dissabte, 25 de maig de 2013

Un soldat apunyalat a la gola en el districte de la Défense

Un militar en missió de vigilància al districte financer de La Défense (París) ha sigut apunyalat al coll amb un ganivet avui dissabte per un home actualment en recerca. Pel que sembla, l'atac s'ha produït a la tarda, cap a les 18 hores, davant de la botiga Virgin que es troba a la gran plaça de La Défense (foto). El soldat anava d'uniforme. Ferit a la gola, va ser tractat en una oficina del RATP (transport metropolità) local propera. La seva vida, però, no corre perill.

L'agressor va fugir. La policia el descriu com un home de tipus nord-africà, d'uns 30 anys, amb barba, una armilla negra i un jilbab color clar.

Holanda creu que "cal mirar a tots les hipòtesis"


En l'absència de característiques de la personalitat i motiviations dels agressors, Francois Hollande creu que "cal mirar a tots els supòsits". "No ens descuidem, anem a investigar-ho en tots els aspectes", ha dit el President de la República des d'Addis Abeba, Etiòpia, on participa en les celebracions del 50 aniversari dels esforços de la Unitat Africana.

El Cap d'Estat s'ha negat a fer una connexió amb l'assassinat d'un soldat britànic dimecres a Londres, quan dos homes van matar a un soldat amb un ganivet al carrer dient ser testimonis "del nom d'Allah". El govern britànic va considerar que es tractava "clarament d'un acte de caràcter terrorista", tot i que fins ara no hi ha trobat cap conexió amb grups organitzats.

Resolució del Moviment Obrer del PCC a Seat sobre CCOO

Des del seus inicis la SEAT, en termes econòmics, ha sigut el “vaixell insignia” de la industria catalana, per la seva importancia estratégica, el volum de la seva producció i la capacitat d’exportació, així com pel nombre de treballadors i treballadores que ocupa i per l’ocupació induïda de teixit productiu que nodreix. Pel Moviment Obrer, també des dels seus inicis en temps de la dictadura feixista, ha sigut un dels principals nuclis d’activitat sindical clandestina, primer, i de cantera sindical, després, de formació de quadres de primer ordre i com a tal ha viscut en carn pròpia la repressió més dura per part de l’aparell de L’Estat de llavors.

Avui dia continua sent en termes sindicals una de les empreses més importants de tot Espanya, pel nombre d’afiliats al Sindicalisme de classe, per la combativitat dels seus treballadors i treballadores, i per les millores en les condicions de treball, que les seves lluites, molt dures algunes, han assolit per al seus treballadors, que han estat llavor per a altres empreses.

La Secció Sindical de CCOO és una de les més importants del conjunt d’Espanya, tot i no ser primera força sindical al comitè d’empresa des de fa 25 anys, malgrat els avatars que ha patit la seva plantilla els darrers anys, pel gran nombre d’afiliats al Sindicat, i malgrat pràctiques que han originat escissions amb el naixement de nous sindicats a l’empresa.

Els i les comunistes del PCC sempre hem vist la dissolució dels organismes democràticament escollits per la seva afiliació, com un fet extrem, que atempta contra els principis bàsics del Sindicat. És un error gravíssim dirimir les diferències polítiques i sindicals a cops de decisions autoritàries, encara que aquestes siguin preses per un organisme de direcció democràticament escollit.

La dissolució d’un organisme de direcció, i la seva substitució per una comissió gestora,sempre és un acte que violenta la voluntat democràtica dels i les afiliades que els van escollir. Aquest fet causa desconcert i desconfiança entre els treballadors i propicia desencís i des afiliació en proporcions importants, més en uns moments complexos per als interessos de la classe treballadora, del conjunt de la ciutadania, en què el neoliberalisme té com a objectiu carregar–se les conquestes laborals, socials i subvertir la democràcia, quan la unitat dels treballadors/es, del moviment sindical i del moviment obrer, és més necessària que mai per fer–les front.

Això fa encara més contradictòria i incomprensible una situació com aquesta, quan la direcció de la SSE dissolta havia convocat pel 29 de juny la conferència ordinària de la Secció Sindical, que és a on es debaten les alternatives sindicals, s’arriba a la síntesi, i s’escull una nova direcció, concloent així un procés participatiu absolutament necessari.

Una situació que era evitable, davant de l’existència de propostes de solució, que no s’han contemplat, i que garantien tant aquesta participació com la unitat, la cohesió i la consolidació afiliativa.

La conferència de Moviment Obrer del Partit dels i les Comunistes de Catalunya rebutja aquest fet i d’altres similars que s’hagin pogut produir, perquè al nostre entendre, a més de subvertir els processos regularment establerts, com la convocatòria d’una conferència, afebleixen el Sindicat i el Sindicalisme en general, en uns moments on tots som necessaris, ningú sobra i cal treballar plegats per a una millor defensa dels interessos dels treballadors i les treballadores.

Malgrat la nostra disconformitat amb aquests fets, cridem al conjunt de l’afiliació de CCOO de SEAT a mantenir la seva afiliació. Mantenim el nostre ferm compromís per a promoure i fer de la participació un actiu, i exigir que el debat, el contrast d’idees sigui la forma d’aplegar les diferents visions sindicals existents a l’empresa, com sempre hem fet els i les comunistes.

IU per un "Bloc social i polític" per esdevenir una força "de masses"

Izquierda Unida ha donat aquest dissabte el pas definitiu per bolcar totes les seves forces en construir un 'Bloc social i polític' que converteixi a la federació que coordina Cayo Lara en "una organització de masses, influent, mobilitzada i vertebrada capaç de trencar d'una vegada per totes les barreres del bipartidisme". Així es pot resumir l'informe que el coordinador de la presidència, José Luis Centella, ha presentat aquest dissabte als més de 200 membres que componen el Consell Polític Federal que s'ha reunit a Madrid i que ha comptat amb un suport majoritari.

Un informe que posa de manifest el convenciment d'IU que la clau de la lluita contra les retallades i les polítiques neoliberals dins i fora d'Espanya passa irremeiablement per arribar a una convergència amb els moviments socials.

"Les condicions objectives estan creades, les subjectives han avançat clarament i situen en l'horitzó d'Esquerra Unida i del seu treball polític impulsar en els propers mesos amb Sindicats, moviments socials, 15-M, plataformes etc. Una contestació global, una veritable "rebel·lió democràtica", diu l'informe que advoca a les clares per" aglutinar en la mobilització i en les lluites als que aposten per una sortida social a la crisi".

IU compta amb una gran presència en els moviments socials i membres de les seves secretaries, com Chema Ruiz, han tingut un paper molt important en l'impuls de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i Democràcia Real Ja, però els recels de les pròpies plataformes ciutadanes i d'alguns sectors de la federació havien generat un ambient de desconfiança que s'ha anat reduint en els últims mesos.

D'una banda, els moviments han començat a adonar-se que les mobilitzacions, tot i haver estat massives i reeixides, no han aconseguit per elles mateixes canviar les polítiques del Govern de Mariano Rajoy. Per altra, des d'IU s'ha assumit que les bones enquestes electorals no seran suficients per aconseguir una majoria que posi en pràctica l'alternativa de Govern que propugna la federació.

La proximitat del segon aniversari del 15-M va augmentar els rumors sobre els plans perquè l'esquerra política i social s'unissin en un sol front contra el austericidio i en les pròximes setmanes començaran a donar-se passos importants per a això. L'entorn d'IU ha organitzat unes jornades per als dies 1 i 2 de juny a les que va convocar representants de l'esquerra i els moviments a seure junts per avançar en la creació d'un projecte comú.

I de fet, des d'Esquerra Oberta, el corrent liderat per Montse Muñoz i Gaspar Llamazares, va presentar la setmana passada un manifest en el qual cridava a tosdos, esquerra política i esquerra social a formar un Front Ampli per convergir en les eleccions al Parlament Europeu que se celebraran al maig de l'any vinent.

A més, i prèviament, van sorgir les jornades convocades pel 7 i 8 de juny a Madrid per Alternatives des Baix, la finalitat és també que l'esquerra política -amb totes les seves famílies- i l'esquerra social, busquin els punts divergents i comuns davant el assalt a l'Estat de Benestar que ha provocat la crisi. "És el moment de la rebel·lió democràtica, per això, hem enderrocar envans, buscar punts de trobada, ressaltar el que ens uneix, minimitzar el que ens separa per coordinar esforços i sobretot sumar energies -explica Centella- de manera que ens plantegem, no només fer front a les agressions del capital, sinó sobretot, construir una alternativa de futur que doni sentit a les lluites que avui desenvolupen milers de persones a tot l'Estat, una alternativa amb vocació d'arribar a la majoria social i amb determinació de disputar l'hegemonia social i cultural al capital, com a pas imprescindible per aconseguir el poder polític d'una forma democràtica".

Els reptes, segons el dirigent d'IU són dos: organitzar a aquells que pateixen les conseqüències de la crisi però no es mobilitzen i unir "totes les lluites i passar d'd'una fase defensiva a una mobilització a l'ofensiva al voltant d'una alternativa social a la crisi".

Però davant les mirades desconfiades que encara pugui sorgir, Centella no amaga que cal superar les dificultats "d'una forma des de la lleialtat al projecte col · lectiu, ja que la unitat parteix del convenciment i no de la imposició". "Si ho aconseguim estarem en les millors condicions per presentar un projecte de futur que il·lusioni i de perspectives als que avui pateixen les conseqüències més dures de la crisi", remata.

Lara denuncia maniobres de PP i PSOE per "mantenir el xiringuito del bipartidisme"

El coordinador federal d'IU, Cayo Lara, està convençut que PP i PSOE estan nerviosos davant l'ascens que la federació està experimentant en les últimes enquestes i ha alertat els seus que "cal estar atents a tots els moviments amb l'objectiu de mantenir la gènesi del que ha significat el manteniment del sistema en aquest país des de la transició democràtica: el xiringuito del bipartidisme". Lara acusa el PP de "caminar contra la justícia" per evitar que s'investigui la infanta i que es conegui la veritat sobre els papers de Bárcenas. Lara ha cridat a la militància i la ciutadania a esforçar-se i donar suport IU per seguir creixent com una alternativa de govern amb "ètica i honestedat".

Lara, presentant aquest matí l'informe de gestió davant el Consell Polític Federal d'IU-el màxim òrgan de direcció-, ha carregat durament contra el Govern per la seva estratègia per protegir la infanta Cristina i obstaculitzar la tasca de la justícia en la investigació contra Bárcenas.

"Conforme guanyem confiança, el poder econòmic comença a preocupar i la dreta política també", ha dit Lara, qui tot i això encoratja als seus-ia la classe treballadora-a seguir amb "ètica, honestedat, transparència i amb alternatives" perquè "IU influirà en el futur "encara que" la confrontació ideològica es va a aguditzar". "Pretenen fer vestits nous per a polítiques velles", ha alertat.

Lara s'ha referit al cas Bárcenas i afirmant que "cada vegada hi ha més evidències" que el PP s'ha finançat de manera "il·legal", "pel que podem dir sense rubor que els resultats obtinguts mitjançant finan��ament il·legal fan il·legítima la victòria. Aquest Govern està governant il·legalment", ha assegurat.

En aquest sentit, ha subratllat que l'extresorer del PP Luis Bárcenas representa la "pedra angular" que suporta el "edifici" del partit liderat per Mariano Rajoy. "Si Bárcenas cau, esclata el PP i amb ell cau el Govern", ha sentenciat.

Pel que fa a les últimes mesures impulsades pel Govern, Lara ha trobat a faltar les tendents a la creació d'ocupació, pel que ha acusat Rajoy de no voler que baixi l'atur. "El Govern no vol crear ocupació, perquè vol baixar els salaris com demana la CEOE", ha indicat. "El Govern vol un exèrcit d'aturats per pressionar salaris", ha afegit. Per tot això, ha defensat la petició de dimissió de Rajoy i ha considerat que l'Executiu govern a "estafa electoral".

Lara també ha titllat de "classista" al Govern davant l'última mesura que facilita la concessió de permisos de residència als estrangers que puguin fer una inversió immobiliària per sobre dels 500.000 euros o compres de deute públic per més de dos milions d'euros: "Es posen a la venda permisos de residència a Espanya, en una decisió que es fa per a la majoria dels immigrants", ha denunciat.

Suècia: la violència s'estén a diverses ciutats

Per primera vegada des que comencessin els disturbis a la perifèria d'Estocolm el passat diumenge, aquesta matinada es van viure també enfrontaments lluny de la capital sueca. A Örebro, a uns 200 quilòmetres a l'oest d'Estocolm, al voltant d'una vintena de joves, alguns emmascarats, van llançar pedres contra la policia, van incendiar 5 automòbils i també part d'una escola, va informar la policia.

També es registraren incidents a Uppsala i a Malmö -on es va fer la gala d'Eurovisió-, al sud del país. A tot Suècia els bombers van haver d'apagar més de 50 incendis. No obstant això, en general la sisena nit de disturbis va ser "una mica més tranquil·la, comparada amb les nits anteriors", segons el portaveu de la policia Lars Byström a l'edició online del diari "Dagens Nyheter".

Una persona va ser detinguda i en dos barris als afores d'Estocolm es va retenir de forma provisional a 22 persones. Al suburbi de Husby, a la capital, amb un 80% de població immigrant i on van començar els disturbis el diumenge, la nit va romandre en relativa calma. El desencadenant va ser la mort a trets al barri d'un home de 69 anys. La policia assegura que es va tractar d'un acte d'autodefensa, però els veïns del barri creuen que tenia un mòbil racista.

La violència s'ha estès en el transcurs d'aquesta setmana a més llocs


Divendres a la matinada (2013.05.24) es va saldar amb almenys 30 cotxes incendiats, així com atacs contra comissaries i fins i tot jardins infantils, col·legis i propietat privada. "En terme d'extensió, és una mica menys, està una mica més tranquil", va dir el portaveu policial Kjnell Lindgren, qui també va reportar la detenció de tretze persones, la majoria joves i adolescents.

La policia va decidir, així mateix, demanar reforços per enfrontar la crisi que afecta principalment a barris pobres i immigrants del sud-oest i nord-oest de la capital, encara que cada vegada més ciutats del país se sumen a l'onada. En les properes jornades a més hi haurà més presència policial en els partits de futbol i en el casament de la princesa Magdalena, que tindrà lloc el 8 de juny.

Veïns molestos

Tot i la fama de igualitària de Suècia, les revoltes han posat de manifest les diferències existents entre una majoria benestant i una minoria, sovint persones joves d'origen immigrant, que no pot trobar feina, amb educació escassa i que se sent marginada o discriminada per la policia, que els tractaria de "micos" o "ganduls".

Com a resposta a l'expansió del fenomen, la policia també va anunciar que mantindria una forta presència en els carrers "durant dies, setmanes o el temps que calgui". Cada vegada són més els veïns, en tot cas, que manifesten el seu rebuig a la violència.

En Rinkeby, un dels suburbis més afectats, els joves van sortir a cremar cotxes, però van veure també com centenars de veïns es van manifestar al carrer per mostrar la seva indignació. "Això em posa molt furiós. ¿Van a millorar les coses si cremen escoles?", es preguntava Aleks Salaka, un veí de Kista amb dos fills aque ssisteixen a una escola atacada, en declaracions al diari suec Expressen. "On anariran els meus fills demà?".
(dpa).

La justícia torna a donar la raó al jutge del 'Cas Blesa', assetjat pels feixistes del CGPJ i PP

El Jutjat del Penal n º 2 de Conca ha absolt d'un delicte de desobediència, del qual l'acusava el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), al jutge del cas Blesa, Elpidio José Silva (foto). La sentència li diu al CGPJ que la imprecisió de la seva acusació vulnerar el dret de defensa del jutge Silva. Els metges conclouen que "aquesta persistència sistemàtica d'accions en contra del magistrat semblen indicar l'existència d'un entorn hostil, que pot considerar-se un assetjament institucional".

La sentència, de 10 d'abril de 2013, afirma que l'acusació del CGPJ "no pot ser valorada per la seva imprecisió i falta de concreció, el que suposa una vulneració del dret de defensa, que genera una veritable indefensió en tant que l'acusat no pot presentar proves del cas concret en descàrrec ".

La ponent, la jutge María Sonsoles Jimeno, constata que l'acord de la Sala del TSJ de Castella-la Manxa per sotmetre a reconeixement pel forense "no consta que fos notificat al jutge Silva".

La sentència, que ja és ferm al no haver recorregut la Fiscalia, és una més de les que han donat la raó al jutge al llarg rosari d'expedients disciplinaris oberts per la cúpula judicial.

En ella, la ponent afirma que "el Dret Penal no només no pot emprar-se en defensar interessos minoritaris i no necessaris per al funcionament de l'Estat de Dret, ja que llavors no mereixen ser protegits amb tan grans mesures coactives, sense perjudici que siguin o no respectables".

La sentència pel delicte de desobediència és un litigi posterior a l'expedient de jubilació que es va iniciar l'1 de març de 2005, a iniciativa del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa, presidit pel magistrat Vicente Rouco Rodríguez, i que va ser arxivat per Resolució de 13 d'octubre del mateix any.

Diu que l'acusat no va desobeir els requeriments per prestar-se al reconeixement mèdic, ja que estava de baixa per stress laboral, ja que consta que es va sotmetre al mateix "quan va ser citat efectivament per a ser reconegut pel metge forense", aportant els informes mèdics que disposava.

Assetjament institucional


En un informe pericial, a què ha tingut accés El Economista, realitzat davant el segon intent de jubilació del jutge Silva (el primer va ser iniciat a donar-se de baixa per una hèrnia discal), els metges afirmen que ha superat la situació d'ansietat per l'estrès laboral sofert, però que "en el moment de l'alta, se li torna a qüestionar la seva millora, posant en dubte la professionalitat dels psiquiatres i fins i tot dels equips de valoració d'incapacitats. Però no només això, sinó que després de l'arxiu l'expedient de jubilació, s'amenaça al senyor Silva amb noves infraccions per desobediències en el servei o per suposat abandonament en el servei".

L'informe està signat pel catedràtic de Psiquiatria i Psicologia Mèdica i Consultor Cap del Servei de Psiquiatria de la Fundació Jiménez Díaz, José Luis González de Rivera, i del professor de Psicologia Clínica de la Universitat Complutense de Madrid, Manuel J. Rodríguez Abuín, el 2010.

Desallotgen el rectorat de la UB, ocupat per estudiants i professors

Els mossos d'esquadra han desallotjat aquest dissabte a la matinada el mig centenar d'estudiants i professors que ocupaven el rectorat de la Universitat de Barcelona (UB). La tancada, iniciada el dijous passat, era una mesura de protesta per les retallades, les condicions laborals del personal i contra el 'desmantellament de la universitat pública'.

L'operatiu policial ha començat pels voltants de dos quarts de quatre de la matinada i ha consistit en la identificació i expulsió dels cinquanta-cinc ocupants del vestíbul i el primer pis de l'edifici històric de la UB. No hi ha hagut cap detingut. Els estudiants han denunciat que en el desallotjament s'han ocasionat ferides lleus a deu persones i han etzibat crits contra el rector de la universitat, Dídac Ramírez, per haver autoritzat l'actuació policíaca.

Els ocupants demanaven a l'equip de govern encapçalat per Ramírez i no reduís el personal docent i el PAS de cara al curs vinent. A més, exigeixen la derogació de la pujada de taxes per als estudants i la recuperació d'ajudes econòmiques reclamant transparència en els pressupostos de la UB.

Mestres ocupen la capella de la Sagrada Família

Entre 40 i 50 membres de l'Assemblea de personal interí i substitut d'educació secundària s'han tancat a la capella de la Sagrada Família per defensar l'escola pública, denunciar la LOCME, la LEC i la pèrdua de drets d'aquest col·lectiu. Van entrar quan encara estava oberta i han decidit no sortir del lloc turístic.

Jorge López, portaveu del grup ha declarat que protesten "per conservar l'ideal d'escola pública i de qualitat que crea ciutadans crítics". Segons López la nova llei d'educació dóna poder total a les direcivas dels centres "que podran escollir a dit als interins, sense tenir en compte ni les llistes ni els mèrits ni l'antiguitat", d'aquesta manera "es perdran molts dels nostres llocs de treball "així com" drets adquirits a força de molt temps i esforç", ha dit.

Els plans del grup són quedar-se a dormir aquesta nit i sortir al matí. La seguretat privada no deixa entrar a ningú i encara no hi ha presència policial per la zona.