dimecres, 6 de febrer de 2013

La corrupció del PP ha costat 6.000 milions al País Valencià des del 1995

L’impacte econòmic del reguitzell de casos de corrupció que ha acumulat el PP al País Valencià han tingut un efecte devastador per a l’economia del territori. Només en els darrers tres anys, la xifra s'eleva a prop de 1.200 milions, l'equivalent a la paga extra dels funcionaris valencians durant tres anys, i la corrupció del PP pot haver costat 6.000 milions al País Valencià des del 1995, segons un estudi presentat pel PSPV.

L’impacte econòmic del reguitzell de casos de corrupció que ha acumulat el PP al País Valencià han tingut un efecte devastador per a l’economia del territori. El secretari general dels socialistes valencians (PSPV-PSOE), Ximo Puig, ha presentat aquest dimecres un informe segons el qual la corrupció ha tingut un cost pel País Valencià de gairebé 1.200 milions d’euros només en els darrers anys. Si l’estudi s’estén pels 17 anys i mig que acumula el PP al capdavant del Consell el cost per a les arques públiques s’elevaria fins a prop de 6.000 milions. Durant aquest temps, els presidents valencians han estat Eduardo Zaplana (1995-2002), José Luis Olivas (2002-2003), Francisco Camps (2003-2011) i l’actual, Alberto Fabra (des de juliol del 2011).

L’Informe per la transparència i en contra de la corrupció s’ha elaborat basant-se en treballs previs del Fons Monetari Internacional (FMI) i tenint en compte dades de Transparència Internacional (TI) que situa el País Valencià com un dels territoris amb un índex de corrupció més elevat de l’Estat espanyol. Ximo Puig ha destacat que, malgrat tot, les xifres que han presentat són “conservadores”, perquè no han inclòs ni els “sobrecostos” en les adjudicacions d’obres públiques, ni els suborns que es podrien haver cobrat.

Els prop de 1.200 milions que ha perdut l’administració valenciana els darrers tres anys per aquesta xacra equivalen als interessos del deute del 2013 o a la paga extra de tots els funcionaris de la Generalitat valenciana durant tres anys. Puig ha volgut destacar que la corrupció no només “desmoralitza la societat”, sinó que afecta el creixement econòmic, de manera que per sortir de la crisi cal “regeneració democràtica” i la “neteja de tots els comptes”.

D’altra banda, aquest dimecres el jutge del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) ha obert tres noves peces en la causa per suposat finançament irregular del PP. Són peces vinculades al cas Gürtel. En concret, n’hi ha una que vol investigar els contractes de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) amb Teconsa durant la visita del Papa a València; una altra que pretén aclarir diverses irregularitats en la contractació entre la Generalitat i Orange Market i altres empreses vinculades a Francisco Correa, el cap de la trama corrupta; i la darrera vol investigar suposats delictes contra la Hisenda Pública.

Bárcenas nega davant el fiscal la comptabilitat B del PP i fa una prova cal·ligràfica

L'extresorer del PP Luis Bárcenas ha negat davant el fiscal l'existència d'un comptabilitat B en el partit i s'ha sotmès a una prova cal·ligràfica després de sostenir que la lletra dels papers publicats el passat dijous a El País, amb el llistat dels supòsits beneficiaris dels sobresous en diners negre, no és la seva.

Bárcenas ha declarat durant prop de dues hores davant el fiscal Antonio Romeral, que investiga si existia o no una caixa B al PP arran de les últimes informacions periodístiques. Ho ha fet en qualitat d'imputat, el que li ha permès assistir acompanyat del seu advocat, Alfonso Trallero, i sense obligació de dir la veritat.

El extresorer del PP no ha fet declaracions ni a l'entrada ni a la sortida de la Fiscalia Anticorrupció, però ha respost a totes les preguntes que li ha fet el fiscal, segons informa TVE.

Al sortir de la Fiscalia, sobre les 14.10 hores, ha estat escortat per la policia fins a pujar en un taxi mentre alguns ciutadans li cridaven "xoriço", "pocavergonya" i "a la presó". En arribar l'han anomenat també "lladre" i un ciutadans li ha cridat: "El meu sobre, el meu sobre!".

Segons ha informat Europa Press abans de la seva declaració davant el fiscal, Bárcenas havia de defensar el mateix que va dir dilluns passat en una entrevista de 13tv, quan va negar l'existència d'una comptabilitat B i dels sobresous.

Declara l'exdiputat que va reconèixer els sobresous


Abans que Bárcenas, ha comparegut davant el fiscal Jorge Trías Sagnier, l'exdiputat del Partit Popular que va reconèixer públicament l'existència de sobresous al Partit Popular després que El Mundo destapés l'escàndol el passat 18 de gener, abans que El Páis publiqués els supòsits papers de l'extresorer.

Trías Sagnier, antic advocat de Bárcenas, ha estat poc menys d'una hora responent les preguntes del fiscal en qualitat de testimoni, segons han aclarit a Servimedia fonts del Ministeri Públic. "He complert amb el meu deure", ha assegurat l'exparlamentari en abandonar la seu d'Anticorrupció.

L'exdiputat va arribar a la Fiscalia a les 9.25 hores, a bord d'un taxi, sense advocat defensor, i va entrar per la porta principal d'Anticorrupció, on estava citat a les 10.00 hores. El lletrat va abandonar la Fiscalia poc abans de les 11.00 i per una porta del darrere per evitar a la premsa.

De la compareixença de tots dos, ha contrastat la tranquil·litat amb què Bárcenas s'ha presentat a la Fiscalia i l'evident nerviosisme amb què ho ha fet Trias, segons han informat fonts presents a l'interior de la seu de Anticorrupció.

L'extresorer Lapuerta declara avui davant el fiscal

L'extresorer del PP Álvaro Lapuerta ha estat citat per aquest dijous 7 de febrer a la Fiscalia Anticorrupció per declarar sobre la suposada comptabilitat B del PP, han informat fonts fiscals.

Lapuerta ha estat cridat per la Fiscalia perquè comparegui un dia després que ho hagin fet el seu successor en el càrrec Luis Bárcenas i l'exdiputat del PP Jorge Trías Sagnier.

La declaració de Lapuerta, que va estar al capdavant de les finances del PP entre 1993 i 2008, està prevista per a les 10:00 hores.

Fonts de la Fiscalia han assegurat a Efe que encara no està prevista la declaració dels supòsits empresaris citats en els anomenats "papers de Bárcenas" per fer suposades entregues de diners al PP.

Anticorrupció investiga si hi ha la caixa B


Totes aquestes declaracions, la de Bárcenas i Trias d'avui i la de Lapuerta d'aquest dijous, s'emmarquen dins de les diligències que va obrir la Fiscalia Anticorrupció el passat 24 de gener per investigar "la possible existència d'una caixa B del Partit Popular".

El passat 1 de febrer, Anticorrupció va assegurar que "de moment" no veia indicis que permetessin vincular els 22 milions d'euros que Bárcenas va arribar a tenir en comptes suïssos amb la suposada comptabilitat opaca del Partit Popular encara que va assegurar que seguia investigant i que si en algun moment veia relació ho comunicaria al jutge instructor del cas Gürtel, Pablo Ruz.

El que sí va demanar la Fiscalia a aquest magistrat divendres passat és que cités a declarar l'extresorer per aquests comptes i que demanés informació a l'Agència Tributària per saber si es va acollir a l'amnistia fiscal, com assegura el propi excàrrec del PP. Ruz ha citat a Bárcenas a declarar el pròxim 25 de febrer.

Ruz també ha demanat informació a Hisenda per saber si una vintena d'imputats en el cas Gürtel, entre ells el seu suposat cap, l'empresari Francisco Correa, es van acollir a aquest procés extraordinari de regularització de diner negre.

Un d'aquests imputats, l'empresari José Luis Ulibarri, ha negat aquest dimecres en un comunicat que s'acollís a la Declaració Tributària Especial (DTE), l'anomenada amnistia fiscal, una qüestió que "coneix i pot certificar el Ministeri d'Hisenda, sabedor de tots els que s'han acollit a la DTE".

L'oposició tunisiana abandona l'Assemblea Constituent i crida a una vaga general

L'oposició tunisiana ha anunciat avui que suspèn temporalment la seva participació en l'Assemblea Constituent, en resposta a la mort del dirigent d'esquerres Chukri Bel Aid, assassinat a trets aquest matí a les portes de casa seva, a la capital, Tunis. Les dues principals coalicions de l'oposició també han exigit la dimissió del Govern i han convocat una vaga general coincidint amb el dia de l'enterrament de Bel Aid, després de les massives protestes que s'han desencadenat al saber-se l'assassinat.

L'anunci ha estat realitzat per Hama Hamami, líder del Partit dels Obrers Comunistes de Tunísia (POCT) i de la plataforma "Front Popular pels Objectius de la Revolució", a la qual pertany l'agrupació de Bel Aid, el Partit dels Patriotes Demòcrates Unificats (PPDU).

A més de la dimissió del Govern, Hamami ha demanat als partits de l'aliança governamental (En Nahda, el Takatul i el Consell Per la República (CPR)), que renunciïn als seus llocs de responsabilitat.

El primer ministre, Hamadi Iabali, és dirigent d'Al Nahda mentre que el president del país, Monsef Marzuki, és el màxim líder del CPR, i Mustafa Ben Yafar, president de l'Assemblea Constituent, és secretari general del Takatul.

En unes declaracions anteriors a l'agència Efe, Hamami responsabilitzar al Govern de l'assassinat de Bel Aid, per no haver "volgut escoltar les advertències llançades per l'oposició des de fa un mes".

En la roda de premsa, els partits, entre els quals hi havia "Nida Tunis", de l'exprimer ministre, Beyi Caid Essebsi, ha responsabilitzat també al ministre de l'Interior, Ali Laridi, i el president del partit governant islamista Al Nahda, Rachid Ganuchi. A més, han sol·licitat la creació d'una comissió per solucionar el problema de la violència política al país.

"Al Nahda és completament innocent de l'assassinat de Bel Aid... És possible que el partit governant pugui dur a terme aquest assassinat quan (només) interrumpirà la inversió i el turisme?", ha afirmat Ganuchi. "Tunísia té avui el major estancament polític des de la revolució. Hauríem d'estar tranquils i no caure en una espiral de violència. Necessitem més unitat que mai", ha afegit.

Onada de protestes


Tunísia ha estat testimoni en els últims mesos de nombroses agressions contra líders polítics i sindicals d'esquerrres en diferents localitats del país.

Els dirigents de l'oposició -entre ells el assassinat Chukri Bel Aid-, culpen les Lligues de Protecció de la Revolució (LPR), composta per salafistes i simpatitzants d'Al Nagda, d'estar darrere d'aquests atacs.

L'assassinat de Bel Aid ha desencadenat una onada de protestes en tots el país. A la capital, milers de persones que s'havien concentrat davant de la seu del Ministeri de l'Interior, a la cèntrica avinguda Habib Burguiba, han estat dispersades per les forces antiavalots que van emprar gasos lacrimògens.

Grups de manifestants van respondre amb pedres i encara continuen els enfrontaments als voltants de l'avinguda, on les botigues han tancat les portes i les forces de seguretat han imposat fortes mesures de seguretat.

Així mateix, en diverses ciutats, entre elles Sidi Bouzid, bressol de la revolta que el 14 gener 2011 va acabar amb el president Zin l'Abidin Ben Ali, i Sfax, capital industrial, han estat també escenari de protestes contra l'executiu, el ministre l'Interior i el partit Al Nahda.

Bel Adi -molt crític amb el Govern i els salafistes- va rebre tres impactes de bala realitzats per un home que anava en una motocicleta, en companyia d'un altre i es va donar a la fuga, segons ha informat el ministre de l'Interior tunisià.

EUPV: “Si no existeix el fons libi, la destitució de Carlos Fabra d’Aerocas serà inevitable”

La diputada d'EUPV, Marina Albiol, ha exigit al president de la Generalitat Valenciana, arran de la informació publicada hui en un mitjà de comunicació digital, “transparència total” i que proporcione “tota la informació disponible sobre la suposada venda de l’Aeroport de Castelló a un fons d’inversió libi”. Segons publica hui un diari digital, "darrere el fons libi únicament hi ha un periodista que no té un clau, ni molt menys representa inversors.

“Volem saber qui enganya a qui: si el suposat comprador libi menteix a Aerocas, si Aerocas enganya al Consell o si, com és habitual, Carlos Fabra ens pren el pèl a tots i totes”, ha declarat Albiol qui ha exigit al Consell que comprove les credencials i la credibilitat del suposat comprador libi a través dels organismes oficials del Ministeri d’Assumptes Exteriors i de l’ambaixada espanyola en Líbia.

Albiol considera “lamentable” que el Consell actue de manera “irresponsable” amb la venda de l’Aeroport de Castelló, tal com actuà en el seu moment amb el Parc Ferrari i el suposat comprador Castro Khatib, “del qual per cert no hem tornat a saber res”, ha recordat la parlamentària autonòmica.

“Si tal com publica hui un diari digital, darrere el fons libi únicament hi ha un periodista que no té un clau, ni molt menys representa inversors, estem davant un escàndol que s’ha de cobrar el cap de Carlos Fabra de la presidència d’Aerocas”, ha declarat Albiol qui també ha destacat la manera “irresponsable i precipitada” amb la que el Consell vol malvendre l’Aeroport de Castelló. “Demanarà disculpes Alberto Fabra si es confirma que el fons d’inversió no existeix?”, conclou Albiol.

Clam dels estudiants en vaga: 'Rajoy i Wert dimissió'

Els estudiants volen aturar la reforma educativa del ministre Wert, defensar una escola pública laïca i de qualitat i reclamen la retirada de les noves retallades en educació, en una setmana de protestes de secundària que aquest dimecres ha culminat amb manifestacions a diferents ciutats del país. A Barcelona, centenars de manifestants han sortit de la plaça Universitat al migdia i amb els lemes 'Tombem el govern dels rics' i 'Rajoy i Wert dimissió' de tornada han cantat i cridat consignes en contra els governants i les darreres reformes educatives neoliberals de PP i CiU, fins al Palau de la Generalitat (foto).

Han exigit una inversió més gran en educació pública i han demanat la retirada de la LOMCE perquè els deixa, segons les consignes cridades, 'amb el cul a l'aire'. La manifestació s'emmarca en una setmana de mobilitzacions en defensa de l'escola pública, que culminarà aquest dijous, amb una nova manifestació. El Sindicat d'Estudiants i l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) han recorregut el centre de Barcelona per mostrar la seva oposició als canvis que vol fer el govern espanyol i als canvis que ja ha dut a terme i que ha debilitat, al seu entendre, el sistema públic d'ensenyament.

Des del Sindicat d'Estudiants, Borja Latorre, ha explicat que la prioritat de l'organització és 'continuar la lluita' contra un ministre que vol tirar enrere '50 o 60 anys', i per això exigeixen la dimissió de Wert i de la cúpula del partit Popular. Latorre ha demanat als sindicats majoritaris que tornin a convocar una vaga general per tombar el govern de corruptes. Latorre ha valorat positivament la resposta dels estudiants que han secundat la vaga de tres dies i han assistit a la manifestació, i ha recordat que s'ha seguit a més ciutats que no pas en la convocatòria de l'octubre passat.

Per la seva banda, el secretari general de l'AJEC, Eloi Cortés ha recalcat que la convocatòria respon a l'oposició dels estudiants a una llei que vol centralitzar l'educació i els seus continguts, i que l'eliminació de la selectivitat i la imposició de revàlides en són un exemple, i que aporta mesures que augmentaran les desigualtats entre estudiants perquè entre altres aspectes, ''blinda'' el concert a escoles que segreguen entre sexes, per exemple.

Cortés ha fet un bon balanç de la setmana de lluita i ha assegurat que l'objectiu és sumar forces i sumar els universitaris a les protestes, i també la primària per aconseguir fer una mobilització general del sector de l'ensenyament a final de curs, tal i com ja va passar el 2012. 'Si no ens escolten, nosaltres ens continuarem mobilitzant', ha afirmat Cortés.

'Ens volen deixar amb el cul a l'aire', 'La LOMCE és involució', 'Qui juga amb tisores es talla', 'Ni espanyolitzar, ni privatitzar' han estat alguns dels cartells que més s'han vist durant tota la marxa que s'ha desenvolupat sense incidències des de la plaça Universitat de Barcelona i ha transcorregut Pelai, plaça Catalunya, Fontanella i la Via Laietana. La plaça Sant Jaume ha estat el punt final on s'han fet els parlaments de rigor dels líders dels sindicats d'estudiants, que han completat els càntics que s'han succeït durant tota la manifestació.

Alemanya proposa penes contra els negocis sense escrúpols

El govern alemany de Merkel segueix impulsant la regulació del sector bancari i financer amb propostes de llei que s'enduriran els càstigs contra autors de negocis poc transparents o irregulars. Les iniciatives de llei contemplen penes de presó per bancs i asseguradores si posen en risc a les seves empreses en incórrer en negocis massa arriscats. Els càstigs podrien implicar presó fins per cinc anys.

El gabinet federal de Merkel emetrà una sèrie de mesures amb les quals el ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, vol propiciar una major transparència en el sector financer.

Amb el paquet de mesures proposades, Schäuble vol aconseguir una divisió més clara entre els negocis d'alt risc i les operacions comercials normals. A partir d'una suma determinada, les transaccions amb els anomenats "fons voltor" haurien per llei de ser realitzades per determinades societats comercials diferents dels propis bancs, segons la proposta.

També es contemplen mesures per evitar que les institucions bancàries en dificultats siguin rescatades amb diners dels contribuents.

Crítiques de l'oposició

Les propostes de llei segueixen les recomanacions elaborades l'octubre passat per un grup d'experts de la Comissió Europea, sota la direcció del finlandès Erkki Liikanen. Però és poc probable que el paquet sigui aprovat en l'actual període legislatiu.

Sobretot al Bundesrat (la càmera dels estats federats) hi ha dificultats. El partit socialdemòcrata SPD i Els Verds consideren que les propostes per regular millor el sistema financer a Alemanya no arriben al fons del problema i L'Esquerra (Die Linke) les considera una cortina de fum per amagar la situació real de la banca mitjana i petita a Alemanya, fora del control del BCE i l'UE a diferència de l'espanyola, italiana, portuguesa o grega. També alguns actors del món financer germànic han manifestat crítiques a les iniciatives de llei, per diferents aspectes.

L'Ajuntament de Palma aprova la retirada de la placa dels ducs de la Rambla


La Comissió de Toponímia de l'Ajuntament de Palma ha aprovat la retirada de la placa amb el rètol de 'ducs de Palma' de La Rambla, amb la qual aquesta recupera el seu antic nom -La Rambla- sense la referència als corruptes. Ramblejar significa en castellà passejar plaentment i agradívol, el que ara serà més fàcil.

El tinent d'alcalde de Cultura del Consistori de Palma, Fernando Gilet, ha explicat que així es ratifica la decisió presa la setmana passada a la Junta de Govern de l'Ajuntament. Gilet ha explicat que es pren aquesta decisió, a causa "al que s'ha considerat una falta de respecte" per part del duc de Palma, Iñaki Urdangarin cap en nom de la ciutat.

Els jutges degans demanen reforços per investigar la corrupció

Els jutges degans de tot Espanya han reclamat més mitjans al PP per investigar els casos de corrupció i els delictes econòmics així com les "causes complexes amb especial rellevància social", en una nota que han fet pública aquest dimecres. S'uneixen així als jutges de l'Audiència Nacional que el passat 30 de gener es van queixar també de la manca de recursos que no és casual, sinó premeditada per part dels governs corruptes de PP-PSOE. Jutges i fiscals han convocat vaga contra Gallardón el dia 20.

A la nota, els jutges degans destaquen que la manca de mitjans "es dóna en tots els jutjats i tribunals d'Espanya que investiguen i enjudicien aquest tipus de delictes".

Creuen que el reforç és responsabilitat del Consell General del Poder Judicial, el Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes i recorden que si no es dota els jutjats de més personal no es podrà donar la resposta adequada en "temps i forma" que demana la societat. Recorden que la Justícia és "un servei per i per als ciutadans" i que sense mitjans "no poden fer-ho".

"Els jutges volem exercir la nostra feina responsablement i en les degudes condicions", afirmen els jutges degans, que afegeixen que algunes deficiències podrien resoldre de manera immediata de manera que es agilizarían aquestes causes, que "per la seva complexitat i naturalesa requereixen una dedicació absoluta, exclusiva i intensiva del jutge".

Indiquen que "no és possible dur a terme una investigació seriosa i rigorosa i continuar exercint al mateix temps el treball propi de la dinàmica diària del jutjat" sense tenir "funcionaris, policies i perits especialitzats".

"O no arriben, o ho fan massa tard"


Afegeixen els jutges que les mesures de reforç depenen del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), del Ministeri de Justícia i de les comunitats autònomes, i que "el problema és que, o no arriben, o ho fan massa tard".

Per això, demanen als òrgans competents mesures com el nomenament immediat de jutges i secretaris judicials de reforç, l'adscripció de fiscals amb dedicació exclusiva i la facilitació de perits comptables amb dedicació igualment exclusiva en aquest tipus d'assumptes (pèrits de la Hisenda Pública, Banc d'Espanya, Intervenció General de l'Estat).

També plantegen la creació d'un cos nacional de perits comptables forenses o l'adscripció de "grups d'autèntica policia judicial" sota les ordres directes i exclusives del jutge, el que agilitaria "enormement" la tasca judicial.

Sobre això, critiquen que "no sembla que hi hagi una especial sensibilitat" en aquest tema, quan les recents reformes de la justícia aprovades pel Govern suprimeixen la crida de jutges substituts, que són els que, destaquen els degans, venien portant aquestes funcions de suport i reforç en els jutjats i tribunals.

Jutges i fiscals convoquen vaga el 20 de febrer contra les reformes de Gallardón

Les diferents associacions de jutges i fiscals que conformen la comissió interassociativa han anunciat aquest dimarts que van a convocar una vaga per al pròxim 20 de febrer en protesta per les reformes empreses pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón (PP). D'aquesta iniciativa es desmarquen l'Associació Professional de la Magistratura (APM) i l'Associació de Fiscals.

El passat mes de gener ja van advertir que prendrien aquesta mesura si no obtenien una "resposta satisfactòria" del Ministeri de Justícia a les seves demandes en relació amb l'avantprojecte de reforma del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que, segons aquestes organitzacions, "afecta a les garanties d'independència del poder judicial".

Les set organitzacions que conformen la comissió interassociativa són l'Associació Professional de la Magistratura, l'Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitoria, Jutges per a la Democràcia, Fòrum Judicial Independent, Associació de Fiscals, Unió Progressista de Fiscals i Associació Professional i Independent de Fiscals.

El Fons Rockefeller compra veus 'no verdes' per promoure falsos programes ecològics

El Fons Rockefeller paga per promoure la idea que l'activitat de la civilització humana és la responsable dels problemes mediambientals, segons un informe del propi Fons. El Fons va comprar les anomenades 'veus no verdes', és a dir, les de les persones, companyies i organitzacions alienes a la comunitat ecològica, per falsejar les dades i fer responsables als ciutadans de la contaminació de les seves empreses. Foto: "Estem a la vora d'una transformació global. Tot el que necessitem és una oportuna greu crisi i les nacions acceptaran el Nou Ordre Mundial".

El Fons és una organització filantròpica creada el 1940 per la família del famós milionari sionista John Rockefeller. En aquest cas, els seus diners es va usar perquè empresaris, inversors, agricultors, esportistes i polítics, s'unissin a la idea que l'home provoca el canvi climàtic i altres problemes ambientals, d'acord amb el portal.

El document 'Revisió del programa de desenvolupament sostenible, 2005-2010' revela que fins i tot líders religiosos han estat subvencionats perquè 'venguessin' la teoria que l'escalfament global és provocat per l'home.

"Fundacions, inclòs el Fons Rockefeller, han tingut un paper significatiu" en la promoció d'aquesta idea. "A part del suport financer directe [als 'no verds'], el Fons ha subministrat també assistència tècnica per al desenvolupament estratègic, les comunicacions i la capacitació dels defensors [d'aquesta falsa teoria]".

Als EUA, "governadors i alcaldes han demostrat la seva eficàcia com a defensors de les solucions per al canvi climàtic tant a nivell local com internacional", es diu en l'informe. Han afavorit al desenvolupament de "programes innovadors per al clima", en moltes ocasions "han llançat iniciatives mediambientals en ciutats i estats del país i han vist beneficis econòmics".

A més, amb el creixent interès públic per l'activitat suposadament nociva per al planeta, nombrosos articles dedicats al tema "van aparèixer a les portades" dels grans mitjans de comunicació i els "responsables del nostre programa" van servir sovint com a fonts d'informació per a les publicacions.

El TS de València investiga la visita de Ratzinger, Correa i Orange Market

El jutge del TSJCV que instrueix la causa sobre el finançament irregular del PP al País Valencià, José Ceres, ha dictat una interlocutòria que recull l'obertura de tres peces separades en la investigació d'aquesta causa, derivada del conegut com 'cas Gürtel', segons ha informat el TSJCV.

Segons informa el Tribunal Superior de Justícia valencià, la primera d'aquestes noves investigacions derivades del cas Gürtel es refereix a la contractació de Radiotelevisió Valenciana amb Teconsa per a la cobertura de la visita del cap del Vaticà a València al juliol de 2006, en què pogués haver intervingut el Grup Correa, i que poden constituir delictes de prevaricació i suborn.

A més, l'instructor José Francisco Ceres ha ordenat investigar la contractació entre la Generalitat i Orange Market i les societats vinculades al Grup Correa, a excepció de la contractació investigada ja en una altra peça anterior amb l'Agència Valenciana de Turisme, per un suposat delicte de prevaricació.

En tercer lloc, el jutge ha acordat investigar delictes contra la Hisenda pública que poguessin atribuir a Orange Market i derivar dels fets delictius a què es refereixen les peces primera i segona de la causa oberta pel TSJ valencià, pel finançament irregular del PP i una presumpta prevaricació de la Generalitat del PP relacionades amb la trama Gürtel.

Aquestes noves peces se sumen a les tres en què fins ara es dividia la causa: presumpte delicte electoral en els comicis autonòmics de 2007, suposada falsedat documental en les generals del 2008 i possible prevaricació de la Generalitat a la contractació d'Orange Market, empresa de la trama Gürtel dirigida per Álvaro Pérez, el Bigotes.

Les pensions no estan el perill

Vicenç Navarro: Aquest article critica alguns dels arguments alarmistes que s'estan reproduint en els mitjans de major difusió del país que conclouen que el sistema de pensions públic a Espanya no és viable (conseqüència de la transició demogràfica) llevat que es redueixin els beneficis o es retardi l'edat de jubilació. L'article qüestiona que aquests canvis siguin necessaris, indicant que, canvis en la productivitat d'una banda i l'increment de la població adulta que treballi i cotitzi per l'altre, resoldran els mal anomenats problemes de viabilitat del sistema públic de pensions.

Una postura generalitzada en els cercles polítics, mediàtics i financers del país és que el sistema públic de pensions es troba davant d'un gran repte determinat per la transició demogràfica. S'argumenta que la transició demogràfica, amb un creixement molt accentuat de la població anciana, fa difícil sostenir el sistema de pensions públiques. Així, aquest rotatiu apuntava en un recent editorial, pensions consensuades (EL PAÍS, 30 de desembre de 2012), que "el sistema actual de pensions és insostenible per (...) la pressió de la demografia, que empeny la població cap a edats més altes".

I també en aquest diari s'han publicat diversos articles, que tots ells subratllaven que, de no canviar el sistema de finançament de les pensions públiques i/o l'extensió dels seus beneficis, la despesa pública en pensions, per la transició demogràfica, arribarà uns nivells el 2050 que seran insostenibles.

Tal preocupació es basa en el cas que, en haver més ancians i menys joves, aquests últims no podran sostenir les pensions dels primers. En altres ocasions, aquest mateix argument es presenta d'una altra manera que posa l'accent en que el nombre de beneficiaris de les pensions serà cada vegada més gran que el nombre de cotitzants al sistema de pensions, amb la qual cosa s'arribarà a una situació en què no hi haurà prou cotitzants per tants beneficiaris. Aquests arguments semblen lògics i raonables i la seva freqüent repetició en els mitjans explica que hagi adquirit una gran credibilitat.

Per regla general, s'afegeixen a aquests arguments altres igualment preocupants. No només el nombre de beneficiaris ha augmentat i continua augmentant considerablement, sinó que el número d'anys de vida per pensionista també ha estat augmentant, de manera que la despesa pública en pensions s'està disparant, predint-se uns nivells de despesa pública que les farà insostenibles.

En aquests arguments, però, no es tenen en compte diversos fets. Un d'ells, d'especial importància, és el de l'augment de la productivitat, és a dir, que un treballador dins de 40 anys produirà molt més que un treballador ara. Per comprendre la importància d'aquest fet, el lector ha de conèixer que fa 40 anys el 18% dels espanyols adults treballava en l'agricultura. Avui només el 2% ho fa, i aquest 2% produeix molt més del que produïa fa 40 anys el 18% de la població que treballava en agricultura.

Un treballador agrícola ara produeix més aliments dels que abans produïen nou treballadors, i això com a conseqüència de l'enorme creixement de la productivitat. S'hauria percebut com una observació innecessàriament alarmista si fa 40 anys economistes famosos haguessin escrit en rotatius de gran difusió que, com a conseqüència que els treballadors estaven abandonant el camp, hi hauria menys producció d'aliments, de manera que, al cap de 40 anys, la gent d'Espanya moriria de fam.

Doncs bé, substitueixin aliments per pensions i vegin el possible error que significa alarmar la ciutadania argumentant que d'aquí a 40 anys no hi haurà suficients treballadors per sostenir les pensions. Les dades suposadament alarmants apareixen quan s'indica que el nombre de cotitzants per beneficiari està disminuint, reduint (segons diverses estimacions) per exemple a la meitat l'any 2050.

Ara bé, és fàcilment demostrable que aquesta disminució que es considera tan preocupant, en realitat no ho és, ja que és més que probable que un treballador produirà gairebé el doble el 2050 que ara, amb la qual cosa podria mantenir gairebé al doble de pensionistes. És més, el percentatge de la població activa haurà augmentat, doncs avui és dels més baixos de la Unió Europea dels 15, on és, doncs, el problema?

El mateix error apareix quan s'alarma a la població indicant que el 2007 ens gastem el 8% del PIB en pensions i dins de 40 anys ens gastarem el 15%, la qual cosa s'assumeix com que és insostenible en una societat que té recursos limitats ( per cert, Itàlia ja es gasta el 14% del PIB en pensions públiques i el sistema no s'ha col·lapsat). L'error de totes aquestes tesis alarmistes és que s'assumeix, de nou, que la productivitat tot just variarà.

Si la productivitat creixés un 1,5% per any, que és la mitjana de creixement en els darrers 50 anys, el PIB d'Espanya el 2060 seria 2,20 vegades més gran que el 2007 (en monedes constants, és a dir, que la capacitat adquisitiva real haurà més que doblat l'actual). En altres paraules, si el 2007 el PIB era, per exemple, 100, el 2060 seria 220. Doncs bé, si en pensions ens gastem el 2007 un 8% del PIB, és a dir, 8 punts del PIB-deixant per als no pensionistes 92 punts-, el 2060 ens gastarem el 15% de 220, és a dir, 33 punts en pensions, quedant per als no pensionistes 187 punts, molts més que els 92 de 2007.

En realitat, fa 50 anys ens gastàvem el 3% del PIB en pensions, i el 2007 ens gastem el 8%. Hem gairebé triplicat la despesa en pensions i, no obstant això, els recursos per als no pensionistes també han augmentat, doncs la grandària del pastís és molt major ara que fa cinc dècades.

Que no hi hagi problemes greus en les pensions públiques no vol dir que no s'hagin de fer reformes, però aquestes no haurien d'anar en el sentit de reduir-les. Una mesura aconsellable per augmentar els fons a la Seguretat Social i millorar les pensions és facilitar la participació de les dones en el mercat de treball. A Espanya, el percentatge de la població que treballa és baix. I en part això es deu a dos factors. Un és el baix percentatge de la població adulta que treballa en el sector públic (el 2007 el 10%, un dels més baixos de la UE-15, el mitjà és del 15%).

En contra del que es diu, el sector públic (i, molt en particular, en els serveis públics de l'Estat del benestar, com ara sanitat, escoles d'infància, educació i serveis socials, entre d'altres) està poc desenvolupat i té escàs personal , i això es tradueix en el baix percentatge de la població que hi treballa. I el treball crea la necessitat de produir més treball.

L'altre factor (relacionat amb l'anterior) és la baixa participació de la dona en el mercat de treball (52%). Si Espanya tingués el percentatge de Suècia, hi hauria 2.800.000 més de treballadores pagant impostos i cotitzacions socials. Per això s'hauria expandir el quart pilar de l'Estat del benestar, de manera que s'inclogués el dret d'accés a les escoles bressol, a més dels serveis domiciliaris a persones dependents. I, naturalment, s'hauria de fer a l'home corresponsable de les obligacions familiars. I sobretot, invertir en infants i joves, ja que ells són els futurs cotitzants que finançaran les pensions del futur.

Haurien també corregir les desigualtats existents en el finançament de les pensions. És injust que un dels banquers més importants d'Espanya pagui a la Seguretat Social un percentatge molt menor que un empleat del seu banc. Com també és injust que una persona treballadora no qualificada (que viu 10 anys menys que una persona del decil superior de renda) tingui ara que treballar dos anys més per pagar les pensions a la persona que el sobreviurà 10 anys.

En realitat, l'increment de l'esperança de vida s'ha concentrat en els últims 40 anys a les rendes superiors, havent estat menor en les rendes inferiors. Aquests haurien de ser els temes que centraran el debat actual sobre les pensions: la creació d'ocupació i sobretot, bona feina, i la correcció de les desigualtats en el finançament de les pensions.

Una reunió anticorrupció que ningú es creu

Tots els partits de l'oposició han criticat el president de la Generalitat, Artur Mas, per la reunió d'aquest migdia "contra la corrupció i per la regeneració democràtica". D'una banda, el PSC i el PP han retret que no hi hagi convidat els partits amb representació al parlament, mentre que ICV-EUiA, C's i la CUP han posat en dubte que tingui cap utilitat més que falsa propaganda cara a la galeria quan CiU està, com el PP, plena de corruptes imputats. CiU i ERC presentaran la ponència conjunta sobre la llei de consultes aquesta setmana.

Artur Mas ha convocat a l'inútil i fatxenda presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert; el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) Miguel Ángel Gimeno; el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol; el Síndic de Greuges, Rafael Ribó; el síndic major de Comptes, Jaume Amat, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso.

Quan va convocar la reunió d'avui, Mas va emmarcar-la en la necessitat de 'fer una anàlisi conjunta sobre l’acumulació de casos més o menys fonamentats d’irregularitats o de pràctiques vinculades a la corrupció, que perjudica tot allò que és essencial i decisiu, en un moment important per al país'. Per això va explicar que demanaria als participants 'que aportessin idees per tal d'afavorir les bones pràctiques i reinstaurar el clima de confiança entre la societat i les institucions'. Aquest clima 'ens exigeix de fer tot allò que sigui a les nostres mans perquè aquesta situació millori', va dir.

Mas compareixerà al parlament per explicar les conclusions de la reunió d'avui i demà es reunirà amb els partits en una convocatòria feta per la presidenta del parlament, Núria de Gispert, i que ja té les primeres baixes anunciades. Els portaveus parlamentaris d'ICV-EUiA i C's, Dolors Camats i Jordi Cañas, van anunciar ahir que no hi assistirien. El portaveu del PP, Enric Millo, ho va deixar en l'aire i ho decidirà segons com vagi la reunió d'avui al Palau. Els socis de CiU -ERC- i la CUP ja havien anunciat que hi participarien. La republicana Marta Rovira va lamentar que alguns altres grups no hi volguessin anar per una qüestió de forma. El PSC, segons que va dir Maurici Lucena, hi anirà per respecte institucional.

CiU i ERC presentaran la ponència conjunta sobre la llei de consultes aquesta setmana


La ponència conjunta sobre la llei de consultes començarà el tràmit parlamentari aquesta setmana. CiU i ERC han anunciat que presentaran la sol·licitud al registre del parlament perquè sigui acceptada per la mesa, que ben probablement es reunirà aquesta setmana. Totes dues formacions han explicat que ja han fet reunions amb ICV-EUiA, PSC i la CUP perquè acabin signant la ponència i, si més no, que treballin amb la comissió des del punt on es van quedar la legislatura passada. La llei de consultes és l'eina amb què el govern vol superar una eventual negativa de l'estat a convocar un referèndum de sobirania a Catalunya i un compromís del pacte de governabilitat entre CiU i ERC.

Tan bon punt la mesa accepti de reprendre la ponència, els grups parlamentaris continuaran treballant per poder aprovar una llei de consultes pròpia abans no s'acabi el 2013. Iniciativa, i també Ciutadans, ha recordat que aquesta ponència no ha de legislar únicament sobre una consulta sobiranista, sinó que ha de servir per donar la veu a la ciutadania en molts més aspectes.

Oriol Pujol pretenia "lucrar-se" amb la trama de les ITV, segons el fiscal

El secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Oriol Pujol, "va coordinar, dirigir i emparar l'activitat delictiva" dels imputats en el cas ITV, una trama per arreglar un concurs públic d'estacions de la inspecció tècnica de vehicles, segons el fiscal. L'objectiu de Pujol era "lucrar-se personalment" a través d'una empresa que sortiria beneficiada per l'adjudicació i en la que tindria participació, segons l'informe en el qual la Fiscalia Anticorrupció demana la imputació del dirigent nacionalista.

L'informe detalla els indicis que Pujol hauria comès un delicte de tràfic d'influències. La fiscalia considera que va usar els seus càrrecs de número dos de Convergència i de president del grup parlamentari per pressionar a favor. Entre els èxits de Pujol figura haver col·locat al seu amic Josep Tous com "mediador" de la Generalitat en el conflicte que les diferents empreses del sector mantenien en els tribunals a propòsit de les concessions d'ITV.

Pujol va pressionar al llavors secretari general del Departament d'Indústria i Ocupació, Enric Colet, tant per col·locar a Tous com per situar Isidre Masalles (tots dos estan imputats) com a subdirector general de Seguretat Industrial. Colet ha declarat davant la titular del jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona, ​​Sílvia López, que investiga el cas.

Amb la perspectiva d'aconseguir noves adjudicacions, els implicats van crear l'empresa Upprime Energy. Aquesta és la firma en què, segons la fiscalia, Pujol tindria participació indirecta i, per tant, ànim de lucre. Al llarg de l'extens informe apareixen totes les converses que al·ludeixen, o en les quals participa, Oriol Pujol. En una d'elles, pregunta a Tous què obtindria Itevelesa (una empresa d'ITV) com "compensació" si decidís "renunciar" a les tres estacions que té a la comarca del Bages. Tous li explica que poden aconseguir estacions en altres llocs i Pujol replica: "Sí, però Josep, jo crec que anem lents".

El fiscal afegeix que el llavors secretari del Govern català-avui conseller de Justícia-, Germà Gordó, "tenia coneixement de les negociacions" en el sector. Matisa, però, que es desconeix si "era copartípice dels fins espuris".

Oriol Pujol apareix en les gravacions del 'cas Campió'

El nom d'Oriol Pujol, secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya, i fill de l'expresident català Jordi Pujol, apareix en les gravacions telefòniques que la Unitat Central de Delictes Econòmics i Fiscals de la Policia Nacional (UDEF) ha lliurat al jutge del 'cas Campió', que investiga el presumpte cobrament de comissions per alts càrrecs públics. Josep Pujol Ferrusola hauria regularitzat en les últimes setmanes "22 milions d'euros" de la família, dipositats en entitats financeres de l'estranger i un altre fill de l'expresident hauria viatjat a Suïssa.


Oriol Pujol va negociar el mapa arreglat de les ITV amb un exdiputat de CiU


Oriol Pujol, secretari general de CDC i hereu polític de l'expresident, va oferir directament a l'exdiputat de CiU i advocat de Itevelesa, Heribert Padrol, que fos aquest "ha de dictar les bases del nou concurs" de les ITV de la Generalitat. Això és el que denuncia en un nou informe l'Agència Tributària inclòs en el sumari del cas.

La ministra d'Educació de Merkel, acusada de plagi, haurà de dimitir

Annette Schavan (foto amb Merkel) s'enfronta a acusacions de plagi de la seva tesi "Persona i consciència". Després d'una reunió de sis hores durant la tarda d'aquest dimarts (2013.05.02), el Consell de la Facultat de Filosofia de la Universitat Heinrich Heine de Düsseldorf va decidir llevar-li el seu doctorat a la ministra d'Educació d'Alemanya, Annette Schavan, sobre qui pesa la ignominiosa acusació de plagi acadèmic. El SPD, Els Verds i L'Esquerra demanen la renúncia d'una funcionària que ara no té títol, com la vicepresidenta catalana col.locada per Duran Lleida.

La vicepresident de la CDU és la segona integrant del gabinet de Merkel que perd el títol doctoral. El ministre de Defensa Theodor zu Guttenberg es va quedar en 2011 sense títol i sense lloc després que sortís a la llum que havia robat fragments sencers d'altres publicacions per a la seva tesi en Dret.

En la votació van participar 15 representants de la comunitat universitària, dotze dels quals van optar per retirar-li el títol a la ministra. Dos es van manifestar en contra i un es va abstenir. Si bé Schavan pot apel·lar a la decisió, la veritat és que la seva reputació acadèmica s'ha vist severament danyada, i potser amb ella també el seu capital polític.

Malgrat els constants suports que ha rebut de part de la seva coreligionària Angela Merkel (ambdues militen a la CDU), no hi va poder aturar que l'escàndol s'incrementés. En la decisió van votar vuit professors, dos investigadors, dos membres del personal no acadèmic i tres representants de l'estudiantat, que van haver de determinar si les acusacions mereixien o no la dura decisió.

El degà de la Facultat de Filosofia, Bruno Bleckmann, va dir que Schavan va actuar, com a aspirant a doctorat, enganyant de forma "sistemàtica i deliberada", i alhora "ni tan sols proporciona" fonts.

Fa només dues setmanes es va obrir oficialment el procediment per investigar el cas dins de la universitat, després d'una recomanació de la Comissió de Doctorat. Llavors el degà va dir que es realitzaria la indagatòria "independentment de la persona i la seva posició".

"Ha de renunciar"

Schavan, que està de visita a Sud-àfrica, sempre va negar les acusacions i només va admetre que va poder haver estat descuidada en el tractament de les seves fonts, però que no havia tingut la intenció d'enganyar ningú. El problema és que de vegades les cites estaven mal posades o les fonts dretament no existien en almenys 95 casos.

Aquest malson per la ministra començar el 2012, quan denúncies anònimes d'internet sorgides d'un bloc de "caçadors de plagis" la van acusar directament. En aquesta data la revista "Der Spiegel" va informar que un auditor determinar que en el text de Schavan s'apreciaven "les característiques pròpies d'un plagi", així com una "intenció d'engany" plasmada "tant en el concepte global" com a "un nombre significatiu de dades" contingudes en la tesi.

Des de llavors la seva tesi "Persona i consciència", presentada el 1980, és al centre del debat públic, més quan aquest treball li va atorgar a la ministra el que era el seu únic títol acadèmic. Poc abans de conèixer-se la decisió de la universitat, polítics socialdemòcrates i dels Verds havien expressat que, en cas que a Schavan li retiressin el doctorat, aquesta havia de renunciar. "La ministra no podria quedar-se", ha dit l'expert en educació de l'SPD, Ernst Dieter Rossman, al diari "Der Welt".,

La màfia de CiU a Lloret va pressionar a la màfia russa

El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco assegura a l'exposició de motius que ha enviat al TSJC que l'exalcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo i la seva dona van pressionar el suposat cap de la màfia russa a Catalunya, Andrei Petrov, perquè patrocinés els equips d'hoquei i futbol del municipi a canvi de facilitar la reconversió del projecte inicial esportiu de la plaça de braus en un centre comercial. Segons Velasco, Crespo va idear la forma de pagament i la seva dona va arribar a advertir a Petrov que si deixava el patrocini parlaria amb el seu suposat cap, Viktor Kanaikin.

El jutge ha enviat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya set planes en què detalla els fets que, al seu entendre, indiquen que Xavier Crespo hauria de ser imputat per delictes de suborn i col·laboracion amb organització criminal. Segons Velasco, tan Crespo com la seva dona van pressionar Petrov perquè esponsoritzés els dos equips i Andrei Petro "es va veure obligat a acceptar un patrocini que no proposava".

Ho va fer, afirma el jutge, perquè "se li va indicar que era la única forma d'aconseguir el seu projecte i tracte de favor de l'Ajuntament, tal com va passar" i perquè era la condició per poder aconseguir la construcció del centre comercial. Velasco assegura que l'acord de patrocini no es va plasmar per escrit i que tots els interrogats han indicat que l'esponsorització anava lligada al projecte. Fins aleshores, afegeix, cap dels dos equips havia rebut tants diners durant tant de temps.

Patrocini per una llicència

el jutge relata la sequència de fets i recorda que Petrov va comprar els terrenys de la plaça de braus i l'ajuntament va atorgar a la seva empresa, DDC, la llicència d'obres per a la construcció del centre comercial.

L'Ajuntament va aprovar en ple bonificar al 50% de l'impost de construccions, malgrat que aleshores "al secretari de l'ajuntament no li va semblar massa lògica la decisió" i l'interventor municipal, Carles Arbó, "podria haver fet algun informe on posava reserves a aquesta bonificació".

El jutge sosté que el canvi d'usos per fer possible la conversió del projecte inicial en un centre comercial es va produir després d'unes converses dirigides per Gimeno en presència de Petrov davant el regidor d'Urbanisme Josep Valls Méndez i l'alcalde Xavier Crespo.

Velasco també recorda que Crespo va ser president del Club d'Hoquei Lloret de Mar fins que va esdevenir alcalde i assegura que quan l'equip es va quedar sense patrocinador, Pilar Gimeno va demanar a Andrei Petrov que el patrocinés.

Ho va fer, diu el jutge, "a proposta i iniciativa de l'alcalde, que va idear fins i tot la forma de pagament" que consistia en que l'empresa de Petrov destinés 20.000 euros al hockey i 10.000 al futbol cada quatrimestre a través de xecs al portador.

En aquest sentit, el jutge explica que el 2007 Petrov va demanar a l'Ajuntament el canvi del Pla d'Ordenació Municipal per poder passar de l'ús esportiu a un ús comercial de la plaça de toros, i a canvi Gimeno el va trucar i li va explicar els termes del patrocini dels equips esportius de Lloret.

Segons el jutge, Gimeno li va ensenyar una llista de les empreses que patrocinaven i al final de la llista hi havia l'empresa de Petrov amb la xifra de 90.000 euros durant quatre anys, 30.000 al futbol i 60.000 al hockey. Petrov va pagat entre el 2007 i el 2010, en total 270.000 euros.

Viatge a Rússia


El jutge recorda que Petrov va pagar en efectiu un viatge a Russia amb vols de classe bussines a Crespo, la seva dona i el seu fill, així com a Pilar Gimeno i a la seva família. En aquest viatge, Petrov va presentar a Crespo "als líders de la trama internacional russa de blanqueig Viktor Kanainin i Sergei Nalimov", que serien els "propietaris reals" de l'empresa de Petrov i que els van pagar viatges en helicòpter privat, dinars en restaurants luxosos i espectacles privats.

Crespo els hauria promès bonificar el 50% l'impost de construcció del centre comercial, que costava 266.000 euros, i posteriorment l'ajuntament va agilitzar la llicència urbanística i el projecte es va aprovar al ple municipal i va ser declarada com a obra d'interès públic, cultural i artístic.

Segons el jutge, Crespo també va "obligar" a Petrov a construir uns vestuaris per l'equip de 300 metres quadrats que va haver de pagar de la seva butxaca amb un sobrecost de 24.000 euros. A més, l'empresari va regalar a Crespo un rellotge valorat en 3.000 euros, ampolles de vi, paneres de Nadal, i un segon viatge de tres dies a Russia el 2010 per assistir a la fira de turisme MITT.

En aquest segon viatge l'acompanyaven el regidor Josep Valls i diversos responsables de les àrees de turisme de l'ajuntament. També consten als arxius informàtics de Petrov apunts que fan referència a compres realitzades a la joieria rau Luxor durant el 2010 (1.915 euros) i 2011 (7.720 euros)

Petrov vol parar el patrocini

Segons el jutge, el 2010 Petrov va deixar de pagar les quantitats de patrocini malgrat que s'havia compromès a fer-ho durant quatre anys, i va "començar a patir problemes administratius amb l'Ajuntament per continuar les seves activitats immobiliàries".

En aquest moment, apunta, va rebre una trucada de Guadalupe Oliva, la dona de Crespo i vicepresidenta del club de hockey, on li va demanar que patrocinés el club un any més "perquè sinó ho diria a Viktor Kanaikin".

Segons el jutge, malgrat que els responsables dels clubs de futbol i hockei diuen que tots els diners van anar a parar a les despeses dels clubs, les dues entitats "van continuar funcionant igual sense esponsor".