dissabte, 4 de setembre de 2010

ICV: ¡Quien parte, pacta, incumple y se jacta!

Mentre ICV publica a la seva web oficial que ha aprovat avui la llista electoral per les quatre demarcacions catalanes sense mencionar ningú més de la coalició, Vilaweb i EUiA parlen de Jordi Miralles al tercer lloc -ignorat pel nom i per les sigles a ICV-: "Per Barcelona el cap de llista serà Joan Herrera acompanyat de Dolors Camats que repeteix lloc com a número dos de la candidatura després de fer-ho fa quatre anys amb Joan Saura. El tercer i quart lloc de la candidatura són per l'actual president del grup parlamentari, Jaume Bosch, i per la portaveu de la formació política, Laia Ortiz, que ja ha estat exercint com a diputada també durant aquests quatre anys de legislatura. El cinquè lloc de la llista és per la diputada de la Catalunya Central, Laura Massana, que fa quatre anys va anar de número 9 en la candidatura de la coalició per Barcelona. Salvador Milà repeteix com a integrant de la llista en el sisè lloc i el setè és per l'actual director general del departament d'Interior i Participació i responsable en temes de memòria històrica, Josep Vendrell". Així de bé fan les coses a ICV!: Uns posaran els vots i la lluita, i els altres -hereus del PSUC, no s'ho perdin- es repartiran -de nou- les poltrones!

I diu Vilaweb: "Aquests seran els cinc primers noms de la llista per Barcelona, doncs. La portaveu, Dolors Camats (número dos); el president del grup parlamentari de la coalició, Jaume Bosch (número quatre); i la portaveu d'ICV, Laia Ortiz (número cinc). L'ex-conseller de Medi Ambient Salvador Milà es presenta en el sisè lloc de la llista i el secretari de Relacions Institucionals i Participació Josep Vendrell, que no formava part de les llistes del 2006, és el número set. EUiA, el principal soci de la coalició electoral, ha d'escollir encara dues de les seves posicions acordades, la vuitena i tretzena (fora de posibilitats segons les enquestes), ja que la tercera serà pel seu secretari general, Jordi Miralles. A més, també es va anunciar l'entrada del PACMA, un partit anti-taurí, encara per decidir en quina posició".

El màxim òrgan de la formació ecosocialista també ha aprovat els tres primers llocs per Girona, Tarragona i Lleida. Els candidats en aquestes demarcacions són Joan Boada, Hortènsia Grau i Francesc Pané.

Obama Premi Nobel de l'hipocresia occidental

Barack Obama signà aquest divendres una disposició que s'estén fins al setembre de 2011 el bloqueig il.legal basat en la Llei contra el Comerç amb l'Enemic, les quals s'inclouen dins de la guerra bruta i la subvenció al terrorisme que manté l'imperi dels bancs contra Cuba, per considerar que convindrà "als interessos nacionals" de les plutocràcies occidentals. Obama va decidir allargar les sancions justificant-se amb que "la continuació durant un any d'aquestes mesures referents a Cuba convé als interessos nacionals dels Estats Units". El Premi Nobel de la Pau, sempre donant exemple... d'hipocresia.

Obama va notificar a la secretària d'Estat, Hillary Clinton i el titular del Tresor, Timothy Geithner, l'extensió de la resolució que va ser subscrita i difosa aquest divendres per la Casa Blanca.

D'aquesta manera, el Govern nord-americà ratifica la seva posició de no alliberar l'illa de les sancions que van ser imposades des de fa cinc dècades quan l'octubre de 1960 es va prendre la decisió que va ser reforçada el febrer de 1962.

El bloqueig va adquirir caràcter de llei el 1992 per tal de mantenir les mesures contra Cuba indefinidament.

La llei contra el Comerç amb l'Enemic, que data de 1917 es va aprovar en vigílies de la participació nord-americana a la Primera Guerra Mundial. La norma impedeix que les firmes nacionals intercanviïn activitat comercial amb països als que consideraven hostils.

La permanència de les sancions que han mantingut a la població cubana amb limitacions de medicaments, aliments i productes d'indústries provinents dels EUA, s'entén com la prolongació d'una mateixa línia governamental que ha acatat Obama en la seva gestió.

La decisió d'Obama contrasta amb la seva promesa d'aixecar el bloqueig contra l'illa feta a l'assumir el poder el 20 de gener de 2009.


Gairebé la totalitat dels Governs del món, així com una important quantitat d'organitzacions internacionals rebutgen el bloqueig imposat a l'illa. La comunitat internacional va considerar que l'actual president dels EUA va tenir una oportunitat històrica d'acabar amb aquesta situació i acabar amb llargs anys de restriccions.

L'última extensió de la Llei contra el Comerç amb l'Enemic, expirava en onze dies.

Israel se'n riu de l'inspecció del seu arsenal nuclear

El govern d'Israel ha contestat amb una negativa a les peticions de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) que permeti que inspectors internacionals examinin el seu programa nuclear, i s'uneixi al pacte global per a la no proliferació d'armes atòmiques, va comunicar l'OIEA a un informe. Segons l'informe, el ministre israelià d'Afers Exteriors, Avigdor Lieberman, ja havia qualificat la sol.licitud del OIEA de "resolució políticament motivada (que) pretén desviar l'atenció dels veritables reptes que comporta la proliferació a Pròxim Orient", en una carta del mes de juliol.

Lieberman va supeditar la inspecció d'armes a la regió a una pau duradora al Pròxim Orient i a la plena conformitat de tots els Estats amb les seves obligacions nuclears internacionals. Els membres de l'OIEA es reuniran el 20 de setembre a Viena per intentar aplanar el camí cap a una desnuclearització de la regió.

CCOO demana una nova llei d'hipoteques


El sindicat Comissions Obreres (CCOO) ha proposat aquest divendres la modificació de la normativa hipotecària perquè, en els casos d'impagament d'una hipoteca en què l'entitat bancària es queda amb l'habitatge, l'antic propietari pugui continuar utilitzant-la a canvi d'un lloguer a un preu protegit. CCOO ha alertat que l'endeutament hipotecari dificulta l'accés a l'habitatge a "una part important de la ciutadania", especialment els joves, i va criticar que, malgrat el descens causat per la fi de la bombolla, els preus de les cases segueixen sent "inaccessibles".

Segons un comunicat de l'organització sindical: "La concessió indiscriminada de crèdits hipotecaris" ha estat "impulsada per les entitats financeres i consentida pels poders públics durant el llarg període del 'boom' immobiliari".

Per CCOO, això "va permetre accedir a l'habitatge a moltes persones però, al seu torn, ha estat la causa del greu problema d'endeutament que afecta actualment a molts treballadors".

La precarietat i l'atur han incrementat el nombre de persones que no poden afrontar el pagament de les seves hipoteques, de manera que CCOO reclama a les administracions que "impulsin polítiques públiques" que afavoreixin l'accés a l'habitatge, i que intervinguin per evitar l'execució de la hipoteca a aquelles persones que no la poden pagar perquè han perdut la seva feina.

Casa Pía: 7 condemnes i altres impunes

El Tribunal de Lisboa ha declarat culpables d'abusos sexuals a menors als set acusats implicats en l'escàndol de pedofília de la Casa Pia, posant així fi al procés judicial més llarg i mediàtic de la història de Portugal. Els acusats per diversos delictes sexuals són l'ambaixador jubilat Jorge Ritter, l'ex xofer de Casa Pia Carles Silvino, l'ex-proveïdor adjunt de la institució Manuel Abrantes (foto), el metge João Ferreira Diniz, l'advocat Hugo Marçal, l'antic presentador de televisió Carles Creu, i Gertrude Nunes, propietària de la casa on van tenir lloc els abusos.

Sobre els set acusats, sis homes i una dona, pesaven 826 càrrecs per abusos sexuals i d'incitació a la prostitució sobre 32 menors de la històrica institució d'acollida.

El 2002 el primer testimoni va destapar l'escàndol. Vuit anys després, les víctimes, majors d'edat, diuen que estan fartes i traumatitzades, i només esperen que es faci justícia després de sis anys de interminable procés.

"El tribunal ja ha jugat prou amb nosaltres. Els acusats han tingut més suport i protecció que nosaltres, les víctimes", es lamenta Pere Custodio, antic intern de Casa Pla.

El tribunal va començar a llegir la qual es presumeix molt llarga sentència del cas a prop de les 13.00 hores sense presència dels mitjans de comunicació i el tràmit pot durar diverses hores.

En el sumari del cas hi ha més de vuit-cents testimonis, alguns escabrosos, amb detalls sobre violacions a cases aïllades i camionetes de menors interns en aquesta institució, encarregada de vetllar per la seguretat de milers de nens necessitats des de fa dos segles.

Esquitxar a la política portuguesa

Carlos Silvino és l'únic acusat que es va declarar penedit i va revelar al Tribunal que durant la seva infància va ser víctima d'abusos sexuals també a la Casa Pia, on va viure tota la vida. La resta reclamen la seva innocència i demanen ser absolts de tots els càrrecs.

El denominat "megaproceso" a Portugal, que va començar a ser investigat el novembre de 2002 i jutjat el 2004, compta amb un total de 980 testimonis, està compost per 66.100 fulles i durant el seu desenvolupament van ser interposats un total de 168 recursos.

El cas de pederàstia de la Casa Pla commocionar l'opinió pública portuguesa fa vuit anys, després de la publicació d'un reportatge periodístic del diari Expresso en què es denunciaven dues dècades d'abusos sexuals a menors allotjats en aquesta institució, amb la complicitat dels seus responsables, que van començar als anys 70.

L'escàndol també va esquitxar a la política portuguesa quan va ser acusat en les investigacions l'exministre socialista Paulo Pedroso, que el 2003 va estar en presó preventiva durant quatre mesos i mig però va sortir lliure de càrrecs.

Nens sense llar

Pere Namor, l'advocat i ex alumne de la Casa Pla que va ajudar a la periodista Felicia Cabrita a destapar la història, recorda la dedicació del seu personal docent amb afecte, alhora que condemna el fracàs dels directius que no van protegir el benestar dels nens que no tenien llar a què tornar els caps de setmana.

"Eren nens que venien de famílies pobres i eren considerats com escombraries", ha afirmat Namor: "Es va informar d'aquests incidents a les autoritats, però es van rentar les mans".

"Si no fos per la intensa atenció dels mitjans, aquest cas hauria quedat sota la catifa", ha afegit.

Durant la investigació policial es va descobrir que durant dues dècades funcionaris públics havien descobert indicis d'un abús sistemàtic, però les acusacions van ser finalment arxivades.

Una sonda espacial es submergirà al Sol

L'Agència Nord-americana de l'Espai i l'Aeronàutica (NASA) llançarà una sonda per estudiar el Sol a una distància sense precedents en l'astronàutica internacional de només 6,4 milions de quilòmetres. "La missió ha de donar respostes a dues interrogants clau de la física solar: Per què l'atmosfera exterior del Sol és molt més calenta que la seva superfície visible i què és el que produeix el vent solar que tant influeix sobre la Terra?", va comentar Dick Fisher, cap d'un dels departaments de la NASA.

La sonda, de la mida d'un cotxe, serà llançada cap a 2018 i haurà de "submergir-se" a la capa superior del Sol per així poder estudiar els processos que són inassequibles per a altres aparells espacials o instruments.

La sonda estarà protegida amb un escut fet de materials compostos capaç de resistir temperatures superiors a 1398,8 graus centígrads i potents emissions de raigs X provinents del Sol.

Supervisió financera per a Europa

El Parlament Europeu, els Estats membres i la Comissió Europea han aconseguit un acord pel que fa a un nou ordre en el control financer en l'àmbit de la unió. L'acord preveu, per primera vegada, que certes competències de les supervisores nacionals passin a una europea. Tres noves institucions per controlar bancs, asseguradores i mercats de valors estan ja planificades i en situacions de crisi estaran habilitades per donar instruccions als instituts financers nacionals. A més, per poder detectar a temps crisi futures, al Banc Central Europeu amb seu a Frankfurt del Main, s'instaurarà una instància encarregada de l'alerta primerenca.

Segons el pla, les noves instàncies de supervisió tindran competències clares. Dos anys després del començament de la crisi financera, la UE és a prop de posar el punt el punt sobre la í: a partir de 2011, tres noves institucions podrien vigilar bancs, asseguradores i bosses.

Lluites institucionals

Ha estat un estira i arronsa de mesos entre els Estats membres i el Parlament Europeu; va ser una baralla per poder, diners i avantatges d'emplaçament. I encara que la darrera paraula no està dita, molt indica que la UE podria disposar d'una forta institució central que controli als bancs.

"Hem hagut de treballar amb 54 diferents institucions de control a Europa. Si un parteix del supòsit que cada Estat membre de la UE compte de mitjana amb dos, s'entén que la coordinació és summament difícil i que la comunicació té limitacions. Sí que es necessita llavors una instància central que pugui actuar i decidir en cas de necessitat. Europa pot fer-ho ara", ressalta Klaus-Heiner Lehne, diputat europeu pels cristianodemòcrates.

Contra Londres i Berlín

Sobretot eren Berlín i Londres els que es van oposar per força temps a una institució de control. Els britànics no volien saber res de controladors europeus que vinguessin a dictaminar sobre les seves flexibles regles bancàries i borsaris, doncs no s'ha d'oblidar que aquesta és precisament l'avantatge que ofereix el centre financer londinenc. El Govern alemany, d'altra banda, temia que bancs europeus haguessin de ser salvats en un futur proper amb fons que provenen del contribuent alemany.