dimarts, 6 de març de 2012

La 'derechona' en bloc per la reforma laboral

PP, CiU, UPyD, Unió del Poble Navarrès (UPN) i el Fòrum Astúries (FAC) han votat aquest dimarts en contra la moció que demanava la retirada del decret llei de reforma laboral i l'obertura de negociacions amb els agents socials per renegociar la modificació normativa, restablint l'equilibri en les relacions laborals. El portaveu d'ICV-EUiA, Joan Coscubiela, en nom de l'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA) ha alertat que la reforma laboral podria "acabar en ruptura social" al "incrementar la desocupació" i, al mateix temps, "deteriorar les relacions socials", pel que ha assegurat que seguiran donant suport a mobilitzacions i protestes contra el text.

En la defensa de la seva proposta, la portaveu econòmica socialista, Concha Gutiérrez, ha recordat al Govern que "encara està a temps de rectificar" una reforma que "fa saltar pels aires l'acord, la negociació col·lectiva i l'autonomia de les parts per fixar les condicions de treball i els salaris". "Abandonin la seva prepotència i prenguin com a base l'acord dels agents socials de gener".

A més, Gutiérrez ha advertit al Govern que la reforma "agreujarà encara més l'espiral recessiva perquè s'enfonsarà encara més la demanda, allunyant la recuperació econòmica i la creació d'ocupació". "No es limitin a veure, atònits, com el mateix Govern preveu més de 600.000 nous aturats en el present any".

El PP tomba la dació en pagament, CiU i PSOE s'abstenen

El ple del congrés espanyol ha desestimat aquest vespre la moció sobre la dació en pagament com a mecanisme habitual i obligatori de les entitats financeres per a saldar deutes hipotecaris. El debat s'ha fet arran de la moció presentada per ICV-EUiA amb l'objectiu 'd'abordar el problema que afecta 300.000 famílies, que es troben que no poden pagar la hipoteca, embargades, desnonades i amb un deute per molt de temps', ha dit el diputat Joan Coscubiela. La votació de la moció ha tingut el vot favorable de 36 diputats, del grup de L'Esquerra Plural i del grup mixt. El PP ha votat en contra amb els seus 181 diputats, mentre que CiU i PSOE s'han abstingut (118 vots).

Entre les mesures previstes per la moció, hi ha la dació en pagament per part d'entitat participades pel FROB (és a dir, sostentades amb recursos públics) a les famílies hipotecades amb aquestes entitats; que els habitatges que obtinguin les entitats a conseqüències d'un procés d'execució no s'emprim per a especular sinó com a habitatge social; reformar la llei hipotecària i la mercantil per fixar límits a l'endeutament de les famílies i als interessos de demora en cas d'impagaments; etc.

'Mentrestant, el PP insisteix amb el codi de les bones pràctiques, que és una presa de pèl', es queixa Coscubiela, i recorda que aquest codi que va presentar el ministre Luis de Guindos 'és el codi de bones pràctiques que ja tenen algunes entitats financeres': És estrictament voluntari i la seva validesa és la mateixa tant si es publica al BOE com a la gaseta de qualsevol poble. De Guindos va plantejar que el codi contemplés que les entitats poguessin buscar alguns mecanismes per a les famílies en situació d'exclusió (tots els membres desocupats i sense ingressos), però això és una maniobra de polític 'trilero''.

Coscubiela retreu al govern espanyol que no vagi al fons de la qüestió. 'Demanem que les entitats financeres facin el mateix que fan amb les immobiliàries, que com que són empreses, només responen amb els béns de l'empresa. En canvi, a les famílies, els hi persegueixen els béns presents i futurs.' El diputat recorda la quantitat de famílies que s'han trobat amb deutes molt elevats i qualifica l'actuació de les entitats bancàries de 'comportament miserable'. A més, considera que podrien donar major utilitat social als habitatges: 'Si en comptes de desnonar la gent i quedar-se l'habitatge, busquessin fórmules per substituir el pagament de les hipoteques per una mena de lloguer social, tindrien uns ingressos, no com ara, que tenen els habitatges allà immòbils'.

També destaca la gran mobilització social i la tasca d'entitats com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). En aquest sentit, recorda que a banda de la moció, el seu grup ha presentat dues proposicions de llei i que també hi ha pendent l'ILP presentada per la PAH. 'Insistirem en aquesta qüestió durant tota la legislatura, fins que acceptin d'entrar en matèria', sentencia.

IU denuncia davant la CE les retallades en la sanitat pública i les seves “dramàtiques” conseqüències

L’eurodiputat d’Izquierda Unida, Willy Meyer, ha traslladat a la Comissió Europea la seva preocupació per la greu situació dels serveis sanitaris públics a Espanya que, amb les retallades en la despesa pública social aplicades pel Govern espanyol amb el vist i plau i la pressió de les institucions europees, estan produint un dramàtic deteriorament de la sanitat i del benestar social.

"Les severes i evitables retallades de la despesa pública a Espanya, liderades pels governs de les comunitats autònomes de Madrid i Catalunya, no només estan deteriorant greument la qualitat del sistema sanitari espanyol i impossibilitant l’accés a uns serveis sanitaris decents per a tota la ciutadania, sinó que estan posant en dubte la seva pròpia viabilitat, mentre s’incrementa el diner públic destinat a la sanitat privada", alertà Meyer.

"En els últims mesos estem assistint a un alarmant increment de morts evitables, directament atribuïbles al dèficit en la cobertura i en les prestacions dels serveis sanitaris públics derivat de les retallades imposades per les mesures neoliberals que han estat dissenyades des de Brussel·les i executades pel govern central i els autonòmics".

En contra dels repetits arguments donats pels defensors d’aquestes retallades, la despesa sanitària privada a Espanya ja és la més elevada de tots els països de la UE15 -grup de països de la UE amb nivell de desenvolupament econòmic similar al nostre-, suposant aquest un 28,4% de la despesa total.

"És simplement inacceptable que, mentre es porten a terme retallades que afecten directament a la salut de la majoria dels ciutadans, s’incrementen els recursos públics destinats a la sanitat privada, apostant així perquè només una minoria privilegiada pugui accedir als serveis sanitaris que necessita".

Així mateix, el vicepresident de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu va recordar la innegociable postura d’Izquierda Unida respecte als criteris que han de regir els serveis sanitaris no només a Espanya sinó en tota la Unió Europea: "defensem uns serveis sanitaris públics, amb caràcter universal, gratuït i de qualitat, basats en la solidaritat entre la ciutadania, que permetin a qualsevol persona ser atesa amb els millors recursos existents".

"La inversió pública destinada a la sanitat pública era, ja abans de la crisi, quasi un punt del PIB per sota de la mitjana europea, sent el sistema sanitari públic espanyol el que menor cost suposava per habitant. I ara no només ens estem allunyant d’un sistema públic de qualitat i universal, referent per a molts països en el món, sinó que a més ens dirigim a un model sanitari més costós per a tots", va senyalar Meyer.

"La Unió Europea ha de treballar i escoltar el que pensa la immensa majoria dels ciutadans: que no es busqui el benefici econòmic en la malaltia de les persones. És intolerable que esdevingui en un negoci una situació d’extrema dependència, necessitat i debilitat simplement per a satisfer l’avarícia i les butxaques d’uns pocs".

"Amb la crisi com excusa, i amb la complicitat de socialdemòcrates i conservadors, estem assistint a un desmantellament de l’Estat Social, una progressiva privatització encoberta dels serveis públics", va concloure Meyer.

IU: 'Star Wars' pel primer vídeo de campanya electoral


El secretari de Comunicació d'IU a Astúries, Pablo Prieto, ha llançat aquest dimarts el primer vídeo de campanya electoral, en què la formació d'esquerres recorre a un clàssic del cinema, La Guerra de les Galàxies.

"En aquest clàssic del cinema hi ha un clar enfrontament del bé i del mal. Les forces del costat fosc suposen una amenaça a la llibertat i la democràcia. En la realitat, ara també assistim a una cosa semblant. El bipartidisme és la millor assegurança de vida per als poderosos. Assistim, cada dia, a retallades i ajustos que suposaran atur i pobresa. Hem de rebel·lar-nos, com a Star Wars", assenyala Pablo Prieto.

"La nostra campanya 2.0 només acaba de començar. Ens hem proposat una campanya de baix cost, a les antípodes del malbaratament de Fòrum, PP i PSOE. La nostra campanya té un pressupost reduït però una gran dosi d'imaginació", afegeix Prieto.

Israel desenvolupa una metralladora capaç de disparar tir per tir amb precisió

La companyia Israel Weapon Industries (iwi) ha desenvolupat una metralladora lleugera de calibre 7,62 mm capaç de disparar tir per tir amb precisió. La metralladora Negev NG7 és avui l'��nica del calibre 7,62 mm que pot disparar tir per tir. En règim automàtic, la seva cadència de foc supera els 700 trets per minut.

Pot ser instal·lada tant en helicòpters com en vaixells o vehicles terrestres. Té un regulador de gas per augmentar la potència en condicions adverses de l'entorn, una mira de triti per al tir nocturn i quatre assegurances.

El director executiu de IWI, Uri Amit ha afirmat que es tracta d'una de les metralladores més perfectes de la seva classe a causa, entre altres aspectes, a la seva elevada ergonomia i alta fiabilitat.

Les metralladores Negev s'integren actualment als arsenals dels exèrcits d'Israel, Colòmbia, Costa Rica, Estònia, Índia, Tailàndia i Geòrgia.

El sumari del cas Campió revela compra de Ferraris i ullals d'elefant per Dorribo

Vehicles d'alta gamma com Ferrari, Bentley i Porsche o ullals d'elefant a casa per valor de 35.000 euros són alguns dels béns adquirits per l'empresari Jorge Dorribo i la seva família, o bé a través de la seva empresa Nupel o d'altres societats, segons mostra el sumari de l'Operació Campió. A més, a la casa de la urbanització Santa Mariña, a O Corgo, hi havia dos ullals d'elefant i obres d'art i antiguitats per més de mig milió d'euros. També destaca la col·lecció d'armes antigues i la vitrina amb 30 punyals i navalles de 15.000 euros, que es completa amb diverses pistoles, un revòlver i una escopeta antigues, per valor de més de 6.000 euros.

L'aixecament del secret sumarial del cas, pel que l'empresari Lugo està imputat, obre tot un mostrari dels béns que van ser adquirits en els últims anys. Alguns d'ells es poden veure en fotografies entre l'abundant documentació que compon l'instrucció del sumari, com les obres d'art i les antiguitats que Dorribo té a la casa d'O Corgo, Lugo, per valor de més de mig milió d'euros.

Però a més, els laboratoris Nupel van adquirir entre 2005 i 2011, al llarg de set anys, més d'un centenar de vehicles, la majoria d'ells d'alta gamma, Ferraris i Porsches, però també de la marca Aston Martin, Bentley, BMW, Mercedes o Masserati, tant en modalitat de turisme, com de tot terreny.

També hi ha camions, furgonetes, i fins i tot un autobús, comprat per Nupel el 2009. A aquests vehicles, cal afegir les motocicletes adquirides pel mateix Dorribo, fins a quatre Kawasaki en dos anys, i altres comprats per la seva família, o diverses societats relacionades.

Més de 200 vehicles, segons l'Agència Tributària


El nombre total de vehicles supera els 200, segons un informe de l'Agència Tributària remès al Jutjat d'Instrucció número 3 de Lugo, encarregada del cas, el juliol de 2011.

A més, a la casa de la urbanització Santa Mariña, a O Corgo, hi havia dos ullals d'elefant i obres d'art i antiguitats per més de mig milió d'euros en total.

Així figura en l'inventari que l'Agència Tributària va remetre al jutjat Lugo el juny de 2011, que s'inclou en el sumari del cas Campió.

El document és un ampli dossier fotogràfic de més de 60 pàgines que s'inicia amb un moble d'incrustacions d'ivori i bronze de 30.000 euros, seguit dels dos ullals, i una vitrina de 30 punyals i navalles antigues per valor de 15.000 euros.

Però hi ha grups d'objectes fins i tot de més valor, com els onze bastons d'ivori i punys daurats de 24.000 euros.

Obres d'art

A més, Dorribo tenia al domicili amb la seva dona, a Santa Mariña, nombroses obres d'art, de Rafael Alberti, dibuixos i aiguaforts de Laxeiro, i d'altres artistes com Antón García Patiño, Ramon Casas, Manuel Comeiro.

En una de les fotografies es pot veure una mena de capella al domicili de Dorribo, amb una cúpula de la qual penja un llum de bronze i vidre de 8.000 euros davant un quadre barroc d'una Puríssima, de 4.000 euros. L'escenari es completa amb diverses peces ornamentals litúrgiques, entre elles alguns calzes.

També destaca la col·lecció d'armes antigues, amb la vitrina de 30 punyals i navalles de 15.000 euros, que es completa amb diverses pistoles, un revòlver i una escopeta antigues, per valor de més de 6.000 euros.

Les obres d'art es troben fins al jardí, amb una figura de marbre tallada d'una dona, que té un valor estimat de 5.000 euros.

Però la major part és mobiliari antic, com un grup de butaques, cadires i sofà imperi per 16.000 euros, o una taula neoclàssica i butaques imperi de 7.500 euros. A més, hi ha rellotges de paret i sobretaula i jocs de cafè de porcellana xinesa, i diverses escultures i talles, entre elles una romànica de Sant Jaume com a pelegrí valorada en 8.000 euros.

Operació Campió: Xunta, fàrmacs i corrupció


Les cintes de la trama corrupta que encapçalava Jordi Dorribo, l'amo de Laboratoris Associats Nupel i principal imputat en l'Operació Campió, esquitxen a diferents departaments de la Xunta de Galícia. El nexe va ser el diputat del PP al Parlament gallec, Pablo Cobián -imputat per tràfic d'influències i suborn, a la foto amb Feijoo- que va dimitir posteriorment. Els enregistraments recollits al sumari de l'operació mostren com, des de les mateixes dependències de l'Administració gallega del PP, es va forjar un frau de subvencions i l'adjudicació irregular de contractes públics.

/2012/03/operacio-campio-xunta-farmacs-i.html

Operació Campió: Xunta, fàrmacs i corrupció

Les cintes de la trama corrupta que encapçalava Jordi Dorribo, l'amo de Laboratoris Associats Nupel i principal imputat en l'Operació Campió, esquitxen a diferents departaments de la Xunta de Galícia. El nexe va ser el diputat del PP al Parlament gallec, Pablo Cobián -imputat per tràfic d'influències i suborn, a la foto amb Feijoo- que va dimitir posteriorment. Els enregistraments recollits al sumari de l'operació mostren com, des de les mateixes dependències de l'Administració gallega del PP, es va forjar un frau de subvencions i l'adjudicació irregular de contractes públics.

El conseller d'Infraestructures, Agustín Hernández (PP), es reunia amb Carlos Monjero -un dels empresaris vinculats a Jorge Dorribo i imputat també en aquesta trama- primer a la cafeteria de la Xunta i després a les dependències de la seva conselleria. Cobián era per l'entramat de Jorge Dorribo l'aconseguidor de subvencions i obres.

Els investigadors calculen que l'exdiputat del PP va fer d'intermediari en almenys 11 contractes d'obres i que va pressionar al responsable de l'Igape, l'Institut de crèdit de la Xunta, perquè s'adjudiqués i accelerés una ajuda de quatre milions d'euros, tot i que la sol·licitud reunia múltiples irregularitats.

Cobián combinava les seves gestions amb el presumpte cobrament d'un patrocini de ral·lis per al seu fill. Segons la brigada de vigilància duanera de l'Agència Tributària que porta el seu recerca, l'exparlamentari gallec va percebre de la trama de Dorribo més de 75.000 euros el 2011 per finançar suposadament aquestes activitats esportives. La investigació acredita que la intermediació amb la Xunta i els cobraments rebuts dels empresaris anaven íntimament relacionats.

Després de la reunió amb el conseller d'Infraestructures de Feijóo, les relacions de l'entramat de Dorribo amb el departament d'Obres de la Xunta es van estrènyer sorprenentment. La brigada de l'Agència Tributària aprecia "una clara irregularitat" en la concessió de projectes de la Xunta. Comptabilitza almenys 11 contractes de la Xunta en què suposadament va intercedir Pau Cobián a favor de la trama de Dorribo. La investigació revela que Cobián va pressionar al director de l'Igape, Joaquín Varela, perquè Dorribo aconseguís una subvenció de 1,4 milions d'euros a fons perdut de la Xunta de Galícia (finalment van ser 992.000 euros) i un préstec del Banc Europeu d'Inversions d'altres tres milions.

En les gravacions apareixen els noms de Carlos Silva (exsubdirector d'informacions) i Cristina Quintela, directora de l'àrea de finançament (tots dos imputats), en converses relatives a la concessió dels ajuts.

En diverses ocasions, els imputats diuen que van a reunir-se amb José Blanco (PSOE), exministre de Foment, i l'exministra de Sanitat, Leire Pajín (PSOE), per agilitzar les ajudes que van sol·licitar a ambdós ministeris. Dorribo també es refereix al president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo (PP): "Jorge li diu a Arsenio [Méndez, el seu soci] que van anar a l'Igape a lo de la subvenció. Que Cristina [Quintela, l'Igape] ho està fent tot bé, que ho fiquen el dia 30 per a l'estudi d'aprovació i que li va demanar uns papers. Jordi li explica el que van parlar a Santiago, que els van jutjar a l'empresa sense conèixer-los, que porten tres anys amb el tema. Jorge li comenta que el va cridar el president de la Xunta i li va dir que estigués tranquil, que sempre havia confiat en ell".

Dorribo també es va entrevistar amb l'anterior president de Portos de Galícia, José Manuel Álvarez-Campana. El principal imputat del cas volia aconseguir per al seu amic Manuel Osorio (en realitat, el seu testaferro en dues empreses de l'entramat) una concessió en un port sec i, segons consta en el sumari, el cap de Portos els va proposar donar-los "la concessió del manteniment de les muscleres", "que totes les muscleres de Galícia hi anessin a reparar "i a revisar, "com si fos una ITV".

Van arribar a fer-se els plànols, però Duanes va truncar el negoci. Però a través de Cobián, Dorribo demanat "moltes entrevistes" més.

Azkar i Innovent Salut, una altra empresa de la xarxa, planejaven una plataforma logística que controlés tots els medicaments del Sergas. La Conselleria de Sanitat s'hauria d'encarregar de comprar els fàrmacs, i aquests, en comptes d'estar en els hospitals, serien tractats, gestionats, distribuïts, per aquesta societat empresarial, que prometia a la Xunta, utilitzant aquest sistema, un estalvi per a la Administració d'un milió d'euros.

Dorribo, Monjero i José Antonio Orozco, per part de Azkar, li van presentar primer el projecte al cap de Contractació del Sergas, després a la consellera Farjas, i finalment a Feijóo, que els hauria proposat un projecte pilot, un assaig als geriàtrics de Lugo. El president de la Xunta va ser informat que s'estava tramitant una subvenció amb aquesta finalitat, però tot va quedar en foc d'encenalls quan va saltar l'escàndol.

Més protestes contra la privatització d'Aigües Ter Llobregat



Una cinquantena de treballadors de l'empresa Aigües Ter Llobregat (ATLL) ha protestat aquest dimarts contra "la privatització" de l'empresa pública davant de la conselleria de Lluís Recoder -de Territori i Sostenibilitat- a la Generalitat. L'acció s'ha emmarcat en una vaga parcial de quatre hores que s'ha portat a terme en els tres centres d'ATLL -de 8.00 hores a 12.00-, i que ha estat seguida "per una àmplia majoria de la plantilla, assegurant els serveis mínims a cada moment".

"L'aigua és un bé de tots i privatitzar la seva gestió perjudica el conjunt de la ciutadania", han comentat des de la plantilla, que també han recordat que l'ATLL té 220 treballadors i proveeix cinc milions de persones de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

En el transcurs de la manifestació, els treballadors han lliurat una carta al gabinet de comunicació del conseller, Lluís Recoder, en què reclamen una gestió pública de l'aigua i lamenten les retallades que han patit la plantilla. També han demanat la negociació d'un nou conveni laboral després del venciment de l'actual i han demanat que la conselleria els faciliti més informació sobre possibles retallades de les seves condicions laborals.

Denuncien Agbar per "la situació il·legítima en què es troba"


Nombroses organitzacions de la societat civil catalana han denunciat el conveni signat entre la Fundació AGBAR i el CGPJ per promoure un fòrum de debat sobre Drets d'Aigua, ja que Aigües de Barcelona (AGBAR) té una sentència, recorreguda per la multinacional, que afirma la "inexistència de contracte de concessió a la ciutat de Barcelona" i és un actor amb interessos privats en la matèria que no garanteix un debat plural, sinó esbiaixat. A més, aquest conveni promourà la visió mercantil de l'aigua i anteposarà els interessos privats als de la ciutadania i els ecosistemes aquàtics.

Ara, la poderosa Agbar, de Criteria-La Caixa i la multinacional GDF Suez, de capital estatal francès i privat, pressionen a través del PP català perquè es retiri una taxa que gravi els seus privilegis sobre un bé comú públic i fonamental del qual es va apropiar il·legal i fraudulentament. "AGBAR, com la resta d'empreses del sector privat, busca el lucre per sobre de garantir un dret humà, repartint-se 90 milions d'€ de dividends entre els seus accionistes el 2010".

CiU vol privatitzar la gestió d'Aigües Ter-Llobregat i regalar-la als amics per 500 €


La licitació es podria plantejar en breu davant amb la falsa excusa del mal estat financer de l'entitat, causat per l'incompetència i la complicitat de CiU, amb un deute de 700 milions d'€ que fa només set anys era de 100 milions. La privatització de la gestió de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat, que subministra a 4,5 milions de persones de l'àrea de Barcelona, ​​és totalment "viable", segons el seu president, Leonard Carcolé, també director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que apunta que el que la concessionària haurà de pagar rondarà els 500 milions d'€. Als 2 vídeos s'exposen les mentides de CiU.

"El Govern ja ha avançat que ho està considerant i ens ha demanat informació i col·laboració en l'elaboració dels documents de licitació, treball que ja està fet", ha dit Carcolé, també director de l'Agència Catalana de l'Aigua, ens adscrit igualment al Departament de Territori i Sostenibilitat. L'operació passaria per un concurs de concessió administrativa del servei, igual que els existents amb els serveis municipals denominats "en baixa" -que subministren des dels dipòsits a les llars-, encara que en aquest cas seria "en alta", des dels cursos fluvials fins als dipòsits dels municipis.

Per Carcolé, un període de concessió raonable seria de 50 anys, ja que qui guanyi el concurs haurà de comprometre a realitzar una inversió en el sistema per mantenir-lo en perfecte funcionament. Quan el Govern prengui la decisió, el procés comportarà un termini d'uns sis mesos -des de la presentació de concurs, al·legacions i altres tràmits-, per la qual cosa, com a molt aviat, la privatització del servei seria efectiva després de l'estiu.

La banca i els grans especuladors amb les urpes sobre l'aigua pública

La caverna d'especuladors i lladres del banc anglès Citigroup va emetre un informe restringit i preocupant de més de 30 pàgines on recomanen aprofitar-se de la 'tendència mundial de privatitzacions' neoliberals/neofeixistes a través de la compra de companyies d'aigua. L'autor de l'informe, Willem Buiter, pretén que l'aigua no és un bé públic sinó privat, amb drets de propietat i lloguer i que per res hauria de ser gratuït encara que sigui un element essencial per a la vida.

PP i CiU impugnen la decisió de l'Ajuntament de Rasquera de llogar terrenys per plantar cànnabis

El delegat del PP per al Pla Nacional sobre Drogues, Francesc d'Assís Babín (foto), va anunciar ahir que la Generalitat ha decidit impugnar l'acord asolit pel ple de l'ajuntament tarragoní de Rasquera en que va donar llum verda al lloguer de terrenys per cultivar cànnabis, i ha posat l'assumpte en mans de la fiscalia'. Babín va dir que el seu departament 'ha posat l'assumpte en mans de l'Advocacia de l'Estat per impugnar l'esmentat acord: "Considerem que és millor actuar ara que quan la plantació ja s'hagi materialitzat". L'alcalde de Rasquefa ja va dir que "estem molt tranquils i molt ben assessorats".

Babín es va mostrar totalment en desacord amb els grups que parlen de plantacions per a consum privat, a l'assegurar que el que s'amaga darrere d'aquesta plantació són motius econòmics de grans dimensions, quan Espanya és el principal centre mundial de tràfic de drogues sense que cap govern hagi pres mesures per acabar amb ell, sinó per mantenir les màfies amigues en el control del negoci.

"Com si no s'entén que es pagui més d'un milió d'euros pel lloguer d'uns terrenys dos anys", va etzibar com a argument l'assalariat dels immobiliaris del PP.

Pel que fa als moviments que aposten per permetre l'ús de cannabis legant beneficis terapèutics, el delegat del Govern per a les Drogues, va assenyalar que "l'automedicació no és la solució", sense esmentar per res que els efectes negatius de la marihuana estan encara per ser trobats, mentre que el vi que es nodreixen els negocis de grans terratinents és una droga amb el més alt nivell de perillositat i addicció. El govern nazicatólic i els seus col.locadets, com sempre, delirant elefants roses.

ICV-EUiA, PSC, ERC i SI porten la reforma laboral al TC

La proposta d'ICV-EUiA perquè el Consell de Garanties Estatutàries es pronunciï sobre si la reforma laboral vulnera articles de la Constitució i l'Estatut, ha sumat a PSC, ERC i SI, de manera que els grups de l'oposició catalana han registrat aquest dimarts la sol·licitud al Parlament. En una roda de premsa conjunta han defensat "a quatre veus" que recorren la reforma per dos motius: la forma -no creuen que es justifiqui tramitar per via d'urgència com a real decret llei- i el fons -entenen que envaeix competències de la Generalitat i vulnera drets dels treballadors-.

L'intenció dels quatre grups és que el Consell de Garanties -que té un mes per a dictaminar- avali jurídicament els seus dubtes sobre l'encaix constitucional de la reforma, perquè després el Parlament aprovi per majoria una proposta de resolució per portar el reial decret llei al Tribunal Constitucional (TC).

El portaveu del PSC, Jaume Collboni, ha explicat que des de fa tres legislatures al Parlament no aconsegueix unir a una majoria de partits per portar una llei a l'Alt Tribunal, però ha confiat a trencar la tendència amb aquesta petició de dictamen sobre una reforma que els quatre grups coincideixen a titllar "d'injusta".

Amb aquest objectiu, els quatre-que recorren gairebé una vintena d'articles i disposicions de la reforma-han intentat sumar fins a última hora a CiU en la seva petició de dictamen. Oriol Pujol va dir ahir que CiU havia de registrar la seva pròpia petició de dictamen, encara que només abordaria la possible invasió de competències en polítiques actives d'ocupació, un punt que segueixen negociant amb el PP per intentar que es rectifiqui.

CiU ha rebutjat finalment sumar-se a la proposta d'ICV-EUiA, PSC, ERC i SI ja que la federació comparteix el gruix de la reforma, un suport que es mesurarà aquest dijous quan el reial decret llei es debati al Congrés.

El diputat d'ICV-EUiA Jordi Miralles ha advertit que l'actitud del portaveu de CiU a la cambra baixa, Josep Antoni Duran, en el debat d'aquest dijous "serà la prova del cotó" sobre l'actitud de la federació davant la reforma. Oriol Amorós (ERC) ha celebrat que CiU reconegui finalment que el decret pot envair competències de la Generalitat: "El que no pot ser és que al Govern li robin les competències i somrigui".

La via del Congrés


A més de la via oberta al Parlament, ICV-EUiA -L'Esquerra Plural- porta al Congrés una proposta per denunciar la reforma al Constitucional, per al que necessita el suport d'almenys 50 diputats.

En preguntar-li si els diputats catalans del PSC podien secundar aquesta iniciativa, Collboni ha assegurat que els diputats del PSOE "interposaran probablement" un recurs d'inconstitucionalitat segons evolucioni el tràmit parlamentari de la reforma.

Un 25'4% més de dones xineses són elegides quadres polítics

Més dones xineses van ser elegides 'quadres d'aldees' l'any passat, una estratègia per promoure la participació de les dones de les àrees rurals a la política, ha informat avui una portaveu de la Federació Nacional de Dones de la Xina. El 'Panell de Mares': Més de 100 mares de Beijing, la capital xinesa, revisen regularment les pàgines d'internet per buscar continguts indecents, no perquè siguin del seu interès, sinó per mantenir-les netes per als seus fills.

S'han triat dones en els comitès de totes les aldees de les províncies orientals xineses de Shandong, Zhejiang i Anhui, de la central de Hunan, i de la meridional de Guangdong que havien completat la seva remodelació el 2011. El nombre total de dones elegides representa una pujada del 25,4% enfront de l'any 2008, quan es va produir l'última reorganització corresponent, segons la federació.

"Escollir més dones funcionàries és una manera important de motivar al sector femení de la població a participar en l'administració autònoma dels assumptes locals i la política", d'acord amb la portaveu, que va afegir que el govern xinès també ha progressat en la formació de professionals dones, científiques i funcionàries d'alt rang.

D'acord amb les xifres publicades pels departaments d'organització, deu funcionàries a nivell municipal i altres 27 caps del Partit a nivell de districte van ser elegides el 2011 en 14 regions provincials que van completar la remodelació del seu govern local, procés que es porta a terme cada cinc anys.

Mares xineses revisen pàgines d'internet a la recerca de continguts obscens


Més de 100 mares de Beijing, la capital xinesa, revisen regularment les pàgines d'internet per buscar continguts indecents, no perquè siguin del seu interès, sinó per mantenir-les netes per als seus fills.

Wang Ting, qui treballa en el departament financer d'una signatura tecnològica, és membre del "Panell de Mares", un grup dedicat a garantir que la xarxa no sigui per als seus fills 'la porta d'entrada a la perdició'.

A Wang i la seva filla, que acaba d'entrar a la universitat, els agrada nevegar a internet, però segons la mare, sovint apareixen continguts pornogràfics "del no-res": "No vull de cap manera que els nens vegin aquestes coses a internet. Ells encara no tenen capacitat de judici, i són presa fàcil de les influències negatives".

Wang, que es compta entre les fundadores de l'esmentat grup de voluntaries, va dir que naveguen per la xarxa per trobar els continguts insans. Posteriorment, lliuren un informe a l'Associació de Mitjans en Línia de Beijing, recolzada pel govern, en què demanen als llocs web "infractors" eliminar els continguts indecents.

Els membres del grup també han organitzat seminaris, i intercanvien experiències en un fòrum en línia, va afegir Wang

D'acord amb l'esmentada associació, el "Panell de Mares" forma part d'una extensa campanya de neteja de l'internet, que inclou també una línia telefònica exclusiva i un mecanisme per revisar les notícies que circulen pel ciberespai. A més, la campanya anima els operadors de les pàgines web a exercir l'autodisciplina.

Però Wang encara considera que la ciutadania ha d'assumir la responsabilitat de mantenir neta la xarxa: "Tots els ciutadans han de vigilar l'internet. Si confiem en els llocs web, serà difícil garantir la neteja de l'ambient a la xarxa. La millor garantia de comptar amb pàgines web netes és que cadascú actuï apropiadament en carregar materials i tingui una mínima dosi de moral".

IU insta el Govern a regular els alts càrrecs

El fitxatge de l'exvicepresidenta econòmica Elena Salgado per l'elèctrica Endesa ha portat a L'Esquerra Plural a plantejar a l'Executiu si té pensat dur a terme una reforma en la regulació dels conflictes d'interessos dels alts càrrecs "per garantir una separació nítida entre l'esfera pública i la privada".

La formació ho farà a través del seu portaveu econòmic al Congrés, Alberto Garzón, encarregat de registrar la pregunta al Parlament, segons informa en un comunicat. Garzón preguntarà a l'Executiu "com valora aquest tipus de salts de l'activitat pública a la privada" i si creu que en situacions així "estan clarament delimitats l'interès públic i el privat".

Per a Izquierda Unida, "és difícil pensar que una exvicepresidenta del Govern i ministra d'Economia personalment, per delegació o substitució, no hagi dictat resolucions en relació amb una empresa com Endesa. O que no hagi intervingut en sessions d'òrgans col·legiats en què s'hagi adoptat algun acord o resolució en relació amb aquesta empresa", afegeix Garzón.

"Aquests són els dos supòsits que fixa la llei per considerar que existeix relació directa a l'hora de limitar l'exercici d'activitats privades després del cessament", afegeix la federació, que fa referència a la Llei 5/2006 de 10 d'abril, que regula els conflictes d'interessos dels membres del Govern i dels alts càrrecs de l'Administració General de l'estat, establint que, durant els dos anys següents a la data del seu cessament, els alts càrrecs no podran exercir els seus serveis en empreses o societats privades relacionades directament amb les competències del càrrec ocupat.

Salgado fitxa per Endesa, amb Aznar, Roca i Solbes


La societat a través de la qual Endesa articula bona part de la seva activitat a Sud-amèrica, Enersis, va a proposar a l'exministra d'Economia Elena Salgado com a consellera de la seva filial xilena Chilectra, han indicat fonts de l'elèctrica. Salgado percebrà entre 35.000 i 70.000 euros per "els seus coneixements" -compatibles amb el seu "retir" amb sou perpetu de ministra- i està tramitant les autoritzacions pertinents amb el Ministeri d'Administracions Públiques per saber si el seu fitxatge per Endesa Xile no incorre en cap tipus d'incompatibilitat després de la seva recent pertinença al Govern del PSOE.

Nova campanya feixista 'mata' un altre cop a Fidel Castro

Una nova campanya de confusió a Twitter sobre la mort de Fidel Castro, arran de la informació publicada en Twitters falsos del comissari d'Afers Econòmics, el democratacristià alemany Olli Rehn, que no té res més que fer, a part d'escanyar paÏssos amb mesures irracionals en les que no hi creu cap economista amb títol. El compte del neonazi Rehn parlava aquest matí d'una suposada comunicació del govern cubà a la comissió europea sobre la mort aquesta matinada de Fidel Castro. Ràpidament també n'han informat uns comptes atribuïts al primer ministre italià, Mario Monti, i del ministre d'Economia espanyol Luis de Guindos (PP), tots curiosament treballadors (sense l'ex) de Goldman Sachs i Lehman i al servei del neofeixisme sionista del PP europeu i l'amo Obama.

Iran produeix un medicament contra l'esclerosi múltiple

El director de l'Organització de Nutrició i Medicines del ministeri de Salut de l'Iran, Ahmad Sheibani, va informar dilluns que la indústria de medicaments iraniana ha aconseguit trencar l'exclusivitat de la producció del medicament per a l'esclerosi múltiple que estava en mans del règim d'Israel. Sheibani, durant la clausura del 2º Premi Nacional a la Qualitat de Aliment, Medicament i Higiene, va sostenir que la indústria de medicaments de l'Iran ha començat la producció del "acetat de glatiràmer" per expenderlo al mercat intern.

L'EM és una malaltia consistent en l'aparició de lesions neurodegeneratives i cròniques del sistema nerviós central. Actualment, es desconeixen les causes que la produeixen encara que se sap del cert que hi ha diversos mecanismes autoimmunes involucrats.

ICV-EUiA porta la dació en pagament al Congrés

El ple del congrés espanyol decidirà avui sobre la dació en pagament com a mecanisme habitual i obligatori de les entitats financeres per a saldar deutes hipotecaris. El debat es fa arran de la moció presentada per ICV-EUiA amb l'objectiu 'd'abordar el problema que afecta 300.000 famílies, que es troben que no poden pagar la hipoteca, embargades, desnonades i amb una motxilla amb un deute per molt de temps', diu el diputat Joan Coscubiela.

Entre les mesures que preveu la moció, hi ha la dació en pagament per part d'entitat participades pel FROB (és a dir, sostentades amb recursos públics) a les famílies hipotecades amb aquestes entitats; que els habitatges que obtinguin les entitats a conseqüències d'un procés d'execució no s'emprim per a especular sinó com a habitatge social; reformar la llei hipotecària i la mercantil per fixar límits a l'endeutament de les famílies i als interessos de demora en cas d'impagaments; etc.

'Mentrestant, el PP insisteix amb el codi de les bones pràctiques, que és una presa de pèl', es queixa Coscubiela, i recorda que aquest codi que va presentar el ministre Luis de Guindos 'és el codi de bones pràctiques que ja tenen algunes entitats financeres': És estrictament voluntari i la seva validesa és la mateixa tant si es publica al BOE com a la gaseta de qualsevol poble. De Guindos va plantejar que el codi contemplés que les entitats poguessin buscar alguns mecanismes per a les famílies en situació d'exclusió (tots els membres desocupats i sense ingressos), però això és una maniobra de polític 'triler'.

Coscubiela retreu al govern espanyol que no vagi al fons de la qüestió. 'Demanem que les entitats financeres facin el mateix que fan amb les immobiliàries, que com que són empreses, només responen amb els béns de l'empresa. En canvi, a les famílies, els hi persegueixen els béns presents i futurs.' El diputat recorda la quantitat de famílies que s'han trobat amb deutes molt elevats i qualifica l'actuació de les entitats bancàries de 'comportament miserable'.

A més, considera que podrien donar major utilitat social als habitatges: 'Si en comptes de desnonar la gent i quedar-se l'habitatge, busquessin fórmules per substituir el pagament de les hipoteques per una mena de lloguer social, tindrien uns ingressos, no com ara, que tenen els habitatges allà immòbils'.

També destaca la gran mobilització social i la tasca d'entitats com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). En aquest sentit, recorda que a banda de la moció, el seu grup ha presentat dues proposicions de llei i que també hi ha pendent la ILP presentada per la PAH. 'Insistirem en aquesta qüestió durant tota la legislatura, fins que acceptin d'entrar en matèria', sentencia.

Figueres: Fisersa acomiada el director financer pagant-li 120.000 euros

L'empresa municipal de serveis Fisersa ha acomiadat el qui ha estat director financer de l'ens durant uns vint anys, Romà Corcoll, per "falta de confiança" i li ha pagat 120.000 euros d'indemnització. El regidor d'Hisenda, Manel Toro (CiU), assegura que aquest càrrec fins ara cobrava 80.000 euros l'any, que el nou -escollit a través d'un procés de selecció- en rebrà 35.000 i que a curt termini "s'estalviarà". Els grups de l'oposició, ERC i ICV-EUiA, en canvi, asseguren que l'operació -que s'ha fet a través d'una pòlissa de crèdit- suposarà, a més, interessos i que l'interventor no hi ha donat el vistiplau.

La decisió, que es va adoptar fa uns dos mesos, es va abordar ahir a la Junta de Fisersa que es va celebrar abans del ple i que va ?obli?gar a endarrerir-lo una hora.

Una reunió molt polèmica i tensa. Així és com la van qualificar els grups de l'oposició, que van demanar explicacions sobre el cessament d'aquest càrrec. "Si ha tingut la confiança de diferents alcaldes durant més de 20 anys no entenem què és el que ha canviat ara", assegurava ahir a la sortida del ple l'edil, Francesc Canet (ERC). Toro, per la seva banda, va assegurar que es tracta d'un càrrec molt important i que no tenia la confiança de l'equip directiu actual. Per aquest motiu, va dir, es va decidir cessar-lo.

Va admetre que l'operació s'havia dut a terme a través d'una pòlissa de crèdit i que l'única controvèrsia que hi havia hagut amb l'interventor municipal és que el gerent de l'ens, Josep Viñas, havia dit que vencia a l'abril i que el funcionari havia precisat que s'havia de fer a 31 de desembre. "I això és el que s'haurà de regularitzar", va apuntar Toro. Canet, però, assegura que la pòlissa no era per a aquest fi sinó per a "contingència" i que l'operació implicaria, a banda dels 120.000 euros, "interessos que suposarien més temps per amortitzar l'actuació". En aquest sentit, va afirmar que l'interventor va dir que no li constava la situació.

El grup, juntament amb ICV-EUiA, va criticar la manera com s'ha dut a terme l'acomiadament i van criticar que el nou càrrec s'hagi escollit a través d'un procés de selecció perquè, segons van dir, "ningú garantitza que aquest sí que tingui la seva confiança". Canet ja va avançar que al proper ple presentarà una moció per reclamar que es retalli el sou al gerent de l'ens. La situació va allargar-se fins al punt que va obligar a ajornar al ple -convocat per a les quatre de la tarda- fins a les cinc.

Continuen les protestes durant les mascletades

'Tornarem a l'hora de la mascletà, i hi tornarem molts de dies. Encara que el Partit Popular, els mitjans de comunicació i les ex-falleres s'entesten a convertir la nostra protesta en una disputa pueril entre assessors de partits.' Així s'expressa en un comunicat un grup sota el nom d'Intifalla, que és com es coneix la campanya de protesta contra les retallades que es duu a terme enguany durant les mascletades a València. Aquesta és la resposta, en forma de paròdia, a a les campanyes contra el moviment sorgides del PP, dels mitjans de comunicació pròxims i de les ex-falleres majors.

El comunicat prossegueix: 'Intifalla és una metàfora. Triada de forma conscient, amb totes les implicacions. Optem per recuperar l'esperit crític i transgressor d'un espai que ha estat i ha de ser nostre, de tots, del 99%'.

Hi ha també una crítica a la voluntat 'del poder establert' de controlar el món faller, i reivindica que 'hi ha grups de teatre de diferents falles, i molts dies a l'any s'hi pot veure la gent sopant a la fresca en franca germanor; lluny del soroll de les macro-festes de l'Ajuntament i la patronal hostalera estan les Falles Populars i Combatives; baix dels blocs de formigó de Nou Campanar està l'arena de platja d'Arrancapins'.

Mascletades reivindicatives

Per mitjà d'una convocatòria a Facebook, centenars de persones es concentren aquests dies just abans i després de les mascletades de les dues del migdia sota el balcó de l'ajuntament, on hi ha les autoritats i les falleres, per a recordar cada dia, fins el 19 de març, una lluita o reivindicació.

Per fer-se veure, els concentrats profereixen crits i mostren targetes vermelles, pancartes i llibres a les autoritats. L’objectiu és visibilitzar mediàticament i socialment les lluites i reivindicacions, aprofitant l'acumulació de gent i de mitjans de comunicació a les mascletades. El dia 1 de març, per exemple, l'escridassada es va dedicar a la repressió policíaca i en defensa de les llibertats i els drets, i la d'avui reclama una sanitat pública i de qualitat.