dijous, 28 de juny de 2012

Ferran Rodés, nou president de l'ARA

La Junta de Socis de l'ARA ha nomenat l'empresari i accionista del diari Ferran Rodés nou president del consell d'administració. Rodés substituirà en el càrrec Oriol Soler, que ha comunicat a la Junta la seva decisió d'abandonar les seves responsabilitats al capdavant del mitjà. Les accions de Soler i les del Grup Cultura 03, que ell presideix, seran adquirides pel diari. L'empresari assumeix el càrrec després d'una ampliació de capital. Recentment va ser nomenat per la Generalitat de CiU president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible.

Els socis de l'ARA han acordat, a més, tirar endavant una ampliació de capital per "acompanyar el creixement actual i futur del projecte". La Junta General de Socis de l'ARA ha emès un comunicat en què detalla tots els canvis que s'han produït.

25.5.12: Ferran Rodés, vice-president del grup Havas, parla de "La comunicació i les marques al segle XXI"

"Ferran Rodés és vice-president del grup Havas, un dels més grups més grans de Publicitat i Comunicació del món. Rodés és també conseller d'Acciona, i co-fundador del diari ARA (del qual és president del Consell Editorial). Recentment ha estat nomenat per la Generalitat de Catalunya president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible.

Ens va explicar que en el camp de la comunicació s'ha produït una revolució, passant del capitalisme industrial (marca, mitjans massius, canal, consumidors) i control en poques mans a una situació en què sols un 33% de les marques aconsegueixen connectar. Si una marca desapareix els consumidors no se'ns preocuparien gaire! Això es irrellevancia.

El gran canvi és amb Internet, que esquerda aquesta confiança. I per sorpresa és el mes feble, el consumidor, qui comença a usar internet, i les marques triguen anys, cinc, o algunes encara no han reaccionat. El primer que fan es crear xarxes, intercomunicar-se, cosa que no havia passat mai. A mes, el consumidor crea els propis mitjans, les xarxes socials, etc, i el consumidor imposa noves regles. El nou amo és el consumidor. I com que jo mano ara m'haureu d'explicar qui sou perquè us faci confiança, es la transparència, i ara cal Talk, Think & Trust".

Ferran Rodés Vilà és vicepresident de Havas


Nascut a Barcelona, és el fill de Leopoldo Rodés Castañé, el fundador de Media Planning, SA, una agència que compra mitjans de comunicació espanyols amb presència a Espanya i Amèrica, i actualment és president de la Junta de Havas Media. Després de la seva formació en economia i de llocs de treball diversos en el sector bancari, Rodes va ser nomenat director general de Media Planning, SA el 1994.

El 1999, Rodes es va convertir en director general de Media Planning Group (MPG), una empresa formada per Havas i altres inversors amb Media Planning, SA i d'altres empreses. Havas es va fer càrrec de totes les MPG el 2001. Més tard es va convertir en vicepresident executiu d'Havas Advertising.

Rodes es va convertir en vicepresident de Havas el 2005 i conseller delegat el 2006.

En l'actualitat està casat i té cinc fills: Joan, Sara, Manuela, Marc i Carlota. Es va casar dues vegades.
http://en.wikipedia.org/wiki/Fernando_Rod%C3%A9s_Vil%C3%A0

CiU controlarà també El Punt-Avui: Joaquim Vidal 'compra' el 64% per 1 €

El diari 'El Punt Avui' ha canviat de mans aquesta tarda i l'empresari gironí Joaquim Vidal s'ha convertit en el seu màxim accionista. Segons els treballadors, la venda del rotatiu s'hauria fet efectiva pel preu simbòlic d'un euro, tot i que la direcció només avança que s'ha venut pel "valor del passiu". Vidal, que és propietari de Televisió de Girona i de la cadena de supermercats Valvi, ha comprat el paquet majoritari d'accions, que fins ara pertanyia a l'empresari Joan Bosch. Militant de CiU, va ser alcalde de Sant Gregori des del 1983 fins al 1995. Vidal també va ser senador.

El Govern regala 8 milions al Grup Godó en un any i mig

El Govern d'Artur Mas i CiU ja ha atorgat més de 8 milions d'euros al Grup del comte Godó en només un any i mig de mandat després que el Departament de Presidència destinés ahir una subvenció plurianual de 5,5 milions al seu pamflet La Vanguardia.


Josep Prat dimiteix com a president de l'Institut Català de la Salut

El president de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, ha presentat la dimissió aquest dijous davant del conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, esquitxat per les presumptes irregularitats que va poder cometre en l'exercici dels seus càrrecs en empreses sanitàries públiques i privades. El president de l'ICS apareix en diverses denúncies de malversació de fons públics quan dirigia el hòlding sanitari Innova de la localitat de Reus (Tarragona).

La Conselleria de Salut de la Generalitat ha informat en un breu comunicat que Prat ha demanat "ser rellevat de les seves funcions com a president del Consell de adiministració de l'ICS". La petició l'ha realitzat "per poder dedicar tots els esforços a atendre els assumptes que l'afecten aliens a l'ICS", precisa la nota, que afegeix que el conseller l'ha acceptat.

Balears: La subhasta del PP fa olor de podrit

El termini acaba demà però, fins ara, el PP balear afirma que no ha trobat compradors per als dos primers immobles que ha tret a subhasta: l'edifici de Can Fàbregues, al centre de Palma, i un solar del Parc-BIT per els que esperava obtenir més de dos milions d'euros. En cas que en les 48 hores que queden no es presenti cap comprador interessat, el PP obrirà un "procés de negociació amb alguns inversors que sí que han mostrat verbalment el seu interès en fer-se amb aquest patrimoni, però que consideren que el preu és elevat", el que porta a la conclusió evident que Bauzá i els seus amics van a per la cosa pública a preu privat de ganga entre col·legues.

Es tracta de la primera subhasta de patrimoni aprovada pel Consell de Govern per poder obtenir liquiditat de sumar als seus pressupostos.

Un portaveu de la Conselleria d'Administracions Públiques, encarregada de formalitzar la subhasta ja que d'aquest departament depèn la gestió del patrimoni de l'Executiu, ha informat que no s'ha presentat cap inversor a la licitació i ha considerat que, donat l'escàs marge de temps que resta fins que finalitzi el termini de presentació d'ofertes, és molt probable que la subhasta acabi declarant deserta.

Negociació en conxorxa

En cas que en les 48 hores que queden no es presenti cap comprador interessat, el Govern té la intenció d'obrir un procés de negociació amb alguns inversors que sí que han mostrat verbalment el seu interès en fer-se amb aquest patrimoni, però que consideren que el preu és elevat. La Generalitat espera poder alienar aquests béns per la via de la negociacions amb aquests inversors interessats, encara que si intenció és seguir traient immobles de la seva propietat a subhasta per obtenir ingressos addicionals.

A més dels dos immobles que ara estan a la venda, el Govern ja té una llista amb els possibles béns alienables, entre els quals hi ha quatre solars del Parc-BIT més d'una sèrie de nínxols al cementiri de Bon Sosec que van acabar en mans del Govern com a pagament d'un deute.

Altres edificis i immobles que estaven inicialment en el llistat no es posaran a la venda, com és el cas de l'oficina de l'INEM de la Porta del Camp, que al principi va estar en el llistat de béns alienables. A la llista sí que figura el pis que albergava la Llar Balear a Madrid, però perquè es vengui primer ha aprovar el Consell de Govern.

PSOE i IU exigeixen una investigació per la "gravíssima" denúncia de l'instructor del 'cas Fabra'

Vuit anys porta el 'cas Fabra' donant voltes pel Jutjat de Nules, a Castelló, amb pretextos, apel·lacions i retards inexcusables, sense que Carlos Fabra se senti a la banqueta per tràfic d'influències, suborn i frau fiscal. Han hagut de passar nou jutges per la causa fins que l'instructor actual, Jacobo Pin, s'ha atrevit a denunciar les pressions de l'Audiència perquè es tanqui el procés. Des del PSOE i L'Esquerra Plural exigeixen investigar a fons la denúncia tot i que el successor de Dívar al CGPJ, Fernando de Rosa (foto), sigui 'un gran amic de Camps' i reconegut corrupte col·locador d'amigues del PP, on milita després de fer-ho a la franquista AP (alló que a Espanya s'en diu 'independència judicial').

El secretari de Política Institucional del PSOE, Antonio Hernando, ha demanat al Consell General del Poder Judicial (GCPJ) que investigui la "gravíssima" denúncia del jutge, que ha demanat empara al Consell General del Poder Judicial denunciant reiterades pressions dels seus superiors en la Audiència de Castelló perquè s'arxivi el cas.

Pin denuncia pressions de l'Audiència Provincial


Jacobo Pin ha demanat empara al CGPJ perquè entén que l'Audiència Provincial està "pertorbant" la seva "independència". Pin instrueix el cas contra el president del PP de Castelló i expresident de la Diputació provincial des de fa tres anys. És el novè jutge instructor que es fa càrrec d'ell des que es va presentar la primera denúncia el desembre de 2003.

Per què tants jutges han deixat el cas?


"Potser ara comencem a explicar per què han estat tants els jutges que han passat per la instrucció del cas Fabra i per què han estat tants els que s'han anat", ha dit Hernando.

"Crec que el CGPJ, si vol recuperar el seu prestigi, ha de fer alguna cosa més que justificar les seves despeses i actuar de forma decent, ha de complir amb la seva obligació, i la seva obligació és que si hi ha un membre de la carrera judicial que està denunciant pressions per arxivar un cas que afecta el PP ha de investigar immediatament ", ha afegit el dirigent socialista.

Llamazares denuncia que està en joc la independència judicial


El portaveu de Justícia de l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA) al Congrés, Gaspar Llamazares, ha emplaçat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a estudiar en la reunió d'aquest dijous a les pressions denunciades.

En declaracions als passadissos de la cambra baixa, Llamazares ha recordat que no s'ha fet més que canviar els jutges instructors "al llarg dels anys". I ara, l'últim, és que al que ho instrueix se li pressiona perquè la investigació "no avanci". "Crec que és un fet gravíssim que qüestiona la independència del poder judicial", ha subratllat abans de demanar al ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, que prengui cartes en l'assumpte.

EUPV demana la compareixença de De Rosa


El grup parlamentari EUPV, a través del seu diputat al Congrés, Ricardo Sixto, ha sol·licitat la compareixença del president en funcions del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Fernando de Rosa, al Congrés perquè expliqui la "pertorbació de la independència "del jutge del 'cas Fabra'.

Marina Albiol: “A Castelló hi ha caciquisme judicial”


La diputada d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes Marina Albiol ha registrat hui una sol·licitud de compareixença del president del Consell General del Poder Judicial, Fernando de Rosa (foto), per a que explique la denúncia del jutge del Cas Fabra sobre la pertorbació sobre la seua independència per part de la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Castelló i quines mesures ha pres el màxim òrgan de govern dels jutges per a assegurar la independència del magistrat.

Marina Albiol ha assegurat que aquesta petició d’empara “explica moltes coses rares i inquietants que han acompanyat la instrucció del Cas Fabra, sense anar més lluny el brutal retard”. Albiol ha demanat a l’Audiència Provincial de Castelló que “faciliten als jutges la seua tasca sense pressions”. La diputada ha denunciat el “caciquisme judicial” que impera a Castelló.

Albiol ha destacat el caràcter “excepcional, quasi inèdit” de la mesura adoptada pel jutge i ha ironitzat amb el destinatari de la petició: “un ex conseller de Camps del mateix partit que l’acusat Carlos Fabra”. Així, la formació d’esquerres, a través del seu diputat en el Congrés, Ricardo Sixto, ha registrat hui una petició de compareixença del president del CGPJ per a que explique quines mesures pretén impulsar el màxim òrgan de govern dels jutges per a assegurar la independència del jutge de Nul·les.

Xerrades secretes: Turquia implora als EUA que autoritzi ofensiva occidental contra Síria

El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan ha implorat al president nord-americà, Barack Obama, que permeti a Turquia iniciar l'ofensiva OTAN-monarquíes sunnites contra Síria, sota "el pretext perfecte" de l'avió turc enderrocat per les forces sirianes la setmana passada. L'argument de les xerrades telefòniques entre els dos polítics va ser filtrat al diari digital israelià 'Debka', que cita unes fonts militars i d'intel·ligència no revelades.

Segons s'indica, en reiterades ocasions Erdogan va argumentar amb força que l'incident amb l'avió abatut obre el camí perquè els socis occidentals puguin començar l'operació immediata contra Síria.

En el marc de les converses telefòniques el primer ministre turc va subratllar que el fet faria possible crear zones d'exclusió aèries, atacar obertament els objectius militars en el territori sirià i establir zones de seguretat per als rebels i refugiats. Alhora, Erdogan va apuntar que l'Exèrcit turc està absolutament preparat per l'ofensiva, encara que és EUA qui ha de prendre la iniciativa militar.

Obama: El moment no ha arribat D'acord a la web hebrea, per ara el mandatari nord-americà no ha autoritzat l'operació militar, ja que el moment adequat, segons ell, encara no ha arribat. No obstant, segons el lloc, Obama ha recalcat que les operacions encobertes de les forces especials nord-americanes, britàniques, turques i franceses han de continuar a l'interior del país.

Erdogan, per la seva banda, va sostenir que no hi hauria tàctiques clandestines que permetin aturar la violència sagnant a Síria ni enderrocar el règim de Bashar al-Assad, ja que només l'exercici lliure de la força militar nord-americana i la seva capacitat logística podrien funcionar per assolir aquest objectiu .

A més, el fet faria possible evitar que Turquia es vegi obligada, a partir d'ara, a continuar amb l'operació pel seu compte. Aquest dimarts el mateix diari digital va revelar que les forces d'operacions especials britàniques ja van creuar la frontera que separa Turquia amb el nord de Síria i estan operant en el territori del país.

PP, CiU, UPN i FAC aproven la reforma laboral

La "reforma laboral" dels nazicatòlics, que suposa la demolició dels drets socials i el retorn al capitalisme salvatge decimonònic, ha estat aprovada pel PP i els seus socis de CiU, UPN i Fòrum Astúries (FAC) i l'oposició de PSOE, Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA), UPyD, PNB, Amaiur, ERC, BNG, CC-NC, Compromís-Equo i Geroa Bai.

En la votació de les esmenes incorporades al text durant el seu pas pel Senat es tornaran a repetir per tant les majories que han imperat al llarg de tot el procés, des de la convalidació del decret llei fins l'aprovació a la Comissió d'Ocupació i tot seu pas per la cambra alta.

Tampoc han canviat els arguments contra el text que ja provoca acomiadaments barats, grans desequilibris en els drets entre empresaris -amb poder absolut- i els treballadors -a l'atzar dels interessos de l'amo-, que aprofundeix en la precarització i perjudica especialment a les dones, entre altres col·lectius, ni contra la seva forma d'aprovació, per decret llei.

Els ciutadans mereixen més

La portaveu del PSOE d'Ocupació, Concha Gutiérrez, ha lamentat que "no hi hagi hagut un veritable treball de ponència, ni tan sols negociació en la Comissió", i ha explicat que els socialistes no poden "compartir aquest model de legislar", recordant que "els ciutadans mereixen i esperen molt més".

Així, ha lamentat que una reforma tan important no hagi aconseguit "un consens d'ampli espectre" i que a més hagin acabat amb els acords assolits pels agents socials. "Suposa un cop dur al model constitucional, en incorporar l'acomiadament sense causa i a cost zero i atemptar contra la llibertat sindical", ha dit. Davant dels que asseguren que aquest text s'apropa a la normativa dels països nòrdics, ha reclamat un sistema de protecció social també similar al d'aquests estats.

Hi haurà recurs d'inconstitucionalitat


Joan Coscubiela, de l'Esquerra Plural, ha estat un dels més durs en les seves crítiques contra la reforma, que segons ell consagra la "primacia del poder absolut de l'empresari" i que té com "única flexibilitat la baixada de salaris". "La reforma no ha creat ocupació i tampoc ha evitat la destrucció de llocs de treball, ho ha incentivat de fet", ha postil·lat.

Així, ha apuntat que les dades d'atur dels últims mesos han "desmuntant la coartada" del Govern i ha mostrat que les "veritables raons" de la norma consisteixen a crear un "model precarizador de les relacions laborals". Per això, ha ofert a la resta de grups parlamentaris recórrer "junts" la norma davant el Tribunal Constitucional.

"Ens han vençut però no ens derrotaran. Després d'aquesta petita derrota la batalla continua al carrer i les empreses. Hem passat situacions més difícils que aquesta i no hem sortit derrotats", ha conclòs.

Guanya la CEOE

El portaveu d'Ocupació del PNB, Emilio Olabarria, ha mostrat el seu rebuig a una reforma que, "de moment, està destruint ocupació" i que provocarà "inevitablement" que s'arribi a la "dramàticament simbòlica" xifra de sis milions d'aturats. A més, ha alertat de la "inaplicabilitat" d'alguns articles, que comportaran "una gran conflictivitat", i ha anunciat que el seu grup només recolzarà l'esmena de caràcter competencial proposada per ells mateixos.

Joan Tardà, d'ERC, ha felicitat la CEOE "perquè han guanyat" i a partir d'ara poden contractar "treballadors noruecs a preu de basar xinès" ia més "acomiadar quan vulguin", tractant de "convertir els emprenedors en amos i als treballadors en esclaus". A més, ha demanat als espanyols que "deixin de votar els qui no defensen els seus interessos sinó només els dels mercats".

La diputada d'Geroa Bai, Uxue Barkos, ha anunciat el seu "no rotund" a la reforma que, entre gener i abril, ha incrementat un 44,4% els treballadors afectats per ERO, "fins i tot en regions on l'aguant (davant l'atur ) venia sent més digne". Joan Baldoví, de Compromís-Equo, critica que una reforma del "calat" d'aquesta s'hagi fet "de pressa, corrent i sense consens", i ha qualificat la reforma "d'injusta i inútil".

També el diputat de Nova Canàries (NC), Pedro Quevedo, ha mostrat el seu rebuig a una reforma que "facilitarà l'acomiadament" i que no inclou "ni una paraula sobre la necessitat de crear ocupació"; el mateix que Olaia Fernández Davila, del BNG, per a qui aquesta llei és "la constatació que amb el Govern del PP tot pot anar a pitjor". "La llei va sortir del Congrés pitjor del que va arribar, i arriba del Senat pitjor encara", ha afegit.

Per Amaiur, la diputada Onintza Enbeitia ha afirmat que la reforma "no només no crearà ocupació sinó que servirà per acomiadar, baixar salaris i no complir els convenis col·lectius". "Aquesta reforma nega drets bàsics", ha tancat, reclamant un marc de relacions laborals propi per al País Basc.

Avui: cassolades i concentracions contra el "desmantellament del sector públic"

La Federació de Serveis Públics (FSP) d'UGT i la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC) de CCOO han convocat per aquest dijous en 58 ciutats una nova jornada de lluita en el sector públic estatal -Administració central i empreses estatals-, que s'enquadra en la campanya de mobilitzacions contra les retallades que van iniciar els dos sindicats el mes de maig.

Amb aquestes mobilitzacions UGT i CCOO volen denunciar el "desmantellament sistemàtic i sense límit del sector públic estatal" que, segons ell, està "posant en perill" l'Estat del Benestar.

Les organitzacions sindicals duran a terme diversos actes de protesta com cassolades i concentracions davant les delegacions i subdelegacions de Govern de 58 ciutats espanyoles.

A Madrid, on hi ha el gruix de treballadors de l'Administració General de l'Estat, s'ha programat una concentració al carrer Maria de Molina, 50.

Polítiques "contràries a l'essència del públic"


A través d'un manifest conjunt, els dos sindicats han expressat el seu rebuig frontal a la política portada a terme des de la Unió Europea a través del Govern, basada en mesures "contràries a l'essència del públic".

Ambdues centrals sindicals insisteixen que el "enorme retallada pressupostària" executat pel Govern en els comptes de 2012 -entre el 12% i el 24% menys en ministeris, empreses públiques i d'altres organismes públics- se sumen les lleis d'estabilitat pressupostària , "ordenades des de la UE".

"Aquestes mesures poden arribar a obligar el tancament d'empreses i organismes públics davant la falta de dotació pressupostària i la prohibició expressa de l'existència de pèrdues en l'Administració pública", afegeixen.

Així doncs, UGT i CCOO amb la jornada de lluita d'aquest dijous volen conscienciar la ciutadania del que consideren "un robatori a l'Estat del Benestar espanyol i als drets ciutadans".

Les forces britàniques ja operen a Síria

Les forces d'operacions especials britàniques van creuar la frontera que separa Turquia amb el nord de Síria i ja estan operant al país, segons ha informat el diari digital israelià 'Debka'. D'acord amb la web hebrea, els primers informes no confirmats de fonts britàniques, franceses i turques asseguren que aquest dimarts, 26 de juny, els militars del Regne Unit van avançar fins a 10 quilòmetres a l'interior de Síria.

Segons s'indica, els britànics intenten establir una zona de seguretat al llarg de la frontera amb Turquia, el que significaria l'inici de la intervenció occidental que busca enderrocar el règim de Bashar Al-Assad.

D'altra banda, es van donar a conèixer els casos de dotzenes de soldats sirians que van ser fets presoners per les forces rebels i traslladats per la força al sud de Turquia.

"Estat de guerra"

Mentrestant, als afores de la capital siriana, Damasc, es registren enfrontaments entre les forces governamentals i els opositors. Segons diversos testimonis, aquests xocs representen "un dels més forts arravataments de violència" a la regió des que s'aixequés la rebel·lió contra el règim.

Davant la incertesa que impera en aquest territori, Bashar Al-Assad, avaluant la gravetat, va declarar que el país es troba en "estat de guerra".

Aquestes afirmacions es van produir davant el nou govern, que va prestar jurament aquest dimarts.

Rússia parlarà de Síria a Ginebra

D'altra banda, Moscou accepta "oficialment" la invitació per participar en la Conferència Internacional sobre Síria que tindrà lloc a Ginebra aquest 30 de juny. Així ho va declarar el representant permanent de Rússia davant l'ONU, Vitali Txurkin, en vigílies de les consultes del Consell de Seguretat sobre la situació al país àrab.

"Esperem la interacció intensa entre els ministres d'Exteriors que participaran en aquesta trobada per instar les parts sirianes a frenar la violència i començar el diàleg polític", va proclamar Txurkin.

El govern bolivià té proves d'un intent de cop durant la mobilització policial


El govern de Bolívia considera resolt el conflicte generat pels cossos policials i diu tenir proves d'un intent de cop d'Estat. El vicepresident bolivià va identificar sis elements materials per demostrar que dins de les protestes iniciades la setmana passada, es van amagar colpistes que buscaven enderrocar a Evo Morales, a l'ombra de la mobilització policial que buscava millores salarials.

En una conferència de premsa oferta des de La Paz, el segon al comandament de l'Executiu nacional va expressar que les proves són una evidència de la infiltració per actors polític-partidaris "de la dreta" que tenia com a objectiu enderrocar el president.

"Són sis elements materials, no inventats, sinó materials, de ruptura de l'ordre intern, de ruptura del funcionament institucional de la democràcia al nostre país", va sostenir García Linera.

Ha precisat que a més d'aquests elements, també es va poder determinar la presa d'institucions en diverses regions del país, la "paràlisi" del funcionament del Govern, l'"atac de dinamita" a l'Assemblea Legislativa Plurinacional (ALP) i el registre de radiocomunicacions entre alguns "dolents policies" i infiltrats.

També va dir que amb aquestes proves, el Govern presentava una "denúncia contundent de que estan aprofitant-se d'una demanda legítima de caràcter econòmic de la policia" per "portar això cap a fases escalonades de cop d'Estat contra la democràcia".

"Darrere de la mobilització dels policies de baixa graduació actuava un grup de dreta que va buscar manipular les demandes d'aquest sector per dirigir-les cap a un contingut de caràcter polític, conspiratiu i colpista", va exaltar.

Malgrat la situació, l'autoritat ha considerat que a través d'una política efectiva en la resolució de conflictes d'"alta perillositat" i el suport de sectors socials es va aconseguir una "victòria contundent" contra els colpistes.

Al seu torn, va ratificar que el ciutadans del carrer, amb la seva autoregulació, "han derrotat l'intent colpista".

El passat 21 de juny, un grup de uniformats de baix rang va iniciar un motí per demanar un increment salarial major al pactat amb els seus dirigents i l'abrogació de la llei 101, de Règim Disciplinari.

La subscripció de dos acords entre autoritats governamentals i representants de l'Associació Nacional de suboficials, sergents, Classes i Policies (Anssclapol) va posar fi al conflicte que va mantenir el país en tensió per gairebé una setmana.

L'execució de delinqüents ja és un 'espectacle públic' a Arizona

El 27 de juny, a Arizona, per primera vegada es podrà veure tot el procés d'execució d'un condemnat a la pena de mort, d'acord amb les esmenes a la legislació local aprovades. Aquestes modificacions legals són fruit dels esforços dels activistes, advocats i periodistes que cridaven a fer tot el procediment més obert per tal que la societat pugui controlar que el condemnat no se li causen sofriments addicionals.

Anteriorment als familiars (del condemnat i de els seves possibles víctimes) i periodistes, que normalment són presents durant l'execució, els mostraven al condemnat només després d'haver-li subministrat la injecció mortal. El primer executat públicament a Arizona serà Samuel Villegas López, condemnat a la pena capital per la violació i l'assassinat d'una dona de 59 anys, comesos el 1986, quan el delinqüent tenia 24 anys d'edat. López va ser arrestat menys d'una setmana després d'haver assassinat la seva víctima. L'última apel·lació del delinqüent va ser rebutjada pel Tribunal Suprem dels EUA el 26 de juny.

Dos diputats d'IULV-CA es desmarquen i voten contra les retallades

Dos diputats d'IULV-CA, Juan Manuel Sánchez Gordillo i Marina Segura, han trencat la disciplina de vot de la seva formació per a votar contra les retallades incloses pel govern de la Junta de Andalucía en el pla d'ajust.

El Ple del Parlament andalús va convalidar el decret de mesures fiscals, administratives, laborals i en matèria d'hisenda pública per al reequilibri econòmic financer de la Junta d'Andalusia, tot això amb el vot en contra del PP andalús, així com també dels dos diputats de IULV-CA per la província de Sevilla, Juan Manuel Sánchez Gordillo i Marina Segura, qui van trencar la disciplina de vot marcada per la federació d'esquerres, atès que la seva Executiva va aprovar dilluns passat que el grup parlamentari recolzés la convalidació del decret a la Cambra andalusa.

Els dos diputats de IULV-CA van votar tant en contra de la convalidació del decret-llei del pla d'ajust de la Junta com de la seva tramitació com a projecte de llei, una tramitació que ha estat recolzada per la resta de diputats que componen la Cambra andalusa .

El diputat de IULV-CA Ignacio García va començar la seva intervenció volent deixar clar que no hi ha dos retalls, un del Govern de Rajoy i un altre de la Junta d'Andalusia, sinó que hi ha només un: l'"imposat" pel Govern central al Govern andalús. "Rajoy sí que té marges de maniobra per evitar retallades que no té Andalusia, però que no vol utilitzar", va afegir.

Així es lucrava l'SGAE de la gestió dels "Drets anònims"

L'associació Cultura Lliure ha demandat a la gestora de drets SGAE per suposada usurpació indeguda de drets d'autor anònims i per obtenir-ne beneficis. El delicte és que, segons membres de la pròpia gestora, no hi havia cap intenció d'identificar els autors d'aquests drets per poder quedar-se amb la recaptació que els pertocava.

En ple procés de reorganització, després de l'elecció d'Antón Reixa com a president de la gestora, els draps bruts que durant l'etapa Baptista es va portar entre mans any rere any a la SGAE segueixen sortint a la llum.

L'últim té a veure amb els anomenats drets anònims, drets els autors dels quals es troben en principi il·localitzables, no identificables o poc clars. La seva gestió queia en mans de la SGAE i suposava una important suma de diners recaptats, la qual podia estar disponible per al que considerés oportú la gestora, ja que aquesta quantitat no podia ser atorgada a un autor/a que no està identificat (com sí fan en cas de tenir perfecta constància de l'autoria).

Fins aquí, tot legal, independentment de la moralitat de la qüestió. El que ja sembla menys lícit és l'actitud que suposadament es duia a terme des de l'interior de la SGAE. Una actitud que fins i tot s'ha reconegut per part de coneguts membres de la gestora, inclòs el nou president, Antón Reixa, així com el seu rival en les eleccions internes, José Miguel Fernández Sastrón, qui va ser, potser, el que va destapar més clarament aquest nou drap brut de la SGAE.

I és que la gestora, que tenia la llei de la seva part per gestionar aquests drets anònims, actuava de manera il·lícita envers ells. Com? Obstaculitzant el procés de recerca dels seus suposats propietaris. O més que obstaculitzar, directament no s'iniciava la recerca, amb la finalitat que aquesta investigació prescrivís. D'aquesta manera, la gestora no tenia perquè donar al legítim propietari dels drets dels beneficis de la seva recaptació, i podia disposar-ne a l'antull.

La recaptació anava destinada a tapar el forat creat per Artèria, un projecte megalòman, com el descrivia El País el passat mes de març, que pretenia crear una xarxa multinacional de teatres, i que va acabar creant un forat sense fons en la gestora, mentre els seus càrrecs rebien sous estratosfèrics.

Així ho va reconèixer el propi Fernández Sastrón, que declarava, en una entrevista realitzada al esmentat diari en aquest mes de març: "El problema és que no es van trobar aquestes dades perquè no s'ha volgut", al que afegeix que "hi va haver una deliberada intenció que prescrivissin".

I de quant estem parlant? Doncs segons recull la web de l'associació Cultura Lliure, l'Agència d'Avaluació de Qualitat estima que la recaptació per gestió de drets anònims suposen al voltant de 50 milions d'euros, dels quals, finalment la gestora es queda amb uns 10 milions, donat que la resta, en principi, acabaven per identificar-se.

Per aquesta pràctica, que el mateix Fernández Sastrón identifica com estafa, l'al·ludida associació Cultura Lliure ha decidit presentar una denúncia contra la SGAE i les seves autoritats no només per la pràctica en si sinó també per encobriment d'un acte delictiu, per tal, segons diu el comunicat de l'associació "garantir la correcta protecció dels drets dels autors i restituir les quantitats que els pertanyen".

Més de la meitat dels ajuntaments catalans s’adhereixen a l’Associació de Municipis per la Independència

Sant Boi de Lluçanès (Osona), amb 569 habitants, ha estat el municipi que ha superat la meitat dels municipis catalans adherits a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). L’associació suma ara 475 adhesions després de la de Sant Boi de Lluçanès –474, la meitat més un– i la de Biosca, (la Segarra), que s’ha registrat després. Així es compleix amb un dels objectius plantejats a l’Assemblea Constituent, que va tenir lloc a Vic a mitjans de desembre del 2011, que volia que s’arribés com a mínim a aquesta xifra. Els acords d’adhesió s’han assolit sempre per majoria absoluta dels plens dels consistorsi. Per tant, la moció favorable a la independència de Catalunya, ha rebut el suport de 475 plens municipals.

El principal repte de l’AMI és aglutinar el 60% de les poblacions de Catalunya per tirar endavant el referèndum que mostrarà la voluntat dels catalans d’assolir la independència. Aquest és el compromís adquirit pel seu president i alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, en la reunió de la Comissió Executiva de l’AMI a Balaguer el passat 19 de març. En aconseguir aquesta fita, Vila d’Abadal afirma que: “Tenim encara molt camí per córrer i molts municipis que es poden adherir a l’associació. Per això, el nostre objectiu és convocar el referèndum en el moment en què hàgim assolit aquest sostre.” L’AMI dóna suport i respecta altres iniciatives similars, però creu que el referèndum s’ha de convocar “per guanyar”.

El passat 6 de juny, el Pla de l’Estany, que té una població de 31.169 persones, es va convertir en la primera comarca amb el 100% de les seves institucions locals i comarcals independentistes. Després del Pla de l’Estany, les comarques amb més municipis adherits són el Ripollès, amb un 89% de municipis; Osona, amb un 86%; la Garrotxa, amb un 81% i la Noguera, amb un 80%.

El proper 7 de juliol es durà a terme l’Assemblea General de l’AMI, amb tots els alcaldes, regidors i presidents de consell comarcal associats. Durant l’acte, se celebrarà la xifra assolida i es marcaran els objectius per als propers mesos. L’associació aprovarà un manifest sobre la estratègia de futur de l’associació en els propers mesos. L’acte se celebrarà a Girona, primera capital de província que defensa la iniciativa, i el seu alcalde, Carles Puigdemont, serà l’amfitrió de la trobada.

Hores d’ara, l’Associació de Municipis per la Independència compta amb 475 municipis, 23 consells comarcals i una diputació.