divendres, 7 de setembre de 2012

Portugal: nous assalts als treballadors pel benefici empresarial

El primer ministre portuguès, el neoliberal i company de Merkel, Rajoy i el PP a Europa Pedro Passos Coelho, ha anunciat avui noves mesures d'austeritat que suposaran un augment de l'11 al 18% en la contribució dels treballadors a la Seguretat Social, i un descens, del 23,75 al 18%, en la que grava les empreses, entre d'altres atacs a la majoria i beneficis pels oligarques.

Passos Coelho va dir que les decisions aprovades ahir pel Banc Central Europeu (BCE) no són suficients per garantir el sanejament de l'economia lusitana i va anunciar, entre altres mesures, un augment de l'11 al 18% en la contribució dels treballadors a la Seguretat Social, i un descens, del 23,75 al 18%, en la que grava les empreses.

En una al·locució al país, el dirigent conservador també va explicar un nou sistema del tall aplicat a les pagues extres del sector públic, que beneficiarà els funcionaris però no als pensionistes, per complir la sentència del Tribunal Constitucional, que va rebutjar aquestes mesures per discriminatòries.

Denuncien a tot el govern del PP a la fiscalia per prevaricació

La Lliga Anticorrupció ha presentat avui una denúncia davant la Fiscalia General de l'Estat contra el president del Govern i el seu gabinet sencer per la falta d'abstenció a l'hora de prendre decisions que entren en conflicte amb els seus propis interessos privats.

La Lliga Anticorrupció presentava aquest matí una denúncia per prevaricació davant la Fiscalia General de l'Estat. Aquesta organització, presidida per un dels nebots de qui va ser president del Govern Adolfo Suárez, havia enviat amb anterioritat, el 5 de juliol d'aquest any, un escrit al Congrés que no va obtenir cap tipus de resposta tractant aquest mateix assumpte.

Aquesta denúncia es fonamenta en l'incompliment pel Govern del PP en ple de la Llei que regula els conflictes d'interessos dels membres del Govern i dels alts càrrecs de l'Administració General de l'Estat que estipula l'obligació d'abstenir-se en la presa de decisions que afectin sectors en què es tinguin interessos privats, tal com ocorre amb la totalitat de membres del Govern.

No s'ha produït cap tipus d'abstenció per part de cap membre del Govern, tot i que, segons les informacions publicades pels companys del Confidencial, molts tenen interessos que entren en conflicte amb les últimes decisions preses. A continuació detallem les dades més rellevants:

El president Mariano Rajoy té una important quantitat de diners invertits en borsa que l'any passat li va reportar 7.779 euros en dividends. Un interessant rendiment del 5,4% sobre els 143.181 euros que té en accions, segons la seva declaració de béns, que no especifica els valors en què ha dipositat la seva confiança.

El nostre president del Govern té 59.909 euros en comptes corrents, que l'any passat li van reportar 1.959 euros d'interessos, i, finalment, té 80.572 euros dipositats en assegurances d'estalvi. A "rendiments d'operacions de capitalització", sense més concreció, declara 5.528,26, en nombres rodons, 600.000 euros.

La cosa no es queda aquí, els ministres també tenen el seu historial inversor, per exemple, Miguel Arias Cañete, el ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient té 4.209 accions del Banc de Santander i 16.640 del Banc Bilbao Biscaia (BBVA), entre d'altres entitats, per valor de 72.041 euros. En Petrolifa Ducar SL té invertits 165.120 euros en participacions, i 160.979 euros més en Petrologis Canàries SA

La ministra de Treball, Fátima Báñez, no es queda enrere, amb una inversió de 326.884 euros en bons del Tresor i 78.523 participacions en l'empresa familiar Grup Báñez SL, sense valorar.

José Manuel Soria, ministre d'Indústria, Energia i Turisme, té invertits 270.000 euros, més altres 50.598 euros en accions del BBVA i 76.680 euros més en participacions en la societat Tarundanta.

Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, té tres fons de pensions que sumen 119.429 euros.

Jorge Fernández, el ministre de l'Interior, és dels ministres que menys inversions ha fet, només té 4 títols d'una societat valorats en 18,16 euros, i 338 d'una altra per 5.100 euros, a més d'obligacions de CaixaBank (2.288 euros).

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría té dos fons d'inversió, que sumen en total 99.817 euros. Per la seva banda, Ana María Pastor, ministra de Foment, que té dos comptes corrents amb 65.507 euros, però cap inversió coneguda. Els que menys quantitat de diners declaren, són el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, que declara només 26.443 euros en un compte corrent al Banc de Santander i Ana Mato, ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, que declara 5.019 euros en borsa i 2.222 euros en accions i fons d'inversió.

Els ministres Luis de Guindos (Economia i Competitivitat), Pedro Morenés (Defensa), José Ignacio Wert (Educació, Cultura i Esport) i José Manuel García Margallo (Afers Exteriors i Competitivitat) no han presentat declaració de béns al Congrés perquè no estan obligats en no ser diputats.

Cayo Lara: "el Govern retallarà les pensions i acabarà demanant el rescat"

El coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha arribat a la conclusió després d'escoltar avui la roda de premsa oferta per Mariano Rajoy i Angela Merkal al final de la reunió mantinguda a Madrid que "el Govern del PP retallarà les pensions i acabarà demanant el rescat econòmic" a Brussel·les una vegada que passin els comicis autonòmics bascos i gallecs del 21 d'octubre i que la "condicionalitat de tot això seran més retallades".

En declaracions als mitjans realitzades al Congrés, Lara ha reconegut que "està encara més preocupat" després d'aquesta reunió per tot el que la cancellera alemanya i el president de l'executiu espanyol "han ocultat. Perquè s'han ocultat més coses de les que s'han comptat "i entre elles que les ajudes al nostre país" es faran a costa de més retallades".

Ha indicat que el fet que Merkel digués públicament que les mesures del Govern del PP són 'creïbles' per Alemanya, així com que s'hagi referit concretament al sanejament dels bancs i al seu recapitalització, suposa que "Rajoy li ha garantit la cancellera alemanya que els bancs alemanys tenen assegurat cobrar el deute amb una forta condicionalitat. Ho tenen més segur que els bancs del nostre país o els propis espanyols".

El màxim responsable d'IU ha assenyalat que ha quedat demostrat que l'objectiu principal del governant espanyol i de la seva homòloga alemanya és "continuar salvant als bancs, a jutjar per les polítiques de reestructuració bancària adoptades per socialitzar el seu deute".

En aquest sentit, Cayo Lara va indicar també que l'anunci fet pel màxim responsable del Banc Central Europeu, Mario Draghi, que aquesta entitat comprarà deute espanyol al mercat secundari però sota 'estrictes condicions' suposarà "més ajustos i, per tant, més patiment per als ciutadans".

Les mesures neoliberals de la màfia europea enfonsen Portugal com enfonsaran Espanya

El primer ministre portuguès Pedro Passos Coelho es dirigirà aquesta tarda a la nació després de conèixer la caiguda de l'economia portuguesa en aquest últim trimestre. Tot apunta que Passos Coelho anunciarà noves mesures per poder complir les exigències de Brussel·les, que fins ara ja han portat a la nació a la misèria, la recessió i una perspectiva encara més llarga de penúries per sortir-se, com avisaren al seu moment les veus més respectades en economia.

L'anunci es produeix dos dies després que el cap de Govern digués que no vol sobrecarregar als portuguesos amb nous impostos però que aquesta hipòtesi no podia descartar. "Tots desitgem, no tinc cap dubte, superar les nostres dificultats sense sobrecarregar als portuguesos amb més impostos, però cap de nosaltres -rigorosament cap de nosaltres- està en condicions de dir que no prendrà aquesta decisió si fos necessari", va dir el primer ministre segons el diari O Públic.

Segons ha indicat l'oficina del primer ministre la compareixença de Passos serà a les 19.15 hora de Portugal (20.15 hora catalana). La decisió de parlar a la nació arriba hores després que el president de la República, Anibal Cavaco Silva, digués que es necessitaran "nous sacrificis" pels qui encara no s'han vist afectats per la crisi.

La recessió que viu Portugal, aclaparat per la crisi financera i les exigències del seu rescat, es va aguditzar en el segon trimestre d'aquest any amb una caiguda del producte interior brut (PIB) del 3,3% en relació amb el mateix període de 2011.

Segons les dades divulgades avui per l'Institut Nacional d'Estadística lusit�� (INE) el descens del PIB en comparació amb el trimestre precedent va ser del 1,2%.

Amb aquestes dades dels primers sis mesos de l'any, que agreugen la recessió, sumats al declivi que pateix la producció i el consum, Portugal sembla lluny de complir les previsions oficials de tancar 2012 amb un descens del PIB no gaire superior al 3%.

Els indicadors del segon trimestre mostren un acusat empitjorament de l'economia lusitana, que entre gener i març havia registrat un descens molt menor, del 2,3% en relació amb període homòleg de 2011 i del 0,1% en comparació amb el trimestre precedent .

El decreixement de l'economia lusitana entre abril i juny passats es va produir enmig d'una forta caiguda de la inversió, gairebé del 19% i del consum de les famílies, que va baixar el 5,9%, d'acord amb les dades de l'INE.

Amb una desocupació superior al 15%, que s'ha duplicat en poc més de tres anys i afecta una de cada cinc famílies dels 10,5 milions de portuguesos, la demanda interna va baixar el 7,6% en el trimestre de referència. En l'anterior el descens tot just va superar el sis per cent.

També el consum del sector públic, subjecte a dràstics retalls de despeses, es va reduir el 3,9%, més del doble del registrat en el trimestre anterior en termes homòlegs.

El balanç del comerç exterior és l'únic indicador positiu per a l'economia lusitana en el període de referència. Les exportacions van augmentar entre abril i juny el 4,3%, tot i així menys que el vuit per cent que van fregar en el període gener-març.

Mentre, les importacions, alentides pel menor consum i demanda interna, si van registrar un descens més acusat, del 8,1% en el segon trimestre, respecte al període homòleg de 2011. Entre gener i març aquesta baixada va ser menor, de només el 3,8%.

Portugal porta més d'un any immers en un dràstic programa d'austeritat per sanejar l'economia exigit pel rescat de 78.000 milions d'euros que va obtenir el maig de 2011 de la UE i el Fons Monetari Internacional (FMI), el que no ha fet que enfonsar-la encara més en la recessió econòmica.

Els forts retalls de la despesa pública, l'augment de l'IVA i els impostos al salari, units als acomiadaments i tancament d'empreses que s'han multiplicat al país, han allunyat ja més enllà del 2013 les previsions oficials de tornar al creixement econòmic.

Bermúdez arxiva la investigació contra Fernández Díaz per la ignorància del delicte del ministre

El jutge de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez ha arxivat aquest matí la seva investigació contra el ministre de l'Interior per presumpta revelació de secrets en la roda de premsa que va donar el passat 19 de juliol sobre el segrest de Publio Cordón i en la qual va revelar dades protegides pel secret de sumari. Bermúdez arriba a la conclusió que el ministre Jorge Fernández Díaz -supernumerari de l'Opus Dei- "no tenia consciència del deure de reserva per mandat judicial", és a dir, que el màxim responsable policial espanyol no sabia que el que explicava als mitjans en la seva compareixença eren dades secretes.

El magistrat arriba a aquesta conclusió analitzant la roda de premsa que el ministre va donar al dia següent, el dia 20, per ampliar la informació que havia facilitat al dia anterior. "Així es desprèn, per exemple, que quan se li pregunta per dades que havia facilitat el dia anterior o relacionats amb ells, contesta dient que hi ha 'dades de la investigació que no pot revelar" o no contesta la pregunta per' la prudència que exigeix ​​la investigació", segons recull Bermúdez en la seva resolució. És a dir, que entre la seva primera compareixença i la segona, algú el va avisar del seu deure de discreció.

En la seva polèmica compareixença, recorda el jutge, Fernández va revelar "dades sensibles que no van haver de ser divulgats perquè estaven protegits pel secret del sumari ia més eren l'essència de la imputació que es feia a alguns dels detinguts i la base sobre la qual desenvolupar noves investigacions per intentar aclarir quina havia estat la intervenció concreta de dos dels detinguts ", en el segrest i presumpta desaparició de Publio Cordón.

Les dades secrets revelats per Fernández van ser els següents: que Cordó romandre retingut a Lió en un habitatge de dos pisos dins d'un armari zulo tancat amb una cadena. Que aquest habitatge va ser llogada amb documentació falsa per José Ramón Teijelo, un dels detinguts. Que Cordó morir el quinzè o setzè dia del seu cauteverio perquè a l'armari en què va ser enclaustrat havia unes marques a manera de calendari. Que l'empresari saragossà va trencar la cadena de l'armari i va morir en caure per la finestra del primer pis en tractar d'escapar i que en el cobrament del rescat va tenir "una intervenció destacada Manuela Ontanilla Galán", també detinguda.

Bermúdez sosté que perquè pugui apreciar el delicte que indiciàriament li imputava-descobriment o revelació de secrets-"és necessari que la persona que revela informació tingui coneixement que està facilitant dades protegides per la declaració del secret processal i, no obstant això, els reveli". En aquest cas, el que queda provat, segons el jutge, és que el ministre desconeixia la importància de no revelar la informació que explicava.

El jutge també eximeix de culpa als càrrecs de la Guàrdia Civil que van informar al ministre sobre l'operació desenvolupada a França. "Tampoc han de ser objecte de persecució penal, ja que van actuar dins de l'obligació de reportar legalment establerta, sense que, d'altra banda, l'oblit o descuit a prevenir el ministre del caràcter secret de les actuacions tingui retret penal algun.

EH Bildu denuncia que la gestió de PSE, PP i PNB ha portat «a la fallida» a moltes institucions

EH Bildu ha afirmat que el «nefast» model de gestió que defensen PNB, PP i PSE "ha suposat l'endeutament de moltes institucions i la fallida econòmica més absoluta d'altres tantes». Per això, advoca per un model «eficaç i transparent" que "porti aire fresc a les institucions». En una roda de premsa celebrada a Bilbo, Euskal Herria Bildu ha explicat la seva postura al voltant de la polèmica desfermada aquests dies entre PNB i PSE sobre la situació econòmica de les institucions i la necessitat o no de fer auditories.

Oskar Matute i Rebeka Ubera, també acompanyats per Maribi Ugarteburu i Unai Ziarreta, han explicat que es tracta d'un debat «estèril» i «merament electoral», ja que, han assegurat aquestes formacions «no mostren cap intenció de abrodar la gravíssima situació econòmica »que pateixen algunes institucions.

Segons el parer dels portaveus d'EH Bildu, l'arrel del problema està en el «nefast» model de gestió posat en marxa per PNB, PSE i PP, que ha suposat «l'endeutament de moltes institucions» i la «fallida econòmica més absoluta» d'altres tantes.

En aquest sentit, han denunciat «el malbaratament d'ingents quantitats de diners, la gestió ineficaç i opaca, basada en la política del ciment», així com les «polítiques fiscals regressives» impulsades per les esmentades tres formacions polítiques.

Tot això ha portat, segons EH Bildu, una disminució de la recaptació per part de les institucions, així com l'endeutament o la fallida de moltes institucions.

Per aquest motiu, han preguntat al PNB per què no sol·licita, igual que ho ha fet amb el PSE i el Govern de Lakua, auditories a institucions controlades pels jeltzales. En aquesta, línia han recordat el cas de Bidegi o que quan Markel Olano va accedir a la Diputació de Guipúscoa aquesta tenia un superàvit de 300 milions d'euros i, quatre anys després «no hi havia ni rastre de romanent», han dit.

Així, la coalició abertzale ha advocat per un model de gestió «eficaç i transparent», que garanteixi la participació popular i que prioritzi els interessos de la societat.

En aquesta direcció, han advocat per implementar una sèrie de mesures, que seran desenvolupades i complementades properament, entre les quals destaquen la implantació d'eines per prevenir, detectar i controlar casos de gestió ineficient o una reforma fiscal que "garanteixi que tots els ingressos seran tractats de manera progressiva ».

Enrique Bañuelos, icona de la bombolla immobiliària i l'especulació

El grup inversor Veremonte amb qui CiU vol fer sis parcs temàtics a Tarragona és el mafiòs propietari d'Astroc, l'immobiliària que primer va enfonser-se i deixar als petits accionistes en la ruina mentre que un grup -entre ells Amancio Ortega- es feien d'or amb els negocis tèrbols del PP valencià de Zaplana. Tot i que Bañuelos va fugir amb el capital a Brasil, on ha continuat fent negocis amb el robat a Espanya, ara la sempre corrupte CiU vol fer amb ell els negocis que el sionista Adelson s'emportarà al cau de la màfia falangista madrilenya, imitants el ruinós model del PP a València.

Enrique Bañuelos és l'empresari valencià que va arribar a ser fa dos anys el número 95 en el rànquing de fortunes de tot el món, segons la revista Forbes. Bañuelos ha estat tres anys al Brasil, on ha provat de fer més fortuna, sense gaire èxit, i que enguany ha tornat a l'estat espanyol amb la intenció de dur-hi a terme noves inversions.

Segons que informava Bañuelos va crear una immobiliaria aprofitant els PAI, les facilitats de construcció que oferia l'antiga Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística valenciana (LRAU, que regularitzava la figura d'agent urbanitzador. Durant deu anys, Bañuelos va arribar a promoure més de 50.000 habitatges. La seva immobliària, Astroc, va rebre el suport financer del Sabadell i Caixa Galicia, segons el diari El Economista, la qual el va ajudar a impulsar-la. A partir d'aleshores, Bañuelos va ser una de les figures més rellevants del boom immobiliari, fins que el 2007 Astroc va començar a tenir enormes pèrdues, amb les conseqüents pèrdues per a milers d'accionistes, fins a la fallida.

Després del fracàs d'Astroc, Bañuelos se'n va anar al Brasil, on, mitjançant el grup inversor Veremonte, va fer compres de sòl agrícola amb inversions a les empreses Agre i Vanguarda Agro. Però passat un temps se'n va desfer, i enguany ha tornat a l'estat espanyol per a dur a terme noves versions, mitjançant també Veremonte, que té la seu a Londres. Bañuelos ha comprat el 28% del capital de l'empresa de telecomunicacions Amper, i aquest estiu passat ha signat un conveni amb el Alejandro Agag, gendre de l'ex-president espanyol José María Aznar, per a potenciar la Fórmula 1 en cotxes elèctrics.

La rocambolesca història d'un testaferro del PP

El grup inversor Veremonte és propietat d'Enrique Bañuelos, un empresari valencià que va arribar a ser fa dos anys el número 95 en el rànquing de fortunes de tot el món, segons la revista Forbes. Bañuelos ha estat tres anys al Brasil, on ha provat de fer més fortuna, sense gaire èxit, i que enguany ha tornat a l'estat espanyol amb la intenció de dur-hi a terme noves inversions.

Bañuelos va crear una immobiliaria aprofitant els PAI, les facilitats de construcció que oferia l'antiga Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística valenciana (LRAU), que regularitzava la figura d'agent urbanitzador. Durant deu anys, Bañuelos va arribar a promoure més de 50.000 habitatges. La seva immobliària, Astroc, va rebre el suport financer del Sabadell i Caixa Galicia, segons el diari El Economista, la qual el va ajudar a impulsar-la.

Bañuelos es va començar a fer amb l'elit econòmica i la política, i el 2006 va anar a una recepció amb l'aleshores president dels EUA, George Bush, a la Casa Blanca; hi va anar acompanyat d'ambaixadors i de responsables de grans companyies espanyoles, com Iberdrola, FCC i Mango. Aquests contactes el van ajudar a sumar al seu projecte destacats accionistes d'Abertis i Inditex, entre més.

En ple creixement de la bombolla immobiliària i quan Astroc vivia els temps de més èxit borsari, Bañuelos va comprar el 5% del Banc Sabadell, que després, amb la fallida, hauria de tornar a vendre.

El 2007 Astroc va començar a tenir enormes pèrdues, que van repercutir en milers d'accionistes, fins a la fallida.

Després del fracàs d'Astroc, Bañuelos se'n va anar al Brasil, on, mitjançant el grup inversor Veremonte, va fer compres de sòl agrícola amb inversions a les empreses Agre i Vanguarda Agro. Però passat un temps se'n va desfer, i enguany ha tornat a l'estat espanyol per a dur a terme noves versions, mitjançant també Veremonte, que té la seu a Londres. Bañuelos ha comprat el 28% del capital de l'empresa de telecomunicacions Amper, i aquest estiu passat ha signat un conveni amb el Alejandro Agag, gendre de l'ex-president espanyol José María Aznar, per a potenciar la Fórmula 1 en cotxes elèctrics.

30 propostes d'IU contra l'estafa neoliberal

IU enfronta la seva X Assemblea, que se celebrarà el 14, 15 i 16 de desembre a Madrid. La federació viu en el núvol dels resultats de les eleccions generals del 20-N, de les autonòmiques del 2011 i de les andaluses i asturianes del passat març, però la contestació social no s'ha extingit i el neoliberalisme ataca en tots els fronts l'estat del benestar i els drets socials, el que demana una solució estratègica.

Davant l'alarmant deteriorament de la situació econòmica, IU ha dedicat una bona part de la reflexió a la depressió causada per l'atac del neoliberalisme i ha elaborat el document 'L'alternativa econòmica d'IU davant de la crisi', que aprovarà demà dissabte el Consell Polític i que es completarà en aquests mesos abans del conclave de les aportacions d'experts i col·lectius.

Algunes de les propostes més importants són les següents:

1. Desenvolupament d'una estratègia per la creació d'ocupació. Programes d'ocupació pública per als aturats sense subsidi.

2. Derogació de les reformes laborals del PSOE i del PP. Pujada del salari mínim a 1.100 euros al mes i establiment d'un salari màxim. Ampliació de la prestació per desocupació. Jornada de 35 hores setmanals. Recuperació de l'antic model de pensions: jubilació als 65 anys (amb reducció progressiva als 60), període de cotització de 15 anys, cotització màxima de 35 anys.

3. Recuperació de la primacia de la negociació col·lectiva. Foment de la incorporació de la dona a la població activa.

4. L'Estat "garantirà treball, assegurança d'atur, subsidi o formació a tota la ciutadania". Obertura del debat sobre la renda bàsica.

5. Introducció de la democràcia en l'economia, "des de la planificació sostenible fins a la gestió de cada empresa concreta".

6. Derogació de la Llei Orgànica d'Estabilitat Financera i incorporació a la Constitució de la garantia de la despesa social.

7. Els acomiadaments amb beneficis, les deslocalitzacions industrials, i els habitatges, locals i oficines seran fortament penalitzats.

IU vol que es deroguin les reformes laborals i la nova jubilació

8. Nou model productiu: canvi del mix energètic. Viratge cap a les renovables.

9. Reforma fiscal global, "justa i progressiva". Els immobles de l'Església han de pagar l'IVA. Canvis en la legalitat de les SICAV. Nou sistema de fiscalitat verda. Combat de l'economia submergida i el frau.

10. Creació d'una banca pública per "garantir el crèdit necessari a les pimes". Prohibició de qualsevol tipus d'assistència amb diners públics a la banca privada.

11. Desenvolupament d'un pol públic "en tots els sectors estratègics de l'economia, especialment en l'energètic, transport, alimentari, comunicacions i noves tecnologies".

12. El dret a l'habitatge "serà exigible". Utilització dels estocs de pisos buits per crear programes d'habitatges de lloguer moderat.

13. Equiparar la Llei de Transparència -en tramitació- a la legislació d'altres països europeus, i que afecti la Casa del Rei i al Banc d'Espanya.

14. Auditoria del deute i rebuig de la qual "no es correspongui amb el dèficit generat pels serveis públics i la protecció social".

15. Rebuig al Pacte de l'Euro. Que el BCE financi "directament als Estats i als programes d'inversió pública".

S'insisteix en la necessitat d'auditar el deute per veure la seva part "il·legítima"

16. Impuls de l'economia real, donant suport a les pimes. Facilitar el crèdit a través de l'ICO i suport als sectors productius: els emergents (energies renovables, agricultura ecològica, serveis sanitaris, serveis socials ...), els bàsics (construcció, automoció, turisme, química verda), els que suposen una aposta de futur (mecatrònica, biotecnologia mèdica, aparells mèdics, biocombustibles ...) i els transversals (educació, transport, tecnologies de la informació ...). Suport al cooperativisme.

Al costat dels pilars econòmics, IU destaca altres propostes en diferents àmbits:

17. Impuls d'un procés constituent. Defensa d'un Estat federal i laic, republicà i solidari. Referèndum sobre monarquia o república.

18. Democratització de l'economia i la via pública. Referèndums sobre les polítiques d'ajust, les retallades i els "regals a la banca". Regeneració de la vida democràtica. Reforma dels mecanismes de participació directa dels ciutadans.

19. Reforma del sistema electoral.

20. Recuperació de la memòria històrica.

21. Prioritat "absoluta" de la despesa pública en pensions, atur i serveis públics essencials. Que cada dret "estigui garantit per un servei o poder públic".

22. Defensa d'una educació pública, laica i "de qualitat".

La defensa tancada del públic protagonitza tots els documents

23. Protecció del Sistema Nacional de Salut en tota la seva extensió: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d'equitat.

24. Sortida social i ecològica a la crisi. Gestió pública dels recursos naturals estratègics.

25. Feminisme com poder vertebrador de "totes les polítiques de transformació social des de l'esquerra". Eradicació de la bretxa salarial d'homes i dones. Modificació de la Llei Electoral per consagrar les llistes cremallera (50% de cada candidatura per a cada sexe). Defensa de l'avortament lliure i gratuït.

26. "Cap ésser humà pot ser il·legal i cap discriminació per gènere, raça, cultura, nacionalitat o opció sexual és acceptable ni regulable".

27. Democratització de la comunicació i la cultura. Aposta per la gestió pública dels drets d'autor i reivindicació del programari lliure.

Es persegueix un Estat federal laic, solidari i republicà

28. Nou procés constituent també a Europa, perquè s'aprovi una Constitució "que respecti i ampliï els drets" de tots els ciutadans de la UE.

29. Tancament de les bases de l'OTAN i sortida d'Espanya de l'organització. Rebuig a la guerra "en totes les seves formes".

30. Defensa dels pobles sahrauí i palestí. Enfortiment de les relacions amb els "governs progressistes d'Amèrica Llatina". IU reitera a més la seva "compromís amb la Revolució Cubana i amb el procés bolivarià a Veneçuela", així com el suport a la recerca de la pau a Colòmbia.

CiU substitueix Eurovegas per sis parcs temàtics

Tal com va deixar entreveure avui Artur Mas, Eurovegas no vindrà a Catalunya i finalment recalarà a Madrid, però CiU a canvi calcará al PP de Zaplana i Camps, invertint en sis parcs temàtics als voltants de Port Aventura i no als del Baix Llobregat, que van ser els oferts a Adelson pel macrocomplex.

La inversió es faria en uns terrenys d'unes 450 hectàrees propietat de La Caixa, prevista en 6.000 milions de dòlars, uns 4.500 milions d'euros sense que Mas digui com pensa aportar la Generalitat.

La inversió s'ha formalitzat aquest divendres al matí en una reunió a la Generalitat amb el president de la Generalitat, Artur Mas, els consellers d'Economia, d'Empresa i de Territori: Andreu Mas-Colell, Francesc Xavier Mena i Lluís Recoder, el portaveu de l'Executiu autonòmic, Francesc Homs, els alcaldes de Reus i de Tarragona, Carles Pellicer i Josep Fèlix Ballesteros; Isidre Fainé (La Caixa), i Enrique Bañuelos (Veremonte).

En una roda de premsa celebrada aquest matí al Palau de la Generalitat, el conseller Mas-Colell ha batejat el projecte com Barcelona World, un projecte ambiciós que permet incidir en la política d'inversions i desenvolupament territorial iniciada a la zona fa temps". "Volem afermar com una gran capital del turisme a nivell mundial i per això portarà el nom de Barcelona", ha explicat el conseller.

El projecte és fruit de l'acord entre la Generalitat, La Caixa i una empresa brasilera, Veremontes, propietat d'Enrique Bañuelos, una de les cent persones més riques del món segons Forbes. Es crearan 6 parcs temàtics amb espai destinats al joc, però no serà com la inversió prevista per Eurovegas.

Els parcs temàtics serien sobre la Xina, Brasil, Estats Units, Europa i Rússia. La intenció és atraure turistes d'aquestes zones del món. La inversió prevista és de 6.000 milions de dòlars, uns 4.500 milions d'euros i generaria 20.000 llocs de treball directes. Ara l'objectiu és aconseguir tancar el finançament del projecte.

Una fugaç explosió va donar lloc a les primeres galàxies massives

Noves dades del Telescopi del Pol Sud han revelat que el naixement de les primeres galàxies massives en l'Univers jove va ser fruit d'una explosió més ràpida que va acabar abans del que es pensava, segons ha informat el Centre Berkeley per Física Cosmològica.

De fet, galàxies summament brillants i actives conformaren i il·luminaren totalment l'univers quan aquest tenia 750 milions d'anys, és a dir, fa aproximadament 13.000 milions d'anys, segons ha explicat l'investigador del BCCP, Oliver Zahn, que ha estat l'encarregat de dirigir l'anàlisi de les dades obtingudes, que es recullen en l'edició impresa del 'Astrophysical Journal'.

Aquestes dades donen nova informació sobre l'era de la reionització. Fins ara, la majoria dels astrònoms creien que les primeres estrelles van sorgir en núvols de gas massius, donant peu a les primeres galàxies. Segons la seva teoria, la llum bombejada per aquestes estrelles ionitzà l'hidrogen, tant dins com al voltant de les galàxies, creant així 'bombolles de ionització', que van deixar una signatura duradora.

No obstant això, les noves dades mostren, segons ha assenyalat Zahn, que aquesta època "va durar menys de 500 milions d'anys i va començar quan l'univers tenia almenys 250 milions d'anys". "Abans, els científics creien que la reionització durava 750 milions d'anys o més, i no tenien cap prova de quan va començar", ha afegit.

Així, la primera època de la ionització es va produir després del Big Bang. Tot estava tan calent que tot el gas, principalment hidrogen, va ser ionitzat. L'univers només es va refredar prou perquè els electrons s'adherissin als protons per formar àtoms neutres d'hidrogen quan tenia uns 400.000 anys de 'vida'.

"L'estudi de la reionització és important perquè representa una de les poques maneres en què podem estudiar les primeres estrelles i galàxies", ha subratllat el coautor de l'estudi, l'investigador de la Universitat de Chicago John Carlstrom.

La curta durada d'aquesta època també suggereix que les galàxies monstre, amb més de mil milions d'estrelles, també van jugar un paper clau en la reionització, ja que les petites galàxies s'haurien format molt abans.

Els feixistes del PP és neguen a complir les Lleis Internacionals de Drets Humans

L'oficina de l'Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans, Navi Pillay, va exigir al febrer a Espanya la derogació de la llei d'amnistia del 1977 perquè incompleix la normativa internacional en matèria de drets humans: "Espanya està obligada, sota la llei internacional, a investigar les greus violacions dels drets humans, incloses les comeses durant el règim de Franco, i a processar i castigar els responsables si encara estan vius", afirmà el portaveu de Pillay, Rupert Colville, durant una roda de premsa a Ginebra.

Com amb la feixista llei Parrot, els franquistes de l'Opus Dei estan per sobre de la llei, la justícia, els drets humans i la decència.

A més, segons l'Oficina de Drets Humans de l'ONU, hi ha un deure cap a les víctimes, que tenen "dret de reparació".

Colville va recordar que, d'acord amb una recomanació de 2009 de la Comissió de Drets Humans de l'ONU, "Espanya ha derogar la llei d'amnistia, ja que no és conforme amb les lleis internacionals de drets humans". Aquesta recomanació, elaborada per 18 experts de l'organització internacional, pren com a base el Pacte Internacional de Drets Civils i Polític, ratificat per Espanya el 1985, de cara a la galeria, com la resta de lleis que l'oligarquia fa i desfà sense que el "aparell" judicial faci absolutament res.

A part de cobrar.