dimarts, 31 de juliol de 2012

La conxorxa PP-PSOE: El BCE no va exigir a Zapatero canviar la Constitució

El Banc Central Europeu (BCE) no va reclamar al govern del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero la modificació constitucional per al control del deute, aprovada el setembre de 2011, segons ha confirmat aquest dimarts el Defensor del Poble Europeu, Nikiforos Diamandouros. El BCE "no suggeria canvis en la Constitució Espanyola", segons ha explicat Diamandouros en un comunicat, a la carta secreta de Trichet.

Diamandouros ha investigat el cas després d'una sol·licitud d'un advocat espanyol, a qui el BCE va rebutjar l'accés a la carta enviada per la institució-llavors presidida per Jean-Claude Trichet-a Madrid l'agost del passat any.

Davant la negativa del BCE, l'advocat va recórrer al Defensor del Poble, que aquest matí ha fet públiques les seves conclusions.

"Regla d'or" a la Constitució

La investigació duta a terme per Diamandouros ha confirmat que aquesta carta confidencial es va enviar i que s'hi expressava "la preocupació del BCE sobre la situació extremadament difícil de l'economia espanyola i la necessitat de prendre mesures ràpides".

En ella, però, el BCE "no suggeria canvis en la Constitució Espanyola", segons ha explicat Diamandouros en un comunicat. Aquest detall era el que interessava a l'advocat espanyol que va presentar la sol·licitud i ha estat confirmat pel Defensor del Poble amb el beneplàcit del BCE.

La resta del contingut de la missiva, però, segueix sense conèixer-se, doncs Diamandouros ha coincidit amb la institució amb seu a Frankfurt en què la seva divulgació "perjudicaria l'interès públic".

L'existència d'aquesta carta va saltar a la llum després que mitjans de comunicació italians difonguessin altra que Trichet va remetre al govern italià, llavors dirigit per Silvio Berlusconi.

Compra de bons espanyols

Molt poc després, el Parlament espanyol va aprovar la reforma constitucional amb el suport de la pìnça monàrquica PSOE-PP, per la qual es va introduir la "regla d'or" neoliberal de l'equilibri pressupostari.

Izquierda Unida va sol·licitar llavors que es fes pública la carta remesa des de Frankfurt, que considerava vinculada a la decisió adoptada pel BCE de "socórrer Espanya i Itàlia amb la compra massiva de bons per fer front als atacs especulatius que feien perillar el seu deute".

Un bon nombre d'analistes van interpretar en aquell moment que la reforma de la Constitució era una de les exigències que Trichet havia plantejat a Zapatero per iniciar el programa de compra de deute sobirà, que va contribuir a alleujar durant mesos la pressió sobre les finances espanyoles. Però era mentida: tot va ser una maniobra del PSOE i PP per amagar l'espoli realitzat dels diners públics i de les caixes per ells saquejades.

Prou Retallades convoca una concentració contra l'€ per recepta i el repagament i crida a l'insubmissió

Aquest dimecres, 1 d’agost, a l’euro per recepta s’hi afegeix el re-copagament dels medicaments. La Plataforma Prou Retallades ha convocat a tota Espanya concentracions. A Barcelona es convoca davant del Departament de Salut (Travessera de les Corts, 131-159, en els jardins de l’antic edifici de la Maternitat). La PPR ha decidit també sumar-se a la campanya d’insubmissió i crida a la ciutadania a sumar-s’hi per fer possible la retirada de la taxa.

Des de la Plataforma Prou Retallades, integrada per multitud d’organitzacions i entitats, partits i sindicats, es denuncia que la taxa de l’euro per medicament és de dubtosa legalitat, perquè vulnera la llei tributaria i la de taxes, a més d’injusta, doncs castiga a les persones malaltes i ens torna a fer pagar el que ja hem pagat via impostos i cotitzacions, a més de considerar-la antidemocràtica perquè no apareixia en cap programa electoral.

Demà dimecres, 1 d’agost, a les 11.30 hores, la Plataforma Prou Retallades ha convocat una roda de premsa per explicar-ho i una concentració davant del Departament de Salut (Travessera de les Corts, 131-159, en els jardins de l’antic edifici de la Maternitat).

La Favb denuncia el desmantellament de la gestió pública de l'aigua per CiU

A la Favb veiem amb preocupació com en els darrers mesos les diferents parts del cicle d'un bé tan bàsic com és l'aigua estant sent objecte de processos de privatització. Des de l'entrada en vigor de la llei Òmnibus de CiU es va obrir la porta a l'externalització de la gestió de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), l'encarregada de fer arribar l'aigua a Barcelona i a d'altres municipis de l'àrea metropolitana. Aquest procés es troba actualment en les fases prèvies al concurs públic.

A Barcelona des de finals del segle XIX és l'empresa privada AGBAR, avui majoritàriament en mans de la multinacional francesa SUEZ, la que s'encarrega de distribuir l'aigua als ciutadans. El 2010 arran de la denúncia d'un particular per una factura, va sortir a la llum que la companyia operava sense concessió vigent, és a dir, que no s'havia validat mitjançant cap institució democràtica i legal que AGBAR fos l'encarregada de prestar aquest servei. L'empresa ha recorregut la sentència.

El 24 de juliol, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona es va aprovar la creació d'una nova empresa que gestionarà el cicle integral de l'aigua en l'àmbit metropolità, és a dir, s'ocuparà de les tasques de distribució que ara realitza AGBAR, però també del sanejament, que fins ara estava en mans de l'empresa pública EMSSA. Aquesta empresa público-privada estarà participada en un 85% per AGBAR i en un 15% per capital públic.

Aquesta decisió, d'importància cabdal per als ciutadans, s'ha pres sense cap concurs públic, amb la presència d'un únic operador, AGBAR, que a partir d'ara controlarà la distribució i el sanejament a Barcelona i a d'altres municipis de l'àrea metropolitana, i que també opta al concurs per la gestió d'ATLL. Així doncs, quan aquests processos culminin, gairebé tot el cicle de l'aigua es trobarà en mans privades i fins i tot és possible que acabi en mans d'una única empresa, des de l’embassament al clavegueram.

A la Favb volem denunciar aquest desmantellament de la gestió pública de l'aigua, produït, a més, enmig d'un gran silenci mediàtic i d'esquena als ciutadans. Cap dels partits polítics que han promogut o recolzat aquestes decisions, ni a l'Ajuntament ni a la Generalitat, portava al seu programa la privatització d'ATLL o EMSSA. Ambdues són empreses rendibles i eficients i no existeix cap criteri, ni tan sols de benefici econòmic, que justifiqui les decisions que s'han pres, fora del criteri polític d'optar per deixar-les en mans privades.

Les conseqüències de la privatització seran palpables entre els treballadors d'aquestes empreses i als ecosistemes aquàtics, però també entre els usuaris, ja que es poden produir grans augments de tarifes per rendibilitzar les aportacions dels inversors privats. Amb tot, la pèrdua de control democràtic sobre un bé primordial com l’aigua constitueix un escenari poc desitjable per al futur de la seva gestió, on els ciutadans en queden exclosos.

És per això que a la Favb apostem per l’enfortiment dels serveis públics, en aquest cas en la gestió de l’aigua, seguint l’exemple d’altres països com Itàlia, que va rebutjar en referèndum la privatització de l’aigua o de l’ajuntament de París, que després de retornar a mans públiques un servei privatitzat durant dècades, ha estat capaç d'abaixar les tarifes.

ICV-EUiA denuncia la privatització de la gestió de l’aigua a l’àrea metropolitana


ICV-EUiA ha votat avui al Plenari de l’Àrea Metropolitana en contra de la creació d’una nova empresa de capital mixt que, amb una participació del 85% d’SGAB, substituirà l’empresa pública EMSSA en les tasques de sanejament de l’aigua. La regidora Janet Sanz (foto) ha denunciat aquest procés de “mercantilització” i ha considerat “inacceptable que es faci per la via de l’adjudicació directa, sense un concurs públic, transparent i objectiu”.

Per Sanz, “passem a un nou escenari on l’aigua, que és un dret bàsic, serà gestionada amb criteris d’obtenció de beneficis”, ja que “un 15% de capital públic no permetrà garantir el control suficient per fer prevaldre l’interès general”. La regidora ha advertit també que “no podem confondre els avantatges d’una gestió integral del cicle de l’aigua amb la pretesa conveniència de crear un únic operador que ho controli tot sota un règim de concessió monopolística”.

/2012/07/icv-euia-denuncia-la-privatitzacio-de.html

Els robatoris en habitatges pugen un 24,7% i els assassinats un 3% fins al juny

Els robatoris amb força en domicilis registrats en el primer semestre de l'any s'han incrementat un 24,7% en relació al mateix període de 2011 i els assassinats un 3,2%. En total s'han comès 1.114.073 infraccions de la Llei.

Així es reflecteix en l'informe de criminalitat publicat pel Ministeri de l'Interior a la seva pàgina web amb dades de les infraccions penals, delictes i faltes registrades durant el primer semestre de l'any, que revela que en total s'han comès 1.114.073 infraccions, inclosos les computades tant per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil com per Ertzaintza, Mossos d'Esquadra i Policia Foral de Navarra. Tot i el descens global, els delictes més greus, com són els comesos de forma violenta o contra la vida, han augmentat.

És el cas del nombre d'homicidis i assassinats, que ha passat dels 187 de gener a juny del passat any a 193 en el mateix període de 2012, fet que suposa un augment del 3,2%. La delinqüència violenta ha pujat un 5,9%, increment que és més acusat en l'indicador dels robatoris amb violència i intimidació, un 9,2%, en passar de 41.743-45.596 aquest any.

Encara que els robatoris amb força han registrat un descens d'un 5,%, dins d'aquest capítol els comesos en habitatges han estat 62.359 enfront dels 49.993 del primer semestre de l'any passat, fet que suposa un 24,7%.

Un portaveu del Ministeri de l'Interior ha explicat que aquesta "variació significativa" en l'indicador de robatoris amb força en domicilis es deu a l'adopció de nous criteris metodològics en el segon trimestre de l'any, ja que s'han computat no només robatoris a habitatges, sinó també en garatges, trasters, zones comuns o segones residències. A més, els delictes relacionats amb el tràfic de drogues també han augmentat un 2,2% i s'han situat en 7.440 enfront de 7.277 del primer semestre de 2011.

Els robatoris a vehicles han baixat un 9,6%, de 29.930-27.045, així com els danys i els furts que han disminuït un 2,3 i 1,1%, respectivament. Els delictes i faltes van augmentar de gener a juny en cinc comunitats autònomes, especialment a Cantàbria, un 6,2%, ia la ciutat autònoma de Ceuta, un 14 per cent, mentre que van disminuir en onze regions, sent Aragó, Extremadura i Melilla les que menys infraccions registrar respecte al primer semestre del 2011.

L'UE investiga Mario Draghi per presumpte conflicte d'interessos

L'organisme intern de supervisió de l'Unió Europea ha iniciat una investigació entorn del president del Banc Central Europeu, Mario Draghi -exdirectiu de Goldman Sachs i maquillador dels comptes del PP grec (ND)-, a causa d'una reclamació per conflicte d'interessos, segons ha informat avui la portaveu de la institució.

L'Observatori Corporatiu Europeu, que fa seguiment al lobby a la Unió Europea, va acusar Draghi al juny de no tenir independència per ser membre d'un fòrum internacional de líders financers del sector públic i privat, l'anomenat Grup dels Trenta (G30).

"Vam rebre un reclam i enviem una carta al BCE", ha informat Gundi Gadesmann, portaveu de l'oficina del defensor del poble europeu per a la Unió Europea, Nikiforos Diamandouros. "Ara estem esperant una resposta". El BCE té fins a finals d'octubre per respondre, ha afegit.

L'Observatori Corporatiu Europeu ha argumentat que la participació de Draghi al G30 contravé les regles ètiques del banc central. El G30 "té totes les característiques d'un vehicle de lobby per als grans bancs privats internacionals i el president del Banc Central Europeu no hauria de poder ser un membre a causa de preocupacions per la independència del banc", ha assenyalat l'organisme.

El BCE, a punt per salvar l'euro

Sota la direcció de l'ex president del BCE Jean-Claude Trichet, el G30 reuneix influents reguladors, executius financers i acadèmics. L'expresident de la Reserva Federal Paul Volcker, el governador del Banc de Canadà Mark Carney i el governador del Banc d'Anglaterra Mervyn King també són membres.

Draghi va dir la setmana passada que el BCE estava preparat per fer el que sigui necessari, dins del seu mandat, per preservar l'euro. No obstant això, les possibles solucions possibles s'enfronten a una profunda resistència del poderós banc central d'Alemanya.

Observadors i estrategs de política monetària diuen que la UE haurà de formular un pla sobre com aturar la crisi i preservar l'euro abans de setembre, quan es preveuen un nombre d'esdeveniments crucials, decisions i terminis de venciment.

CCOO: "El Govern debilita el sistema públic de pensions i els mecanismes de protecció social"

El secretari de Seguretat Social i Previsió Social de CCOO, Carlos Bravo, ha expressat la "preocupació" de CCOO respecte als plans anunciats el dijous per la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez (PP, a la foto), en relació a la jubilació anticipada i a la sostenibilitat del sistema de pensions, i ha avançat "l'absolut rebuig" del sindicat si el Govern tramita aquestes q��estions per Reial decret llei. A més, ha recordat a l'Executiu que l'esperança de vida "està baixant" a Espanya.

Respecte a les jubilacions anticipades, Carlos Bravo ha recordat que l'última vegada que es va regular aquesta qüestió va ser tan sols "fa un any", de manera que no li sembla "raonable" introduir "modificacions sobre alguna cosa que ni tan sols ha entrat en vigor".

De la mateixa manera, ha explicat que el que pretén el Govern en relació a la sostenibilitat de les pensions, segons el que va deduir de les paraules de Báñez, és "implantar a Espanya elements d'ajust automàtic de les pensions vinculats a l'esperança de vida", cosa que és "diferent al que es va acordar l'any passat". A més, ha recordat a l'Executiu que l'esperança de vida "està baixant" a Espanya.

En aquesta línia, Bravo ha qüestionat que, com va afirmar aquest dijous la ministra d'Ocupació, aquests plans es vagin a dissenyar amb "el major consens polític i social", perquè, segons ell, les actuacions del Govern "s'allunyen d'aquest model", per això li concedeixi "poca credibilitat" a aquestes paraules. "De res serveixen les seves declaracions de defensa del sistema de pensions quan el seu comportament va en direcció contrària".

D'altra banda, el responsable de Seguretat Social i Previsió Social de CCOO ha criticat algunes de les últimes mesures d'ajust aprovades pel Govern la setmana passada, ja que, segons ell, "debiliten el sistema públic de pensions i els mecanisme de protecció social en aquest país en un moment en què són més necessaris que mai".

En concret, s'ha referit, entre altres, a l'eliminació de la cotització a la Seguretat Social dels cuidadors no professionals de persones dependents, la reducció de la protecció social dels desocupats majors de 52 anys o la "transferència als desocupats de l'obligació de cotitzar la totalitat de la quota de la Seguretat Social", com a exemples de mesures que "ja afecten els ingressos del sistema".

Per Bravo, aquestes decisions sobre les pensions "s'emmarquen en la política general del PP al costat de la reforma laboral, els ajustos pressupostaris, la reducció de costos salarials i de les cotitzacions socials de les empreses i un llarg etcètera que empobreixen a la ciutadania, exigint un sacrifici a la majoria de la població sense mecanismes que compensin i protegeixin d'aquestes desigualtats cada vegada més grans".

Així, ha atribuït al Govern la pretensió d'aconseguir que Espanya sigui "més competitiva treballant més temps per menys diners, exigint un sacrifici a la majoria de la població." Es redueixen salaris i les cotitzacions socials sense que hi hagi un control dels beneficis empresarials ni dels salaris de directius, ni tampoc dels preus; això genera una greu situació de manca d'equitat i equilibri social que recau sobre els treballadors d'aquest país", va concloure.

La FAES d'Aznar ingressa, via subvencions, 9.283 euros diaris des del 2003

Aquesta injecció econòmica suposa 278.490 euros mensuals i 3.373.430 a l'any per Falange Espanyola (FAES), el club feixista d'Aznar i el vell franquisme nazionalcatòlic. El Ministeri més generós és el de Cultura, que ha aportat 19.650.000, seguit pel d'Afers Exteriors, amb 6.820.000 d'euros.

Durant el primer mandat de l'expresident del Govern, es van establir les bases reguladores per a la concessió de subvencions a fundacions i associacions amb dependència orgànica de partits polítics amb representació a les Corts Generals.

El 7 de juliol de 1997, tot just 14 mesos després que José María Aznar López jurés el càrrec com a quart president del Govern de la Democràcia, s'aprovava l'Ordre (publicada pel BOE el 11 de juliol), per la qual s'establien "les bases reguladores per a la concessió de subvencions a fundacions i associacions amb dependència orgànica de partits polítics amb representació a les Corts Generals, per a activitats d'estudi i desenvolupament del pensament polític, social i cultural".

Aquesta Ordre, que posteriorment va ser modificada per altres dues amb data 23 de març de 1998 i 19 febrer 1999 (totes elles en el primer mandat d'Aznar al Palau de la Moncloa), van establir les bases del sistema de subvencions del qual es beneficien les múltiples fundacions que han nascut i crescut a l'ombra dels partits.

És curiós, com aquesta normativa es va dictar en uns moments més que complicats per a l'economia espanyola. El llavors president del Govern, va aprovar mesures com la congelació del sou dels funcionaris o continuar amb la privatització d'empreses públiques, amb l'objectiu de canalitzar els comptes públics i fer realitat els objectius, que ens portaria a entrar a l'euro. En aquest entorn, va créixer FAES, Fundació per l'Anàlisi i els Estudis Socials, vinculada al Partit Popular des de la seva creació el 1989, i que avui presideix José María Aznar.

Subvencions milionàries davant ingressos ordinaris


La pròpia FAES, destaca en la seva pàgina web, com entre les fonts d'ingressos estan "fons públics" que rep "a través de les convocatòries que realitzen els Ministeris de Cultura i d'Afers Exteriors" alhora que també "opta a subvencions de altres administracions públiques". També FAES recalca les aportacions privades que rep, tant de particulars com d'empreses, podent-se acollir als "importants beneficis fiscals disposats en la Llei de Mecenatge".

Igualment subratlla com els comptes són auditats cada any per "una companyia independent" i es dipositen al Protectorat de Fundacions. Això sí, a l'enllaç que inclouen a la pàgina web amb la "Auditoria de l'últim any", et porta a 8 pàgines dels comptes de l'any 2006, uns comptes de fa més de cinc exercicis, i per tant de nul·la actualitat, però de les que es poden treure dades importants, com que la principal font d'ingressos va ser en aquest exercici les subvencions amb un valor de 3,36 milions d'euros, seguides dels ingressos per promocions, patrocinadors i col·laboradors amb 2.670.000. Mentre, les vendes i altres ingressos ordinaris de l'activitat mercantil, van suposar 253.319 euros i les quotes d'usuaris, tan sols 20.050 euros.

I és que les subvencions, any rere any, han suposat una via d'ingressos milionària com poden veure en el quadre adjunt, en total des de fa 8 anys, 26.980.000 d'euros, o el que és el mateix, més de 3, 37.000.000 l'any, 278.940 al mes o 9.283 euros diaris. De tota aquesta quantia, el Ministeri més generós, és el de Cultura, que ha aportat 19.650.000, seguit pel d'Afers Exteriors amb altres 6.820.000 d'euros.

Gràcies a això, es poden realitzar esdeveniments "polítics", com el Campus d'Estiu que organitza a Navacerrada (Madrid), i en el qual en aquest any, han intervingut, entre altres, la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría en el curs de Política Institucional, jornada a la qual també van assistir els ministres de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, de Sanitat, Ana Mato i d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert, el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo en el curs de Internacional o Luis de Guindos en el dedicat al "Nou ordre econòmic mundial". I per descomptat, Mariano Rajoy, que va intervenir en la jornada de Cloenda. Política realitzada amb els diners de tots, mentre que aquest és retallat en els serveis més bàsics.

Cuba acusa d'homicidi a Carromero per la mort de Payá

El diari oficial Granma de Cuba afirma en la seva edició d'avui que el dirigent de Noves Generacions del PP de Madrid, Ángel Carromero (foto), "es troba instruït de càrrec per homicidi". El passat 22 de juliol els "gusanos" feixistes cubans Oswaldo Payá i Harold Cepero van morir en un accident de trànsit i era el neonazi espanyol qui conduïa el cotxe.

Carromero, que es troba retingut a l'Havana, va afirmar dilluns passat que es va tractar d'un accident de trànsit, va negar que hagin estat envestits per un altre vehicle i va demanar a la comunitat internacional que el tregui de la illa i "no utilitzi l'accident amb fins polítics".

En el seu editorial d'aquest dimarts el diari Granma denuncia com "calumniadors" els que van demanar una investigació transparent dels fets, entre els quals esmenta el candidat republicà a les eleccions presidencials dels Estats Units, Mitt Romney, al Departament d'Estat d'aquest país i al portaveu de la presidència de Xile.

Al cotxe viatjava també el jove suec Aron Modig, president de la Lliga de la Joventut Demòcrata Cristiana de Suècia (KCU), que va resultar ferit. El diari cubà acusa tant a Modig com a Carromero d'involucrar-se en activitats contra l'ordre constitucional.

"Van entrar al nostre territori el 19 de juliol, amb Vises de Turista, i dissimuladament, en violació del seu estatus migratori, es van involucrar en activitats netament polítiques contra l'ordre constitucional", afirma l'editorial titulat "La veritat i la raó".

"A nosaltres no ens va donar cap vehicle per la part posterior, simplement jo anava conduint, em vaig adonar d'un clot i vaig prendre les precaucions de qualsevol automobilista que és accionar el fre lleument. El cotxe va perdre el control, no recordo senyals", va dir Carromero en un vídeo mostrat dilluns passat pel Govern cubà a la premsa estrangera acreditada a l'Havana.

Carromero, dirigent de Noves Generacions del dretà Partit Popular, i el suec Jens Aron Modig, líder de la Lliga Juvenil Democristiana de Suècia, es trobaven en aquesta nació caribenya per contactar amb membres de la contrarevolució interna i proporcionar finançament.

Modig va declarar a les autoritats que, per instrucció del seu partit, va viatjar a Cuba per reunir-se amb Payá, lliurar-quatre mil euros, mantenir trobades amb membres del seu grup i ajudar i acompanyar a l'opositor si desitjava viatjar a algun lloc.

Alhora, ha dit sentir-se penedit d'haver realitzat aquestes accions ja que aquestes activitats no són legals a Cuba.

El govern corrupte de Mas deixa de pagar hospitals i centres educatius o socials

Ni hospitals, ni escoles, ni residències per a gent gran, ni residències per a discapacitats, ni centres de menors tutelats, ni entitats socials, ni tallers ocupacionals: Cap centre concertat cobrarà aquest mes el pactat doncs els lladres de CiU diuen que no tenen diners, malgrat més d'un any de govern i de robar a mansalva. Aquests centres públics i privats són finançats per la Generalitat per gestionar serveis públics privatitzats, el que demostra a més que la gestió privada no sols no és millor que la pública sinó que és un negoci ruinós pel país.

La Generalitat després de demanar el rescat de l'estat segueix patint una forta crisi de tresoreria, deguda a la incompetència i al lladronici de la banda de mafiosos al poder gràcies al tupinada electoral. Per això, el govern nazionalcatòlic no pagarà al voltant de 400 milions d'euros corresponents al mes de juliol. La conseqüència immediata pot ser la no percepció de les nòmines per part de milers d'empleats de serveis socials, un sector amb empreses de petita grandària.

A Catalunya, aquests serveis els presten al voltant de 7.500 associacions o empreses amb al voltant de 100.000 treballadors al seu càrrec. Alguns hospitals, públics i concertats, també es poden veure afectats en el pagament de les nòmines del mes d'agost.

El desassossec, el neguit i el pànic regnen en el sector, en mans, com tantes empreses, d'una organització criminal que juga des del públic contra tota la societat per expoliarla impunement i amb la col·laboració imprescindible d'un aparell judicial igual de corrupte i immoral.

Després de negar diverses vegades aquesta situació els seus mentiders professionals, CiU ha anunciat l'impagament just a final de mes quan les empreses han de fer front al pagament de les nòmines, en el moment més crucial. Cal recordar que aquests sectors ja s'han vist reiteradament afectats per retallades i per retards en l'abonament dels serveis concertats.

Algunes fonts temen que aquesta situació es perllongui i que l'impagament pugui anar més enllà del mes de juliol. "Ens han dit que podrem cobrar a l'octubre. Això és tot un desastre", afirmen. "Nosaltres encara podem seguir pagant les nòmines però altres hauran de tancar. No podran aguantar", afegeixen.

Molts d'aquests centres recorreran al retard en el pagament a proveïdors el que serà de nou l'inici d'una espiral d'impagaments que porta de cap a nombroses petites i mitjanes empreses i també a autònoms. "Els bancs no ens donen diners perquè el que no ens queda altra opció que la de deixar de pagar", afirmen empresaris del sector. "No podem demanar als treballadors que deixin de ser treballadors per esdevenir ONG en deixar de pagar-los les nòmines".

Urdangarin es reuneix amb la seva secretària a la seu de Telefónica

Encara que va arribar a la ciutat comtal dimecres passat, no s'havia deixat veure fins ara. Passades les 9:30h Iñaki va abandonar el domicili de Pedralbes assegut al seient del darrere i acompanyat de dos escortes per reunir-se durant més de tres hores amb la seva secretària de l'Institut Noos, Julita Cucarella Gamboa.

És la primera vegada -que se sàpiga- des del passat dimecres que Iñaki surt del seu palauet on ha estat des que va arribar de Washington.

L'ex esportista va sortir de la seva residència per complir els seus compromisos laborals intentat fer-ho de la manera més discreta possible. En concret, se sap quina ha estat la seva destinació. S'ha pogut saber que l'imputat s'ha reunit durant més de tres hores amb la seva secretària de l'Institut Noos, Julita Cucarella.

Aquesta reunió podria tenir com a objectiu el posar-se d'acord en les seves declaracions davant del jutge. Malgrat tot, Urdangarín ho té molt difícil per demostrar la seva innocència, de manera que aquesta visita podria ser una de les seves últimes possibilitats "per reforçar la seva defensa", segons el pamflet monàrquic del Grup Godó.

Tot i això, els implicats han rebut aquest cap de setmana el suport de la família Urdangarin que resideix a Barcelona i que han acompanyat el matrimoni. El seu advocat Mario Pacual Vives també es va acostar a la casa per reunir-se amb el seu client i preparar detalls de la seva defensa.

Cristina no viatjarà a Palma

Diumenge passat, els quatre fills de Urdangarín van arribar a Mallorca amb la seva àvia, Sofia de Grècia. Encara que en principi Cristina anava a acompanyar els seus fills durant la seva estada a Marivent, finalment ha decidit quedar amb el seu marit.

Una espia britànica descoberta a Síria

Els mitjans de comunicació sirians informaren diumenge sobre les activitats il·lícites d'una espia britànica a la ciutat d'Alep, al nord del país àrab. Una dona britànica anomenada Maria, que treballa per al Servei d'Intel·ligència del Regne Unit MI6, manté activitats amb els insurgents armats per lluitar contra el Govern de Bashar al-Assad. Els terroristes sirians col·laboren amb Al-Qaida i wahabís.

L'espia, vestida de periodista, ha estat vista circulant pels carrers, però, és qui coordina gairebé totes les operacions a la ciutat d'Alep, amb la finalitat enderrocar el president sirià Bashar al-Assad.

La mateixa font també va revelar que l'espia està acompanyada d'un militar libi-irlandès anomenat Mahdi al-Harati, conegarut com un dels principals opositors del Govern de Damasc, i dirigeix ​​un grup de 30 homes armats, encarregats de donar suport als grups rebels del país.

Aquesta notícia arriba després d'un informe publicat fa deu dies per mitjans de comunicació britànics, que revela la presència d'antics escamots dependents a les forces aèries especials del Regne Unit a Síria, on es dediquen a entrenar els dirigents de grups rebels al país àrab.

Els terroristes sirians col·laboren amb Al-Qaida i wahabís


El diari estatunidenc 'The New York Times' ha revelat aquest dilluns la gran activitat i influència de grups terroristes vinculats a Al-Qaida i la seva coordinació amb l'Exèrcit Lliure Sirià (ELS), i altres grups religiosos radicals i wahabís a Síria.

L'informe assenyala que el grup terrorista ELS, recolzat pels Estats Units, Aràbia Saudita, França i el règim d'Israel, ha cooperat amb alguns grups vinculats a Al-Qaida a la ciutat de Idlib, situat al nord-oest de Síria.

Segons el rotatiu, Al-Qaida i grups wahabís radicals tenen una estructura ferma, ja que han aconseguit danyar l'Exèrcit sirià, succés que va fer decidir al ELS a col·laborar amb aquestes bandes.

Els membres d'Al-Qaida tenen una presència activa en tot el territori de la ciutat de Idlib, per això el ELS ha decidit cooperar amb aquests elements insurgents, segons ha escrit el diari citant un alt rang de l'Exèrcit Lliure Sirià.

L'article també testifica que els successos que pateix el país, afirma les anteriors declaracions de les autoritats sirianes, sobre l'existència de subjectes estrangers i grups wahabís al país, com els causants principals de les explosions i atemptats perpetrats en diferents aèries de Síria.

Aràbia Saudita, Tastar i alguns països del Golf Pèrsic, han enviat les seves forces per ajudar els grups insurgents a Síria, amb l'objectiu d'enderrocar el Govern de Bashar al-Assad.

Les autoritats de Damasc han denunciat en reiterades ocasions la ingerència estrangera en els assumptes interns del país, i han indicat que els grups armats recolzats per l'Occident estan darrere dels disturbis.

Iran condemna a mort a quatre banquers per frau

Quatre acusats han estat condemnats a mort en el cas pel desfalc de 2.600 milions de dòlars en el qual estaven implicats set bancs públics i privats, el major assumpte de corrupció revelat en la història de la República Islàmica de l'Iran i una misèria al costat de el que passa a la dictadura feixista d'Espanya amb la complicitat de les institucions, govern, judicatura i legislatiu, en què els lladres tenen patent de cors, inmunitat i protecció del govern.

El fiscal general i portaveu del poder judicial iranià, Gholam Hussein Mohseni Ejei, va explicar que el Tribunal de Teheran que porta el cas ha emès sentència contra 39 acusats, quatre d'elles de mort, de cadena perpètua i la resta de 25, 20 i 10 anys de presó, sense precisar els noms.

El judici d'aquest cas es va iniciar el passat 18 de febrer amb 32 acusats inicialment, encara que s'han unit altres en els més de cinc mesos transcorreguts de procés. A més, Mohseni Ejei va dir que els condemnats hauran de tornar els diners defraudats, no com a l'Espanya dels corruptes franquistes PP-CiU.

Desenes de persones han silici detingudes en relació amb aquest cas a l'Iran, que es va iniciar el 2007, quan el grup empresarial Amir Mansur Arya Investment, encapçalat per Amir Mansur Josravi, va fundar un banc privat amb el qual va obtenir per mitjans fraudulents grans crèdits dels principals bancs públics iranians.

Després desvelar el cas el setembre passat, Mahmud Reza Javari, director general del Banc Melli, el major de propietat pública de l'Iran, va dimitir del càrrec i posteriorment va fugir a Canadà, on ha estat reclamat per les autoritats iranianes per mitjà d'Interpol.

El vicegovernador del Banc Central de l'Iran, Hamid Purmohamadi, va ser detingut el 29 de setembre passat en relació amb el cas. El cas l'han utilitzat els més ultraortodoxos del règim teocràtic musulmà xiïta de l'Iran, reunits al voltant del líder suprem, aiatol·là Ali Khamenei, en la seva lluita pel poder contra l'entorn del president Mahmud Ahmadinejad, considerat més obert en qüestions socials.

Els partidaris de Khamenei, que es denominen "principalistas", tracten de cercar als d'Ahmadinejad, a qui qualifiquen de "desviacionistes" i acusen de posar en dubte la primacia religiosa sobre el poder polític, el que ha portat ja a la presó algunes desenes de persones de l'entorn del president.

El mafiós sionista Adelson: prostitució i suborns a la Xina i EUA

Macau, excolònia portuguesa i una de les dues regions administratives especials de la Xina, s'ha convertit en un maldecap per Sheldon Adelson, el mafiòs promotor de Eurovegas amb les màfies espanyoles de PP i CiU. Els problemes van començar el juliol de 2010, després que el magnat del joc que aspira a crear un Eurovegas a Espanya acomiadés al seu soci, Steve Jacobs, fins llavors gerent de filial de Sands a la Xina. Aquest ha denunciat Adelson per permetre la prostitució als seus locals de joc, argument que han reprès els demòcrates per denunciar el mafiós ultrafeixista que va subornar a les autoritats locals per facilitar els seus negocis bruts. Imatge: Els índexs de crims a Las Vegas superen tots els d'EUA. Això volen els feixistes espanyolistes de CiU a Catalunya: crim, drogues, blanqueig de diners i prostitució.

La pàgina web de periodisme d'investigació ProPublica revelava fa poques setmanes que la companyia del magnat hauria obstruït deliberadament la justícia en ocultar que havia aconseguit salvar una còpia dels arxius dels seus casinos a Macau (ocults en un disc dur que va ser enviat de Macau a Las Vegas).

La jutge que presideix el cas estaria estudiant la possibilitat de multar la companyia per haver mantingut durant tots aquests mesos que els documents estaven en possessió dels xinesos i argumentar que posaven pegues al seu lliurament. També estaria considerant citar a declarar al propi Adelson a finals d'agost, just quan se celebrarà la convenció republicana a Tampa (Florida). Tant el Departament de Justícia com la Comissió del Mercat de Valors (SEC per les sigles en anglès) participen de la investigació.

Al marge d'aquest escàndol, Adelson segueix sent el major contribuent individual a la campanya del candidat feixista republicà a la presidència dels Estats Units. Quan Mitt Romney va alimentar la controvèrsia, aquest dilluns, a l'atribuir a les diferències culturals entre israelians i palestins l'abisme econòmic entre els dos pobles, sense esmentar, entre moltes altres coses, l'impacte de les restriccions comercials imposades des de Tel Aviv sobre els territoris de l'ANP (Autoritat Nacional Palestina), Adelson, a la seva esquerra, escoltava assentint amb el cap.

La jutge que porta el cas podria citar a declarar Adelson a finals d'agost

A l'esmorzar organitzat a l'hotel King David de Jerusalem, part de la mini gira internacional del candidat feixista per fer-se fotos amb líders estrangers, entre ells el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, Sheldon Adelson va mantenir un perfil baix, malgrat ser un dels principals valedors de Romney i de Netanyahu i els sionistes radicals i criminals a Israel i als Estats Units.

En aquests últims mesos Adelson s'ha convertit en l'individu que més diners ha donat a la causa republicana, com ja a visar abans de la campanya. Durant les primàries republicanes, ell i la seva dona, Miriam, van alimentar a cop de talonari (20 milions de dòlars en total) les ambicions presidencials de l'exlíder ultrafascista (i retardat mental) Newt Gingrich, que poc hagués durat sense la inesperada injecció de diners i que malgrat això ha estat derrotat.

Ara que Mitt Romney és el candidat oficial, Adelson, que va viatjar a Israel per animar a possibles contribuents afins, s'ha convertit en una de la més importants fonts de finançament extraoficial dels feixistes republicans, gràcies als Super Pacs, plataformes que permeten canalitzar una quantitat il · limitada al programa del candidat (sense teòricament coordinar-se amb la campanya). En aquests últims mesos, el mafiós més ric de Las Vegas ja ha donat deu milions de dòlars a Restore our Future, el Super Pac de Romney.

També s'ha compromès a lliurar altres deu milions a Crossroads Grassroots Policy Strategies, l'organització creada per Karl Rove, el "estrateg polític" de l'expresident genocida i assassí George W. Bush, per alimentar el debat conservador contra la Casa Blanca, i es parla que el magnat podria participar en la plataforma ultranazi d'altres multimilionaris, els germans Charles and David Koch, Americans for Prosperity (molt lligada al naixement del moviment Tea Party). Aquestes són organitzacions que s'emparen en una figura legal encara més opaca coneguda pel paràgraf del reglament fiscal que les regeix 501 (c) (4) i crea unes associacions teòricament sense fins lucratius i sense cap obligació de revelar les seves fonts de finançament: un clar cercle mafiós.

El Center for Responsive Politics estima la fortuna de Adelson en 25.000 milions de dòlars, gràcies als casinos Sands, i assegura que el magnat estaria disposat a desemborsar cent milions en la seva croada contra Barack Obama. Adelson, comentava recentment un dels seus amics, l'executiu texà Fred Zeidman, a The New York Times, està "decidit a derrotar Obama". Per a ell "cent milions no són diners".
"Cap americà ha gastat tants diners a atacar a Obama", va dir el 'The New York Times' "i cap ha guanyat tants diners en els últims tres anys". Adelson és "el millor exemple de l'estat lamentable de les finances electorals" i només busca "promoure els seus interessos particulars, financers i ideològiques, en total contradicció amb les necessitats del país".

El rotatiu destacava entre aquests objectiu: lluitar contra el manteniment d'un estat palestí viable i, als Estats Units, rebaixar encara més la pressió fiscal sobre corporacions criminals com la seva. Recordava també que el Departament de Justícia estava investigant Adelson per violar la "llei contra accions de suborn a l'estranger", en els seus casinos de Macau.

Una cosa que fins i tot ha criticat l'excandidat presidencial John McCain, en declarar fa poc que les aclaparadores contribucions econòmiques de Adelson violaven la llei segons la qual cap entitat o persona estrangera podia participar en el finançament d'uns candidats als Estats Units. "De manera indirecta, diners estrangers està finançant la campanya", declarava el senador per Arizona, a la cadena de televisió PBS. "Hi haurà escàndols" advertia McCain.

L'oposició en ple acusa CiU de causar l'incendi amb les retallades salvatges

PSC, ERC i ICV-EUiA van carregar ahir contra el Govern per la seva gestió de l'incendi de l'Alt Empordà, que ha deixat quatre morts i més de 13.000 hectàrees cremades, i li van retreure la falta de recursos per les retallades, que consideren que ha afectat a l'eficàcia dels operatius. A la comissió d'Interior del Parlament, els diputats de l'oposició van citar declaracions dels alcaldes afectats per l'incendi, com els de Terrades i Llers, que van afirmar que havien hagut d'afrontar el foc sols i que els bombers van arribar tard. Foto d'Albert Fierro: La benzinera de La Jonquera envoltada pel foc.

El conseller d'Interior, Felip Puig, va indicar que entén la crítica dels alcaldes, però que ell ha de tenir "una visió global i integral de l'emergència".

El diputat del PSC Xavier Sabaté ha assegurat que no es creuen que amb menys recursos es faci la mateixa gestió d'un incendi i ha criticat: "La disminució de les polítiques públiques d'aquest Govern ens retrotreuen a èpoques passades, també en temes de gestió forestal i incendis".

Des del PP, Pere Calbó va retreure també al conseller Puig que asseguré que amb menys efectius la resposta és adequada, i li va argumentar que "amb més recursos s'hauria pogut fer les coses amb més eficàcia i actuar més ràpid".

El diputat d'ERC Oriol Amorós va recordar a Felip Puig que és una temeritat reduir el pressupost davant una campanya complicada i li va preguntar: "Amb més sequera, boscos pitjor gestionats i menys recursos, com no poden augmentar les hectàrees cremades?". Tot i això, va demanar als consellers Puig i al d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, que "rectifiquin" perquè cal mobilitzar més recursos.

El socialista Sabaté va assegurar que li provocava "hilaritat" la petició de Puig que la població denunciï als qui tirin burilles per la finestra del cotxe fotografiant-los i l'afirmació que analitzaran l'ADN de la burilla que va poder provocar el foc. En aquest sentit, va lamentar que no s'hagi parlat de "la verdadera causa", que els boscos estan bruts, en la mateixa línia del que va afirmar després el diputat d'ICV-EUiA Jaume Bosch. Sabaté va insistir que no s'utilitzi la causa de la burilla i la petició de denunciar als qui les tirin per la finestra "per desviar l'atenció de la indignació dels afectats".

El popular Calbó va criticar les declaracions de Puig lamentant que Catalunya no tingui la seva pròpia unitat militar d'emergències en plena extinció.

El pitjor incendi en 14 anys

El diputat ecosocialista Jaume Bosch va considerar que aquest incendi "és el pitjor dels últims 14 anys" i va recordar que l'oposició no ha fet declaracions fins que ha estat extingit, a diferència del que va fer CiU en l'oposició amb l'incendi d'Horta de Sant Joan (Tarragona), quan ICV estava al capdavant d'Interior.

A més, també va reprotxar que en el segon incendi, el de Portbou, s'arribés tard perquè molts parcs no tenen suficients efectius i no s'ha impulsat l'acord per permetre tenir guàrdies de localització dels Bombers.Bosch va demanar recuperar un impost de Protecció Civil que greu a les empreses que generen riscos, que va impulsar l'anterior tripartit, al que Puig va assegurar que no ho imposaran perquè no tenen la "voracitat fiscal" dels ecosocialistes.

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, va reivindicar que s'apliquin les mesures recomanades després del foc d'Horta de Sant Joan, Terra Alta. També va aprofitar ahir la seva visita a Boadella d'Empordà per lamentar que el conseller d'Interior, Felip Puig, "tregui pit" i que el Govern mantingui una actitud "un xic prepotent" després del balanç "desastrós" que han deixat els incendis de l'Alt Empordà.

ICV-EUiA, PSC i ERC també van reclamar al conseller Puig que informi de qui va prendre la decisió de desviar el tràfic de l'AP-7 i la N-II per la carretera N-260 a Portbou, on es va produir el segon incendi i la tragèdia de dues persones mortes i diversos ferits greus.

Silenci davant la mort d'un detingut per la policia a Girona

Juan Pablo T. va morir fa 15 dies a l'Hospital Trueta després de ser traslladat en ambulància des de la comissaria de la policia municipal. La família no sap res encara de les circumstàncies concretes de la mort de Juan Pablo T., de 41 anys. Només saben que s'han assabentat de la seva defunció 14 dies després dels fets. Fins aleshores, per ells, ha estat desparegut.

Avui dilluns arriben a Barcelona des d'Argentina, rere dies de recerca infructuosa motivats per la coincidència amb l'aniversari del detingut, nascut el 24 de juliol a La Plata argentina. Sabien també que el seu familiar vivia fa 7 anys a Girona. I que l'11 de juliol va entrar viu a comissaria després de ser detingut violentament al carrer. Avui volen recuperar el seu cadàver.

La informació és, hores d'ara, encara molt confusa. Els fets s'haurien produït ara fa 18 dies i, segons la versió familiar, després de ser detingut, la víctima va ser traslladada a la comisaria dels Mossos d'Esquadra de Vista Alegre de Girona. Contrastades aquest matí les informacions amb l'Àrea de Comunicació de Mossos de Barcelona i Girona, la detenció i custòdia hauria estat responsabilitat, però, de la policia local gironina.

Segons ha pogut recollir la Directa aquest matí, la versió oficial de la policia municipal és que Juan Pablo T. va ser detingut al carrer Emili Grahit després d'una persecució. Acusat de robatori en un vehicle, va ser traslladat a la comisaria. Un cop a la cel·la, va intentar penjar-se amb la seva camisa, fet que va ser observat des de les càmeres de videovigilància. Els agents van provar de reanimar-lo mentre requerien la presència del SEM (Serveis d'Emergències Mèdiques), que va estabilitzar-lo i el va traslladar d'urgència a l'Hospital Trueta. Respecte l'absència d'informació a la família, la policia local addueix que "va sortir amb vida de la comisaria" i que la responsabilitat de comunicar la defunció seria dels serveis sanitaris o del del jutjat d'instrucció número 4 que instrueix la causa. Aquesta versió dels fets ja va ser publicada per 'Diari de Girona' el passat dia 12.

Família sense informació i versió contraposada

Hores després de la detenció, un amic s'hi va personar per interessar-se per la seva situació i li van comunicar que l'havien ingressat a l'Hospital Trueta perquè s'havia intentant penjar. L'amic es va traslladar al centre hospitalari on els metges li van comunicar que les lesions per asfíxia eren ja irreversibles i que es temia per la seva vida. Juan Pablo T. va ingressar a l'hospital gironí a les 4:32 hores de la matinada de l'11 de juliol, en una ambulància procedent de la comissaria. Moria el 14 de juliol. A les 12:50 del dia 15 de juliol, el seu cadàver era retirat pels serveis funeraris. La mort del detingut no va ser referida enlloc i la família directa argentina no va ser mai informada.

L' amic, l'única persona que el va veure després de la detenció, refereix que el cos de Juan Pablo tenia cops i múltiples hematòmes al cap, a les costelles, als braços i al coll i tots els símptomes aparents d'haver estat apallissat. Segons la família, cap policia va contactar tampòc amb la diplomàcia argentina a l'Estat espanyol, a qui estan obligats a comunicar la detenció dels seus ciutadans. La primera notícia rebuda pel Consulat de l'Argentina a Barcelona va ser el reclam de la família. Madres de Plaza de Mayo i organismes de drets humans argentins, com la CELS o el CDDHH de la UNLa ja han comunicat el seu suport a la família. Per la seva banda, la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) també s'ha posat a disposició de la família.

Tercer mort sota custòdia durant 2012

L'1 de gener, Sergio E.C. de 34 anys, moria a l'UCI de l'Hospital de Manresa, on va ingressar després de de ser detingut pels Mossos el 30 de desembre. La família va denunciar agressions policials sobre el familiar, però el mateix Felip Puig les va desmentir. Només cinc dies després, Idrissa Dialo, un jove guineà de 21 anys empresonat al CIES de la Zona Franca –on la custòdia l'exerceix el CNP espanyol– moria per falta d'atenció mèdica.

Uns fets semblants es van produir el 31 d'agost de 2011 a Manresa, quan un jove manresà, detingut pels Mossos d'Esquadra quan va intentar fugir per no tenir els papers en regla, va entrar en estat de coma mentre estava sota custòdia policial a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa. Dies després Mustafa El Marrachki moria. La versió policial oficial va adduir que es tractava d'un suïcidi, però la família sempre va manifestar que com era possible ""que una persona detinguda, emmanillada i sota custòdia policial dins d'un hospital es pugui intentar suïcidar sense que ningú no ho vegi i hi intervingui?". El passat 23 de setembre, mig miler de persones es van concentrar a Manresa per exigir "veritat i justicia".

dilluns, 30 de juliol de 2012

El PP destitueix els responsables d'investigar el 'cas Gürtel'

El PSOE demana explicacions pel cessament de la cúpula que investiga el gran frau per part d'una col·locada d'Aznar recentment nomenada cap adjunta de l'ONIF, Pilar Valiente (foto), cessada per la seva actuació indeguda en el cas de Gescartera, quan va tractar d'afavorir els implicats. El més important dels destituïts és Víctor de la Morena, cap d'investigació de la ONIF. Portava els casos més sensibles i importants. En concret era el que investigava el 'cas Gürtel'. Va ser destituït dijous passat. El mateix els va passar als altres cinc caps d'equip.

Es tracta de llocs de lliure designació, però en cap cas de caràcter polític, sinó estrictament professional. Tots els destituïts són inspectors d'Hisenda, de molt alta qualificació i experiència. Fins ara els canvis de Govern solien implicar la substitució del cap de la ONIF o del cap adjunt, cosa que ara ha passat també, però no dels caps d'equip.

Fonts procedents de la ONIF asseguren que les destitucions s'han produït amb brusquedat, ja que es va instar a alguns dels afectats a recollir els objectes personals del seu despatx de manera immediata.

Entre el personal de l'ONIF ha causat sorpresa i malestar la forma en què s'han produït. Tots els destituïts i han quedat en expectativa de destinació. És a dir, sense ocupar cap funció en aquests moments. Un cessament sense l'oferiment d'un lloc alternatiu és interpretat en aquests nivells de qualificació com un càstig. La iniciativa de les destitucions s'atribueix a Pilar Valiente, recentment nomenada cap adjunta de la ONIF, número dos de l'oficina. Valiente treballava ja en la ONIF en un lloc de menor rellevància. La seva tasca en el passat és ben coneguda.

Va ser presidenta de la Comissió Nacional de Mercat de Valors, CNMV, durant el Govern d'Aznar, i va haver de dimitir per la seva actuació indeguda en el cas de Gescartera, quan es va saber que havia intentat afavorir els implicats. Prèviament, durant el primer mandat del PP amb Aznar va ser directora general de la inspecció de l'Agència Tributària.

Ara els destituïts esperen sense comès algun. En expectativa de destinació. En cas que arribi març a aquesta situació i no se'ls assigni un altre lloc perdran tots els seus complements, el que els suposa percebre un terç del que guanyaven fins ara.

Després de l'arribada al Govern del PP, va ser nomenat director de l'ONIF Santiago Menéndez. El seu destí anterior era en una delegació de l'Agència Tributària. Va ser director de Recaptació durant l'etapa anterior del PP. Des del Ministeri d'Hisenda asseguren que es tracta d'un relleu normal i no fan cap altre comentari.

El PSOE demanarà explicacions pel cessament de la cúpula que investiga el gran frau


Als socialistes no els ha agradat gens la decisió del Govern de cessar a tota la cúpula d'Hisenda encarregada d'investigar al gran frau. Alfredo Pérez Rubalcaba ha anunciat que demanarà a l'Executiu que justifiqui aquesta decisió que, segons ell, "té difícil explicació".

Després de la reunió del consell territorial del partit, a Oviedo, Rubalcaba ha recordat que l'actual direcció de l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau és la que ha aconseguit que afloressin només en un any 10.000 milions provinents del gran frau. Per això creu que "no ens sembla que mereixi elogi" la decisió del Govern de canviar la direcció de la ONIF, "que ha treballat amb èxit".

Augmenten un 84% els ERO en cinc mesos de 2012

El nombre d'expedients de regulació d'ocupació (ERO) que s'han presentat a Catalunya de gener a maig d'aquest any ha augmentat un 84%, fins 2826, que han afectat un total de 40.659 treballadors, gairebé un 90% més que en el mateix període de 2011. Els expedients de suspensió han afectat 26.510 treballadors, els de reducció horària a 7.436 i els de rescissió, a 6.713.

D'aquests 2.826 ERO autoritzats o comunicats, 1.436 han estat de suspensió de contractes (50,8%), 988 de reducció de jornada (35%) i 402 de rescissió de contracte (14,2%), segons l'informe sobre la situació sectorial i laboral a Catalunya que ha presentat avui Comissions Obreres.

CCOO ha explicat que a finals de 2011 es va registrar un fort increment d'expedients a causa de l'empitjorament del cicle econòmic. Després de l'aprovació de la reforma laboral, aquesta xifra s'ha tornat a disparar aquest any, arribat al seu nivell màxim en el mes de febrer, quan es van presentar més de 700 ERO.

Per sectors, el de serveis és el que més expedients ha presentat entre gener i maig, fins a un total de 1.354 (un 97,3% més), seguit de la indústria, amb 983 ERO (88,6% més) i la construcció , amb 451 (61,6% més). No obstant això, els ERO del sector industrial són els que han afectat a un major nombre de treballadors, concretament a 21.490, més de la meitat del total d'afectats a Catalunya.

D'aquests afectats, 16.070 ho són per ERO de suspensió de contractes, 2.944 de reducció horària i 2.476 per rescissió de contracte. Aquesta elevada xifra suposa que aproximadament el 4% de la població ocupada en aquest sector a Catalunya ha resultat afectada per algun expedient de regulació.

CCOO ha destacat també que en els primers cinc mesos de 2012 ha augmentat considerablement el nombre de treballadors acomiadats, tant per ERO d'extinció de contractes com de forma individual. Així, a les 6713 persones que han perdut la feina fins al maig a causa d'un ERO cal sumar els 15.204 empleats que han estat acomiadats de forma individual.

En total són 21.917 els treballadors acomiadats per una o altra via, fet que suposa un 3% més que el 2011. A més, la nova contractació que s'ha efectuat al llarg de l'any ha estat, bàsicament, de caràcter temporal. Aquest balanç mostra, segons CCOO, que "no hi ha signes de recuperació ni de millora del nostre mercat de treball" i que les dues reformes laborals aprovades en els últims anys pels governs socialista i del PP s'han demostrat "inútils" per crear ocupació, "ineficients" i "injustes" amb els treballadors.

"El principal problema social i econòmic de Catalunya, l'atur, no es podrà combatre només amb reformes laborals que precaricen les condicions i l'estabilitat a la feina, ja que el mercat de treball és el que rep el càstig dels errors en altres àmbits de l'economia", sosté el sindicat. És per això que CCOO reclama polítiques que reactivin la indústria i la resta de sectors, "amb estímuls públics a l'innovació i l'internacionalització".

Llamazares exigeix ​​a Rajoy que aclareixi els seus privilegis salarials i de 9 ministres

"El Govern ha d'aclarir en seu parlamentària els privilegis salarials del president Mariano Rajoy i dels nou ministres que són diputats". Així ho ha demanat per escrit el diputat d'IU Gaspar Llamazares a partir de la informació de cuartopoder.es sobre les retallades dels salaris als empleats públics i del subsidi als aturats, decretats per l'Executiu el 13 de juliol, en contrast amb les remuneracions dobles dels membres del Govern del PP.

Com és sabut, el reial decret llei, convalidat en solitari pel PP, que va rebutjar la seva tramitació com a projecte de llei, declara incompatible les indemnitzacions o remuneracions del 80% del salari durant dos anys als expresidents, exministres i exalts responsables de les institucions, inclòs el poder judicial, amb altres retribucions públiques i privades. No obstant això no toca la compatibilitat entre els sous de ministres i de diputats, una omissió que beneficia el president Rajoy, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i els vuit ministres que són diputats (Cristóbal Montoro, Alberto Ruíz-Gallardón, Jorge Fernández Díaz, Ana Mato, Fátima Báñez, Ana Pastor, Miguel Arias Cañete i José Manuel Soria).

Tots ells perceben també les dietes com parlamentaris per a manutenció i allotjament. Els que són diputats de fora de Madrid, casos de Sáenz de Santamaría, Montoro, Báñez, Pastor, Fernández Díaz i Sòria, reben 1.800 euros mensuals nets del Congrés i els que són diputats per Madrid, 900 euros mensuals. Es dóna la circumstància que tots disposen d'habitatge, despeses pagades i fons de representació a càrrec del Ministeri de la Presidència i als diferents departaments dels que són ministres.

Llamazares assenyala que el decret "d'empobriment general" no toca la doble retribució ni la dieta tot i que alguns ministres tenen habitatge propi a Madrid-el titular d'Hisenda, Montoro, és propietari de dos habitatges-i que tots disposen de allotjament ministerial. Llamazares pregunta textualment: "Considera el Govern que aquesta excepció en la compatibilitat de dues retribucions de l'erari públic, com a membres del Govern i diputats, es correspon amb la voluntat de dignificar la política, i amb l'austeritat i l'esforç equitatiu que predica?".

El diputat d'IU també ha qualificat de "escàndol" la indemnització de 208.000 euros reconeguda pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) al seu expresident Carlos Dívar sense esperar l'informe del Tribunal de Comptes sobre la presumpta malversació de fons públics en els seus fins de setmana Marbella a càrrec del CGPJ. Dívar ha reclamat aquesta indemnització, la comissió corresponent l'ha acceptat i el seu substitut ha declarat que "és legalment inqüestionable" i té dret a rebre-la. D'aquesta manera, podrà cobrar per dos anys una remuneració d'uns 8.000 euros mensuals.

No obstant això, l'expresident del CGPJ i altres representants institucionals renovats després del "cop de decret" que va entrar en vigor el 14 de juliol, hauran de declarar en el registre d'alts càrrecs si opten per la indemnització o per altres retribucions públiques o privades. Dívar ha resolt el dilema: primer la substanciosa indemnització per cessament i després la pensió màxima de jubilació com exmagistrat del Tribunal Suprem.

Sobre la incompatibilitat entre la indemnització dels expresidents i exministres amb la retribució de diputats, fonts de la direcció del Congrés van dir a cuartopoder.es que han encarregat un dictamen jurídic sobre l'aplicació del decret. Encara que algunes senyories -cas de Rubalcaba- van renunciar a la paga de exministre, d'altres -cas de l'exministre de Justícia, Francisco Caamaño-, reben doble paga.

L'informe jurídic contempla dues opcions: la inaplicació del decret als privilegis que emanen de normes anteriors o l'aplicació contundent a partir del 14 de juliol. Si la cara de la moneda és aquesta última, els exministres diputats tenen quinze dies per renunciar a una de les dues retribucions. Un dictamen en aquest sentit reforçaria l'eventual decisió del Govern de suprimir la paga de dos anys l'expresident Zapatero i als exministres, secretaris generals i secretaris d'Estat que rebin altres remuneracions tant públiques com privades.

Alemanya torna al carbó

Alemanya tanca centrals nuclears i, d'aquí a vuit anys, un terç de la producció energètica alemanya haurà de provenir de fonts renovables. Per suplir els altres dos terços, el ministre de Medi Ambient planeja construir plantes elèctriques de carbó. El 2020 el 35% de l'electricitat provindrà de fonts renovables, mentre que per al 2050 es preveu que el percentatge ascendeixi al 80%. Alemanya preveu l'obertura de 23 noves centrals de carbó, amb una capacitat de més de 24.000 megawatts. Gràfic: Mapa de la producció nacional de lignit, hulla i antracita a Europa.

Fa més d'un any que es va aprovar a Alemanya la transició energètica. Amb això, es pretén substituir, en uns anys, l'energia atòmica i de carbó per les anomenades energies netes, especialment per la hidroelèctrica i la solar.

Vuit centrals nuclears ja han tancat les instal·lacions. No obstant això, el carbó continua sent un recurs molt arrelat en la producció energètica. De fet, representa el 43,5% del mix energètic.

Electricitat a força de carbó, beneficiosa per al medi ambient?


Segons ministre neoliberal de Medi Ambient alemany, Peter Altmaier, aquestes estimacions es mantindran en el temps, fins i tot ara que ha ordenat la construcció de noves centrals elèctriques de carbó. "Si es produeix el 35% de l'energia de forma renovable, un 65% ha de seguir produint de manera tradicional. Per això, crec que té sentit, reemplaçar les centrals contaminants de carbó d'hulla i lignit per modernes i eficients plantes de carbó i de gas".

Alemanya preveu l'obertura de 23 noves centrals de carbó, amb una capacitat de més de 24.000 megawatts. Greenpeace calcula que aquestes plantes expulsaran una quantitat de CO2 propera a les 150 milions de tones a l'any.

Que el ministre de Medi Ambient planegi ara construir aquest tipus de centrals ha desfermat les crítiques d'oposició i ecologistes, els quals veuen en aquestes altes emissions de CO2 un dels factors que contribueixen a agreujar el canvi climàtic. "Qualsevol persona que es prengui seriosament la política energètica i el canvi climàtic no pot estar a favor de les plantes de carbó", ha criticat Jürgen Trittin, dels Verds al Bundestag.

Temors de bloqueig


"Sospitem que la construcció de plantes de carbó podria arribar a impedir la transició a energies renovables, ja que aquestes centrals podrien romandre actives durant uns 40 anys", va dir Gerald Neubauer, expert energètic de Greenpeace en declaracions a Deutsche Welle.

Un altre argument ofert pel Ministeri de Medi Ambient són els costos. I és que actualment l'electricitat que procedeix d'energies renovables és, en comparació, més cara que la resta. Així, per tal de no debilitar l'economia alemanya, "s'hauria d'oferir energia a preus comparables a la dels nostres principals competidors", afirma Altmaier, alhora que recalca que perquè la transició energètica sigui un èxit, "cal convèncer també a l'Economia d'això".

Econòmicament viable?


No obstant això, Gerald Neubauer, de Greenpeace, considera que la transició a energies netes, com l'energia eòlica i solar, és econòmicament factible. "Aquestes energies provoquen una baixada en el preu de mercat de l'electricitat", comenta l'expert. "Per exemple, l'energia fotovoltaica proveeix electricitat en els moments alts de consum, i aquest fet té un efecte regulador sobre els preus de l'electricitat en el mercat de valors", afegeix.

Neubarer estima, a més, que la construcció de plantes elèctriques de carbó constitueix una mala inversió, ja que en uns 10 o 20 anys estes plantes no encaixaran en el sistema energètic alemany: "En termes de costos, té molt més sentit apostar per energies renovables i gas natural", sosté.

En aquest sentit, defensors del medi ambient ja estan planejant accions contra la construcció de noves plantes elèctriques de carbó. En les properes setmanes es crearan campaments de protesta a les zones de Lausitz, Renània i Saxònia-Anhalt, on se situen les tres mines de carbó de lignit d'Alemanya.

Balears: Admesa a tràmit la demanda d'UGT contra els acomiadaments en el sector públic

El Tribunal de Justícia de Balears (TSJB) ha admès a tràmit la demanda d'UGT contra el Govern pel conjunt d'acomiadaments realitzats en el sector públic instrumental, xifrats en uns 800 acomiadaments. Aquesta és la primera demanda col·lectiva admesa a tràmit al conjunt de l'Estat, rebutjant la política d'acomiadaments del PP que vulnera el dret a la llibertat sindical i a la negociació col·lectiva.

Segons resolució del 25 de juliol, el TSJB ha admès a tràmit la demanda «contra l'acord del consell de Govern del 13 d'abril, pel qual es plantejava la reestructuració del sector públic instrumental, i contra la política d'acomiadaments i cessaments de personal adscrit al sector públic».

A més, s'insta el Consell de Govern a lliurar a l'òrgan judicial els expedients administratius amb què es va efectuar els acomiadaments per la seva avaluació.

El secretari d'Acció Sindical d'UGT a Balears, Miguel Ángel Romero, ha assegurat avui que el Govern ha fraccionat els acomiadaments, empresa per empresa, per evitar l'obligatòria negociació col·lectiva, una situació que és consequència de la «política de falta de transparència» del PP.

Segons UGT, aquesta és la primera demanda col·lectiva admesa a tràmit al conjunt de l'Estat i amb la qual es rebutgen la política d'acomiadaments del Govern amb el que s'ha vulnerat el dret a la llibertat sindical i a la negociació col·lectiva.

El responsable de departaments d'empreses públiques d'UGT, Jordi Rivas, ha denunciat "l'obscurantisme» de l'Administració que va xifrar en 800 els acomiadaments d'un total de 3.100 treballadors públics, «encara que en realitat no se sap bé ni el nombre d'afectats ni el d'empreses implicades».

Segons el parer d'UGT, la reestructuració del sector públic realitzada pel Govern és «nul» per realitzar de forma arbitrària, per anar contra els drets fonamentals, per no respectar els criteris d'igualtat, mèrit i capacitat, i per no indemnitzar les persones afectades, algunes amb fins a 20 anys de serveis.

«Quan hi ha un procés d'acomiadament col·lectiu la llei obliga les empreses a negociar amb els treballadors, però el Govern ha evitat la negociació col·lectiva, la transparència i l'objectivitat, acomiadant de forma individualitzada perquè no es parli d'acomiadaments col·lectius» ha assenyalat Romero.

Avaluació


Segons l'UGT, el Govern ha justificat la seva acció adduint que aquestes ocupacions van ser concedides sense complir els requisits de llei, per això el sindicat està a l'espera que el TSJIB els remeti l'expedient de tots els acomiadaments que s'estiguin realitzant per part de la Administració per a la seva avaluació.

«No pot ser que per una banda el Govern realitzi acomiadaments amb aquesta justificació a la vegada que segueix contractant gent en les mateixes condicions legals» ha indicat Romero.

Esquerra Unida exigeix una AP-7 gratuïta

La diputada autonòmica, Marina Albiol, critica l'encariment d'un 7,5% a les tarifes dels vials dependents de l'estat com l'AP-7. “Anem cap enrere, és injust que haguem de pagar cada vegada més per usar aquest vial quan fa anys que hauria de ser gratuït”, a més, argumenta que aquesta pujada “agreujarà notablement els problemes de tràfec de la nacional 340”. Compromís també afirma que la pujada del peatge de l’AP7 crearà encara més problemes a la CV13 que assumirà encara més trànsit.

Albiol exigeix al govern central una AP-7 gratuïta, ja que assegura que el vial de pagament “està completament amortitzat per l'empresa Aumar i no existeix cap excusa perquè no torne a mans públiques i els ciutadans i ciutadanes puguen utilitzar-la gratuïtament. El govern i l'empresa concessionària estan atracant-nos amb aquest augment de preus”.

La representant d'esquerres ha participat en diverses ocasions junt a altres càrrecs d'EUPV en les protestes organitzades pel moviment #novullpagar al País Valencià, negant-se a pagar el peatge corresponent. “Anime els conductors a què exercisquen d'insubmissió i es neguen a pagar un euro per utilitzar l'autopista”.

Per Albiol aquesta pujada de preus, acompanyada per la del carburant i la de l'IVA “farà que una autopista escassament transitada com l'AP-7 es buide, molts utilitzaran com alternativa una ja congestionada N-340, agreujant aquest estiu els problemes de tràfec que pateix aquesta carretera des de fa anys”.

La parlamentària informa que la seua formació polítics continuarà demanant i exigit l'alliberament de l'AP-7 a Les Corts Valencianes i al Congrés dels Diputats, “però desgraciadament fins ara cap dels dos partits majoritaris, PP i PSOE, han mostrat cap interès mentre han governat a l'estat”.

Compromís afirma que la pujada del peatge de l’AP7 crearà encara més problemes en la CV13 que assumirà encara més trànsit

El coordinador d’Iniciativa i coportaveu de Coalició Compromís a les comarques de Castelló, Carles Mulet, ha valorat avui que l’encariment d’un 7,5 % del peatge de l’AP7, al qual es sumarà en breu l’augment de l’IVA a partir de setembre, comportarà un major desviament del transport, en especial de mercaderies, per la CV-13 que té greus deficiències tot i ser una via de recent inauguració (finals de 2010)

Segons Mulet, va sent cada cop més habitual que els camions enllacen directament l’AP7 des de l’eixida de Torreblanca fins a la CV10 emprant la CV13: “eixir directament des de l’autopista, o de l’autovia CV10, i posar tot el trànsit en una via dissenyada per ser ràpida, però amb un sol carril en la major part del seu recorregut, amb un desnivell tant gran, fa que es convertisca en un vial d’alt risc, on s’han produït innombrables accidents i trompades que de moment sols han estat ensurts”.

Alep sota el control majoritari de l'Exèrcit sirià

Les forces de seguretat de Síria tenen sota el seu control la major part de la ciutat d'Alep, situada al nord del país àrab, així ho ha informat aquest dilluns l'Exèrcit nacional. Les tropes sirianes han netejat i alliberat els barris d'Hamdaniya i Salahuddin a la ciutat d'Alep, lloc que els grups armats han convertit en el seu bastió. Encara continuen els enfrontaments al districte meridional de Sokari i el districte central de Bab al-Hadid.

L'Exèrcit sirià va començar dissabte la seva gran operació, des del sud-oest d'Alep, per netejar la ciutat de les bandes armades.

Diumenge, un gran nombre de terroristes que intentava entrar al país des de Turquia va caure abatut per les forces de seguretat.

Des de l'inici dels disturbis a Síria el març de 2011 quasi 19.000, entre elles membres de les forces de seguretat i civils, han perdut la vida en els enfrontaments.

El 29 de juliol, el ministre sirià d'Exteriors, Walid al-Moalem, durant una conferència conjunta de premsa amb el seu parell iranià, Ali Akbar Salehi, va detallar que totes les forces antisirianes s'han reunit a Alep per combatre el Govern i assegurà que els rebels definitivament fracassaran.

EUiA denuncia la privatització de RENFE anunciada pel PP

En una resolució pública, l'Assemblea del sector defensa "l'eficiència de la gestió pública, guiada pels criteris de democràcia, transparència i finalitat de servei públic". Davant l’anunci per part del Govern espanyol de la privatització de RENFE, aquesta assemblea vol posar de manifest:

1- La nostra oposició frontal a aquest desgavell de privatització, que l’únic que farà es privatitzar els beneficis dels negocis més profitosos i socialitzar, d'una banda, les pèrdues que es van generar en el període de maduració d’aquests mateixos negocis ara rendibles, i de l'altra, les pèrdues de les línies no rendibles econòmicament però sí socialment.

2- Com a tot servei públic, ens refermem a la nostra convicció de que la rendibilitat social ha de ser l'objectiu prevalent i que la bona gestió, òbviament, no depèn del tipus de propietat accionarial d’una empresa, sinó del seus equips gestors -per això reclamem un canvi en els equips que gestionen les empreses que actualment ofereixen el serveis ferroviaris-. Ja és hora de desemmascarar els falsos arguments que pretenen associar la gestió eficient a la suma de competència i gestió privada, afirmació prou negada per l'experiència, per defensar amb valentia una vegada més l'eficiència de la gestió pública, guiada pels criteris de democràcia, transparència i finalitat de servei públic.

3- Recordem que a Europa, tret de la Gran Bretanya, on la privatització va suposar una experiència desastrosa quant a seguretat i tarifes, la resta de països aposten per empreses públiques per donar els serveis ferroviaris.

4- Es fa difícil d’entendre que es vulgui crear competència entre operadors ferroviaris, competint per una dèbil demanda, quan la veritable competència en la demanda del ferrocarril és el transport privat. En aquest sentit s’han de estimular mesures encaminades a captar viatgers i mercaderies cap al ferrocarril.

5- És contradictori argumentar la falta de demanda per desmantellar el sistema públic ferroviari, i alhora seguir apostant per la construcció de noves línies d'Alta Velocitat sense cap tipus d'estudi seriós de demanda ni benefici social que les justifiqui.

6- Amb la privatització es vol precaritzar les condicions laborals del sector, creant noves empreses que no estan subjectes a cap conveni preestablert.

7- Seguim proposant un ferrocarril fort, públic, social, segur i de qualitat, i ens sumen a les possibles accions que des de tots els àmbits es facin per defensar aquests principis.

Felipe González: cobrant milions i de gos de l'hortelà

Les organitzacions Ecologistes en Acció i WWF han demanat aquest dilluns la dimissió de l'actual president del Consell de Participació de Doñana, el xupòpter mister X Felipe González, després que no hagi assistit a la sessió plenària d'ahir, el que suposa l'absència a tres plens consecutius. No és la primera vegada que ho fan doncs el desembre de 2011 ja van demanar que deixés el càrrec després d'absentar-se de dues reunions, però amb l'arrogància coneguda l'expresident 'socialista' ho va ignorar.

En declaracions als periodistes abans de la reunió, que té lloc aquest dilluns a Almonte (Huelva), el portaveu d'Ecologistes en Acció, Juan Romero, ha assenyalat que, "com no treballa, s'ha de marxar de seguida" i s'ha de nomenar un president "amb voluntat i ganes de treballar per Doñana".

Després de destacar que de cinc plens convocats sota la seva presidència González només ha assistit a dos, un d'ells extraordinari, ha precisat que hi va haver un premi Príncep d'Astúries, Ginés Morata, que el va precedir en el càrrec, "amb moltes ganes de treballar per Doñana", que va ser "valent, es va mullar i li va costar el càrrec".

En aquest sentit, ha subratllat que es vol per a la presidència "un científic independent i amb ganes de treballar", i sobre Felipe González ha dit que, "com està jubilat, que gaudeixi de la seva jubilació".

En termes similars s'ha pronunciat el portaveu de WWF, Felip Fuentelsaz, que ha indicat que quan es va nomenar a González es va entendre que, en base al seu coneixement sobre Doñana, podria ser "un bon ambaixador" però s'ha demostrat que "no ha estat així "ia més de l'absència als plens hauria d'haver donat suport" certes coses i no ho ha fet".

Per això, ha apuntat la necessitat de buscar per al càrrec "una persona neutra, que no sigui política, que realment lluiti per Doñana i els acords que s'adoptin en el Consell". Fuentelsaz ha assegurat que des de l'organització estan "decebuts" perquè és la tercera vegada que falta i "no és just perquè tot s'envolta entorn d'ell, ell és la persona que ha de defensar i lluitar per que se solucionin els problemes i amenaces a Doñana, i no ha mogut fitxa".

L'IRPF a l'Església decreix 285.000 € malgrat els nazicatòlics al poder

"Les assignacions procedents de les declaracions de la renda a l'àmbit territorial de la diòcesi de Girona han disminuït en 285.000 euros els darrers quatre anys". Són dades facilitades per l'ecònom diocesà i que verifiquen que les donacions dels "fidels" s'han reduït malgrat les campanyes amb diners públics del feixisme institucional, així com que el suport a la secta dels feixistes a Espanya és tan fals com la llei electoral o els seus representants.

L'actual model de finançament, que va començar a aplicar-se el 2007, determina que l'Església rebi el 0,7% de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per l'assignació voluntària dels contribuents i per tant, res procedent dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), el que en realitat no succeeix per la corrupció institucional del franquisme espanyol i els seus lladres al govern. El Bisbat ha repetit públicament la mentida que "les aportacions procedents de la Declaració de la Renda representen el 25% del pressupost global de l'Església" i que "la resta procedeix de les aportacions directes dels fidels", quan l'estat li regala més de 10.000 milions procedents dels contribuents que es neguen a finançar la secta criminal.

La publicació revela que els rendiments patrimonials representen menys del 5% dels ingressos. A més, menteix afirmant que les ajudes que l'Església rep dels organismes públics està destinades a atencions socials i projectes culturals "com ara la restauració del patrimoni" quan aquest ha estat robat il.legalment als espanyols i quant és conegut que els governs feixistes -com CiU o el PP- carreguen totes les obres -i comisions il.legals- als diners públics amb tota l'impunitat d'un règim corrupte i criminal.

Explicat com es finança l'Església catòlica a l'Estat espanyol, és explícit que el contribuent té un paper rellevant, marcant o no la creueta en la declaració de la renda. I aquí rau com les campanyes de propaganda a principis de juny, són planificades. El Bisbat raona, en primer lloc, que les declaracions de renda (de la campanya del 2010) amb assignació a favor de l'Església van ser 7.454.823 (conjunt estatal), cosa que significa un augment de gairebé un milió degut a la presència d'immigrants de països com Equador, República Dominicana o Filipines, analfabets i dominats per la secta.

Si el 23,8% d'aquestes van ser conjuntes, 9,2 milions de persones van destinar el 0,7% a l'Església. Però la quantitat recollida va baixar, respecte al 2009, en 1.162.820 euros. L'esglèsia, com sempre amagant la veritat, ho relaciona amb la baixada d'ingressos dels contribuents, quan el seus nazicatòlics han augmentat impunement el robat gràcies a la corrupció dels seus governs franquistes i corruptes, sense comptar els milions robats durant les visites del nazi Ratzinger a València o Madrid.

El neofeixisme PP-CiU emprobreix la població un 10% en un any

La riquesa financera neta de les famílies espanyoles, que es mesura amb la diferència entre els actius financers que posseeixen i els préstecs que tenen concedits, es va reduir un 10% en el primer trimestre de l'any, segons les dades publicades aquesta setmana pel Banc d'Espanya. En termes bruts això representa un descens de 86.274 milions d'euros.

Els actius financers de les famílies -diners en efectiu, accions, dipòsits i valors de renda fixa- sumaven al tancament del primer trimestre d'aquest any 780.289 M€, exactament el 9,95% menys dels 866.563 del mateix període de l'any anterior.

Les dades del Banc d'Espanya mostren que la inversió de les famílies espanyoles en accions ha caigut en picat, un 21%, fins a 454.603 milions d'euros, enfront dels 579.078 d'un any abans.

Al tancament de 2011 aquest indicador reflectia que els actius financers de les famílies es van reduir un 4,12%, malgrat que en el primer trimestre de l'any va créixer el 4,8% i en el segon, l'11,23%, a causa de l'esforç estalviador en efectiu, dipòsits i accions.

No obstant això, a partir de la segona meitat de l'any passat l'impacte de la crisi es va fer evident en la capacitat d'estalvi de les famílies, i al tancament del tercer trimestre la riquesa financera neta s'havia reduït un 4% enfront d'un any abans.

Pel que fa als denominats passius financers, que inclouen préstecs a curt i a llarg termini i uns altres comptes pendents de pagament, com crèdits comercials o avançaments, sumaven al tancament de març d'aquest any 922.726 milions d'euros, per sota dels 949.004 del primer trimestre de 2011.

En l'apartat del passiu destaca la reducció dels préstecs tant a curt com a llarg termini, reflex de la crisi econòmica que retreu els clients a l'hora de demanar un crèdit i també fa que les entitats siguin més reticents al concedir-ne. efe madrid

El volum d'estalvis que els gironins tenen dipositats en entitats financeres s'està reduint a marxes forçades. Segons dades del Banc d'Espanya, a final del primer trimestre de l'any, els particulars i empreses gironines acumulaven dipòsits per valor de 12.983 milions, fet que suposa una disminució de 485 milions d'euros respecte a les dades de tancament de l'any passat, i tornar a nivells de fa cinc anys, just abans de la crisi.

Això suposa, que en el primer trimestre de 2012, els dipòsits bancaris dels gironins van disminuir a un ritme de més de 5 milions d'euros diaris. Però si l'evolució del sector privat és preocupant, la del sector públic és dramàtica. En dos anys i mig, les administracions amb comptes oberts en oficines de banca a Girona han passat de gestionar dipòsits per valor de prop de 600 milions d'euros a només 242 milions.

Empleats de banca i assessors financers consultats per aquest diari, constaten aquesta tendència, que atribueixen a diversos motius. D'una banda, la disminució de la renda de les famílies, que fa que recorrin als seus estalvis per afrontar el dia a dia. Amb les empreses passa el mateix: Sense possibilitat de recórrer al crèdit amb condicions favorables, es veuen obligades a tirar dels seus estalvis.

Portar diners a l'estranger

Finalment, hi ha un últim grup, més reduït, d'estalviadors que decideixen retirar els diners per la falta de confiança en les entitats financeres. Un assessor financer que es vol mantenir en l'anonimat assegura que en els últims mesos ha tingut una allau de consultes sobre com col·locar els diners dels seus clients a l'estranger.

Les dades del Banc d'Espanya confirmen aquesta dinàmica. La sortida neta de capitals d'Espanya en els quatre primers mesos de l'any assoleix els 121.892 milions d'euros. En el mateix període de 2011, el saldo era positiu i s'acumulava una entrada neta de capital de 24.156 milions d'euros.

Sèrbia alerta sobre l'amenaça de genocidi de serbis a Kosovo

El president de Sèrbia, Tomislav Nicolic (foto), ha alertat que els serbis a Kosovo estan a la vora d'un genocidi i pronostica la possible divisió de la regió per motius ètnics. Nicolic, elegit president de sèrbia el maig passat, va fer aquestes declaracions en una entrevista al diari britànic Guardian: "Existeix l'amenaça que Pristina serà capaç d'anar molt lluny. Estic convençut que no els importaria gens fer-ho (establir el seu poder al nord de Kosovo) ara mateix".

Segons Nicolic "si 40.000 persones són expulsades" i es canvia la composició ètnica del territori, això podria anomenar un genocidi.

En aquest sentit, el líder serbi va assenyalar que només les forces internacionals liderades per l'OTAN poden frenar els intents de les autoritats albaneses d'imposar el seu poder al nord de Kosovo, poblat, principalment, per serbis.

Mentrestant, el comentar la possible divisió de Kosovo en un futur indeterminat, Nicolic no va descartar aquest escenari.

"La vida porta sorpreses", va recordar en el moment de afegir que anys també semblava improbable la desintegració de Iugoslàvia i la reunificació d'Alemanya.

El 17 de febrer de 2008 les autoritats albaneses de Kosovo, recolzades pels EUA i alguns països europeus, van proclamar la seva independència de Sèrbia. Els serbis de Kosovo fins a la data es neguen a reconèixer l'autoritat de Pristina.

El neofeixisme romanès declara nul el referèndum per baixa participació

El referèndum sobre la destitució del president de Romania, Traian Basescu (foto), ha estat declarat nul a causa de la baixa participació de l'electorat, ha informat l'Oficina Central Electoral romanesa. D'acord amb xifres oficials, la participació dels votants en el referèndum celebrat diumenge, va ascendir a 45,92%, de manera que es considera no vàlid. Les lleis del país exigeixen la participació d'almenys la meitat de l'electorat per a la validesa de tot plebiscit.

Mitjans neofeixistes europeus afirmen que l'error estadístic en el conteo dels vots-és a dir el frau que s'acumula a Romania sota l'oligarquia corrupta-és no superior al 3% i que encara que les xifres donades a conèixer no inclouen els vots dels ciutadans romanesos a l'estranger, el resultat final de la participació electoral que es donarà a conèixer aquest dilluns, de tota manera quedarà per sota del mínim requerit del 50% i el seu aliat mafiós en el govern podrà continuar com a Espanya la seva escalada de feixisme i corrupció

No obstant això, enquestes de sortida, revelen que el 80% dels participants en el referèndum van votar per la destitució del borratxo i contrabandista milionari Basescu. El veredicte final sobre el resultat del plebiscit serà anunciat pel Tribunal Constitucional de Romania d'aquesta setmana.

A principis de juliol, el Parlament romanès va aprovar la destitució de Basescu, que es manté en el poder per segon mandat consecutiu. La remoció del president va ser recolzada per 258 de 432 diputats que conformen el parlament romanès, en contra es van manifestar només 114 parlamentaris.

El procediment de la destitució de Basescu, centre dretà, va ser impulsada per l'oposició de la coalició de centreesquerra que va preparar un informe detallat sobre les activitats del mandatari les polítiques estatals van ser titllades de violar la Constitució.

Abans, l'abril de 2007, el Parlament va declarar un judici polític de l'estat a Basescu. L'oposició d'esquerra va acusar Al mandatari de violar la Constitució i de "tendències totalitàries", per abús de poder, escoltes telefòniques a membres del seu govern, corrupció, i mal a la imatge de Romania en l'àmbit internacional.

L'acusació va finalitzar en la celebració d'un referèndum, en què va participar poc més del 30% dels més de 18 milions de romanesos amb dret al vot. D'aquests, el 74% va votar en contra del judici polític al president, el que va permetre a Basescu, el desembre de 2009, guanyar l'elecció presidencial.

L'ONU acusa el PP d'empobrir el 21,8% dels espanyols

Les retallades del Govern i l'envergadura de la corrupció i el feixisme a Espanya han encès totes les alarmes a les Nacions Unides. L'últim informe del Comitè de Drets Econòmics i Socials i Culturals (CDESC) de l'ONU critica durament els atacs als treballadors per la burgesia franquista PP-CiU que, denuncia: «Perjudiquen de manera desproporcionada» als més desfavorits. L'estudi és anterior a l'últim paquet de retallades aprovat pels feixistes.

El comitè assegura que està «preocupat» per la «reducció dels nivells de protecció» provocada per «les mesures d'austeritat». Retalls que estan «perjudicant de manera desproporcionada» a «els grups desafavorits i marginats», entre els quals cita a dones, nens, persones amb discapacitat, «els adults i els joves desocupats», la gent gran, els gitanos, els immigrants i els sol·licitants d'asil.

Segons l'estudi, s'està produint un increment «considerable» de l'índex de persones en risc de pobresa, fins al punt que el 21,8% de la població viu ja per sota d'aquest llindar. I un de cada quatre menors d'edat pertanyen a aquest grup.

Alarmes enceses

L'ONU mostra especial inquietud pels alts nivells d'atur, que s'està acarnissant, assenyala, de nou, en els sectors més febles. El comitè, davant aquesta perspectiva, fa una crida al Govern perquè «eviti qualsevol retrocés» en la «protecció dels drets laborals dels treballadors».

Alarmes enceses també pel deteriorament de les condicions dels que sí que tenen feina. Assenyala l'ONU que el salari mínim interprofessional té «un valor que no permet un nivell de vida digne». La institució, en aquest punt, reclama amb urgència que es «s'ajusti periòdicament al cost de la vida» aquest sou, així com les pensions.

Els tisorades en educació, investigació i sanitat són criticats amb duresa. L'informe constata que la retallada de drets d'accés dels immigrants en situació irregular als serveis públics de salut va contra les convencions internacionals signades per Espanya.

L'Agència Tributària desmantella l'Unitat contra la corrupció a les Illes

Ha estat clau a l'hora de desembullar trames delictives com la del primer partit desaparegut a Espanya per corrupció: UM. Va ser essencial a l'hora de tirar del fil i destapar el desviament de fons públics en el cas Urdangarin. Com també ho ha estat depurant els múltiples escàndols de corrupció que assetgen a l'actual partit governant, el PP. Per això Bauzá vol eliminar l'únic control independent dels seus crims i els del partit de mafiosos al poder, amb tota la desvergonya. Foto: Bauzá i Montoro: la corrupció institucional.

No obstant això, des de fa poc més d'una setmana, la delegació de l'Agència Tributària a les Balears ha decidit desmantellar de cop: la Unitat especial de Recerca Judicial amb la qual ha comptat Hisenda en els últims 7 anys a les Illes i que va ser creada per l'antic delegat a Balears -de 2004 a 2010- Raúl Burillo, ha deixat d'existir com a tal.

Els seus fins ara quatre integrants, experts inspectors del fisc que dedicaven a perseguir el costat econòmic de la corrupció, el que els permetia una major especialització, que treballaven junts en les instal · lació del Port de l'Agència Tributària, han estat disgregats. Enviats en algun cas a altres unitats o reubicats en el servei de Duanes i d'Inspecció de tributs. Un moviment soterrat que suposa un cop a la lluita anticorrupció i que ha agafat per sorpresa a la maquinària investigadora de les Illes.

Els negociets ocults de Bauzá


Primer va ser Gabriel Cañellas, president popular del Govern de les Illes Balears, el qual es va folrar gràcies a diversos pilotades il · legals com el del túnel de Sóller. La justícia el va atrapar, encara que es va lliurar de complir la condemna. Els seus delictes de corrupció havien ¡significativament! prescrit.

Després, Jaume Matas-que va arribar a ser ministre en el Govern Aznar-va emular al seu predecessor en el seu afany d'esdevenir multimilionari per la via del robatori a gran escala. La lentitud enutjosa de la justícia va començar el 2007 i estem ja el 2012. Matas era molt amic de Zaplana.

Aquella guerra de successió d'Aznar
Segons el llibre Els PPIJOS, escrit pels periodistes Carlos Ribagorda i Nacho Cardero, "precisament, el Cartagena [Zaplana] va utilitzar a Matas, en plena guerra per la successió [la d'Aznar], per acostar-se fins Mariano Rajoy (...). Tots tres, Zaplana Matas i Rajoy, amb les seves respectives dones (...) compartien butaques en el torneig de Roland Garros, a París, o s'anaven junts de vacances per les aigües de Menorca, com en l'estiu de 2003 (...)".

Pel que fa a vacances pel mar, el president de Sol Meliá va posar en alguna ocasions el seu iot a disposició dels matrimonis Matas i senyora i Rajoy i senyora. Per cert, Aznar, sent president, va estiuejar de vegades en el magnífic xalet del propietari de Porcelanosa, José Soriano, que l'hi deixava durant un mes gratis total. Soriano va morir en un accident de cotxe.

Matas, l'amic de Rajoy
Rajoy, el 2004, va llançar una lloa a Matas en un acte electoral: "Farem a Espanya el que Jaume i vosaltres vau fer a les Balears". També va subratllar que el president balear era el seu "amic" que "té personalitat, determinació i valentia". Vagi amb Rajoy, tan amic que va ser també de Francisco Camps o, entre altres, de Luis Bárcenas, extresorer del PP, a qui l'ha tractat exquisidament, després de conèixer els seus possibles delictes vinculats a gürtel. No oblidem que Bárcenas sap molt, gairebé tot, de molts peperos.

Se li ha vist la ppoteta
I ara se li ha vist la poteta l'honorable José Ramón Bauzá, que sempre presumeix que ell pretén netejar el PP balear de militants sospitosos de corrupció. Però ell mateix pot estar fent-se el harakiri en haver ocultat oficialment els seus negocis privats o els seus negociets que, pel que sembla de la justícia, són incompatibles amb el seu càrrec.

Tan cavaller castellà
Aquesta situació va començar a conèixer-se el mes de maig. Quin exemple el del suposadament exemplar president de les Balears, tan seriós, tan planxa, tan cavaller castellà! Continua la saga presidencial dels populars illencs acumulant irregularitats i potser altres coses pitjors?