seva campanya electoral, amb l'objectiu d'optimitzar els seus interessos i beneficis, a costa de la població que en teoria representen. I ajudant-los en el desenvolupament d'aquestes polítiques estaven els mitjans d'informació i persuasió, controlats per aquest complex polític-economicofinancer. Això és el que ocorre a Espanya i això és el que ocorre al barri de Gamonal.

D'aquí el gran temor que aquell complex tenia que les protestes populars s'estenguessin ràpidament a altres llocs d'Espanya. El grau de deslegitimació de les anomenades “autoritats representatives” (la gran majoria d'espanyols està d'acord amb l'eslògan del moviment 15-M que “no ens representen”), així com el nivell d'empipament i hartazgo de la població, i molt especialment de les classes populars, cap a la limitadísima democràcia existent, és tal que hi ha un temor d'explosió social entre aquestes autoritats, que immediatament es van mobilitzar per evitar que aquella experiència s'exportés a altres parts del territori espanyol. En realitat, és interessant notar que immediatament després de les càrregues policials a Burgos va haver-hi mobilitzacions en molts barris populars d'altres centres urbans, en solidaritat amb els ciutadans del bari de Gamonal.

Aquí a Barcelona, veïns d'un dels barris més populars de la ciutat, el Raval, es van manifestar al carrer en suport dels ciutadans del barri de Gamonal de Burgos. Catalans van sortir al carrer en suport de castellans, en un acte de solidaritat i germanor que no hauria de passar desapercebut en un període en el qual les estructures de poder, agitant banderes, volen dividir a les classes populars.

Una resposta predictible del establishment polític del Partit Popular i del seu govern –el més ultraconservador que hagi existit a Espanya durant el període democràtic- va ser el d'acusar als veïns del barri de violents i irrespectuosos amb el procés democràtic, intentant demonizarlos.

Les declaracions de dirigents del PP i de mitjans propers han estat unànimes, definint-los com a violents i antidemocràtics, acusacions profundament injustes, doncs, en realitat, aquests veïns estaven defensant la democràcia, exigint a una estructura política, instrumentalitzada per poders econòmics, que els seus representants deixessin de dur a terme les polítiques urbanístiques per les quals mancaven de mandat, una situació que, a un altre nivell, està també fent el govern Rajoy. Els ciutadans tenien tot el dret democràtic, fins i tot el de desobeir lleis antidemocràtiques, a aconseguir que es respectés la voluntat popular.

El barri de Gamonal i l'aniversari de Martin Luther King

Aquest passat dimecres va ser precisament l'aniversari del naixement de Martin Luther King (que tindria avui 85 anys), el dirigent del moviment pro drets civils i humans (aniversari que és festa nacional a EUA). Va ser Martin Luther King el que va indicar que els responsable de la violència que va tenir lloc als barris pobres de les majors ciutats d'EUA, mobilitzacions que es van convertir en violentes als barris exclosos d'aquells centres urbans en els anys seixanta, eren aquells que sostenien i es beneficiaven de les situacions d'explotació responsables de la seva pobresa.

Una dimensió desconeguda de Martin Luther King, entre moltes altres (veure el meu article “El que no es va dir sobre Martin Luther King”. Publico, 03.09.13 i El Plural, 09.09.13), va anar la seva denúncia d'aquesta violència institucional darrere de la qual hi havia persones i grups de poder que eren els responsables de tanta violència. El que va dir Martin Luther King en aquella ocasió podria aplicar-se paraula per paraula al cas Gamonal de Burgos.

Martin Luther King creia que era urgent i necessari acabar amb aquella explotació, amb la radical transformació de l'ordre econòmic, que corrompia la democràcia, considerant necessària una revolució pacífica per acabar amb aquest ordre. Martin Luther King mai va demanar disculpes per les rebel·lions que van ocórrer en els estius de 1966 i 1967 (que es diuen “riots” a EUA), que van alarmar a l'estructura de poder d'aquell país. I va denunciar com a institucions violentes no solament a aquelles que imposaven les seves decisions per força, violentament (anessin aquestes a Mississipí o a Burgos), sinó també a les estructures econòmiques i socials que generaven explotació, i que es reproduïen a força de força. I la seva denúncia no era sol sobre l'explotació de raça, sinó també de classe social.

Martin Luther King va subratllar el deure democràtic de desobeir aquelles estructures de poder que obstaculitzen el ple desenvolupament democràtic. Com va indicar en moltes ocasions, democràcia vol dir que cada ciutadà té la mateixa capacitat de decisió en la governança d'un país, cosa que rarament ocorre en les democràcies occidentals, on les lleis i els processos electorals rarament respecten aquest principi bàsic.

Avui a Espanya, un govern triat per menys d'un terç de l'electorat està duent a terme reformes (en realitat contrareformes) com la llei de l'avortament, o la reforma laboral, o les retallades de despesa pública, a les quals la gran majoria de la població s'oposa, violant amb això el principi fonamental que el govern ha de fer el que el poble desitja.

Com va repetir Martin Luther King, la Constitució d'EUA comença amb l'esplèndida frase “Nosaltres, el poble, decidim…” (We, the people, decideix…), que és violada constantment i diàriament pels interessos financers i econòmics que dominen les institucions polítiques. I el mateix ocorre a Espanya. D'aquí la necessitat de sortir al carrer i forçar una revolució democràtica al nostre país.

¿Quiénes son los violentos y antidemocráticos?


Vicenç Navarro: Este artículo es una defensa y celebración de las manifestaciones populares en el barrio de Gamonal en Burgos, mostrándolas como una defensa de la democracia, violada diariamente por las instituciones representativas.

Troben un diamant blau de 29,6 quirats a Sud-àfrica

Després de la troballa del diamant Cullinan, el diamant brut més gran de la història (3.106 quirats) en 1905, Petra Diamonds ha anunciat la troballa d'un diamant blau de 29,6 quirats, un dels més rars i cobejats del món amb un possible preu de desenes de milions de dòlars, en una de les seves mines a Sud-àfrica. L'analista Cailey Barker de l'empresa Numis afirma que el diamant podria aconseguir entre 15 i 20 milions de dòlars en una subhasta.

En l'excavació, que explota la signatura des de 2008, han estat trobades altres pedres precioses com un diamant blau Cullinan de 25,5 quirats trobat en 2013 i venut per 16,9 milions de dòlars, i un diamant oposat en 2008, conegut com Star of Josephine, venut per 9,49 milions de dòlars.

El conseller delegat, Johan Dippenaar, va dir a Reuters que l'últim diamant blau descobert podria superar recents troballes. "Aquesta és probablement la gemma més significativa que hem descobert, en termes de pedres blaves", va dir. "Les pedres de l'any passat s'estan venent bé per sobre dels 2 milions de dòlars per quirat. Això (...) és el que es cotitza al mercat", va agregar.

Els diamants de les dues mines Cullinan a Sud-àfrica i les instal·lacions de Williamson a Tanzània, ambdues propietat de Petra, han estat exhibits en el Palau de Buckingham a Londres i són considerats entre els més rars i de més valor al món.

El diamant Cullinan de 1905 va ser tallat en dues pedres, el Primer Estel de Africa i el Segon Estel de Africa, i forma part de les joies de la Corona britànica que s'exhibeixen a la Torre de Londres. Dippenaar va dir que la companyia decidirà què fer amb ell la setmana vinent.

Encuentran un diamante azul de 29,6 quilates en Sudáfrica

Tras el hallazgo del diamante Cullinan, el diamante bruto más grande de la historia (3.106 quilates) en 1905, Petra Diamonds ha anunciado el hallazgo de un diamante azul de 29,6 quilates, uno de los más raros y codiciados del mundo con un posible precio de decenas de millones de dólares, en una de sus minas en Sudáfrica. El analista Cailey Barker de la empresa Numis afirma que el diamante podría alcanzar entre 15 y 20 millones de dólares en una subasta.

El gel antàrtic creix cada vegada més

Científics especialitzats en la recerca climàtica estan analitzant per què el gel antàrtic va aconseguir un creixement rècord en 2013 a pesar que la Terra va registrar un dels deu anys globalment més calorosos des de 1880. L'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) i l'agència espacial nord-americana NASA publiquen avui un informe conjunt sobre el clima en 2013 que revela que Austràlia va viure el seu any més calorós des que es tenen dades.

A diferència del que ocorre en el Polo Nord, on el gel es fon cada vegada més ràpid, en el sud ocorre el contrari, segons van establir els científics, sobretot a través dels mesuraments realitzats al setembre. "L'any passat es va donar la major expansió de la qual hem tingut registre", va dir en conferència de premsa Thomas Karl, director del centre de dades climàtiques nacional de la NOAA en Carolina del Nord. "Això és alguna cosa que està sent investigat".

El seu col·lega de la NASA Gavin Schmidt va apuntar que la situació climàtica en l'hemisferi sud és "més complicada" que en el nord i va revelar que el gran forat en la capa d'ozó en el sud va canviar els patrons actuals del vent i el mar.

Els científics van advertir que no cal treure conclusions simplistes d'aquestes troballes com el de l'Antàrtida, així com de les temperatures extremadament fredes que s'han registrat. Aquest mes, per exemple, la temperatura en gran part de l'est d'Estats Units va baixar a nivells que no s'havien vist en 20 anys. "Les tendències a llarg termini no desapareixeran. No és un error de càlcul", va indicar Schmidt, qui va advertir que l'escalfament global provocat per les emissions de gasos d'efecte hivernacle perdurarà.

La NASA va estimar que la temperatura mitjana de la superfície de la Terra en 2013 va ser de 14,6 graus celsius, 0,8 graus per sobre de la base de 1880.

El hielo antártico crece cada vez más


Científicos especializados en la investigación climática están analizando por qué el hielo antártico alcanzó un crecimiento récord en 2013 a pesar de que la Tierra registró uno de los diez años globalmente más calurosos desde 1880. La Administración Nacional Oceánica y Atmosférica (NOAA) y la agencia espacial estadounidense NASA publican hoy un informe conjunto sobre el clima en 2013 que revela que Australia vivió su año más caluroso desde que se tienen datos.

Obama va ordenar tancar Guantánamo, avui fa cinc anys

El president dels Estats Units, Barack Obama, va signar el 22 de gener de 2009 una ordre executiva per la qual obligava a tancar el camp de concentració de Guantánamo al cap d'un any just. Avui fa cinc anys d'aquella decisió i Guantánamo continua obert malgrat la polèmica sobre el tracte inhumà que hi reben els detinguts. La xifra de reclusos no és pública, però són uns 150 homes, els primers dels quals hi van arribar ara fa dotze anys.

La major part dels presoners reclosos a Guantánamo no han estat acusats formalment de res. I només un 1% dels més de vuit-cents detinguts que hi han estat en algun moment han estat jutjats. El govern nord-americà treu profit del fet inusual que la base sigui en territori cubà. Ho aprofita per a evitar que s'hi apliquin les lleis dels Estats Units. De fet, l'única jurisdicció real del camp és la que dicta el cap militar de l'establiment.

La major part de reclusos de Guantánamo han estat detinguts sota l'acusació de pertànyer a al-Qaida. Van ser detinguts en diversos països, i generalment traslladats a Cuba sense permís dels governs implicats, la majoria de vegades sense que ni tan sols en tinguessin coneixement.

El repudi de la comunitat internacional i les veus crítiques dins els Estats Units no han aconseguit que Obama obligués a complir l'ordre signada ara fa cinc anys i que s'ha convertit en un taca molt notable per a ell.

Obama ordenó cerrar Guantánamo, hoy hace cinco años

El presidente de los Estados Unidos, Barack Obama, firmó el 22 de enero de 2009 una orden ejecutiva por la cual obligaba a cerrar el campo de concentración de Guantánamo después de un año justo. Hoy hace cinco años de aquella decisión y Guantánamo continúa abierto a pesar de la polémica sobre el trato inhumano que reciben los detenidos. La cifra de reclusos no es pública, pero son unos 150 hombres, los primeros de los cuales llegaron ahora hace doce años.

Diputats francesos voten el dret a l'avortament voluntari

L'Assemblea Nacional francesa va adoptar anit una esmena que modifica la llei que va despenalitzar l'avortament en 1975 per considerar-ho un dret de les dones no sotmès al supòsit de "desemparament" com fins ara. L'esmena, proposta per la majoria socialista, va rebre el suport dels diputats d'esquerra, però també d'alguns de centre i de la dreta, malgrat que la majoria dels diputats de l'UMP s'havien pronunciat en contra. La ministra dels drets de les Dones, Najat Vallaud Belkacem (foto), va justificar aquesta remodelació legislativa per "actualitzar, facilitar i fer inalienable el dret a l'avortament", al mateix temps que va negar que es tractés de "una reacció al que ocorre a Espanya".

El president de la UMP en l'Assemblea, Christian Jacob, va denunciar com una maniobra política aquesta esmena, que s'integra en un projecte de llei "per a la igualtat d'homes i dones" que inclou diverses disposicions sobre els permisos parentals o sobre les sancions a les empreses que no apliquen la igualtat salarial per a les mateixes funcions. Jacob va assenyalar també que suprimir el supòsit del "desemparament" pot conduir a una "banalització" de l'avortament i va defensar el caràcter al seu judici "equilibrat" que té l'actual llei, que està en vigor des de fa 38 anys i que porta el nom de la llavors ministra de la Família, Simone Veil.

Alguns diputats d'aquest grup dretà havien presentat durant el debat una altra esmena perquè el cost d'una interrupció voluntària de l'embaràs deixés d'estar cobert per la Seguretat Social. Set parlamentaris van votar a favor d'aquesta disposició, que va ser rebutjada per 142.

Contra l'esmena adoptada ara s'havien manifestat diumenge passat varis milers de persones a París, convocats en particular per organitzacions catòliques, que posaven el projecte de llei que es tramita a Espanya com a exemple de la regulació de l'avortament que voldrien a França.

Diputados franceses votan el derecho al aborto voluntario

La Asamblea Nacional francesa adoptó anoche una enmienda que modifica la ley que despenalizó el aborto en 1975 para considerarlo un derecho de las mujeres no sometido al supuesto de "desamparo" como hasta ahora. La enmienda, propuesta por la mayoría socialista, recibió el apoyo de los diputados de izquierda, pero también de algunos de centro y de la derecha, pese a que la mayoría de los diputados de la UMP se habían pronunciado en contra. La ministra de los derechos de las Mujeres, Najat Vallaud Belkacem (foto), justifica esta remodelación legislativa para "actualizar, facilitar y hacer inalienable el derecho al aborto", al tiempo que negó que se tratara de "una reacción a lo que ocurre en España".