dilluns, 30 d’abril de 2012

Retinguda mitja hora a Vallvidrera pel #novullpagar


Fulvia Nicolas, una conductora que s'ha negat a pagar el peatge de Vallvidrera, ha estat retinguda durant més de mitja hora aquesta tarda: els cobradors no la volien deixar passar si no s'avenia a signar una declaració de deute o a fer marxa enrere però no ha volgut fer cap de les dues coses. 'Els del peatge han demanat el DNI i m'hi he negat. Els mossos no me l'han volgut demanar, han agafat la matrícula i m'han deixat passar', ha piulat ella mateixa al Twitter. #novullpagar arriba al túnel de Sóller. La pàgina de delacions de CiU-PP tancada?: La #llistadepuig no funciona.

També ha dit que havia passat, sense pagar, amb el semàfor en vermell, recordant que no podia suposar una infracció del reglament de circulació perquè no aquest semàfor no és pas un senyal de trànsit.

L'ajuda dels piuladors

És remarcable, en el cas de la Fulvia, i tal com ha passat en casos anteriors de conductors retinguts al peatge, el suport i l'assessorament que ha rebut per part d'altres conductors o usuaris de Twitter. Quan ha vist que no la deixaven passar, la conductora ha piulat demanant si hi havia cap telèfon d'assessorament. Immediatament ha rebut la resposta de @Oolgamayor li ha dit que no la podien retenir, que si passava un quart d'hora avisés els mossos. I @Metratron19 li ha suggerit que fes una foto de l'hora i el peatge, per veure el temps que s'hi estava, per amenaçar el cobrador per retenció il·legal.

Els mossos no impediran el #novullpagar

Avui mateix el conseller d'Interior ha declarat que els mossos no impediran la protesta als peatges de demà, quan es preveu una protesta massiva a migdia en una quinzena de peatges del país.

A més, un dia després d'avisar de la imposició de multes de cent euros a qui no volgués pagar el peatge, el govern passa avui la responsabilitat a les concessionàries a l'hora d'aplicar multes.

La pàgina de delacions de CiU-PP tancada?: La #llistadepuig no funciona...


http://www20.gencat.cat/docs/mossos_colaboracio/index786d.html

Les claus del negoci brut CiU-Abertis-La Caixa contra els catalans


Les autopistes no les va fer Espanya, ans la Generalitat de Jordi Pujol i són doncs de titularitat autonòmica, no estatal. El peatges de Catalunya -que Artur Mas ha pujat dos cops, fins al 8%, en un any- són de creació i titularitat autonòmica, no pas estatal: és la Generalitat de CiU qui les va crear, n’és titular, i determina el preu del peatge. Excepte els de les AP-7 y AP-2, que es van construir a començaments dels anys 70 -i que en fa més de 30 que són amortitzades-, per la qual cosa són de titularitat estatal, la resta de peatges es van fer exclusivament per ordre de Jordi Pujol, president de la Generalitat per CIU.

http://noticies.sirius.cat/2012/04/les-claus-del-negoci-brut-ciu-abertis.html

CiU-PP fan controls ideològics i d’identitat per la cimera del BCE

Diumenge a la nit van ser retingudes, identificades i preguntades per la seva ideologia una trentena de persones a Sants i Sant Antoni. 10 persones han estat detingudes i a 18 se'ls ha negat l'entrada a Catalunya des de la suspensió del tractat d'Schengen. Els Mossos d’Esquadra estan duent a terme una forta campanya de repressió i control social davant la cimera del Banc Central Europeu (BCE) que tindrà lloc a Barcelona entre els dies 3 i 5 de maig. Imatge: PP-CiU: majoria absoluta? No, tupinada i dictadura.

L’últim episodi, segons explica Portalsantantoni.net i diversos testimonis a través de la xarxa social Twitter, dins el hashtag #CheckpointBCN és l’establiment de punts de control a la ciutat en els que identifiquen la gent que hi passa, els demanen el DNI i els pregunten per la seva ideologia, vulnerant clarament la Constitució, que diu que ningú pot ser discriminat per la seva ideologia.

Segons han relatat diversos testimonis, diumenge al vespre diverses furgonetes d’antidisturbis dels Mossos d’Esquadra van procedir a realitzar aquests controls a les portes del centre social autogestionat Can Vies, al barri de Sants, i també davant la Universitat Lliure La Rimaia, a la cruïlla entre Ronda de Sant Pau i el Paral·lel. Els agents, segons els testimonis, van parar exclusivament a joves i immigrants, els van demanar la identificació, a alguns també el número de telèfon i els van preguntar per la seva ideologia.

A més a més, dilluns al matí, i coincidint amb la visita del secretari d’Estat per la Seguretat, Ignacio Ulloa, al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Zona Franca, els Mossos han impedit l’arribada a les portes del centre de desenes de manifestants que en reclamaven el tancament. Tot i que en aquest cas no els han preguntat per llur ideologia, han requerit la identificació d’alguns dels presents.

Segons ha informat dilluns el ministeri de l'Interior, des de la suspensió del tractat d'Schengen el dia 28 a les 12 de la nit, han estat detingudes 10 persones als passos fronterers d'entrada a Catalunya i a 18 se'ls ha negat l'entrada al territori català. S'ha controlat a més de 126.000 persones a les diverses entrades des de França i també als aeroports de Barcelona i Girona.

Merkel pacta en secret amb Monti el pacte fiscal europeu

Itàlia i Alemanya intentaran que els seus parlaments aprovin el mateix dia el nou pacte fiscal neoliberal de la Unió Europea (UE) i el fons de rescat permanent, publica avui el diari "La Repubblica". La decisió obeeix al desig de la cancellera alemanya, Angela Merkel, de substituir França per Itàlia com el seu aliat clau a la UE, davant la probable victòria del socialista François Hollande en les eleccions presidencials franceses de diumenge. Merkel ha fet un "pacte secret" entre representants de Berlín i de l'Executiu de Mario Monti, el directiu de la Trilateral i Goldman Sachs imposat pel PP a Brussel·les.

Hollande ha urgit a renegociar el pacte fiscal o trencar-lo, de manera que el PP europeu encapçalat per Merkel ha preparat un "pacte secret" entre representants de la dreta alemanya al poder i de l'Executiu de Mario Monti, el directiu de la Trilateral i Goldman Sachs imposat pel PP a Brussel·les.

Sense esmentar dates concretes, el medi d'esquerres afirma que legisladors italians viatjaran a Alemanya i alemanys a Itàlia per debatre l'aprovació simultània de les mesures de la UE que busquen tallar la crisi del deute en el continent. Suposadament, el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, parlaria davant del Parlament italià com part de l'acord.

"La Repubblica" afegeix que Monti i Merkel estaran presents en les respectives sessions legislatives i donaran a conèixer una declaració sobre el futur d'Europa. En ella, subratllaran la necessitat tant d'austeritat fiscal com de creixement econòmic per superar l'actual crisi.

CCOO i UGT responen a Rajoy: "Les protestes no s'acabaran"

Les reformes, les retallades i la configuració del Govern continuaran "cada divendres" segons Mariano Rajoy qui va afirmar ahir que mantindrà la política de la tisora ​​malgrat les nombroses protestes ciutadanes dels últims mesos. Avui els dos sindicats majoritaris, UGT i CCOO, han respost a Rajoy i li han advertit que les manifestacions, concentracions i d'altres actes contra la política del Govern "no s'acabaran".

"El Govern ha d'arribar a la conclusió que seguirem", ha insistit aquest matí el coordinador general d'UGT, Cándido Méndez, després de la reunió que ha mantingut amb el líder de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i amb el coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara. La protestes es mantindran, i se sumaran a les que ahir van tenir lloc a nombroses ciutats espanyoles i de les que els sindicats se senten "satisfets".

Preguntat sobre les dades que van oferir alguns mitjans, i que van apuntar a una menor participació en les marxes d'ahir respecte a les del 29-M, Méndez ha afirmat que "la gent no està cansada de protestar", sinó que està cansada dels resultats que han donat les contundents polítiques reformistes del Govern.

El dirigent d'UGT ha emplaçat l'Executiu a observar les protestes des d'un altre prisma. "Més que un problema d'ordre públic el Govern ha de mostrar les protestes com una oportunitat", ha dit, per "no aïllar-se i embadalir-se" amb la seva política de retallades. A més, Méndez ha considerat que "la majoria" dels espanyols perceben els primers mesos del PP a la Moncloa amb una perspectiva "negativa".

El Govern de la "desesperança"


Els sindicats aniran desvetllant el seu calendari de mobilitzacions en les pròximes setmanes, però Méndez ja ha dit que tant CCOO com UGT tenen planejades noves iniciatives per al mes de maig, i fins i tot per a l'estiu. El secretari general de Comissions, Ignacio Fernández Toxo, ha assegurat que és "necessari unir forces" amb partits, sindicats i organitzacions empresarials per defensar una altra sortida a la crisi.

Cayo Lara ha ratificat, en aquest sentit, el "compromís de col·laboració" d'IU amb les "mobilitzacions" que suposen la "resposta als atacs als ciutadans" que segons ell perpetra l'equip de Mariano Rajoy, i per frenar la "bogeria neoliberal "que vol acabar amb el model social que s'ha anat construint en els darrers anys.

El del PP és, segons Lara, l'executiu "de la desesperança", per assegurar, dins de les seves previsions que "en quatre anys no serà capaç de corregir una dècima el atur que es va trobar quan va arribar al Govern".

Pan, el satèl·lit de Saturn amb forma d'OVNI

Els astrònoms es van quedar sorpresos en veure la imatge d'una de les llunes de Saturn en forma de plat volador transmesa a la Terra per la sonda Cassini. Es tracta de Pan, una de les moltes llunes que orbiten al voltant d'aquest gegantí planeta, que fins ara va estar oculta dins dels seus anells.

Aquest satèl·lit va ser descobert el 1990, però no ha estat fotografiat amb detall fins a l'actualitat. Se suposa que Pan, igual que Atles, una altra lluna de forma estranya, es compon de partícules gelades. El diàmetre de les dues és d'uns 20 quilòmetres i tenen una curiosa inflor a les seves zones equatorials, cosa que els dóna el seu estrany aspecte d'OVNI.

A primera vista, podria semblar que la seva forma es deu a una rotació molt ràpida però els astrònoms han descobert que cada un d'aquests dos satèl·lits triga prop de 14 hores a completar una única rotació, una velocitat absolutament insuficient per explicar el seu tan peculiar aspecte.

Alguns científics sospiten que aquestes dues llunes podrien haver format del mateix material dels anells i no a partir de fragments de col·lisions amb les llunes majors del planeta. Hi ha algunes dades que podrien corroborar aquesta teoria: tant Atles com Pan són lluminosos, porosos i gelats, és a dir, tenen exactament les mateixes característiques que les partícules que formen els anells.

Es creu que Saturn té més de 200 satèl·lits, encara que per ara només s'ha confirmat l'òrbita d'uns 60.

El president de Martinsa-Fadesa s'apuja el sou un 23% fins 2.650.000

Fernando Martín, president de Martinsa-Fadesa, va guanyar l'any passat 2,65 milions d'euros per la feina de casa executives al capdavant de la immobiliària, segons explica la companyia en l'Informe de Govern Corporatiu enviat a la CNMV. Aquesta quantitat representa un increment del 23% respecte als 2,15 milions de compensació que ja es va embutxacar en l'exercici 2010. Martinsa-Fadesa va protagonitzar la major suspensió de pagaments de la història empresarial espanyola.

La companyia va registrar uns números vermells de 275 milions d'euros el 2011 respecte dels 705 milions de pèrdues d'un any abans. El contracte de Martín inclou una clàusula de blindatge amb una indemnització de dos anys de salari en cas d'acomiadament improcedent.

Demanen que el sogre de Gallardón declari per l'execució de Puig Antich

Dues associacions de la Memòria Històrica van presentar divendres passat davant del Jutjat d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, un recurs de reforma que en la part final sol·licita "citi a declarar José Utrera Molina en la seva condició de presumpte corresponsable de l'execució a garrot vil del Sr Salvador Puig Antich, ciutadà espanyol de conviccions republicanes, el dia 2 de març de 1974". Utrera Molina ha estat un ultraconservador ministre franquista. Actualment té 86 anys i és sogre d'Alberto Ruiz-Gallardón actual titular de Justícia.

José Utrera Molina, nascut el 1926, advocat, va destacar per la seva adscripció falangista, (procedia del Front de Joventuts i va ser dues vegades ministre durant la dictadura franquista). Va signar amb la resta de membres del Consell de Ministres de 1974, el decret o "assabentat "per a l'execució de la sentència del jove Puig Antich, condemnat a mort per un tribunal militar i executat pel règim franquista després de ser acusat per l'assassinat a Barcelona del subinspector de la Brigada Polític Social, Francisco Anguas Barragán, mort en el tiroteig que es va desencadenar durant la captura de Puig Antich. La seva família ha acudit als tribunals en diverses ocasions assegurant la seva innocència i buscant una revisió del cas.

Recurs pels desapareguts de Granada

La raó d'aquesta sol·licitud que es prengui declaració a l'exministre franquista, s'ha produït en el curs d'un recurs de reforma presentat davant l'Audiència Nacional per l'Associació Granadina per a la Recuperació de la Memòria Històrica i La nostra Memòria (Serra de Gredos i Toledo). Aquest recurs es referia al que inicialment va ser el sumari N º 53/2008 que tracta dels desapareguts del franquisme a Granada i és ben conegut per les diligències realitzades en la fossa en la qual descansen les restes del poeta Federico García Lorca.

Ningú vol saber res dels morts


De forma molt sintètica, l'Audiència Nacional (quan Baltasar Garzón era titular del número 5), es va inhibir a favor dels jutjats de cada zona. El tribunal granadí que era a qui corresponia l'assumpte, el va estudiar, el va rebutjar i va decidir tornar-lo a l'Audiència en una mena de bucle sense final, davant la sentència del Tribunal Suprem després del judici a Garzón asseverant que no hi havia lloc a l'acció penal en aquests casos de desapareguts, sinó l'actuació dels tribunals de cada província, l'Audiència va retornar el cas a Granada. "Fa la impressió que ningú vol saber res", diuen els signants del recurs.

A Europa sí que està vigent investigar

Davant això, les esmentades associacions interessades pels casos de memòria històrica han presentat un recurs de reforma al qual seguirà un altre d'apel · lació. "Sobretot-va explicar a EL PLURAL.COM-l'advocat d'aquestes organitzacions, Fernando Magán," perquè des de la sentència que va exculpar a Garzón però ha negat la via penal als crims del franquisme, s'han produït després altres sentències d'òrgans de jurisdicció superior a la del Suprem, com és el Tribunal Europeu de Drets Humans, que entén que aquests crims no prescriuen fins i tot encara que els seus responsables hagin mort, fins i tot en dates anteriors a les dels fets que van succeir a Espanya".

Els drets humans no prescriuen

En concret, com refereix el recurs: "El Tribunal Europeu ha estudiat per primera vegada fets que es remunten a 1939 i ha declarat que les execucions l'any 1940 al bosc de Katyn (Polònia) són un crim de guerra, no susceptible de prescripció ni d'amnistia de conformitat amb el Conveni Europeu de Drets Humans.

Després abundar sobre aquesta jurisprudència, el recurs planteja: "Com a exemple, entre d'altres, el llavors membre del Consell de Ministres D. José Utrera Molina, que va signar l'autorització d'executar mitjançant garrot vil el Sr Salvador Puig Antich el 2 de març de 197D. José Utrera Molina està avui en condicions de comparèixer davant aquest Jutjat per aquest fet".

El ciutadà Puig Antich

"És un exemple evident del que sosté el recurs; tenim el cas de Puig Antich, un ciutadà espanyol executat pel règim franquista i un coresponsable de la signatura d'aprovació mitjançant decret d'aquesta execució. Si s'investiga, veurem que pot resultar", afegeix Fernando Magán.

El recurs es fonamenta en que "el Conveni Europeu de Drets Humans i la doctrina del TEDCH són vinculants per a aquest Jutjat en virtut del que disposen els arts. 10.2, 9.3 i 96 de la Constitució espanyola. Prevalen sobre qualsevol doctrina en
sentit diferent d'un tribunal intern d'Espanya "I afegeixen: La Cort Internacional de Justícia té declarat que" els crims internacionals comprometen tant la responsabilitat penal individual com la responsabilitat de l'Estat.

Que declari Utrera Molina

El recurs sol·licita que l'Audiència entengui dels casos de desapareguts de Granada, sense que torni a remetre'ls al Tribunal d'aquesta jurisdicció i que en base a l'esmentada sentència del tribunal europeu de Drets Humans "acordi la competència d'aquest Jutjat i la continuació de la instrucció, citi a concedir a en José Utrera Molina en la seva condició de presumpte corresponsable de l'execució a garrot vil del senyor Salvador Puig Antich, ciutadà espanyol de conviccions republicanes, el dia 2 de març de 1974".

Feixista i anticomunista


José Utrera Molina, nascut el 1926 va exercir des de molt jove la subjefatura provincial del Moviment a Màlaga. En 1973 va ser nomenat primer ministre d'Habitatge i després ministre de Treball. Després de l'assassinat de Carrero Blanco, el 1974 va ostentar el càrrec de ministre secretari general del Moviment, fins al seu cessament març de 1975. Falangista i anticomunista, en èpoques recents ha protagonitzat algunes polèmiques fins i tot amb el seu propi gendre, Alberto Ruiz Gallardón, casat amb la seva filla Maria del Mar, quan aquest era alcalde de Madrid. És autor d'un llibre titulat "Sense canviar de bandera" en què relata el seu pas pels diferents governs de Franco.

De com al 2006 la secta catòlica va robar la Mesquita de Còrdova per 30 €

La Mesquita de Còrdova va ser construïda entre els anys 780 i 785 per Abderramán I. Dotze segles després, el 2 de març de 2006, l'Església Catòlica va inscriure l'immoble al seu nom en el registre de la propietat número quatre de Còrdova (tom 2381, llibre 155, foli 198). El tràmit va costar només 30 euros gràcies a que el PP de José María Aznar va canviar la llei hipotecària el 1998 per permetre a l'Església apropiar-se d'edificis de domini públic, encara que siguin patrimoni de tots els espanyols, i per originar la bombolla especulativa immobiliària que ara diu el PP que altres van crear.

Però tal robatori va ser possible per dos "miracles" només possibles en l'Espanya franquista en voga. El primer, que el govern de José María Aznar-i Rajoy amb els seus filets llavors-amb el suport de CiU, van canviar la llei hipotecària el 1998 per permetre a l'Església apropiar d'edificis de domini públic, encara que fossin patrimoni de tots els espanyols: n'hi ha prou que el bisbe doni fe i certifiqui que pertanyen a l'Església, sense necessitat de cap prova ni notari. El segon miracle, de disposar d'un edifici de 23.400 metres al centre de Còrdova li surt gratis a l'Església: no paga l'IBI i tampoc s'ocupa de les despeses de conservació.

L'entrada a la Mesquita de Còrdova costa 8 euros per persona, a l'any rep més d'un milió de visitants. No et lliuren factura i és dubtós que els diners recaptats pagui impostos: es considera un donatiu i, com a tal, està exempt de tributació.

El bisbat de Còrdova disposa de la Mesquita com la seva absoluta propietat. També decideix qui pot treballar-hi com a guia i qui no. No és estrany que hi hagi dies en què es tanqui l'accés als turistes perquè hi ha, per exemple, una convenció de sacerdots al seu interior. No obstant això, les despeses de restauració i conservació no els paga l'Església: els cobreix l'Estat.

Des de 1998, l'Església ha inscrit al seu nom centenars d'edificis, molts d'ells finançats pels veïns de cada poble o ciutat.

Zapatero no va canviar la llei en vuit anys, Rubalcaba va prometre reformar al seu programa electoral. És improbable que tal abús ho vagi a eliminar el PP però, amb una mica de sort, potser la Unió Europea obligui el Govern a cobrar l'IBI a l'Església, igual que ha fet amb Itàlia. No són pocs diners.

Que la secta catòlica estigui exempta de pagar impostos, un privilegi medieval, ens costa 3.000 milions d'euros l'any, segons Europa Laica, a part dels 10.000 milions que roba de la cosa pública. És una desena part del dèficit que li falta per retallar a Rajoy.

diumenge, 29 d’abril de 2012

Les claus del negoci brut CiU-Abertis-La Caixa contra els catalans

Les autopistes no les va fer Espanya, ans la Generalitat de Jordi Pujol i són doncs de titularitat autonòmica, no estatal. El peatges de Catalunya -que Artur Mas ha pujat dos cops, fins al 8%, en un any- són de creació i titularitat autonòmica, no pas estatal: és la Generalitat de CiU qui les va crear, n’és titular, i determina el preu del peatge. Excepte els de les AP-7 y AP-2, que es van construir a començaments dels anys 70 -i que en fa més de 30 que són amortitzades-, per la qual cosa són de titularitat estatal, la resta de peatges es van fer exclusivament per ordre de Jordi Pujol, president de la Generalitat per CIU.

Pujol podria haver decidit construir autovies, com van fer totes les altres autonomies que no van tenir la calamitosa desgràcia d’estar governades per una màfia trabucaire de banquers i terratinents, i finançar-les amb deute públic; o bé fent que els peatges anessin a parar a la Generalitat i no a una empresa privada. Però no, Pujol va voler que els catalans paguéssim peatges i treure'n benefici amb els amics del Cercle Equestre.

2.- Els peatges de les autopistes no van a Espanya, sinó a la butxaca de ABERTIS, una empresa propietat de La Caixa, i liderada per Salvador Alemany Mas, assessor d’Artur Mas i principal publicitari del diari AVUI-EL PUNT.

Els peatges catalans estan en mans de l’empresa Abertis; i a la resta d’Espanya també. Aquesta multinacional -la més gran del món- gestiona directament més de 1.500 quilòmetres d’autopistes a Espanya, cobrint el 59% del total de vies de peatge. Abertis també participa de forma no majoritària en una sèrie de concessions amb un total de 200 quilòmetres: Autema i Ciralsa (Circumval·lació d’Alacant). També manté un paper actiu en Trados 45 (M-45 Tram II), Accesos de Madrid i Henarsa, concessionàries que gestionen diverses vies d’accés a la ciutat de Madrid.

Abertis és un suport fonamental publicitari de l’AVUI-EL PUNT , diari ultranconvergent i fervorosament folklòric, caspós i barretinaire que, paradoxalment, ha enarborat la bandera en contra dels peatges, en un repugnant acte més de summa hipocresia.

La Caixa, és l’accionista majoritària d’ABERTIS amb una propietat del 31% de les seves accions. Curiosament CIU té un deute amb La Caixa d’un crèdit de 21 milions d’euros (xifra de l’any 2010)

Artur Mas va proposar a Salvador Alemany, President d’Abertis , ser Conseller d’Economia i actualment presideix el “Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica de Catalunya (CAREC)”, organisme escollit per CIU per tal d’assesorar al Govern en retallades neoliberals. Salvador Alemany, segons ha declarat recentment, se sent molt preocupat per la campanya de “No vull pagar”. No m’estranya! S’embutxaca milers de milions a l’any robant a ciutadans, per tal de finançar a un partit polític!

3.- CIU va votar a favor de rescatar els peatges de Madrid amb diners públics.

CiU va proposar i va votar a favor de rescatar i compensar econòmicament a les companyies concessionàries de les autopistes de de Madrid, que són completament deficitàries, proposant que les concessionàries ingressin la diferència entre la facturació real i el 80% de la prevista quan es va adjudicar la via. Cada cinc anys, l’Estat els paga de la nostre butxaca la compensació, amb interessos. Un acord econòmic que beneficia clarament a Abertis.

4.- Els peatges estan amortitzats de sobres i es mantenen tan sols perqué beneficien a CIU-ABERTIS-LA CAIXA

Segons l’anuari dels silencis mediàtics de l’any 2010, les recaptacions de les concessionàries per peatges multipliquen en alguns casos per 100 el cost de l’obra. Alguns exemples a continuació:
TRAM COST CONSTRUCCIÓ INGRESSOS ESTIMATS
Montgat-Mataró 21 682,2
Mataró-Palafolls 285,5 363,3
Barcelona-Montmeló 19,9 535,4
Granollers-La Jonquera 68,5 3.033,7
Molins de Rei-Martorell 14,6 1.168,7
Martorell-Tarragona 42,2 2.170,3

Així doncs queda clar que les autopistes de peatge son un invent de CIU per tal de beneficiar a empreses amigues que, al mateix temps financen al seu partit amb crèdits milionaris! Clar que, si voleu, podeu seguir pensant que tot és una conspiració de Madrid en contra de la nació catalana…

Abertis preveu que totes les autopistes espanyoles seran de pagament el 2020


El president d'Abertis i cap del govern d'Artur Mas, Salvador Alemany, ha afirmat que preveu que la totalitat de la xarxa espanyola d'autopistes i autovies serà de pagament a finals d'aquest decenni. En l'acte de presentació del llibre "Les autopistes d'Espanya", Alemany ha explicat que, tenint en compte la situació econòmica i l'ajust pressupostari actual, és "necessari" un model "harmònic" de tarifació de les autopistes espanyoles. "No es pot regalar l'ús d'infraestructures de gran capacitat, si no és impossible que el sistema funcioni", ha declarat Alemany, que ha afegit que el canvi de model és "inevitable".

A més, Alemany ha subratllat que en els últims anys s'han comès "errors", com els anomenats peatges ombra o la construcció de vies alternatives gratuïtes a prop d'autopistes de peatge: "Aquests conceptes, afortunadament, ja s'han acabat a Espanya", ha afirmat el soci de Florentino Pérez i que, amb La Caixa, té paralitzades les obres de les carretera NII per tal de lucrar-se amb els peatges-que Ciu ha pujat dues vegades, fins al 8% en un any d'espoli-i els morts de la via amb més mortalitat d'Espanya.

A l'acte ha assistit també el secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat, Damià Calvet (CiU), que ha qualificat el model de tarifació actual de "divers i asimètric" i ha recordat que Catalunya, juntament amb la Rioja, són les úniques comunitats autònomes que compten amb més quilòmetres d'autopistes de pagament que lliures.

Jo #novullpagar la corrució de CIU-ABERTIS!

SI insisteix que les multes per no pagar peatges són il·legals


El secretari general de SI, Uriel Bertran, ha insistit aquest diumenge que les multes per no pagar peatges són "il·legals" i ha acusat CiU de posar-se al costat d'Abertis per les "pressions" de La Caixa, a qui deu 21 milions. "CiU ha utilitzat a la desesperada l'última arma que els quedava, que és l'amenaça", s'ha queixat Bertran, que ha encoratjat la ciutadania a no tenir por i a continuar amb la campanya 'No vull pagar'. En cas d'arribar alguna multa, el diputat independentista ha amenaçat amb una campanya per animar els catalans a treure els dipòsits de La Caixa i amb querelles per prevaricació i abús d'autoritat contra els membres del Govern que hagin impulsat la mesura. La guàrdia civil multa un conductor per no voler pagar al peatge de Sagunt.

"El Govern de CiU en lloc de posar-se al costat dels ciutadans de Catalunya ha decidit posar-se al costat d'Abertis per pressions de La Caixa, a qui CiU deu 21 MEUR", ha considerat Bertran, que ha afegit que l'executiu d'Artur Mas "sap perfectament que ha pres una decisió il·legal" quan parla de multes de 100 euros.

Segons Bertran, no hi ha base jurídic ni s'infringeix cap article del reglament de circulació, i ho avala, al seu parer, el fet que cap membre del govern hagi sortit a fer pública aquesta decisió, sense especificar a més l'article que es vulnera.

SI ofereix assistència jurídica i avisa que en cas de rebre alguna multa interposaran querelles per prevaricació i abús d'autoritat contra els membres del Govern que hagin participat de la decisió, convocaran mobilitzacions i iniciaran una campanya a tot el país perquè els ciutadans treguin els seus dipòsits de La Caixa.

La guàrdia civil multa un conductor per no voler pagar al peatge de Sagunt


Les multes que ha anunciat el govern de la Generalitat no són les úniques que amenacen la campanya #novullpagar d'insubmissió als peatges. Divendres, tres joves que anaven a València des del Principat van ser multats per la guàrdia civil per dir que no volien pagar al peatge de Sagunt. A més, el conductor es va endur una multa per portar el CAT enganxat a la matrícula.

Quan els joves van arribar al peatge, van comunicar al cobrador de la cabina que no volien pagar, com marca el protocol de la campanya. Aquest va avisar un company seu, que a la vegada va reclamar la presència d'uns agents de la guàrdia civil que ja hi havia al peatge. Abans, però, van col·locar una altra barrera per tancar el pas a la part de darrere del cotxe.

La guàrdia civil, que els va exigir que parlessin castellà, cosa que no van fer, els va fer posar el cotxe en un lateral de l'autopista AP-7 i els va demanar la documentació. Minuts més tard, els va explicar que els posava dues multes i que podien rebaixar el seu cost a la meitat si les pagaven abans d'una data determinada.

CiU anuncia multes de 100 € als insubmisos de #novullpagar


El govern d'Abertis a la Generalitat està preocupat per la força que està prenent la campanya d'insubmissió als peatges #novullpagar. En un comunicat urgent enviat aquest vespre, el govern amenaça que 'per garantir el compliment de la legalitat' sancionarà amb un mínim de 100 euros aquells que es neguin a pagar els peatges. La burocràcia pública, retallada i neofeixista, posada al servei gratuït del negoci privat d'Abertis.

Centenars de milers de persones diuen NO a les retallades socials

Malgrat la pluja intermitent i el pont festiu, les protestes contra les retallades socials han estat significatives en totes les comunitats autònomes. Així, sota un mateix lema: "Amb l'educació i la salut no es juga", s'han manifestat quatre-centes mil persones a tot el país destacant les més de 60.000 al País Valencià, més de 50.000 a Galícia, Andalusia, Astúries i Castella i Lleó. A Aragó i Castella-la Manxa han estat més de 15.000 els assistents a les manifestacions; 10.000 a Barcelona i Cantàbria; 7.000 a Extremadura; 5.000 a Navarra, Euskadi i Múrcia; 2.000 a La Rioja. Foto: 2.000 ciutadans s'han concentrat aquest diumenge davant el Palau de la Generalitat contra les retallades en educació i sanitat de PP-CiU.

La jornada de protesta celebrada a Madrid, que ha reunit 40.000 persones, ha estat encapçalada pels secretaris generals de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, al costat dels representants de la Plataforma en Defensa de l'Estat de Benestar i els Serveis Públics, que agrupa més de cinquanta associacions de l'àmbit civil, social i polític.

A més, 2.000 ciutadans, segons els organitzadors, s'han concentrat aquest diumenge davant el Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, ​​per protestar contra les retallades en educació i sanitat de PP-CiU, convocats per la plataforma Prou ​​retallades. La protesta ha començat a les 12.00 hores i ha finalitzat Poc després de dir les 13.00 hores.

Ampli rebuig social a les retallades en sanitat i educació. Els carrers de 55 ciutats del país s'han convertit aquest diumenge en una àmplia resposta social contra les retallades decretats pel Govern en educació i sanitat. Centenars de milers de persones han participat en les manifestacions convocades per CCOO, UGT i la Plataforma en Defensa de l'Estat de Benestar i els serveis públics per expressar el seu rebuig a unes mesures que redueixen la cobertura i qualitat dels serveis públics bàsics i que suposen un brutal atac al model d'estat social que consagra la Constitució.

Els armilles i samarretes verdes (símbol de les protestes en l'ensenyament), amb nombroses pancartes i les vermelles banderes dels sindicats han posat la nota de color a unes manifestacions, passades per aigua, en què la ciutadania ha dit No a la política de retallades que posa en qüestió l'economia, l'ocupació i la protecció social, i s'ha criticat el menyspreu del Govern pel diàleg social.

Com ha denunciat el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, en la roda de premsa celebrada abans del començament de la manifestació de Madrid, "el Govern amb la seva política de reformes i retallades vol soscavar els fonaments de l'Estat de benestar", i ho està fent des de la prepotència de la majoria absoluta. En aquest sentit, ha demanat al Govern que "compti una mica amb els ciutadans, que són els que estan suportant la tensió dels ajustaments fruit de la seva ineficaç política d'ajustos i dràstiques retallades".

Segons va advertir Toxo, "la política del Govern ha situat Espanya en una situació d'emergència econòmica i social", ja que el que està fent no són "petits retalls", sinó "una operació de transferència de rendes del treball a rendes del capital "i" està en joc la reorganització del model de societat".

Jean-Luc Mélenchon: La nostra resistència francesa no ha fet més que començar

Per primera vegada en més de trenta anys, una nova força política francesa -no només a l'esquerra dels socialistes sinó també sense por a afirmar-se com a alternativa a ells- ha aconseguit resultats de dues xifres en unes eleccions presidencials: un 11.1%, que s'incrementa fins a un 16% a les grans ciutats. Aquest assoliment del Front de Gauche (Front d'Esquerra) representa l'èxit més recent i contundent de "l'altra esquerra" a Europa.

Després de molts anys de fragmentació, el Front de Gauche ha aconseguit unificar les forces esquerranes que advoquen per una transformació social i mediambiental. Ara hem d'assegurar que Nicolas Sarkozy és expulsat de l'Elisi mitjançant una derrota aclaparadora a la segona volta de les eleccions presidencials, el 6 de maig. El poble francès i el moviment sindical tindran molt a perdre si la dreta radicalitzada -que va, a més, després dels vots de l'extrema dreta- monopolitza el poder estatal. Aquesta és la nostra primera i urgent missió.

Però aquest objectiu a curt termini no hauria de confondre de cap manera amb un suport al candidat del Partit Socialista o el seu programa. Les polítiques de François Hollande estan destinades, amb algunes excepcions, a satisfer els requisits dels mercats financers i la regla "d'or" d'un pressupost equilibrat del pacte fiscal europeu, que ell es nega a sotmetre a referèndum popular.

El Front d'Esquerra, creat el 2009, ha mobilitzat en les seves primeres eleccions presidencials a prop de quatre milions de persones. Això suposa gairebé tres milions més que en les dues eleccions nacionals prèvies -les europees de 2009 i les regionals de 2010- en què el partit havia presentat candidats.

Al llarg d'aquestes eleccions, la nostra agenda ha estat clara. Rebutgem l'austeritat a França ia Europa totes les seves formes (tant si es tracta de les mesures "dures" de la dreta conservadora o les "toves" de la socialdemocràcia); rebutgem els tractats neoliberals existents de la UE; exigim una nova distribució de la riquesa en favor dels treballadors i dels qui tenen una ocupació insegur i volem serveis públics que siguin diferents dels d'una societat mercantilitzada.

Volem fer ús de la planificació ecològica per sortir de la crisi capitalista; un major compromís públic en els assumptes d'Estat per contrarestar la nostra democràcia oligàrquica i un pla de sortida de l'OTAN i les constriccions atlantistes imposades al nostre país.

El Front de Gauche serà també un front popular i lluitarà incansablement contra el Front Nationale d'extrema dreta, del que l'augment de popularitat és per descomptat preocupant. Encertem a prendre-ho com blanc, analitzant i desafiant les seves propostes al llarg de la nostra campanya. Vam ser els únics a dur a terme aquesta tasca: sense haver centrat en ell la nostra atenció, potser els resultats haurien estat encara més alarmants.

Però el que està clar és que ha arribat ja l'hora de la resistència als mercats financers. Va ser divertit observar aquesta setmana a alguns destacats representants de l'oligarquia financera -com Mario Monti, primer ministre italià, i Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, per exemple- van vindicar la nostra anàlisi dels perills de les polítiques d'austeritat. Aquestes condueixen a les economies europees a una recessió que porta, com els núvols porten tempesta, atur i pobresa per als pobles d'Europa.

Segons Draghi, seria adequat fins i tot tornar enrere i completar el "pacte fiscal" amb un "pacte de creixement". Amb això s'equipara a les opinions tant de Monti com d'Hollande. Però, quina mena de creixement seria? Un creixement que promou la flexibilitat dels mercats de treball com a motor de la "competitivitat" de les economies europees?

El Front de Gauche ofereix una concepció diferent de l'economia, la societat i la UE. En aquest context, tenim una altra raó imperiosa per desallotjar Sarkozy de la seva butaca presidencial. Librándonos d'ell, trencarem l'eix "austeritario" simbolitzat per la relació Merkel-Sarkozy. Això ens permetria finalment seguir endavant i construir un nou equilibri de poder a Europa, que de veritat desafiï la política d'austeritat.

En aquesta batalla el Front de Gauche té, a França, les claus del futur.

Jean-Luc Mélenchon ha estat candidat de la coalició del Front de Gauche (Front d'Esquerra) en les eleccions presidencials franceses d'aquest any 2012. Va ser ministre del govern socialista entre 2000 i 2002, però va abandonar el Partit Socialista el 2008 per fundar el Parti de Gauche (Partit d'Esquerra), un dels que componen la coalició del Front d'Esquerra, amb el PCF de Pierre Laurent.

Felip Puig impedeix il.legalment que Nuet i Milà visitin als empresonats per la repressió feixista de CiU-PP

Unes 150 persones, amb @iaioflautas inclosos, a la porta de la presó de 4 Camins, a la Roca del Vallès en protesta per les detencions arbitràries i antidemocràtiques dels estudiants Dani, Isma i Javi i la delegada de CGT Laura Gómez, a més de la vuitantena d'imputats per la repressió nazicatòlica de CiU-PP: "Els volem a casa #prourepressió.

També han participat membres d'ICV-EUiA, amb els diputats de la coalició de l'Esquerra Plural, Joan Josep Nuet i Salvador Milà. Funcionaris de Quatre Camins han dit que tenen "ordres superiors" de no deixar entrar als diputats Nuet i Milà a la presó per veure l'Isma i en Dani! Cap servei ni instruccions superiors poden impedir que els diputats Nuet i Milà entrin, dret que se'ls reconeix legalment #MarchaporlaLibertad @iaioflautas

Milà i @NUET expliquen q sels ha impedit visitar a Isma i Dani, violant dret q tenen com a representants de poble a fer-ho! #prourepressio

@NUET #marchaporlaLibertad: Al diputat Salvador Mila del Parlament de Cat i a mi no ens deixen entrar a la presó de 4 Camins #prourepressió

"El ministre De Guindos és un contacontes"

Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo dubten que realment la cancellera Angela Merkel tingui intenció de portar a terme programes de creixement als països de la UE, sobretot als del sud d'Europa més afectats per la crisi, i consideren que anuncis com el de dissabte només busquen intervenir en la campanya electoral francesa per treure possibilitats al candidat socialista François Hollande, que surt com a favorit. Milers de persones s'han concentrat aquest mig dia davant del Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, a Madrid i a un total de 50 ciutats de tot l'Estat contra les polítiques ultraliberals i privatitzadores dels nazionalcatòlics de PP-CiU.

Poc abans de l'inici de la manifestació de Madrid contra les retallades socials, els líders d'UGT i CCOO han assenyalat que els sindicats només són el camí per a l'expressió d'uns ciutadans a qui "es frustra el seu projecte de vida" amb unes retallades en sanitat i educació que "posen perillosament en qüestió el model social" d'Espanya.

Acompanyats pels responsables d'organitzacions de la sanitat i l'educació pública i d'associacions de veïns, els líders sindicals han denunciat que cap de les mesures proposades pel Govern s'encamina a la creació d'ocupació, sinó a "aprofundir en el camí de les privatitzacions" dels serveis bàsics.

"El ministre De Guindos és un contacontes a qui no li sortiran els comptes, però les seves retallades provoquen una privatització sense compte amb un gran cost per a les famílies", ha afirmat Méndez.

Milers a Barcelona


Milers de persones s'han concentrat aquest mig dia davant del Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, per protestar contra les retallades en educació i sanitat dels Govern central i el català (PP-CiU), convocats per la plataforma Prou Retallades.

La protesta ha començat a les 12.00 hores a la plaça, i hi assisteixen entitats socials, CCOO, UGT, i representants del PSC, ICV-EUiA, CUP, SI i ERC.

Sota el lema 'En defensa de l'estat del benestar social i dels serveis públics', els manifestants defensen la sanitat i educació públiques com un sector "generador d'ocupació, estratègic i de valor afegit" i carreguen contra les noves retallades anunciades pel Govern.

Multitudinària cadena humana contra el macro-hotel de la platja verge del Trenc

Una immensa cadena humana ha enllaçat a Ràpita amb les Covetes com a protesta simbòlica en defensa de la protecció de la platja verge del Trenc, a Mallorca. Ha estat una iniciativa del GOB, Amics de la Terra i la plataforma Salvem sa Ràpita que reprèn una reivindicació que ve de molts d'anys enrere i ara es reforça pel perill que comporta la construcció d'un macro-hotel, aprovada pel Consell de Mallorca.

Fa un parell de setmanes, el Consell de Mallorca va aprovar, amb els vots en contra de l'oposició, el pla territorial que permetrà construir un macro-hotel a la zona de la Ràpita, a pocs metres de l'arenal del qual forma part la platja verge del Trenc. El PP ho ha tirat endavant corregint un error material, de manera que el sòl urbanitzable passa de dues hectàrees a vint-i-una.

El conseller del PSM-IV-Entesa, Joan Font, retreu que la correcció dels errors materials del pla només pot tenir lloc en cas d'equivocacions materials i que es tracta d'un fet excepcional que només es pot admetre com a criteri restrictiu. De la mateixa manera, el grup del PSIB critica que per corregir-los, els errors han de ser clars i inequívocs, i que en aquest cas es tracta d'una qüestió que permet interpretació.

Sobre les acusacions d'interpretació de la llei, el conseller del PP Mauricio Rovira argüeix que el seu grup havia 'constatat un error a l'hora de traslladar el nombre d'hectàrees'.

Jornada de protesta contra la "dinàmica d'autodestrucció" del PP

"Amb la sanitat i l'educació no es juga". Amb aquest lema CCOO i UGT han organitzat, al costat de la Plataforma social en defensa de l'Estat del Benestar, més de 50 concentracions i manifestacions per a aquest diumenge. Les protestes exigiran al govern neofeixista la fi de les polítiques neoliberals imposades pel Reich neonazi alemany de Merkel contra la societat civil, i responsabilitats contra els culpables de l'estafa bancària, en comptes de privatitzar i regalar els serveis socials als seus còmplices amb arguments fal·laços, falsos i hipòcrites. Les manifestacions de diumenge serviran a més d'avantsala per a les gairebé 80 concentracions del Primer de maig, que aquest any se celebraran sota el lema 'Treball, dignitat, drets'.

La mobilització central d'aquesta jornada es celebrarà a Madrid a les 12.00 hores, amb un recorregut previst des de la plaça de Neptú fins a la Puerta del Sol, alhora que tindran lloc altres similars en nombroses ciutats del país. En elles es censuraran les mesures urgents aprovades pel PP, a través de dos decrets, per "estalviar" en sanitat i educació uns 10.000 milions d'euros que Rajoy es reparteix amb els seus companys de màfia en grans sous i prebendes.

Les poblacions catalanes que acullen concentracions són: Barcelona (Plaça de Sant Jaume, a les 12h).

Cornellà de Llobregat (Ajuntament, a les 11'30h -convocada pel Fòrum Social del Baix Llobregat-).

Granollers (Plaça de la Porxada, a les 12h).

Mataró (Ajuntament, a les 12h).

La plataforma convocant està integrada per mig centenar d'organitzacions socials, entre elles pels sindicats majoritaris UGT i CCOO, que pretenen que les actuacions per sortir de la crisi econòmica no es basin en retallar la despesa social mitjançant la reducció de les prestacions.

A la sanitat pública les mesures més immorals han estat el repagament de medicaments en funció de la renda, que per primera vegada hauran d'abonar els jubilats, la revisió de la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut, el tancament de serveis que ja han causat desenes de morts per falta d'assistència o la retirada de la targeta sanitària als immigrants en situació irregular.

En el sector educatiu, les reivindicacions es centren en l'atac frontal a un accés garantit que la derechona franquista ha posat a nivells inaccessibles per a les classes treballadores amb tot el desvergonyiment a l'encarir les taxes universitàries més del 60%, en l'augment del nombre de alumnes per aula de col·legis i instituts, en la supressió de cursos de Formació Professional i en el previst enduriment per accedir a beques. Tot mentre es regalen més de 10.000 milions d'euros a la secta criminal catòlica i les seves escoles anacròniques i educastradores.

CCOO i UGT consideren que la posició bel·ligerant del PP és una "agressió brutal" contra els drets dels treballadors que, a més, difícilment podran tenir solució en el futur, segons ha explicat el secretari d'Organització i Comunicació de la UGT, Javier Cubillo, qui considera que els sindicats "no poden quedar-se quiets" i espera que, tot i que el pont de vacances pot influir en la convocatòria, hi hagin sorpreses.

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ja ha advertit que aquest 1 de Maig no serà com els anteriors perquè creu que ara més que mai està justificada una reacció massiva de la societat contra unes polítiques que considera perjudicials. De fet, CCOO i UGT s'han plantejat aquest dia com una continuació de la vaga general del passat 29 de març en contra d'una reforma laboral a favor de l'esclavització de la classe treballadora que el partit franquista no té intenció de canviar més enllà de qüestions tècniques.

Tant Toxo com el secretari general d'UGT, Cándido Méndez, han criticat durament el que consideren una falta de disposició al diàleg per part del govern de corruptes i neonazis, raó per la que estan buscant la complicitat dels partits polítics per aconseguir un consens social, alhora que mobilitzen a la societat al carrer. Els dos líders sindicals van enviar tres cartes consecutives al president del Govern, Mariano Rajoy, per demanar-li un pacte per l'ocupació, el creixement econòmic i els drets socials.

Després que Rajoy els contestés que la seva interlocutora havia de ser la inepta ministra d'Ocupació -que no ha treballat mai sinó és endollada com la major part de càrrecs a dit del feixisme corrupte-, Fátima Báñez. els dos secretaris generals es van reunir amb ella el passat dia 20 en una trobada que tots dos van considerar infructuós perquè les seves propostes van quedar en via morta. Per això, els sindicats majoritaris criden a la ciutadania a exercir una "rebel·lió democràtica serena i pacífica", però d'autodefensa davant unes polítiques d'ajustament fiscal que entenen que porten al país "a una dinàmica d'autodestrucció".

"Dos mil assassinats com gossos estan per identificar a Mallorca"

Maria Antònia Oliver (Inca, 1957) va testificar davant el Suprem, en el judici a Garzón per investigar el franquisme. Presideix des del 24 de febrer-data de l'afusellament d'Emili Darder-l'Associació Memòria de Mallorca, que va denunciar els crims de la dictadura davant l'Audiència Nacional. El seu avi va patir una "desaparició forçosa", la seva mare té 87 anys.

- "Dóna pànic declarar davant el Suprem?"

- És com un teatre, que impressiona quan desconeixes l'escenari. La defensa de Garzón no ens va contactar fins que vaig arribar a Madrid, vaig preparar la declaració en el taxi.

- Va ser un interrogatori de testimoni o d'acusada?

-L'acusació contra Garzón pretenia embrutar el moviment memorialista, ens preguntaven si rebíem subvencions. La sentència va absoldre Garzón, però el Suprem va condemnar al mateix temps a les víctimes del franquisme. Ens nega l'accés a un altre tribunal.

- La seva declaració va salvar a Garzón, o va ser la condemna anterior?

-Garzón estava absolt per endavant, perquè hi havia una condemna prèvia. La querella pel franquisme era bastant anterior a Gürtel, que no obstant això va passar per davant a l'hora del judici.

- El messies Garzón també ressuscitarà?

-Estic d'acord que Garzón és l'última víctima del franquisme, però no ho veig com a líder polític, sinó ocupant un lloc destacat com l'actual en defensa dels drets humans.

-La via penal no era adequada per a una reivindicació històrica.

-Els crims contra la humanitat no prescriuen, cap responsable del franquisme ha estat jutjat.

- Necessiten saber on estan els seus morts, o qui els va matar?

-Les dues coses. No és venjança, sinó dret, que a més no em correspon a mi. Una persona no és responsable del que va fer el seu pare, i en l'associació hi ha fills de persones que van ser repressores.

- La crisi esborra la memòria històrica?

-El PP ni tan sols necessita aquesta coartada. Si no condemna clarament la dictadura franquista, no gastarà un duro a la memòria històrica. El Govern ni ens ha rebut ni ens ha contestat.

-Els cementiris no tenen excés de visitants.

-No és culte als morts, les fosses comunes són proves d'un delicte. Quan una persona desapareix, la seva família no fa res? Continuem sent perdedors. Volem deixar de ser víctimes de segona, per comparació amb el terrorisme d'ETA.

- I els que reclamen el dret a oblidar el que va succeir amb els seus avantpassats?

-El respecte, però intentaré que canviïn d'opinió, perquè s'equivoquen. La majoria volen saber. No hem rebut cap queixa del familiar d'una víctima encara que hi ha gent amb por, encara.

-Quan va morir Franco, sabíem que perdonábamos als franquistes.

-Les víctimes del franquisme no ho sabíem. Ningú ens va preguntar i, per haver viscut en dictadura, desconeixíem els mecanismes per actuar. Tenim dret, perquè la matança va ser sistemàtica, generalitzada, premeditada i amb llistes. La Mallorca democràtica no pot acceptar 46 fosses clandestines, on estan enterrats sense identificar 2.000 assassinats com gossos.

-El mallorquí 'menfotista' no dóna el perfil d'assassí.

-El que va succeir és molt estrany, i ha de servir com advertència. Els que van matar són pocs, però els morts a la cuneta van crear por i silenci.

- Una Mallorca republicana també hagués matat als seus civils?

-En altres llocs hi va haver repressió republicana, però el Govern s'oposava. Hi ha declaracions explícites d'Azaña sobre això, davant la ferocitat de Queipo de Llano. No dubto del dolor de les víctimes del bàndol republicà, però van tenir condemnes, reparació, indemnització i estancs.

- Què és el més dolç i dur que li han dit?

-El més dur, que busquem venjances personals, remoure el passat i compensacions econòmiques. El més dolça va ser no fa gaire, quan lliurem a Francisca Mas, filla de l'alcalde republicà de Montuïri, un CD amb la causa i l'autòpsia detallada. "És com si ho haguéssiu trobat, és l'únic document que tinc del meu pare, vull que m'enterrin amb ell".

-Parla vostè des de l'esquerra.

-Sóc d'esquerres, porto el llaç de enllaçats perquè em fa molta ràbia el que fan. No obstant això, puc entendre-amb la dreta, encara que no amb una dreta que no hagi condemnat el franquisme.

- Tot això, pot tornar a passar?

-Va passar no fa gaire a Iugoslàvia. Les condicions no són les mateixes, però es donen avui similituds amb el franquisme. Se suprimeixen drets, hi ha gent passant gana i marginada. Abans eren els senyors, avui és el capital. Hi ha persones molt cansades del que passa, que no es queden a casa deprimides i que no es conformen amb manifestar-se. No voldria mai que tornés a succeir, perquè som pacifistes com els mallorquins que van morir, població civil.

MATÍAS VALLÉS

dissabte, 28 d’abril de 2012

Onada de suïcidis a Grècia i tsunami a Finlàndia i Alemanya

Dilluns passat, un catedràtic de geologia de 38 anys es va penjar des d'un pal de llum a Atenes. El mateix dia un sacerdot es va llançar al buit des del balcó. I dimecres, un estudiant es va engegar un tret al cap. Un suïcidi també al dia per la crisi a Itàlia. De gener a març s'han tancat 146.000 empreses en què qualifiquen el pitjor moment des de la II Guerra Mundial. Però Finlàndia i Alemanya són calladament en cap a Europa en víctimes de la dictadura del feixista i corrupte PP dels banquers europeus. Foto: Un policia s'afanya a sufocar les flames d'un home que es va calar foc davant d'una sucursal bancària a Salònica, al nord de Grècia.

Grècia tenia una de les taxes de suïcidis més baixes del món: un 2,8% per cada 100.000 habitants. Hi va haver un augment d'un 40% en els suïcidis durant el primer semestre del 2010, segons el Ministeri de Salut.

La taxa de suïcidis a Grècia s'ha duplicat a prop de 5 per 100.000 habitants però el percentatge segueix lluny del nivell d'un 34 per 100.000 habitants vist a Finlàndia o dels 9 suïcidis per 100.000 persones silenciats per la democràcia cristiana de Merkel a Alemanya. Els intents de suïcidi i la demanda per ajut psiquiàtric s'han elevat mentre Grècia intenta lidiar amb el cop d'estat econòmic de Brussel·les i el PP europeu.

Per a un país que tenia la taxa de suïcidis més baixa en el món, l'augment en el nombre d'aquests casos enmig de l'aguda crisi econòmica té impactada i consternada a la nació mediterránea -i als mitjans- abans de les eleccions del 6 de maig.

La mort-particularment tràgica-del farmacèutic Dimitris Christoulas, que es va disparar al cap en una cantonada del centre d'Atenes per causa de la pobresa generada per la crisi que ha deixat a milions de grecs sense feina, va ser per lluny la més dramàtica. Abans de disparar -a l'hora més atrafegada del matí del 4 d'abril a la Plaça Syntagma i davant de l'edifici del Parlament grec- el jubilat de 77 anys es va donar el temps d'escriure una nota: "No veig altra solució que aquest final dignificat per a la meva vida per no trobar buscant en llaunes d'escombraries per subsistir", va escriure Christoulas, que des de llavors s'ha convertit en símbol nacional del patiment provocat per l'austeritat, que està afligint a milions.

Desesperació fòrum

Des de llavors, els mitjans grecs han reportat suïcidis similars gairebé diàriament, empitjorant una sensació de pesar poc abans de l'elecció de la setmana vinent. L'elecció va ser convocada després que el Govern del primer ministre interí Lucas Papademos completés el seu mandat d'assegurar un nou acord de rescat dels seus creditors estrangers per mitjà de noves retallades de la despesa. Alguns experts metges afirmen que aquesta forma de suïcidi polític és reflex de la creixent desesperació i sensació de desemparament que molts senten. Però altres adverteixen que els mitjans podrien estar amplificant l'ànim de la crisi amb les seves cobertures i que les xifres podrien haver incrementat només lleugerament.

"La crisi ha desencadenat una sensació creixent de culpa, de pèrdua d'autoestima i humiliació per a molts grecs", va dir a Reuters Nikos Sideris, connotat psicoanalista i autor a Atenes. "El poble grec no vol ser una càrrega per a ningú i hi ha aquesta sensació creixent de desemparament. Alguns desenvolupen una actitud d'odi cap a si mateixos i això porta a l'autodestrucció. Això és el que està darrere de la pujada en els suïcidis i en els intents de suïcidis. Estem veient una categoria completament nova: suïcidis polítics", va dir.

La policia va dir que el catedràtic de geologia, Nikos Polyvos, que es va penjar, estava angoixat perquè una oferta per a un lloc de professor havia estat bloquejada per la congelació en les contractacions en el sector públic.

Nació en estat de xoc

Experts afirmen que les xifres són relativament baixes: menys de 600 suïcidis a l'any. Però l'increment en els casos i en els intents de suïcidis, l'ús de medicaments per a la depressió i la necessitat d'ajuda psiquiàtrica estan generant alarma en una nació desacostumada als problemes. Abans que la crisi financera comencés a causar estralls, el 2009, Grècia tenia una de les taxes de suïcidis més baixes del món: un 2,8%per cada 100.000 habitants. Hi va haver un augment d'un 40% en els suïcidis durant el primer semestre del 2010, segons el Ministeri de Salut.

Experts afirmen que la taxa de suïcidis a Grècia s'ha duplicat a prop de 5 per 100.000 habitants. El percentatge segueix lluny del nivell d'un 34 per 100.000 habitants vist a Finlàndia o dels 9 suïcidis per 100.000 persones a Alemanya. Els intents de suïcidi i la demanda per ajut psiquiàtric s'han elevat mentre Grècia intenta bregar amb la seva pitjor crisi econòmica des de la Segona Guerra Mundial.

Un suïcidi al dia per la crisi a Itàlia


De gener a març s'han tancat 146.000 empreses en què qualifiquen el pitjor moment des de la II Guerra Mundial

«M'he trobat totes les portes tancades. Perdoneu-me, no podia seguir endavant ». Amb aquestes paraules escrites en una nota explicava el seu suïcidi l'empresari Giovanni Schiavon, de 59 anys, pare de dos fills. Es va disparar un tret al despatx de la seva empresa de construcció de Pàdua. És un dels casos més coneguts a Itàlia, però molts altres han mort en la foscor, sense que transcendeixi la seva tragèdia.
El nombre de suïcidis a Europa augmenta de forma espectacular. No sembla un comunicat de guerra: ho és. A Itàlia hi ha un suïcidi diari a conseqüència de la precarietat econòmica, segons Eures, la xarxa creada per la Comissió Europea per facilitar la mobilitat laboral. Una precarietat programada des dels despatxos bancaris dels EUA i Europa, per beneficiar a la cada vegada més minoritària i elitista plutocràcia neonazi mundial.

Empresaris mitjans i petits-els que creen riquesa i llocs de treball-, desocupats, autònoms-forçats a ser-ho per les corporacions que imposen les seves normes esclavistes-, fins i tot jubilats amb pensions de misèria que es treuen la vida per manca de diners, de treball , o desesperança. Els mitjans de comunicació fan un recompte dramàtic: només entre els petits empresaris ha hagut ia 25 suïcidis en aquest any.

Per sensibilitzar l'opinió pública sobre aquest drama, centenars de persones s'han congregat al costat del Panteó, a Roma, i han denunciat en una marxa amb espelmes a les mans les tràgiques conseqüències de la crisi.

Veient aquesta dramàtica situació, el primer ministre italià va evocar dimecres passat l'espectre de Grècia, amb «1.725 suïcidis en els dos últims anys». A Grècia, el suïcidi entre els homes es va incrementar més del 24% des del 2007 al 2009, segons xifres del govern. A Irlanda, durant el mateix període, els suïcidis es van incrementar més del 16%. I a Itàlia, els suïcidis motivats per dificultats econòmiques s'han incrementat un 52% entre el 2005 i el 2010.

Els empresaris parlen de situació dramàtica. En els tres primers mesos d'aquest any s'han tancat 146.000 empreses. La seva denúncia es refereix al pes excessiu dels impostos, la falta d'inversions governamentals, retard en els pagaments per part de les administracions públiques, excessiva burocràcia i corrupció.

Ni l'euro del cafè, ni menys capuccino

En molts mitjans es presenta la imatge d'una Itàlia desesperada per la crisi: Preus pels núvols, salaris immòbils (entre els més baixos d'Europa), i rècord d'impostos. Amb aquest panorama desolador, alguns italians confessen que han tornat a fer el cafè a casa per no gastar 1 euro al bar.

Un diari de dretes com «La Stampa» titula dramàticament: «Les famílies no gasten ja: És el pitjor moment des de la II Guerra mundial», com si fos un càstig diví i inapel · lable, i no una estafa organitzada per la vella i corrupta "democràcia cristiana" i socis" socialistes "d'Andreotti i compares de màfia, Berlusconi i Fini inclosos, contra els pobles d'Europa. El sociòleg Enrico Finzi ratifica la informació: «És el moment més negre en relació amb el consum en més de 60 anys».

Mentre, l'associació Confcommercio preveu que «el 2012 serà el pitjor any de la història republicana». Les enquestes diuen que el 65% dels italians veuen molt negre el futur. Reflectint aquest estat d'ànim, ahir mateix el setmanari «L'Espresso» arribava als quioscos amb una portada en negre, amb una ombrívola foto de Monti en la penombra, i aquest titular dramàtic: «Si ni tan sols ell pot fer-ho...».

CiU anuncia multes de 100 € als insubmisos de #novullpagar

El govern d'Abertis a la Generalitat està preocupat per la força que està prenent la campanya d'insubmissió als peatges #novullpagar. En un comunicat urgent enviat aquest vespre, el govern amenaça que 'per garantir el compliment de la legalitat' sancionarà amb un mínim de 100 euros aquells que es neguin a pagar els peatges. La burocràcia pública, retallada i neofeixista, posada al servei gratuït del negoci privat d'Abertis.

'Catalunya és un país que pateix un dèficit històric d’inversions per part de l’estat', reconeix el comunicat, i afegeix: 'Part d’aquest dèficit s’ha hagut de solucionar a través de la construcció d’autopistes de pagament, cosa que ha comportat un gran greuge comparatiu amb altres territoris de l’estat'.

CiU reconeix que 'amb 632 km Catalunya és el territori de l’estat amb més vies de peatge. Això significa que la meitat de vies de gran capacitat són de pagament. En canvi, només el 18% de les vies de gran capacitat de tot l’estat són de pagament.'

I continua: 'Per solucionar aquest greuge, el govern, conjuntament amb institucions polítiques, partits i societat civil, disposa del grup de treball de peatges, que és el fòrum on es prenen totes les iniciatives conjuntes que tenen a veure amb el rescat selectiu de peatges, les bonificacions i els canvis tarifaris'. I justifica que 'el govern ha adoptat ja mesures per tendir cap a l’homogeneïtzació de peatges'. I acaba dient que 'en aquest moment, les bonificacions que s’apliquen a tots els peatges de Catalunya es regeixen per un mateix criteri. Com a condició general, s’apliquen bonificacions per recurrència o mobilitat obligada, alta ocupació de vehicles i eficiència energètica'. És a dir, rebaixes pels seus i lsa resta a pagar les autopistes del soci de l'amo del govern Salvador Alemany a Madrid, Florentino Pérez.

Fa tan sols quatre dies, el govern català es va pronunciar sobre la insubmissió als peatges. 'Aquestes expressions són el reflex d'un estat d'ànim d'una part significativa de la població del país, i no ens generen indiferència. Des del punt de vista de l'estat d'ànim ens hi sentim molt propers', va declarar el portaveu del govern, Francesc Homs.

Tot amb tot, també va dir que el govern ha de defensar el principi de legalitat i que no pot promoure accions com la insubmissió als peatges. És un posicionament semblant al que va expressar CiU sobre els casos d'insubmissió fiscal, quan l'executiu va dir que entenia els sentiment i les raons que el motivaven però que no els podia promoure.

Falla el nou protocol d'actuació als peatges

El nou protocol que intentava impedir el moviment #novullpagar ha fracassat. Diversos conductors (Marc Sanglas, Laura Iglesias...) expliquen a twitter que després de negar-se a recular o signar una declaració de deute, que eren les noves opcions que oferien les concessionàries, les barreres els han estat aixecades com abans i han seguit camí sense pagar.

La Núria Castells (Twitter) ha estat més d'una hora retinguda al peatge del túnel del Cadí per no voler pagar. Al Twitter, explica que ha trucat els mossos i que primer li han dit que tenen ordres 'de dalt' de no assistir els casos d'insubmissió als peatges, per un nou protocol d'actuació. Al cap d'una hora, han arribat al peatge. Explica que s'ha posat en contacte amb diputats del parlament, que s'han mogut per aconseguir l'assitència de la policia.

La Núria està en contacte amb una advocada, que li ha dit que no els poden tenir retinguts al peatge. Finalment, els mossos han pres les dades del cotxe i han revisat els papers, 'perquè hi ha hagut un incident', explica la Núria.

ERC també diu #novullpagar, amb SI i EUPV


Els diputats de la coalició ERC-RCat-CatSí, Alfred Bosch, Joan Tardà i Teresa Jordà, han passat el peatge de Mollet sense pagar i explicant els motius de la seva acció. S'han afegit d'aquesta manera a la campanya d'insubmissió als peatges #novullpagar, acompanyats per la dirigent d'ERC Violant Mascaró i el de Reagrupament, David Vinyals. Han explicat l'acció de protesta a través del Twitter. Felip Puig ha donat ordres als Mossos perquè no acudeixin a les protestes dels insubmissos mentre Abertis els atura i reté il.legalment, en un acte contra la ciutadania i de complicitat amb qui finança als seus partits neofeixistes al poder. A València EU continua reclamant la gratuitat total i definitiva de l'AP-7.

Un document prova que Gaddafi va acceptar finançar la campanya de Sarkozy el 2007

El diari digital Mediapart publicà aquest dissabte un document dels serveis secrets libis, datat el 2006, en el qual s'afirma que el coronel Muammar al-Gaddafi va donar el seu "acord de principi" per finançar la campanya presidencial de Nicolas Sarkozy el 2007. El paper, signat per l'excap dels serveis d'Intel·ligència libis Musa Kusa, afirma també que el líder libi va decidir el 2006 "ajudar a la campanya electoral de Sarkozy per un total de 50 milions d'euros".

La nota no explica si els diners es va lliurar finalment, però un portaveu de François Hollande va exigir a Sarkozy que doni explicacions de forma immediata als francesos. "Si els fets revelats per Mediapart fossin confirmats amb altres documents o per la instrucció judicial en curs, seria llavors un fet que el president sortint ha mentit als francesos per amagar la veritat d'un gravíssim assumpte d'Estat", va dir el col·laborador d'Hollande.

El document afirma també que l'acord entre Gaddafi i l'equip del candidat Nicolas Sarkozy va ser segellat durant "una reunió mantinguda el 10 d'octubre de 2006 entre el director dels serveis secrets libis, Abdul.là Sanusi, el president dels Fons Libis d'Inversions Africanes , Bachir Saleh, i del costat francès per Brice Hortefeux i Ziad Takieddine".

Hortefeux, exministre de l'Interior amb Sarkozy i un dels assessors més propers al president sortint, ha dit al diari digital que no s'ha reunit mai "amb Musa Kusa i Bachir Saleh", un dels antics homes forts del règim libi i que avui és buscat per l'Interpol.

Mediapart ha explicat que va aconseguir la nota a través de "antics dirigents del país, avui a la clandestinitat", i que la va rebre "fa uns dies".

Interrogat pel diari que dirigeix ​​Edwy Plenel, Ziad Takieddine, el fosc home de negocis franco-libanès que va introduir el 2005 a Líbia a l'actual ministre de l'Interior, Claude Guéant, i al propi Nicolas Sarkozy, declara que "el document prova que estem davant un assumpte d'Estat, es pagaran o no finalment els 50 milions ". La seva advocada, Samia Maktuf, ha afirmat que el seu client pensa que el document és creïble.

Takieddine també ha dit que reconeix la signatura de Kusa, que actualment viu a Qatar, i ha aventurat que "la investigació serà difícil perquè molts protagonistes van morir durant la guerra de Líbia".

El 12 de març passat, Sarkozy va qualificar com "grotesca" l'acusació que Gaddafi va finançar la seva campanya de 2007, i va afegir que una notícia sorgida del cercle del dictador que havia assassinat al seu propi poble no tenia cap credibilitat. Saif l'Islam, el fill més poderós de Gaddafi, va explicar a la premsa al principi de l'operació de l'OTAN a Líbia, impulsada sobretot per França, que el Govern libi havia finançat amb 50 milions d'euros la campanya de Sarkozy.

"El tancament de fronteres a la UE atempta contra la llibertat d'expressió"





El govern de PP-CiU ha suspès una setmana el Tractat d'Schengen, a causa de la reunió que el Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) tenen previst celebrar el proper 2 i 3 de maig a Barcelona. L'excusa del govern PP-CiU per aplicar aquesta mesura repressiva i antidemocràtica és "evitar l'arribada d'activistes radicals" que podrien arruïnar la festa als meublés barcelonins dels incompetents de l'entitat financera, que no van veure la crisi en que ens ficaven ells mateixos, ni prenen mesures per acabar amb ella, ans beneficien a qui els han posat a falsejar els comptes. Però el que demà, 29 d'abril, i el proper 1 de Maig hi hagin convocades manifestacions arreu l'estat contra la política neofeixista que sols afavoreix la banca alemanya de Merkel i el PP europeu dóna una clara evidència de l'estat policial imposat per la dictadura.

El professor titular de Política Econòmica de la Universitat de Castella-la Manxa, Gregorio López Sanz, assegura que aquestes mesures violen els drets ciutadans a la llibertat de moviment i expressió.

"És un exemple més de com la democràcia que s'està configurant a la UE té por de la ciutadania, de la ciutadania que en un moment donat desitja expressar-se lliurement. En aquest cas contra el funcionament del Banc Central Europeu", i ha assegurat que aquestes mesures" van en contra de les persones, de la llibertat d'expressió i de la llibertat de moviment".

Des de la mitjanit d'aquest dissabte fins a les 24:00 hores del 4 de maig es reintrodueixen els controls a la frontera amb França i Portugal, així com en alguns aeroports catalans. A més, al voltant de 6.000 agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional garantiran la seguretat durant l'esdeveniment.

"Tots sabem que les normes que regeixen al Banc Central Europeu estan causant molt de mal a la ciutadania de la regió, sobretot als països perifèrics que en els últims temps tenen moltes dificultats per complir el que fa al deute públic i el dèficit públic", el poble està cansat de la inseguretat social i econòmica, diu el catedrádico.

"Creiem en aquestes mesures que cada vegada van més contra la ciutadania i no es plantegen mesures d'integració social, d'integració laboral. Creiem que són perjudicials per a les classes més desfavorides de la UE", va dir l'expert.

ERC també diu #novullpagar, amb SI i EUPV

Els diputats de la coalició ERC-RCat-CatSí, Alfred Bosch, Joan Tardà i Teresa Jordà, han passat el peatge de Mollet sense pagar i explicant els motius de la seva acció. S'han afegit d'aquesta manera a la campanya d'insubmissió als peatges #novullpagar, acompanyats per la dirigent d'ERC Violant Mascaró i el de Reagrupament, David Vinyals. Han explicat l'acció de protesta a través del Twitter. Felip Puig ha donat ordres als Mossos perquè no acudeixin a les protestes dels insubmissos mentre Abertis els atura i reté il.legalment, en un acte contra la ciutadania i de complicitat amb qui finança als seus partits neofeixistes al poder. A València EU continua reclamant la gratuitat total i definitiva de l'AP-7.

Núria Castells (Twitter) ha denunciat que l'han retingut il.legalment al peatge del túnel del Cadí per no voler pagar. Al Twitter, explica que ha trucat els mossos i que primer li han dit que tenen ordres 'de dalt' -és a dir el feixista Felip Puig- de no assistir els casos d'insubmissió als peatges, per un nou protocol d'actuació. Al cap d'una hora, han arribat al peatge. Núria ha explicat que s'hagut de posar en contacte amb diputats del Parlament, que s'han mogut per aconseguir l'assitència de la policia al servei de CiU-PP-Abertis.

La Núria, en contacte amb una advocada, li ha dit que no els poden tenir retinguts al peatge. Finalment, els mossos han pres les dades del cotxe i han revisat els papers, 'perquè hi ha hagut un incident', explica la Núria. Sí, un incident que prova un cop més la poca vergonya d'un govern de lladres que ha pujat en un any un 8% les autopistes mentre que a França estan congelades.

Abertis reconeix que hi ha hagut 1.500 insubmissos fins ara i que el número no para de creixer.

Marina Albiol (EUPV): “El PP s’oposa a Les Corts a l’alliberament de l’AP-7”

Alfons López Tena (SI): FELICITATS! L'INSUBMISSIÓ AVANÇA!
Em passen aquesta foto de fa uns moments, del Carles Iturbe, del peatge de Manresa, col·lapsat, ple de mossos. La gent diu #novullpagar. Tots els carrils tallats i els mossos no saben que fer.

Sírius pot confirmar, per declaracions de treballadors d'Abertis, que també a l'AP-7 augmenten el número d'insumissos a l'abús dels peatges de Salvador Alemany, Florentino Pérez, La Caixa y d'altres grans socis del PP-CiU al govern de mentiders neofeixista.

Albiol: “El PP s’oposa a Les Corts a l’alliberament de l’AP-7”


La diputada d'EUPV, Marina Albiol, ha criticat en la Comissió d’Infraestructures el canvi d'opinió del Partit Popular en relació a l'alliberament de l'AP-7, “ara resulta que ja no volen rescatar aquesta autopista, com van defensar Camps i Blasco al 2010, l’únic que ha canviat és que són ells els que governen ara a l’estat, tot una mostra d’hipocresia política”.

La diputada ha recriminat l'oposició del Partit Popular a la proposició no de llei presentada pel seu grup polític que tenia com objectiu l'alliberament de l'AP-7, perquè entra en contradicció amb el que el PP i el Consell han defensat fins ara sobre la situació de l'AP-7, “o diuen que no perquè simplement presenta la iniciativa Esquerra Unida, o la realitat és que el Partit Popular va utilitzar l'AP-7 com a element de confrontació amb els llavors govern socialista de Zapatero”.

La representant d'esquerres ha volgut recordar el total recolzament de l’expresident de la Generalitat Camps a l’alliberament de l'AP-7 a principis de 2010. “On queden les declaracions de Camps, i Blasco, on defensaven a ultrança l'alliberament, no tenen cap credibilitat ni cap criteri, solament són uns oportunistes polítics”, i afegeix, “ara que governa el seu partit a l’estat i no els socialistes ja no volen saber res”.

El PSOE titlla al PP de mentiders amb el vídeo #mentiramasiva

El PSOE ha elaborat un vídeo mostrant la desvergonya mentidera del PP sobre l'anunci de l'increment de l'IVA, anunciat pels neofeixistes aquest divendres tot i les seves campanyes en contra. El secretari d'Organització del PSOE, Óscar López, ha subratllat avui que el PP va arribar al Govern el 2011 igual que va fer al sortir el 2004, "mentint als espanyols", i ha posat com a exemple el fet que prometés que no pujaria l'IVA quan finalment "no quedarà un sol impost que no pugi el PP".

El vídeo recull les declaracions dels dirigents del PP assegurant que mai pujarien l'IVA. Sota el títol #mentiramasiva, la gravació recopila afirmacions com la que va realitzar Mariano Rajoy sobre el llavors president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, en les que deia que anava a pujar "fins l'IVA dels 'xuxes'".

López ha intervingut aquest matí en el 24 congrés de les Joventuts Socialistes d'Espanya (JSE), on ha considerat que mai un govern havia mentit tant en tan poc temps com el que presideix Mariano Rajoy. Un Govern "clarament injust i sense cap sensibilitat social, clarament ineficaç i, sobretot, molt mentider", ha incidit, per afegir a continuació: "Va arribar al Govern de la mateixa manera que va sortir el 2004, mentint als espanyols, mentint i molt".

Excap del Shin Beth: Israel "enganya" sobre l'Iran

L'ex cap del Shin Beth, el servei de seguretat interior israelià, Yuval Diskin, ha acusat al primer ministre, Benjamin Netanyahu, i al ministre de Defensa, Ehud Barak, "d'enganyar" als israelians sobre Iran: "El meu principal problema és que no tinc fe en els actuals líders, aquests que han de conduir-nos en un cas de guerra amb l'Iran o de guerra regional". L'estat il.legal i antisemita d'Israel manté 4.600 presoners palestins, entre ells 180 menors d'edat, uns 1.500 malalts (18 d'ells pateixen càncer i d'altres malalties greus), 45 discapacitats i 124 que porten més de 20 anys en diferents presons israelianes. 2.000 són en vaga de fam des del 17 d'abril.

"Enganyen al país sobre l'assumpte de l'Iran. Afirmen que si Israel actua, Iran no es farà amb la bomba nuclear. És enganyós. Nombrosos experts israelians afirmen que un atac israelià accelerarà la cursa nuclear de l'Iran", va dir Diskin davant un fòrum reduït d'empresaris, intel·lectuals i activistes polítics de la ciutat de Kfar Saba, al nord-est de Tel Aviv. "No crec en un lideratge que pren decisions basades en sentiments messiànics", va afegir.

Des de fa diversos mesos, Israel agita l'amenaça d'atacar les instal.lacions nuclears iranianes. L'Estat hebreu acusa l'Iran de negociar únicament per guanyar temps, encara que Teheran assegura que el seu programa és únicament civil.

Amb una gran reputació en cercles de seguretat per haver frenat els atemptats suïcides palestins als carrers israelianes durant la segona Intifada, Diskin, que va ser cap del servei secret intern israelià entre 2005 i 2011 -un càrrec des del qual va treballar estretament amb tots dos polítics- , és el segon ex alt comandament que alça la seva veu contra un possible atac israelià al programa nuclear iranià.

Al març ho va fer l'excap del servei d'espionatge del Mossad, Meir Dagan, que en una entrevista amb la CBS va advertir que aquest atac tindria conseqüències "devastadores" per a Israel i no posaria fi al programa nuclear iranià.

Diskin també va expressar la seva preocupació sobre el creixent racisme al societat israeliana feia la minoria àrab i els estrangers, i el fet que la societat israeliana sigui "cada vegada més" bel·ligerant". Per això va advertir d'un possible assassinat polític per extremistes jueus com el que el 1995 va esbiaixar la vida del primer ministre Isaac Rabin per negociar amb els palestins.

2.000 presos palestins estan en vaga de fam

Almenys 2.000 palestins retinguts pel règim d'Israel es troben actualment en vaga de fam, segons les estimacions realitzades per les organitzacions palestines a la ciutat de Ramal.la, a Cisjordània.

La vaga de fam, al principi, va ser iniciada pels detinguts de la Jihad Islàmica i el Front Popular per l'Alliberament de Palestina (FPLP), però, la vaga es va estendre després del 17 d'abril, data en què es commemora el dia dels Presoners Palestins.

Els reus tenen com a objectiu atraure l'atenció de l'opinió pública sobre el que denominen: polítiques dualistes de la presó.

Tres palestins, alliberats durant el canvi de presoners, han instal · lat tendes de campanya a la plaça del Rellotge de Ramal·la per mostrar el seu suport als vaguistes, que es neguen a menjar en protesta pels arrestos il·legals i la negació dels seus drets a les presons israelians.

En altres ciutats palestines, es poden veure també tendes de campanya aixecades amb el mateix objectiu.

De moment, el règim sionista de Tel Aviv no s'ha mostrat disposat a negociar amb els vaguistes ni a accedir a les seves exigències.

El ministre palestí per a Assumptes dels Presoners, Issa Qaraqe, va donar a conèixer el mes de març una sèrie de dades que indiquen que hi ha almenys 4.600 presoners palestins, entre ells 180 menors d'edat, uns 1.500 malalts (18 d'ells pateixen càncer i d'altres malalties greus), 45 discapacitats i 124 que porten més de 20 anys en diferents presons israelianes.

Els francesos donen l'esquena al gir ultra de Sarkozy

El canvi de Merkozy a Sarkopen no rendeix de moment el menor fruit pel genocida de Líbia i Síria. Les últimes enquestes per a les presidencials franceses reflecteixen que l'estratègia electoral de Nicolas Sarkozy -recolzar-se en la nazi alemanya i acollir les tesis racistes i feixistes de Marine Le Pen- està resultant un fiasco en tota regla. François Hollande, el candidat socialista, no només aguanta l'estirada sinó que consolida el seu còmode avantatge; els quatre sondejos publicats el dijous i el divendres li donen guanyador el 6 de maig per una diferència d'entre vuit i deu punts, i tres d'ells marquen un descens del capo de la dreta corrupta francesa. Foto: Nicoline Sarkopen.

L'enquesta de BVA dóna un avantatge de nou punts a Hollande, que puja un punt i mig en quatre dies i es col·loca en el 54,5%. El sondeig diari de IFOP de divendres manté intacta la seva avantatge de deu punts, com el de Opinionway, on el socialista puja dos punts des del primer torn. Només CSA registrar (el dia 24) un guany de dos punts de Sarkozy, que així i tot seguiria vuit per sota.

En les presidencials de 2007, els sondejos del 28 d'abril van clavar (mig punt amunt o avall) el resultat final. Aquest cop el transvasament de vots dels perdedors és més complex, perquè Sarkozy necessita captar gairebé tot el suport dels votants del Front Nacional (18% en la primera volta) i del centrista François Bayrou (9,6%). Una mitjana dels sondejos suggereix que el president recolliria avui el 48% dels votants de Le Pen i el 21% dels de Bayrou. Mentre que Hollande rep menys de la dreta (un de cada cinc) però més del centre (un 31%).

Sarkozy confia a remuntar amb el debat televisat de dimecres que ve. La por a la crisi i l'atur (4,3 milions de persones al març) accentuen l'incertesa, i la xifra d'indecisos segueix sent alta (19%). Però si el 2007 tant Sarkozy com el seu rival, Ségolène Royal, eren aspirants sense experiència, avui la dreta nazionalcatòlica del PP europeu es presenta amb el seu passat d'estafes i corrupció a coll i un milió més d'aturats a causa de la seva política suïcida contra les poblacions i de privilegis per als vells oligarques del feixisme europeu.

Tampoc el present dóna moltes esperances als seus: la seva campanya estrident, populista i brutal, dissenyada pel seu assessor Patrick Buisson, paladí de la unió de totes les dretes en un front feixista, ha fracturat a una UMP que encara reuneix molts vells gaullistes que no s'obliden de la França covard i traïdora de Vichy i els coneguts col·laboracionistes nazis -com L'Oréal que va finançar a Sarko- que encara mantenen privilegis, prebendes i pous de podridura sense fons.

Encara que Sarkozy ha imposat la 'omertà' -el silenci de la màfia-, els moderats no oculten la seva desolació davant un gir de rosca que posa a l'orgullós gaullisme als peus d'una nena de casa bona, inútil i mimada com Marine Le Pen, simple hereva d'aquells feixistes covards de Vichy. Només el primer ministre, François Fillon, ha pres tímidament distància d'aquest nova salsa anomenada 'Sarkopen' en declarar que "hi ha idees del Front Nacional que no són compatibles amb els valors de la República".

Marga Sanz (EU): “El PP ha regalat la Sanitat Pública valenciana a les empreses privades”

La coordinadora d’EUPV i síndica en Les Corts ha assenyalat que l’anunci ahir de Císcar, en la roda de premsa del Consell, “està ple d’inconcrecions calculades i estudiades per a ser pronunciades davant l’opinió pública. Tanmateix, el PP no enganya ja a ningú i el que ha fet és deixar obertes totes les portes de la Sanitat Pública Valenciana a les empreses privades per a que aquestes facen un sucós negoci”.

Sanz afirma que les conseqüències d’aquesta privatització “suposa posar els interessos de l’empresa privada per damunt dels interessos dels pacients. Ens preocupa que al final en els hospitals i els centres de salut valencians es primen els criteris econòmics per davant de l’atenció als usuaris. Cal recordar que la gestió privada s’ha demostrat que és un 20% més cara que la pública, perquè entre altres coses, la primera ha de tenir un beneficis empresarials”, critica.

La diputada d’esquerres, qui ahir qualificava la privatització “d’assassinat” de la Sanitat Pública valenciana, ha anunciat que el seu grup parlamentari estudia mesures “per impedir aquesta barbaritat. Les conseqüències seran horribles: empitjorarà l’atenció als pacients, les condicions laborals dels professionals sanitaris, i qüestions com per exemple les actuacions de prevenció de malalties, l’educació per a la salut i la promoció de la salut perillaran, perquè és obvi que aquestes no tenen una rendibilitat econòmica. El PP ha regalat la Sanitat com si fos un article de compra”, critica.

Moscou sota un cel verd

Uns cúmuls de misteriosos núvols verds han omplert el cel a la capital de Rússia, deslligant una tempesta de rumors sobre un possible accident d'origen químic i fins i tot de teories sobre l'arribada de la fi del món. El Ministeri d'Emergències ha fet una crida a la tranquil·litat assegurant que els núvols es componen realment de pol·len de bedoll i no de productes químics d'una fàbrica suposadament incendiada a la regió de Moscou, com assenyalaven alguns.

A algunes persones els comentaris oficials no van aconseguir calmar-los. Els usuaris de Twitter han estat publicant missatges alarmants com ara "Les escoles de Moscou estan tancades a causa d'una explosió! Els nens són enviats a casa", "El cel s'ha tornat completament verd al sud de Moscou" o "Una fàbrica a Kaluga es va destruir!". El telèfon d'emergències va rebre una allau de trucades.

Hi ha qui creu que les autoritats estan ocultant informació al públic: "El pol·len és només una excusa. Pot ser que també es tracti del començament de l'Apocalipsi!", va publicar un 'popular' i tronat blogger rus.

L'estrany fenomen natural va coincidir amb el 26 aniversari de la catàstrofe de Txernòbil

Els biòlegs diuen que els arbres de bedoll van començar a florir, la qual cosa també explicaria per què els moscovites han començat a esternudar. El pol·len de bedoll és un al·lergen fort, raó per la qual les autoritats recomanen a les persones que pateixen de febre del fenc que adoptin les mesures preventives necessàries.

"Aquest pol·len pot romandre en l'aire durant molt de temps, durant unes quatre setmanes", recorda el biòleg Vladímir Murashov. "El vent pot traslladar-lo a una distància de fins a deu quilòmetres de l'arbre", va precisar.

Lavrov acusa als mercenaris de torpedinar el pla de Kofi Annan

El ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov, ha acusat als grups d'insurgència sirians finançats per les monarquies sunnites de torpedinar el cessament el foc vigent des del 12 d'abril gràcies al pla de l'arranjament de Kofi Annan, l'enviat especial de l'ONU i la Lliga Àrab: "L'armistici declarat a partir del pla de Kofi Annan, que va rebre suport en el Consell de Seguretat de l'ONU, no acaba de consolidar-se definitivament. En gran mesura, perquè grups armats de l'oposició s'entesten a fer provocacions: realitzen explosions i atemptats, disparen contra edificis i tropes governamentals", ha constatat Lavrov.

Va afegir que "ho fan per avortar el pla d'Annan, causar la ira justa de la comunitat internacional i d'aquesta manera tractar de provocar una intervenció forana".

Va recordar que una resolució aprovada de forma unànime en el Consell de Seguretat exigeix ​​de totes les parts cessar la violència, i que tots els qui són capaços d'influir en el Govern i en l'oposició haurien exercir aquesta influència per l'arranjament del conflicte que, segons l'estimació de l'ONU, ha causat més de 9.000 víctimes des de març de 2011.

"Treballem bàsicament amb el Govern per persuadir-lo que acati estrictament els compromisos concernents al pla de Kofi Annan. També treballem amb l'oposició però en aquesta influeixen en major grau altres estats, dels que esperem una actitud més responsable cap a les obligacions derivades de la resolució del Consell de Seguretat", va dir en referència als sunnites de Qatar, Arabia Saudí i al règim islamista de Turquia que armen i financien als mercenaris.

També va afirmar que últimament hi ha major comprensió de que serà impossible arreglar la crisi a Síria si es fa cas omís de l'opinió de la Xina i Rússia sobre el particular.