diumenge, 2 de setembre de 2012

Gestha proposa triplicar l'Impost de Patrimoni

Els Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) advoquen per triplicar els tipus de l'actual impost sobre el patrimoni abans que acabi l'any, fins a situar el gravamen mitjà entre l'1% i el 2%, el que unit a una exempció en el pagament per a aquelles persones que adquireixin deute públic permetria reduir els costos de finançament de l'Estat i evitaria haver de sol·licitar un nou rescat.

Per aquest col·lectiu, l'exempció al deute comprada al mercat primari (subhastes) hauria d'estar condicionada a la seva tinença durant un mínim de tres o cinc anys, coincidint amb el termini del bo en qüestió, quan probablement estigui superada la crisi sobre el deute. Això situaria el tipus d'interès entre el 2% i 3%, de manera que la rendibilitat financera-fiscal de deute públic oscil·laria al voltant del 4%.

Els Tècnics d'Hisenda van indicar que aquest cost seria "raonable i sostenible" per a l'Estat, permetent així afrontar els importants venciments de deute previstos a curt i mig termini: entre els mesos d'agost i desembre d'aquest any el Tresor necessitarà una mica més de 57.000 milions d'euros, als quals se sumaran altres prop de 96.750 milions d'euros al llarg del 2013.

Segons les últimes dades disponibles, al nostre país hi ha un patrimoni en accions per valor de gairebé 536.000 milions d'euros, dels quals aproximadament 367.000 milions no es negocien en borsa. D'aquesta manera, les subhastes de deute de l'any que ve i del que resta d'aquest podrien ser cobertes amb només el 18,05% i el 10,65% del patrimoni en valors dels residents, respectivament.

NOU IMPOST SOBRE LA RIQUESA

A més d'aquests canvis en l'impost sobre el patrimoni, que podria tramitar de manera urgent i estar llestos abans del mes d'octubre, Gestha defensa la posada en marxa d'un projecte de llei per crear un impost sobre la Riquesa d'àmbit estatal -evitant així bonificacions autonòmiques al 100% de la quota- amb mínims exempts com els vigents en l'Impost sobre Patrimoni, a qui substituiria.

No obstant això, consideren que el tipus efectiu d'aquesta nova taxa hauria triplicar al de l'actual impost, a més d'incorporar fórmules per evitar la interposició de societats amb què les grans fortunes puguin eludir el pagament, així com la ja esmentada exempció de la plena propietat del deute públic.

Tot i estar a favor de l'Impost de Patrimoni, els tècnics d'Hisenda consideren que fins ara la seva aplicació ha estat poc efectiva per les polítiques existents en les diferents comunitats autònomes. El secretari general de Gestha, José María Mollinedo, va assenyalar que la posada en marxa d'un impost sobre la Riquesa de caràcter estatal "tindria un major efecte sobre la recaptació i serviria per evitar l'aplicació de noves retallades, amb els quals només s'afegeix més pressió sobre l'economia de les classes mitjanes i treballadores".

Hisenda demostrà llargament que Rajoy i el PP són uns mentiders


El sindicat de tècnics d'Hisenda -o el professor Navarro entre d'altres autoritats, com Joseph Stiglitz i Paul Krugman- demostrà fa mesos amb xifres una bateria d'alternatives a les retallades pregonades des dels púlpits nazionalcatòlics europeus i hispànics però denuncià també que no hi ha voluntat des del govern del PP -ni del PSOE i CiU- per atacar de front el càncer del frau fiscal, el que Espanya sigui un paradís per a grans fortunes ni per a denunciar als seus companys de cadira, partit i festa. Només la reducció de l'economia submergida a partir de la lluita contra el frau i la creació d'un nou tipus de l'Impost de Societats serien més que suficients per arribar a un dèficit inferior al 3%. No és ignorància o incompetència, ans la corrupció institucional d'un règim plutocràtic, criminal i antisocial.

ttp://reportatges.sirius.cat/2012/07/hisenda-demostra-llargament-que-rajoy-i.html

Egipte: Aquesta és la "revolució" feixista de l'OTAN i socis del Golf

Per primera vegada des de fa dècades, les notícies van ser anunciades a la televisió estatal egípcia per una locutora amb el cap cobert amb el vel. Des de la fundació del canal estatal en els anys seixanta, les dones apareixien sense portar els cabells coberts. Durant el règim del president destituït pels islamistes radicals al servei de l'OTAN i les monarquies teocràtiques sunnites, Hosni Mubarak, fins i tot estava prohibit que les moderadores i locutores sortissin a l'aire amb mocador.

La primera a fer aparició en aquesta nova modalitat va ser la redactora Fatma Nabil a les notícies del migdia. Està previst que tres presentadores se li sumin.

La nova pauta en televisió es produeix dos mesos després que el president dels Germans Musulmans Mohammed Mursi assumís la presidència.

Passa com a la Líbia "alliberada" pel feixisme internacional -representat per l'OTAN, Israel, Qatar i l'Aràbia Saudita-, i en la qual la milionària contribució espanyola serveix per assassinar, arrasar països sencers, enfonsar-los en l'endarreriment i el caos de bandes d'assassins i rapinyar indecentment els seus recursos estratègics.

És d'esperar que també els portaveus del feixisme local -molts d'ells servents del PSOE ara a l'atur depurats pel PP i complimentats per la tropa descerebrada com a màrtirs de la veritat informativa- es dediquin a la feina de casa i facin públic acte de contricció. Dels politicastres idiotes -PSC, PSOE, ERC, ICV ...-, que van aplaudir la enèsima contrarevolució feixista com una gran revolució, no s'espera. Menys dels genocides còmplices de PP-CiU-PNB-UPN...

Discurs de Negrín 1 gener 1939 explicant les contrarevoluciones feixistes d'ara endavant. O no es volen assabentar o són rucs o són còmplices...

Els corresponsals estrangers denuncien el Govern del PP per censura

"El Cercle de Corresponsals Estrangers a Espanya vol denunciar el que considera un intent de censura al seu treball per part del Govern d'Espanya. El Govern ha vetat l'ús del Centre Internacional de Premsa per una trobada informativa pel seu contingut (amb Baltasar Garzón). El Cercle de Corresponsals qualifica aquesta negació com un intent de censura i una interferència inacceptable per part del Govern en el treball de la premsa internacional".

El Cercle de Corresponsals Estrangers a Espanya organitza habitualment trobades amb membres destacats de la vida política i social d'Espanya. Alguns d'aquests actes s'organitzen al Centre Internacional de Premsa. Aquesta instal·lació, al carrer Maria de Molina, 50 de Madrid, es va posar a disposició dels corresponsals estrangers pel Ministeri de la Presidència el novembre del 2009, per tal de facilitar la seva feina.

A finals d'agost d'aquest any, el Cercle de Corresponsals va sol·licitar per escrit l'ús de l'auditori d'aquestes instal·lacions per a una trobada amb Baltasar Garzón el dimecres 5 de setembre i per un altre esmorzar informatiu amb Cándido Méndez, una setmana més tard. Les sol·licituds es realitzen per assegurar la disponibilitat de la sala i en cap cas per obtenir el vistiplau del Govern sobre el contingut dels actes. En aquesta ocasió, la Secretaria d'Estat per a la Comunicació va denegar l'ús de la sala per l'acte amb Baltasar Garzón per considerar-lo "no idoni" i ser "massa privat". Tanmateix, la trobada amb el secretari general de la UGT es podria celebrar sense problemes. Aquesta comunicació es va realitzar el divendres, 31 d'agost, per telèfon.

Lamentablement el Govern no ha volgut explicar la seva decisió per escrit, tot i que el Cercle de Corresponsals així ho ha sol·licitat.

Encara que les instal·lacions on s'ubica el Centre Internacional de Premsa són propietat de l'Estat i gestionades pel Govern, és inadmissible que el Ministeri de la Presidència pretengui triar amb qui poden parlar allà els periodistes i amb qui no. El Cercle de Corresponsals desitja mantenir relacions fluides i cordials amb el Govern, relacions que es veuen perjudicades per aquesta ingerència, pel que fa una crida a la Secretaria d'Estat per a la Comunicació per reconduir aquesta situació.

El Cercle de Corresponsals seguirà amb la seva programació d'actes, incloent-hi la trobada informativa amb Baltasar Garzón, que suscita gran interès entre els mitjans internacionals.

Junta del Cercle de Corresponsals Estrangers a Espanya
Hans-Günter Kellner, president

Aràbia Saudita dóna suport amb armes als mercenaris sirians

Aràbia Saudita dóna suport als terroristes que lluiten contra el govern de Síria, ha corroborat Jacques Myard, membre de l'Assemblea Nacional de França: "Aràbia Saudita dóna suport armamentístic als grups opositors del president sirià, Bashar al-Assad", ha afirmat el diputat gal, que també titllà d'extremistes als grups terroristes que causen el caos a Síria. Així mateix, va afirmar que els que lluiten contra el govern sirià pertanyen a diversos grups armats, entre ells la xarxa d'Al-Qaida i salafistes. Foto: Almenys 4 ferits, saldo d'un doble atemptat a Damasc.

Mentrestant, Furat al-Shara, membre del Parlament de l'Iraq, també va advertir sobre la presa del poder dels salafistes a Síria. Al-Shara, a més de titllar de sediciosos i terroristes als salafistes, ha indicat que aquest grup és autor de diversos atemptats a l'Iraq, on ningú estava fora de perill dels riscos dels seus atacs.

D'acord amb els informes, els salafistes dirigeixen i executen molts dels atacs terroristes que es registren a Síria, així com, tenen un paper rellevant en l'assassinat i el desplaçament de milers de ciutadans sirians.

Es diu que la presència d'elements wahabís i salafistes entre els grups armats opositors, secundats per Aràbia Saudita i Qatar, és la causa principal de l'extensió i propagació de la violència al país de l'Orient Mitjà.

Síria més de la ingerència d'alguns països occidentals, pateix la intervenció d'alguns governs regionals entre ells, Aràbia Saudita i Qatar, que s'encarreguen de subministrar armament avançat als grups armats a Síria. El propòsit d'aquest flux d'armes és intensificar els atacs contra el Govern de Damasc i les seves entitats estatals.

Almenys 4 ferits, saldo d'un doble atemptat a Damasc


A Síria, un doble atemptat amb bomba ha esdevingut aquest diumenge al carrer d'Al-Mahdi, prop de la seu dels serveis de seguretat al barri Abu Romaneh, a Damasc, capital.

La notícia ha estat confirmada immediatament per la televisió oficial siriana, en referència a una zona on es troba ubicada la seu dels serveis de seguretat i l'oficina del vicepresident sirià, Faruq al-Shaar. En aquest incident 4 persones van patir ferides.

L'ona explosiva ha estat tan forta que ha causat nombrosos danys materials als habitatges veïnes.

Les explosions han tingut lloc mentre que 15 civils van morir dissabte a la nit en un altre atemptat amb cotxe bomba als afores de la capital siriana.

D'altra banda, els grups armats opositors al Govern sirià han confirmat la mort del seu comandant Yousef al-Hamo, que va morir durant els últims enfrontaments amb les forces de l'exèrcit sirià a la ciutat occidental d'Homs.

Des de dissabte continuen els enfrontaments violents entre l'exèrcit sirià i els insurgents a l'occidental ciutat de Hama, on diversos homes armats van sucumbir durant els combats.

Igualment, els grups terroristes, finançats per Occident, han matat cinc membres d'una família, entre ells dos germans i els seus tres fills en el barri del-Marjeh.

En els últims mesos, Estats Units i el règim d'Israel han enviat més armes als terroristes a través dels països veïns, en particular, El Líban i Turquia per tal de causar disturbis en aquest país.

Desmond Tutu demana jutjar Bush i Blair per la guerra a l'Iraq

L'exprimer ministre britànic, Tony Blair, i l'expresident dels EUA, George W. Bush, haurien de comparèixer davant la Cort Penal Internacional a l'Haia per desencadenar la guerra de l'Iraq el 2003, opina el sud-africà Desmond Tutu, Premi Nobel de la Pau, que ha qualificat als líders occidentals de "matons de pati".

Desmond Tutu, Premi Nobel de la Pau, exarquebisbe de l'Església Anglicana de Sudàfrica i dur crític de la guerra de l'Iraq, va fer una crida als ex líders dels EUA i el Regne Unit que assumeixin "la responsabilitat de les seves accions" respecte a la guerra a l'Iraq. El Premi Nobel va denunciar a través d'un article publicat al diari britànic 'The Observer' que Tony Blair i George Bush van falsificar les dades sobre les armes de destrucció massiva a l'Iraq per provocar una guerra al país que va desestabilitzar la situació al Pròxim Orient, i que va preparar el terreny per a l'actual situació que travessa Síria, i per a un possible conflicte de major escala, amb la participació de l'Iran.

"Els líders de llavors dels EUA [George Bush] i del Regne Unit [Tony Blair] fabricar l'escenari per comportar-se com matons de pati [...]. Ens van portar a l'abisme on ens trobem ara, amb l'espectre de Síria i l'Iran davant nostre", escriu Tutu. Altra banda, Tony Blair va reaccionar a aquestes acusacions, afirmant que, tot i el "molt respecte" que li mereix l'arquebisbe Tutu per seva lluita contra l'apartheid, un problema sobre el qual-assegura-comparteix la mateixa posició, considera que "repetir els mateixos rumors que havíem falsificat les dades d'Intel · ligència és completament erroni, segons mostren les anàlisis independents".

Aquesta setmana Desmond Tutu va abandonar la cimera a Johannesburg perquè van rebutjar de compartir el mateix estrada que Tony Blair, que també era present en l'esdeveniment.

CiU i PSC mantindran la tupinada feixista electoral malgrat les promeses de Mas

Les martingales entre la sociovergència corrupte catalana de CiU i PSC per la llei electoral persisteixen i tots dos han admès per primera vegada que la legislatura pot acabar sense acord per impulsar la normativa, tot i la "voluntat i compromís" adquirit perquè fos una realitat abans del 2014. El bocamoll de CiU al Parlament, Jordi Turull, ha explicat que la negociació està aturada i que estan a l'espera que el PSC mogui fitxa en la seva defensa de la circumscripció única: "La llei està a la teulada dels socialistes. Els socis de corrupció i feixisme monàrquic deixen anar el mateix rotllo...

Si es mantenen en la circumscripció única no cal que perdem el temps"." Però sí és veritat que comença el compte enrere que això no sigui possible. No serà per falta de ganes i voluntat de CiU ", ha reconegut Turull, en clara contraposició amb les declaracions del portaveu del PSC, Jaume Collboni. Collboni ha assegurat que estan disposats a parlar de tot el que sigui necessari i ha retret a la federació seu immobilisme: "CiU ha fixat internament amb quin marc vol treballar i no sembla que, de cap de les maneres, en aquest procés d'aquí a les eleccions hagi voluntat de canviar la llei electoral".

Tots dos partits veuen així en punt mort la redacció d'una llei electoral per a Catalunya, després que l'any passat intentaren donar un impuls a la iniciativa, prenent com a punt de partida el sistema alemany, amb l'objectiu d'pogués aprovar el 2013 i entrar en vigor en les pròximes eleccions. Turull ha defensat que han complert el seu compromís perquè han mostrat predisposició al diàleg, a l'entendre que no poden aprovar una llei electoral sense l'acord del principal partit de l'oposició, però ha remarcat que tampoc avalaran una legislació electoral que vagi en contra dels seus principis més bàsics: l'equilibri i la representativitat del territori.

Des del PSC, Collboni ha expressat la seva perplexitat davant la posició de CiU perquè, segons ell, juntament amb el Govern haurien de ser els que prenguessin la iniciativa però no els han convocat. "A CiU li ha anat molt bé no tenir llei electoral. És evident que amb una altra llei d'altres característiques no li hagués anat tan bé. Així, una certa resistència al canvi es pot entendre, però no hi ha hagut cap proposta formal de reprendre res", ha sostingut. Per Collboni, la llei electoral hauria de ser una prioritat per a la millora de la qualitat democràtica, mentre Turull ha assenyalat que ha de ser "un concepte de país, no de ciutat ni de territori".

Una altra "promesa" falsa de Mas el nazicatòlic


Va ser el mateix president de la Generalitat, Artur Mas, que va assumir l'objectiu d'elaborar aquesta legislatura una llei electoral per a Catalunya "el més aviat possible" en el seu discurs d'investidura, una idea que ha reiterat al llarg del seu mandat. Les discrepàncies entre els dos partits s'arrosseguen ja de l'anterior legislatura, durant el Govern tripartit, quan la falta d'acord entre els partits catalans enterrar la ponència parlamentària que s'havia constituït per abordar aquesta qüestió.

Cayo Lara: Espanya "necessita la imatge d'un banquer a la presó"


"És imprescindible la depuració de totes les responsabilitats" pel que fa a la crisi financera. Moltes vegades s'ha repetit aquesta idea, des del moviment 15-M fins nombroses personalitats i forces polítiques. Però aquesta vegada ha estat Cayo Lara el que així ho ha defensat i ha fet un pas més afirmant que Espanya "necessita la imatge d'un banquer a la presó". El coordinador federal d'Esquerra Unida ha asseverat que "aquesta imatge d'alguna gent darrere d'alguna reixa està sent necessària". I no només els banquers mereixen càstig, sinó que hi ha diputats que "mereixen" anar a l'atur per les mesures que s'estan adoptant.

D'aquesta manera, Lara assegura no tenir "un odi particular cap banquer", però entén que aquesta imatge està sent demandada per la societat espanyola perquè "no pot ser que marxin de rosetes" els responsables de "arruïnar" a entitats bancàries i de fer "una sagnia dels recursos públics". Encara que ja hi ha dos processos en marxa sobre la crisi del sistema financer, Esquerra Unida també es planteja "algun tipus d'accions judicials" tenint en compte la negativa del PP a obrir una comissió d'investigació al Congrés.

"Hi ha molts responsables del que ha passat. S'ha donat diners sense controls, s'ha endeutat molta gent, i han endeutat el país, l'han deixat fet un desert econòmic. Han creat molt patiment, molt drama, tot afavorit per un model que ha estat recolzat pels poders polítics ", defensa el líder de l'esquerra.

"Hi ha diputats que mereixen ser aturats per les actituds que tenen"


També es pregunta què és el que pretén "amagar" el PP en rebutjar una i altra vegada la creació d'una comissió sobre l'origen de la crisi financera. "Ens queda que hi ha vinculacions claríssimes i hi ha interessos molt foscos i ocults que ens interessa que surtin a la llum. Seguirem treballant perquè s'aclareixi la veritat".

D'altra banda, preguntat sobre la desafecció creixent entre la societat cap als polítics i els sindicats, Lara ha reconegut que "hi ha diputats que mereixen ser aturats per les actituds que tenen i les coses que estan aprovant al Parlament". D'aquesta manera, ha admès que "no és estrany" que, davant l'adopció d'aquest tipus de mesures i el comportament d'alguns polítics, "apareguin veus" i lemes com el moltes vegades corejat 'El proper parat, que sigui un diputat'.

"No tots som iguals"

"D'això han de prendre nota els que estan fent polítiques contràries als interessos del nostre poble", ha assenyalat el líder d'IU, per matisar que no tots els polítics són iguals. "Jo estic en política i no tinc res a veure amb alguns senyors que estan en política en altres partits. Som com la llum i la foscor. No estem en aquesta casta com alguns intenten dir", ha defensat.

Segons el líder d'IU, "hi ha tota una operació muntada per sectors de la caverna d'Espanya i que estan caminant en una direcció de desprestigiar el públic i el polític", però ha rebutjat "la crítica generalitzada cap a la política i els polítics i cap els sindicats, que sembla que s'ha fet una mena d'esport nacional per a alguna gent ". "Això és tremendament perillós perquè, després de la política, què hi ha?", S'ha preguntat.

"Alguns sectors de la caverna estan caminant en una direcció de desprestigiar el públic i el polític"


Davant aquest risc, Lara ha defensat que cal combatre als que volen "deixar a l'Estat pràcticament en res" i ha animat els ciutadans a seguir reclamant a través dels seus mobilitzacions que hi ha "alternatives" a les polítiques de "ajust dur" del Govern de Mariano Rajoy.

En aquest sentit, ha defensat que les accions protagonitzades a Andalusia i Extremadura per alguns dirigents d'Esquerra Unida com els diputats autonòmics José Manuel Sánchez Gordillo i Víctor Casc o l'excoordinador de la coalició a Extremadura Manuel Canyada han ajudat a posar de manifest "l'explosió de pobresa "que pateix Espanya, si bé ha matisat que són" aïllades "i alienes a IU.

D'aquesta manera, encara que Lara ha insistit que ell no comparteix que es duguin a terme accions com ara l'assalt a supermercats o l'ocupació de finques privades, ha reconegut que aquest tipus de protestes han aconseguit donar visibilitat, no només a Espanya sinó el tothom, al problema de la pobresa.

"Molta confusió" al voltant del 25-S

Respecte a les mobilitzacions convocades per al pròxim 25 de setembre sota el lema 'Ocupa el Congrés', el líder d'IU ha assegurat que li sembla "lògic" que els ciutadans protestin, però ha advertit que hi ha "molta confusió" al voltant de l'esmentada convocatòria. "Defensem la crítica raonable dels ciutadans amb el que està passant, però hi ha molta confusió", ha afirmat.

"No compartim aquesta idea i aquests objectius. Deixem fer a veure si això es configura com un moviment de protesta legítima davant del congrés", ha explicat, i ha afegit que fins que no tinguin "una claredat completa" pel que fa als objectius de la mobilització, IU no emetrà una opinió sobre l'assumpte. Per això, ha afirmat que "hi ha dubtes i llacunes".

La cínica Pastor es rebaixa el seu peatge a Galícia de cara a les eleccions

La cínica i immoral Ministra de Foment, Ana Pastor promet abaratir un peatge a Galícia que va a casa seva i de cara a les eleccions de l'octubre en la demagogia hipócrita i devergonyida dels feixistes, mentre la N-II continua parada i l'Abertis de CiU fa caixa a repartir entre els accionistes al govern.

Els conductors gallecs estan de sort perquè, a partir d'aquesta tardor, els que circulen entre Vigo i Pontevedra notaran una reducció en el preu del peatge de l'autopista després que el Ministeri de Foment ha anunciat que té gairebé tancat l'acord per la rebaixa. La situació en aquella comunitat té cert paral·lelisme amb el que passa actualment amb la N-II i l'AP-7 a les comarques gironines. El fet és que en aquella zona del sud de Galícia hi ha una autopista, la coneguda com la del Mar (AP-9) que és utilitzada per uns 36.000 vehicles l'any perquè la Nacional que circula en paral·lel, la N-550, no es troba en bones condicions i està pendent de reforma.

La bona nova per a Galícia i que celebraran molts dels conductors arriba a un mes de les eleccions autonòmiques, que se celebraran el 21 d'octubre després que el seu president decidís avançar-les.

D'aquesta manera ho ha confirmat la ministra de Foment, Ana Pastor, en una entrevista al diari Faro de Vigo, del grup Editorial Prensa Ibérica (EPI), el mateix de Diari de Girona. Unes afirmacions que per a molts conductors gironins també serien benvingudes i celebrades si se'ls anunciés que rebaixen el preu de l'AP-7 perquè com és sabut aquí hi ha una autovia a mig fer -la futura A-2, actual N-II- en molts trams, especialment a la comarca de la Selva, d'altres de promesos i sense realitzar. I majoritàriament tots elstrams es troben en paral·lel a l'autopista Ap-7.

Però aquesta descripció de res està servint per ara i tampoc ho fan les xifres, i és que per la N-II circulen almenys 20.000 vehicles ?l'any i si s'hi suma la frontera francesa i localitats costaneres, pots fer que el trànsit assoleixi els 80.000 vehicles, molt més del doble dels que passen per la l'autopista gallega que s'abaratirà. I a més cal recordar que la N-II en el seu tram gironí, concetra el 30 per cent de tots els accidents mortals que es produeixen a la demaració en un any. Fruit d'això l'alcalde de Figueres Santi Vila en va batejar un tram com a "corredor de la mort".

Però les prioiritats de Foment són unes altres i de fet, la ministra assegura que "espera tancar aquest setembre una rebaixa important del peatge Vigo-Pontevedra, una via que agafa sovint la ministra, ja que ella viu a Pontevedra. Si bé no diu cap dada, com va avançar Diari de Girona, Foment la situaria en gairebé el 50%. Per Pastor, la reducció del preu és de justícia perquè el tram "és un dels més costosos d'Espanya i supera als altres de l'AP-9 en un 25%; no poden pagar més uns ciutadans que altres". Però a més, ressalta que el preu que paguen diàriament els gallecs si escullen la Nacional és "el d'una hora gairebé de trajecte" i afegeix que "són milers els treballadors que han d'utilitzar l'autopista cada dia".

Per aconseguir aquest rebaixa ha calgut una negociació amb la concessionària de l'autopista gallega. Una demanda que des de sectors polítics, socials i econòmics de les comarques gironines també s'ha reclamat a l'Estat perquè es faci el mateix amb la concessionària de l'Ap-7, Abertis, però de moment no ha donat fruits. L'únic que és sabut és que l'Estat vol intentar aconseguir alguna rebaixa per als camions.
En canvi a Galícia, això de la negociació i rebaixa per a tothom sí que ha estat possible perquè segons la ministra, "no podem permetre que els habitans d'una província tinguin pitjors condicions que la resta" i per això afegeix es va demanar a Audasa, la concessionària, "un esforç en un tram que és especialment complicat per als ciutadans.

I afegeix que convèncer-la és fer-li entendre que el cost del tram Vigo-Pontevedra que té per a "un vehicle lleuger de 0,1151 euros al quilòmetre davant dels altres de l'AP-9 que és de 0,0736. És a dir cicular entre Vigo i Pontevedra costa fins a un 25% més. Moltes persones no es poden permetre aquesta despesa".

Aquí a Girona, s'incrementarà el nombre de vehicles que circula per la N-II després del revés que suposa per a les famílies la pujada de l'IVA i per tant, tenir un menor poder adquisitiu.

El New York Times reconeix la "victòria política de l'Iran" a la Cimera del MNA

La República Islàmica de l'Iran ha obtingut una "Victòria Política" a la XVI Cimera del Moviment No Alineat (MNA) duta a terme a Teheran, capital persa, segons "The New York Times": "Els 120 Estats membres de l'MNA han adjudicat, per unanimitat, una victòria diplomàtica al seu amfitrió en recolzar el programa nuclear (pacífic) iranià i criticar l'intent dels Estats Units d'aïllar i castigar la nació persa, mitjançant la imposició de sancions econòmiques unilaterals", comenta Thomas Erdbrink.

Segons el diari, el document final de la Cimera del MNA, la trobada internacional celebrat a l'Iran després de la victòria de la Revolució Islàmica el 1979, va comptar amb la màxima expressió de suport als drets nuclears de l'Iran i la seva confrontació amb Occident.

El suport unànime al document final va soscavar l'argument nord-americà basat en que l'Iran era un país aïllat, afegeix el text.

Aquest document, compost de 700 articles, dóna suport al dret de Teheran a accedir al cicle complet de combustible nuclear, és a dir l'enriquiment d'urani, tema de discrepància entre l'Iran i Occident.

El document també demana el total suport als drets de la nació palestina, el desarmament nuclear global i condemna les mesures d'Occident encaminades a difondre la discriminació racial i la islamofòbia a tot el món.

Iran proposa la formació d'un bloc mediàtic del MNA

El president de l'Organització de la Ràdio i la Televisió de la República Islàmica de l'Iran (IRIB, per les seves sigles en anglès), Ezatolla Zarqami, va proposar la formació del "bloc mediàtic" del Moviment No Alineat (MNA), enfront del bloc mediàtic del sistema hegemònic.

En un missatge dirigit a la XVI Cimera dels dirigents del MNA a Teheran, la capital persa, Zarqami va demanar la cooperació dels membres d'aquest moviment per formar el bloc mediàtic del MNA.

"Es necessita de la sinergia dels mitjans de comunicació i els periodistes compromesos amb els valors divins i humans, ja que això és el principal braç per a la recuperació del MNA", emfatitza en el seu missatge.

Zarqami va instar els mitjans de comunicació participants en la cimera del MNA a Teheran a conservar la fermesa i la constància en el delicat camp del periodisme i la informació, fet que dóna suport a la lliure circulació d'informació i trenca la monopolització del "imperialisme mediàtic" per el sistema hegemònic.

El iuan desplaça amb rapidesa al dòlar

El procés d'enderrocament del dòlar en les transaccions comercials llançat per la Xina s'accelera. Cada vegada amb més freqüència els països utilitzen les seves pròpies monedes en les transaccions esquivant la divisa nord-americana. Acords d'aquesta mena han estat signats per la Xina amb Japó, Rússia, Ucraïna, Xile i Brasil. Amb l'Iran el gegant asiàtic empra un sistema d'intercanvi de productes.

L'exemple de la Xina s'ha tornat "contagiós" i altres països, seguint els seus passos, introduir aquest esquema. D'aquesta manera, l'Índia i l'Iran van començar a recórrer a les rupies en els seus saldos recíprocs. En general, aquest sistema té una base sòlida reforçada pel cada vegada més creixent volum dels negocis.

Per exemple, el nivell d'intercanvi comercial entre Rússia i Xina puja a uns 85.000 milions de dòlars, entre Xile i Xina a més de 30.000 milions de dòlars, entre el Brasil i la Xina a uns 55.000 milions de dòlars, entre Ucraïna i Xina a més de 15.000 milions de dòlars, i entre el Japó i la Xina més de 250.000 milions de dòlars anuals. Un total de 435.000 milions de dòlars a l'any que ja no seran intercanviats en la moneda ianqui.

També destaquen les relacions comercials entre el gegant asiàtic i els països de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN segons les seves sigles en anglès). El gener de 2010 es va posar en marxa una zona de lliure comerç Xina-ASEAN que es va convertir en la tercera zona econòmica més poderosa en el món després de la Unió Europea (UE) i el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA segons les seves sigles en anglès).

El seu PIB total arriba als 6 bilions de dòlars i la població d'aquesta zona lliure d'impostos és de 1.900 milions de persones (un terç de la població mundial). El comerç entre la Xina i els països de l'ASEAN també s'efectua amb monedes nacionals sense mediació del dòlar. Segons les estadístiques oficials xineses, el volum comercial entre la Xina i els països ASEAN puja a 250.000 milions de dòlars. Fa unes setmanes, al diari xinès 'Diari del Poble' va ser publicat un article amb la recomanació d'augmentar en 6 vegades les reserves d'or de la Xina. És a dir, de 1.000 a 6.000 tones.

En l'actualitat, les reserves de divises de la Xina són de més de 3 bilions de dòlars. Per tant, no serà difícil per les autoritats de la Xina destinar uns centenars de milions de dòlars per adquirir una moneda estable -or-, el que probablement s'acabarà fent, opinen els experts.