dimarts, 20 de març de 2012

Permeten viatjar a l'illa a un 'dels 5 cubans'





La justícia nord-americana va permetre que René González, un dels cinc cubans condemnats per espionatge en aquest país, viatge a l'illa per visitar el seu germà malalt. Aquest permís és només per dues setmanes i el camí rumb a Cuba encara està ple de tràmits tan enutjosos que podrien anul·lar el propi sentència judicial.

González es troba a Miami en règim de llibertat supervisada després de 13 anys a la presó (tres d'ells purgats abans que se li dictés sentència). El 2001 va ser declarat culpable de conspirar en contra d'EUA i operar com a agent estranger, això a diferència dels altres quatre suposats integrants de la presumpta xarxa clandestina cubana. González va rebre una pena mínima de 15 anys que posteriorment va ser reduïda a 13 per bon comportament.

Des del arrest dels seus ciutadans, l'Havana ha insistit en la seva innocència i ha informat que van ser enviats a Miami per tal de prevenir possibles atacs terroristes contra l'illa.

La jutge Joan Lenard va determinar que el cubà podrà visitar al seu germà sempre que obtingui "tots els permisos necessaris, llicències i autoritzacions del govern nord-americà, inclòs el Departament d'Estat i el Departament del Tresor". A més, haurà de presentar un itinerari detallat del seu viatge, amb números de vol, rutes, localització i informació de contactes.

Segons la directora del Comitè Nacional per a l'Alliberament dels Cinc, Glòria la Riva, és molt probable que rebi el permís, ja que és lògic tractant-se d'una persona amb doble ciutadania, ja que González és nord-americà per naixement i cubà per descendència.

"Espero que no sigui un problema, perquè amb la jutge donant-li el permís crec que és la 'llum verda' perquè viatge a Cuba", va dir la Riva.

Aquesta fallada inhabilita el que va fer la Fiscalia de Florida la setmana passada, que tot i reconcer el caràcter humanitari de la petició, la va rebutjar per por que González pugui reunir-se amb agents dels serveis especials i funcionaris de Cuba. Aquestes reunions, segons els fiscals, podrien "afavorir els interessos del govern cubà" després que González torni a Miami.

El grup parlamentari europeu de l'Esquerra tria a Gabi Zimmer com a nova presidenta del GUE/NGL

Gabi Zimmer de L'Esquerra alemanya (Die Linke), immediatament després de la seva proclamació va reconèixer la gran tasca de Bisky al capdavant del grup, que va dimitir per motius de salut. Zimmer li va agrair el seu paper exercit no només dins del GUE/NGL (on estan al Partit de l'Esquerra Europea -PEE-, IU, EUiA, el Front de Gauche o Die Linke entre d'altres), sinó també en l'esquerra europea i en la política alemanya des de la reunificació de país: "Lothar Bisky serà sempre una figura central que va influir en aquest punt d'inflexió històric tan important a Alemanya", ha afirmat.

En referència a la seva nova tasca al capdavant del Grup parlamentari GUE/NGL, Gabi Zimmer va explicar que "l'esquerra a Europa s'enfronta a enormes reptes en la lluita contra la crisi i les seves conseqüències per als ciutadans, que pateixen l'atur, la pobresa i les mesures d'austeritat imposades a tot Europa", i advoca per mantenir la pressió per realitzar referèndums al llarg d'Europa sobre el Tractat d'Estabilitat, criticant el mètode antidemocràtic que ha portat a la seva aprovació a la UE.

Gabi Zimmer ha estat eurodiputada des de 2004, activa en temes relacionats amb ocupació, la defensa de la classe treballadora, els drets socials i sindicals, la lluita contra la pobresa, la renda mínima, la igualtat de gènere i les polítiques antidiscriminatòries. Com a presidenta del GUE/NGL vol posar l'accent també en els assumptes relacionats amb la pau, la protecció del medi ambient, els drets humans i el desenvolupament com a principals prioritats.

Willy Meyer, eurodiputat d'IU, en nom de tota l'organització ha felicitat Zimmer en la seva elecció com a presidenta i li ha desitjat els majors èxits, reiterant la disposició de la delegació d'IU al Parlament Europeu a continuar contribuint a que el GUE/NGL segueixi sent el grup parlamentari de referència de les polítiques alternatives al sistema neoliberal i de la classe treballadora europea.

L'exministre Pasqua admet el lliurament de refugiats a canvi que el GAL deixés d'actuar

Canal+ França va emetre ahir a la nit el documental "GAL: des tueurs d'état" (GAL: assassins d'estat) en què un antic membre del GAL que s'identifica com "Francis" explica com es finançaven i preparaven les accions que van dur a terme. El reportatge també recull els testimonis dels exministres d'Interior de dretes francesos Pierre Joxe i Charles Pasqua i l'exsecretari d'Estat Rafael Vera (PSOE). Al 1984 l'Estat francès era conscient que el Govern espanyol es trobava darrere del GAL.

El reportatge audiovisual ha estat elaborat pels periodistes Bruno Fay i Xavier Muntz i ha estat produït per TAC Presse. En una entrevista a "Le Journal du Pays Basque", Bay assegura que "per al 1984 l'Estat francès era conscient que el Govern espanyol es trobava darrere del GAL".

El treball recull en 52 minuts els 18 mesos d'investigació realitzats per ambdós periodistes que han aconseguit arribar fins a un membre del GAL que s'identifica com "Francis". Aquest explica amb detall com funcionava l'esmentada organització i implica el expolicia espanyol José Amedo en l'atemptat a l'hotel Monbar de Baiona ocorregut el 1985 i que va costar la vida a quatre refugiats bascos: Joxe Mari Etxaniz "Poltres", Inaxio Asteasuinzarra "Beltza, Agustin Irazustabarrena "legra" i Xabin Etxaide "Eskumotz".

"Francis" compte que dos dies abans de l'atemptat es va reunir a Donostia amb Amedo i els mercenaris Lucien Mattei i Pierre Frugoli, que van portar a terme l'atac. L'antic membre del GAL relata en el documental que les idees d'extrema dreta van impulsar a involucrar-se en l'esmentada organització i es mostra satisfet d'haver acabat amb "assassins que anaven a atemptar a Espanya".

Només mostra cert grau de penediment amb l'atemptat que va costar la vida a l'estudiant de 21 anys Benoit Pescasteings a l'hostal Pyrenees el 1985, encara que assegura que va ser "un error necessari".

Els periodistes que han realitzat el documental van arribar fins a "Francis" després d'entrevistar amb altres antics membres dels GAL, diversos jutges francesos que van portar a terme processos judicials pels atemptats i el responsable de la policia francesa a Baiona en aquella època, Roger Levy.

Així mateix, compten amb els testimonis dels ministres d'Interior francesos Pierre Joxe i Charles Pasqua. El primer relata que el 1984 coneixien que el Govern espanyol estava darrere del GAL i les discussions mantingudes per això amb Felipe González.

Pasqua, per la seva banda, explica que el 1986 van lliurar a les autoritats espanyoles a 39 refugiats bascos a canvi que el GAL deixés de "finançar" accions armades.

L'exsecretari d'Estat, Rafael Vera, també ha estat entrevistat juntament amb familiars dels morts i militants abertzales.

El GAL va cometre uns 40 atemptats i va causar 27 morts, la majoria en Ipar Euskal Herria, entre 1983 i 1987.

Rússia condemna la constant violació d'espai aeri libanès per part d'Israel

Rússia considera inacceptable que la Força Aèria d'Israel violi constantment l'espai aeri del Líban, ha dit avui el titular de la cartera d'Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov: "Lamentablement la Força Aèria d'Israel constantment viola l'espai aeri libanès", va dir el canceller rus durant una roda de premsa a Moscou al cap de la seva reunió amb el seu homòleg libanès, Adnan Mansour, que va precisar que des de 2006 l'espai aeri libanès ha estat violat més de 9.000 vegades per l'aviació sionista.

Lavrov va destacar que la Força Aèria Israel constantment sobrevola el territori del Líban, malgrat que l'ONU ha instat reiterades vegades a no fer-ho, ja que aquest fet contradiu la resolució 1701 del Consell de Seguretat de l'organització internacional.

"Considerem inacceptable la violació d'aquesta resolució que fa al respecte de la sobirania del Líban", va destacar el canceller del país euroasiàtic.

Per la seva banda, Mansour va precisar que des de 2006 l'espai aeri libanès ha estat violat més de 9.000 vegades per part de l'aviació israeliana.

"Des que va començar el conflicte (araboisraelià) el 2006 fins al dia d'avui més de 9 mil vegades Israel ha violat l'espai aeri i fronteres del Líban", va dir el canceller del país àrab.

El gener passat avions militars van sobrevolar el sud de la República Libanesa. Segons la premsa libanès, deu aeronaus de la Força Aèria israeliana van sobrevolar a baixes altures les ciutats de Nabatiya i Uyun Marj i van simular atacs a blancs terrestres.

Allau d'iniciatives en defensa del català

Diumenge hi ha convocada una manifestació a Palma, que es preveu massiva, amb el suport de la Federació Llull. El Moviment per la Llengua recull adhesions contra la Llei de la funció pública. El professor jubilat Jaume Bonet està en vaga de fam des de l'1 de març contra la política lingüística del Govern del PP. Escola en Català prepara mobilitzacions a favor de la immersió a tot Catalunya. La presidenta i portaveu de l'Associació Escola en Català, Mercè Escarrà, ha anunciat mobilitzacions per detenir una eventual sentència del Tribunal Suprem (TS) contra el sistema d'immersió lingüística en català.

Els constants atacs a la llengua catalana per part del PP de les Illes Balears estan generant una àmplia resposta de la societat civil. L'ofensiva espanyolista va pujar de nivell el proppassat divendres amb l'aprovació del projecte de Llei de la Funció Pública per part del Govern autonòmic, que encapçala José Ramón Bauzá, i que suposa, entre altres coses, que el coneixement de l'idioma autòcton deixarà de ser un requisit per obtenir una plaça pública a l'administració balear.

La mesura és la darrera -i de moment la més important- del reguitzell d'iniciatives que ha portat a terme el PP en els darrers mesos, com la reintroducció del castellà als premis Ciutat de Palma o l'ús d'aquest idioma per part de l'alcalde de la capital mallorquina, Mateu Isern, amb motiu de la Festa de l'Estendard.

La iniciativa més important que s'està preparant per rebutjar els atacs a la llengua és la manifestació que aquest diumenge, dia 25, es farà a Palma amb el lema Sí a la nostra llengua. La moblització compta amb el suport de desenes d'entitats, entre les que destaca la Federació Llull -que agrupa l'Obra Cultural Balear (OCB), Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i Òmnium Cultural-. En un comunicat, la Federació subratlla que "cal actuar de forma conjunta davant les agressions a la llengua catalana que el Partit Popular està promovent en diversos territoris dels Països Catalans".

La Federació demana la retirada de la Llei de la funció pública, que va rebre més de 12.000 al·legacions en contra, una petició que també fa el Moviment per la Llengua. que s'adreça directament al Parlament de les Illes Balears. "El procés de substitució lingüística és cada cop més imminent, la feblesa d'una llengua normal creix a un ritme desolador i el conflicte intergeneracional no té altre adjectiu que el de terrible", exposa el manifest d'una campanya que ja suma 7.700 adhesions i que compta amb el suport de l'expresident autonòmic Cristòfol Soler, antic dirigent del PP; el seu homòleg, en aquest cas dirigent del PSIB, Francesc Antich; el músic Cris Joanico; el vicepresident del PP i batlle de Manacor, Antoni Pastor; el president de la Lliga Regionalista i exdirigent del PP, Jaume Font; i la socialista i expresidenta del Consell de Mallorca Francina Armengol, entre molts d'altres.

La vaga de fam de Jaume Bonet


L'acció de moment més mediàtica en defensa de la llengua l'està protagonitzant Jaume Bonet [a la imatge], un professor de català jubilat que està en vaga de fam des de l'1 de març. Bonet, que ha perdut 20 quilos i només beu aigua, considera que la política lingüística del PP està sent "colonialista", ja que no pot ser que una llengua "de fora" tingui "més estatus" que l'idioma propi.

Bonet també ha definit com a "radical" la política lingüística de la formació conservadora i malgrat que ha deixat clar que no vol morir en la protesta, té clar que s'allargarà força perquè properament s'hi incorporarà un nou membre de Jubilats per Mallorca. El professor retirat ha expressat que diversos membres del PP li han donat suport i, de fet, la qüestió està generant divisions a la formació del govern, tal com ha reconegut aquests dies Antoni Pastor, vicepresident del PP i ferm defensor de l'actual Llei de normalització lingüística.

L'Escola en Català prepara mobilitzacions a favor de la immersió


La presidenta i portaveu de l'Associació Escola en Català, Mercè Escarrà, ha anunciat mobilitzacions per detenir una eventual sentència del Tribunal Suprem (TS) contra el sistema d'immersió lingüística en català.

En un acte davant de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Escarrà ha detallat que faran més concentracions reivindicatives i una campanya de correus electrònics als jutges espanyols del Suprem, i ha fet una crida a "detenir una sentència contra l'escola en català". Prèviament es van enviar gairebé 59.000 correus als jutjats del TSJC.

Les mobilitzacions són la resposta plantejada a la presentació per part de Convivència Cívica Catalana (CCC) d'un recurs contra la recent sentència del TSJC, que blindava la immersió lingüística, tot i que permetia a les famoses tres famílies que volien escolaritzar els seus fills en castellà que ho puguin fer. La primera de les concentracions s'ha convocat per al dissabte 28 d'abril a les 19.30 hores davant de la seu dels ajuntaments de capital de comarca, on es llegiran manifestos en defensa de l'actual model a l'ensenyament.

PSOE i IU demanen explicacions a Rajoy després de la condemna a Matas

La portaveu parlamentària del PSOE Soraya Rodríguez i el diputat de l'Esquerra Plural Joan Josep Nuet han exigit avui a Mariano Rajoy explicacions sobre la condemna de sis anys imposada a l'expresident de les Balears Jaume Matas. En roda de premsa, Rodríguez ha recordat que fa un temps Rajoy va dir que a ell li agradaria presidir un Govern a Espanya com el que Matas presidia a Balears. Nuet ha criticat el "fariseisme de Rajoy i del PP, que demanen a la ciutadania que entengui que davant la despesa excessiva ara cal sacrificar-se": "Matas és un cas d'excés en la despesa, però no en benefici dels ciutadans, sinó de certa oligarquia política".

Rodríguez ha considerat que, per primera vegada, un expresident autonòmic pot ingressar a la presó. "Avui és el dia en què el PP no pot romandre callat i alguna explicació ha de donar als ciutadans", ha postil·lat Rodríguez, que també ha convidat al candidat del PP a les eleccions andaluses, Javier Arenas, a sumar-se a aquestes explicacions per la condemna d'un company seu a la bancada blava, quan tots dos eren ministres.

En la mateixa línia, el portaveu d'IU-ICV-EUiA-CHA, Joan Josep Nuet, s'ha preguntat si Matas "encara és amic de l'ànima de Rajoy", ja que junts "passaven bons estius de vacances", pel que ha emplaçat el president del Govern a fer una declaració. Nuet s'ha mostrat convençut que la tipologia dels fets que han donat lloc a aquesta condemna és la conseqüència d '"exercir el poder de manera absolutista", el que l'ha portat a fer una crida per al futur sobre els riscos de "les majories absolutistes" i dels qui es creuen impunes amb elles.

A més, ha criticat el "fariseisme" de Rajoy i del PP, que demanen a la ciutadania que entengui que davant la despesa excessiva ara cal sacrificar-se. "Matas és un cas d'excés en la despesa, però no en benefici dels ciutadans, sinó de certa oligarquia política", ha constatat, abans de reclamar a Rajoy que "deixi de demanar sacrificis" a la ciutadania "amb els de pagar els excessos i els delictes de dirigents del PP".

Persuadit que en el cas de Matas "s'ha condemnat un model de fer política", Nuet ha convidat els andalusos i als asturians que prenguin nota del que passa "quan hi ha governs absolutistes". També ha ressaltat que aquesta és "la primera peça d'un dòmino que anirà caient", ja que queden encara més d'una vintena de peces. "El viacrucis de la corrupció del PP no ha fet més que començar", ha avisat Nuet.

Mentrestant, el diputat d'ERC Joan Tardà ha deixat clar que "el que la fa, la paga", abans de posar l'accent en la necessitat que funcioni de forma diligent l'Estat de dret. Tardà ha ressaltat el "gran valor pedagògic" de la sentència, perquè no es pot permetre que augmenti en la societat la sensació que els delictes de corrupció queden de tant en tant impunes. "És evident que ningú desitja cap mal per a un altre, però qui la fa, la paga", ha insistit.

Lluís Torró (EU): “El Consell està cobrint a Rajoy amb les prospeccions petrolíferes”

El diputat autonòmic d’EUPV afirma que el PP “ha entrat en un bucle d’hipocresia i està jugant a dues baralles, perquè és incapaç de pronunciar-se sobre aquestes prospeccions ara que Rajoy ha arribat a la Moncloa”. Torró reclama al Consell que prenga la postura contrària a aquestes prospeccions, tal i com mantenia fins ara. “Ens preocupa la greu amenaça que suposaran aquestes activitats per a diversos Parcs Naturals, entre ells les Illes Columbretes, l'Albufera i el Montgó, tots ells indrets protegits per llei”. Esquerra Unida anuncia que portarà totes les iniciatives parlamentàries a Les Corts i al Congrés “per frenar aquesta bogeria”. Canàries: Manifestació contra les prospeccions petrolíferes el 24 de març.

Esquerra Unida ha anunciat que portarà a les Corts i al Congrés, a través del seu diputat, Ricardo Sixto, “totes les iniciatives parlamentàries que facen falta per parar aquesta barbaritat. Tos dos governs han de vetllar pels interessos dels valencians i valencianes i del medi ambient. El dany que suposaria aquestes prospeccions per a la flora i fauna marina seria enorme, tal i com ja han posat de manifest els grups ecologistes en reiterades ocasions, les quals han destacat els danys a la Posidònia, i als bancs de peixos, a més del risc d'accidents que poden provocar vessaments de cru”, adverteix.

Torró subratlla: “no pot primar-se l'interès econòmic, i deixar-se de banda la sostenibilitat i la protecció del medi ambient. El govern valencià està sotmès als dictàmens de Rajoy, està fent un viratge sobre aquest assumpte molt preocupant, sols
per no ser una pedra en la sabata del govern central”.

Canàries: Manifestació contra les prospeccions petrolíferes el 24 de març.

Els riscos de contaminació del mar i de les costes de Lanzarote i Fuerteventura, així com d'afecció a la fauna i flora marina de l'àrea per abocaments de cru o un altre tipus d'operacions associades a la investigació i explotació d'hidrocarburs són extremadament alts.

El llit marí a les zones on es vol explorar i, si s'escau, explotar possibles jaciments de petroli i gas natural, entre les costes de Canàries i el continent Africà, té una profunditat d'uns 1.500 m. Al seu torn la possible existència de combustible fòssils podria estar a més de 2.500 m. de profunditat.

Fins fa unes dècades, la detecció i recuperació de petroli en aigües profundes era autènticament impensable. Actualment, els últims avenços tècnics estan permetent a les companyies petrolieres intentar anar cada vegada més lluny en la seva recerca d'actius petrolífers a qualsevol preu. Aquesta estratègia les situa en una posició d'avantatge respecte a la seva competència i respecte als seus accionistes, que veuen com les seves accions pugen davant els anuncis de descobriments de noves reserves o concessions, per molt allunyades que aquestes estiguin i difícils siguin d'extreure.

Tanmateix, els riscos són enormes. La perforació d'aquests pous petrolífers en aigües profundes requereix de tecnologia punta i grans quantitats de capital. Les possibilitats d'incidències i accidents, també són cada vegada més altes.

Jaume Matas, quart expresident autonòmic que s'enfronta a una pena de presó

Jaume Matas Palou, expresident del Govern balear del PP en dues legislatures i exministre de Medi Ambient en el Govern de José María Aznar, des del qual va tirar endavant el Pla Hidrològic Nacional, ha estat condemnat a sis anys de presó per corrupció en el cas 'cas Palma Arena', un lustre després de deixar la política activa a la qual es va dedicar durant 15 anys i es converteix en el quart expresident autonòmic en enfrontar-se a una pena de presó. Només Gabriel Urralburu, expresident de Navarra, va acabar a la presó.

Nascut el 1956 a Palma de Mallorca, Matas va créixer en una coneguda família d'exiliats republicans, activistes socialistes i laics -el seu avi va fundar UGT a Mallorca-, carta de presentació que li va valer per imprimir-li l'anhelat caràcter centrista al PP d'Aznar. Es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials i va aconseguir una plaça de funcionari autonòmic a Hisenda.

El 1989 comença a assumir càrrecs i es converteix en director general de Pressuposts de la Conselleria d'Economia i Hisenda per consell del llavors president autonòmic, Gabriel Cañellas, amb el qual va travar una gran amistat i que li va introduir en el cercle dels polítics de pes del PP nacional.

De 1993 a 1996 va ser conseller d'Economia i Hisenda del Govern balear i, quan anava a ser nomenat conseller d'Agricultura, Comerç i Indústria en el Govern de Cristòfol Soler, aquest va dimitir perquè el grup popular al Parlament regional li va retirar la seva confiança. Matas va ser designat candidat a la Presidència pel PP.

Del Govern balear al central amb bitllet de tornada


El 1996 va guanyar les eleccions i presidir Balears fins a 1999, any en què també va assumir la presidència del PP balear. En les eleccions autonòmiques de 1999 va perdre per primera vegada -li va ocórrer també el 2003- la Presidència del Govern en favor del socialista Francesc Antich, que va pactar amb els partits d'esquerra i Unió Mallorquina (UM).

Poc temps va estar com a líder de l'oposició a Balears, perquè Aznar el va nomenar ministre de Medi Ambient el 27 d'abril de 2000. Al ministeri, un dels seus principals reptes va ser tirés endavant el Pla Hidrològic Nacional, que va entrar en vigor el juliol de 2001, i pel qual va haver d'enfrontar a mobilitzacions de partits i grups contraris al transvasament d'aigua de l'Ebre i al Pla.

Però Aznar li havia tret bitllet de tornada a Balears i el 3 març 2003 va deixar el ministeri per ser designat candidat del PP a les eleccions autonòmiques de maig de 2003. Va guanyar les eleccions i, gràcies a un pacte amb UM, va prendre possessió de nou com president balear.

En les autonòmiques de 2007, Matas es va quedar a un escó de la majoria absoluta i UM, moneda de canvi en els governs balears, es va sumar al projecte del PSOE i el Bloc que va tornar la presidència a Antich.

Ni un dia a l'oposició


Tot just 24 hores després que UM confirmés el pacte amb el PSOE, Matas va renunciar a estar a l'oposició i va anunciar que abandonava la política activa. Rosa Estaràs va substituir-lo al capdavant del PP balear.

Matas es va traslladar a Estats Units, en concret a Washington, per treballar en l'empresa privada. Allà ha treballat com a executiu de l'empresa hotelera mallorquina Barceló i el juny de 2009 va ser nomenat assessor en matèria de canvi climàtic i energies renovables de PricewaterhouseCoopers (PwC).

Una cursa enfosquida per la corrupció


La gestió de Matas al capdavant del Govern balear ha estat enfosquida pels casos de corrupció. Així, en el seu primer mandat el seu nom va estar vinculat al 'cas Formentera' sobre presumptes irregularitats en l'empadronament en les autonòmiques de 1999, encara que el Tribunal Suprem el 2000 va tornar la causa al Tribunal Superior de Justícia de Balears en no apreciar indicis de la seva implicació.

També el va envoltar la polèmica pel 'cas Bitel', del suposat espionatge del correu electrònic d'un dirigent socialista per part del Govern, i pel 'cas Andratx', de corrupció urbanística, encara que en cap dels dos casos va arribar a estar imputat.

A la tercera ha estat la vençuda, la imputació en el 'cas Palma Arena ha acabat amb la condemna de sis anys per corrupció de Jaume Matas per beneficiar amb diners públics al periodista que li escrivia els discursos, Antonio Alemany -de El Mundo-, per dur a terme una campanya per realçar la seva activitat política.

El tribunal de la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Palma l'ha condemnat a 5 anys, 3 mesos i un dia per un delicte de frau a l'administració, un delicte de falsedat en document oficial, un delicte de falsedat en document mercantil i un delicte de prevaricació en concurs amb un delicte de malversació.

A més, ha estat condemnat a 9 mesos i un dia per un altre delicte de tràfic de influciencias agreujat. Jaume Matas es converteix en el quart exmandatari autonòmic que s'enfronta a una pena de presó, dels que només Gabriel Urralburu, expresident de Navarra, va acabar a la presó fins ara, i amb els seus de PP-CiU al govern sempre disposats a indultar els amics.

L'advocat de Matas: "La sentència encara no és ferma i queden recursos"


L'advocat de Jaume Matas (PP), Antonio Alberca, després de conèixer la sentència de 6 anys de presó per a l'expresident balear per corrupció en el cas Palma Arena, per la contractació il·legal del periodista Antonio Alemany concretament de les moltes branques del cas per jutjar encara, i ha dit que "la sentència encara no és ferma i que queden recursos". "El senyor Jaume Matas té retirat el passaport des de fa més de dos anys i es ve presentant des de llavors cada quinze dies a la comissaria de policia, pel que no hi ha cap risc de fuga".

Per llegir tota l'informació sobre el cas Matas i Palma Arena:
/2012/03/ladvocat-de-matas-la-sentencia-encara.html

L'advocat de Matas: "La sentència encara no és ferma i queden recursos"

L'advocat de Jaume Matas (PP), Antonio Alberca, després de conèixer la sentència de 6 anys de presó per a l'expresident balear per corrupció en el cas Palma Arena, per la contractació il·legal del periodista Antonio Alemany concretament de les moltes branques del cas per jutjar encara, i ha dit que "la sentència encara no és ferma i que queden recursos". "El senyor Jaume Matas té retirat el passaport des de fa més de dos anys i es ve presentant des de llavors cada quinze dies a la comissaria de policia, pel que no hi ha cap risc de fuga".

Alberca ha volgut deixar clar també que no cal oblidar que "encara que hi hagi una condemna en primera instància no vol dir que se l'hagi despullat encara de la seva presumpció d'innocència".

Recorrerà davant el Tribunal Suprem

L'advocat de l'exministre ha considerat que la sentència ha estat "molt dura" i "no s'ajusta a tot el que hem mantingut fins ara". Ha apuntat que de moment es troba estudiant la resolució dictada pel tribunal de la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Palma, que l'advocat impugnarà en cassació.

En aquest context, Alberca s'ha mostrat "sorprès" davant el sentit de la sentència i ha asseverat que aquesta posa als polítics "en una situació diferent", ja que a partir d'ara, ha augurat, "caldrà preguntar fins a quin punt una decisió política ho serà a nivell administratiu".

Cronologia del judici a Matas per la contractació il·legal del periodista Antonio Alemany

L'expresident de Balears i exministre de Medi Ambient, Jaume Matas, condemnat a 6 anys de presó pels delictes de malversació, frau, falsedat en documents oficial i mercantil, prevaricació i tràfic d'influències, per afavorir la contractació del periodista Antonio Alemany, que era qui els escrivia els discursos i qui dirigia una campanya de "màrqueting" polític a favor de la tasca de Matas.

El judici pels pagaments irregulars al periodista Antonio Alemany per part de l'expresident de les Balears Jaume Matas va començar el 9 de gener i va quedar vist per a sentència disset dies després. Ara dos mesos després es coneix la sentència, d'un cas la investigació va arrencar dos anys enrere.

9 gener 2012. Comença el judici pels pagaments fraudulents al periodista Antonio Alemany pels discursos que escrivia per a Matas.
10 gener 2012. Jaume Matas declara que no va intervenir en el procés administratiu per pagar els discursos.
12 gener 2012. L'eurodiputada del PP i exvicepresidenta balear, Rosa Estaràs, declara que Jaume Matas va autoritzar el concurs públic que presumptament va encobrir els pagaments.
13 gener 2012. - Gina Garcias, directora general de Comunicació de l'anterior govern balear socialista, testifica que el Govern va pagar a Alemany deu vegades més del que és habitual per uns reportatges que mai van aparèixer.
16 gener 2012 - La declaració d'Alemany i de quatre acusats mostra que el govern balear va subvencionar el 2006 amb 450.000 euros una agència de notícies (ABN) que va servir per finançar un diari digital que dirigia Alemany.
17 gener 2012. Nou periodistes que van treballar per l'agència de notícies va ratificar que ABN i el diari digital eren el mateix i que van cobrar de l'agència quan també van treballar per al diari.
19 gener 2012. Una perit inspectora d'Hisenda declara que l'únic client privat d'ABN era el seu diari digital, del qual la Fiscalia sospita que es va finançar amb diners públics.
23 gener 2012. Els fiscals anticorrupció mantenen la petició de 8 anys i mig de presó per a Jaume Matas i eleven de 5 anys i mig a 7 anys i tres mesos la petició per a Antonio Alemany.
26 gener 2012. Vist per sentència el judici contra Jaume Matas pel pagament al periodista Alemany.

Cronologia del Cas Palma Arena

El "cas Palma Arena", en què estan imputat l'expresident balear Jaume Matas (PP)acusat de corrupció i en que hi haurien implicats Iñaki Urdangarín o Santiago Calatrava, entre d'altres, es va iniciar judicialment l'agost de 2008 i en ell hi ha imputades ja unes 60 persones, la majoria polítics, càrrecs executius i personal tècnic del PP i Unió Mallorquina.

* 16 de septembre 2010: La Policia diu que no troba la seu de l'institut Noos d'Iñaki Urdangarín, que va cobrar 1'2 milions del Govern corrupte del PP balear de Jaume Matas. La Policia portaria setmanes intentant localitzar la seu de l'Institut Nóos, entitat vinculada a Iñaki Urdangarín, duc de Palma i marit de la infanta Cristina. El jutge José Castro va demanar llavors al Cos Nacional de Policia que localitzés el domicili social o un telèfon o adreça electrònica de l'Institut Nóos. Va trigar dos anys a fer-ho, tot i que Sírius va publicar l'adressa...

Veure més a l'enllaç o clicant a la notícia:
/2011/01/cronologia-del-cas-palma-arena.html

El Cas Palma Arena i els seus implicats: Una xarxa de crim organitzat des del franquisme balear fins...

El Cas Palma Arena és un 'presumpte' cas de corrupció que succeí a les Illes Balears i que està sent investigat per la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears. Ja té data d'inici: El 9 de gener de 2012. El cas sorgí en la construcció del pavelló esportiu Palma Arena de Palma, inicialment pressupostat en 48 milions d'euros i que finalment n'acabà costant-ne més de 100 milions. En aquests moments les ramificacions de l'investigació suposen una trentena de casos separats, amb un tramat criminal de polítics del Partit Popular i Unió Mallorquina, desde les seves cúpules al poder, Jaume Matas, expresident, i sa sòcia al govern i als negocis, Maria Antonia Munar, d'UM, fins a empressaris i testaferros, passant de ple per la mateixa família reial.

http://reportatges.sirius.cat/2011/09/el-cas-palma-arena-i-els-seus-implicats.html

Palma Arena 3: Cas Scala, Pasarel.la i Voltor: Els imputats es multipliquen


Al febrer de 2009, el cas Ibatur-Palma Arena esclata amb la detenció de l'ex-secretari d'aquest ens públic, Miquel Àngel Bonet (foto). L'encausat va reconèixer que havia defraudat 20.000 euros amb contractes irregulars entre 2006 i 2007, mitjançant una familar anciana i també va confessar que havia fet el mateix sis vegades anteriorment, amb uns altres familiars, als qui feia passar per proveïdors. En total, va desviar uns 85.000 euros, la mateixa quantitat que va pagar per poder sortir en llibertat sota fiança.

Bonet va admetre aleshores que s'havia aprofitat del seu càrrec com a secretari de l'Ibatur durant el govern de Jaume Matas (PP) per emetre factures per uns treballs que mai no van fer-se i ingressant el cost d'aquests treballs en un compte bancari d'algú del seu entorn, que posteriorment li entregava els diners desviats.

El cas Scala i el cas Pasarel.la

15 juliol 2009. El cas Scala, origens del Pasarel.la: Felip Ferré, ex regidor de Lloseta (PP), imputat en l'anomenat "cas Scala" que investiga la corrupció en el Consorci per al Desenvolupament Econòmic de Balears (CDEIB), assegura que el llavors president del Govern Jaume Matas (PP) coneixia la trama.

La titular del Jutjat d'Instrucció número 4 de Palma, Piedad Marín, ha aixecat el secret del sumari sobre una de les peces del "cas Scala", a la qual pertanyen les declaracions de Ferré, en què el ex regidor de Lloseta explica que va lliurar un projecte anomenat "Honey moon", per captar turistes xinesos mitjançant un concurs de televisió.

L'Institut Balear de Turisme (Ibatur) i el CDEIB van invertir 550.000 euros en aquest projecte, dels que "la destinació s'ignora", i sobre el qual Ferré assegura que Matas estava informat.

http://reportatges.sirius.cat/2011/09/palma-arena-3-cas-scala-i-cas-pasarella.html

La dreta celebrarà un ple inútil d'aparador el 29-M

El Congrés, que normalment no veu més que a un 10% dels diputats del PP-PSOE i dretes perifèriques, tindrà una "intensa jornada de treball" -llegiu pressions de botó del vot entre becaines- el pròxim 29 de març, data de la vaga general. Aquest dia PP-CiU-PNB convalidaran un total de cinc decrets llei i passarà la seva primera farsa parlamentària la Llei d'estabilitat pressupostària, amb la 'discussió' de les esmenes de totalitat d'IU, ERC i Amaiur, que serien totes batudes per la majoria de dretes. Tràmit inútil i teatral d'un govern sotmès als interessos de la banca europea en el que les retallades arbitràries de la dreta neoliberal del PP europeu estan ja pactades entre PP-PSOE i CiU, repetint el Pacte del Majestic entre Pujol i Aznar, ara Pacte del Liceu, relleu de la pinça PSOE-PSC-PP-CiU-PNB d'anys passats.

Així ho ha acordat la junta de portaveus a la reunió que ha mantingut aquest dimarts per fixar l'ordre del dia de la sessió plenària de la setmana que ve, segons han informat fonts parlamentàries.

Durant aquesta trobada, el grup parlamentari de l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA) ha demanat que s'eliminés algun punt dels previstos per al dijous, però la petició no ha estat acceptada per la resta de grups.

De fet, aquestes tres formacions havien sol · licitat la setmana passada per carta al president del Congrés, Jesús Posada, que declarés inhàbil a efectes parlamentaris el dia 29 de març com a gest de solidaritat amb els treballadors.

Posada els va respondre subratllant el seu respecte per l'exercici del dret de vaga però recalcant que per a aquesta jornada ja havia previst un ple i no anava a alterar el calendari pactat.

Cinc decrets llei

L'ordre del dia de la sessió plenària dels dijous es confecciona en un funció dels projectes que el Govern del PP envia a la càmera. En concret, per al de la setmana que ve, el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, ha proposat un paquet amb cinc decrets-llei que estan pendents de convalidació.

El 29-M el ple discutirà sobre la convalidació dels reials decrets llei de mediació en assumptes civils i mercantils, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos i el fons per al finançament dels pagaments de proveïdors.

També el decret-llei de contractes d'aprofitament per torn de béns d'ús turístic, d'adquisició de productes vacacionals de llarga durada, de revenda i d'intercanvi i el de simplificació de les obligacions d'informació i documentació de fusions i escissions de societats de capital.

Aquest dia es celebra a més el debat de totalitat del projecte de Llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. En qualsevol cas, segons càlculs dels portaveus, la jornada parlamentària de dijous durarà unes deu hores i no està previst parar a l'hora del menjar. Així les coses, i considerant l'absència de L'Esquerra Plural de la càmera el ple serà pendent de les xarxes socials i redactant els titulars de "la vaga no s'ha fet sentir" de cada vegada, però amb el cor en un puny i les orelles al carrer.

Els nazis assassins de nens hebreus i soldats musulmans objectiu de tot França

La presidenta del Consell Representatiu d'Institucions Jueves a França (CRIF) a Midi-Pyrénées, Nicole Yardeni, que va visionar els vídeos de les càmeres de vigilància del col·legi jueu on avui van ser assassinats tres nens i el pare de dos d'ells, va resumir el seu contingut com "una cosa insuportable". Un testimoni assegura que l'autor de la massacre portava una càmera de vídeo penjada al coll per gravar com anava matant a les seves víctimes. Els soldats abatuts pels mateixos criminals a Montauban i Tolosa eren d'origen africà, dos musulmans i un animista -de la Santeria o Macumba- de les Antilles.

La policia ha desplegat a un miler d'agents per intentar caçar l'assassí i la policia local de Tolosa va armada des d'aquest matí per contribuir en la persecució policial.

És "insuportable, un malson, com veure un film d'horror", va declarar Yardeni al canal BFMTV ia altres mitjans francesos abans de detallar l'aspecte "molt fred, organitzat i determinat" del suposat assassí. Era "com algú que mata animals", com qui practica "el seu esport", ha subratllat a la vora de les llàgrimes.

Es veu a "algú que baixa d'una moto i es posa a disparar i la gent cau morta, i entra al pati de l'escola i atrapa a una nena i li dóna un tret al timpà", va afegir Yardeni, una de les poques persones que va veure les cintes abans que la policia les precintés. La petita, de vuit anys segons alguns mitjans, de deu anys, segons altres, era la filla del rabí i director de l'establiment, Yaacov Monsonego.

Abans de seguir-la i disparar al cap, l'assassí havia matat amb idèntica sang freda a dos nens, de 3 i 6 anys, i al seu pare, professor de religió en el centre, que va intentar protegir-los, segons van relatar alguns testimonis. L'assassí semblava "determinat i molt normal", va explicar Yardeni, que va precisar igualment que la moto era de color blanc i gran cilindrada. "No es pot dir si està serè, perquè està emmascarat" i porta el casc de motorista posat tot el temps, però sí se li veu partir "amb calma, de pressa, perquè és algú atlètic, però amb calma també", va afegir.

Les dues càmeres que van captar aquestes imatges, ha indicat, cobreixen essencialment l'entrada i l'inici del pati de l'institut-liceu jueu Ozar-Hatorah, on van tenir lloc els fets, davant la tanca pares, alumnes i ciutadans van dipositar aquest dilluns nombrosos rams de flors. També van rendir homenatge a les víctimes a París, Tolosa i Bordeus diversos milers de persones en diferents marxes silencioses convocades per la Union des Étudiants Juifs de France (UEJF).

La feixista Nobel de la Pau i presidenta de Libèria contra els homosexuals

Venim denunciant a Sírius les campanyes neofeixistes de Noruega amb els seus Premi Nobel de la Pau, regalat a tot tipus de personatges criminals, demagògics i maquillats a gust de l'extrema dreta feixista que s'amaga darrera les monarquies nazis europees. Les tres últimes van ser supermilionàries i oligarques als seus països amb l'eslògan de lluitadores per la llibertat (la seva i la de les elits a què pertanyen) davant la ximpleria generalitzada i la complicitat hipócrita del seu personal a sou. Doncs bé, la tirana posada a dit per l'OTAN en la Libèria ocupada per les petrolieres, Ellen Johnson Sirleaf, actual presidenta de Libèria després del genocidi de l'enemic de l'OTAN, defensa la llei que criminalitza les relacions homosexuals al seu país. "Ens agrada tal com som", ha dit la feixista de l'imperi. Foto: Les tres oligarques neonazis premiades per Noruega.

En una entrevista conjunta costat de l'ex primer ministre britànic i genocida assassí de l'Iraq, Tony Blair, que va quedar visiblement incòmode davant el comentari de Sirleaf, aquesta va assenyalar: "Tenim certs valors tradicionals de la nostra societat que ens agradaria conservar".

La legislació de Libèria classifica la "sodomia voluntària" com un delicte menor punible amb un any de presó, encara que noves propostes de llei volen que aquestes penes siguin més dures.

Segons relata el diari britànic, Blair no va voler comentar les paraules de la mandatària de Libèria. "Un dels avantatges de la meva feina actual és poder triar els temes que tracte i els que no. La prioritat ara és el poder, les carreteres i els llocs de treball", va expressar l'ex llogater i criminal del trio genocida de les Açores.

Concentració de l'Escola Riera Alta en la plaça de la Vila per exigir l'escola "JA"


El 5 de març de 2012, un dia abans de les portes obertes, el regidor de l'Ajuntament informa que les obres no començaran al març, que no està aprovat el projecte definitiu, que potser començaran després de setmana santa, i que el temps que passaran provisional els alumnes de primer de primària serà almenys tot el primer trimestre.
Les famílies de l'Escola Riera, no estan disposades a acceptar més endarreriments i exigeixen l'inici de les obres immediatament.

La rebaixa del deute grec suposa pèrdues del 78,5% per a la banca

Els bons grecs en mans dels inversors privats valen un 21,5% del que valien després de l'acord de reestructuració del deute del país. El pacte entre Grècia i els inversors pel qual aquests van acceptar un quitament o reducció del 53% del valor nominal dels bons es traduirà, per tant, en unes pèrdues reals del 78,5% per a tots els bancs i fons d'inversió que posseeixen aquests títols de deute helena. Perquè la pèrdua final no només contempla aquesta lleva teòrica del 53%, sinó que calcula el valor real actual dels bons rebuts en el canvi, tenint en compte el seu termini, tipus d'interès i altres factors.

Aquesta pèrdua final del 78,5% es dedueix del resultat de la subhasta de les assegurances d'impagament (o credit default swaps) que es va dur a terme dilluns i que va fixar el valor dels bons grecs en el 21,5%, segons les dades de Creditex, la plataforma de negociació electrònica que s'encarrega de liquidar la subhasta. Les asseguradores hauran de pagar, per tant, 78,5 cèntims per cada dòlar en bons grecs que estaven en mans dels inversors assegurats, sobretot fons d'alt risc (hedge funds) el que sumarà un pagament d'uns 2.500 milions de dòlars (1.887.000 d'euros) en total per aquest acord, segons diferents valoracions del mercat.

Les assegurances d'impagament s'activen perquè els inversors que tenien aquesta cobertura es van negar a assumir la treu de deute de forma voluntària i van ser forçats. El Govern d'Atenes va aconseguir pactar amb la gran banca internacional un quitament del 53% sobre tot el deute helena en propietat d'inversors privats, que sumava uns 206.000 milions, a través d'un canvi de bons que substituïa els existents per altres. L'acord amb els creditors alleuja el deute helena en 100.000 milions i constitueix la pota privada de segon rescat financer del país. Va lligada a l'injecció de 130.000 milions en crèdits per part dels països de l'eurozona i també del Fons Monetari Internacional (FMI), que contribuirà amb 28.000 milions.

La gran majoria dels creditors privats acceptar les pèrdues, però inversors amb títols de deute per valor de 25.000 milions els van rebutjar i van ser obligats. Grècia va poder forçar mitjançant l'activació d'unes clàusules d'acció col · lectiva (CAC) que impliquen que, si els propietaris d'almenys dos terços del deute subjecta a l'acord accepten la lleva, la resta es veu forçat.

Aquesta obligació ha suposat que es cobrin les assegurances d'impagament. Els assegurats no cobren el 100% del valor dels bons, ja que els títols de deute helena no queden amb valor zero després de la reestructuració del deute, sinó que la subhasta ha fixat el valor en aquest 21,5%.

L'Associació Internacional de Permutes i Derivats (ISDA), una organització formada per centenars de grups financers que fixa les regles de joc en aquests derivats, va determinar que hi ha hagut un "esdeveniment de crèdit" o impagament de fet a Grècia, un cop es van activar els CAC, el que ha portat al cobrament dels CDS.

Hi havia una gran incertesa sobre els efectes del cobrament d'aquestes assegurances en el mercat. A la caiguda de Lehman Brothers, va suposar l'arrossegament de l'asseguradora AIG. I l'anterior president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, temia que l'activació de les assegurances animés les apostes dels especuladors per la fallida de països. Finalment, "pot tenir més implicacions positives que negatives per al mercat europeu de bons", va dir a Bloomberg Ioannis Sokos, estrateg de BNP Paribas a Londres.

"És una demostració clara que és una eina de cobertura que funciona per als tenidors de bons d'altres països perifèrics", va dir, com Portugal, Espanya o Itàlia. Segons la seva opinió, "si Grècia i els països de la UE haguessin invalidat la raó de l'existència dels contractes de CDS, això hagués generat pressions per a la venda en altres mercats de bons perifèrics".