dijous, 1 de juliol de 2010

Festa d’Avant: I Jornada de Ciberactivisme


Com ja deveu saber, aquest dissabte 3 de juliol se celebra la Festa d’Avant, i en el marc d’aquesta, celebrem la I Jornada de Ciberactivisme amb el lema "La propietat intel·lectual és un robatori social”, d’11 a 14:30h, a la Biblioteca Francesc Candel, C/ Aministia Internacional 10, Zona Franca de BCN. Aquesta Jornada vol assentar les bases per a la política del PCC sobre les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i tots els aspectes relacionats amb elles.

Amb aquesta finalitat, hem penjat el que serà el document base de la Jornada, que pots trobar en aquesta pàgina:

http://ciberactivisme.avant.cat/

El document es resumeix en aquests punts:

1.- Nacionalització de les xarxes de comunicacions
Cal treballar activament per la nacionalització de les xarxes de comunicacions que van ser privatitzades durant l’apogeu liberal de les passades dècades. El caràcter estratègic de les telecomunicacions és fonamental per a garantir la seguretat i la sobirania dels pobles en qualsevol forma d'estat que es pretengui democràtica. Un aspecte tan important de la nostra societat contemporània no pot quedar en mans d’interessos privats i lucratius que no estan sotmesos a cap control democràtic. Aquest procés s’ha de dur a terme paral·lelament a dos nivells. Institucionalment, promovent la progressiva nacionalització de les telecomunicacions: començant per la xarxa terrestre, en una primera fase, fins a concloure amb la xarxa de satèl·lits, al final del procés. Socialment, promovent l’extensió de tecnologies lliures i obertes com el WI-FI, el VoIP i les xarxes P2P per a estendre l’accés gratuït i universal a Internet. El control públic, democràtic i transparent de les telecomunicacions és bàsic per a garantir l’exercici dels drets en la societat de la informació.

2.- Vindicació de l'Accés a Internet com a Dret Fonamental
L’accés a Internet s’ha de garantir com un dret fonamental sense el qual no és possible l’exercici de la resta de drets. El desenvolupament de les TIC està agreujant les desigualtats socials entre els qui tenen i els qui no tenen accés a les tecnologies. L’accés universal a la Xarxa és l'única garantia que aquest progrés no aprofundeixi la fractura digital. Aquesta idea té el suport de quatre de cada cinc persones consultades en un estudi recent de la BBC sobre 28.000 persones de 26 països.

3.- Neutralitat de la Xarxa d’Internet i Neutralitat Tecnològica
La Neutralitat de la Xarxa és una vindicació dels internautes que exigeix que les operadores de telefonia o proveïdores de serveis d’Internet (ISP) no puguin limitar les connexions per criteris comercials o polítics. Neix davant de la limitació que aquestes empreses privades efectuen sobre serveis com la telefonia VoIP o les xarxes P2P. Es tracta d’una vindicació fonamental per a garantir que Internet mantingui el seu caràcter obert i no resti sotmès als interessos d’unes corporacions que dictaminin els continguts als quals la ciutadania té accés. De manera similar, la Neutralitat Tecnològica és l’exigència a l’administració pública per a abandonar totes les eines tecnològiques propietàries per tal de garantir la transparència, la seguretat i la independència de les institucions públiques davant dels interessos econòmics privats.

4.- Control i desenvolupament d’Internet per estructures democràtiques
El control de la Xarxa ha d’estar sotmès a estructures democràtiques internacionals. Per a que això sigui possible és imprescindible el trasllat als organismes de l’ondo de les institucions de supervisió d’Internet, actualment en mans de confusos conglomerats d’institucions públiques i privades. Aquest procés ha de venir de la mà d’una profunda reestructuració del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i la resta d’institucions internacionals per fer-les més representatives i democràtiques, amb la presència d’estats com la Xina, l’Índia o el Brasil que són potències importants també en matèria de TIC i l’aprofundiment en mecanismes democràtics de participació a tots els nivells.

5.- Lluita ideològica pel Domini Públic i contra la Propietat Intel·lectual
La Propietat Intel·lectual també és un robatori. El vell lema del socialisme utòpic adquireix una nova dimensió en l'actual fase tecnològica del capitalisme. Els debats contra les patents, el Copyright i altres tipus de control corporatiu de la informació són els diferents fronts de lluita en els quals aquest combat de concepcions i interessos es porta a terme. La defensa d’una concepció oberta i no restrictiva de la informació, la cultura i el coneixement científic és un aspecte central de la lluita entre capitalisme i socialisme en el segle XXI. Davant la formulació propietària que el capitalisme fa del coneixement, s’alça una alternativa socialista que el concep com un bé de Domini Públic, un recurs natural de la mateixa naturalesa que l’aire que respirem o l’aigua que bevem, que, en cap cas, pot ésser sotmès a interessos privats i sobre el qual és èticament inacceptable qualsevol comercialització.

6.- Defensa activa del Programari Lliure
L’adopció de programari lliure és estratègica per al conjunt de la societat per a salvaguardar les llibertats més elementals i la seguretat de la informació. Això és especialment important en l’àmbit de l’administració pública per la dependència i el sobrecost que suposa l’ús sistemàtic de Programari Propietari. Però també és important per al conjunt d’organitzacions polítiques i socials de la classe treballadora i des de la perspectiva final de la ciutadania usuària de computadores. La concreció d’aquesta estratègia passa per l’abandonament progressiu del programari propietari Windows i la seva substitució per programari lliure basat en el sistema operatiu GNU/Linux, en qualsevol de les seves distribucions, però amb preferència per aquelles d’iniciativa no empresarial.

7.- Limitació de les marques, les patents i el Copyright
Cal treballar activament per invertir l'actual tendència liberal que persegueix consolidar i estendre els privilegis i l’aplicació de les diferents fórmules de Propietat Intel·lectual en la forma de marques, patents i Copyright. Això passa per crear un front comú que impliqui el conjunt de la societat civil i les classes populars en la defensa d’aquests drets fonamentals i pressioni per l’aplicació d’una visió cada cop més restrictiva d’aquests privilegis no fonamentats que acaparen les grans corporacions internacionals. En aquesta tasca té una importància central la classe treballadora i, molt especialment, les capes més tècnicament qualificades.

8.- Defensa del sector públic i aprofundiment democràtic
Només des de la iniciativa, la gestió i el control públic dels sectors estratègics de l’economia es pot garantir que el desenvolupament de les TIC es porti a terme en benefici de la classe treballadora i del conjunt majoritari de la societat. Així mateix, és imprescindible que s’exploti el potencial de les TIC en l’elaboració de mecanismes de participació, control democràtic de l’economia i transparència de les institucions públiques. Educació, universitat, salut, sanitat, cobertura social, accés a la informació i a la cultura són drets que la societat no pot permetre’s deixar a disposició d’interessos lucratius.

9.- Denúncia de la Distopia Capitalista
En la seva etapa més recent, el capitalisme, liderat per una doctrina liberal extremista, ha evolucionat cap a una ideologia totalitària i classista que veu en el desenvolupament de les TIC el fonament de nous mecanismes d’opressió de classe i control social. Cal denunciar l’estratègia conscient que l’oligarquia financera ha desplegat per a consolidar i estendre el seu poder sobre la classe treballadora internacional. Si el socialisme és una Utopia, el liberalisme és una Distopia tecnològica.

10.- Exercici conscient del dret a informar-se i del dret a informar
L’exercici conscient del dret a informar-se i del dret a informar és l’aspecte central del combat ideològic contra l’evolució totalitària del liberalisme. Aquest dret comprèn també el dret a rebre educació, formació tècnica i el dret a estar informat de forma imparcial sobre la realitat que ens envolta, així com el dret a expressar obertament i transmetre les nostres opinions sobre les coses i informar sobre allò que considerem transcendent. Ens trobem, en definitiva, immersos en una lluita pel control de la informació, entre dues visions antagòniques del coneixement: el coneixement com a font de poder per a sotmetre la majoria als interessos de la minoria o el coneixement com a font de poder per al progrés de la majoria malgrat els privilegis de les minories. I és en aquest costat de les barricades en el que els i les comunistes estem situats

Contra la Propietat Intel·lectual, per la llibertat del coneixement i la cultura, pel progrés i l’emancipació de la classe treballadora, ara i sempre, Socialisme o Barbàrie!

Esperem comptar amb la teva presència, però si per qualsevol rao no pots assistir-hi, podràs seguir i participar en el debat en directe a través d’internet per les següents pàgines:
http://twitter.com/AvantPCC
http://www.facebook.com/avant.cat
http://ciberactivisme.avant.cat/
http://www.livestream.com/festaavant

Qualsevol aclariment o aportació, si us plau fes-lo arribar a [email protected]

Àrea de Comunicació del PCC

Cop d'estat constitucional a Puerto Rico.

Roberto Ramos-Perea: A les 5:00 de la tarda d'ahir dia 30 de juny, grups d'estudiants, professors i ciutadans van demanar entrada a la Casa de les lleis i van ser colpejats i torturats per la Policia, hi hagué nombrosos ferits, mentre es mobilitzà la Guàrdia Nacional cap al Capitoli. Xocs violents s'escamparen per tota la zona del Parlament i les repressions continuen (foto).

Després d'un any que l'actual govern del Partit Nou Progressista (PNP, que cerca l'annexió de Puerto Rico als EUA), intentés i aconseguís amb èxit la presa de diverses institucions que sostenen el govern democràtic de Puerto Rico, un ambient de hostilitat, seguit per temeràries accions reptadores de la pau pública, han desembocat en accions violentes i agressives de l'actual govern, tant contra els partits d'oposició, com del moviment estudiantil organitzat, els sindicats, la premsa, així com de tots els sectors de la societat civil porto-riquenya

Aquesta presa del control constitucional procedeix de la branca legislativa sota l'autoritat del Senador Lcdo. Thomas Rivera Schatz, recolzada pel govern central sota el comandament del secretari de la Governació, el Lcdo. Marcos Rodríguez Ema, per l'obvi propòsit de tenir a la seva disposició i sense disputa, el control de tots els organismes rectors judicials, universitaris, econòmics i civils. Davant d'aquest panorama, l'actual governador, Lcdo. Luis Fortuño, funciona sense voluntat, sense opinió i sense presència ni responsabilitat pública.

Amb el control del Tribunal Suprem de Puerto Rico, la Junta de Síndics de la Universitat de Puerto Rico, el pretès control dels mitjans de comunicació, entre molts altres, s'atempta contra la genuïna participació del poble porto-riqueny en tots els processos democràtics protegits per la seva Carta de Drets.

Els incidents van començar amb l'acomiadament de més 20,000 empleats públics amb el pretext d'alleujar el gegantisme governamental i resoldre el gravíssim dèficit fiscal del país. Aquesta decisió ha provocat el caos econòmic, ha empitjorat la prestació de serveis públics i ha provocat la desesperança a totes les famílies riquenyes. De la mateixa manera es va instaurar una greu persecució contra els instituts artístics del país, estrangulant els seus pressupostos i d'aquesta manera evitar la propagació de l'art com dissidència. Mentre el Govern afavoria amb contractes de quantitats obscenes, a centenars d'assessors, contractistes, i cabilderos associats al seu partit.

Continuar els atacs amb el nomenament al Tribunal Suprem de quatre jutges afiliats i militants al partit del poder aconseguint amb això la majoria a favor del govern de totes les decisions que per votació individual es fessin en aquest fòrum. Després va continuar amb l'eliminació i repressió de la participació estudiantil en els processos universitaris, la supressió de drets d'exempció de matrícula d'atletes, artistes, entre altres, mentre va obligar els estudiants dels 11 recintes universitaris de l'estat a declarar una vaga que va durar 60 dies. Els estudiants en Vaga van aconseguir negociar a través d'un tribunal de primera instància, però, els referits compromisos van ser invalidats pel secretari de la Governació que va dir que els acords "no valen el paper en què estan escrits".

Aquest fet va precedir a l'acció del govern central i del Senat de proposar un projecte de llei, aprovat en qüestió d'hores, per augmentar quatre membres més a la Junta de Síndics. Aquests membres són incondicionals del partit en el poder. Els estudiants universitaris de la universitat de l'estat, la gran majoria depenen de la beca d'estudis federal, s'enfronten a una quota anual recurrent de 800 $ dòlars. Quota que no poden pagar i que es negaran a pagar obligats novament a la conseqüent Vaga. D'aquesta manera, l'administració central de la UPR arrisca l'acreditació de la Universitat i podrà privatitzar els seus actius. En aquesta mateixa direcció, el Govern de Puerto Rico vendrà els terrenys on s'ubica la zona de l'anomenat "Kars" del Nord-oest, que recull un terç dels abastiments d'aigua de tot el país, per lliurar-lo a mans privades que construiran un exprés de peatge sobre la referida zona, rica ecològicament.

Passant per alt molts altres esdeveniments, el Pressupost del país va ser aprovat, juntament amb innombrables lleis que afavoreixen la privatització, la descolegiación professional, així com el repartiment de fons públics a mans privades sense tenir en compte les necessàries i obligades vistes públiques de participació ciutadana , i apagant els micròfons de les banques del Partit d'Oposició de manera despòtica.

Els incidents van aconseguir un punt crític quan aquesta passada setmana, l'FBI (Federal Bureau of Investigation dels Estats Units) arrestà per càrrecs de suborn, venda d'influències i altres a un senador del PNP, el senador Héctor Martínez, mà dreta del Senador Rivera Schatz. Una pugna pública saltà a les notícies entre Rivera Schatz i aquest cos federal castrense, en defensa de la suposada innocència del senador Martínez, que ha estat associat al narcotràfic i que va ser gravat enmig del seu acte de suborn.

Com a últim dels molts incidents de violència i temeritat del President Senatorial, es va censurar, per mitjà de la força, l'entrada dels periodistes a les sessions del Senat, privant al poble porto-riqueny de la discussió que es va realitzar sobre el pressupost del país. Els incidents van arribar a la violència verbal i física entre senadors, i han elevat la indignació del país a un punt insostenible d'ansietat i ràbia.

El Lcdo. Thomas Rivera Schatz ha pres virtual control del país amb les seves actituds tiràniques i feixistes, i no es descarta que des dels seus mateixes grades s'inicien aquesta setmana processos de persecució i violència contra altres sectors del país, recolzats pel secretari de la Governació de Puerto Rico.

Són les 5:00 de la tarda del dia 30 de juny de 2010, grups d'estudiants, professors i ciutadans van demanar entrada a la Casa de les lleis i van ser colpejats i torturats per la Policia, hi ha nombrosos ferits, mentre es mobilitza la Guàrdia Nacional cap al Capitoli. Xocs violents s'escampen per tota la zona del Parlament i les repressions continuen.

Aquest control de facto del poder polític en la Nació Puertorriqueña, viola tots els més elementals principis de la democràcia i del govern participatiu, de manera que assabentem al món de l'actual situació de violència continguda que hi ha al nostre poble i que està a punt d'esclatar, contra aquests dos polítics que han pres per assalt el poder del país. Tot i que a Puerto Rico no existeixen les condicions per a un aixecament armat popular, per l'òbvia desigualtat de les forces en pugna, una revolució d'afirmació cultural i estudiantil comença a prendre els carrers i rescatar els espais robats pels autors d'aquest cop.

Exhortem a tots els mitjans de comunicació del món a que donin notícia de l'actual situació de la Nació Puertorriqueña, i demanem per tant la seva completa solidaritat.

* Redactat per Roberto Ramos-Perea, dramaturg porto-riqueny. (Amb l'activa col laboració, comentaris i suport de més d'un centenar de ciutadans porto-riquenys.)

L'aforada Cospedal, desafurada!

La secretària general del Partit Pheixista i anticatalà, María Dolores de Cospedal, ha titllat el President de la Generalitat, José Montilla, de 'feixista' i 'antidemocràtic' per la seva reacció a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut. A més, ha criticat que Montilla vulgui encapçalar l'intent de recuperar l'estatut original i, en aquest sentit, ha afirmat: 'El fet que s'excloguin determinats partits polítics perquè no pensin igual són comportaments molt antidemocràtics i molt feixistes'. Ningú no li ha fet la prova d'alcoholèmia.

Descobreixen a l'espai substàncies vitals

Astrofísics han detectat en l'espai interestel.lar, a distància de 700 anys de llum del Sol, molècules orgàniques del antracè, importants per al desenvolupament de la vida, informa la revista britànica de la Royal Astronomical Society. Els autors de l'estudi, de l'Institut d'Astrofísica de les Canàries, analitzaren l'espectre de l'irradiació d'una estrella, en què van detectar els rastres de la molècula de l'antracè, els derivats del qual determinen les propietats curatives del suc de les fulles de l'àloe i es mostren molt actius en l'aspecte bioquímic. Anteriorment, en aquest mateix sector de l'espai, va ser descobert un altre compost orgànic: La naftalina.

Científics assenyalen que el antracè i la naftalina, i substàncies prebiológicas, en reaccionar sota efectes de la radiació ultraviolada amb molècules d'aigua i amoníac, produeixen aminoàcids, importants per al desenvolupament de la vida.

El nou descobriment indica que una part considerable dels elements clau de la química prebiológica terrestre pot estar representada en l'espai intersideral.

Letònia està en fallida

"Letònia és un país en fallida que va perdre la seva independència i ara és incapaç d'existir fora de l'Unió Europea", va afirmar l'ex ministre letó d'Afers Exteriors, Janis Jurkans: "Letònia és una Estat fallida, i si no ens presten diners, no sé com pagarem als jubilats i prestarem assistència mèdica a la gent", va dir Jürgens dimarts. Ens hem endeutat amb tants diners, que ho hauran de retornar els nostres néts", va dir i afegí que no veu cap futur "per a la petita i preciosa Letònia". Foto: Veterans letons de la Waffen SS (unitats nazis) i els seus partidaris van marxar pel centre de Riga, el 16 de març passat, malgrat la prohibició de l'assemblea legislativa.

El polític considera que Letònia ha provat la seva incapacitat d'existir com un Estat i ha de "trobar-se sota la bandera de l'Unió Europea": "No tenim política exterior, ni de defensa i, si entrem a la zona euro, els diners s'imprimiran fora de Letònia, però el que imprimeix els diners, dicta l'economia.

Letònia pateix una greu crisi econòmica, l'atur va arribar al 18%. El govern va demanar ajuda al Fons Monetari Internacional, a la Comissió Europea i altres estructures financeres que van prestar al país un crèdit de 7.500 milions d'euros.

Els preus dels habitatges a Letònia van baixar el 59,7% el tercer trimestre del 2009, en comparació amb el mateix període de 2008.

Global Property Guide registrar la caiguda de preus dels immobles a la majoria dels Estats del planeta. Per exemple, als Emirats Àrabs els preus van disminuir en un any el 48,05%, en Bulgària, el 28,66%, i en Islàndia, el 21,1%.

L'escola del CC del PCX s'obre a la premsa

L'Escola del Partit del Comitè Central del Partit Comunista de la Xina (PCX) va obrir avui dimecres les seves portes a periodistes nacionals i estrangers, un dia abans del 89 aniversari de la fundació del PCX. Un nodrit grup, sense precedents, de 60 reporters, entre ells 42 corresponsals de 24 agències de notícies estrangeres, van visitar la "misteriosa" escola ubicada al nord-oest de Beijing (Pequín), invitats per la direcció. Reporters de CNN, Associated Press i AFP van reconèixer a Xinhua que fins avui savien poc sobre l'escola del Partit, que té 78 milions d'afiliats. (Foto: Seu del PCCh a Beijing).

L'Escola del Partit del Comitè Central del PCX és la principal i més prestigiosa institució per formar funcionaris de nivell mitjà i alt del PCX, en els quals s'inclouen ministres, secretaris generals dels comitès provincials del PCX i els governadors provincials.

Membres de Partit Comunista de la Xina ascendeixen a gairebé 78.000.000


El nombre de membres del Partit Comunista de la Xina (PCX) ha augmentat a 77.990.000 fins a finals de 2009, 116 vegades més gran que la xifra registrada el 1949, any de la fundació de la República Popular de la Xina, ha informat avui dilluns el Departament de Organització del Comitè Central del PCX.

Aquesta xifra suposa un augment de més de dos milions respecte l'any anterior, va dir Wang Qinfeng, subdirector del Departament d'Organització del Comitè Central del PCX, en una conferència de premsa.

Més de 20 milions de persones van sol.licitar l'ingrés a l'PCX el 2009, i uns dos milions van ser admesos pel partit com a nous membres, d'acord amb Wang

Entre els gairebé 78 milions de membres, uns 18.500.000 tenen menys de 35 anys d'edat, mentre que al voltant de 28 milions compten amb un títol universitari o superior.

Wang va precisar que més de 640.000 empreses, incloses 438.000 col.lectives i privades, del total dels 2.770.000 de companyies de la Xina, han establert el seu propi comitè del PCX.


Els membres del PCX van prendre part activa en els treballs relacionats amb els Jocs Olímpics de Beijing 2008, en la celebració del 60 aniversari de la fundació de la República Popular de la Xina, i en les tasques d'assistència en les zones afectades pel terratrèmol del 12 de maig de 2008 a Sichuan, i el del 14 d'abril d'aquest any a Yushu.

Els membres a la província nord-occidental de la Xina on es localitza Yushu, han donat més de 27 milions de iuans (3.970.000 de dòlars) en termes de "quota d'afiliació especial" per ajudar als afectats en el terratrèmol de Yushu.

http://spanish.news.cn/china/2010-06/28/c_13373588.htm

Iran comprarà a Xina les armes que Rússia ara li nega

Iran pot optar per armament xinès després que Rússia es negués a vendre els míssils antiaeris S-300 d'acord amb les sancions pactades amb l'UE, EUA i Israel. Amb la seva negativa a subministrar els míssils, Rússia obliga l'Iran a comprar armes a la Xina i perd així una important font d'ingressos. Les pèrdues de Moscou assoliran el preu del contracte més les multes previstes en aquests casos. És poc probable que Teheran accepti signar nous contractes amb Moscou. La República Islàmica elegirà a la Xina com a subministrador alternatiu d'armament. Les pèrdues que patirà Rússia pel cessament de la cooperació militar amb l'Iran arribaran als 300 o 500 milions de dòlars anuals.

Moscou va decidir suspendre els subministraments de míssils antiaeris S-300 a l'Iran el 17 de juny passat, arran de les sancions que va aprovar el Consell de Seguretat de l'ONU contra Teheran, i després de declaracions contradictòries entre els seus mandataris al respecte.

El president del comitè d'afers internacionals de la Duma russa (cambra de diputats) Konstantin Kosachov, va declarar que l'S-300 era un sistema defensiu i per tant no estava subjecte a les sancions. Poc després ho va confirmar el portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia, Andrei Nesterenko.

Els experts difereixen sobre les pèrdues econòmiques -a part del prestigi polític- que portarà a Rússia el possible cessament de la seva cooperació militar amb l'Iran. El director de la Fundació de Seguretat Energètica Nacional, Konstantin Simonov, assegura que el bloqueig econòmic a l'Iran és avantatjós per a Rússia perquè la política que aplica Teheran contradiu els interessos de Moscou: "Com a productor de gas, l'Iran representa un perill molt més gran que Qatar, que subministra al mercat mundial principalment gas natural liquat", diu Simonov.

Al mateix temps, el director del Centre d'Estudis iranians, Rajab Safarova, considera que la decisió de suspendre els subministraments de míssils a l'Iran va ser poc raonable:"Tal postura antiiraní posa en perill els projectes bilaterals obligant a les empreses russes a abandonar el mercat de l'Iran. Amb tot, el president iranià Mahmud Ahmadinejad està decidit a continuar i desenvolupar la cooperació amb Rússia", opina l'expert.

WikiLeaks censurat a Tailandia

En l'àmbit de la llibertat d'expressió, Tailàndia és un país regit per l'estricta legislació contra les ofenses a l'inviolable i sacralitzada (per uns budistes que deurien ser ateus, com Sidharta Gautama proclamà!) monarquia. Una monarquia fastuosa i feudal en què l'hereu del Rei ha nomenat oficial de l'exèrcit al seu gos, amb la dona despullada i bevent com els cosacs del Don (foto). La monarquia tailandesa reprimeix tot tipus de crítica o més aviat son pare, el cap d'estat amb més temps al poder del món, protegeix al fill, un impresentable play-boy que té l'habilitat d'ofendre al seu poble amb les seves extravagàncies multimilionàries. Per això el Rei, ara hospitalitzat i greument malalt, sembla témer més al seu propi fill que una democràcia plutocràtica a l'estil occidental, que és la moda.

Com té por de WikiLeaks des que publicarà un vídeo on apareix el seu fill, el príncep Vajiralongkorn amb la seva dona, la princesa Srirasmi, celebrant l'aniversari del seu gos com si es tractés de l'aniversari del seu fill. En el vídeo es podia veure a la princesa semi-nua cantat el feliç aniversari a l'oficial de l'exèrcit, el gos del príncep, davant el delit del seu amo i la mirada de la resta de convidats. Un retrat infantiloide i medieval d'un príncep hereu que està a punt, amb el suport dels EUA i les democràcies (i monarquies) europees de ser el nou Rei de Tailàndia

El 19 de setembre de 2006, les forces del Reial Exèrcit Tailandès van prendre Bangkok en un cop d'Estat que va enderrocar el Primer Ministre Thaksin Shinawatra. La Junta Militar que van formar els colpistes va estar presidida pel general Sonthi Boonyaratglin que va abolir la Constitució, va dissoldre els poders executiu, judicial i legislatiu, va imposar la llei marcial i va prohibir les activitats polítiques, establint a més la censura de premsa i el control de les comunicacions, tot en nom de Bhumibol Adulyadej, el Grandiós. Rei de Tailàndia i de les finances, de qui la fortuna es calcula en més de 30 mil milions de dòlars.

Des de llavors els militars i el Rei han "rentat la cara" al règim i han permès "algunes eleccions". Reservant, naturalment, el dret constitucional a intervenir en la política per les bones o per les dolentes. Fa escasses setmanes "els camises vermelles" van aconseguir cridar l'atenció dels mitjans informatius occidentals sobre la situació a Tailàndia. Demanaven eleccions lliures i acusaven l'actual Govern de titella dels militars i l'elit monàrquica.

La monarquia tailandesa ha bloquejat, doncs, l'accés a WikiLeaks: Tanta por li fa!

L'UE limitarà les primes bancàries

Els 27 Estats de l'UE han aprovat la limitació de les primes als banquers i la imposició d'una nova normativa de requisits de capital a les entitats financeres. Així, a partir del gener del 2011, només un 30% de les primes es podran pagar en efectiu -un 20% en el cas de les més grans- i almenys la meitat d'aquests fons s'hauran d'abonar com a capital contingent, és a dir, diners als quals pugui recórrer l'entitat en cas de dificultats.

A més, una part de les primes haurà de ser recuperable per part dels bancs en cas que les inversions no tinguin els resultats esperats. L'acord obligarà també a vincular la quantia de les bonificacions als salaris, cobrirà els pagaments en forma de fons de pensions i els farà dependre de la situació dels bancs per evitar que els directius puguin sortir d'una entitat en crisi amb grans sumes per al seu retir.

Després de mesos de negociacions, els ambaixadors dels 27 van donar ahir el vistiplau al text pactat amb els eurodiputats. L'objectiu de la nova legislació és transformar la cultura de les primes i posar fi als incentius que porten els banquers a prendre riscos excessius.

Noves normes

Les noves normes introduiran limitacions específiques per als bancs rescatats amb fons públics i establiran que el reemborsament de les ajudes ha de ser la prioritat. "Dos anys després de la crisi financera global, aquestes noves dures regles transformaran la cultura de les primes i posaran fi als incentius al risc excessiu", assenyala en un comunicat l'eurodiputada Arlene McCarthy, responsable de les negociacions.

Segons McCarthy, aquesta "cultura de bonificacions d'alt risc i a curt termini ha causat estralls en l'economia global i ha forçat els contribuents a pagar". "En els dos últims anys, els bancs no s'han reformat, ara fem la feina per ells", ha assenyalat respecte a la nova legislació.

L'Europarlament i els estats membres han pactat noves normes sobre requisits de capital amb què pretenen assegurar que les entitats cobreixin convenientment els seus riscos. Aquestes entraran en vigor a partir del gener del 2012. Els textos pactats estan pendents del vistiplau definitiu del ple de l'Eurocambra, que en principi els votarà a la sessió de la pròxima setmana a Estrasburg.

La sentència afecta els estatuts andalús i balear

El grup de l'Entesa Catalana de Progrés al Senat (foto) denuncia que les declaracions del Govern andalús i del Partit Popular d'Andalusia sobre que la inconstitucionalitat de l'Estatut de Catalunya no afecta a l'estatut d'Andalusia, no és del tot correcte. Així ho ha expressat Carles Bonet, el seu portaveu a la Comissió General de les Comunitats Autònomes, a la qual han assistit consellers d'Andalusia i Madrid. Bonet ressalta que sembla que no hagin vist la inconstitucionalitat que el TC ha advertit en l'incís: “Sempre i quan portin a terme un esforç fiscal també similar”, que es troba en l´article 206.3 de l´Estatut de Catalunya.

Aquest diu: “Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar per a què el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l'anivellament i la solidaritat a les d'altres comunitats autònomes, a fi de què els serveis d'educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l´estat del benestar, prestats pels diferents governs autonòmics, puguin aconseguir nivells similars en el conjunt de l'Estat, sempre i quan portin a terme un esforç fiscal també similar. De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si és necessari, dels mecanismes d'anivellament i de solidaritat. Els nivells mencionats són fixats per l'Estat”.

Bonet subratlla que l'Estatut d'Andalusia també incorpora aquest concepte. Concretament en l'article 175.2.c de principis generals de la Hisenda de la Comunitat Autònoma d´Andalusia:

“Garantía de financiación de los servicios de educación, sanidad y otros servicios sociales esenciales del estado de bienestar para alcanzar niveles similares en el conjunto del Estado, siempre que se lleve a cabo, un esfuerzo fiscal similar expresado en términos de la normativa y de acuerdo con el artículo 31 de la Constitución”.

El portaveu de l'Entesa a la Comissió general de les Comunitats Autònomes afegeix que l'última frase, referida a la normativa i a la Constitució, també podria haver estat interpretada per part del TC com implícita en l'article català i no declarar nul.la la frase de l'Estatut. Però, a més, per a Bonet: “El que expressa la Constitució sobre justícia i equitat no pot significar que si una CCAA baixa els seus impostos pretengui tenir el mateix finançament per càpita. A Alemanya, el TC va sentenciar que això no podia passar”.

Carles Bonet creu que aquest concepte d'esforç fiscal similar és lògic i raonable i per això: “No s'entén que l'hagi anul.lat el TC, a no ser que no hagin entès bé l'article 206 de l´Estatut de Catalunya o el 175.2 de l'andalús, un article que també està inclòs en el 123 del text de les Illes Balears”.

El portaveu adjunt de l´Entesa creu que: “La doble vara de mesurar s´escenifica molt clarament en aquesta interpretació dels textos estatutaris, i justifica la indignació de Catalunya davant d'aquesta senténcia".

PSOE i PP perpetuen sa democràcia orgànica

Tot i la recomanació feta pel Consell d'Estat, el Congrés ha tancat definitivament la porta a una reforma en profunditat del sistema electoral espanyol que es regeix per la Llei d'Hondt tal com pretenia Izquierda Unida. Mentre a Gaspar Llamazares el seu escó li va costar, en les passades eleccions generals, al voltant de 500.000 vots, diputats com Zapatero o Rajoy en van tenir prou amb arribar a 65.000. Aquesta segueix sent una històrica reivindicació d'IU que confiava que les coses canviessin amb la reforma de la LOREG, que data de 1985, però de nou ha vist frustrades les seves expectatives.

La Comissió Constitucional del Congrés, que presideix Alfonso Guerra, va donar aquest dimecres llum verda al dictamen elaborat per la subcomissió parlamentària per a la reforma electoral-després d'any i mig de treball i un total de 20 reunions-amb el vot en contra d'IU- ICV i l'abstenció de Coalició Canària. En el debat, els diputats Txiki Benegas i Gaspar Llamazares van protagonitzar una picabaralla i un intercanvi de retrets. "Per què no pensem que porten vostès perdent vots elecció rere elecció i que això porta inexorablement a perdre representació parlamentària?", Es va preguntar el socialista per a qui les crítiques d'IU són "desmesurades" ja que, segons la seva opinió, amb el sistema electoral vigent Esquerra Unida va arribar a tenir 22 escons en l'època en què Julio Anguita era coordinador general.

No pensa el mateix Llamazares, que va presentar un vot particular i que va qualificar de "greuge" i de "escàndol" seguir amb l'actual sistema ja que es prima a les formacions majoritàries en detriment de les més petites: "Es ilegalitzen les formacions diferents de les majoritàries i, en el cas d'IU, es il.legalitza a una part de la classe obrera que va ser garant de la Transició ", va afirmar. Així mateix va retreure al PSOE el seu canvi d'aliances parlamentàries:" El Grup Socialista ha passat el Rubicó. Prenem nota que han canviat la seva relació amb la nostra formació i que ara és bel.ligerant ", va dir.

"Perpetuar un sistema ELECTORAL INJUST"

El vot particular emès per IU manifesta que en la reforma de la LOREG "resulta escandalós que no s'afronti una de les principals causes que impedeixen que la voluntat popular quedi fidelment reflectida en la composició del Congrés dels Diputats, màxim òrgan representatiu", ja que "la proporcionalitat entre la composició política del Congrés i la votació popular expressada en les urnes és una exigència ineludible de qualsevol sistema democràtic". Aquesta formació manté a més que s'està vulnerant l'article 68 de la Constitució Espanyola en què es determina que el vot dels ciutadans espanyols ha de ser igual per a tots.

IU considera que "la renúncia de la millora de la proporcionalitat és la renúncia dels partits polítics majoritaris a un model polític democràtic de qualitat en funció d'interessos conjunturals i espuris que només busquen perpetuar un sistema electoral injust que els beneficia, en detriment del bàsic dret ciutadà a veure reflectides fidelment les seves opcions ideològiques o polítiques ".

Tres són les qüestions essencials per a IU: la "desigual" distribució dels escons per circumscripció, "resultant unes províncies infrarepresentades (les molt poblades) i altres subrerrepresentadas (províncies rurals)", un assignació d'escons a les candidatures en cada circumscripció que " impedeix que la fórmula electoral desplegament seus efectes de repartiment proporcional ", i un resultat general de les eleccions que" contradiu la voluntat popular, de manera que, tenint més vots que altres, hi ha organitzacions polítiques que obtenen menys escons ".

Segons el parer d'aquesta formació, l'aplicació de l'actual llei electoral té un índex de proporcionalitat molt baix i ha originat "un gran nombre de vots inútils" i "discrimina" a forces polítiques que competeixen a nivell estatal respecte de les dues primeres forces majoritàries i les que es presenten a nivell autonòmic.

En conclusió, el sistema electoral ha creat "greus distorsions en la representació política", diu IU, distorsions referents a la proporcionalitat per la "incapacitat" per reflectir la distribució real del suport polític que reben els partits polítics en la distribució dels escons. La conseqüència més immediata és que, d'acord amb els resultats obtinguts després de les últimes eleccions, "la tercera força política en termes de vots és la sisena força parlamentària".

A la subcomissió parlamentària, Esquerra Unida va proposar modificar la Constitució per establir la circumscripció electoral a la Comunitat Autònoma i no a la província, i ampliar a 400 els escons de la Cambra baixa que permet l'article 68.1 de la Carta Magna, de tal manera que aquests 50 entressin a formar part del que s'ha anomenat "borsa estatal de restes" que es repartirien de forma totalment proporcional.

IMPEDIR QUE BATASUNA ES 'Cuele' A LES LLISTES

D'altra banda, l'informe aprovat per la subcomissió que seguirà el seu tràmit parlamentari en el proper període de sessions per esdevenir proposició de llei, inclou una sèrie de recomanacions com el canvi de vot emigrant, la desactivació dels trànsfugues als ajuntaments i la reducció de les despeses electorals. Però també la proposta de PSOE i PP per impedir que Batasuna es 'coli' a les llistes de partits com Eusko Alkartasuna al que es van oposar PNB i IU. Aquesta mesura tracta d'ampliar els terminis per impugnar llistes sospitoses, anular llistes d'un partit legal per la presència "contaminant" de candidats de l'esquerra abertzale il.legalitzada, i aplicar una "incompatibilitat sobrevinguda" als càrrecs de formacions il · legalitzades després de celebrats els comicis .

Els canvis podran aplicar-se en les pròximes eleccions autonòmiques i municipals que se celebraran el 2011. El PP no va aconseguir finalment que en els ajuntaments governés la llista més votada, mentre que CiU i PNB van admetre no haver aconseguit la implantació de circumscripcions autonòmiques per les eleccions europees.

Entre les novetats hi ha la exclusió dels residents a l'estranger en les eleccions locals, la possibilitat de vot en urna a consolats i ambaixades per als emigrants, la desactivació del paper clau dels trànsfugues a les mocions de censura municipals, la millora del sistema de consell obert que regeix per als petits municipis, la simplificació de la papereta per al Senat o l'avançament del cens vàlid per a unes eleccions evitant empadronaments de conveniència.

L'informe també contempla la prohibició d'actes d'inauguració en campanya electoral, l'eliminació de publicitat política en precampanya, l'exigència d'un aval testimonial de signatures a les formacions sense representació parlamentària que opten a escons a Corts, la reducció de les despeses electorals i la congelació de les subvencions als partits.

Millet també va negociar el 4% a Sant Cugat

Fèlix Millet va demanar per carta a Felip Puig que intercedís a favor d'una operació urbanística a l'Ametlla. Cada dia apareixen noves proves sobre la mediació de F��lix Millet en l'adjudicació d'obra pública i el repartiment del 4% del seu cost en suposades comissions. Els ordinadors del Palau de la Música són una mina. EL PERIÓDICO ha tingut accés a dos documents en què l'expresident de l'entitat deixa constància d'una previsió per al cobrament d'una comissió per la construcció d'un pavelló a Sant Cugat del Vallès.

El promotor de la instal·lació esportiva va ser l'ajuntament de la població vallesana i l'obra es va portar a terme el 2003, quan el convergent Lluís Recoder ja era alcalde de la localitat. La construcció va anar a càrrec de Ferrovial, l'empresa que durant anys va donar milions d'euros al Palau en concepte de patrocini.

En un dels ordinadors de les secretàries de Millet s'hi ha trobat una carta datada el 30 de maig del 2002 dirigida a Pedro Buenaventura, que en aquella època era director general de la divisió de construcció de Ferrovial. En la missiva, encapçalada amb un «amic Pedro», l'expresident del Palau relata que uns dies enrere (el 29 d'abril) se l'havia informat de l'adjudicació per part de l'Ajuntament de Sant Cugat de la construcció del pavelló esportiu PAV3 per un import de 4.176.019 euros. I afegeix: «Seria convenient que comentéssim el tema com més aviat millor».

EL REPARTIMENT / De la mateixa data, del 30 de maig del 2002, s'ha trobat un altre document en què es calcula el 4% sobre el cost de l'obra. El resultat, 167.040,76 euros, es distribueix en dues parts: el 2,5%, 104.400,47 euros, i l'1,5%, 62.640 euros. Aquest escrit és gairebé igual al que es va descobrir en els equips informàtics sobre l'adjudicació de la Ciutat de la Justícia, en què es consigna una comissió d'1,9 milions d'euros. El més singular del document és que Millet fracciona aquest 4%: el destinatari del 2,5% (1,2 milions) és Carles Torrent, l'aleshores responsable de finances de Convergència (ja mort), i l' 1,5% restant (726.000 euros) és per al mateix Palau de la Música.

EL CONSELLER / Entre la documentació trobada hi ha papers sobre els tripijocs de Millet i els seus negocis a l'Ametlla del Vallès. Entre aquests, hi figura una carta del 10 de gener del 2003 amb el nom de l'expresident del Palau en què aquest demana a l'aleshores conseller d'Obres Públiques, Felip Puig (CiU), que intercedeixi davant el que era director general d'Urbanisme, Joan Llort, per alleugerir els tràmits sobre «uns temes urbanístics a l'Ametlla». Relata que l'arquitecte Carles Díaz, del despatx d'Óscar Tusquets, està en contacte amb Llort «per a la gestió d'uns temes puntuals, que ens interessaria tenir resolts, com a màxim, al mes d'abril (abans de les eleccions municipals)». En altres documents en poder de la justícia s'hi descriuen presumptes comissions.

Segons Europa Press, Millet va contactar després amb l'actual conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal (PSC), per demanar-li ajuda en la requalificació d'uns terrenys de l'Ametlla del Vallès. En un comunicat, aquest departament va negar que influís en l'operació, que mai «va ser acceptada ni tramitada».

ICV-EUiA creu que Bragado ha de cessar


El fet que García-Bragado mantingui el càrrec de tinent d'alcalde i el de regidor no ha agradat gens a la resta de grups polítics de l'Ajuntament. Tant els partits que donen suport al govern com l'oposició creuen que la renúncia del regidor hauria d'incloure també la tinença d'alcaldia. El batlle de Barcelona, Jordi Hereu, ha acceptat la petició de dimissió temporal que li ha presentat el tinent batlle d'Urbanisme, Ramon García-Bragado, després d'haver estat encausat en el cas de l'hotel del Palau.

García-Bragado deixarà el càrrec mentre duri la instrucció del cas, 'per poder garantir la defensa', ha dit Hereu, que s'ha mostrat convençut de l'honorabilitat del regidor i de Massaguer. Jordi Hereu ha qualificat de sorprenent la decisió de la jutgessa i ha defensat la 'correcta tramitació de l'expedient de l'hotel'.

La jutgessa, després d'haver-los pres declaració com a testimonis, conclou que hi ha indicis que han incorregut un delicte de tràfic d'influències, que han amagat que la titularitat de les finques on s'havia de construir l'hotel del Palau corresponia a Olivia Hotels i no al Palau i que es tracta d'una operació especulativa.

Garcia-Bragado va declarar el 23 de juny a la jutgessa que no havia fet cap 'tramitació estranya' en l'expedient de l'hotel del Palau de la Música. A més, va remarcar que l'actual gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer, compta 'absolutament' amb tota la seva confiança. 'L'actuació del senyor Massaguer ha estat en tot cas professionalment impecable', va sentenciar.

El testimoni d'Itziar González

Justament aquest dilluns, en l'última de les declaracions de testimonis, l'ex-regidora de Ciutat Vella, Itziar González, va dir a la jutgessa que havia rebut pressions tant de Bragado com de l'ex-primer tinent batlle del consistori barceloní, Carles Martí, per fer l'hotel del Palau. González no va voler parlar amb la premsa després de la declaració, però l'advocat dels veïns del districte, Jaume Asens, present a la sessió, va explicar que González sempre s'havia oposat al projecte de l'hotel, i això tant quan militava en el moviment veïnal del districte com quan va entrar a formar part de la candidatura socialista i del govern municipal. Tant és així que havia demanat al batlle, Jordi Hereu, que s'aturés el projecte perquè 'creia que darrere de l'hotel hi havia un interès particular', però que havia rebut una resposta negativa: aturar el projetce era molt difícil perquè hi havia el compromís del primer tinent-batlle d'aleshores, i ex-regidor de la Ciutat Vella, Carles Martí, de tirar-lo endavant.

González també va explicar, sempre segons Asens, que el 25 de setembre de 2008 l'havien convocada a una reunió amb García-Bragado i amb Millet per parlar del projecte i que, segons ella, el motiu de la reunió eren els dubtes que el tinent-batlle i el cap visible del Palau tenien sobre 'la seva lleialtat al procés'. L'advocat dels veïns va recalcar un moment de la declaració d'Itziar González: que havia dat les gràcies al fiscal i a la jutgessa per haver aturat el projecte que ella no havia pogut frenar del tot.

EUPV denúncia la "destrucció de Sagunt a Escena”

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha acusat a la Directora General de Teatres de la Generalitat, Inmaculada Gil Lázaro, de fer desaparèixer Sagunt a Escena i programar: “Altre festival per a enguany, que no és més que el resultat de la bancarrota a la què ha sumit a Teatres de la Generalitat. El seu interès per Sagunt a Escena sempre ha estat circumstancial, i sols ha buscat l’oportunitat de programar cars espectacles de dansa i de teatre clàssic del mercat d’estiu, sense cap criteri artístic i mirant sempre les capçaleres de cartell”.

Torró lamenta que ara amb la crisi econòmica “i la mala gestió de Gil-Lázaro, Cultura opte simplement per soterrar el festival. Sembla que Teatres i la Conselleria ja no poden convidar a aquells que els interessa a Sagunt a Escena, com fèiem cada estiu”, critica.

Per a Esquerra Unida, la renúncia a la marca històrica del festival “després de 27 anys, ha estat, ja en la passada edició, un indici de la seua retirada desordenada. Anomenar-lo ara festival d’estiu és una perogrullada i suposa tirar una marca de fàbrica que ha costar dècades construir a la paperera”, assenyala el diputat. Per a Torró la proposta, a més, de Nuevos Lenguajes Escénicos “no és més que un subterfugi per a donar cabuda a propostes de molt baix cost”.

La Nau

Torró insisteix, a més, que l’abdicació definitiva de programar en la nau del port, La Nau, “després d’una inversió, -que encara es deu a Bancaixa- de 30 milions d’euros, en un immoble que no és propietat de la Generalitat Valenciana, sinó de l’empresa pertanyent al Ministeri d’Indústria, Infoinvest, és la confirmació de la fallida del projecte de la Ciutat de les Arts Escèniques, promès en el seu dia per Eduardo Zaplana”.

El parlamentari d’esquerres lamenta que aquest projecte “haja estat una presa de pèl als saguntins, a qui se’ls ha oferit durant quatre legislatures, successius projectes virtuals que mai arribaran a ser una realitat, com és el cas de la Ciutat de les Arts Escèniques”.

Esquerra Unida ha anunciat que sol·licitarà la compareixença de la consellera de Cultura, Trini Miró, per a que done explicacions sobre la desaparició de Sagunt a Escena, i done compte de l’estat del famós projecte Ciutat de les Arts Escèniques, “que no sols té implicacions des del punt de vista, sinó també des del patrimoni històric i fins i tot sentimental dels saguntins”.

Els abocadors de Vall d'Uixó sense llicències

Marina Albiol, diputada d'EUPV, assegura, segons el consell, que els dos futurs abocadors no tenen a dia d’avui les llicències mediambientals i no estaran en funcionament fins l’estiu de 2011: “Amb la justificada negativa de les comarques alacantines de rebre el nostre fem, i el tancament de l’abocador de Vilafranca, és el salves qui puga per a les nostres comarques”. En resposta a les preguntes registrades per la diputada d’Esquerra Unida, el Consell reconeix que les plantes de la Vall d’Uixó i de Cervera, no estaran en funcionament fins a l’ estiu de l’any 2011, i estaran ubicades la primera en la Partida Cervera, i la segona en la Partida Lo Pou de la Figuera.

La portaveu d’Esquerra Unida a les comarques del nord, considera “intolerable” la resposta del Consell sobre els abocadors de residus urbans de la Vall d’Uixó i de Cervera: “Això vol dir més d’un any sense solucions factibles”, i demana “responsabilitats polítiques al Consell per una gestió tan desastrosa per als ciutadans i ciutadanes de Castelló”, i afegeix: “Més encara, perquè després d’anys i anys de retard encara no tenen la llicència mediambiental pertinent”.

La representant d’esquerres critica que no hi ha planificació, sols improvisació, “amb l’abocador de Vilafranca tancat aquest estiu, i sense infraestructures alternatives fins al 2011, què farem amb els residus urbans que generen les nostres poblacions en constant creixement, el Consell no dona solucions viables, això és el salves qui puga de cada municipi”.

La diputada considera que els ajuntaments d’Alacant estan en tot el dret de negar-se a rebre el fem que generem a Castelló, “els residus , per principi, han de ser tractats a la mateixa comarca on es produeixen”, i finalitza, “si ací no és possible és per la incompetència i la falta de previsió del Partit Popular i del Consell, estan generant una guerra del fem entre províncies que mai devia haver començat”.

CiU i PP bloquegen el CAC

El Parlament s'ha vist obligat a posposar la renovació de la Sindicatura de Comptes i del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), davant el bloqueig impost per CiU i el PP. PSC, ERC i ICV-EUiA havien decidit incloure en l'ordre del dia del ple d'avui al Parlament la renovació dels membres de la Sindicatura de Comptes i del CAC, amb la idea d'evidenciar el veto institucional de CiU i PPC. La renovació dels membres amb mandat caducat de la Sindicatura de Comptes requeria una majoria qualificada de tres cinquenes parts dels diputats, mentre que l'elecció de nous membres del CAC exigia una majoria encara més elevada, de dues terceres parts, de manera que els vots del tripartit eren insuficients.

Per evitar sotmetre els candidats proposats per PSC, ERC i ICV-EUiA a una votació condemnada a la derrota que podia interpretar-se com un rebuig als seus noms, s'ha acordat finalment retirar la renovació dels dos organismes de l'ordre del dia del ple d'avui.

La votació doncs queda posposada 'sine die', amb la incertesa de si podran renovar-se els dos organismes abans de les eleccions al Parlament, com desitja el tripartit, o si quedarà per després dels comicis, com pretén CiU, amb la perspectiva de disposar de més escons i tenir així dret a més representants en aquestes dues institucions.

Fonts parlamentàries han explicat a Efe que encara hi ha opcions de renovar els dos organismes al llarg del mes de juliol, encara que tot queda a expenses de les negociacions entre tripartit i oposició.

En el cas de la Sindicatura de Comptes, ha finalitzat el mandat de sis anys dels síndics Joan Colom, Agustí Colom i Ernest Sena, que han de ser objecte de ratificació o substitució, als quals cal afegir Alexandre Pedrós, mort recentment.

A PSC i ICV-EUiAls corresponia ratificar o bé substituir els noms de Joan Colom i Agustí Colom, als quals efectivament tenien intenció d'avalar, mentre que a CiU li tocava decidir sobre Ernest Sena i el PPC havia de designar el substitut de Pedrós, però els dos grups de l'oposició s'han negat a proposar noms.

En ser necessària una majoria de tres cinquenes parts per aprovar la renovació dels síndics n'hi hauria prou que el tripartit convencés el PPC per a tirar-lo endavant, i les pròximes dates podria haver-hi negociacions en aquest sentit perquè es produeixi abans de l'estiu.

Mentre no siguin renovats, Joan Colom, Agustí Colom i Ernest Sena seguiran a la Sindicatura de Comptes amb mandat prorrogat.

En canvi, el cas del CAC és diferent, ja que els membres el mandat dels quals caduca precisament avui no poden mantenir el càrrec encara que el Parlament no designi cap substitut, de manera que quedaran places vacants fins que es desbloquegi la seva renovació.

En concret, el PSC ha registrat el nom de la seva diputada Carme Figueras per rellevar el periodista Rafael Jorba, mentre que CiU i PPC no han presentat cap nom per procedir a la substitució dels altres dos membres del CAC amb mandat caducat: Domènec Sesmilo (CiU) i Fernando Rodríguez Madero (PPC).

Per renovar el CAC és necessària una majoria qualificada de dos terços, cosa que obliga el tripartit a convèncer els 48 diputats de CiU si vol aprovar la renovació.

Segons les fonts consultades, sembla més factible que al final pugui acordar-se durant el mes de juliol la renovació del CAC.

Encara que ni CiU ni PPC no han plantejat oficialment els seus candidats per al CAC, sona amb força el nom de l'actual president del grup parlamentari del PPC, Daniel Sirera, i el del democratacristià Josep Maria Guinart, exalcalde de l'Escala (Alt Empordà).

EUiA: Estatut i Democràcia

Joan Josep Nuet i Pujals, senador de l'Entesa: La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya és eminenment política, ja que la Constitució del 78 té marge per admetre el text sense retallar-lo gens ni mica. Aquesta posició ideològica l’ha cercat el PP per saltar-se la majoria al Congrés, al Senat, al Parlament de Catalunya i al poble de Catalunya en Referèndum, i és una posició centralista, conservadora i profundament antidemocràtica. El Tribunal no té legitimitat democràtica ja que s’han saltat tots els requisits per la seva renovació, però sobretot perquè la seva composició obeeix a una tendència viciada pel bipartidisme que es reparteixen, entre PP i PSOE, el nomenament dels magistrats i per una realitat en què només els poders centrals de l’Estat hi estan representats, ni els poders locals ni els autonòmics.

La sentència s’inscriu en una onada conservadora i antidemocràtica enmig de la lluita per la sortida a la crisi del capitalisme financer, en què es vol ajustar l’Estat del Benestar, el Model d’Estat i la representativitat de l’esquerra alternativa i el sindicalisme de classe.

El Congrés i Senat tancaran els propers dies la no modificació de la Llei Electoral, el reforçament dels mecanismes repressius de la llibertat política de la Llei de Partits (procés de pau a Euskadi) i mantindran el Pacte per la Justícia de PP i PSOE que és el que ha conformat la composició de repartiment del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial (autor cas Garzón, Gürtel i Memòria Històrica).

A Espanya el pacte entre la facció d’estat de l’oligarquia financera(causant i gestora de la sortida a la crisi per la dreta) i els grups del tardo o post franquisme s’articulen i coordinen (en alguns moments són el mateix) per desenvolupar la seva ofensiva antidemocràtica, imposant les polítiques antisocials neoliberals i les visions centralistes
i autoritàries.

Cal reforçar i fer creixer l’espai federalista al conjunt de l’Estat ja que es un punt de trobada dels sectors progressistes que necessitem sumar per aturar la dreta i reforçar una sortida social, federal i democràtica per l’esquerra.

La mobilització per les llibertats nacionals i socials, les manifestacions i la Vaga General són una oportunitat per oposar-s’hi i lluitar, contra les retallades socials i contra les retallades nacionals.

Encara no s’ha urbanitzat el metro de Singuerlín

El dia 21 de desembre de 2009, Francesc Sanchez Traveria, com a portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA, preguntà al Ple Municipal per l’estat de les obres de reurbanització de la parada de metro de Singuerlín. La resposta rebuda el 19 de gener d’enguany assegurava: "La finalització de la reurbanització estarà enllestida durant el segon trimestre de 2010" (abans de l’estiu). Com pot veure qualsevol que hi passi, aquest termini no s’ha complert. Els veïns i veïnes que han d’agafar l’ascensor d’accés a aquesta estació han de passar un veritable calvari, perillós per a la seva seguretat, per les tanques perimetrals que el delimiten i impedeixen la visió i una accessibilitat qüestionable.

Aquest Grup Municipal quan va fer la pregunta al Ple l’any passat ho va fer per les queixes dels veïns i veïnes de la zona, més angoixats aleshores per la manca de llum natural atesa l’estació de l’any (hivern). Però les condicions d’aquest espai encara no han canviat i les seves queixes venen motivades per l’incompliment dels terminis de les mateixes, terminis que va comunicar la Direcció de l’àrea de Serveis Territorials d’aquest Ajuntament.

Fins quan hauran d’esperar aquests veïns i veïnes perquè es reurbanitzi aquest espai? Haurà de passar alguna desgràcia perquè l’Ajuntament posi fil a l’agulla en aquest tema?

El Grup Municipal d’ICV-EUiA entén que s’ha d’acabar urgentment aquesta reurbanització. Els veïns i veïnes d’aquests barris no mereixen aquest tracte. El govern socialista de Santa Coloma ha de complir amb els seus compromisos.

ICV-EUiA exposa programa a l'Hospitalet

La coalició ICV-EUiA de l'Hospitalet de Llobregat va omplir ahir al vespre la sala del centre cultural de Bellvitge, en un acte d'explicació de les alternatives roig i verdes a la crisi. El responsable local d'ICV, Lluis Esteve, va començar senyalant que a més dels drets laborals i socials també caldrà defensar els drets nacionals, en referència a la recent dictada sentència sobre l'Estatut per part del Tribunal Constitucional (TC). Als dirigents locals Lluis Esteve i Alfonso Salmerón els van acompanyar el coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, i el secretari general d´ICV, Joan Herrera.

Arribat el torn d´Alfonso Salmerón, coordinador d´EUiA de l´Hospitalet i portaveu del grup municipal de la coalició (a la fotografia), aquest va afirmar que la crisi econòmica i política que vivim va per llarg i que “l´esquerra que representem tenim molt a dir i a mobilitzar”, doncs després dels ajustos i la reforma laboral encara ens pot esperar la reforma de les pensions, va advertir Salmerón. En aquesta línia, va acusar el Govern de Zapatero i els de la resta de la UE d´haver-se “agenollat davant dels mercats” i de participar en l´atac a l´estat del benestar que tant va costar construir a Europa.

Per això, el dirigent d´ICV-EUiA de l´Hospitalet aposta per la mobilització de l´esquerra política i social, per a donar “una resposta clara i contundent” contra una reforma laboral que no garanteix l´ocupació: “Hem d´estar al costat dels sindicats i garantir que la vaga general del 29 de setembre sigui in èxit”, va clamar Salmerón, deixant clar que “aquesta no és una vaga contra el Govern, sinó per la defensa de lo públic i dels nostres drets laborals i socials”.

El coordinador general d´EUiA i vicepresident del grup parlamentari d´ICV-EUiA, Jordi Miralles, va fer una crida a la militància a “ser protagonistes actius de la història” com ho van ser a l´època de la transició, quan “us vàreu comprometre amb la recuperació de les llibertats i la democràcia”. Perquè, segons Miralles, “les contradiccions d´avui s´expressen clarament. O s´està al costat dels mercats, o de les persones, s´està al costat de l´especulació, o de la política”. La crisi s´emmarca en aquest context i “depèn del que fem, els nostres fills i els nostres nets viuran pitjor que nosaltres, tenim una altíssima responsabilitat”, va advertir el dirigent d´EUiA.

Però hi ha sortida, va animar a la concurrència Miralles, “la crisi significa canvis, i ICV-EUiA estem per les persones, pels drets socials i per la democràcia, som l´esquerra, la bona gent, com la majoria del nostre país i hem d´estar a l´alçada dels reptes del moment”. Com en el cas de la sentència del TC sobre l´Estatut, que Miralles considera “una retallada a la base de la democràcia que coneixem”. Així, va afirmar que “quan un poble pren una decisió, no hi ha cap tribunal que ho pugui corregir” i va donar suport a una resposta política, social i institucional, una mobilització unitària que ja s´ha decidit pel pròxim 10 de juliol a Barcelona.

Miralles va acabar posant èmfasi en què “la dreta espanyola està coordinada i busca un nou pacte de transició favorable als poderosos i coronat amb una majoria política” i que front a “la resignació i a la por a què ens convida el sistema, cal recuperar els actes de compromís”.

El secretari general d´ICV i candidat de la coalició roig i verda a les eleccions catalanes, Joan Herrera, va cloure l´acte fent una crida a la mobilització contra la reforma laboral i a assistir a la manifestació prèvia convocada pels sindicats per aquest dijous 30-J. Herrera va lamentar que el Govern de Zapatero hagi impulsat una reforma que "no servirà per treure´ns de la crisi econòmica" sinó que només serveix per retallar drets als treballadors i a les treballadores. En aquest sentit, Herrera va criticar que ZP no hagi impulsat cap reforma del sector financer "que sigui exigent amb les entitats financeres, per garantir la solvència de les entitats, que gravi el capital especulatiu i que doni resposta al col•lapse del sistema financer i a la falta de crèdit i de liquiditat", ni una reforma fiscal per a què "qui més té, pagui més" i "per combatre el frau fiscal, garantint que es puguin dur a terme més polítiques socials”.

De la mateixa manera, Herrera va recordar que fa un any i mig el Govern espanyol es dedicava a "salvar els bancs" i ara el que fa és retallar la despesa social, drets socials i laborals i fer que el cinturó s´apreti per a qui menys té. Front això, el candidat d´ICV-EUiA va apostar per un "canvi a fons" de model i de patró "perquè ser més competitiu no vol dir abaratir l´acomiadament sinó canviar el patró de creixement i invertir en R+D". "Reconec que poques vegades havíem estat tan indignats veient com algú que es reclama d´esquerres lidera el desmantellament de l´Estat del Benestar", va sentenciar.