dijous, 21 de juny de 2012

Els sapiens es van menjar als neandertals

Homo sapiens i neandertals vam coincidir durant desenes de milers d'anys sobre la faç de la Terra, fins que ells es van extingir. Per què és encara un dels temes més debatuts en el món de la paleontologia. Una de les teories més recents està formulada per científics espanyols. Diu que els sapiens caçarem als neandertals i a molts ens els vam menjar.

Els científics que han llançat aquesta hipòtesi són de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, el paleontòleg Bienvenido Martínez-Navarro i el biòleg Policarp Hortalà.

En resum, la teoria explica que les dues espècies compartirem el mateix espai durant milers d'anys, ens agradaven els mateixos ambients i ens agradava el mateix menjar i competíem per l'aliment. Això últim desperta un instint de matança i depredació, així que matar els neandertals era acabar amb el problema. Si a més convertíem el rival en aliment mataven dos pardals d'un tret.

Diuen els científics que el més possible és que aquest mateix fenomen de depredació succeís cada vegada que una espècie del gènere Homo tecnològicament més evolucionada se superposava en el temps i en l'espai a una altra tecnològicament menys avançada, com l'Homo erectus o l'Homo floresiensis.

Semblances físiques


En el cas dels neandertals se suma un altre factor, ja que creixien més lentament que els sapiens. Així el neandertal estava condemnat a l'ocàs.

El físic dels neandertals era molt semblant al nostre amb algunes diferències. Eren menys estilitzats que el sapiens, més toscos.

Eren curts i amples per concentrar millor la calor. El seu nas era gran i ampla, així allotjava més gots sanguinis que escalfaven l'aire abans que arribés als pulmons.

El seu físic, en definitiva, estava adaptat al fred, perquè van viure precisament en l'època de la glaciacions. Amb ells compartim ni més ni menys que el 99,5% del genoma.

Gràcies a l'anàlisi del seu material genètic, coneixem detalls fascinants de la seva fesomia, com que alguns eren pèl-rojos i amb pell clara.

El primer virus de la nova era

Les cinc lletres més secretes de la història ja són de domini públic. Es tracta de les cinc mutacions que confereixen al virus de la grip aviària H5N1 una alta capacitat de transmissió entre mamífers. Després de la recomanació inicial de censurar les dades i vuit mesos d'intensa refrega entre els assessors de bioseguretat de la Casa Blanca, l'Organització Mundial de la Salut i la crema de la virologia internacional, el treball de Ron Fouchier i els seus companys de l'Escola de Medicina Erasmus a Rotterdam es publica avui a la revista Science sense mutilacions.

La principal preocupació dels científics no és ara el bioterrorisme, sinó la mare natura: almenys 338 soques del virus que tenen dos de les cinc mutacions s'han detectat ja en 28 països a Europa, Orient Pròxim, Àfrica i Àsia. La naturalesa està per tant a només tres esglaons de reproduir l'experiment de Fouchier per si mateixa. Massa a prop per mirar cap a altre costat, segons tots els epidemiòlegs.

Cal fer dues precisions. La primera és que els experiments de transmissibilitat no s'han fet en humans, evidentment, sinó en fures. Aquests animals són vitals en la investigació sobre la grip des de 1933. Agafen la grip quan se'ls s'infecta amb un virus humà, els seus símptomes respiratoris són com els nostres, i poden contagiar el virus humà a altres fures.

La segona és que els virus modificats de Fouchier no són letals per les fures en condicions d'infecció estàndard. Només ho són quan s'inoculen en gran quantitat.

Els virus de la grip són originaris d'aus silvestres com ànecs, oques, cignes, gavines, gaviotines i fumarells, però són extraordinàriament versàtils. Les seves diferents variants infecten persones, porcs, cavalls, gossos, foques i granges avícoles de tot tipus.

El H5N1 és el virus de la grip aviària que va arrasar les granges avícoles asiàtiques en la dècada passada, i que també és molt mortal per als humans en les rares ocasions en que salta la barrera de les espècies, amb una mortalitat propera al 60% de els infectats. Els laboratoris de Ron Fouchier, de l'Escola de Medicina Erasmus a Rotterdam, i Yoshihiro Kawaoka, de la Universitat de Wisconsin, Madison, van descobrir l'any passat les cinc mutacions crucials que, probablement, convertirien al virus H5N1 en un agent pandèmic. El treball de Kawaoka ja es va publicar a Nature, com fa ara a Science el de Fouchier, que era sobre el qual els experts en bioseguretat tenien més reserves.

Fouchier i el seu grup van partir d'un H5N1 aïllat d'una víctima indonèsia el 2005. Van començar canviant tres lletres al gen de l'hemaglutinina (la 'H' de H5N1), la proteïna de la coberta del virus que interactua amb les cèl·lules per iniciar la infecció, i que per tant determina la seva especificitat (a quines espècies pot infectar). Sospitaven per estudis anteriors que aquests tres canvis havien d'augmentar l'afinitat del virus pels mamífers.

Van usar aquest virus modificat per infectar a un grup de fures, metiéndoselo directament al nas. Uns dies després van prendre mostres d'aquestes nassos i les van usar per a infectar a un segon grup de fures, i així fins a 10 vegades. Aquest procediment va seleccionant les variants del virus millor adaptades al seu nou hoste, o almenys als nassos d'aquest.

Gairebé tots aquests virus seleccionats es van mostrar capaços de transmetre la infecció entre fures per l'aire. Tots mantenien les tres mutacions de partida en el seu H, i tots havien adquirit altres dues mutacions durant la selecció: una també en la H i una altra en un altre gen anomenat PB2. Les cinc lletres que ja no són secretes.

La mala notícia és que ja hi ha virus H5N1 naturals amb cadascuna de les cinc, i alguns amb dues. Les mutacions en una de les zones crítiques de l'hemaglutinina ocorren en 2.745 de les 3.392 hemaglutinines del virus H5N1 que s'han seqüenciat fins ara. La mutació en el gen PB2 també és molt comú, i apareix a 432 dels 1.612 gens PB2 seqüenciats fins ara. I la combinació d'ambdues tampoc és molt rara: dels 1.533 casos en què s'han seqüenciat dos gens, 338 porten dues mutacions simultàniament. Aquests virus s'han recol·lectat en 28 països a Europa, Orient Pròxim, Àfrica i Àsia.

També hi ha algunes bones notícies: el Tamiflú és eficaç per reduir els símptomes en les fures, i ja hi ha vacunes experimentals contra l'H5N1 que són capaços de limitar la transmissió.

I també hi ha una predicció segura: que l'era dels virus experimentals no ha fet més que començar.

Explosius dins d'un camió al recinte d'una central nuclear de Suècia

La Policia sueca va descobrir dimecres passat explosius dins d'un camió situat al recinte de la central nuclear de Ringhals (foto), la més gran del país, segons ha anunciat aquest dijous l'operador de la centrol, l'empresa Vattenfall. La troballa ha provocat un reforç de la seguretat en les tres centrals nuclears del país escandinau.

"Els resultats preliminars de l'anàlisi confirmen que es tracta de material explosiu. No volem revelar exactament el tipus i la quantitat exacta de l'explosiu", ha indicat la Policia sueca en un comunicat.

Els explosius van ser descoberts el dimecres en un control rutinari i "no podrien haver produït destrosses importants" a la central, ha precisat l'empresa sueca Vattenfall en un comunicat.

La central de Ringhals, situada al sud de Suècia, és la més important del país amb quatre reactors i produeix el 20% de l'electricitat consumida a Suècia.

El 70% de la central és propietat de Vattenfall mentre que el 30% restant és del grup alemany E.ON.

La nova pistola russa "Strizh" és millor que la Makarov


La pistola "Strizh" (Falciot), innovació dels militars russos després de ser sotmesa a proves, va demostrar ser superior a la Makarov en potència, precisió i velocitat de tir.


Passa el sisè asteroide més proper a la Terra


Un equip d'astrònoms van gravar un vídeo del pas de l'asteroide 2012 KT42 a només 14.440 quilòmetres de la Terra, el sisè pas més proper d'un asteroide sobre la superfície terrestre, del qual cap mitjà ha donat notícia fins avui. Els experts "no estaven preocupats", perquè la seva reduïda grandària (al voltant de 7 metres de diàmetre) no hauria de suposar cap amenaça per al nostre planeta, ja que si hagués arribat a entrar en l'atmosfera s'hauria desintegrat.

No obstant, els científics del Telescopi Infraroig de la NASA (ITRF) van gravar un vídeo el 29 de maig per estudiar detalladament i ho han publicat ara a la revista Nature.

La seva grandària, afirmen els investigadors, és "un zero a l'esquerra" en comparació amb l'asteroide 2012 DA14, un objecte de 14.000 tones i més de 45 metres de diàmetre que està previst que passi per la Terra al febrer, a una distància de 21.000 quilòmetres, i que podria fins i tot afectar els satèl·lits de la NASA, segons publica el Daily Mail

L'asteroide, més brillant del que s'esperava, es desplaçava a una velocitat de 17 quilòmetres per segon, uns 61.000 quilòmetres per hora, i va passar a una distància similar a la que hi ha entre un vol des de Nova York fins a Nova Zelanda. Ara continua el seu camí cap al Sol, en la seva òrbita el·líptica de 1,5 anys.

Arriba la fi de l'austeritat neoliberal a Europa?

La cancellera Angela Merkel impulsarà malgrat els seus desitjos un paquet de creixement a Europa, a canvi del suport de l'oposició alemanya al pacte fiscal europeu i al fons permanent de rescat. L'acord, assolit per ambdues parts després de setmanes de negociacions -en les que la victòria d'Hollande ha estat decisiva-, s'ha de segellar la setmana que ve al Parlament alemany. Foto: Frank-Walter Steinmeier (dreta), François Hollande i Sigmar Gabriel, de l'SPD.

"Arriba la fi de l'era de l'austeritat a Europa", ha afirmat després de la reunió a la seu de la Cancelleria a Berlín el líder parlamentari dels Verds, Jürgen Trittin.

El pla preveu fomentar l'estesa de xarxes telefòniques i elèctriques, augmentar la capacitat de préstec del Banc Europeu d'Inversió i promoure l'ocupació juvenil. "Això s'elevarà a una suma superior als 100.000 milions d'euros (130.000 milions de dòlars) durant els pròxims quatre anys", va estimar Trittin.

Part dels fons necessaris per al paquet es recaptaran amb un nou impost a les transaccions financeres, una altra de les exigències de l'oposició. Merkel va prometre impulsar-lo abans de final d'any, fins i tot encara no ho adoptin tots els països de l'euro.

Consens per al pacte fiscal


Per contra, la coalició de centredreta a Berlín va mantenir el seu rebuig a qualsevol forma de mutualització del deute europeu. La proposta opositora de crear un fons que assumeixi deute de països en crisi a partir de cert nivell va quedar fora de l'acord.

Tant el pacte de disciplina fiscal a Europa com el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede) necessiten un suport de dos terços en les dues Cambres del Parlament per ser ratificats, el que deixa a Merkel en mans de l'oposició de socialdemòcrates (SPD) i verds.

L'acord obre el camí a la ratificació dels dos projectes en la votació del proper divendres 29 de juny al Parlament. El govern encara ha de conquerir el suport dels 16 estats federats, amb els quals es reunirà aquest diumenge 24 de juny.

Tots per a un...?

Mentrestant, el cim a la Cancelleria va ser interpretada com un èxit per ambdues parts. El líder parlamentari dels cristianodemòcrates de la CDU, Volker Kauder, ha considerat l'acord assolit com "un missatge important" per a Europa. El seu parell entre els liberals de l'FDP, Rainer Brüderle, ha sostingut que "hauria estat un senyal fatal als mercats que la primera potència europea no arribés a un acord".

Per la seva banda Sigmar Gabriel, cap de l'SPD, va descriure l'impost a les transaccions financeres com "una font sostenible d'ingressos" i ha confiat que el nou paquet acordat impulsi el creixement i l'ocupació en el continent. Només el partit L'Esquerra va anunciar que votarà en contra del pacte fiscal i que ho recorrerà davant el Tribunal Constitucional alemany, una mesura que podria retardar la seva ratificació.

El pacte de disciplina pressupostària va ser impulsat per la pròpia Merkel i aprovat per 25 dels 27 membres de la Unió Europea (UE). Els signants es comprometen a mantenir els seus pressupostos equilibrats i fixar sostres de deute en les seves respectives legislacions.

El pacte entrarà en vigor a molt tard a principis de 2013, sempre que hagi estat ratificat fins llavors per almenys 12 països. Estarà vinculat al Mede, el fons permanent de rescat que entra en vigor a mitjans d'any i les ajudes només beneficiaran els signants del pacte fiscal.

París reconeix un forat de 10.000 milions i anuncia mesures fiscals

El ministre de Relacions amb el Parlament, Alain Vidalies, ha reconegut aquest dimecres que el Govern de França necessita 10.000 milions d'euros per quadrar els pressupostos generals del país per a aquest 2012 i ha anunciat que s'aplicaran "mesures d'urgència" en matèria fiscal. Entre altres, es remodelarà l'impost sobre el patrimoni i s'incrementarà la cotització de donacions i herències.


Ja ho vam avisar: L'SPD, en sintonia amb Hollande, posen el programa neoliberal en quarantena

El Partit Socialdemòcrata alemany (SPD) ha presentat aquest matí les seves propostes per estimular l'economia europea alternatiu al de la cancellera Angela Merkel en la línea del que avançà François Hollande, el nou primer ministre socialista francès. El president de l'SPD, Sigmar Gabriel, el cap parlamentari, Frank-Walter Steinmeier, i l'exministre d'Hisenda Peer Steinbrück, han posat quatre condicions anàlogues a les propostes que Hollande porta de París: Impost sobre les transaccions financeres, inversió dels fons estructurals europeus en projectes de creixement, reforç del Banc Europeu d'Inversions i emissió de deute europeu vinculada a projectes concrets. Un avís al PP europeu que veu el seu "Pacte Fiscal" pendent d'un fil cada vegada més fràgil i trencadís.

Les esposes de miners denuncien que les van obligar a despullar-se per entrar al Senat

Laura Menéndez va acudir el dimarts des Cangas del Narcea fins a Madrid i, com la totalitat de les prop de 350 dones de les conques mineres asturianes, castellà-lleoneses i aragoneses, va ser per «defensar el nostre treball i el dels nostres marits, fills i germans, nostra manera de viure, a defensar les nostres comarques ia reclamar el que és nostre, el que està signat i ens vol arrabassar el Govern del PP». L'esposa d'un miner 'controlada' a l'entrada del Senat. M.P.

El marit de Laura Menéndez, José Benjamín, treballador de l'empresa Carbonar, està tancat des de dilluns al costat d'altres quatre companys a l'Ajuntament de Cangas del Narcea, i «nosaltres també hem de fer tot l'esforç que puguem per donar suport als nostres marits i defensar la nostra vida».

Laura considera que el tracte que van rebre les dones que van entrar al Senat, al voltant d'un centenar, va ser «indignant i humiliant». «Jo no vaig entrar perquè no estava autoritzada», relata la dona del miner, «però les companyes que van entrar ens van explicar que el tracte que els van dispensar a la porta va ser vergonyós i fins vexatori». Laura Menéndez va relatar que la policia va obligar a les seves companyes de protesta «a canviar-se de roba si volien entrar per la qual cosa no els va quedar més remei que despullar allà mateix. El que s'ha dit, un tracte indignant».

Laura Menéndez, que encara que és natural de Tineo resideix a Cangas del Narcea, critica també l'amplíssim i «desproporcionat» desplegament policial amb què van ser rebudes només posar peu a terra madrileny i la «excessiva contundència amb què vam ser retingudes i empeses en alguns moments per la policia ». Per a ella, «una cosa il · lògic perquè nosaltres en cap moment vam tenir una actitud violenta i no era necessària aquella demostració de força que van fer alguns policies».

Les baixes durant les vacances no computen i es gaudiran després

El treballador que es posa malalt durant les vacances anuals retribuïdes té dret a gaudir els dies perduts de descans de vacances, segons una sentència dictada avui pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE): «Un treballador la incapacitat laboral temporal hagi sobrevingut durant les seves vacances anuals retribuïdes té dret a gaudir posteriorment d'un període de vacances de durada equivalent al de la seva malaltia», explica un comunicat del Tribunal.

En la seva sentència dictada avui, els jutges europeus conclouen que, efectivament, la legislació espanyola s'oposa a la europea.La sentència es refereix a un litigi entre diversos sindicats espanyols i l'Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED).

Els sindicats van presentar diverses demandes davant els tribunals espanyols perquè es reconegués el dret dels treballadors subjectes al conveni col·lectiu de grans magatzems a gaudir de les seves vacances anuals retribuïdes fins i tot quan aquestes coincideixin amb períodes de baixes per incapacitat laboral temporal.

ANGED es va oposar, en considerar que els treballadors en aquesta situació no poden gaudir d'aquests dies en un moment posterior, llevat que es tracti de les situacions expressament previstes en la normativa nacional.

A Espanya, els períodes de vacances s'han de fixar de comú acord entre l'empresari i el treballador, d'acord amb el que disposin, si s'escau, els convenis col·lectius.

Quan les vacances coincideixen amb un període d'incapacitat temporal derivada de l'embaràs, del part o de la lactància natural, la legislació espanyola reconeix el dret a gaudir posteriorment de les vacances que se solapin amb la baixa.

No obstant això, la legislació espanyola no regula els casos en què el període de vacances coincideix amb un període d'incapacitat temporal derivada d'una baixa per malaltia.

El Tribunal Suprem es va dirigir al Tribunal de Justícia de la UE per aclarir si la directiva comunitària sobre l'ordenació del temps de treball s'oposa a la normativa espanyola.

En la seva sentència dictada avui, els jutges europeus conclouen que, efectivament, la legislació espanyola s'oposa a l'europea.

El Tribunal de Justícia recorda que el dret a les vacances anuals retribuïdes és un principi del dret social «d'especial importància» i que el dret a les vacances està expressament reconegut per la Carta dels Drets Fonamentals de la UE.

D'altra banda, destaca que la finalitat del dret a vacances anuals consisteix a permetre que els treballadors descansin i disposin d'un període d'oci i esplai.

«Tal finalitat difereix de la corresponent al dret a causar baixa per malaltia, que permet als treballadors recuperar-se d'una malaltia que ha causat una incapacitat laboral», diu el comunicat.

La sentència precisa a més que el treballador té dret a gaudir de les seves vacances anuals retribuïdes coincidents amb un període de baixa per malaltia en un període posterior, amb independència del moment en què hagi sobrevingut aquesta incapacitat laboral.

«Seria aleatori i contrari a la finalitat del dret a les vacances anuals retribuïdes concedir aquest dret al treballador únicament a condició que aquest últim ja es trobi en situació d'incapacitat laboral quan s'iniciï el període de vacances anuals retribuïdes» indica la sentència.

En aquest context, el Tribunal recorda que la recuperació del nou període de vacances del qual el treballador pot gaudir un cop donat d'alta mèdica, pot fixar-se fora del període de referència de les vacances anuals en qüestió.

Per veure la sentència en castellà:
http://translate.googleusercontent.com/translate_c?hl=es&langpair;=en|es&rurl;=translate.google.es&twu;=1&u;=http://curia.europa.eu/jcms/upload/docs/application/pdf/2011-11/cp110123es.pdf&usg;=ALkJrhhi6EN0PmFhujDV3uXc00RuXs2mEg

Vassilios Rápanos: banquer, estafador i exassessor dels espoliadors de Grècia

El nou ministre hel·lè de Finances, Vasilios Rápanos (ND), ha estat fins ara cap de la patronal bancària grega i president del Banc Nacional de Grècia (BNG), la major entitat comercial privada i principal responsable del frau generalitzat a Grècia. Economista de formació, té experiència en l'assessorament d'institucions públiques i empreses i sobre tot de l'ingenyeria financera fraudulenta.

Va ser assessor del Ministeri de Finances durant el govern neoliberal de Kostas Simitis (1996-2004), un període polèmic ja que, amb l'ajuda de Goldman Sachs -de Mario Draghi, ara al BCE-, una gran quantitat de deute es va camuflar mitjançant trucs comptables per tal de complir les condicions que permetessin al país entrar a l'eurozona, tot amb el coneixement i la complicitat del govern neoliberal alemà i les institucions del PP a Brusel.les.

Rápanos haurà de lidiar amb una cartera crucial en el govern presidit pel conservador de ND Antonis Samaras (foto, jurant el càrrec davant la secta propietària de la major part de la riquesa immobiliària grega), i que compta amb el suport dels partits 'socialistes' PASOK i Dimar.

Educat al Canadà

Nascut el 1947 a l'illa de Kos, situada al Dodecanès, va cursar els seus estudis d'Administració d'Empreses a la Universitat d'Economia i Negocis d'Atenes, que va culminar el 1975. Després va marxar a Canadà per cursar estudis especialitzats d'Economia a la Universitat Lakehead i en la de Queen, on va concloure el seu doctorat.

Quan va tornar a Grècia va treballar en diverses institucions públiques com l'oficina de planificació central o l'Organització Hel·lènica de Telecomunicacions (OTE), la principal empresa pública de telefonia, ara immersa en un procés de privatització.

També va tenir responsabilitats com a conseller en les delegacions gregues a la Unió Europea (UE) i l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

L'experiència en la banca privada de Rápanos es remunta a mitjans dels anys noranta, quan va ser vicepresident i després president del consell d'administració del Banc Nacional de Crèdits de Grècia.

Aquesta filial va ser absorbida per la seva casa matriu, el Banc Nacional de Grècia (NBG), el major banc privat de Grècia i del qual Rápanos ha estat president des de 2009.

Aquest càrrec era el que ostentava fins ara al costat del de president de l'Associació de Bancs Grecs, la patronal del sector al país mediterrani.

Marxa del Carbó des d'Andorra (Terol), Mieres (Astúries), Villablino i Bembibre (Lleó)

Demà, 22 de juny s'inicia la Marxa del Carbó, que acabarà el proper 11 de juliol davant el Ministeri d'Indústria, on es sumarà a una gran manifestació en defensa del futur de la mineria del carbó i per la reactivació econòmica de les comarques mineres. Des Aragó, Castella i Lleó i Astúries partiran sengles columnes integrades per grups de 60 miners cadascuna.

La Marxa s'iniciarà amb quatre itineraris que al llarg del recorregut es transformaran en dues. Des d'Andorra (Terol) sortirà la columna d'Aragó. Les columnes de Castella i Lleó i Astúries confluiran a La Roda, per continuar juntes el seu recorregut fins a Madrid. No obstant això, les marxes a Castella i Lleó tindran dos punts de sortida, el primer a Villablino i el segon a Bembibre, per confluir el tercer dia (24 de juny) a la Magdalena, i marxaran junts la jornada següent fins a La Robla, on confluiran amb els miners d'Astúries, que iniciaran la seva marxa demà a Mieres.

Per veure els itineraris clicar:
http://www.ugt.es/actualidad/2012/junio/d21062012.html#.T-MXLmv12VV.facebook

PP-PSOE i socis voten el pacte neoliberal de Merkel contra Espanya

El PSOE ha evitat trencar la seva pinça amb el PP i ha donat suport a la ratificació del Tractat d'estabilitat pressupostària neoliberal de la UE, l'anomenat pacte fiscal imposat per la banca i la cancellera alemanya, tot i que des de la tribuna va anunciar l'abstenció de cara a la galeria. La votació es produeix en el moment en què Rajoy i Rubalcaba pacten una posició comuna davant Europa, amb vista a la cimera de la setmana que ve.

El tractat ha estat ratificat amb els vots del PP-PSOE, CiU, UPyD i PNB i l'oposició dels partits d'esquerres que van demanar la celebració d'un referèndum, per entendre que la limitació del dèficit en tots els estats suposa una cessió de sobirania a favor d'una "política neoliberal" basada exclusivament en la reducció del dèficit. "Utilitzen la crisi per provocar un canvi institucional", ha resumit el portaveu d'IU, José Luis Centella.

Centella considera "esperpèntic" que Rajoy "es desmenteixi a si mateix sobre el rescat que primer va qualificar d'èxit i ara veu perjudicial"

El portaveu parlamentari d'Izquierda Unida al Congrés, José Luis Centella, ha considerat "esperpèntic" que el president del Govern, Mariano Rajoy, hagi acabat "desmentint a si mateix en relació al rescat bancari" de 100.000 milions d'euros que el mateix va considerar "un gran èxit" quan ho va explicar el diumenge 10 de juny i que ara veu com una cosa "tremendament perjudicial".

En una roda de premsa al Congrés després de la reunió de la Junta de Portaveus dels dimarts, Centella assegurat que és "evident" que Rajoy "va faltar a la veritat" en les seves primeres explicacions "quan, precipitadament, per justificar la seva presència al partit de futbol d'Espanya va dir que era un simple préstec sense condicions".

Per al diputat d'IU, "Mariano Rajoy intenta enganyar, confondre, per buscar una sortida que ni ell mateix es creu. Es creia que amb guanyar les eleccions tot canviaria per art de màgia, i s'ha trobat que els mercats no li fan la feina bruta", en al·lusió al descontentament que ha manifestat el president del Govern en la cimera del G20 de Mèxic pel mecanisme elegit d'ajuda a la Banca.

Ha insistit que "el problema de Rajoy està en la lògica, que cada vegada se li queda més curta", que només a base d'austeritat es podrà sortir de la crisi, "mentre el que ha de fer és canviar de model".

D'altra banda, el grup popular que sustenta el Govern va tornar ahir a rebutjar a la Junta de Portaveus del Congrés totes les peticions per avançar la setmana que les explicacions en sessió plenària de Mariano Rajoy sobre el rescat a la banca espanyola, entre les quals es trobava la registrada per IU, ICV-EUiA, CHA.

El PP va al·legar les cites previstes per aquesta setmana i la pròxima -la reunió del G20 a Mèxic, la mini cimera de Roma i el Consell Europeu de la UE-, per mantenir el calendari marcat per l'Executiu, de manera que Rajoy no anirà a la cambra baixa fins al juliol.

Confirmat: La CIA ajuda a subministrar armes als terroristes sirians


Un grup d'empleats de la CIA es troba a Turquia, no lluny de la frontera siriana, i ajuda a definir a quins 'grups opositors' -és a dir, terroristes- és raonable subministrar armes. Així ho revela el New York Times citant una font de l'Administració dels EUA: "Segons les dades d'un alt càrrec nord-americà, els oficials de la CIA es troben al sud de Turquia des de fa algunes setmanes. Una de les seves tasques és assegurar que les armes que es subministren als rebels sirians no resultin en mans d'Al-Qaida o d'altres grups terroristes", en paraules del funcionari que recull la publicació.

El diari subratlla que el mateix EUA no subministra armes als adversaris de Bashar al-Assad. No obstant això, les fonts del New York Times asseguren que els empleats de la CIA controlen i ajuden al repartiment de les armes i munició de guerra, comprats amb els diners de Turquia, Aràbia Saudita i Qatar, als terroristes sirians.

Aquestes armes entren a Síria en general a través de la frontera turca. Per això s'usa una xarxa secreta de mediadors. La font afirma que als 'rebels' sirians se'ls subministren fusells, llançagranades, municions de guerra i armes que s'apliquen contra tancs: "A l'Administració d'Obama han precisat que no subministren armes als rebels sirians, però van reconèixer que alguns veïns de Síria el fan", diu el diari.

EUA i Regne Unit estan disposats oferir a Bashar al-Assad 'clemència' i garantir un pas segur, per impulsar una conferència per a la transició política al país àrab. La informació va ser publicada pel diari "The Guardian" i cita fonts diplomàtiques de Gran Bretanya. Segons el rotatiu, aquesta decisió ve després de la trobada de Barack Obama i David Cameron amb Vladímir Putin en el marc de la Cimera del G-20, que va tenir lloc a Mèxic.

No obstant això en el seu discurs en la mateixa conferència el president rus va destacar que el destí del país ha de ser determinat per la seva població. El coordinador del butlletí "Armes contra les guerres", Alfredo Embid, opina que els governs que subministren armament als rebels i provoquen l'augment del conflicte, no tenen cap dret a decidir sobre la clemència per als polítics sirians. També va denunciar a RT que EUA utilitza la tàctica de personalitzar el conflicte en Assad.

La corrupció judicial al servei del franquisme i la repressió

La contundent actuació de la Policia Nacional en la repressió de les protestes estudiantils registrades a la ciutat de València a mitjans del mes de febrer quedarà de moment impune un cop més per la prevaricació d'un altre "jutge" del corrupte PP valencià. Els 23 membres de l'assemblea, de la qual formen part els tres partits de l'oposició en les Corts (el PSPV, EUPV i la coalició Compromís), consideren que "la decisió judicial legitima la conducta realitzada per la policia en els actes lesius i de detenció, retenció i identificació massiva" d'estudiants, i apunta que l'acte judicial constitueix "un atemptat contra els drets i llibertats de la ciutadania".

El magistrat titular del jutjat d'Instrucció número 6 de València ha arxivat la denúncia formulada contra Paula Sánchez de León, delegada del Govern, i el Cap Superior de Policia, Antonio Moreno, per l'Assemblea per les Llibertats i Contra la Repressió (Assemblea del Miquelet), de la qual formen 23 partits polítics d'esquerra, sindicats, associacions estudiantils, federació de mares i pares, així com organitzacions socials.

La denúncia va ser interposada el passat 8 de juny i en tot just cinc dies el magistrat Esteban Tabernero ha decidit, en el mateix acte jurídic, obrir diligències prèvies sobre l'assumpte i acordar el sobreseïment provisional per no apreciar "l'existència de conductes penalment rellevants en els denunciats ", és a dir, considera que en la denúncia no s'acredita suficientment els fets atribuïts a Sánchez de León ja Moreno.

En els raonaments jurídics, Tabernero explica que la denúncia la interposen una sèrie de persones "no en nom propi ni com a directes perjudicats" contra uns successos esdevinguts tant en els voltants de l'antic hospital la Fe el 14 de febrer com al centre de València entre els dies 15 i 21 d'aquell mes, "successos que han tingut un ampli ressò periodístic".

Estima el magistrat que la denúncia contra Sánchez de León, Moreno i els caps de brigada al comandament de les operacions policials no és per "actes concrets realitzats per les forces i cossos de seguretat, que segons consta en la denúncia ja han estat denunciats pels afectats" sinó "perquè des de la Delegació del Govern i la prefectura de policia es va generar per acció o omissió una maniobra dirigida o derivada a buidar de contingut el dret a la manifestació".

Tabernero també entén que en la denúncia "es diuen comesos delictes i faltes de danys sense especificar quins són aquests ni contra quins béns i qui són els perjudicats, així com faltes de vexacions injustes i lesions", del que "es desprèn" que "existeixen interposades pels perjudicats accions penals individualitzades en relació a aquests fets". Per tot això, decideix, "no apreciant l'existència de conductes penalment rellevants en els denunciats", acordar el sobreseïment de la causa.

Una nota difosa per l'Assemblea de El Micalet expressa sorpresa per la celeritat de la decisió judicial. "Amb una rapidesa inusitada i davant fets tan greus com els denunciats el passat 8 de juny de 2012 per 23 denunciants, el jutge d'instrucció número 6 dicta interlocutòria de data 13 juny 2012 acordant el sobreseïment provisional, sense permetre als 23 denunciants ratificar la denúncia presentada i oblidant el deure d'investigar els fets denunciats per comprovar si hi ha base per sostenir l'acusació, atacant amb això de pla a l'Estat de dret".

Els 23 membres de l'assemblea, de la qual formen part els tres partits de l'oposició en les Corts (el PSPV, EUPV i la coalició Compromís), considera que "la decisió judicial legitima la conducta realitzada per la policia en els actes lesius i de detenció, retenció i identificació massiva" d'estudiants, i apunta que l'acte judicial constitueix "un atemptat contra els drets i llibertats de la ciutadania".

La denúncia per la "repressió" i la "brutalitat" amb què va actuar la policia a finals de febrer es va formular el 8 de juny. Els representants de l'assemblea van anar al jutjat amb una pancarta en què posava "Som el poble, no l'enemic" i van subratllar que aquest tipus d'actuació "no és possible en un Estat democràtic i de Dret".

També van insistir que el temps transcorregut des dels fets l'han dedicat a recopilar la documentació necessària i en agrupar-se en el col·lectiu El Micalet.

ICV-EUiA demana la dimissió de Josep Prat i el PSC una investigació

Josep Vendrell (ICV-EUiA) reclama al president de l'Institut Català de la Salut que compleixi amb la petició de compareixença que va aprovar el Parlament a petició del seu grup per a donar explicacions. També el PSC va presentar ahir dimecres, al registre del Parlament, la sol·licitud de creació d’una comissió d’investigació sobre “la gestió del Consorci de Salut del Maresme i la Selva, i la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau”.

El diputat i portaveu de la comissió de Salut del Parlament de Catalunya, Josep Vendrell, ha demanat avui la dimissió del president de l'Institut Català de la Salut (ICS) arran de la informació publicada avui per EL PAÍS en què s'explica el contingut d'un informe on es detalla que el màxim dirigent de l'ICS va firmar entre l'any 2007 i 2011 factures no justificades i presumptament fases per valor de 1,1 milions d'euros a Carles Manté i Jorge Batesteza.

"En les actuals circumstàncies considerem que no pot presidir el Consell d'Administració de l'empresa de Salut Pública més important de Catalunya", ha dit Vendrell en referència a les informacions aparegudes avui en premsa que han motivat altre cop la petició de la seva dimissió.

Josep Prat té pendent una petició de compareixença en el marc de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya que la cambra catalana va aprovar el passat 19 d'abril a petició del diputat d'ICV-EUiA, Josep Vendrell. En aquest sentit, Vendrell ha exigit al màxim dirigent de l'ICS que doni "compliment a aquest mandat parlamentari i que vingui al Parlament a donar explicacions sobre les informacions aparegudes avui i també en anteriors ocasions sobre la seva activitat com a director del Consell d'Administració de l'ICS i al mateix temps del grup Innova i del Grup USP Hospitals".

El PSC demana investigar la sanitat catalana

El grup del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va presentar ahir dimecres, al registre del Parlament, la sol·licitud de creació d’una comissió d’investigació sobre “la gestió del Consorci de Salut del Maresme i la Selva, i la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau”. Els socialistes també demanen que s’investigui la relació entre el Servei Català de la Salut, el Consorci de Salut i Social de Catalunya, el Grup Serhs i les empreses Innova i CCM Estratègies i Salut”.

La petició, la signen els 28 diputats socialistes, que representen la cinquena part dels membres del Parlament que poden demanar que el ple debati i voti aquesta petició de comissió d’investigació. En aquest mateix sentit, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha fet unes declaracions demanant la “màxima transparència” en la gestió de la sanitat a Catalunya, davant les possibles irregularitats denunciades durant els darrers mesos a través dels mitjans de comunicació.

Per la seva banda, la mesa de la cambra parlamentària haurà de comprovar que la sol·licitud presentada pel grup socialista compleix tots els requisits per poder-la admetre a tràmit. Segons informen fonts del Parlament, la inclusió a l’ordre del dia d’un ple del debat i la votació de creació d’aquesta comissió d’investigació és competència de la junta de portaveus.

El successor de Dívar, Fernando De Rosa, feixista amic i protector del corrupte Camps

Qui es pretén que substitueixi el immoral i corrupte Dívar és un altre personatge de vodevil franquista: Fernando De Rosa (València, 1959) va ser conseller de Justícia de la Comunitat Valenciana i, des de 2008, ocupa la vicepresidència del Consell General del Poder Judicial. La seva trajectòria ha estat marcada per la seva clara vinculació política el PP (abans va militar en Aliança Popular), partit que li va proposar per ocupar un lloc en l'òrgan de poder dels jutges i des d'on prevaricar en favor del seu gran amic Camps i dels seus corruptes col.legues del PP a València.

De fet, De Rosa va marcar el seu futur, l'actual present, quan tenia només 23 anys. Va ser quan a la seu del PP de València va rebre a un estudiant de Dret en què va confiar de manera que, després rellenarle la targeta de filiació, li va donar les claus del local. Aquella mostra, i altres posteriors, farien que entre aquell estudiant, Francesc Camps, que després es va convertir en president de la Generalitat Valenciana, i De Rosa pervisqués la lleialtat, ja que el president valencià el que, més de 20 anys després, va demanar a Mariano Rajoy i al portaveu del PP de Justícia, Federico Trillo, que li proposessin per número dos del poder judicial.

La prudència ha estat inconstant en la seva carrera. Fernando De Rosa va ser jutge instructor i degà dels jutges de València entre 1998 i 2003. L'octubre d'aquell any va ser nomenat secretari autonòmic de Justícia i Interior del Govern de Camps. En aquest càrrec va protagonitzar una de les accions que se li recorden. "Et comandament el currículum vitae d'una amiga de la meva dona i afiliada al Partit Popular, perquè la tinguis en compte per si consideres interessant que pogués col · laborar amb vosaltres en algun treball o projecte", va escriure i va segellar amb registre de sortida a la Conselleria de Justícia i d'entrada a la de Benestar Social. El que altres van qualificar de "endoll", De Rosa ha titllat de "normal en aquests temes". "No es tracta que la contractessin o hagi de ser funcionària, sinó d'oferir la col · laboració d'una experta", va al.legar.

També va ser des d'aquest lloc des del que va protagonitzar una altra de les maniobres que se li recorden. De Rosa va intentar muntar un suposat comitè assessor, amb traces inquisitorials, per frenar la parcialitat amb què, segons creia, actuava la fiscalia valenciana contra els càrrecs imputats del PP. Ho va fer confonent el partit i la institució i això va provocar que alguns dels candidats a formar part del comitè es neguessin a participar de la maniobra. Anys després diria que "la Justícia és igual per a tots i no persegueix a ningú".

El 2007 va ser nomenat conseller de Justícia i Administracions Públiques de la Comunitat Valenciana. A la seva presa de possessió no va faltar el llavors president del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Juan Luis de la Rúa, que va ser el seu preparador i després conegut per ser "més que amic" de Camps.

Va estar poc més d'un any en el càrrec de major responsabilitat de la Conselleria de Justícia perquè el 2008 va arribar al Consell General del Poder Judicial. Des de llavors ha estat participi de diverses polèmiques com la creada després que es conegués que, ja com a vicepresident del Consell, va visitar, almenys, en dues ocasions, a Francisco Camps quan va saltar el cas Gürtel.

El seu suport al llavors imputat en la causa dels vestits i la seva oposició al jutge que instruïa la causa no va quedar en secret. De Rosa va atacar a Baltasar Garzón i es va guanyar la reprimenda d'alguns dels seus companys del CGPJ. Després, va rectificar.

Aquesta inconstant prudència va ser la que li va portar el dimarts a assenyalar com a successor de l'encara president de Consell, Carlos Dívar. "Vaig a treballar durant el meu mandat per recuperar la credibilitat dels ciutadans i perquè hi hagi màxima transparència, va dir a València, atribuint l'elecció que, en qualsevol cas, ha de sotmetre a una votació en què hauria d'aconseguir el suport d'un mínim de 12 del total dels 20 vocals.

Dívar dimiteix com a president del CGPJ i del Suprem

Carlos Dívar ha fet oficial la seva dimissió com a president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, com a conseqüència de l'escàndol dels seus viatges de gresca a Marbella i altres ciutats sufragats amb diners de la institució. Dívar ja havia anunciat la seva decisió dissabte passat, després de comprovar que no comptava amb el suport exprés de cap vocal i que 14 dels 20 que formen el Ple recolzaven la seva sortida.

La conseqüència immediata d'aquesta decisió serà seva substitució al CGPJ pel vicepresident Fernando de Rosa -el "amic íntim de Camps" en paraules de Garzón- i pel president de Sala més antic al Suprem, Juan Antonio Xiol.

L'ocupació d'ambdues presidències serà interina, encara que diversos vocals no descarten que aquesta provisionalitat acabi estenent-se fins al final del mandat de l'actual Consell, previst per a la tardor de 2013. El mateix De Rosa va cometre el 'lapsus' el dimarts de parlar de que el seu "mandat" com a president no serà interí, paraules que es va afanyar a matisar a diversos dels seus col·legues del Consell ja que sonaven a un desig de perpetuar en el seu càrrec.

El vicepresident, segons fonts del Consell, ha dit a aquests companys que només va voler llançar un missatge de que la seva etapa serà de serietat i transparència, eliminant qualsevol càrrega negativa del terme interinitat.

És molt probable que la presidència interina de De Rosa es prolongui, però, sigui el que sigui el que va voler dir De Rosa, és molt possible que la seva presidència interina es prolongui. Vocals rellevants del Consell entenen que l'ideal seria triar un nou president del CGPJ i del Suprem en substitució de Dívar.

Però per a això requereixen una majoria de dos terços del Ple de la institució, és a dir, de 12 dels 20 vocals. PP i PSOE van proposar a 9 vocals cada un, i CiU i PNB, a un cada grup. A més, els supòsits blocs progressista i conservador no han funcionat com a tals en aquest mandat del Consell, amb notables fissures dins d'ells.

Aquesta divisió, i les suspicàcies aixecades a tot el Consell després de la denúncia del vocal José Manuel Gómez Benítez contra Dívar pel cost dels viatges anomenats caribenys (Potser a partir de demà al Carib es coneguin aquest tipus de pràctiques com viatges espanyols ), fa que diversos vocals considerin impossible arribar a un acord sobre un nom.

Futurs candidats


Tot i això han començat a dialogar de manera oficiosa sobre candidats. La vocal Margarita Robles, de l'associació progressista Jutges per la Democràcia, ia la qual s'atribueix un paper destacat en la selecció de candidats per a llocs del Suprem, encara que decreixent des de l'arribada del PP al Govern, va dir a Ràdio Euskadi que esperava que cap polític, del Govern o de l'oposició, tingués la més mínima temptació de fer suggeriments de noms per presidir el CGPJ.

Una decisió completament independent com la que pretén Robles per part del Ple, a qui correspon el nomenament, seria una novetat, ja que, sense anar més lluny, el nomenament de Dívar va ser anunciat als mitjans de comunicació com a conseqüència d'un pacte del llavors president del Govern Rodríguez Zapatero i de Mariano Rajoy abans que ho coneguessin els vocals, que havien de votar-lo.

Multitudinàries mobilitzacions a 58 ciutats de l'estat contra les retallades


Manifestacions multitudinàries contra les polítiques reaccionàries del govern van celebrar-se ahir dimecres a 58 ciutats de l'estat, convocades per CCOO i la UGT. Els sindicats han demanat que "el poble demostri el seu suport a altres alternatives". "Les mesures que s'han adoptat en els últims anys en lloc de treure'ns de la crisi ens han ficat en una nova recessió", ha assegurat Toxo. Les mobilitzacions han tingut un gran ressò internacional.

Manifestació a Madrid

Els secretaris generals d'UGT i CCOO, Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo, respectivament, han animat els ciutadans a mobilitzar-se aquest dimecres "perquè la situació a Espanya ja està fora de control i cal defensar altres alternatives". Milers de ciutadans han sortit al carrer per donar suport a la convocatòria de les organitzacions sindicals.

"Ens trobem en un moment crucial per a l'economia i per a la societat espanyola. Les mesures que s'han adoptat en els últims anys en lloc de treure'ns de la crisi ens han ficat en una nova recessió", ha assegurat Toxo, per a qui la reforma laboral i la resta de mesures" estan provocant un veritable desastre".

Minuts abans que comencés la manifestació a Madrid, Méndez ha ressaltat que la situació a Espanya "està fora de control" i que el president del Govern, Mariano Rajoy, "ha quedat materialment nu davant la comunitat internacional i els socis europeus" en l'última cimera del G-20 celebrada el passat dilluns i dimarts a Los Cabos (Mèxic).

Per a la UGT i CCOO, l'única conclusió que es pot treure de la trobada entre els líders mundials "és que tots els països estan mirant a Espanya perquè defineixi com més aviat els termes del rescat financer". Per això, han subratllat la "importància" de les 58 manifestacions convocades avui a tot Espanya "perquè el poble demostri el seu suport a un altre tipus d'alternatives".

Segons Toxo i Méndez, la UE necessita un viatge a la "refundació" i posar en marxa mecanismes que alleugin la crisi de deute sobirà que estan patint països com Espanya. Per això, els sindicats han instat al Banc Central Europeu (BCE) a que compri deute espanyol i italià "de forma il·limitada" i han condemnat la seva "política servil amb Alemanya".

No obstant això, les organitzacions sindicals han assenyalat que en aquesta situació "no cap el desànim, sinó reforçar les exigències perquè el Govern canviï de rumb amb les seves polítiques". A més, han advertit que continuaran amb les mobilitzacions, "fins i tot abans que comencin les vacances d'estiu si el Govern torna a sorprendre'ns amb un nou xoc".

Manifestació a Barcelona

Unes 1.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i fins a 5.000, segons els sindicats, s'han manifestat aquest dimecres a Barcelona en una nova marxa contra la reforma laboral i les retallades convocada per CCOO i UGT.

Manifestació a València

València. La protesta, convocada sota el lema "No et callis", va discórrer pels carrers de la ciutat encapçalada per una gran pancarta en què es llegia "defensa els teus drets, volen acabar amb tot". La marxa va sortir a les 19.45 hores des de la plaça Sant Agustí, on el secretari general de CCOO-PV, Francisco Molina, va titllar de "barbaritat" la reforma del mercat laboral aprovada pel Govern.

Manifestació a Oviedo

Oviedo. Prop de 2.000 persones s'han manifestat a Oviedo per protestar contra la reforma laboral aprovada pel Govern central que, segons el parer dels sindicats, "atempta contra els drets dels treballadors". Sota el lema "No et callis. Defensa els teus drets", els manifestants han respost a la convocatòria d'UGT, CCOO i USO malgrat la pluja persistent que els ha acompanyat en el seu recorregut pels carrers d'Oviedo. Entre els col·lectius que s'han sumat a aquesta mobilització han destacat els miners que estan en vaga des de fa 24 jornades.

Manifestació a Saragossa

Saragossa. Més de 2.000 persones s'han manifestat a Saragossa per exigir al govern que rectifiqui les seves polítiques, que suposen el contrari del que va prometre en la campanya electoral. La manifestació ha sortit a les 19.30 hores de la plaça de Basilio Paraíso per recórrer el quilòmetre escàs que separa aquesta plaça de l'edifici Pignatelli, seu del govern aragonès, i ho han fet corejant consignes contra la reforma laboral, les ajudes a la banca o els ajustaments pressupostaris en Sanitat i Educació. Hi han participat representants del PSOE, CHA i Esquerra Unida, i s'han pogut sentir consignes contra el rescat a la banca ("El govern rescata el banquer i li roba a l'obrer", "Mans enlaire, això és un rescat").

Obama insisteix en derrocar Al-Assad malgrat l'oposició de Rússia i la Xina

El president dels EUA, Barack Obama, va admetre dimarts que Rússia i Xina no estan "d'acord" amb la seva campanya per enderrocar el president sirià, Bashar al-Assad.

Durant una roda de premsa a la ciutat mexicana de Los Cabos (oest), on va participar en la cimera del G-20, el mandatari nord-americà va dir que "no hi ha dubte que un país com Rússia, que ha tingut relacions històriques amb Síria, i Xina, que generalment guarda la precaució quan ha de comentar sobre el que interpreta com assumptes interns d'altres països, són i sempre han estat més reticents a l'aplicació de pressions necessàries per aconseguir aquesta transició política", respecte a la iniciativa per enderrocar Al-Assad.

"Davant la pregunta de si aquests governs estan d'acord amb aquesta proposta, no crec que seria just dir que estan tractant de posar-se d'acord encara" va comentar Obama, després de qualificar de "molt franques" i "intensives" les seves reunions de dilluns amb el president rus, Vladímir Putin, i de dimarts amb el president xinès, Hu Jintao, per estudiar l'assumpte sirià i el plantejament per enderrocar a Al-Assad.

"Tot i això, seguiré plantejant aquest argument. I la meva expectativa és que, en algun moment, (aquests països) reconeixeran que és difícil imaginar un futur millor per Síria mentre Al-Assad estigui encara allà, "va afegir.

El mandatari nord-americà va suggerir que els Estats Units i els seus aliats estan a punt de revelar un nou pla per enderrocar el Govern d'Al-Assad, i va aclarir que no retrocedirà en la seva iniciativa per acabar amb l'actual Govern sirià, encara que va reconèixer les dificultats per convèncer Rússia ia la Xina.

Moscou i Pequín, membres permanents del Consell de Seguretat de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), han bloquejat les iniciatives internacionals encaminades a utilitzar sancions contra Síria.

Des de març de 2011, Síria és escenari de diversos disturbis, organitzats des de l'estranger en contra del Govern del país àrab i com a conseqüència més de 5 mil persones han perdut la vida, tant civils com a membres de les forces de seguretat.

El Pentàgon reconeix que Rússia compleix contractes però no envia armament a Síria

El Departament de Defensa dels EUA va reconèixer que Rússia no envia armes a Síria i que només compleix contractes antics ja existents abans de l'inici del conflicte, va declarar ahir el portaveu del Pentàgon, John Kirby, contradient les afirmacions de Hillary Clinto d'ara fa pocs dies.

"El Govern rus va explicar que compleix contractes signats anteriorment amb Síria sobre subministraments d'helicòpters. Rússia coneix la postura dels EUA que és inadmissible enviar nou armament al règim sirià perquè pot utilitzar contra civils", va dir Kirby.

Va comentar que Washington i Moscou discrepen sobre la sortida a la crisi siriana però coincideixen que el Govern sirià ha entaular un diàleg polític amb totes les parts interessades.

Els helicòpters russos van protagonitzar un escàndol diplomàtic la setmana passada. La secretària d'Estat dels EUA, Hillary Clinton, va denunciar que Rússia subministra a Síria armament utilitzat per massacrar civils.

El ministre rus d'Exteriors, Serguei Lavrov, ha explicat que els helicòpters havien estat subministrats a Síria durant l'època soviètica i que van ser retornats segons acords existents. Poc després, el Departament d'Estat dels EUA va refutar les declaracions de Clinton.

Diumenge passat, la cadena estatunidenca CNN va comunicar que Rússia va enviar un vaixell d'assalt amfibi al port sirià de Tartus per protegir les instal · lacions militars russes en aquesta ciutat.

El portaveu del Pentàgon va assenyalar sobre això que els "ciutadans russos es veuen en perill a Síria" i que Rússia té dret de "enviar forces a la regió per protegir-los".

El Ministeri rus de Defensa ja va denunciar la campanya mediàtica de desinformació que té per objectiu escalar la tensió al voltant de Síria amb notícies falses que Rússia envia vaixells de guerra a aquest país o planeja participar juntament amb la Xina i l'Iran en maniobres al seu territori.

Nuet pregunta al govern sobre la posició de l'Estat Espanyol al Sàhara i sobre la repressió marroquí


El diputat Joan Josep Nuet va preguntar ahir al Govern sobre la situació del Sàhara i la repressió exercida pel Govern del Marroc: "Quina posició té el Govern respecte a la situació dels presos polítics del campament saharauí "Gdeim Izik"?. El diputat va comptar amb el recolzament al Congrés de joves sahrauís que han patit la repressió, com Lafkir Kaziza, que ha passat més de 15 dies en vaga de fam.