dijous, 3 de març de 2011

La Revolució Russa del 1917 (1ª part)


Documental sobre la Revolució Russa del 1917, encarregat al grup MètoDes per la Fundació Pere Ardiaca. Intervenen: Josep Fontana, Marta Selva, Raimon Obiols, Àngels Martínez Castells i Celestino Sánchez.

Declaren a Terrassa els sindicalistes denunciats el 29-S

Avui han prestat declaració als jutjats de Terrassa els 4 sindicalistes de CCOO, en les diligències prèvies a la possible imputació d'un presumpte delicte per vulneració del dret al treball, tipificat en l'article 315.3 del Codi Penal. Els fets van tenir lloc en la jornada de Vaga General de l'29s, quan els 4 sindicalistes integrants d'un piquet informatiu de CCOO, degudament identificat amb armilles, van ser denunciats per l'empleat d'una gasolinera de la zona de Roc Blanc a Terrassa, el qual s'ha presentat com a acusació particular.

Per veure la resta de la notícia anar a l'enllaç
http://valles.sirius.cat/2011/03/declaren-terrassa-els-sindicalistes.html

Política Rubalcaba dels feixistes txecs: Il.legalitzar el Partit Comunista

La principal formació del Govern feixista txec, el Partit Cívic Democràtic (ODS), ha impulsat una campanya per il.legalitzar el Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia (KSCM). Aquest partit, que té un suport electoral del voltant del 12%, rep el suport d'alguns sectors obrers i populars i és l'hereu polític dels defensors de l'antic règim socialista. El KSCM sol ser molt crític amb la dreta i els socialdemòcrates (CSSD), que en bona part també procedeixen de les files comunistes. ODS, que té el ple suport dels seus dos socis de Govern, TOP 09 i Afers Públics (VV), considera "un desafiament" situar fora de la llei al KSCM, perquè assegura que és un partit antidemocràtic.

Segons el diari Lidové Noviny, el Ministeri d'Interior ha creat una comissió especial per analitzar amb lupa les activitats dels comunistes txecs abans d'il. Abundant en aquest terreny, ODS va demanar als seus organitzacions regionals que cessaran tot tipus de cooperació amb el KSCM en l'àmbit municipal, perquè, segons la direcció del partit conservador, és "inadmissible des del punt de vista democràtic".

Durant les passades eleccions legislatives i regionals, els tres grans partits de la dreta txeca van prometre que no arribarien a cap tipus de pactes amb els comunistes.

Els comunistes txecs mantenen el suport del 12% de l'electorat

L'Executiu de Petr Necas també ha posat en marxa mecanismes legals per reduir les pensions dels antics funcionaris comunistes i repartir els recursos recaptats a persones que van lluitar contra el règim anterior i van patir la repressió. El Govern pretén que les "víctimes" del comunisme gaudeixin dels mateixos honors que els veterans de la lluita antinazi durant la Segona Guerra Mundial.

El Govern ultradretà va impulsar la seva creuada anticomunista després que el KSCM es pronunciés en contra d'homenatjar els opositors al règim anterior. Els resultats de l'estratègia de ODS no s'han fet esperar. Segons han informat diversos mitjans txecs, la direcció d'aquesta formació ha dissolt 18 organitzacions regionals per cooperar amb el KSCM. En molts municipis, els neocons van haver d'arribar a acords amb els comunistes perquè no tenien prou majoria per governar, sobretot en petites localitats del país centreeuropeu. En la seva qualitat de líder de l'ODS, Petr Necas va admetre que "cada cas necessita un anàlisi particular, però el Consell Executiu va decidir eliminar a les organitzacions del partit que violin els estatuts i cooperin amb els comunistes".

La dissolució de les organitzacions de l'ODS deixa el partit en una situació delicada en diferents parts de Txèquia. Tant és així que alguns alcaldes del principal partit governant van anunciar que no pensen acatar la mesura imposada pels dirigents de Praga i que seguiran cooperant amb el KSCM.

Possibles desercions

Altres càrrecs electes de l'ODS han amenaçat amb abandonar les files del partit, el que en alguns municipis significaria lliurar el poder als comunistes. En aquest sentit, Rudolf Cízek, alcalde del petit municipi de Zlonice, va qualificar de "injusta" la decisió del seu partit, perquè el pacte amb els comunistes, que va sorgir l'any 2006, és "l'única manera que existeix per governar amb estabilitat".

Alguns alcaldes del partit governant es neguen a trencar amb el KSCM

El rotatiu d'esquerra Právo considera "hipòcrita" i "poc intel.ligent" l'esforç del Govern per il.legalitzar el KSCM i prohibir qualsevol tipus de col.laboració amb la formació. Právo recorda que "tots els partits parlamentaris han treballat d'una manera o altra en els darrers 20 anys al costat del KSCM. Al castell de Praga [seu del cap de l'Estat] tenim un president [el conservador Václav Klaus] que no hi hauria arribat a 2003 al seu càrrec si no hagués estat pels comunistes. La dreta juga amb foc. Si té èxit amb la prohibició dels comunistes, podria després acabar amb l'oposició", alerta Právo.

Juristes i tota l'esquerra han criticat la mesura per considerar-la "antidemocràtica". L'octubre de 2006, la Unió de Joves Comunistes de la República Txeca va ser dissolta i il pel Ministeri d'Interior. La raó que va conduir a aquesta il.legalització va ser que l'organització juvenil defensava en el seu programa la necessitat de substituir la propietat privada dels mitjans de producció per la propietat col.lectiva.

La Fiscalia aprecia un presumpte delicte de frau en el funcionament de Banif Immobiliari

La Fiscalia creu que el fons Banif Immobiliari -pertanyent al Banc Santander- funcionava com "un fons especulatiu", cosa que podria constituir un delicte de frau que provocaria un "greu perjudici patrimonial" als seus inversors i tindria "una greu repercussió" en el tràfic mercantil. L'associació Activa, que va presentar la querella contra el fons d'inversió del Grup Santander, assenyala que diversos inversors van aconseguir sortir del producte gràcies a la informació facilitada per l'entitat financera que presideix Emilio Botín, que va proporcionar informació privilegiada a un grup de partícips de Banif Immobiliari perquè sortissin del producte abans que fossin congelats els seus reemborsaments, el que va succeir el 28 de febrer de 2009. La sortida d'aquests partícips es va produir a un preu superior al de la resta dels inversors estafats.

Segons l'informe que el fiscal va enviar el passat 28 de gener al Jutjat d'Instrucció número 39 de Madrid-que investiga potencials delictes a la congelació de l'Banif Immobiliari-, aquest fons també hauria venut un immoble a un preu simulat.

L'informe del fiscal fixa el valor del fons en 2009 en 1.374 euros per participació, i el compara amb el de l'exercici anterior (1.531 euros per participació) per a calcular que va ser d'un 10,2% menys, el que per als inversors suposaria un perjudici de 156,9 euros per acció.

El tancament del fons al febrer de 2009 va provocar que els inversors que havien dipositat en ell els seus diners hagen estat dos anys sense liquiditat i han perdut prop del 17% del valor de la seva inversió.

La participació va acumular des de gener de 2009 a novembre de 2010 una caiguda del 14%, a la qual cal sumar la comissió de gestió i dipòsit i l'evolució del fons al desembre 2010 i gener i febrer de 2011.

Fonts del banc consultades per Efe van refusar fer comentaris sobre l'opinió de la Fiscalia.

Es van congelar els diners de 43.000 inversors

L'associació Activa, que va presentar la querella contra el fons d'inversió del Grup Santander, assenyala que diversos inversors van aconseguir sortir del producte gràcies a la informació facilitada per l'entitat financera que presideix Emilio Botín, mentre que la resta (uns 43.000) es van veure afectats per la congelació en la devolució de les seves inversions.

L'informe de la Fiscalia assenyala que les diligències portades a terme pel jutjat posen de manifest que Banif Immobiliari va captar durant diversos anys quantitats destinades a un fons d'inversions immobiliàries per obtenir dels lloguers "rendibilitats estables per a inversors conservadors".

El fiscal conclou que aquest mecanisme va provocar "la suspensió dels reemborsaments" i la liquidació sense dissolució del fons.

D'altra banda, fonts del mercat han recordat que aquest tipus d'eines d'inversió estan supervisades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), i que els inversors tenen accés a tota la informació recollida en els corresponents fullets i en els informes trimestrals que es publiquen sobre aquests actius.

Per la seva banda, el secretari general d'Activa, Javier Sotos, ha explicat que, un cop s'hagin estudiat les proves documentals, els querellants pensen demanar la declaració del president i del vicepresident de Banif, Alfredo Sáez i Rodrigo Echenique.

També demanaran la declaració de Matías Rodríguez Inciarte i Pedro Ruiz-Olivares García, president i vicepresident, respectivament, de la societat gestora del fons, Santander Real Estate.

Més associacions d'afectats per la congelació dels reemborsaments s'han personat en les diligències empreses per la titular del jutjat, la jutge Belén Sánchez. Aquest augment del nombre d'afectats ha fet que el fiscal insisteixi que sigui l'Audiència Nacional la que investigui els fets, ja que aquests inversors pertanyen a diferents províncies espanyoles.

Albiol: “Fabra es pensa que l’aeroport l’ha pagat ell i actua desbocat d’electoralisme”

La diputada autonòmica d’EUPV considera que les “brofecades” del president de la Diputació insistint en la inauguració de l’aeroport de Castello durant aquest mes i atacant les crítiques de l’oposició “són demostracions de la immensa megalomania de Fabra, qui està utilitzant aquesta infraestructura amb tot l’electoralisme del què és capaç i com si l’haguera pagat ell de la seua butxaca”. Esquerra Unida ja anuncià fa uns dies que si Fabra finalment inaugura l’aeroport abans de les eleccions sense estar en funcionament, ho denunciarà davant la Junta Electoral Central del Consell”.

Albiol considera que Fabra “oblida amb totes les intencions que l’aeroport no està acabat i que a més, l’han pagat els ciutadans i ciutadanes. Si el PP fa campanya electoral amb aquest, ho denunciarem immediatament. És intolerable obrir una instal·lació de manera interessada i partidista”.

Arxiu Tarradellas: Contra calúmnies, documents

Pep Martí Vallverdú. Periodista: L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià ha impulsat l’edició del llibre Ordre públic i violència a Catalunya (1936-1937), amb el suport de la Diputació de Barcelona. L’historiador Josep Lluís Martín Ramos ha tingut cura de l’estudi introductori. L’obra té un valor fonamental. Posa a l’abast dels investigadors i dels interessats material fins ara inèdit, com les actes del secretariat de les Patrulles de Control i de la Junta de Seguretat Interior de la Generalitat republicana. En molts casos, es tracta de documents que no havien estat consultats per historiadors.

Aquest fet és força sorprenent si tenim en compte com han proliferat recentment suposats articles, llibres i recerques que qüestionen la major pel que fa a l’actitud del Govern de la Generalitat a la rereguarda.

Crida l’atenció el ressò que han tingut novetats bibliogràfiques que volen posar contra la paret l’actuació del president Lluís Companys, del conseller Josep Tarradellas i del gruix de les autoritats catalanes durant la Guerra Civil, convertits poc menys que en còmplices o, si més no, en testimonis complaents de tot tipus d’excessos, violències i barbaritats comeses per grups incontrolats. Certament, la repressió en zona republicana està plena d’episodis brutals i de crims escabrosos. Però és tasca de l’investigador acostar-se als fets de manera desapassionada i amb voluntat de rigor. Només l’accés als documents de primera mà ens donarà llum útil per escatir la realitat.

L’obra esmentada ha de ser llegida amb atenció. Aporta, en tot cas, material que situa el debat sobre aquella etapa convulsa en el terreny de la fredor de les dades sòlides, ben allunyades de capítols més propis de “salses roses” en què més d’un cop han caigut persones que haurien d’haver tingut més prudència. La rellevància de l’Arxiu de Poblet queda demostrada amb les publicacions que, com aquesta, Edicions Dau ha ofert al públic delerós d’aproximar-se als perquès sense sectarismes. Els qui durant anys van mantenir que l’arxiu de l’expresident era una enganyifa han estat desmentits per l’evidència.

Les iIles Kurils i l'ofensa a la bandera russa tensen més les relacions amb Japó

Rússia va fer una protesta davant Japó per la negativa a processar els activistes de la ultradreta nipona que van profanar la bandera russa el 7 de febrer passat, comunicà el Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia: "L'encarregat de negocis del Japó a Rússia va ser citat avui al Ministeri d'Exteriors on se li va entregar una nota de protesta per negar-se les autoritats japoneses a processar els extremistes que van profanar la bandera russa", indica el comunicat.

L'incident va tenir lloc el 7 de febrer passat davant l'ambaixada de Rússia a Tòquio. Un grup de radicals es va presentar en aquest lloc amb el tricolor rus cobert de jeroglífics i parcialment estripat amb el qual després "escombrar" la vorera.

Segons sosté la cancelleria japonesa, el que van profanar els extremistes no va ser la bandera russa, sinó un "objecte de fabricació casolana" semblant a aquesta, i que per tant no es pot considerar com a símbol nacional.

"Aquest objecte hauria estat considerat bandera russa només si hagués estat retirat del pal de l'ambaixada. En aquest cas hauria estat un delicte", va comentar el Ministeri japonès d'Exteriors.

L'Ambaixada russa al Japó insisteix que la bandera va ser comprada i estava fabricada de forma industrial pel que es tractava d'un símbol nacional de Rússia.

L'acte de profanació de la bandera russa va coincidir amb l'anomenada "Jornada dels territoris del nord", nom que empra el Japó pel que fa a les quatre illes Kurils del Sud reclamades per Tòquio.

Tòquio reclama les illes de Iturup, Kunashir, Shikotan i Habomai legant un tractat bilateral de 1855. Acabada la Segona Guerra Mundial, les illes van ser traspassades a la Unió Soviètica en virtut dels acords internacionals i Rússia, com a hereva legal de la URSS, va assumir la sobirania d'aquests territoris.

Mercè Civit responsabilitza a la reforma laboral de l'augment de l'atur, la destrucció d'ocupació i la precarització

Davant la nova pujada de l’atur a Catalunya durant el mes de febrer, xifrada en 12.988 persones -un 2,2% més que el mes anterior-, la portaveu d’EUiA i diputada al Parlament, Mercè Civit, ha declarat que “aquest fet demostra que la Reforma Laboral aprovada pel Govern central ara farà un any no només no crea ocupació, sinó que la destrueix” i ha afegit que “els que continuen treballant ho fan en pitjors condicions” perquè aquesta reforma “el que afavoreix és la precarització laboral”.

Civit ha carregat així mateix contra el Govern de CiU, doncs “també destruirà ocupació amb les retallades de personal previstes a la Generalitat”, tot i que “el nombre d’empleat públic per habitant a Catalunya és el més baix de l’Estat espanyol”, ha senyalat la diputada, que ha emplaçat al conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, a que defineixi un política de creació d’ocupació.

La portaveu d’EUiA ha anunciat que la formació d’esquerres “continuarem denunciant i combatent els efectes perversos de la reforma laboral” i també “defensant els serveis públics i l’ocupació pública de qualitat”. Civit ha reiterat que EUiA donarà suport actiu a la recollida de signatures plantejada pel sindicat CCOO per exigir al Congrés dels Diputats la modificació de la llei de la reforma laboral.

Negocis sense ètica a la indústria petroliera

La corrupció té moltes cares, per això és tan difícil dividir les companyies del sector energètic en "bones" i "vilanes". En altres paraules, que esperi que l'anàlisi de Transparency International i el Revenue Watch Institute presenti un rànquing en què es jerarquitza als consorcis del gas i el petroli d'acord als seus nivells de solvència ètica es sentirà defraudat pels resultats de l'estudi. La informació més confidencial: les transaccions econòmiques de les empreses amb els governs.

Les petrolieres monàrquiques-sionistes d'imperi -British Petroleum (BP), Exxon Mobil i Royal Dutch Shell- van tendir més aviat cap a l'altre extrem d'aquesta categoria al costat de cinc empreses-entre elles Petro Xina o Gazprom-que es van abstenir per complet de subministrar informació sobre els pagaments que fan els governs. Les companyies no tenen per complet de programes anti-corrupció o refusar oferir informació.

"Normalment es té la impressió que els processos es desenvolupen de manera transparent a Europa i els Estats Units, i de manera fosca a la resta del món. Aquesta percepció blanquinegra de les coses és completament falsa d'acord a les nostres estadístiques ", afegeix el gerent alemany de Transparency International.

No tenen programes anti-corrupció

El gerent de la secció alemanya de Transparency International, Christian Humborg, va resumir els resultats de la indagació assenyalant que cap de les 44 companyies sotmeses a prova sobresortir per les seves qualificacions. Cap de les companyies analitzades va brillar per la seva transparència.

El primer que les empreses tendeixen a protegir com informació confidencial és precisament el que major rellevància política té per a l'opinió pública: Les transaccions econòmiques entre els consorcis i els governs. Això és el que volen saber els pobladors de la majoria dels països pobres, però rics en matèries primeres. "El fet que estiguem tan malament informats en relació amb aquest aspecte ens torna suspicaços, tot i que hi ha unes quantes excepcions", comenta Humborg.

"Nosaltres estem convençuts que la publicació d'aquestes xifres és una condició imprescindible per poder emprendre accions concretes en contra de la corrupció".

Pel que fa a la transparència dels seus negocis amb instàncies governamentals es refereix, el consorci noruec Statoil-que explota petroli i gas a Escandinàvia i Europa Oriental-sembla ser un exemple a seguir.

Empresa índia té l'estructura empresarial més transparent


"A mi sembla digne de menció el fet que sigui una companyia índia-pel que sembla, Gas To Liquid Internacional (GTLI) la accionista majoritària és la siderúrgica Jindal-la que va demostrar tenir l'estructura empresarial més transparent", explica Humborg, llançant llum sobre una tendència interessant.

Gazprom, el consorci rus més gran d'aquest sector a escala internacional, és una de les vuit companyies que es van negar a revelar les seves relacions mercantils amb les instàncies governamentals, encara que es va mostrar disposada a subministrar informació sobre la seva estructura empresarial i, des d'aquesta perspectiva, no va quedar mal parada en l'estudi.

Cayo Lara: "Li puc expropiar el banc, Sr Botin", hauria de dir el president Zapatero

El coordinador federal d'IU, Cayo Lara, preveu l'expropiació de grans bancs com una de les possibles sortides de la crisi. Durant una conferència a la Universitat Complutense, Lara va assegurar que aquest tipus de mesures "no són una utopia", sinó que servirien per posar en marxa una "economia amb cor". El líder d'IU va emplaçar a l'auditori a imaginar el president del Govern telefonant a Emilio Botín, president del Banc Santander, per dir-li: "Senyor Botín, per què en lloc de fer expedients de desnonaments a la gent, no els deixa vostè que estiguin amb un lloguer més o menys modest, perquè el puguin pagar fins que tinguin feina?".

Segons Lara, Botín contestaria que no, que el banc "perd diners". Llavors, el líder de l'Executiu hauria d'actuar, com ja ho ha fet el president veneçolà, Hugo Chávez. "És que li puc expropiar el banc", hauria de dir-li el president a Botín, segons el líder d'IU.

"Això és una utopia?", es va preguntar Lara davant la sorpresa dels assistents, la gran majoria joves. "No hi ha cap utopia. Pot passar. I això es diu posar la riquesa nacional al servei dels interessos generals de la gent", es va respondre a si mateix.

Mobilització el dia 20


Davant els estudiants, el coordinador federal d'IU va assegurar que en aquests últims 15 anys "alguna cosa ha fallat" perquè avui sigui més difícil "trobar feina i pagar una hipoteca". Va advocar per una "sortida alternativa" a la crisi, "per l'esquerra", i ha instat la ciutadania a secundar les diferents mobilitzacions a les que convoca IU. La següent tindrà lloc a Madrid, el dia 20.

Boí Ruiz: Cap a una sanitat pública tercermundista

El conseller de Salut, Boi Ruiz, es reuní aquest dimecres al matí amb un centenar de presidents i directors de centres sanitaris públics per presentar-los el 'Pla de mesures urgents per a la sostenibilitat del sistema sanitari 2011'. És a dir, els explicar per on caldrà passar la tisora i de què hauran de prescindir per complir l'objectiu d'estalviar fins a 880 milions d'euros en un any. A l'espera del que doni de si aquesta reunió, ja han transcendit algunes de les retallades que posarà sobre la taula Ruiz, com ara que els hospitals no podran fer intervencions quirúrgiques a la tarda si no són urgents.

També se sap que les consultes externes hauran de quedar reduïdes a la mínima expressió i que les proves diagnòstiques d'alta tecnologia, com les radiografies, els escàners o les ressonàncies, deixaran de fer-se a tot arreu i només les faran alguns hospitals seleccionats directament pel Departament.

També estan a la corda fluixa els programes de fecundació in vitro fins ara subvencionats amb diners públics, els avortaments, els mètodes anticonceptius, els implants per atenuar la sordesa o els tractaments i teràpies per deixar de fumar.

Els sindicats del ram ja es van manifestar aquest dimarts a Barcelona per protestar per aquestes retallades. Alerten que s'està posant en perill la qualitat assistencial del servei, i que només provocarà que s'allarguin encara més les llistes d'espera. Ara mateix per una pròtesi de genoll cal esperar més de mig any i hi ha 5.000 persones pendents d'entrar a quiròfan.

Veneçuela: Condemnat a 7 anys de presó sindicalista de Ferrominera

Rubén González, secretari general del Sindicat de Treballadors de Ferrominera de l'Orinoco, va ser condemnat ahir a set anys i dos mesos de presó després de la seva compareixença davant el Tribunal Sisè de Judici, on va brindar el seu testimoni final i va rebre sentència. El sindicalista va ser acusat de càrrecs derivats de la participació en una vaga a l'empresa estatal Ferrominera de l'Orinoco el 2009, a través de la qual els treballadors buscaven el compliment del contracte col.lectiu per part de l'empresa.

Al dirigent sindical se l'acusava d'instigació a delinquir, violació de perímetres de seguretat, coacció a la llibertat de treball i bloqueig de vies de circulació pública, ens altres càrrecs. Va ser detingut el 24 setembre de 2009, després se li va atorgar el benefici de ser jutjat en llibertat, però el gener del 2010 va ser empresonat de nou i ha estat pres en Patrullers del Caroní.

L'advocat de González, Italo Atencio, va criticar que la decisió només es basés en el testimoni de 5 testimonis del Ministeri Públic quan la defensa va presentar 70: "És un home innocent i com innocent ho anem a tractar, utilitzant tots els recursos necessaris. Rubén González no es va a sostenir com un culpable quan és innocent", ha afegit.

Va dir que les proves presentades per la defensa van ser contundents per demostrar que els treballadors es van parar per un deute que Ferrominera manté amb ells, que fins i tot està signada pel president de l'empresa que reconeix el deute.

"Els treballadors van admetre que eren responsables de la vaga perquè a cada un li han de 100.000 bolívars forts. L'únic delicte de Rubén González va ser intervenir amb el president de l'empresa", va afegir.

L'advocat de González apel.larà la sentència. El seu cas ha estat assenyalat per organitzacions de drets humans nacionals i internacionals com a mostra de violacions a la llibertat sindical per part del Govern revolucionari i socialista veneçolà contra líders laborals.

L'Organització Internacional del Treball (OIT), a través del seu Comitè de Llibertat Sindical, recentment va demanar a l'estat veneçolà l'alliberament del dirigent sindical.

El govern revolucionari veneçolà s'ha auto-declarat com "obrerista" de manera oficial pel president Hugo Chávez.

Mentrestant, continua regnant a Veneçuela un clima d'impunitat amb desenes de dirigents camperols i dirigents sindicals revolucionaris assassinats per sicaris contractats per terratinents i poderosos capitalistes, sense que hagin estat processat o capturats els responsables.

EU Mallorca: "Moyà i Lorenzo haurien de rebre els premis a Andorra i Suïssa"

Manel Carmona: ”Jorge Lorenzo i Carlos Moyà haurien de rebre els Premis Ramon Llull a mans dels presidents d’Andorra i Suïssa, ja que són els llocs on tributen respectivament, enlloc del President de les Illes Balears”. Amb motiu del lliurament dels Premis Ramon Llull per part del Govern de les Illes Balears, Esquerra Unida manifesta que hauria de ser una condició indispensable per rebre aquests honors, el fet de tributar a les nostres illes. Per Esquerra Unida, no és suficient mèrit per rebre aquesta distinció ésser “persona natural o jurídica que s’hagi destacat en els serveis prestats a les Illes Balears”, com apareix a la web institucional dels Premis Ramon Llul.

Segons Manel Carmona, coordinador d’EU i candidat al Parlament, “el fet de pagar impostos a les Illes Balears és una mostra dels lligams de pertinença a la nostra terra” i ha afegit que “qui viu a Balears, proclama que és de Balears i tributa a l’estranger per estalviar-se impostos, ens està estafant”.

Per aquest motiu, Carmona considera que també hauria de ser una condició, per poder optar a aquest guardó, tributar a les Illes Balears. En conseqüència, “Jorge Lorenzo i Carlos Moyà haurien de rebre els Premis ramon Llull a mans dels presidents d’Andorra i Suïssa enlloc del President de les Illes Balears” ja que són els llocs on tributen respectivament.

EUPV i Síndic de greuges denuncien la manca d'informe ambiental a la planta de Fontcalent

El candidat d'EU a l'alcaldia d'Alacant, Miguel Ángel Pavón, ha informat avui que el Síndic de Greuges ha remès a la formació d'esquerres un escrit en el qual exposa, en relació a la queixa que EU va presentar contra l'Ajuntament per no facilitar l'informe que la Universitat d'Alacant (UA) va elaborar sobre l'impacte ambiental, incloent les molèsties per males olors, de la planta de residus de Fontcalent, que "davant la tardança en rebre l'informe demanat a l'administració afectada, amb aquesta mateixa data (21 de febrer) hem tornat a demanar que ens sigui remès". Foto: Miguel Ángel Pavón, Willy Meyer i Miguel Ibáñez sota el cartell informatiu del finançament europeu de la planta

EU va demanar per registre a l'Ajuntament el 10 de juny una còpia de l'informe, una petició que va reiterar el 20 de juliol sense èxit, presentant finalment una queixa davant del Síndic a finals del passat any. Miguel Ángel Pavón denuncia la opacitat municipal en relació a la planta de residus de Fontcalent i exigeix a Andrés Llorens i Sonia Castedo que facilitin immediatament al Síndic l'informe.

D'altra banda, l'alcaldable d'EU ha denunciat que la setmana passada, coincidint amb la visita de l'eurodiputat d'IU Willy Meyer a l'entorn de la planta de residus de Fontcalent, tots dos polítics, acompanyats per Miguel Ibáñez, president de l'A VV "Amics de Fontcalent ", van poder veure com s'abocava terra sobre residus aparentment sense tractar per ocultar a la vista.

Miguel Ángel Pavón ha anunciat que en breu la formació d'esquerres presentarà a través de Willy Meyer una pregunta a la Comissió Europea sobre el deficient tractament dels residus a la planta de Fontcalent i sobre els problemes de males olors i abocaments de lixiviats derivats d'una deficient gestió que ha estat reconeguda fins i tot per la Fiscalia de Medi Ambient de l'Audiència Provincial d'Alacant. EU destacarà en aquesta pregunta que els 17 milions d'euros que van costar les actuals instal.lacions de la planta de Fontcalent van ser finançats en un 80% pels fons de cohesió de la UE.

La fiscalia demana ampliar la fiança a Millet i Montull fins als 23 milions

La fiscalia ha demanat que l'ex-president del Palau de la Música, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, ampliïn fins a 23 milions d'euros la fiança dipositada als jutjats per assegurar una futura responsabilitat civil, ja que considera que l'actual fiança, de 3,3 milions, 'no reflecteix de manera adequada el monumental perjudici econòmic' derivat de l'espoli de la institució, del qual ara es disposa de més evidències que fa un any i mig.

En l'escrit presentat al jutjat, la fiscalia anti-corrupció diu que els 3.361.377 milions d'euros de fiança han d'adaptar-se a la xifra suposadament defraudada, la qual supera els 23 milions.

També ha demanat que s'exigeixi una garantia a una altra de les encausada, l'ex-directora financera del palau, Gemma Montull, tenint en compte 'la seva decisiva participació en els fets', i posa com a exemple els xecs de l'Orfeó que no van ser destinats a activitats del Palau i les obres fetes a casa seva amb fons del Palau.

Si Millet i Montull no poden ampliar la fiança, la fiscalia demana que els embarguin els béns.

EUPV demana als bancs i caixes que no posen “ni un euro” per a la fiança de Matas

La candidata d’EUPV a la Presidència de la Generalitat i diputada autonòmica, Marga Sanz, ha assenyalat que la fiança de 1’6 milions d’euros imposada pel jutge del cas Palma Arena a l’ex president balear, Jaume Matas, “no pot eixir dels bancs i caixes valencianes, tal i com va ja va ocórrer fa quasi un any. Seria intolerable contemplar de nou que els bancs i les caixes valencianes avalen a una persona imputada per un cas tan greu de corrupció”.

Esquerra Unida recorda que el Banc de València va ser una de les entitats bancàries que avalà a Matas en una primera fiança de 3 milions d’euros. “Resulta lamentable veure com se li denega finançament a xicotetes i mitjanes empreses, així com a ciutadans que necessiten avals per a la seua activitat, i pel contrari s’atorga un tracte de favor a un personatge tan fosc com l’ex ministre del PP, ara imputat per greus casos de corrupció”.

30 anys de l'Associació d’Ex Presos Polítics del Franquisme

El coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, i la portaveu de la formació, Mercè Civit, la responsable de la Comissió de Memòria d'EUiA, María Molina -que també és membre de la junta de l'Associació d'Ex Presos-, i varis parlamentaris d’ICV i ERC, com Joan Herrera i Anna Simó, i el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, van assistir dimarts a l’acte públic amb què l’Associació d’Ex Presos Polítics del Franquisme va voler commemorar els 30 anys de la seva legalització. Sota el títol ‘Memòria i justícia.

Contra la impunitat i l’oblit’, l’acte va omplir l’Auditori de Barcelona i va comptar amb les intervencions de: Juan José del Águila, magistrat i autor del llibre ‘El TOP, las sentencias, los procesados, los hechos y las razones político-jurídicas de las condenas’; Carles Vallejo, ex treballador de SEAT represaliat pel TOP i actual president del Memorial dels Treballadors de SEAT; l’advocat laboralista Francesc Casares, que va exercir de defensor d’activistes antifranquistes davant el Tribunal d’Ordre Públic (TOP) i que va tenir un record per a tots els companys de professió lluitadors com ell –com Luis Salvadores, Soler i Barbarà o Agustí de Semir-; Marcos Ana, poeta comunista empresonat durant 23 anys; Ada Colau, activista pel dret a l’habitatge i contra els desnonaments; i Enric Pubill, president de l’Associació Catalana d’Ex Presos Polítics del Franquisme.

Tant Ana com Pubill van reivindicar la importància de la implicació de la joventut per a preservar la memòria històrica i el president dels ex presos catalans va carregar contra el tancament, suposadament per raons ‘tècniques’, de l’edifici del Memorial Democràtic ubicat a la Via Laietana. Pubill va informar que la seva associació no ha rebut l’ajut aprovat amb l’anterior Govern de la Generalitat per a celebrar els seus 30 anys de legalització i tampoc ha pogut mostrar al Memorial una exposició prevista.

En el seu discurs va aprofitar per exigir un espai permanent mentre s’arranja l’edifici de Via Laietana. Pubill també va llegir part del manifest sobre el TOP -que adjuntem- i va cridar a participar a la concentració del pròxim dissabte 12 de març, a les 12 del migdia, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona 'Contra la impunitat de la dictadura franquista. Justícia per a les víctimes i per a Garzón'.

La cantant i actriu Esther Formosa va conduir l’acte de manera impecable i l’audiència va poder gaudir de les emotives actuacions dels cantautors Pau Alabajos i Joan Isaac, que va rendir homenatge a Salvador Puigantich, assassinat pel franquisme ara fa 37 anys.

FAVB: "No volem que retallin serveis de salut ni tornar a pagar el que ja hem pagat"

FAVB: Contínuament ens estan amenaçant amb que introduiran mesures de copagament o repagament de serveis o de medicaments perquè amb motiu de la crisi no hi ha diners per mantenir els serveis sanitaris que necessitem, com si la salut fos un luxe que ara no ens podem permetre. Hem de saber que Catalunya és una de les comunitats que menys diners destina a sanitat, per sota de la mitjana de l'Estat i molt per sota de la mitjana d'Europa.

Contínuament ens estan culpabilitzant per la utilització dels serveis sanitaris i per la despesa en medicaments com si en féssim un mal ús o com si els utilitzéssim sense necessitar-los. Escatimen diners per sanitat i en canvi no tenen cap problema en donar-los a bancs o a algunes empreses.

El dret a la salut és un dret bàsic i constitucional, no podem permetre retalls en drets socials bàsics que han costat molt aconseguir. És necessari que tinguem una actitud activa en la defensa d'aquests serveis i que no acceptem resignadament que amb l'excusa de la crisi tornem als temps en que els que tenien diners es podien pagar una bona assistència i els altres havien d'anar a la beneficència.

Hem de fer saber al nostre govern que no volem que desmantellin el nostre sistema sanitari públic, que no volem copagaments ni haver de fer-nos d'una mútua si volem ser atesos, volem Sanitat Pública i de qualitat.

Per tots aquests motius, iniciem una campanya de recollida de signatures a tots els barris que seran lliurades properament al president de la Generalitat.

LA SALUT NO HA DE SER UN NEGOCI. SANITAT PÚBLICA I DE QUALITAT!
Federació d'Associacions de Veïns de Catalunya

EUPV recolza la mobilització dels sindicats en contra dels retalls educatius del Consell

La candidata d'EUPV a l'alcaldia de Castelló, Carmen Carreras, participarà demà en la concentració en defensa de l'educació pública i en contra dels retalls del Consell.
A la concentració acudiran la candidat a l’alcaldia de Castelló per EUPV, Carmen Carreras, i la diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol. La candidata anima a tots els ciutadans i ciutadanes a participar en la mobilització que està convocada pels sindicats, el dia 3 de març, a les 18:30, davant de la Casa dels Caragols.

“Cal denunciar la situació que està patint el món educatiu per les mesures preses per la Conselleria d'Educació, la supressió de 1200 vacants de professors interins, una oferta d'ocupació pública insuficient, que no aplega a suplir les jubilacions i que significa la destrucció de llocs de treball públics, i la manca de construcció d'edificis educatius pendents i la proliferació de barracons entre moltes altres”, sentencia, “cal donar resposta al greu problema al fracàs escolar, dotant als centres dels recursos econòmics suficients per a donar resposta a les necessitats educatives dels alumnes”.

Carreras considera que l'educació publica està sofrint un atac molt dur per part del Consell, “cada vegada hi ha menys recursos destinats a potenciar l'educació de tots i totes, mentre que la concertada i la privada tenen totes les portes obertes i les subvencions que desitgen”, critica, “esta cada vegada més clar que volen esfondrar el sistema públic perquè el sector privat faça més negoci amb l'educació dels nostres xiquets i xiquetes”.

La representant d'EUPV, denuncia que el Partit Popular està posant en perill amb les seues polítiques la qualitat de l'ensenyament, “les conseqüències les patiran els professors, l'alumnat i les seves famílies, Font de Mora, no està defensant els interessos generals dels valencians i valencianes, sinó els seus propis i dels seus amics de la concertada”.

EUPV reclama recursos per a recuperar la zona cremada de la Marjal de Peníscola

La diputada d’EUPV als Corts Valencianes, Marina Albiol, demana major vigilància i protecció per a la Zona Protegida de la Marjal de Peníscola i la resta dels zones humides de les nostres comarques: “En aquests moments es troben abandonades i en greu perill, com ha quedat demostrar en l’incendi de Peníscola”, assegura. La diputada anuncia que reclamarà la compareixença del Conseller de Medi Ambient, Cotino, a Les Corts Valencianes, per a reclamar recursos econòmics per poder recuperar la zona, per als treballs de neteja i adequació de la zona arrasada per l’incendi i per als treballs posteriors de recuperació de l’ecosistema de la marjal de Peníscola.

Albiol demana més mesures per evitar una nova catàstrofe mediambiental com aquesta i que aquest indret gaudisca d’un mínim de seguretat. “Aquesta zona té una gran biodiversitat única, és un dels últims llocs on el samaruc i l’endèmic fartet, espècies protegides, han encontrat refugi front a altres espècies invasores”, i afegeix, “cal augmentar la vigilància i la seguretat en aquesta i altres zones humides que es troben en una situació semblant de desemparament per part del Consell”.

La portaveu d’esquerres argumenta, “ens trobem davant d’un paratge catalogat com a LIC, Lloc d’Interès Comunitari, arrasat pel foc, un paratge que hauria de ser protegit i vigilat pel Consell, però no ha sigut així”, i recorda, que la política del PP fins ara, en matèria mediambiental, “es redueix a atorgar figures de protecció i després oblidar-se’n que existeixen”.

La diputada finalment exigeix que s’investiguen les causes del foc, per veure si ha sigut provocat intencionadament, i reclama que de ser així no es deixe passar l’assumpte i es porte als responsables davant la justícia.