dilluns, 12 de desembre de 2011

IU aprova la nova direcció: Lara, Centella, Nuet, Coscubiela i Llamazares

Izquierda Unida comença la renovació programada després de les eleccions i amb els seus bons resultats, en què han saltat de dos a onze escons amb gairebé 1.700.000 vots. IU -com també es prepara a EUiA per a la pròxima assemblea a principis de 2012- havia de comptar amb noves cares, amb un altre estil d'acord amb l'anàlisi de la situació present, a nivell autonòmic, estatal, europeu i global. I era lògic que Llamazares -que va liderar la coalició des del 2000 i segueix sent diputat al Congrés, aquesta vegada per Astúries- i altres quadres, haurien de cedir el pas, sobretot quan els responsables de les pèrdues anteriors encara romanen al seu lloc. El mateix diputat ja intuïa que veuria rebaixats els seus galons, però no s'ho ha pres molt bé.

Així, la direcció d'IU quedaria de la manera següent: Lara, president i portaveu; l'actual secretari general del PCE, José Luis Centella (PCA), com a portaveu adjunt i coordinador del grup; de segon adjunt, el català Joan Josep Nuet, secretari general del PCC i diputat al congrés per EUiA; de tercer, Joan Coscubiela, el candidat d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), i el quart, Gaspar Llamazares (IA).

L'exportaveu va ser advertit de la decisió pocs minuts abans de l'executiva federal del matí d'avui. Immediatament, tant ell com el seu corrent, Esquerra Oberta (IA), ho van considerar una "humiliació innecessària" i van votar en contra de la proposta, com també ho va fer Diosdado Toledano, representant de la cinquena llista d'IU. La majoria va recolzar la nova estructura del grup i només va preferir no votar Ramon Luque, el coordinador de la campanya del 20-N. Luque va refusar manifestar-se, dins i fora de la reunió. A la tarda, els 11 integrants del grup van ser convocats i la majoria va avalar la iniciativa.

"No accepto humiliacions"


Llamazares va rebutjar l'oferta de Lara. "Cayo em va dir que no confiava en mi. No accepto humiliacions. Seguiré de diputat ras i portaveu dels ciutadans i d'Esquerra Oberta, que ningú m'ho pot impedir", va relatar indignat Públic. Els Gasparó van recolzar la seva posició i adverteixen: "És una proposta excloent en l'intern, prova que ja no els serveix l'obertura i la preservació de la pluralitat. L'han plantejat en termes de vendetta, com si Cayo li volgués passar totes les factures juntes a Gaspar. Com una venjança llargament larvada. És un retrocés brutal. Però és que cap a fora és incomprensible, inaudit, un enorme error polític, una tremenda falta d'intel·ligència, perquè Gaspar ha fet un gran treball en el Congrés i el nostre resultat del 20-N és fruit també d'aquest treball". "En parlarem a IU Oberta, però prenem nota d'aquesta ruptura del consens de la qual Cayo ha estat el capdavanter".

La resta d'IU present, la majoria, afirma no comprendre la reacció dels Gasparó. Es reconeix el "magnífic treball" fet per Llamazares, i es recorda que ha liderat el grup des de 2000: "Fem una aposta per la regeneració, perquè altres perfils, que fins i tot no són d'IU [cas de Joan Coscubiela -d'ICV- o de Chesús Yuste, de Chunta Aragonesista] tinguin la seva veu. Tots han de tenir el seu lloc".

A més, encara queden per repartir les àrees de treball en comissions, on han de "tenir joc" diputats com el jove Alberto Garzón, Ascensió de las Heras i Caritat García, també fora de l'òrgan col·legiat.

Lara, doncs, estarà envoltat en aquesta nova etapa d'un equip jove i ben preparat al Parlament. Una estructura que, segons la direcció, respon a la "necessària coordinació entre el grup i la direcció federal".

Miralles a Ortega: “Les retallades del Govern de CiU són les que afecten al funcionament dels serveis públics i els drets de les persones"

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha retret avui al president Mas que el seu Govern tingui “tanta pressa” per aprovar els pressupostos de 2012 quan “l’any passat s’hi va gronxar”, doncs el pressupostos de 2011 es van aprovar en data 31 de maig. “La vicepresidenta Ortega vol enllestir en un tres i no res la negociació amb els sindicats de la Funció Pública, el Govern de CiU pretén que s’empassin una nova i retallada, més dura encara, però aquest dimecres tindran la resposta al carrer i nosaltres serem al costat dels treballadors i treballadores”, ha sentenciat el màxim dirigent d’EUiA i vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA, que també ha senyalat el “talant excloent” del president del Govern català que no ha comptat amb la coalició roig i verda per negociar els pressupostos.

Miralles també ha respòs amb duresa al la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, que avui ha advertit als representants sindicals dels empleats públics que es mantindran les trobades sempre que les mobilitzacions no afectin ‘el correcte funcionament dels serveis públics ni posin en risc les persones’: “Són vostès amb les seves mesures regressives, amb les seves retallades, els qui estan desmuntant els serveis públics i menyspreant els drets fonamentals de les persones, fins al punt de posar en risc la salut de molts catalans i catalanes”.

Per acabar, el dirigent d’esquerres ha dit que davant la nova retallada a les condicions laborals i salarials dels empleats públics “és necessària la solidaritat del conjunt de la gent treballadora, perquè els interessos són comuns davant la lògica neoliberal dels qui governen Catalunya”.

Les primeres actuacions del PP i la manca de pluralitat

Respecte a l’anunci de la constitució de la mesa del Congrés per part del pròxim president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, Miralles ha declarat que “era d’esperar que el PP actués com ja ens té acostumats: sense respecte a la pluralitat ni a la democràcia i només fent lloc al previsible aliat –en referència a CiU-“. El diputat d’ICV-EUiA al Parlament català ha coincidit amb la valoració del seu company al Congrés, Joan Coscubiela: “Serà la mesa menys plural que hi ha hagut, just en un moment en què la ciutadania reclama al carrer i a les urnes més pluralitat política i acabar amb un bipartidisme que erosiona la democràcia”.

Cayo Lara augura una legislatura "calenteta"

El coordinador federal d'IU, Cayo Lara, ha augurat aquest dilluns una legislatura "calenteta" que arrenca "malament" després que el PP i el PSOE hagin acordat una composició de la Mesa del Congrés que exclou a la tercera formació política en vots -IU, amb 1.680.810-, per donar-la a la cinquena -després UPyD (1.140.242)- CiU, amb només 1.014.263, per compensar el recolzament del PP al govern minoritari d'Artur Mas en les seves polítiques neocons privatitzadores. Joan Coscubiela (ICV-EUiA) ha acusat PP, PSOE i CiU, com "còmplice necessari", de perpetrar un "atac clar al concepte de pluralisme i democràcia".

En roda de premsa al costat dels diputats Joan Coscubiela (ICV-EUiA) i Chesús Yuste (CHA), Lara ha criticat aquest acord sobre la composició de l'òrgan de govern de la cambra baixa -que deixa fora IU, encara que sí inclou a CiU-, que al seu judici suposa que el "bipartidisme" intenta "robar democràcia i transparència a la societat espanyola".

"És curiós que com més democràcia i transparència" demana la societat se li posin "més panys", ha dit Lara, que ha recordat que IU ha estat la tercera força més votada, amb gairebé 1.700.000 sufragis, davant CiU, que va aconseguir "poc més d'un milió" i sí que té lloc a la Mesa, cosa que serà, ha dit, "difícil d'explicar".

"Atac al pluralisme i la democràcia"


Per la seva banda, Joan Coscubiela ha acusat populars i socialistes, amb CiU com "còmplice necessari", de perpetrar un "atac clar al concepte de pluralisme i democràcia".

Crítiques a les quals s'ha unit Chesús Yuste, de la Chunta Aragonesista, que ha recordat que aquest és "el parlament més plural de la història de la democràcia" però tindrà "la taula menys plural" d'aquest període.

ICV-EUiA avisa que Rajoy constituirà la Mesa del Congrés "menys plural de la història"
Herrera retreu Mas no haver-los citat per negociar els pressupostos


El diputat electe d'ICV-EUiA al Congrés, Joan Coscubiela, ha avisat aquest dilluns que la pròxima legislatura comptarà amb la taula de la cambra baixa "menys plural i amb més dèficit democràtic de la història", després dels anuncis sobre la seva constitució fets pel pròxim president del Govern, Mariano Rajoy.

Ho ha considerat després que el popular proposés aquest dilluns al matí a Jesús Posada i Pío García Escudero com a presidents del Congrés i del Senat respectivament, i anunciés el repartiment de càrrecs de les dues cambres, tots ells del PP, PSOE i CiU.

"Just quan els ciutadans han volgut que sigui la taula més plural de la història, tot apunta que serà la que menys ho sigui, és com si PP, PSOE i CiU no haguessin escoltat el missatge de la ciutadania sobre els riscos del bipartidisme", ha alertat en roda de premsa després de la comissió executiva del seu partit.

Per l'ecosocialista, els plans de Rajoy posen en dubte la qualitat democràtica i desvetllen les seves intencions d'agreujar les injustícies socials i econòmiques, que al seu judici materialitzarà a través d'una nova reforma laboral i de destinar els recursos estalviats amb les retallades socials a salvar entitats financeres.

A 24 hores de la constitució del nou Parlament, s'ha mostrat confiat a concretar en els pròxims dies un grup propi "que expressi pluralitat i riquesa al Congrés", en què la seva formació s'ajunti a IU i la CHA.

"Apostem per formar un grup amb aquestes dues formacions en què tinguem el nostre propi perfil i que estigui obert a concentrar el màxim de forces d'esquerres", ha explicat, i ha avançat que el nom de l'agrupació ha de contenir el dels tres partits.

Sarkozy: L'actitud del R.U. mostra l'existència de "dues europes"

La Comissió Europea i el president francès, Nicolás Sarkozy, han suggerit aquest dilluns que el veto del primer ministre britànic, David Cameron, contra l'acord de Brussel·les de la setmana passada, aïlla al seu país de la resta de la Unió Europea, en la línia de el ja apuntat pel viceprimer ministre i soci neoliberal al govern, Nick Clegg. Sarkozy ha considerat que encara que no contempla la sortida del Regne Unit de la UE, que suposaria la seva opinió "un gran empobriment", la seva actitud estableix amb claredat "dues europes".

Sarkozy, en una entrevista publicada per Le Monde, ha assegurat que tant ell com la cancellera alemanya, Angela Merkel, havien intentat que Londres es sumés al compromís del Consell Europeu finalitzat el divendres passat, però no va ser possible i ha quedat així establert que hi ha dues visions de la construcció europea.

"L'una vol més solidaritat entre els seus membres i regulació. L'altra es limita només a la lògica del mercat únic", ha explicat després d'insistir que les demandes britàniques en defensa de la plaça financera de Londres sobre els serveis financers "no eren acceptables "perquè" la crisi ha vingut de la desregulació financera".

"Mai podríem acceptar una volta enrere. Europa ha d'anar cap a més regulació", ha afegit.

Per la seva banda, el comissari d'Afers Econòmics, Olli Rehn, ha lamentat "profundament" que la Gran Bretanya no vulgui unir-se al nou pacte fiscal de la zona euro.

"Ho lamento no només pel bé d'Europa i la seva resposta a la crisi, sinó també per al bé dels ciutadans britànics i la seva perspectiva de futur", ha declarat el comissari d'Afers Econòmics n una conferència de premsa a Brussel·les.

Rehn ha puntualitzat que Brussel·les vol un Regne Unit "fort i constructiu" a Europa i que estigui en el centre d'Europa, no a la perifèria.

"Si aquesta decisió volia evitar que els banquers i les corporacions financeres de la City no siguin regulats, això no passarà. Tots hem d'aprendre lliçons de la crisi que estem vivint i ajudar a resoldre-la i això va també pel sector financer", ha advertit el comissari en referència a l'blondaje a la City londinenca que pretenia Cameron.

El primer ministre britànic compareixerà aquest dilluns davant la Cambra dels Comuns per explicar la seva postura en la cimera europea, que segons els sondejos publicats per diaris del país, compta amb el suport de la majoria dels seus compatriotes.

Defensa del seu paper davant Alemanya


Sarkozy, per la seva banda, s'ha defensat de les crítiques d'haver cedit a les exigències de Merkel, al que ha respost preguntant "què proposen com a estratègia alternativa?" l'eix franc-alemany: "qui pot pensar que França sola hauria fet avançar les seves idees millor? Si no em proposin una altra aliança, però quin".

Per això, ha negat haver capitulat i, en un missatge dirigit a algunes veus de l'oposició d'esquerres al seu país, ha advertit que "els que tracten d'alimentar la germanofobia es desqualifiquen".

Aquestes paraules coincideixen amb les declaracions del que serà el principal rival de Sarkozy per a la seva reelecció en els comicis presidencials de la primavera del 2012, François Hollande, que ha assegurat que renegociarà el tractat signat en considerar insuficient a curt i llarg termini.

En aquest sentit, el president francès ha destacat que l'acord de la setmana passada "crea les condicions de recuperació i de sortida de la crisi".

A més, ha avançat que en quinze dies estarà a punt el contingut jurídic d'aquest acord, però ha puntualitzat que no n'hi ha prou amb la disciplina pressupostària que imposa, i que caldrà discutir amb els socis europeus altres qüestions "crucials" per sostenir el creixement econòmic.

"L'objectiu és arribar a un tractat per al mes de març", ha recordat.

Expectació al CERN davant el possible anunci del "albirament" del bosó de Higgs

Una gran expectació envolta l'anunci que el CERN, l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear, realitzarà aquest dimarts. Tot apunta que es podrien veure els primers senyals del bosó de Higgs. És la partícula més cobejada de la física, essencial per a la comprensió i comprobació de les teories sobre la formació de l'Univers, però mai ha pogut ser 'comprobada' en un experiment, ni cap científic l'ha observat.

Els experiments duts a terme al Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC), a Ginebra, tenien com a objectiu primordial trobar a la diminuta partícula. Les noves dades prometen aclarir la recerca del bosó de Higgs, però no el suficient com per fer una declaració concloent sobre l'existència o no existència de la partícula.

Al CERN han estat treballant en la recerca del bosó de Higgs dos equips, de manera independent, en els experiments ATLAS i CMS. Tots dos presentaran els seus resultats al matí i tot apunta que s'anunciarà el primer "albirament" de la partícula.

No obstant això, el director general del CERN, que va revelar que el seminari donaria informació actualitzada sobre la recerca del Higgs, ha afirmat que no hi haurà cap anunci sobre un descobriment i que els resultats no seran concloents.

Per això hauria d'haver un alt grau de certesa -nivell de 5 sigma- per part dels dos grups de treball. Els resultats no aconseguirien encara aquest grau requerit, per la qual cosa es quedarien en una "observació".

El nombre de desviacions estàndard, o sigmes, és una mesura del improbable que és que un resultat experimental sigui una 'casualitat'.

Segons els científics, caldrà esperar a principis de l'any que ve per començar a treure conclusions sobre les dades obtingudes al CERN.

El bosó va ser descrit teóricament el 1964, pel físic britànic Peter Higgs, com la partícula responsable de donar massa (matèria) a l'energia originada després del Big Bang, fa uns 13.700 milions d'anys, el que hauria fet possible la formació d'estrelles i planetes, i finalment, l'aparició de la vida.

Però fins ara han fallat els esforços realitzats des de la dècada de 1980 per trobar la partícula. Primer en el col·lisionador nord-americà Tevatron i en l'antecessor de l'LHC al CERN, el LEP, on es va intentar recrear les condicions del Big Bang per reproduir la partícula.

Què és el bosó de Higgs?


El bosó de Higgs és una partícula hipotètica de la que l'existència encara no ha pogut ser demostrada empíricament, i que, segons els científics, explicaria perquè unes partícules elementals tenen massa i altres, com els fotons, no la tenen.

La confirmació de l'existència del bosó de Higgs seria un gran descobriment per a la física i confirmaria les teories de l'anomenat Model Estàndard de la física de partícules, que va ser desenvolupat en els anys 60 i que explica les interaccions fonamentals entre les partícules elementals.

Si per contra no es trobés aquesta partícula i es demostrés que no existeix el bosó de Higgs, caldria replantejar-se aquest model i obrir noves vies d'investigació.

El bosó de Higgs és un dels principals objectius del LHC, però no l'únic. Juntament amb aquesta partícula l'LHC també intenta desentranyar els misteris del Big Bang, determinar si hi ha més de tres dimensions en el nostre Univers -es teoritza amb 11- o comprendre les diferències entre matèria i antimatèria.

L'LHC és un accelerador de partícules de 27 quilòmetres de longitud, situat sota la frontera Franco-suïssa (foto). Des de 2009, en el seu interior els científics fan circular partícules a velocitats properes a la llum i col·lisionar entre elles per obtenir dades.

L'USPAC dels Mossos d'esquadra a Felip Puig: "La hipocresia d’un conseller"

Comunicat de Josep Ramon Sanahuja, Delegat del sindicat dels Mossos Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC), després de l'enterrament ahir d'Ernest Magriña Serra, mort mentre perseguia un lladre a Montblanc. El conseller d'Interior, Felip Puig, hi va assistir acompanyat del director general de la Policia de Catalunya, Manel Prat, el comissari del cos de Mossos d'Esquadra, Josep Milán, i el cap de la regió policial de Tarragona, Jaume Giné: Conseller (allò d’honorable NO s’ho mereix), finalment va assistir a l’enterrament del meu company diumenge passat. Alhora, vaig llegir a la premsa com deia que, “en moments així seria al costat de la família i aniria a veure al company ferit”. El que no sé, és si li ha dit justament a aquesta família la realitat de l’assumpte: Li ha dit a la muller del company, la missera assegurança d’accidents que tenim? Li ha dit que, fa 3 anys ja vaig demanar que actualitzessin els imports d’aquesta assegurança perquè s’havia quedat obsoleta i desfasada? (segueix)...

Li ha dit que, com sempre, el departament d’Interior va fer cas omís a la petició?

Li ha dit també que vol eliminar el FAS i que l’any vinent no rebrà la quantia de l’ajut per viduïtat?

Li ha dit als fills, que tampoc rebran l’ajut per orfandat que fins ara s’ha donat als fills dels Mossos morts?

Molt em temo, que no els ha dit res de tot això, i molt em temo, que tampoc vol arreglar cap dels problemes que tenim.

Vaig rebre trucades d’uns companys, que volien que li organitzéssim una xiulada el mateix diumenge, però com comprendrà, li ho farem un altre dia perquè en un enterrament, no era el lloc idoni.

Per la meva part, li tornaré a registrar aquesta mateixa setmana un altre escrit que fa referència a aquesta assegurança. Pot fer el que ha fet fins ara, mirar a un altre costat i no respondre cap escrit.

Josep Ramon Sanahuja | Delegat del sindicat dels Mossos Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC).

Interior concedeix a títol pòstum la Medalla d'Or amb distintiu vermell al mosso d'esquadra mort a Montblanc

El funeral d'Ernest Magriña Serra, de 50 anys, s'ha celebrat aquest diumenge al migdia al tanatori de Reus

El Departament d'Interior ha concedit a títol pòstum la Medalla d'Or amb distintiu vermell, la màxima condecoració al cos de Mossos d'Esquadra, a l'agent mort el passat divendres després de caure per un fals sostre mentre perseguia un lladre a Montblanc (Conca de Barberà).

Urdangarin deixarà de participar als actes oficials de la Casa Reial

L'escàndol en què està implicat Iñaki Urdangarin, que en les properes setmanes serà imputat per la presumpta trama de corrupció vinculada a l'Institut Nóos, ha provocat que el duc de Palma quedi apartat dels actes oficials de la Casa Reial, el que és un gest que fa pensar en un distanciament del Borbó cap el seu gendre i la seva més que probable impùtació davant les proves ja conegudes. La monarquia ha reconegut que el comportament del marit de la infanta Cristina 'no ha estat exemplar', encara que defensen la seva presumpció d'innocència. La Casa del Rei desglossarà properament com gasta l'assignació que rep dels pressupostos públics.

En una trobada amb periodistes celebrada al palau de la Zarzuela, el cap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno, ha declarat que la institució publicarà properament al seu web un desglossament dels seus comptes en capítols i subcapítols, com fan les altres admnistracions públiques. I és que els pressupostos del Govern espanyol inclouen cada any una partida destinada a la Casa Reial (enguany són 8,4 milions d'euros) però mai s'ha sabut com es gastaven.

Spottorno ha afegit que aquestes despeses no es distribueixen com una "barra lliure", si són que són controlades i auditades. Amb tot, no passen pel Tribunal de Comptes.

Euskadi planteja regular el "cultiu, la venda i el consum" de cànnabis el 2012

Euskadi tindrà l'any que ve un projecte de llei d'addiccions que recollirà una regulació del "cultiu, la venda i el consum" de cànnabis. L'avantprojecte de llei està sent elaborat i s'espera que arribi a la Cambra basca en els primers mesos de 2012. L'anunci l'ha realitzat el viceconseller de Sanitat, Jesús María Fernández, aquest matí durant una roda de premsa a Vitòria per presentar el sisè pla d'addiccions.

"És millor ordenar que prohibir", ha assenyalat el viceconseller, que aposta per regularitzar pràctiques "ja consolidades". "Ja hi ha un marc normatiu", ha abundat el conseller, Rafael Bengoa, que ha advocat per un consum de cànnabis de forma responsable i autoregulada, amb tota la informació sobre les conseqüències, després d'incidir que "no volem ser prohibicionistes". Encara que no s'ha decidit encara el detall d'aquesta nova regulació, ja s'estan realitzant estudis "tècnics i jurídics" per tirar endavant el text.

El consum i la tinença de cànnabis estan recollits en el Codi Penal i la Llei de Seguretat Ciutadana. Portaveus oficials del Departament basc de Sanitat matisen que la nova regulació pretén obrir un debat amb les associacions a favor d'aquest consum i "plasmar els seus drets".

Fernández també ha assegurat que en el pla del consum de tabac hi ha àmbits en què "caldrà legislar més endavant". En concret, s'ha referit a fumar en espais tancats amb menors o espais esportius a l'aire lliure. En definitiva, Sanitat aposta per reprendre la proposta que el Govern basc va realitzar per a la llei antitabac actual -que al gener compleix un any en vigor-. La norma va perdre duresa durant el seu tràmit parlamentari i van quedar en el camí punts com la prohibició de fumar al cotxe amb menors dins. De moment, Sanitat aposta, a través del sisè pla d'addiccions, per sensibilitzar la societat perquè siguin els fumadors els que evitin motu proprio aquestes pràctiques nocives.

El pla, que s'aprovarà demà al Consell de Govern, recull també accions per prevenir i tractar la ludopatia-afecta el 2% de la població basca-i les addiccions a les noves tecnologies. Després d'exalçar els bons resultats que està tenint la llei antitabac a Euskadi, Bengoa ha posat l'accent en els "alcohòlics joves". "Aquí encara estem endarrerits".

Gemma Montull segueix a Millet i el seu pare negant-ho tot sense explicacions

L'exdirectora financera del Palau de la Música i filla de Jordi Montull, Gemma Montull (a la foto avui), ha negat aquest matí davant del jutge haver ocultat un frau fiscal de 700.000 euros comès pel seu pare i per Fèlix Millet i pel qual ella també està imputada. Montull, segons els seus advocats, ha atribuït les devolucions d'IVA improcedents a "errors" que "es podrien haver comès d'una forma raonablement entenedora" en un marc fiscal complex i canviant. D'altra banda, Gemma Montull no ha pogut donar explicacions sobre les factures amb què Millet i el seu pare carregaven al Palau obres privades perquè, ha al·legat, desconeix per ara quines són.

"Qualsevol de nosaltres com a contribuents tenim a vegades inspeccions, a vegades hi ha quantitats que no quadren, i en un impost tan difícil com el de fundacions encara és més possible que això passi". Així ha defensat José Ignacio Gallego la seva client Gemma Montull de la imputació d'haver encobert un frau a Hisenda perpetrat pel seu pare i per Fèlix Millet quan estaven al capdavant del Palau de la Música Catalana.

El jutge acusa Millet, Montull pare i Montull filla, així com el seu assessor fiscal, Edmundo Quintana, d'haver estafat més de mig milió d'euros a l'erari públic reclamant devolucions d'IVA que ja havien cobrat entre el 2005 i el 2007.

Ho van fer després que els tribunals europeus obliguessin a canviar les normes fiscals de l'Estat, que fins aleshores establien que les fundacions subvencionades no es podien desgravar el 100% de l'IVA. Per això Hisenda va haver de retornar diners.

Es tractava, ha al·legat Gallego, "d'una situació en què d'una forma raonablement entenedora es podrien haver comès errors". I ha destacat que el Palau va patir aquest context fiscal canviant, que ha titllat "d'anòmal", com també ho va fer "qualsevol altra fundació". "Podem parlar del Liceu", ha posat com a exemple el lletrat.

Per tant, la filla de Montull ha reiterat davant del jutge que investiga aquest cas que ella no sabia res i que es tractà d'un error, com en el seu dia ja van declarar el seu pare i Fèlix Millet. "La senyora Montull mai va ocultar res, va posar a disposició de tots els professionals persones externes tota la informació que tenia i la seva intenció mai ha estat ocultar", ha declarat l'advocat de l'exdirectora financera del Palau en sortir de la vista.

"Ella ha gestionat tota la informació que tenia" i que va posar en coneixement dels professionals que l'ajudaven, ha afegit Gallego, que ha evitat donar detalls, però, de les preguntes que la jutgessa ha fet a Gemma Montull sobre Edmundo Quintana, que assessorava fiscalment Millet i Montull i que ara és el quart imputat en aquest cas.

Gallego també ha matisat que ningú es podia embutxacar els diners que Hisenda retornava perquè aquests no arribaven al Palau en metàl·lic, sinó que l'erari deduïa les quantitats que havia de retornar d'altres taxes.

Al més de mig milió d'euros que el jutge sospita que es van defraudar per aquesta via se sumen els més de 100.000 que el magistrat creu que Millet i Montull van robar a l'erari públic tot fent passar per factures del Palau uns cobraments que realment eren d'obres que es feien a les seves cases privades.

"No es coneix encara de quines factures es tracta", ha al·legat l'advocat Gallego aquest matí per explicar perquè la seva client no ha pogut donar explicacions sobre aquest extrem. "Quan ens diguin quines són donarem les explicacions que tinguem per pertinents", ha afegit.

La patronal vol contractes sense indemnització per acomiadament

Joan Rosell, el president de la CEOE, defensa que això faria perdre la por a contractar. Els empresaris insisteixen a rebaixar els drets dels treballadors. Un dels primers objectius que té Rajoy com a president espanyol és tirar endavant una nova reforma laboral. Rajoy ha deixat clar, tant a la patronal CEOE com als sindicats, que la normativa tirarà endavant, amb independència de si ells són capaços o no de posar-se d'acord.

Ara mateix aquesta possibilitat sembla improbable tenint en compte les propostes de la patronal. El president de la CEOE, el català Joan Rosell, defensa la creació d'un nou tipus de contacte sense indemnització per al treballador en cas de ser acomiadat durant el primer any de feina.

Rosell apunta que "els empresaris tenen pànic a contractar. Pensen que si cau la demanda, potser tindran problemes per prescindir d'un treballador que han contractat. Hi hauria d'haver un contracte indefinit amb indemnitzacions establerta d'entrada. Per exemple a França en el primer any no hi ha cost d'acomiadament i a partir de llavors s'adapta al sistema. A la Gran Bretanya són dos anys".

La mesura, que rebaixaria encara més els pocs drets dels treballadors, difícilment serà acceptada pels sindicats, però és evident que Rajoy té més en compte l'opinió dels empresaris que la dels treballadors a l'hora de tirar endavant la reforma laboral. Amb la llei actual, un treballador indefinit acomiadat després del primer any de contracte cobraria una indemnització de 20 dies de sou en cas de causa justificada, mentre que la xifra s'eleva als 45 dies si l'acomiadament és injustificat.

La patronal també vol un nou contracte entre els becaris i els aprenents que implicaria salaris d'entre 450 i 600 euros mensuals, a banda de defensar que els nous treballadors indefinits vegin rebaixada la seva indemnització si són acomiadats a 20 dies per any en cas que l'acabament de la relació laboral sigui injustificada i de 12 si està justificada.

El PP no crearà ocupació

El secretari d'Economia i Treball del PP, Álvaro Nadal, ha reconegut avui dilluns que el seu partit no serà capaç de crear ocupació el proper 2012. Amb aquest reconeixement a la realitat es desmonta per si sol un dels grans eixos de la campanya electoral del PP, que era reduir el nombre d'aturats. A més a més, Nadal ha reconegut que no sap encara si pujaran l'IVA ja que tot i que això augmentaria la recaudació, també genereria "menor creixement, més problemes econòmics i més atur".

Aràbia Saudita desenvolupa armament nuclear

El Príncep Turki Al Faisal va llançar una indirecta en aquest sentit en una reunió celebrada a Riad per gestionar els assumptes de la seguretat dels països del Golf Pèrsic. No obstant això, en cas d'executar aquest projecte, el país podria topar-se amb dificultats de caràcter organitzatiu i tecnològic, a més de polític. "Ni els nostres esforços, ni els esforços del món sencer són suficients per persuadir a Israel i l'Iran a renunciar a les armes de destrucció massiva. Per tant, el nostre deure davant la nació és considerar totes les possibilitats, inclosa la possessió d'aquest tipus d'armes", va manifestar Turki Al Faisal (foto).

Una figura de pes

El Príncep Turki Al Faisal és una de les figures de la política internacional a les que se sol fer molt cas. Aquest home de 66 anys, vuitè i últim fill del Rei Fahd, tercer fill del fundador de la dinastia, al llarg dels anys tenia accés als secrets més ben guardats del seu país. Després d'ocupar el lloc de ambaixador al Regne Unit i als Estats Units, va presentar la dimissió per no coincidir en diverses opinions amb el Rei Abdul·là.

La seva trajectòria l'ha convertit en un dels mediadors més influents de la política mesoriental. Al llarg de gairebé 25 anys era director del Servei d'Intel·ligència de l'Aràbia Saudita, un dels més potents del món islàmic i va deixar el seu càrrec deu dies abans de l'atemptat de l'11-S.

No sembla ser una simple coincidència, ja que precisament al Príncep Turki se li solia nomenar entre els principals patrocinadors de la xarxa terrorista Al-Qaida. Mai hi ha hagut proves directes de la seva implicació en el finançament de les activitats extremistes islàmiques, però, les proves indirectes són massa nombroses perquè es passin per alt. I només després que Turki Al Faisal deixés el seu lloc, els emissaris saudites han cessat les activitats de reclutament a Rússia, al Caucas del Nord i a la regió del Volga.

De manera que és una persona important i el seu missatge cal prendre-s'ho seriosament. I, a més, no és la primera vegada que el Príncep Turki parla de les ambicions nuclears de Riad. L'anterior esment d'aquest tema, l'estiu de 2011, es va fer en una situació menys oficial, durant la reunió del Príncep amb els militars de l'OTAN: "No podem viure en una situació en la que l'Iran disposi d'armament nuclear i nosaltres no. Si l'Iran arriba a crear bomba atòmica, serà inadmissible i haurem de fer el mateix", va explicar una font pròxima a Turki Al Faisal, comentant la seva postura.

D'acord amb les tradicions de la diplomàcia oriental, aquesta insistent repetició de la mateixa idea s'ha de considerar com una petició d'auxili: Aràbia Saudita no sembla sentir-se segura i exigeix ​​a Washington que li presti atenció. No deixa de ser rellevant el fet que precisament Turki Al Faisal, que fa de pont entre els països occidentals i la dinastia regnant saudita, anunciés la possible posada en marxa del programa nuclear al seu país.

Potència sustentada amb l'or negre

No obstant això, el rerefons polític de la declaració de Turki Al Faisal no és recolzada pels factors de caràcter tècnic-militar.

D'una banda, Aràbia Saudita té míssils balístics per hipotètiques càrregues nuclears: el 1987, Riad va adquirir a la Xina entre 36 i 60 míssils DF-3A (CSS-2) amb un abast de més de 3.000 km (en versió lleuger, fins a 4.000 km).

No obstant això, Aràbia Saudita difícilment podria crear i fabricar armes nuclears ja que els experts assenyalen la baixa eficiència del complex militar del país i "l'estat de relaxació" característic dels representants de l'elit política que neden en l'abundància gràcies als beneficis derivats de la venda del petroli.

Betlem assetjada per noves ocupacions de l'exèrcit sionista

Els sionistes continuen dinamitant el fals 'procés de pau' amb Palestina mitjançant la construcció de nous assentaments en territoris ocupats il·legalment, al mateix temps que els seus mitjans "lamenten" cínicament que els palestins es neguin a representar una altra tragicomèdia amb Obama i Netanyahu asseguts enganyant de nou a l'ANP en un altre simulacre de negociacions. El Ministeri sionista de Guerra, responsable de qualsevol activitat dels seus mercenaris en els territoris palestins ocupats, ha aprovat l'ampliació d'un dels assentaments en el districte de Betlem.

No serveixen de res les declaracions que l'Oficina del Coordinador Especial de l'ONU per al procés de Pau al Pròxim Orient (UNSCO) ha llançat en repetides ocasions, advertint que és molt complicat parlar de pau en un context de "ocupació prolongada".

En aquesta ocasió, es tracta d'un nou barri a la colònia de Efrat, al sud-oest de Jerusalem, que inclourà habitatges per unes quaranta famílies i una granja, informa avui el diari Haaretz. "Una vegada completat, l'assentament jueu al nord del bloc de Gush Etzion haurà assolit els límits dels suburbis del sud de Betlem", denuncia el rotatiu progressista.

"Amb vista a la futura ampliació de Efrat"


El pla de construcció va ser aprovat pel ministre de Defensa, Ehud Barak-el genocida de Gaza-, i ha estat tret a concurs per a la seva immediata construcció. "La seva construcció (fora dels que fins ara són els límits de l'assentament) ha estat planificada per conservar el territori amb vista a la futura ampliació de Efrat", assegura a més el diari.

La colònia, que forma part d'un bloc que els sionistes planegen annexionar-se obviant la il·legalitat, està situat sobre uns turons a l'est de la carretera 60, la principal via de circulació que creua el que li resta a Palestina de Cisjordània de nord a sud, per la qual cosa actuarà com fortí repressiu antipalestino. La nova ocupació estarà només a uns centenars de metres del camp de refugiats de Dahaishe i de la localitat d'Al Jader, suburbi de Betlem, on els sionistes realitzen progroms, assassinats i robatoris de terra impune i constantment.

Oposició internacional i Palestina


El pla original -de fa més d'una dècada- preveu la creació d'uns 500 habitatges, però va ser ajornat per pressions diplomàtiques internacionals i l'oposició dels palestins. Les colònies il·legals d'invasors sionistes són un dels principals esculls en el paralitzat i teatral "procés de pau" amb Palestina, i de fet la raó per la qual les negociacions es van estancar fa quinze mesos.

El president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbàs, es va retirar llavors de les converses quan el primer ministre sionista, Benjamin Netanyahu, no va renovar una moratòria de deu mesos que havia congelat de forma parcial la construcció en territori ocupat des de 1967.

El mes passat el govern invasor va aprovar la construcció de 2.000 habitatges en diferents assentaments a Cisjordània en resposta a l'admissió de Palestina com estat membre de la UNESCO i entre ells 277 en una altra ubicació de la colònia de Efrat. En aquest últim cas els habitatges estaven dins del perímetre de la colònia il·legal, a diferència de les quaranta que amplien de facto la seva jurisdicció a compte de noves terres robades a Palestina.

Policia xinesa deté més de 90.000 persones per activitats il·legals

La policia xinesa havia investigat més de 132.000 casos i havia detingut més de 90.000 sospitosos fins al novembre en una campanya nacional contra una sèrie de delictes relacionats, principalment, amb la seguretat dels aliments i de medicaments. La campanya d'alt perfil, llançada el 22 d'agost pel Ministeri de Seguretat Pública, té l'objectiu d'eliminar els productors i venedors d'aliments il·legals, les fàbriques que produeixen articles falsos i mercats on s'expenen productes robats, la pornografia, jocs d'atzar i tràfic de drogues.

El ministeri va resumir en un comunicat emès avui el "progrés preliminar" de la campanya i va dir que 28.000 llocs usats per a activitats il·legals van ser tancats durant els 100 primers dies.

Els resultats de les operacions contra la manufactura i venda de clenbuterol, un medicament il·legal per cremar greix que s'usa il·legalment com un additiu en els aliments dels porcs, i el "oli de claveguera" o oli de cuinar reprocessat que es produeix il·legalment usant oli rebutjat per restaurants, van ser destacats pel ministeri.

També va subratllar els intents dels oficials de policia per rebre informació del públic, el qual ha proporcionat més de 100.000 informes a través de trucades telefòniques, correu electrònic i microblogs. El ministeri no va especificar la data de terme de la campanya en el seu comunicat, però va prometre establir "mecanismes permanents" per resoldre aquests problemes.

Palestina rebutja seure a fer teatre amb els feixistes ianquis i sionistes

L'estat criminal i il·legal nazisionista aprofundeix en la seva hipocresia. Després de 60 anys d'atemptats als drets humans i de burles a les negociacions amb les autoritats palestines, els sionistes es "lamenten" que els palestins rebutgin una altra ronda teatral amb els hipòcrites i mentiders perquè Obama i els seus feixistes es facin una altra foto, mentre cada dia es produeixen nous bombardejos i assassinats de civils entre els palestins i robatoris de terres i propietats.

Les últimes converses de pau entre palestins i israelians es van reprendre el setembre de 2010 sota l'auspici dels Estats Units. No obstant això, es van trencar aquest mateix mes davant la negativa de Tel Aviv a prorrogar la moratòria sobre la construcció d'assentaments il·legals de lladres i invasors hebreus a Cisjordània i Jerusalem.

Des de llavors, i feixisme ianqui-sionista ha redoblat els seus esforços per establir una altra vegada en la taula a assassins sionistes i palestins, cosa que ha estat impossible per la continuïtat de la política de construcció d'assentaments il·legals i robatoris de terres als propietaris palestins per part del Govern genocida i criminal de Netanyahu.

Mercenaris del règim sionista van reprimir el diumenge una manifestació organitzada pels palestins a Cisjordània, en protesta per les escomeses israelians contra els territoris ocupats.

Els palestins van celebrar una manifestació al poble cisjordana de Nabi Saleh, després del funeral d'un manifestant palestí mort el divendres en una protesta local, va informar Press TV. Mustafa Tamimi, de 28 anys, va morir per les ferides sofertes després de ser abatut per una granada de gas lacrimogen disparada per un mercenari sionista durant una protesta realitzada el divendres passat.

Les tropes invasores van disparar pots que emeten fum acre, directament als manifestants, causant les lesions greus que van conduir a la mort a Tamimi.

Els manifestants a Nabi Saleh condemnaren la mort de Tamimi i van demanar l'ensorrament del mur de separació que el règim d'apartheid va construir a Cisjordània, raó per la qual va ser assassinat el jove palestí.

La Cort Internacional de Justícia de l'Haia ha qualificat el mur sionista com una altre mesura il·legal del règim racista.

Les manifestacions contra les accions il·legals dels sionistes, com l'expansió dels assentaments jueus i la construcció del mur de separació continuen de forma diària en el territori ocupat de Cisjordània.

Francisco Camps, al jutjat pels vestits

L'ex-president de la Generalitat Francisco Camps ja ha entrat al Tribunal Superior de Justícia (TSJ) en la primera jornada del judici contra ell i també contra l'ex-secretari general del PP valencià, Ricardo Costa. Camps ha arribat al Palau de la Justícia a les 9.20, tres quarts d'hora abans de la constitució del jurat popular que el jutjarà per un delicte de suborn passiu. Ha arribat amb un BMW blanc acompanyat pel seu advocat, Javier Boix. Ha estat rebut per desenes de ciutadans que l'han escridassat i que clamaven lemes contra la corrupció.

Membres i simpatitzants del Col·lectiu contra la Corrupció, abillats amb vestits que emulaven els de Camps i màscares d'Anonymous, s'han concentrat a la porta del jutjat amb crits de 'Adeú, president, adéu', per a exigir 'una sanció exemplar' que serveixi de 'toc d'atenció a tots els qui s'aprofiten de la política per a enriquir-se'.

També l'esperaven alguns diputats del PP valencià per donar-li suport: l'ex-consellera de Cultura, Trini Miró; l'ex-conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora; la directora de l'IVAM, Consuelo Císcar; i María José García Herrero. A les preguntes dels periodistes, Camps s'ha limitat de dir que no estava nerviós. Vint minuts més tard ha arribat al jutjat l'ex-secretari general del PP valencià, Ricardo Costa, més discretament.

Tots dos declararan una vegada constituït el jurat, però sense les escenes de suport del PP als acusats del mes de maig de l'any passat, quan Camps va arribar al jutjat acompanyat pels tres vice-presidents del seu govern (Juan Cotino, Vicent Rambla i Gerardo Camps), a més de la batllessa Rita Barberà.

I és que avui, la plana major del PP, inclòs el president Fabra, és convocada per Mariano Rajoy a Madrid a la mateixa hora del judici, en una reunió de la junta directiva del PP espanyol.

El partit, doncs, ha mirat de marcar distàncies respecte a l'ex-president, amb una convocatòria de Rajoy gens casual. L'únic representant del PP que s'especula que pot acompanyar-lo al judici és el president de les Corts, Juan Cotino, que manté una relació personal amb l'ex-president -a part de ser directament implicat en altres casos de corrupció-. Cotino hi acudiria, això sí, a títol personal i no com a representant ni del partit ni de la institució. Quant a la batllessa Rita Barberà, s'espera que acudeixi a la cita a Madrid, en un gest de concòrdia amb Rajoy.

Els qui sí que rebran Camps i Costa a la porta del Palau de Justícia són els membres i simpatitzants del Col·lectiu contra la Corrupció, que hi han convocat una concentració per a exigir 'una sanció exemplar' que serveixi de 'toc d'atenció a tots els qui s'aprofiten de la política per a enriquir-se'.

Al jutjat també hi haurà quasi un centenar de periodistes i fotògrafs de fins a cinquanta mitjans de comunicació, acreditats per seguir la compareixença malgrat la queixa dels dos encausats, desestimada pel TSJ, per mirar de modificar la cobertura informativa del judici.

Camps i Costa seran jutjats per l'anomenat 'cas dels vestits' per un presumpte delicte de suborn passiu impropi, acusats d'haver rebut regals d'empreses de la trama Gürtel a València (interlocutòria, en pdf). La fiscalia anticorrupció demana per a tots dos una multa de 41.250 euros, mentre que el PSPV, que exerceix l'acusació popular, eleva la petició fins a tres anys de presó i vuit d'inhabilitació.

En aquesta causa ja han estat condemnats dos acusats més, l'ex-vice-president de la Generalitat, Víctor Campos, i el que fou cap de protocol de la Diputació de València, Rafael Betoret, que van mostrar la conformitat amb els fets que se'ls imputava i van acceptar pagar una multa de 9.600 euros poc abans de la dimissió de Camps com a president del Consell.

En la interlocutòria figura que entre 2005 i 2008 es van adjudicar nombrosos contractes públics a empreses de la trama 'Gürtel'. També queda constància que Álvaro Pérez, 'el Bigotis', considerat el cap de la branca valenciana de 'Gürtel', disposava d'un compte corrent obert a les botigues Milano i Forever Young, de Madrid, des d'on va pagar algunes peces de vestir als acusats.

Segons l'acusació, Francisco Camps hauria rebut una dotzena de vestits, cinc jaquetes i cinc parells de sabates per un import total de 14.14.021,50 euros. Ricardo Costa, per la seva banda, hauria rebut quatre vestits i sis pantalons, per un import de 7.325 euros. A la interlocutòria també consta que els acusats sabien en tot moment qui havia fet els encàrrecs.

El calendari del judici

En total, declararan en aquest judici més d'un centenar de testimonis i pèrits al llarg de tota la setmana. La previsió és que dilluns, una vegada constituït el jurat, comenci la vista oral amb les declaracions dels acusats: Francisco Camps i Ricardo Costa. A partir de dimarts ho faran els testimonis, encapçalats per Rafael Betoret, ex-cap de gabinet de la Conselleria de Turisme, i Víctor Campos, ex-vice-president de la Generalitat, ambdós ja condemnats per haver-se declarat culpables.

Després declararan els caps de la trama 'Gürtel': Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez. També ho farà el sastre José Tomás, a petició de la fiscalia i l'acusació. Si es compleix el calendari, els pèrits, la majoria dels quals són funcionaris de l'Agència Tributària i policies, declararan el dia 19. Aleshores el judici entrarà en la fase documental i de redacció de les conclusions, abans de ser vist per a sentència.

Mobilització el 14-D en defensa dels serveis públics

El sector de Salut d’EUiA se suma a la mobilització convocada el 14-D pels sindicats en defensa de les condicions laborals i socials dels empleats públics i dels serveis públics de qualitat. Hi ha concentracions previstes a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

El passat 30 de novembre, el Govern de la Generalitat de Catalunya va proposar als representants dels treballadors i treballadores de la Funció Pública:

Eliminar vacants ocupades per personal interí
No convocar noves oposicions el 2012
Modificació i reducció del complement específic
Reduir les pagues extres de juny i desembre
Eliminar drets en relació amb la reducció de jornada per cura de fills
Suprimir el fons d’acció social

Aquestes mesures, proposades amb l’excusa de "l’inevitable” ajust pressupostari, són una agressió a les condicions laborals i socials dels empleats públics i a la prestació directa de serveis essencials com salut, educació i atenció social.

Poden treure més recursos econòmics amb la recuperació de l’impost de successions i la no anul·lació de l’impost del patrimoni, amb una fiscalitat on les rendes del capital tributin molt més que les rendes del treball, perseguint el frau fiscal.

El pressupost de Salut d’enguany s’ha reduït un 14,2%


S’han tancat centres d’atenció primària, plantes d’hospitals, quiròfans, serveis d’atenció continuada d’urgències, amb el consegüent augment de les llistes d’espera i la precarització de l’atenció.

Ens anuncien noves mesures de copagament per recepta farmacèutica i la fragmentació de l’empresa pública ICS.

La mala gestió del 061 és un nou episodi de degradació de la qualitat assistencial sanitària a Catalunya que s’afegeix als ja produïts durant el 2011.

La política de retallades que està duent a terme el Govern de la Generalitat té com a objectiu afeblir, privatitzar i convertir en negoci privat allò que és un dret de ciutadania i un servei públic.

Perquè defensem el sistema públic de salut universal, equitatiu, solidari i uns serveis públics de qualitat, EUiA cridem a participar en la concentració convocada pels sindicats el proper dimecres, 14 de desembre, que a Barcelona tindrà lloc a les 17.30 hores a la Plaça Sant Jaume.

Sector Salut EUiA

IU: "El tractat anunciat a Brussel·les suposa una sortida falsa per la crisi de l'euro i el deute"

El secretari d'Economia i Treball d'IU adverteix que "estem davant d'una figura jurídica de segona categoria com a conseqüència de l'oposició del Regne Unit", i avança que "des d'Esquerra Unida exigirem que aquest acord sigui adequadament discutit al Congrés, mentre que els nostres òrgans de direcció prendran una posició exacta en es conegui el text concret i el Govern expliqui les seves implicacions per a la nostra economia". A la foto (del GUE/NGL/PEE) el Parlament Europeu.

El secretari federal d'Economia i Treball d'Esquerra Unida, José Antonio García Rubio, ha qualificat de "sortida falsa a la crisi de l'euro i del deute" l'acord de 23 membres de la Unió Europea (UE) anunciat ahir divendres a Brussel·les ( tres dels països restants faran consultes per a la seva signatura, mentre el Regne Unit s'ha oposat).

Per a García Rubio, "estem davant l'obstinació dels sectors econòmics i polítics dominants a la Unió Europea per consumar una fugida cap endavant, que no té en compte la naturalesa veritable de la crisi, més relacionada amb la desocupació que amb el deute públic. Decisions com aquesta condueixen directament a la recessió i, per tant, a més atur, més crisi i més patiment".

"El directori de facto de la UE, constituït per Merkel i Sarkozy-valoració, ha acabat per imposar els seus objectius. La seva proposta és una autèntica punyalada a la construcció d'una Europa democràtica i progressista, així com als interessos dels pobles d'Europa, especialment els dels seus treballadors".

El dirigent federal d'IU constata que "l'anomenada disciplina pressupostària que s'acorda suposa només la cobertura dels interessos del gran capital financer. Es diu disciplina on es practiquen retalls, austeritat, desmuntatge de l'anomenat Estat del benestar i retrocés en els drets dels treballadors. Es renuncia a combatre el dèficit mitjançant una major justícia fiscal i l'estímul de l'economia".

Per a García Rubio, "segons els continguts que s'han volgut filtrar sobre aquesta trobada, l'intent de fixar una 'regla d'or' que redueixi el dèficit al 0,5% del PIB i el que s'estableixi l'automatisme en les sancions per als països que incompleixin aquest objectiu són una mostra del deliri fonamentalista de la Sra Merkel".

"A més, mesures d'aquesta naturalesa ha els autèntics interessos de la cancellera alemanya, sobretot quan es rebutja la possibilitat que el BCE emeti deute públic i, fins i tot, es busca l'FMI com a intermediari per ajudar els Estats de l'eurozona amb dificultats . Com diu el seu himne nacional: 'Alemanya per sobre de tot'", adverteix el responsable econòmic d'IU.

José Antonio García Rubio subratlla que "a partir de la solució escollida estem davant d'una figura jurídica de segona categoria com a conseqüència de l'oposició del Regne Unit. Els canvis es faran mitjançant un mer tractat entre els països membres que vulguin signar-lo. El paper de les institucions europees -inclòs el Parlament Europeu- serà secundari en no tractar-se d'un Tractat de la Unió".

"Des d'Esquerra Unida-avança-exigirem que aquest acord sigui adequadament discutit al Congrés dels Diputats. Els òrgans de direcció d'IU prendran una posició exacta en es conegui el text concret i el Govern expliqui les seves implicacions per a la nostra economia".

La misèria dispara l'índex de suïcidis: Espanya puja un 25%

La crisi econòmica no només genera atur, números vermells i desnonaments, sinó que també dispara la taxa de suïcidis. La conseqüència més tràgica de la penúria econòmica a l'occident capitalista no s'explica als titulars dels neocons: Espanya, amb gairebé cinc milions d'aturats i més de 30.000 famílies desnonades per execucions hipotecàries, ha incrementat en un 25% el nombre de suïcidis.

Segons els metges, més del 90% dels que es suïciden pateix una patologia psiquiàtrica, sent la més freqüent la depressió. Per tant, han augmentat de forma significativa les consultes en els departaments d'urgències psiquiàtriques per part de persones que acudeixen a elles després intents de suïcidi, amb síndrome d'ansietat i símptomes de dependència de l'alcohol i de les drogues.

Aquest tipus de patologies, segons afirmen els metges, també afecten a la unitat familiar, ja que únicament una desena part d'aquestes persones té una parella estable i un percentatge molt elevat es troba aïllat socialment.

Un dels casos més impactants de suïcidat a causa de la crisi el va protagonitzar una dona als EUA, que va disparar als seus dos fills abans de suïcidar-se en una oficina estatal d'assistència social.

Rachelle Grimmer, de 38 anys, va prendre aquesta dràstica decisió després que les autoritats li neguessin cupons d'aliments durant mesos, ja que no va lliurar suficient informació. Per rebre ajuda del Govern per a la compra d'aliments es requereixen documents que provin la seva informació, que avalin la seva situació professional i la seva residència. També han d'emplenar un full de 18 pàgines.

A la sèrie de tràgiques morts relacionades amb la crisi econòmica s'uneix la recent defunció del famós banquer i inversor Russel Armstrong. El capitalista no va aguantar la fallida del seu negoci i es va penjar a casa seva a Los Angeles.
els EUA van registrar un lleuger descens en la taxa d'atur, actualment situat en el 8,6%, el nombre de persones que viu en condicions de pobresa ha arribat a la xifra rècord de 49 milions, el que incidirà augmentant l'índex de suïcidis.

Segons les estadístiques, des de l'inici de la recessió la taxa de suïcidis va augmentar més d'un 20%, registrant-se els pitjors índexs a Grècia, la més afectada per la crisi financés global.

La recessió vesteix a Grècia de vel negre


Abans de la recessió, Grècia tenia una de les taxes de suïcidi més baixes d'Europa. No obstant això, després de la desaparició de centenars de milers d'empreses i després de les retallades salarials i la pujada de l'atur, el país hel·lè s'ha convertit en l'exemple més xocant de com la recessió pica psicològicament. En comparació amb l'índex de suïcidis de 2010, aquest any va augmentar en un 40% el nombre de persones que va decidir suïcidar-se.

"Tenim problemes d'ansietat, angoixa i depressió relacionats amb l'atur", va declarar Vam Dimellis, un psicòleg responsable d'un programa de teràpia per als afectats per la crisi. "Tenim problemes especials amb pares de família, ja que l'home perd molta autoestima si perd la feina", ha afegit el metge.

Després de romandre un any en atur, l'empresari Apóstolos Polyzonis es va calar foc davant d'una oficina bancària, després que l'entitat es negués a renegociar el seu deute. Polyzonis -que només va patir cremades superficials- va explicar que se sentia deprimit en no poder seguir pagant els estudis universitaris de la seva filla.

Pitjor sort va córrer l'amo d'una agència publicitària, Michael Kriadis, que es va tirar per la finestra de la seva oficina després d'acumular deutes per més de 400.000 euros. Mentre el comerciant Vaggelis Paterakis es disparar un tret amb una escopeta després de suspendre pagaments per valor de 800.000 euros.

Molts experts opinen que la manera més eficaç d'eradicar els suïcidis és adoptar polítiques actives per ajudar a la gent a trobar feina. "A Espanya en els 80 es va produir una alça significativa de suïcidis quan va pujar l'atur, però a Suècia en els 90 un augment molt fort de la desocupació no va impactar sobre els suïcidis ja que l'Estat els va ajudar", va comentar Martin McKee, director de l'Observatori de Sistemes Europeus de Salut.

La conseqüència més tràgica de la crisi econòmica a Espanya, amb gairebé cinc milions d'aturats i més de 30.000 famílies desnonades per execucions hipotecàries, ha estat l'increment en un 25% del nombre de suïcidis.