dijous, 4 de març de 2010

Grècia: "Guerra a la guerra dels capitalistes"

Prop de 10.000 manifestants comunistes i de l'esquerra radical, segons la policia, s'han reunit aquest dijous al vespre, al centre d'Atenes i Salònica (nord), per protestar contra les noves mesures d'austeritat que va decidir ahir el govern socialista grec. Al matí, tres-cents manifestants comunistes del PAME també van ocupar el Ministeri de Finances a Atenes (veure SIRIUS abaix) per protestar contra les mesures d'austeritat. La façana de l'edifici va quedar bloquejada a la nit perla pancarta que han desplegat, amb les paraules: "Subleveu-vos per tal que les mesures no s'apliquin". Divendres hi haurà vaga, i del 8 al 12 de març, al país s'espera una vaga general.

Els manifestants comunistes s'han reunit a Atenes davant del Parlament a la crida del Front Sindical Comunista (PAME) portant pancartes i cridant: "Guerra a la guerra dels capitalistes" i han denunciat les "mesures impopulars del govern".

El terra estava cobert de pamflets, instant als manifestants a anar a la vaga general el divendres, quan ha de ser aprovat pel Parlament el paquet de mesures destinades a estalviar 4.8 milions d'euros a Grècia.

Milers d'altres manifestants es van reunir a la Universitat d'Atenes, a invitació dels sindicats i els grups de l'esquerra radical, corejant consignes i demanant: "Treball per als aturats", i pancartes dient: "Si vols la guerra la tindràs!".

Els manifestants van marxar al Parlament i les oficines de la Comissió Europea, abans de dispersar-se al voltant de 20:30 (1830 GMT).

Prop de 2.000 manifestants també van marxar sense incidents pel centre de Tesalónica, la ciutat més gran al nord de Grècia, va dir la policia.

El transport aeri, ferroviari i urbà serà interromput a Grècia divendres, 5 de març, després de l'unió dels sindicats del sector a la crida a la vaga, iniciada pels principals sindicats dels sectors privat i públic.

Les centrals sindicals ADEDY, de funcionaris públics, i GSEE, de treballadors del sector privat, van declarar una vaga per al 5 de març, la que començarà a migdia i acabarà amb la fi de la jornada laboral.
A la vaga s'unirà el transport públic d'Atenes, excepte el metro. Els mitjans propietat de l'Estat també es van declarar en vaga i no oferiran informació durant 24 hores. Els altres mitjans de comunicacions de masses estaran de vaga des de les 10 del matí fins al migdia. Del 8 al 12 de març, al país s'espera una vaga general.

El paquet de mesures, acordat sota la pressió de la Comissió Europea i els mercats, inclou l'augment previst de l'IVA en el 2%, congelar les pensions, i les retallades salarials en el sector públic, per abordar el greu lliscament de les Finances públiques del país, que el partit de dretes Nova Democràcia va deixar ben escurades, segons els informes de l'actual govern del PASOK de Papandreu.


Grèce: près de dix mille manifestants contre les mesures d'austérité


Près de 10.000 manifestants communistes et de la gauche radicale, selon la police, se sont rassemblés jeudi soir dans le centre d'Athènes et à Salonique (nord) pour protester contre les mesures d'austérité décidées la veille par le gouvernement socialiste grec.

Dans la matinée, trois cents manifestants communistes du Pame ont aussi occupé le ministère des Finances à Athènes pour protester contre les mesures d'austérité. La façade du batiment restait barrée dans la soirée de la banderole qu'ils y ont déployée, portant les mots: "Soulevez-vous pour que les mesures ne s'appliquent pas".
AFP - Louisa Gouliamaki

Près de 10.000 manifestants communistes et de la gauche radicale, selon la police, se sont rassemblés jeudi soir dans le centre d'Athènes et à Salonique (nord) pour protester contre les mesures d'austérité décidées la veille par le gouvernement socialiste grec.

Les manifestants communistes, massés à Athènes devant le Parlement à l'appel du Front syndical communiste, Pame, portaient des banderoles ppelant à faire "la guerre à la guerre des capitalistes" et dénonçant les "mesures antipopulaires du gouvernement", selon un journaliste de l'AFP.

Le sol était jonché de tracts appelant les manifestants à faire grève vendredi, jour où doit être voté par le parlement le train de mesures destinées à faire économiser 4,8 milliards d'euros à la Grèce.

Plusieurs milliers d'autres manifestants étaient réunis devant l'université d'Athènes à l'appel de syndicats et groupes de la gauche radicale, scandant des slogans réclamant du "travail pour les chômeurs" et portant des banderoles affirmant: "Vous voulez la guerre, vous l'aurez!".

Ces manifestants ont défilé jusqu'au Parlement et devant les bureaux de la Commission européenne avant de se disperser vers 20h30 (18H30 GMT).

Près de 2.000 manifestants ont également défilé sans incident dans le centre de Salonique, la grande ville du nord de la Grèce, selon la police.

Les transports aériens, urbains et ferroviaires devaient être perturbés vendredi en Grèce après le ralliement de plusieurs syndicats du secteur à un appel à la grève lancé par les grands syndicats du privé et du public.

Dans la matinée, trois cents manifestants communistes du Pame ont aussi occupé le ministère des Finances à Athènes pour protester contre les mesures d'austérité. La façade du batiment restait barrée dans la soirée de la banderole qu'ils y ont déployée, portant les mots: "Soulevez-vous pour que les mesures ne s'appliquent pas".

Le paquet de mesures, décidé sous la pression de la Commission européenne et des marchés, prévoit notamment la hausse de la TVA de deux points, le gel des retraites ainsi que des coupes salariales dans la fonction publique, pour faire face au grave dérapage des finances publiques du pays.



El 69% d'empreses de l'IBEX-35 operen a paradisos fiscals

El 69% de les empreses que cotitzen a l'IBEX-35 segueix operant en paradisos fiscals. Els governs europeus toleren de forma subtil la seva existència. Segons Beatriz Lorenzo, constitueixen l'últim reducte, el més segur i resguardat a l'hora d'evadir les responsabilitats fiscals i donar refugi als diners il·legals dels especuladors. Els paradisos fiscals, oasi per antonomàsia de les grans fortunes, són protagonistes d'un etern debat que s'ha revifat a Europa després de la crisi econòmica.

Recentment, el president Sarkozy assegurava davant el Parlament Europeu a Estrasburg que comptava amb "el suport de Luxemburg per a que l'arquitectura financera sigui profundament reconsiderada a l'exterior i a l'interior del nostre continent", alhora que instava a Luxemburg, famós pel seu secretisme financer, a donar exemple en l'àmbit de reforma del sistema financer i de transparència dels comptes.

En un moment econòmic delicat, amb la mirada de la societat escrutant minuciosament la tasca dels grans bancs, les financeres, les multinacionals i els grups polítics, es perfilen en l'horitzó tímids intents per reactivar l'antic projecte de l'OCDE contra els paradisos fiscals , un pla d'acció que havia estat "oblidat" en temps de bonança i estava mort i enterrat.

Durant anys, Luxemburg, Suïssa, Liechtenstein, Mònaco, Jersey o l'illa de Man s'han aconseguit inserir sibil.linament en l'estructura jurídica i financera de la UE com paradisos fiscals per excel.lència. En el llibre "L'Europa opaca de les finances" Juan Hernandez Vigueras tracta de mostrar que certes polítiques europees emparen a països i territoris catalogats per l'OCDE com a paradisos fiscals que, amb les seves especialitats financeres opaques i d'escassa o nul.la tributació, competeixen avantatjosament com segons clients de l'eurozona després EUA.

EL GRAN MERCAT DE LES FINANCES

D'aquesta manera, la configuració de la Unió Europea com a espai per als mercats financers mundials la converteix en un enorme "centre comercial" a l'engròs per als bancs, les asseguradores i les grans financeres en Suïssa, Jersey, Les Caiman o altres centres de negocis per a no residents. La conseqüència de tot això és que els estats membres de la UE i les seves economies són cada vegada més vulnerables enfront de les finances globals incontrolades, tal com s'ha posat de manifest amb la crisi de les hipoteques subprimes generades per Wall Street. La creixent institucionalització europea, a més d'accentuar la competència entre els socis per minorar els impostos sobre el capital, comporta també pèrdues d'ingressos fiscals que suposen una amenaça per a l'Estat de benestar, a més de reduir la capacitat per protegir els petits estalviadors i impossibilitar el combat eficaç contra el blanqueig internacional del diners bruts i la corrupció immobiliària.

A dia d'avui, els governs europeus, tant d'esquerra com de dreta, toleren de manera subreptícia les societats offshore i els paradisos fiscals i per si això fos poc en molts casos-Espanya és un exemple-les mesures que s'utilitzen per rescatar els bancs de la crisi contenen aspectes que defrauden a les hisendes nacionals a més d'emparar vies per al blanqueig diners.

A l'hora d'esgrimir mesures per lluitar contra els paradisos fiscals, afloren premisses en pro de la transparència, com ara assegurar que les autoritats públiques tinguin tota la informació sobre les institucions i infraestructures rellevants del sistema financer, a més de la introducció de desincentius fiscals per a tot moviment de fons que tingui com a origen o destinació un paradís fiscal. Així mateix, no ha de reconocérsele personalitat jurídica a les societats constituïdes en paradisos fiscals a l'hora d'intervenir en el tràfic mercantil nacional i internacional.

EL CAMÍ FRAUDULENT

A l'hora de posar en xifres la importància dels paradisos fiscals en el panorama econòmic actual, només cal assenyalar que en el cas d'Espanya el 69% de les companyies que cotitzen a l'IBEX-35 segueix operant en paradisos fiscals, segons dades revelats per un recent informe de l'Observatori de Responsabilitat Social Corporativa. Una vegada més, la transparència sembla brillar per la seva absència en l'àmbit de les cotitzades, ja que l'esmentat estudi destaca a més que només una empresa, Red Eléctrica, desglossa els impostos pagats per país i cap detalla les subvencions rebudes per país, que només dues companyies, la amunt esmentada i Telefónica, informen de les despeses salarials per país i que el 37% de les empreses de l'Ibex necessiten la remuneració individual i els conceptes retributius dels seus consellers.

Segons dades de l'organització, els paradisos fiscals ingressen a l'any 250.000 milions de dòlars (uns 183.500 milions d'euros) procedents de multinacionals estrangeres. Els països més pobres són els més afectats, ja que deixen d'ingressar 130.000 milions d'euros perquè el comerç dels seus béns es realitza a través de paradisos fiscals. Val a assenyalar que els moviments especulatius solen ser el pa de cada dia en mercats inestables, com el deles matèries primeres. Així, les apostes a la baixa en preus de productes com la soja o el blat de moro constitueixen un gran lucre per als grans fons d'inversió, canalitzant d'aquesta manera transaccions que en la seva gran majoria es realitzen a través de paradisos fiscals.

Així doncs, la lluita contra els paradisos fiscals està en un punt mort, no dóna fruits. Tal com assegura Juan H Vigueras, l'autor de "L'Europa opaca de les finances, la banca privada continua sent el gran mal endèmic del sistema financer internacional, ja que segons la seva anàlisi, el 90% dels ingressos dels estats procedeixen dels impostos, sent evident que enmig d'un possible deteriorament de la situació econòmica aquesta font d'ingressos pateix una minoració i els governs es veuen llavors obligats a emetre deute per aconseguir finançament, el que els deixa "venuts" al dictamen dels mercats .

Mentrestant, l'opacitat segueix sent el gran obstacle a l'hora plantar cara als excessos financers. Els complicats entramats que amaguen i dissimulen els fils de la malversació són també una dificultat, ia més d'això la manca de formació de molts professionals que es dediquen a això i la manca de col.laboració entre les entitats encarregades de la supervisió dificulten també el problema.


La lucha contra los paraísos fiscales sigue siendo estéril tras la crisis financiera

El 69% de las empresas que cotizan en el IBEX-35 sigue operando en paraísos fiscales. Los gobiernos europeos toleran de forma sutil su existencia

Constituyen el último reducto, el más seguro y resguardado a la hora de evadir las responsabilidades fiscales y dar refugio al dinero ilegal de los especuladores. Los paraísos fiscales, oasis por antonomasia de las grandes fortunas, son protagonistas de un eterno debate que se ha reavivado en Europa tras la crisis económica.

Recientemente, el presidente Sarkozy aseguraba ante el Parlamento Europeo en Estrasburgo que contaba con “el apoyo de Luxemburgo para que la arquitectura financiera sea profundamente reconsiderada en el exterior y en el interior de nuestro continente”, al tiempo que instaba a Luxemburgo, afamado por su secretismo financiero, a dar ejemplo en el ámbito de reforma del sistema financiero y de transparencia de las cuentas. En un momento económico delicado, con la mirada de la sociedad escrutando minuciosamente el quehacer de los grandes bancos, las financieras, las multinacionales y los grupos políticos, se perfilan en el horizonte tímidos intentos por reactivar el antiguo proyecto de la OCDE contra los paraísos fiscales, un plan de acción que había sido “olvidado” en tiempos de bonanza y permanecía muerto y enterrado.

Durante años, Luxemburgo, Suiza, Liechtenstein, Mónaco, Jersey o la isla de Man han logrado insertarse sibilinamente en la estructura jurídica y financiera de la UE como paraísos fiscales por excelencia. En el libro “La Europa opaca de las finanzas” Juan Hernandez Vigueras trata de mostrar que ciertas políticas europeas amparan a países y territorios catalogados por la OCDE como paraísos fiscales que, con sus especialidades financieras opacas y de escasa o nula tributación, compiten ventajosamente como segundos clientes de la eurozona tras EEUU.

EL GRAN MERCADO DE LAS FINANZAS

De ese modo, la configuración de la Unión Europea como espacio para los mercados financieros mundiales la convierte en un enorme “centro comercial” al por mayor para los bancos, las aseguradoras y las grandes financieras en Suíza, Jersey, Las Caimán u otros centros financieros para no residentes. La consecuencia de todo ello es que los estados miembros de la UE y sus economías son cada vez más vulnerables frente a las finanzas globales incontroladas, tal y como se ha puesto de manifiesto con la crisis de las hipotecas subprimes generadas por Wall Street. La creciente institucionalización europea, además de acentuar la competencia entre los socios por minorar los impuestos sobre el capital, acarrea también pérdidas de ingresos fiscales que suponen una amenaza para el Estado de bienestar, amén de reducir la capacidad para proteger a los pequeños ahorradores e imposibilitar el combate eficaz contra el blanqueo internacional del dinero sucio y la corrupción inmobiliaria.

A día de hoy, los gobiernos europeos, tanto de izquierda como de derecha, toleran de forma subrepticia las sociedades offshore y los paraísos fiscales y por si esto fuera poco en muchos casos -España es un ejemplo de ello- las medidas que se utilizan para rescatar a los bancos de la crisis contienen aspectos que defraudan a las Haciendas nacionales además de amparar vías para el blanqueo dinero.

A la hora de esgrimir medidas para luchar contra los paraísos fiscales, afloran premisas en pro de la transparencia, tales como asegurar que las autoridades públicas tengan toda la información acerca de las instituciones e infraestructuras relevantes del sistema financiero, además de la introducción de desincentivos fiscales para todo movimiento de fondos que tenga como origen o destino un paraíso fiscal. Asimismo, no ha de reconocérsele personalidad jurídica alguna a las sociedades constituidas en paraísos fiscales a la hora de intervenir en el tráfico mercantil nacional e internacional.

EL CAMINO FRAUDULENTO

A la hora de poner en cifras la importancia de los paraísos fiscales en el panorama económico actual, baste señalar que en el caso de España el 69% de las compañías que cotizan en el IBEX-35 sigue operando en paraísos fiscales, según datos revelados por un reciente informe del Observatorio de Responsabilidad Social Corporativa. Una vez más, la transparencia parece brillar por su ausencia en el ámbito de las cotizadas, ya que el mencionado estudio destaca además que sólo una empresa, Red Eléctrica, desglosa los impuestos pagados por país y ninguna detalla las subvenciones recibidas por país, que sólo dos compañías, la arriba citada y Telefónica, informan de los gastos salariales por país y que el 37% de las empresas del Ibex precisan la remuneración individual y los conceptos retributivos de sus consejeros.

Según datos de la organización, los paraísos fiscales ingresan al año 250.000 millones de dólares (unos 183.500 millones de euros) procedentes de multinacionales extranjeras. Los países más pobres son los más afectados, ya que dejan de ingresar 130.000 millones de euros porque el comercio de sus bienes se realiza a través de paraísos fiscales.
Justo es señalar que los movimientos especulativos suelen ser el pan de cada día en mercados inestables, como el delas materias primas. Así, las apuestas a la baja en precios de productos como la soja o el maíz constituyen un gran lucro para los grandes fondos de inversión, canalizándose de este modo transacciones que en su gran mayoría se realizan a través de paraísos fiscales.

Así pues, la lucha contra los paraísos fiscales está en un punto muerto, no da frutos. Tal y como asegura Juan H Vigueras, el autor de “La Europa opaca de las finanzas”, la banca privada sigue siendo el gran mal endémico del sistema financiero internacional, ya que según su análisis, el 90% de los ingresos de los estados proceden de los impuestos; siendo evidente que en medio de un posible deterioro de la situación económica esta fuente de ingresos sufre una minoración y los gobiernos se ven entonces obligados a emitir deuda para conseguir financiación, lo que les deja “vendidos” al dictamen de los mercados.

Mientras tanto, la opacidad sigue siendo el gran obstáculo a la hora plantarle cara a los desmanes financieros. Los complicados entramados que esconden y disimulan los hilos de la malversación son también una dificultad, y además de ello la falta de formación de muchos profesionales que se dedican a ello y la falta de colaboración entre las entidades encargadas de la supervisión dificultan también el problema.


Gadafi: "La jihad contra Suïssa, sionisme i agressió estrangera no és terrorisme"

Líbia declara "embargament total" contra Suïssa. El Govern de Líbia va anunciar el passat dimecres la introducció d'un "embargament total" contra Suïssa, nació a la qual el líder libi, Muammar el Gaddafi, va amenaçar recentment amb una jihad, o guerra santa, per prohibir la construcció de minarets: "Líbia va decidir embargar tots els contactes econòmics i comercials amb Suïssa", afirmà el portaveu governamental, Mohamed Baayou, i va afegir que Trípoli buscarà proveïdors alternatius de fàrmacs, equips mèdics i industrials.

A finals de febrer passat, Al-Gaddafi va qualificar Suïssa de nació "apòstata" i "impia" que "destrueix les cases d'Al·là". "La jihad contra Suïssa, sionisme i agressió estrangera no és terrorisme", va dir. Aquestes declaracions li van valer fortes crítiques per part de nacions occidentals.

"Molta xerrameca i molts papers volant per tot arreu però no necessàriament amb molt sentit", va assenyalar al respecte Philip Crowley, portaveu del Departament d'Estat dels EUA. La cancelleria líbia va exigir a Washington "explicacions i disculpes" arran d'aquest comentari, de manera que Crowley es va veure obligat a precisar ahir que no era "un atac personal". Al mateix temps, el diplomàtic nord-americà va deixar clar que el seu país no s'ha de prendre a la lleugera les crides a una yihad.

Un referèndum celebrat a Suïssa el passat 29 de novembre va donar un 57,5% dels vots contra la construcció de nous minarets al país. El febrer passat, Suïssa va declarar persones no grates a 188 funcionaris libis d'alt rang, entre ells, Al Gaddafi, els seus familiars i membres del Govern de Trípoli que tampoc podran entrar ara en altres països de la zona Schengen.


Libia declara "embargo total" contra Suiza
El Gobierno de Libia anunció el pasado miércoles la introducción de un "embargo total" contra Suiza, nación a la que el líder libio, Muamar al Gadafi, amenazó recientemente con una yihad, o guerra santa, por prohibir la construcción de minaretes.

"Libia decidió embargar todos los contactos económicos y comerciales con Suiza", afirmó el portavoz gubernamental, Mohamed Baayou, al agregar que Trípoli buscará proveedores alternativos de fármacos, equipos médicos e industriales.

A finales de febrero pasado, Al Gadafi calificó a Suiza de nación "apóstata" e "impía" que "destruye las casas de Alá". "La yihad contra Suiza, sionismo y agresión extranjera no es terrorismo", dijo. Estas declaraciones le valieron fuertes críticas por parte de naciones occidentales.

"Mucha palabrería y muchos papeles volando por todas partes pero no necesariamente con mucho sentido", señaló al respecto Philip Crowley, portavoz del Departamento de Estado de EEUU.

La cancillería libia exigió a Washington "explicaciones y apologías" a raíz de ese comentario, de manera que Crowley se vio obligado a precisar ayer que no era "un ataque personal". Al mismo tiempo, el diplomático estadounidense dejó claro que su país no se tomará a la ligera los llamamientos a una yihad.

Un referéndum celebrado en Suiza el pasado 29 de noviembre arrojó el 57,5% de los votos contra la construcción de nuevos minaretes en el país. En febrero pasado, Suiza declaró personas no gratas a 188 funcionarios libios de alto rango, entre ellos, Al Gadafi, sus familiares y miembros del Gobierno de Trípoli que tampoco podrán entrar ahora en otros países de la zona Schengen.



Les noves mesures gregues: Tabac, IVA, salaris, benzina...

El primer ministre grec, Giorgios Papandreu, ha anunciat mesures radicals per reduir el dèficit i estalviar 4.8 milions d'euros. Un nou pla que, si s'ajusta a la Unió Europea, ha enfurismat als grecs. Sota la pressió de Brussel·les, Atenes va anunciar ahir dimecres una nova sèrie de mesures econòmiques dràstiques, la tercera fase d'un pla d'austeritat destinat a estalviar 4.800 milions d'euros, un 2% del PIB grec. "He pres decisions difícils que són necessàries per garantir que el país surti de la voràgine de l'especulació i la calúmnia", va dir el primer ministre Papandreu.

Alguns exemples de les conseqüències del pla d'austeritat grec:
* El preu del paquet de cigarretes pasa, de mitjana, de 3,20 a 4,20 euros;
* El preu d'una ampolla d'alcohol augmenta una mitjana del 20%;
* El preu d'un litre de gasolina i el dièsel s'incrementaran una mitjana de 0,8 i 0,3 euros, respectivament (els combustibles ja havien pujat gairebé 0,25 euros per litre amb les mesures inicialment adoptades per Atenes);
* El 13 i 14 mes de salaris (pagues extres) dels funcionaris es reduiran en un 30% i el 60%, respectivament;
* Les pensions dels funcionaris i empleats del sector privat seran congelades;
* Els ingressos i les primes de les empreses públiques i les organitzacions finançades per l'Estat es reduiran en un 7%.
Nota: A Grècia, el salari mínim és de 700 euros.
Per augmentar els ingressos, el govern espera un augment del 2% d'IVA (19% a 21%), i l'augment dels impostos sobre l'alcohol, tabac, combustibles i productes de luxe. També compte amb reduir la despesa al país per la reducció del pressupost de la funció pública. A més, estableix noves retallades de salaris i la congelació de les pensions.

"Ells haurien d'estar avergonyits, han arruïnat Grècia, i el nostre poble ha lluitat, i ha fet molts sacrificis, han de deixar el govern" es va sorprendre ahir al matí una dona que es manifesta amb altres ex funcionaris a la seu de govern.

Els sindicats del sector privat, ells també, han ràpidament descrit les mesures com injustes i han cridat a la vaga per a la fi de mes.

Un segon pla "necessari"

"De fet, aquest augment de l'IVA és injust, ja que afecta a tots de forma invariable. A causa d'això, els grecs no es beneficiaran de la recuperació", va dir Stephanie Anthony, especialista en qüestions econòmiques de França 24. "Però també és necessari, per reduir el dèficit i evitar una fallida catastròfica", va dir la periodista. El dèficit de Grècia es troba actualment en 30.000 milions d'euros i el seu deute és d'uns 300.000 milions.

"El pla inicial no va satisfer els mercats, no sembla creïble que els grecs en realitat poguin disminuir en 4 punts percentuals el seu PIB en 2010. Aquestes noves mesures s'han adoptat per garantir que sigui possible", diu ella.

L'ambiciós programa de Grècia cerca l'efecte de calmar el mercat obligatori, on les primes on les per prestar a Grècia no han parat d'incrementar-se, per la preocupació dels inversors d'un incompliment per part d'Atenes del seu servei de deute, que excedeix el 120% del seu PIB.

Cacofonia europea

Jean-Claude Juncker, president de l'Eurogrup, ràpidament va "saludar" la decisió d'Atenes, i va reiterar que les autoritats gregues podien comptar, si fora necessari, amb l'ajuda financera dels seus socis.

"Nosaltres sempre hem demostrat solidaritat amb tots els Estats membres de la UE i demostren que, en el futur, Grècia pot comptar amb la solidaritat", va dir també el president de la Comissió Europea, José Manuel Barroso que, tanmateix, es va negar a "especular" sobre les modalitats concretes d'aquest mecanisme. "Estem treballant en el tema i donarem explicacions quan haguem pres una decisió", va dir a l'AFP.

Mentrestant, el govern grec, va dir esperar "la solidaritat d'Europa". En cas contrari, no recórrer al Fons Monetari Internacional (FMI) que ja va expressar la seva disposició, ahir dimecres, per fer la seva contribució a l'aplicació del programa d'austeritat pressupostària de Grècia i ofereix els seus "coneixements tècnics" en el tema.

Le gouvernement grec dévoile un nouveau plan d'austérité

Le Premier ministre grec, Georges Papandréou, a annoncé des mesures radicales pour réduire les déficits et économiser 4,8 milliards d'euros. Un nouveau plan qui, s’il satisfait l’Union européenne, provoque la colère des Grecs.

Sous la pression de Bruxelles, Athènes a annoncé, ce mercredi, une nouvelle série de mesures d'économies drastiques, troisième phase d’un plan d’austérité destiné à économiser 4,8 milliards d'euros, soit 2% du PIB grec.

"J'ai pris des décisions difficiles qui étaient nécessaires pour que le pays sorte des remous des spéculateurs et de la calomnie", a déclaré le Premier ministre, Georges Papandréou.

Quelques exemples des conséquences du plan d'austérité grec:
* Le prix du paquet de cigarettes passe, en moyenne, de 3,20 euros à 4,20 euros;
* Le prix d'une bouteille d'alcool augmente en moyenne de 20 %;
* Les prix du litre d'essence et de diesel vont s'accroître, en moyenne, de 0,8 et 0,3 euro respectivement (Les carburants avaient déjà augmenté de près de 0,25 euro par litre lors des premières mesures prises par Athènes);
* Les 13e et 14e mois de salaire des fonctionnaires vont respectivement chuter de 30 % et de 60 %;
* Les pensions de retraite des fonctionnaires et des salariés du secteur privé vont être gelées;
* Les revenus et les primes des entreprises publiques et des organismes financés par l'État vont être réduits de 7 %.

NB : En Grèce, le salaire minimum s'élève à 700 euros.
Pour augmenter ses recettes, le gouvernement prévoit une hausse de 2% de la TVA (de 19% à 21%), ainsi qu'une augmentation des taxes sur les alcools, le tabac, les carburants et les produits de luxe. Il compte également réduire les dépenses du pays en taillant dans le budget de la fonction publique. Il prévoit enfin de nouvelles coupes salariales, ainsi qu'un gel des retraites.

"Ils devraient avoir honte, ils ont ruiné la Grèce, notre peuple s'est battu, il a déjà fait tellement de sacrifices, il faut qu'ils quittent le gouvernement", s’est indignée mercredi dans la matinée une femme qui manifestait avec d’autres anciens fonctionnaires devant le siège du gouvernement.

Les syndicats du secteur privé ont, eux-aussi, rapidement qualifié ces mesures d’injustes et ont appelé à la grève pour la fin du mois.

Un second plan "nécessaire"

De fait, cette hausse de la TVA "est injuste, dans la mesure où elle touche tout le monde invariablement. À cause de cela, les Grecs ne profiteront pas de la reprise", explique Stéphanie Antoine, spécialiste des questions économiques à France 24. "Mais elle est également nécessaire pour réduire le déficit public catastrophique et éviter une banqueroute", estime la journaliste. le déficit public de la Grèce s'élève aujourd'hui à 30 milliards d'euros et sa dette à près de 300 milliards.

"Le plan initial ne parvenait pas à satisfaire les marchés, il ne semblait pas crédible que les Grecs puissent effectivement baisser de 4 points de PIB leur déficit public en 2010. Ces nouvelles mesures ont été prises pour faire en sorte que cela soit possible", explique-t-elle.

L'ambitieux programme de la Grèce vise en effet à calmer le marché obligataire, sur lequel les primes pour prêter à la Grèce n'ont cessé d'augmenter, les intervenants redoutant un défaut de paiement par Athènes de son service de la dette, qui dépasse 120 % de son PIB.

Cacophonie européenne

Jean-Claude Juncker, le président de l'Eurogroupe, a rapidement "salué" la décision d'Athènes et réaffirmé que les autorités grecques pouvaient compter, si nécessaire, sur l'aide financière de ses partenaires.

"Nous avons toujours fait preuve de solidarité avec tous les États membres de l'UE et nous montrerons que, à l'avenir, la Grèce peut compter sur cette solidarité", a lui aussi déclaré le président de la Commission européenne, José Manuel Barroso, qui a cependant refusé de "spéculer" sur les modalités précises de ce mécanisme. "Nous travaillons sur la question et nous ferons des annonces lorsque nous aurons pris une décision", a-t-il dit à l’AFP.

Dans le même temps, le gouvernement grec a indiqué attendre aussi une "solidarité de l'Europe". À défaut, celui-ci n'exclut pas de faire appel au Fonds monétaire international (FMI) qui s'est dit prêt, ce mercredi, à apporter sa contribution à la mise en œuvre du programme d'austérité budgétaire de la Grèce en proposant son "expertise technique" en la matière.



Protecció de Dades de la UE diu que les lleis antipirateria violen drets fonamentals

El Supervisor Europeu de Protecció de Dades de la Unió Europea ha emès un informe que suposa un fort cop a les lleis ja aprovades, o en procés d'aprovació, com a l'estat espanyol, sobre la protecció de la propietat intel·lectual i les mesures antipirateria. L'informe surt a la llum en un moment en què el panorama a nivell europeu, per influència dels Estats Units, podria començar a canviar radicalment, per bé o per mal.

La màxima autoritat en aquesta matèria, Peter Hustinx (supervisor europeu de la Protecció de Dades) va posar en dubte la legalitat de lleis com les que es proposen a l'estat espanyol, perquè poden violar les directives comunitàries 95/46 i 2005/58, que parlen del procés de dades personals i de la necessitat de suspendre qualsevol pàgina web mitjançant una autorització judicial. La qüestió és que, com és tècnicament impossible agafar amb les mans a la massa als infractors, les lleis que es plantegen actualment permeten espiar tot el món sense distinció.

En aquest sentit, es titlla la llei que regeix a França com "altament instrusiva en l'esfera privada dels individus [...] comporta un control generalitzat de les activitats dels usuaris d'internet, fins i tot de les que són totalment legals."

França és el cavall de batalla de l'ACTA -Acord Comercial contra la Falsificació de la propietat intel·lectual- que pretén estendre a tota Europa la norma dels tres avisos mitjançant la qual es permet espiar qualsevol usuari d'internet amb la intenció d'atrapar els infractors dels drets d'autor. En referència a això, l'informe apunta que "la propietat intel·lectual és important i mereix ser protegida, però mai se li ha de donar més valor que els drets fonamentals dels individus pel que fa a la privacitat i protecció de les seves dades".

L'informe suposa una autèntica bufetada a la Unió Europea, que fins ara ha donat suport a les negociacions de l'ACTA, i ha donat el vistiplau fins al moment en el procés de diverses lleis de diversos països, sense tenir el més mínim respecte per les llibertats individuals, ni les directives europees, i sense consultar ni tan sols a l'oficina responsable de l'informe.

El problema és que aquest informe no és vinculant, i la Unió Europea pot simplement no fer cas. Però com a mínim, es demostra que quan tota la comunitat internauta s'està queixant del mateix i la màxima autoritat coincideix amb les argumentacions dels usuaris, potser s'ha de començar a canviar alguna cosa.

El Supervisor Europeo de Protección de Datos de la Unión Europea ha emitido un informe que supone un otro golpe a las leyes ya aprobadas, o con intención de aprobación -como en España- , sobre la protección de propiedad intelectual y las medidas antipiratería. El informe sale a la luz en un momento en que el panorama a nivel europeo, influído por Estados Unidos, podría empezar a cambiar radicalmente, para bien o para mal.

La máxima autoridad en esta materia, Peter Hustinx (supervisor europeo de la Protección de Datos) puso en entredicho la legalidad de leyes como las que se proponen en España porque pueden violar las directivas comunitarias 95/46 y 2005/58, que hablan del proceso de datos personales y de la necesidad de ser intervenidos mediante una autorización judicial. La cuestión está en que, como es técnicamente imposible pillar con las manos en la masa a los infractores, las leyes que se plantean actualmente permiten espiar a todo el mundo sin distinción.

En este sentido, se tilda a la ley que rige en Francia como “altamente instrusiva en la esfera privada de los individuos [...] entrañan un control generalizado de las actividades de los usuarios de internet, inclusive las que son totalmente legales.”

Francia es el caballo de batalla del ACTA -Acuerdo Comercial contra la Falsificación de la propiedad Intelectual- que pretende extender a toda Europa la norma de los tres avisos mediante el cual se permite espiar a cualquier usuario de internet con la intención de atrapar a los infractores de los derechos de autor. A este respecto el informe apunta que “la propiedad intelectual es importante y merece ser protegida, pero nunca se le debe dar mayor valor que los derechos fundamentales de los individuos en lo que se refiere a la privacidad y protección de sus datos”.

El informe supone una auténtica bofetada a la Unión Europea, que hasta el momento ha respaldado las negociaciones del ACTA, y ha dado el visto bueno hasta el momento en el proceso de varias leyes de diversos países, sin tener el más mínimo respeto por las libertades individuales, ni las directivas europeas, y sin consultar ni siquiera a la oficina responsable del informe.

El problema está en que dicho informe no es vinculante, y la Unión Europea puede simplemente no hacerle caso. Pero como mínimo, se demuestra que cuando toda la comunidad internauta se está quejando de los mismo y la máxima autoridad coincide con las argumentaciones de los usuarios, tal vez hay que empezar a cambiar algo.


Enllaç a l'Informe del Supervisor Europeu de Protecció de Dades (Oficina Europea de Protecció de Dades)

Atenes: 300 comunistes ocupen el ministeri de Finances

Tres-cents manifestants comunistes del Front de lluita sindical (PAME) han ocupat avui el ministeri de Finances d'Atenes en protesta per les "mesures d'austeritat" anunciades ahir pel govern, per afrontar la greu crisi que afecta el país. Es tracta del tercer programa d'austeritat en només 2 mesos i contempla, entre altres, l'augment de l'IVA 2 punts fins al 21%, la congelació de pensions, i la reducció de pagues extra als funcionaris. Iniciatives amb què el Govern espera estalviar 4.800 milions d'euros.

Els sindicalistes comunistes han aconseguit entrar al ministeri a primera hora del matí. Han pujat a una terrassa des d'on han despenjat una pancarta que deia: "Subleveu-vos perquè les mesures no s'apliquin". Altres manifestants impedien als funcionaris l'entrada a l'edifici.

Mentrestant, el Partit Comunista grec (KKE) i el seu sindicat (PAME) anunian una mobilització nacional i vaga general per demà contra el nou "paquet d'austeritat" del govern Papandreou.

El diari comunista Rizospastis anuncia "Guerra a la guerra", referint-se a la frase de Papandreu, segons el qual "El país està en guerra" contra la crisi i l'especulació. El diari comunista respon que la "guerra és la que ha desencadenat el govern del PASOK contra el poble en nom de la burgesia".


Manifestantes comunistas ocupan el ministerio de Finanzas

Trescientos manifestantes comunistas dle Frente de lucha sindical (PAME) han ocupado hoy el ministerio de Finanzas de Atenas en protesta por las "medidas de austeridad" anunciadas ayer por el gobierno para afrontar la grave crisis que afecta al país. Se trata del tercer programa de austeridad en apenas 2 meses y contempla, entre otros, el aumento del IVA 2 puntos hasta el 21%, la congelación de pensiones, y la reducción de pagas extra a los funcionarios. Iniciativas con las que el Gobierno espera ahorrar 4.800 millones de euros.

Los sindicalistas comunistas han conseguido entrar en el ministerio a primera hora de la mañana. Han subido a una terraza desde donde han descolgado una pancarta que decía: "Sublevaos para que las medidas no se apliquen". Otros manifestantes impedían a los funcionarios la entrada en el edificio.

Entre tanto, el Partido Comunista griego (KKE) y su sindicato (PAME) anunian una movilización nacional y huelga general para mañana contra el nuevo "paquete de austeridad" del gobierno Papandreou.

El periódico comunista Rizospastis anuncia "Guerra a la guerra", refiriéndose a la frase de Papanderou, según el cual "El país está en guerra" contra la crisis y la especulación. El periódico comunista responde que la "guerra es la que ha desencadenado el gobierno del PASOK contra el pueblo en nombre de la burguesía".



Un any sense Pepe Rubianes


La sala principal del Teatre Club Capitol de Barcelona porta el nom de Pepe Rubianes des d'abans d'ahir, en la commemoració del primer aniversari de la mort de l'humorista, genial pels seus irreverents monòlegs. La sala del Capitol va acollir la darrera obra de l'actor, La Sonrisa Etíope, que es va suspendre l'abril de 2008 a causa de la seva malaltia. Per aquest motiu i per la seva vinculació amb el teatre, el grup Balañá, propietari de la sala, va descobrir ahir una placa amb el seu nom, com ja havia anunciat després de la mort de l'artista. Així mateix, es va anunciar que el proper dia de Sant Jordi es publicarà un llibre de poesia de l'humorista escrit durant els seus viatges a l'Àfrica

José Rubianes Alegret, més conegut com Pepe Rubianes, (Vilagarcía de Arousa, 2 de setembre del 1947 - Barcelona, 1 de març de 2009) fou un actor de teatre galaico-català resident a Catalunya i especialitzat en mim, imitacions i monòlegs. Destacà per la seva ironia, el seu àcid sentit de l'humor i la seva incontenible xerrameca esquitxada de constants renecs. Es definia com un "actor galaico-català: galaic perquè vaig néixer a Galícia encara que quasi mai he viscut allà i català perquè sempre he viscut a Catalunya encara que mai he nascut aquí".

A l'acte d'homenatge d'ahir va assistir Carmen Rubianes, germana de l'actor, que va avançar que el proper 23 d'abril, dia de Sant Jordi, l'editorial Ara Llibres publicarà un llibre amb les poesies que el seu germà va escriure inspirant-se en l'Àfrica, on va passar llargues temporades de la seva vida. El llibre reuneix més de 60 poemes que parlen de l'especial relació del "còmic galaico-català", com acostumava a definir-se a si mateix, amb el continent africà. Les poesies, que va escriure entre els anys 2006 i 2007 durant els seus viatges per Àfrica, estan agrupades en tres etapes d'aquest periple: Etiòpia el 2006, Kenya el maig de 2006, i el retorn a Etiòpia el juliol de 2007.

També hi ha la possibilitat que la memòria de Pepe Rubianes es recordi en el cinema, en forma de pel lícula o de documental.

El matí de Catalunya Ràdio, que presenta Manel Fuentes, va dedicar a Rubianes el programa que ahir es va emetre des del mateix teatre. El programa especial va comptar amb la presència del cantautor Joan Manuel Serrat i dels humoristes Andreu Buenafuente i Toni Soler, grans amics de l'actor.



La sala principal del Teatre Club Capitol de Barcelona lleva el nombre de Pepe Rubianes desde ayer, primer aniversario de la muerte del humorista, célebre por sus geniales monólogos. La sala acogió la última obra del cómico, La sonrisa etíope, que se suspendió en abril de 2008 a causa de su enfermedad. Por eso y por su vinculación con el teatro, el grupo Balañá, propietario de la sala, descubrió ayer una placa con su nombre, como ya había anunciado tras la muerte del artista, que falleció de un cáncer de pulmón a los 61 años en Barcelona, la ciudad donde empezó su carrera en los escenarios.

Al acto de homenaje de ayer asistió Carmen Rubianes, hermana del actor, que adelantó que el próximo 23 de abril, día de Sant Jordi, la editorial Ara Llibres publicará un libro con las poesías que su hermano escribió inspirándose en África, donde pasó largas temporadas de su vida. El libro reúne más de 60 poemas que hablan de la especial relación del "cómico galaico-catalán", como acostumbraba a definirse a sí mismo, con el continente africano. Las poesías, que escribió entre los años 2006 y 2007 durante sus viajes por África, están agrupadas en tres etapas de ese periplo: Etiopía en 2006, Kenia en mayo de 2006, y el regreso a Etiopía en julio de 2007.

También existe la posibilidad de que la memoria de Pepe Rubianes se recuerde en el cine, en forma de película o de documental.

El matí de Catalunya Ràdio, que presenta Manel Fuentes, dedicó a Rubianes el programa que ayer se emitió desde el mismo teatro. El programa especial contó con la presencia del cantautor Joan Manuel Serrat y de los humoristas Andreu Buenafuente y Toni Soler, grandes amigos del actor.



Rússia i França signaran al juny els contractes de 14 propulsors Soiuz

Els contractes de subministrament de 14 propulsors Soiuz poden ser signats en juny, al marge del Fòrum Econòmic Internacional de Sant Petersburg, va declarar avui el director de l'agència espacial russa Roscosmos, Anatoli Perminov (Foto): "El cap de l'empresa francesa Arianespace, Jean-Yves Le Gall, va anunciar avui que França comprarà a Rússia 14 propulsors Soiuz. Si els contractes són confirmats, seran subscrits a Sant Petersburg", va dir Perminov.

Durant la trobada que ahir va sostenir el president rus Dmitri Medvédev amb empresaris francesos i russos, a París, el cap de Arianespace va comunicar que França assignà 1.000 milions $ per a la compra dels propulsors. També va revelar que el primer llançament d'un coet Soiuz des del cosmòdrom de Kourou, a la Guaiana Francesa, tindrà lloc "en el segon trimestre d'aquest any" i que aquests llançaments es van a multiplicar en el futur.


Rusia y Francia pueden firmar en junio los contratos de suministro de 14 propulsores Soyuz
Los contratos de suministro de 14 propulsores Soyuz pueden ser firmados en junio al margen del Foro Económico Internacional de San Petersburgo, declaró hoy el director de la agencia espacial rusa Roscosmos, Anatoli Pérminov.

"El jefe de la empresa francesa Arianespace, Jean-Yves Le Gall, anunció hoy que Francia comprará a Rusia 14 propulsores Soyuz. Si los contratos son confirmados, serán suscritos en San Petersburgo", dijo Pérminov en declaraciones a la cadena de televisión Vesti 24.

Durante el encuentro que hoy sostuvo el presidente ruso Dmitri Medvédev con empresarios franceses y rusos, en París, el jefe de Arianespace comunicó que Francia asignó $1.000 millones para la compra de los propulsores.

También reveló que el primer lanzamiento de un cohete Soyuz desde el cosmódromo de Kourou, en la Guayana Francesa, tendrá lugar "en el segundo trimestre del presente año" y que estos lanzamientos se van a multiplicar en el futuro.



Correos: Tots el sindicats contra l'apagada postal

CCOO, CSIF i Sindicat Lliure hem vingut temps enrere, per separat, transmetent al Ministeri de Foment la nostra preocupació entorn de
l'absència de model postal per part del Govern. En aquesta ocasió, i en el marc de l'aliança sindical que els tres sindicats vam acordar, el passat 22 de febrer, sobre la base d'un acord programàtic i de mobilització sostinguda, hem dirigit una carta al Ministeri de Foment -màxim responsable de la regulació postal- en la qual expressem de nou, aquesta vegada de manera conjunt, la inquietud que la majoria sindical de Correus manté sobre la viabilitat de l'empresa postal pública i el futur dels seus 65.000 treballadors.

La greu situació econòmica de l'operador públic -amb una previsió de dèficit per al 2010 de 150 M€-, el brutal retallada del finançament pública per al sosteniment de la xarxa universal i la inversió productiva a les portes de l'entrada en vigor de la Tercera Directiva Postal Europea, agreujat sobretot pel alarmant silenci per part dels responsables polítics del correu, configuren un escenari més que preocupant ja que condiciona i compromet seriosament el futur dels serveis postals públics d'aquest país, així com l'ocupació i les condicions laborals dels treballadors que els presten.

En aquest sentit anunciar al Ministeri no només l'inici de mobilitzacions sostingudes a tot l'Estat sinó la remissió de les nostres protestes programàtiques centrades en l'exigència al Govern per que promogui la Moratòria de la Directiva Postal; la designació, per Llei, de Correus com a prestador preferent del servei postal universal; l'establiment de "barreres d'accés" als operadors privats (restricció de punts d'accés, volums mínims, preus d'accés, requisits de qualitat i de periodicitat, marc de drets laborals mínim per a tot el sector); derogació del "Decretazo" d'Accés a la Xarxa Postal Pública, sistema de finançament, per Llei, basat en la cobertura del cost net del SPU.

Pla Estratègic Plurianual que aposti per la diversificació de productes i amb un nivell d'inversions similar al dels últims quatre anys, avenços salarials, consolidació d'ocupació, dimensionament adequat de la plantilla, excedències incentivades voluntàries; Pla de Prevenció i d'Igualtat, 100% de les retribucions en les baixes per malaltia comuna i dies de permisos especials d' acord amb els criteris d'antiguitat establerts en l'Estatut Bàsic.

CCOO, CSIF i Sindicat Lliure, que valorarem en els pròxims dies la oportunitat o no d'anar a aquesta "cita", ens reafirmem en la necessitat d'obrir un diàleg seriós i rigorós que propiciï, des del reconeixement de, almenys, una de les parts -la d'una majoria sindical en obert conflicte amb els responsables polítics del Correu- la posada en comú de propostes concretes sense més dilacions ni embuts.

I això passa necessàriament per parlar amb tots els interlocutors Ministerials i de Correus, sobre la base d'una proposta integral i amb papers per davant de Regulació (Llei Postal), Finançament (SPU i inversions), Gestió (Pla estratègic i d'inversions) i Drets salarials i laborals (Conveni i Acord funcionarial), i en un format rigorosament seriós i no a l'estil versallesc que sembla prevaler al susdit Ministeri. LA MAJORIA SINDICAL ja hem remès carta tots els interlocutors en aquest sentit.


CCOO, CSIF y Sindicato Libre hemos venido tiempo atrás, por separado, transmitiendo al Ministerio de Fomento nuestra preocupación en torno a la ausencia de modelo postal por parte del Gobierno. En esta ocasión, y en el marco de la alianza sindical que los tres sindicatos acordamos el pasado 22 de febrero, sobre la base de un acuerdo programático y de movilización sostenida, hemos dirigido una carta al Ministerio de Fomento –máximo responsable de la regulación postal- en la que expresamos de nuevo, esta vez de modo conjunto, la inquietud que la mayoría sindical de Correos mantiene sobre la viabilidad de la empresa postal pública y el futuro de sus 65.000 trabajadores.

La grave situación económica del operador público –con una previsión de déficit para el 2010 de 150 M€-, el brutal recorte de la financiación pública para el sostenimiento de la red universal y la inversión productiva a las puertas de la entrada en vigor de la Tercera Directiva Postal Europea, agravado todo por el alarmante silencio por parte de los responsables políticos del correo, configuran un escenario más que preocupante por cuanto condiciona y compromete seriamente el futuro de los servicios postales públicos de éste país así como el empleo y las condiciones laborales de los trabajadores que los prestan.

En ese sentido anunciamos al Ministerio no solo el inicio de movilizaciones sostenidas en todo el Estado sino la remisión de nuestras propuestas programáticas centradas en: La exigencia al Gobierno paraque promueva la Moratoria de la Directiva Postal, la designación, por Ley, de Correos como prestador preferente del Servicio Postal Universal, el establecimiento de “barreras de acceso” a los operadores privados (restricción de puntos de acceso, volúmenes mínimos, precios de acceso, requisitos de calidad y de periodicidad, marco de derechos laborales mínimo para todo el sector), derogación del “Decretazo” de Acceso a la Red Postal Pública, sistema de financiación, por Ley, basado en la cobertura del coste neto del SPU, Plan Estratégico Plurianual que apueste por la diversificación de productos y con un nivel de inversiones similar al de los últimos cuatro años, avances salariales, consolidación de empleo, dimensionamiento adecuado de la plantilla, excedencias incentivadas voluntarias, Plan de Prevención y de Igualdad, 100% de las retribuciones en las bajas por enfermedad común y días de permisos adicionales de acuerdo con los criterios de antigüedad establecidos en el Estatuto Básico.

CCOO, CSIF y Sindicato Libre, que valoraremos en los próximos días la oportunidad o no de acudir a esa “cita”, nos reafirmamos en la necesidad de abrir un diálogo serio y riguroso que propicie, desde el reconocimiento de, al menos, una de las partes –la de una mayoría sindical en abierto conflicto con los responsables políticos del Correo- la puesta en común de propuestas concretas sin mayores dilaciones ni rodeos.

Y eso pasa necesariamente por hablar con todos los interlocutores Ministeriales y de Correos, sobre la base de una propuesta integral y con papeles por delante de Regulación (Ley Postal), Financiación (SPU e inversiones), Gestión (Plan estratégico y de inversiones) y Derechos salariales y laborales (Convenio y Acuerdo funcionarial), y en un formato
rigurosamente serio y no al estilo versallesco que parece primar en el susodicho Ministerio. LA MAYORÍA SINDICAL ya hemos remitido carta a todos los interlocutores en este sentido.



Daza qualifica de "molt irresponsable" al jutge Velasco

D'invàlid va qualificar, el president de la Comissió Permanent de Política Exterior del Parlament, Roy Daza, l'acte de l'Audiència Nacional espanyola que pretén vincular Veneçuela amb l'organització País Basc i Llibertat (ETA) i amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC): "El document és invàlid... No té cap validesa", va sostenir aquest dimecres el diputat. Segons ell, el jutge Eloy Velasco, autor del document, queda com "una persona molt irresponsable" ja que "no pot emetre un judici quan ni tan sols ha comprovat els elements que té".

Va opinar Daza que el jurista espanyol va deure, en primer terme, ubicar l'expresident de la nació ibèrica Felipe González per conèixer en què va consistir l'acord, signat el maig de 1989, per mitjà del qual el llavors mandatari veneçolà, Carlos Andrés Pérez, va acollir al país a presumptes membres d'ETA.

Va afegir que el més lògic és que Velasco contactés a les autoritats del nostre país per aclarir el tema. Daza va indicar: "No em consta que aquests ciutadans són membres d'ETA ni puc qualificar com a membres d'una organització armada".

Va expressar que l'acció d'aquest jutge espanyol només pretén fer malbé les excel.lents relacions entre Veneçuela i Espanya. "I allà està ficat José María Aznar, qui va estar involucrat de manera directa en el cop d'Estat de 2002", va assenyalar.

Va afegir que això s'evidencia en el fet que l'opositor Partit Popular (PP) espanyol sol.licités al cap de Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, la ruptura de relacions amb Veneçuela.

Considera Daza que aquest document també forma part de l'intent d'aïllar al nostre país en l'àmbit internacional i de generar les condicions per a una desestabilització al intern, previ a les eleccions parlamentàries del 26 de setembre proper.

El diputat apunta que tracten de contrarestar la solidesa democràtica del país i de foradar el suport popular del president, Hugo Chávez, dins d'una sèrie d'esdeveniments com l'informe de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) i l'informe que va elaborar Estats Units sobre narcotràfic, entre d'altres.


Daza califica de írrito auto español que pretende vincular a Venezuela con ETA y Farc

De írrito (inválido, sin fuerza) calificó el presidente de la Comisión Permanente de Política Exterior del Parlamento, Roy Daza, el auto de la Audiencia Nacional española que pretende vincular a Venezuela con la organización País Vasco y Libertad (ETA) y con las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (Farc): “El documento es írrito... No tiene ninguna validez”, sostuvo este miércoles el diputado.
A su juicio, el juez Eloy Velasco, autor del documento, queda como “una persona muy irresponsable” pues “no puede emitir un juicio cuando ni siquiera ha comprobado los elementos que tiene”.

Opinó Daza que el jurista español debió, en primer término, ubicar al ex presidente de la nación ibérica Felipe González para conocer en qué consistió el acuerdo, firmado en mayo de 1989, por medio del cual el entonces mandatario venezolano, Carlos Andrés Pérez, acogió en el país a presuntos miembros de ETA.

Añadió que lo lógico es que Velasco contactara a las autoridades de nuestro país para aclarar el tema. Daza indicó: “No me consta que esos ciudadanos son miembros de ETA ni puedo calificarlos como miembros de una organización armada”.

Expresó que la acción de este juez español sólo pretende dañar las excelentes relaciones entre Venezuela y España. “Y allí está metido José María Aznar, quien estuvo involucrado de manera directa en el golpe de Estado de 2002”, señaló.

Agregó que esto se evidencia en el hecho de que el opositor Partido Popular (PP) español solicitara al jefe de Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, la ruptura de relaciones con Venezuela.

Considera Daza que este documento también forma parte del intento de aislar a nuestro país en el ámbito internacional y de generar las condiciones para una desestabilización a lo interno, previo a las elecciones parlamentarias del 26 de septiembre próximo.

El diputado apunta que tratan de contrarrestar la solidez democrática del país y de horadar el apoyo popular del presidente, Hugo Chávez, dentro de una serie de eventos como el informe de la Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) y el reporte que elaboró Estados Unidos sobre narcotráfico, entre otros.



Dubai vol detenir Netanyahu i al cap del Mossad

Una petició per obtenir la captura de Netanyahu i el cap del Mossad Meir Dagan va ser presentada ahir al procurador de l'emirat, per part del cap de la policia de Dubai, general Dhahi Khalfan, que afirma estar convençut que la intel·ligència israeliana és responsable de l'assassinat d'Al Mabhouh: "Estic absolutament convençut que el Mossad és el responsable del crim, i s'ha presentat al procurador general la demanda per l'arrest de Netanyahu i el cap del Mossad", va anunciar Khalfan.

La detenció del primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, així com la del cap del servei d'intel·ligència israelià Mossad, va ser sol·licitada per la policia de Dubai com a part de les accions a prendre per l'assassinat del dirigent del moviment palestí Hamàs, Mahmud al Mabhouh, que va succeir el gener passat en un hotel d'aquest emirat àrab.

El funcionari dubaití va indicar que, si bé és cert que molt probablement Netanyahu no sigui arrestat, "és necessari perseguir qui ordena un crim tant com l'autor material".

El passat 5 de febrer Khalfan anunciar que llançaria una ordre de detenció contra el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu si el Mossad resultava ser responsable de l'assassinat del dirigent del moviment Hamàs.

A causa de l'assassinat d'Al Mabhouh, el cap policial de Dubai considera que el Mossad ha insultat a les autoritats de l'emirat, així com als països els passaports falsos els van ser confiscats a les més de 27 persones implicades en el crim.

Khalfan va recordar que els sospitosos de l'assassinat de Mabhouh van entrar a Dubai amb passaports britànics, francesos, alemanys i australians, però tenen ciutadania israeliana.

A més, va anunciar que s'ha demanat al Buró Federal d'Investigacions (FBI) dels EUA que investigui la targeta de crèdit prepagadas emeses per bancs en aquest país nord-americà que van ser utilitzades pels sospitosos.

Tretze dels 27 sospitosos van usar targetes prepagadas MasterCard emeses per MetaBank, un banc regional nord-americà, per comprar passatges d'avió i cancel lar habitacions d'hotel, segons ha denunciat la policia de Dubai.

Ahir dimarts, el departament d'Afers Exteriors d'Austràlia va anunciar que agents de la policia australiana i funcionaris de l'oficina de passaports viatjaran a Israel per reunir-se amb tres ciutadans d'ambdues nacionalitats els passaports van ser utilitzats en l'assassinat de Mabhouh.

Segons les anàlisis practicades a les seves restes, Al Mabhouh va morir a causa de l'ús d'un fàrmac que el va paralitzar abans que els seus assassins el van asfixiar.


Dubai quiere la detención del primer ministro de Israel, Benjamin Netanyahu
La detención del primer ministro de Israel, Bejamín Netanyahu, así como la del jefe del servicio de inteligencia israelí Mossad, fue solicitada por la policía de Dubai como parte de las acciones a tomar por el asesinato del dirigente del movimiento palestino Hamás, Mahmud al-Mabhouh, ocurrido en enero pasado en un hotel de ese emirato árabe.

Una solicitud para obtener la captura de Netanyahu y el jefe del Mossad, Meir Dagan, fue presentada ayer al procurador del emirato, por parte del jefe de la policía de Dubai, general Dhahi Khalfan, quien afirma estar convencido que la inteligencia israelí es responsable del asesinato de Al Mabhouh: "Estoy absolutamente convencido de que el Mossad es el responsable del crimen, y presenté al procurador general la demanda para el arresto de Netanyahu y el jefe del Mossad", anunció Khalfan.

El funcionario dubaití indicó que, si bien es cierto que muy probablemente Netanyahu no sea arrestado, "es necesario perseguir a quien ordena un crimen tanto como al autor material".

El pasado 5 de febrero Khalfan anunció que lanzaría una orden de detención contra el primer ministro israelí Benjamin Netanyahu si el Mossad resultaba ser responsable del asesinato del dirigente del movimiento Hamás.

Debido al asesinato de Al Mabhouh, el jefe policial de Dubai considera que el Mossad ha insultado a las autoridades del emirato, así como a los países cuyos pasaportes falsos les fueron incautados a las más de 27 personas implicadas en el crimen.

Khalfan recordó que los sospechosos del asesinato de Mabhouh entraron en Dubai con pasaportes británicos, franceses, alemanes y australianos, pero tienen ciudadanía israelí.

Además, anunció que se ha solicitado al Buró Federal de Investigaciones (FBI) de EE.UU. que investigue las tarjetas de crédito prepagadas emitidas por bancos en ese país norteamericano que fueron utilizadas por los sospechosos.

Trece de los 27 sospechosos usaron tarjetas prepagadas MasterCard emitidas por MetaBank, un banco regional estadounidense, para comprar pasajes de avión y cancelar habitaciones de hotel, según ha denunciado la policía de Dubai.

Ayer martes, el departamento de Asuntos Exteriores de Australia anunció que agentes de la policía australiana y funcionarios de la oficina de pasaportes viajarán a Israel para reunirse con tres ciudadanos de ambas nacionalidades cuyos pasaportes fueron utilizados en el asesinato de Mabhouh.

Según los análisis practicados a sus restos, Al Mabhouh murió a causa del empleo de un fármaco que lo paralizó antes de que sus asesinos lo asfixiaran.



El MI5 i el MI6 britànic torturen als presoners

Els serveis d'intel·ligència del Regne Unit, MI5 a l'interior i MI6 a l'exterior, que s'encarreguen de la seguretat nacional del país, s'han convertit en objecte de crítiques i desconfiança després que Binyam Mohamamed, ciutadà etíop resident en aquest país i que romangué detingut a Guantánamo entre el 2004 i 2009, va acusar al seus oficials de contraespionatge i tortura. Un tribunal del país va confirmar que les seves acusacions eren veritables i, encara que les autoritats van intentar ocultar els detalls més impressionants del cas, l'escàndol no para.

El febrer passat, el Tribunal d'apel·lacions britànic va dictaminar que s'havia de publicar tot el material existent sobre el cas. Segons els documents, Mohamamed va ser arrestat al Pakistan el 2002 i després va ser pres i torturat en diverses presons d'aquest país, l'Afganistan i el Marroc.

Després, va ser traslladat a la presó nord-americana a Guantánamo, d'on va ser alliberat fa un any. Segons algunes investigacions, allà també va ser turmentat físicament.

La història de Binyam Mohammed va tenir gran ressonància. Per això, el Comitè de drets humans del Parlament britànic va decidir realitzar una investigació més profunda. Per la seva banda, el Ministeri de l'exterior del Regne Unit havia de donar explicacions sobre el cas, però va rebutjar totes les acusacions.

Segons la declaració del Ministeri: "Les suposicions que la política britànica consisteix en conspirar, instigar i encara participar en abusos als presos, no són veritables".

Però quan el riu sona, aigua porta. I l'escàndol va sorgir el 2004, quan Craig Murray, ambaixador britànic a Uzbekistan, va ser destituït després de ventilar que el govern feia servir dades obtingudes mitjançant tortures. Llavors ningú no va creure al diplomàtic, però amb la nova informació la opinió pública ha canviat de parer.

Sobre això Murray va dir: "Llavors, dir que el govern enganyava sistemàticament al parlament i a la gent, era una suposició i la majoria de la gent no la creia. Ara, si tu li dius a una persona al carrer que el govern menteix, ells responen "Per descomptat que sí, el govern menteix".

Mentre el nombre de testimonis augmenta, les demandes per investigar més casos també podrien elevar-se. I no està clar fins quan les autoritats podran ignorar-ho.


El servicio de inteligencia del Reino Unido, MI5, que se encarga de la seguridad nacional del país, se ha convertido en objeto de críticas y desconfianza después de que Binyam Mohamamed, ciudadano etíope residente en ese país y que permaneciera detenido en Guantánamo entre el 2004 y 2009, acusó a su oficiales de contraespionaje y tortura.

Un tribunal del país confirmó que sus acusaciones eran verdaderas y aunque las autoridades intentaron ocultar los detalles más impresionantes del caso, el escándalo no cesa.

En febrero pasado, el Tribunal de apelaciones británico dictaminó que se debía publicar todo el material existente sobre el caso. Según los documentos, Mohamamed fue arrestado en Pakistán en el 2002 y después fue preso y torturado en varias cárceles de ese país, Afganistán y Marruecos.

Luego, fue trasladado a la prisión estadounidense en Guantánamo, de donde fue liberado hace un año. Según algunas investigaciones, allí también fue atormentado físicamente.

La historia de Binyam Mohammed tuvo gran resonancia. Por ello, el Comité de derechos humanos del Parlamento británico decidió realizar una investigación más profunda.

Por su parte, el Ministerio del exterior del Reino Unido tenía que dar explicaciones acerca del caso, pero rechazó todas las acusaciones.

Según la declaración del Ministerio, “las suposiciones de que la política británica consiste en conspirar, instigar y aún participar en abusos a los presos, no son verdaderas”.

Pero cuando el río suena, agua lleva. Y el escándalo surgió en el 2004, cuando Craig Murray, embajador británico en Uzbekistán, fue destituido después de que ventiló que el gobierno usaba datos obtenidos mediante torturas. Entonces nadie le creyó al diplomático, pero con la nueva información la opinión pública ha cambiado de parecer.

Al respecto Murray dijo: “Por aquél entonces decir que el gobierno engañaba sistemáticamente al parlamento y a la gente era una suposición y la mayoría de la gente no la creía. Ahora, si tú le dices a una persona en la calle que el gobierno miente, ellos responden 'Por supuesto que sí, el gobierno miente'”.

Mientras el número de testimonios aumenta, las demandas para investigar más casos también podrían elevarse. Y no está claro hasta cuando las autoridades podrán ignorarlas.



Churchill coneixia tots els plans nazis

Aquests fets han sortit a la llum al destapar-se a la Gran Bretanya els arxius de Winston Churchill (el primer ministre britànic en els anys 40 del segle passat) i l'Arxiu Nacional. L'agent sota el codi Knopf passava a Londres informació sobre els plans estratègics dels exèrcits alemanys a la Mediterrània, en el Front oriental contra Rússia i a l'Àfrica del Nord. Fins a la ubicació exacta del refugi del "führer" nazi, a la ciutat ucraïnesa de Vinnitsa, batejat pel mateix Hitler com "La Lobera", va ser coneguda per la comandància britànica gràcies a l'agent "Knopf".

El servei secret de la Gran Bretanya estava al tant, durant la II Guerra Mundial, dels plans més secrets de Hitler.

Un espia que treballava per el famós MI6, on una mica després, durant la Guerra Freda, desenvolupava les seves gestes James Bond, va aconseguir penetrar en el cor de l'Estat Major nazi, revelant els detalls de les operacions més importants dels alemanys.

Una de les revelacions més importants de l'espia va ser la informació sobre l'estratègia dels alemanys per a l'estiu de 1942 en el Front Rus, quan Hitler pensava apoderar-se de la ciutat russa de Stalingrad al riu Volga per a "acabar definitivament amb Rússia". Després de diversos mesos de batalla ferotge per la ciutat, els russos van aconseguir cercar als exèrcits dels alemanys i els seus aliats d'Hongria, Romania, Itàlia i Espanya.

La derrota de l'eix feixista a Stalingrad està qualificada pels historiadors i polítics com el punt clau de tota la guerra. L'Alemanya nazi ja no va poder recuperar-se després de la pèrdua de més d'un milió de soldats, milers de tancs i avions, i la seva rendició final es va convertir només en una qüestió de temps.

Com va descobrir l'historiador anglès Paul Winter, de la Universitat de Cambridge, l'agent 'Knopf' havia estat reclutat de primeres pels polonesos però, en ser derrotada Polònia pels alemanys, el Govern polonès a l'exili a Londres va lliurar la seva xarxa d'agents secrets als anglesos.



El servicio secreto de Gran Bretaña estaba al tanto durante la II Guerra Mundial de los planes más secretos de Hitler.

Un espía que trabajaba para el famoso MI6, donde un poco después, durante la Guerra Fría, desarrollaba sus hazañas James Bond, logró penetrar en el corazón del Estado Mayor nazi revelando los detalles de las operaciones más importantes de los alemanes.

Estos hechos han salido a la luz al destaparse en Gran Bretaña los archivos de Winston Churchill (el primer ministro británico en los años 40 del siglo pasado) y el Archivo Nacional.

El agente bajo el código 'Knopf' pasaba a Londres información sobre los planes estratégicos de los ejércitos alemanes en el Mediterráneo, en el Frente oriental contra Rusia y en África del Norte. Hasta la ubicación exacta del refugio del “fürer” nazi en la ciudad ucraniana de Vinnitsa, bautizado por el mismo Hitler como 'La Lobera', fue conocida por la comandancia británica gracias al agente 'Knopf'.

Una de las revelaciones más importantes del espía fue la información sobre la estrategia de los alemanes para el verano de 1942 en el Frente Ruso, donde Hitler pensaba apoderarse de la ciudad rusa de Stalingrado en el río Volga para "terminar definivamente con Rusia". Después de varios meses de batalla feroz por la ciudad, los rusos lograron cercar a los ejércitos de los alemanes y sus aliados de Hungría, Rumania, Italia y España.

La derrota del eje fascista en Stalingrado está calificada por los historiadores y políticos como el punto clave de toda la guerra. La Alemania nazi ya no pudo recuperarse después de la pérdida de más de un millión de soldados, miles de tanques y aviones y su rendición final se convirtió nada más en una cuestión de tiempo.

Como descubrió el historiador inglés Paul Winter, de la Universidad de Cambridge, el agente 'Knopf' había sido reclutado de primeras por los polacos, pero al ser derrotada Polonia por los alemanes el Gobierno polaco en el exilio en Londres entregó su red de agentes secretos a los ingleses.


València al capdavant de l'atur, 22'5%, l'especulació i l'anacronisme

El Financial Times posa València com a exemple límit d'una gestió anacrónica i superada. L'atur a València ha augmentat al 22,5% de la població activa, en comparació amb el 18,8% per al conjunt d'Espanya. L'atur juvenil és el doble de dolent. Ara és temps de ressaca. València és la barreja espanyola per excel.lència de la "vella economia" indústrial -el cultiu de taronja, la indústria manufacturera (Ford) i, sobretot, la promoció immobiliària i la construcció, i això vol dir que està patint de manera desproporcionada la crisi econòmica mundial i el col.lapse de la bombolla immobiliària d'Espanya.

Quan l'economia espanyola estava creixent ràpidament durant la meitat de l'última dècada, la regió mediterrània de València va anar creixent encara més ràpid.

"Hi havia una demanda molt forta d'habitatge, la inversió era molt alta i era molt fàcil d'obtenir crèdit", afirma Juan Eloy Durá Catalá, l'empresari local que dirigeix la Federació de empleadors de construcció valenciana. "Hem tingut clients maravellosos per a segones residències, anglesos i alemanys".

La regió no només va atraure els compradors d'habitatges del nord d'Europa a la recerca del sol. Absorbí a centenars de milers d'immigrants -legals i il.legals- de l'est d'Europa, Amèrica Llatina i el nord d'Àfrica per ajudar a construir tots els apartaments nous. "Hem tingut veritables problemes en trobar gent per contractar", diu el Sr Durá.

"Estic en totes les indústries equivocades", riu el senyor Durà, propietari de concessionaris d'automòbils, així com d'una empresa de construcció.

El tancament de centenars de petites empreses i la pèrdua de gairebé 200.000 llocs de treball en l'últim any ha projectat una ombra sobre la regió i la seva capital, la ciutat de València.

Immigrants a l'atur, juntament amb un petit però creixent nombre d'espanyols, truquen a les portes dels centres d'assistència a càrrec de Càritas, el braç de caritat de l'Església catòlica, a la recerca d'ajuda financera.

Mamadou Ba, de 26 anys d'edat, del Senegal, va arriscar la seva vida per arribar a Espanya en pastera a les illes Canàries, va desembarcar just quan el "boom" s'acabà i no ha tingut un treball en els tres anys que ha estat vivint com immigrant il.legal a València.

A la sala d'un centre de Càritas, tristament treu un títol espanyol, demostrant que està capacitat per operar un carretó elevador: "Sóc el major de cinc fills i estic tractant de guanyar-me la vida per la meva família", diu.

A pocs carrers de distància, cinc estudiants espanyols estan fumant entre les classes i discuteixen sobre un mercat de treball que per unanimitat descriuen com a "desastrós". L'atur a València ha augmentat al 22,5% de la força de treball, en comparació amb 18,8% per al conjunt d'Espanya. L'atur juvenil és dues vegades pitjor.

"L'economia s'inclina cap als immigrants", es queixa Kevin Navarro, de 20 anys d'edat, que es descriu a si mateix com un oponent de dretes al govern socialista. Està estudiant per ser nutricionista, però diu que estarien encantats de tenir un treball com a cambrers o de descàrrega de camions. "Hi ha molta ajuda per als immigrants que no estan pagant la seguretat social".

No hi ha escassetat de plans de modernització de les economies espanyola i valenciana i per reactivar el mercat de treball. José Luis Rodríguez Zapatero, primer ministre d'Espanya, ha posat en marxa un projecte de "llei de economia sostenible" per a la nació que promou la innovació i fa una crida per a la inversió en energies renovables i les indústries d'alta tecnologia.

A València, una organització patronal va encarregar recentment un estudi econòmic regional que recomana un "redisseny del model econòmic", juntament amb millores en l'educació i les reformes del mercat de treball, el sistema tributari i l'administració pública.

Noves mesures d'austeritat del govern, però, suggereixen que pocs diners públics estaran disponibles per a assolir aquests objectius en els propers anys, mentre que els intents d'atreure a un major grau de turistes a la regió han estat posats en perill d'extinció per anys d'excés d'inversió a les horribles propietats desenvolupades a la costa.

Durá està convençut que un sector de la construcció saludable -encara que més avançat tecnològicament i centrat en els centres de conferències de luxe, centres de salut, llars d'avis i camps de golf- és essencial per a la creació d'ocupació i la recuperació de l'economia valenciana.

La biotecnologia i similars estan molt bé, diu, "però vostè no crearà 100.000 llocs de treball" amb ells. "L'únic sector que absorbeix els treballadors que són relativament poc qualificats, és la construcció", conclou. "És molt difícil per a una societat canviar el seu model molt ràpidament". València, segons sembla, continua sent addicte a l'antiga empresa de la construcció.

(Que els hi diguin als del Cabanyal!).


Downturn casts pall over former Spanish hotspot

When the Spanish economy was growing fast in the middle of the last decade, the Mediterranean region of Valencia was growing even faster.

“There was very strong demand for housing, very high investment and it was very easy to obtain credit,” says Juan Eloy Durá Catalá, the local businessman who heads the Valencian Building Employers’ Federation. “And we had wonderful customers for second homes – the English and the Germans”.

The region did not just attract homebuyers from northern Europe in search of the sun. It sucked in hundreds of thousands of immigrants –legal and illegal– from eastern Europe, Latin America and north Africa to help build all the new apartments. “We had real problems finding people to hire,” says Mr Durá.

Now it is hangover time. Valencia’s quintessentially Spanish mix of “old economy” industries –orange growing, manufacturing (Ford makes cars here) and above all property development and construction– means it is suffering disproportionately from the global economic crisis and the collapse of Spain’s housing bubble.

“I’m in all the wrong industries”, laughs Mr Durá, who owns car dealerships as well as a construction company.

The closure of hundreds of small businesses and the loss of nearly 200,000 jobs in the past year alone has cast a pall over the region and its capital, the city of Valencia.

Unemployed immigrants, along with a small but growing number of Spaniards, have been knocking at the doors of aid centres run by Caritas, the charity arm of the Roman Catholic church, in search of financial help.

Mamadou Ba, a 26-year-old Senegalese who risked his life to reach Spain by boat to the Canary Islands, landed just as the boom was ending and has not had a job in the three years he has been living as an illegal immigrant in Valencia.

In the hall of a Caritas centre, he forlornly pulls out a Spanish certificate showing he is trained to operate a forklift. “I’m the oldest of five children and I’m trying to earn a living for my family”, he says.

A few streets away, five Spanish students are having a smoke between classes and discussing a job market they unanimously describe as “disastrous”. Unemployment in Valencia has risen to 22.5 per cent of the workforce, compared with 18.8 for Spain as a whole. Youth unemployment is twice as bad.

“The economy is tilted towards immigrants,” grumbles Kevin Navarro, a 20-year-old who describes himself as a right-wing opponent of the Socialist government. He is studying to be a nutritionist but says he would happily take a job waiting tables or unloading trucks. “There’s lots of help for immigrants and they’re not paying social security”.

There is no shortage of plans for modernising the Spanish and Valencian economies and reviving the jobs market. José Luis Rodríguez Zapatero, Spain’s prime minister, has launched a proposed “sustainable economy law” for the nation that promotes innovation and calls for investment in renewable energy and high-tech industries.

In Valencia, an employers’ organisation recently commissioned a regional economic study that recommends a “redesign of the economic model”, along with improvements in education and reforms of the labour market, the tax system and the civil service.

New government austerity measures, however, suggest that little public money will be available to pursue these popular aims in the next few years, while attempts to lure a higher grade of tourist to the region have been endangered by years of over-investment in ugly coastal property developments.

Mr Durá is convinced that a healthy construction industry – albeit more technologically advanced and focused on upmarket conference centres, health farms, old people’s homes and golf courses – is essential for job creation and the recovery of the Valencian economy.

Biotechnology and the like are all very well, he says, “but you won’t create 100,000 jobs” with them. “The only sector that absorbs workers who are relatively unskilled is construction”, he concludes. “It’s very difficult for a society to change its model very quickly”. Valencia, it seems, remains addicted to the old-fashioned business of building.



Willy Meyer (IU) exigeix la fi de la posició comuna de la U.E. amb Cuba

L'eurodiputat espanyol d'Izquierda Unida al Parlament Europeu, Willy Meyer, ha lamentat la recent mort del cubà Orlando Zapata després d'una vaga de fam a, tot i l'atenció mèdica rebuda. També ha denunciat la instrumentalització d'aquesta mort per part de la dreta europea que és "precisament la responsable, des de 1996, de l'aplicació de la Posició Comuna amb Cuba", i a més afegeix que aquesta "va ser aprovada sota la Presidència espanyola de José María Aznar, i impossibilita una relació integral i oberta amb les autoritats cubanes sobre la base d'un interès recíproc".

El dirigent d'Izquierda Unida considera que la mort de Zapata ha d'accelerar la necessitat d'acabar amb la Posició Comuna: "Per permetre un diàleg polític que contribueixi al desenvolupament bilateral, amb l'exigència de acabar amb el bloqueig imposat per l'administració nord-americana que contravé les resolucions de les Nacions Unides", va declarar Meyer.

El Responsable de Política Internacional d'Esquerra Unida denúncia el cinisme de la dreta europea: "La mateixa que ha impedit que el Parlament Europeu condemni el cop d'Estat a Hondures i les morts que ha ocasionat, ni els continus assassinats de sindicalistes colombians que no han estat objecte de cap preocupació ni comentari per part dels dirigents del Partit Popular Europeu".


Willy Meyer exige el fin de la posición común de la Unión Europea con Cuba

El eurodiputado español de Izquierda Unida, Willy Meyer, ha lamentado la reciente muerte del cubano Orlando Zapata tras una huelga de hambre a pesar de la atención médica recibida.

Willy Meyer ha denunciado la instrumentalización de esta muerte por parte de la derecha europea que es “precisamente la responsable desde 1996 de la aplicación de la Posición Común con Cuba” además añade que esta “fue aprobada bajo Presidencia española de José María Aznar e imposibilita una relación integral y abierta con las autoridades cubanas sobre la base de un interés recíproco".

El dirigente de izquierda considera que la muerte de Zapata debe acelerar la necesidad de acabar con la Posición Común “para permitir un diálogo político que contribuya al desarrollo bilateral con la exigencia de acabar con el bloqueo impuesto por la administración norteamericana que contraviene las resoluciones de las Naciones Unidas", declaró Meyer.

El Responsable de Política Internacional de Izquierda Unida denuncia el cinismo de la derecha europea, "la misma que ha impedido que el Parlamento Europeo condene el golpe de Estado en Honduras y las muertes que ha ocasionado, ni los continuos asesinatos de sindicalistas colombianos que no han sido objeto de ninguna preocupación ni comentario por parte de los dirigentes del Partido Popular Europeo".