dilluns, 27 de setembre de 2010

Llamazares: "El pol d'esquerres farem vaga el 29-S"

Gaspar Llamazares, Diputat d'Izquierda Unida a les Corts: "Ja sabem el que val la paraula del president del Govern. En què va quedar allò de la sortida social a la crisi? En què va quedar el requisit de la concertació social per a qualsevol reforma laboral? Va dir que no canviaria. Però La Moncloa i el poder financer l'han canviat. Al final, s'ha convertit en el cirurgià de guàrdia dels mercats amb el seu atac als drets dels treballadors i l'Estat del benestar. Qui es reclamava del social ha passat a ser el campió de les polítiques més antisocials. La seva reforma és un atac als treballadors i una traïció a si mateix. Amb la vaga general del 29-S, Zapatero ha entrat a formar part del mateix club neoliberal que els seus predecessors, González i Aznar".

Amb la seva batzegada i la renúncia a les polítiques socials per sortir de la crisi, el Govern perd confiança a dojo i, després de trencar amb l'esquerra política, trenca amb els treballadors i els sindicats.

El Govern ha tirat endavant la reforma laboral únicament amb el suport del Grup Socialista i l'abstenció pactada amb el centre-dreta nacionalista. El Partit Popular va endurir la reforma amb les seves esmenes i no la va votar en nom d'una major duresa i del desgast polític del Govern.

Contràriament al que va passar a la primera legislatura 2004-2008, el Govern ha tallat els ponts amb l'esquerra sindical i política, i s'ha lliurat amb armes i bagatges en mans de la dreta. No oblidem que el Govern va elaborar aquest paquet de mesures pensant en pactar amb la dreta parlamentària, encara que aquesta ha demostrat que és insaciable. Tampoc és casual que la CEOE hagi posat en sordina la seva habitual cridòria. El seu silenci és la millor prova que el Govern li fa la feina bruta i ha cedit als seus cants de sirena.

Al Parlament, el pol d'esquerres s'ha oposat radicalment a aquesta política al costat de Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Republicana, Nafarroa-Bai i Bloc Nacionalista Gallec han estat ferms i coherents en el seu suport als sindicats, en la resistència a les retallades socials i en la presentació d'alternatives econòmiques, energètiques, industrials, financeres i fiscals. Pel seu valor simbòlic, cal igualment destacar el vot del diputat Antonio Gutiérrez, contrari a la reforma, en un clar desmarqui del Grup Socialista al qual pertany com a mostra també del malestar creixent de sectors del PSOE amb la deriva del seu Govern.

Els diputats del pol d'esquerres farem vaga el 29-S, estarem amb els treballadors en aquesta gran jornada de mobilització.


El Govern ha fet cas omís a les mocions aprovades pel Congrés dels Diputats contra la congelació de pensions, amb l'única oposició del Grup Socialista. Només a proposta d'IU es va aprovar una pròrroga de sis mesos de l'ajuda de 426 euros mensuals als aturats que esgotin el subsidi, encara que posteriorment el Govern va retallar l'abast d'aquesta mesura.

El decret contra el dèficit, que va provocar la vaga de la Funció Pública el 8-J, va baixar el sou als metges, infermeres i auxiliars que tenen cura la nostra salut, als mestres que eduquen als nostres fills, als treballadors socials, als policies que vetllen per la seguretat ciutadana, als empleats que garanteixen els serveis públics, a tots els que sostenen el funcionament de l'Estat del benestar. Però el pitjor és que el PSOE paga el prejudici enfront del públic com a sinònim de privilegi i malbaratament. La retallada als funcionari ha estat també el tret de sortida per a la congelació dels salari del conjunt dels treballadors.

La duresa de la reforma laboral, unida al Pla d'Ajustament econòmic, a la privatització de les Caixes d'Estalvi, a la retallada del salari dels empleats públics i l'atac a les pensions, significa trencar el Diàleg Social assumpció pel Govern del programa conservador de sortida a la crisi i configura la major agressió als drets dels treballadors des del retorn de la democràcia, ara fa 32 anys.

La reforma facilita i abarateix l'acomiadament, incrementa la precarietat i la temporalitat, debilita la negociació, reforça el poder arbitrari de l'empresari, retalla els drets dels treballadors i legalitza les agències privades de col.locació, introduint l'ànim de lucre en la intermediació laboral .

Estem davant d'una reforma, contraproduent i injusta, que destrossa els de sempre i res exigeix als banquers, a la gran patronal i les rendes més altes. Una contrareforma que anul qualsevol expectativa de canvi del model de desenvolupament precari, especulatiu i insostenible que ha provocat la crisi.

La Vaga General serà una esmena de totalitat enfront de la política del Govern

Els treballadors van a la vaga de cos sencer, i amb el cap fred. Davant la pressió dels mercats, tenen tot dret a pressionar al Govern. Per tombar la contrareforma laboral, perquè el Govern rectifiqui i torni a la taula de negociació. Perquè als treballadors en atur que esgotin la prestació no els falti protecció per desocupació, evitant que llisquen cap a pobresa i l'exclusió social. Perquè l'Estat no es sotmeti als mercats. Perquè Europa no legitimi la neteja ètnica amb l'expulsió col.lectius com els gitanos.

Davant l'intent de desmuntar el model social i l'Estat de benestar, els sindicats són més necessaris que mai. Per això la dreta mediàtica i política ataca la vaga i els seus convocants. Per això el PP carrega contra els delegats sindicals per trencar la seva resistència, recorrent fins i tot a campanyes difamatòries. La dreta vol la derrota del Govern ia més la derrota de l'esquerra, doblegant als sindicats i amb ells acabant amb l'esperança d'una altra política davant la crisi. És l'hora d'expressar el nostre suport al sindicalisme, perquè les 5 mesures siguin reversibles.

El dia després

Ens pregunten pel dia després de la vaga. Sempre és fàcil predir el que passarà un cop que ha passat. Podem vaticinar que el conflicte serà llarg i tens. El Govern prepara una nova volta de rosca amb la reforma de les pensions i els Pressupostos Generals de l'Estat per a 2011.

La reforma

La reforma de les pensions, amb la congelació de les actuals i la retallada de les futures, amb la proposta de prorrogar l'edat de jubilació fins als 67 anys i ampliar els períodes de cotització, perjudicarà sobretot als joves, a les dones, als precaris i als majors en atur.

Però el 29-S comença el pols de veritat. La Vaga serà un èxit i tindrà rendibilitat social, tard o d'hora, i els treballadors recolliran la seva collita, com la van recollir en totes les vagues generals anteriors frenant part de les mesures i fent girar la despesa social. Així va passar després del 14-D, i així passarà després de l'29-S. El Govern que va cedir davant el poder financer, també ha cedit ja en part davant la protesta dels ajuntaments, o de les CC.AA amb la revisió del pla de Infraestructures o la flexibilització del crèdit.

La resistència enfront de la injustícia i la lluita pel canvi alternatiu sempre tenen premi. L'apatia i la resignació accepten la derrota, el silenci dels bens.

Nous horitzons, noves polítiques

No renunciem a l'exigència de noves polítiques. Per distribuir de forma equitativa l'esforç solidari que tota la societat hauria de fer per fomentar l'ocupació i reforçar els serveis públics.

Les reformes imposades per decret desvien l'atenció sobre les tasques pendents: la manca d'una política industrial, la millora de la formació dels treballadors, la innovació en els processos productius, la precarietat del mercat laboral i de les polítiques socials.

L'esgotament del model de creixement de la nostra economia i la pròpia crisi econòmica mundial evidencien la necessitat de noves polítiques no només per mitigar els efectes de la recessió econòmica, sinó per promoure la transició cap a un model productiu més diversificat, eficient i sostenible.

Per sortir de la crisi, és prioritària la reconstrucció fiscal que garanteixi la suficiència en els ingressos, com és urgent afavorir l'accés al crèdit dels ciutadans, els ajuntaments i les petites i mitjanes empreses, i emprendre una reforma energètica amb majors quotes d'energies netes i renovables.

No estem condemnats a triar entre Guatemala i Guatepeor. Entre la melodia del Govern i la més estrident del PP, entre l'anor��xia a la qual ens sotmet el Govern i la fam del PP. Hi ha una sortida social a la crisi, que ni tan sols s'ha explorat, una sortida que reconstrueixi la nostra fiscalitat, que mantingui la iniciativa pública, que tingui per prioritat l'ocupació i no el dèficit, una iniciativa que compti amb l'acord laboral i no amb la imposició unilateral.

Però per això també l'esquerra alternativa ha de moure's. Moure's amb la Vaga General i moure's també per donar un sentit polític a la contestació social a Espanya però també en el conjunt d'Europa. Davant la Esmena de totalitat que imposa la Vaga General cal elaborar amb tota l'esquerra un text alternatiu. Un text alternatiu el cor social necessitava també de l'aportació de tots els colors de l'esquerra (el ecopacifisme, el feminisme, el federalisme). La Vaga General ha de ser també un pas en les reconstrucció de l'esquerra europea.

ICV-EUiA: "Una vaga per la dignitat i contra la resignació"

La portaveu del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Dolors Camats, i el president del grup municipal d’ICV-EUiA, Ricard Gomà, han fet una crida a la mobilització per la vaga convocada pels sindicats aquest dimecres 29 de setembre i han afirmat: “Aquesta serà una vaga per la dignitat i contra la resignació”. Camats ha advertit: “La crisi està sent utilitzada com a excusa perfecta des de posicions neolliberals per desmantellar l’Estat del Benestar i retallar drets socials, drets laborals i pensions, el que s’havia aconseguit amb lluites des de l’esquerra, des dels sindicats i els treballadors. En aquest país ho sabem perfectament, els drets nacionals i socials han estat base de lluita i mai de resignació; no ens han regalat res i ara no ens hem de fer enrere”.

Per la seva banda, Ricard Gomà, que ha valorat positivament el desenvolupament de les festes de la Mercè, ha demanat els barcelonins i barcelonines que també es mobilitzin aquest dimecres i secundin la vaga general. Per a Gomà: “Barcelona s’ha de paralitzar el 29 de setembre”. “El 29-S no només va en contra de la reforma laboral, sinó que també és la lluita contra una agressió global cap als drets socials”.

Comença el judici pel Cas Malaya de Marbella

L'Audiència Provincial de Màlaga comença aquest dilluns 27 de setembre el judici del Cas Malaya, contra la corrupció municipal i urbanística a l'Ajuntament de la població malaguenya de Marbella, que és el procés amb més acusats, 95. La fiscalia anticorrupció sol·licita 30 anys de presó i multa de 810,78 milions d'euros per a Juan Antonio Roca (foto), al qual acusa dels delictes de blanqueig de capitals continuat comès en l'àmbit d'una organització, en què aquest és el suposat "cap de la mateixa"; prevaricació administrativa, malversació, tots dos com a inductor; frau i suborn passiu. Parla al vídeo següent Francisco Javier Arroyo, president de l'Audiència de Màlaga.

Las cifras del proceso del Caso Malaya



Les xifres del Cas Malaya, un macroprocés no deixen dubtes sobre la seva complexitat i transcendència. Noranta-cinc imputats, un centenar d'advocats, 196 toms de sumari i més d'un milió de documents.

El vaixell "Pau" contra el bloqueig de Gaza

Un grup d'activistes jueus es va embarcar cap a la franja de Gaza el diumenge, intentant desafiar el bloqueig israelià i protestant pel sofriment dels palestins que viuen en aquest territori. Nou pacifistes d'Israel, Gran Bretanya i els EUA van salpar des de Famagusta, al nord de Xipre, amb una petita quantitat d'ajuda en el catamarà de bandera britànica "Irene" (en gr. Pau). "Israel no té fronteres morals", va dir Reuven Moskovitz, de 82 anys i supervivent de l'Holocaust: "Jo vaig perquè sóc un supervivent. Quan estava en un gueto i gairebé vaig morir, esperava que hi hagués éssers humans que mostraran una mica de compassió i m'ajudaran", va explicar Moskovitz. "Vull alçar la meva veu contra la maldat i atreure l'atenció cap a 1,5 milions de persones que viuen sota setge. És inhumà", digué Rami Elhanan, israelià que va perdre la seva filla de 14 anys per un atac suïcida palestí el 1997.

Sense interrupcions pel mig, la nau arribaria a Gaza en unes 24 hores.

Les polítiques d'Israel cap a Gaza han estat sota l'atenció mundial des que un grup de comandaments navals va donar mort a nou activistes turcs a bord d'un vaixell el 31 de maig, però continua qualificant la missió de l'Irene com una "provocació".

"Si fossin seriosos en les seves intencions de dur ajuda a Gaza, podrien fer-ho fàcilment després de passar una revisió per si hi ha armament amagat", va dir Andy David, portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors israelià, referint-se als ports a Israel i Egipte que reben subministraments per als palestins.

Consultat sobre si l'armada israeliana intentaria detenir o interceptar als activistes, David va declinar parlar del tema.

Palestina: Les converses pendents dels assentaments

Després que la moratòria de 10 mesos de durada sobre la construcció d'assentaments dels ocupants sionistes expirés el diumenge, el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, està considerant diverses opcions per substituir la moratòria i mantenir vives les negociacions directes amb els palestins. Fonts properes a Netanyahu van dir a Xinhua el dilluns al matí que el premier i els seus ministres estimen que el govern israelià i l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) podrien arribar a un compromís pel que fa a la congelació d'assentaments abans del 4 d'octubre, quan el comitè de supervisió de la Lliga Àrab es reunirà per decidir si les converses de pau directes haurien de seguir endavant després que hagi expirat la moratòria.

Funcionaris israelians estan debatent ara possibles fórmules amb els Estats Units i amb l'ANP, però per ara no han arribat a un acord.

La primera alternativa a la taula és reprendre la construcció d'estructures que ja han estat aprovades abans d'anunciar una altra moratòria per diversos mesos.

S'estima que hi ha entre 1.500 i 2.500 estructures on la construcció seria aprovada. Les fonts consideren que els palestins podrien acceptar aquesta oferta, però creuen que Israel la considerarà inacceptable, ja que implicaria que "la vida es detindria" a Cisjordània i evitaria qualsevol construcció.

La segona alternativa és reprendre la construcció dels grans blocs d'assentaments i ampliar la moratòria a comunitats aïllades. De moment, amb l'excepció de certs ministres israelians, ni Israel ni els palestins accepten aquesta oferta a causa de les diferències en la definició de què és un gran bloc i què són comunitats aïllades.

Una tercera alternativa és l'anunci d'una altra moratòria mentre es crea un òrgan governamental per aprovar les construccions de manera controlada sobre la base del creixement natural. S'estima que des d'un punt de vista polític, serà difícil que Netanyahu aconsegueixi suport per aquesta proposta.

Però en certes circumstàncies, especialment si l'òrgan està controlat per ministres d'orientació dretana, és possible que aconsegueixi el suport necessari per a aquesta solució. Tot i que encara no està clar que els palestins donin el seu vistiplau a aquest pla.

Chávez guanya però no amb majoria absoluta

El Partido Socialista Unido de Veneçuela (PSUV) ha obtingut la representació de 95 dels seus candidats a l'Assemblea Nacional, mentre que l'opositora Mesa de la Unitat Democràtica va obtenir uns 64 curules (escons) durant els comicis legislatius celebrats ahir diumenge. En llegir el primer butlletí de l'escrutini, la presidenta del Consell Nacional Electoral (CNE), Tibisay Lucena, va anunciar aquests resultats amb caràcter irreversible a les 02:05 hores locals (06:35 GMT) d'aquest dilluns i va autoritzar a les Juntes Electorals Regionals per ajudicar els càrrecs corresponents. Lucena precisar que encara queden per definir algunes circumscripcions electorals al país pel fet que no hi ha una condició d'irreversibilitat en les xifres.

D'acord amb el butlletí emès pel CNE, el PSUV va triomfar en 17 dels 24 estats del país, sent aquests Apure (oest), Aragua (centre-nord), Barinas (oest), Bolívar (sud), Carabobo (centre- nord), Cojedes (oest), Delta Amacuro (nord-est), Districte Capital (centre-nord), Falcón (nord-oest), Guárico (centre), Lara (oest), Mèrida (oest), Moanagas (nord-est), Portuguesa (centre ), Trujillo (nord-oest), Yaracuy (oest) i Vargas (centre nord).

Per la seva banda, l'opositora MUD va aconseguir el triomf en els estats d'Amazones (sud), Anzoátegui (nord-est), Nova Esparta (nord-est), Táchira (nord-oest) i Zulia (nord-oest).

Ambdues agrupacions polítiques van aconseguir, en cadascun dels casos, la igualtat de curules en els estats Miranda (centre) amb sis diputats i Sucre (nord-est) amb tres diputats.

Els tres representants indígenes van ser per a la Fundació per a la Capacitació, Integració i dignificació del Indígena (Fundacidi), el Moviment Indígena Autònom del Zulia i el Consell Nacional Indi de Veneçuela (Conniver).

A més, els dos sectors polítics van aconseguir, cada un, cinc representants al Parlament Llatinoamericà (Parlatino), mentre encara queden per definir dos escons a aquesta instància legislativa regional.

El representant indígena electe per al Parlatino correspon al Moviment Indígena Autònom del Zulia i el Consell Nacional Indi de Veneçuela (Conniver).

En referir-se a la participació popular, la presidenta del màxim òrgan del Poder Electoral veneçolà va sostenir que l'índex es va situar en 66,45%.

Va convidar a les organitzacions polítiques i candidats que van vèncer a festejar-ho amb tranquil.litat, mentre que als aspirants i partits que no van aconseguir la victòria a dirigir-se de la mateixa manera cap a les seves llars.

"Els diem a les organitzacions i candidats que van guanyar, als electors i electores de les opcions que han resultat guanyadores, que vagin tranquils a celebrar-ho. Els qui no van vèncer, els demanem, com sempre, que acceptin els resultats i que vagin tranquils a les sevess llars.

El SPD torna a la socialdemocràcia

La popularitat de conservadors i liberals, actualment en el Govern, cau en les enquestes. Però d'això no s'han beneficiat els socialdemòcrates, que ara volen retornar al poder pel carril esquerre. Un any després d'aquesta debacle, l'SPD es traça una ambiciosa meta: Retornar al poder. El cap del partit, Sigmar Gabriel, vol recuperar per això als votants clàssics dels socialdemòcrates: Els treballadors i les seves famílies. L'SPD dóna un clar gir a l'esquerra. "Hem de tornar-li la veu als qui se senten postergats", va dir Gabriel en un combatiu discurs.

Com recuperar els votants perduts és un dels temes més urgents en el congrés extraordinari del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), aquest diumenge (26/09.) A Berlín. El congrés es va dur a terme un any després de les últimes eleccions per al Bundestag, on el SPD va tocar fons: només un 23% dels vots emesos van ser per als socialdemòcrates, tot un mínim històric. El ple del congrés: com recuperar els votants perduts. "Volem aconseguir en les eleccions de 2013 una majoria pròpia juntament amb Els Verds. Aquest és el nostre objectiu", va continuar Gabriel, sense per això deixar de banda les capes mitjanes. Curant en salut, va afegir que "per forjar un nou front social, també hem de guanyar el vot dels professionals independents, les dones qualificades i els intel.lectuals".

Els més de 500 delegats van donar suport en la seva majoria l'exigència de Gabriel d'augmentar els impostos a les capes de majors ingressos i els rics, i reduir per als de menys recursos. L'SPD també dóna un cop de timó pel que fa a la política econòmica i advoca ara per un major paper de l'Estat: "El SPD no vol una economia dirigida per l'Estat, però tampoc un capitalisme desbocat".

El cap de l'SPD va defensar les correccions que es proposa dur a terme, en cas de guanyar les pròximes eleccions, a les reformes que el propi partit va implementar quan va estar en el govern. No obstant això, va precisar, "no es tracta de fer marxa enrere en el tema de la jubilació als 67, sinó sobretot de protegir els treballadors de la pobresa a la tercera edat".

No mirar a una altra banda

Gabriel també va justificar la proposta de fer fora del partit a Thilo Sarrazin, expresident del Bundesbank, que recentment va aixecar onades amb un llibre sobre la integració dels immigrants, on aquest afirma que "Alemanya es dissol a si mateixa".

Thilo Sarrazin: Alemanya es dissol a si misma.Bildunterschrift: Großansicht des Bilder mit der Bildunterschrift: Thilo Sarrazin: Alemanya es dissol a si misma.Para Gabriel, "l'SPD no pot mirar a una altra banda quan algú de les seves files divulga la tesi de que la intel ligència és una herència genètica ". I per deixar-ho ben clar, va afegir: "Qui es mou fora del marc de la Constitució no pot fer-ho des de dins de l'SPD".

També en relació amb la globalització adopta el partit ara posicions més crítiques. "Una de les tasques centrals dels socialdemòcrates alemanys i europeus és donar-li a la globalització altra direcció", va subratllar Gabriel, i ella consisteix a "justícia per a tots i no riquesa per a uns pocs".

Al Govern ho veu Gabriel derivar cap a la dreta. I creu que això suposa possibilitats per a la socialdemocràcia, perquè "així s'obren espais polítics en el medi". Pel que fa a l'actual auge dels Verds, el cap socialdemòcrata creu que "aviat es desinfla", no sigui cosa que els seus passin en una eventual coalició de soci majoritari a júnior.

Segons l'exministre d'Hisenda socialdemòcrata Peer Steinbrück, l'SPD hauria, però, no recolzar només en els jubilats i les capes més desfavorides. Acompanyat de forts aplaudiments, Steinbrück va ressaltar l'exigència socialdemòcrata d'augmentar la taxa màxima impositiva del 42 al 49 per cent. No obstant això, va delimitar, "cal anar amb compte que això no afecti desproporcionadament als treballadors més qualificats".

Estructures empolsades

Els detalls de les noves idees impositives socialdemòcrates seran aprovats en el pròxim congrés del partit, a la tardor boreal de l'any que ve. El mateix val per a la posició definitiva en relació amb la jubilació als 67 anys d'edat. Altres pilars de les rejovenides posicions socialdemòcrates són una forta limitació de la subcontractació de treballadors i la imposició d'una paga mínima de 8,50 euros l'hora.

Així mateix es va aprovar que, en cas d'accedir al poder, el SPD hauria de donar marxa enrere en la política de l'actual Govern de tornar a perllongar la vida útil de les centrals atòmiques, que socialdemòcrates i verds havien limitat durant la seva administració per acabar com més aviat millor amb la generació d'energia nuclear a Alemanya.

En diverses mocions es va exigir també crear un sistema d'incentius per motivar els immigrants a aprendre més ràpidament alemany i simultàniament sancionar als que no tinguin clarament la voluntat d'integrar-en la societat alemanya.

L'SPD vol igualment modernitzar les seves estructures internes. Andrea Nahla, la secretària general, va dir que moltes de les organitzacions socialdemòcrates estan "empolsades" i va anunciar que s'aspira a que també persones no afiliades al partit puguin participar en les activitats socialdemòcrates.

Creix la tensió entre Armènia i Azerbaidjan

Armènia va acusar dissabte al seu veí Azerbaidjan d'utilitzar la seva riquesa petroliera per impulsar una "aventura militar", enmig de creixents tensions per la disputa sobre el territori de Nagorno-Karabakh. El canceller armeni Eduard Nalbandian va dir davant l'Assemblea General de Nacions Unides que "l'Azerbaidjan representa una amenaça a la pau i la seguretat regional". El president àzeri, Ilham Aliyev, havia dit dijous que Armènia realitza "neteja ètnica" a Nagorno-Karabakh.

Separatistes armenis, recolzats per Armènia, van prendre el control de l'enclavament àzeri de majoria armènia de Nagorno-Karabakh en els anys 1990, després d'una guerra contra tropes de l'Azerbaidjan que va deixar uns 30.000 morts.

Els combats s'han incrementat el 2010, amb un saldo de 17 soldats d'ambdós bàndols morts en escaramusses.

La guerra per Nagorno-Karabakh va esclatar el 1991 i va finalitzar el 1994 després d'un cessament al foc, però Armènia i Azerbaidjan no es posen d'acord sobre l'estatus final del territori.

Arcadi Calzada ja no és intocable

Arcadi Calzada ha deixat de ser un intocable entre la classe dirigent gironina. Així ho constaten les primeres veus crítiques que es comencen a aixecar entre un sector dels consellers de l’assemblea general de Caixa de Girona, que demanen que es depurin responsabilitats fins on faci falta davant les evidències de males pràctiques i administració deslleial que planen sobre la gestió de l’expresident de la institució financera, de la qual va ser president entre els anys 1996 i 2009.

Durant molts anys, les assemblees de Caixa de Girona van ser una bassa d’oli per al consell d’administració presidit per Calzada. Balanços i informes de gestió s’aprovaven com qui passa el rodet. Una de les poques veus crítiques contra Calzada, Ricard Mues –conseller general en representació dels treballadors– recorda com en més d’una ocasió li havien retirat el micròfon, o fins i tot li havien impedit entrar, en l’assemblea ordinària de l’any 2005, en que es va presentar acompanyat del seu advocat.

El canvi en la correlació de forces polítiques en l’assemblea tampoc va suposar cap inquietud per a Calzada. Malgrat que CiU hi va quedar en minoria a partir del 2007 en detriment de la suma de PSC i ERC –que fan coalició a la Diputació de Girona, entitat fundadora de la Caixa– l’exdiputat convergent va sobreviure en el càrrec fins l’any passat, i després ha seguit influint des de l’ombra en el consell d’administració, on encara hi té fidels escuders, com els vicepresidents Pere Cornellà i Josep Maria Calders.

Calzada planejà amb Millet substituir-lo

A finals de juliol de l'any passat, quan va esclatar l'escàndol del Palau de la Música i el seu president, Fèlix Millet, va cessar fulminantment, ja hi havia un home que ambicionava substituir: era Arcadi Calzada, que havia presidit Caixa Girona fins a un mes abans. Calçada i Millet eren amics i es reunien amb freqüència. A l'agenda d'aquest últim consten moltes de les cites que ambdós mantenien gairebé setmanalment. A més, Calçada ja formava part del Patronat de la Fundació Palau de la Música.

Per això i perquè les seves relacions polítiques eren impecables, Calçada es va sentir amb la superioritat moral per 'autoproponerse' com a nou president. D'alcalde d'Olot, havia passat a vicepresident del Parlament català en representació de Convergència i Unió (CiU). I d'aquí, el 1996, a president de Caixa Girona i de la seva Fundació. Les credencials, per tant, eren bones. I per això, quan a finals de juliol del 2009 arriba un 'estrany' per posar ordre en els comptes del Palau (l'actual director, Joan Llinares), va posar el crit al cel. I convèncer al Patronat que el tema s'havia de resoldre des de l'interior i ningú millor que ell per agafar les regnes de la institució que Millet acabava d'abandonar.

Segons diverses fonts consultades, Calçada havia mogut personalment fils polítics perquè la seva maniobra no fos avortada. Però la cúpula convergent no va empassar l'ham. És més, mentre tots li aplaudien en la reunió urgent del Patronat convocada per estudiar la situació, només una persona es va oposar a que substituís a Fèlix Millet: Josep Caminal, ex secretari d'Organització de Convergència, exdirector del Liceu i actualment alt càrrec del Grup Godó. "Tu no pots ser president, perquè els estatuts diuen que només pot ser-ho un membre del comitè directiu. I tu no estàs en aquest comitè. Per tant, hem de buscar un substitut que compleixi amb aquest requisit". I va ser així com es va triar a Mariona Carulla com a nova presidenta.

Una altra de les raons que li conferien autoritat moral per agafar les regnes del Palau era que des de Caixa Girona havia ajudat a la fundació del Palau. En l'últim exercici, Calçada havia signat dos convenis amb Fèlix Millet. Un d'aquests convenis va ser l'organització d'una exposició d'obres de Francisco Leiro entre el 24 d'abril i el 29 de juliol del 2008. Per això, la Fundació Caixa Girona va realitzar una aportació "de 75.000 euros en concepte de donatiu irrevocable, pur i simple, al Consorci del Palau de la Música amb motiu dels actes del seu centenari i, en concret, per a cobrir les despeses de la exposició ". L'altre conveni amb la Fundació Palau de la Música va ser de "37.267,87 euros en concepte de donació pura i simple per al període d'1 de setembre de 2008 a 31 agost 2009 com a membre protector".

Convenis dubtosos

Així consta en un informe de la Direcció General de Política Financera i Assegurances datat el 17 de desembre de l'any passat. Aquest informe posa de manifest l'absolut descontrol que existia a la Fundació Caixa Girona: des de la pròpia composició dels òrgans directius fins l'absoluta manca de control dels convenis subscrits. Des de l'any 2005, per exemple, el Patronat incomplia els Estatuts de la mateixa entitat, ja que estava format per cinc persones, quan ha de tenir sis membres. A més, quan el consell d'administració de Caixa Girona va ser requerit perquè lliurés la llista de membres del patronat, aquests no concordaven amb la llista de la pròpia Fundació.

Pel que fa als convenis, la Fundació va lliurar a la inspecció un total de 31 convenis. Amb posterioritat, van aparèixer altres convenis signats els darrers anys, fins a totalitzar 53. Algun d'ells, com el signat amb Hermes Comunicacions, editora del diari El Punt, va ser executat a través de l'empresa AMR. En aquest cas concret, durant l'any 2009, la fundació pagava a la companyia 6.936,16 euros mensuals, més IVA, a canvi d'insercions publicitàries. "Aquest conveni presenta dubtes respecte a la seva adequació a l'article 7.1 del Decret 99/1986 de 3 d'abril, ja que es recorden accions pròpies d'una estratègia de màrqueting sense arribar a cap finalitat social".

Una altra cosa va ser un conveni similar amb Corporació Catalana de Comunicació, editora del diari Avui, a la qual la Fundació va pagar 54.000 euros més IVA, encara que no consta que fos a través d'AMR. Acord amb el que publicat ahir per El Confidencial, aquesta companyia es propietat d'Antoni Maria Rigau, cunyat de Salvador Carrera, expresident de la comissió de control de Caixa Girona. Precisament ahir, el Govern català va aprovar una norma per obligar a totes les fundacions a donar compte de tots els convenis que signin i evitar així un altre cas Millet.

Al marge del cas de AMR, Arcadi Calzada, va teixir durant el seu mandat una xarxa d'amics i familiars que durant anys van fer negocis a l'ombra de la privilegiada relació que mantenien amb ell. Una mostra és que el principal proveïdor d'obres d'art a la caixa (ha subministrat més de la meitat de les obres comprades en els darrers anys, segons l'inventari realitzat l'any passat), Antonio Álvarez Niebla, té relacions de parentiu amb Calzada, a causa del matrimoni de Noemí Calçada amb Julio Boira.

Precisament, la filla de l'ex president de Caixa Girona i el seu marit van crear l'octubre del 2008 la societat Juno Consulting, que ha prestat serveis per a la Fundació de l'entitat i que té la seva seu al despatx particular que Calzada té a Barcelona. Álvarez Niebla, propietari de l'empresa Imparce Barcelona, va vendre obres a la caixa durant els últims anys per valor de gairebé 1,8 milions d'euros.

Els ingressos 'fantasma' del Festival de Cap Roig

L'empresa Juno, per la seva banda, també ha realitzat serveis per l'organització del Festival de Cap Roig, que cada estiu porta a Calella de Palafrugell a grans figures de la música, com Josep Carreras o Julio Iglesias. Segons fonts consultades per El Confidencial, l'empresa Concert Estudi col.laborava tradicionalment en l'organització d'aquest festival: el 2006, aquesta companyia va facturar a l'entitat gironina 1,4 milions d'euros, que van ascendir a 1,9 milions el 2007 ia 2 , 3 milions d'euros el 2008.

La inspecció realitzada adverteix que el festival era una font important d'ingressos per a la Fundació. "Analitzant el pressupost del 2009, s'observa una reducció molt significativa dels ingressos previstos. Per a l'anualitat del 2009 s'han estimat uns ingressos de 151.000 euros, quan els reals de l'exercici 2008 van ser de 3.315.635 euros. La principal diferència la trobem, novament, en els ingressos previstos de l'anualitat 2009 del festival de música dels jardins de Cap Roig, on no s'estima cap ingrés mentre que en el pressupost de l'anualitat precedent s'estimaven uns ingressos de 1,8 milions d'euros".

Els ingressos reals, però, van sobrepassar les previsions i van aconseguir més de 2,6 milions. Però la veritable raó que la Fundació deixés de tenir aquesta entrada de diners és que, "d'acord amb les manifestacions dels representants de l'entitat, l'explotació de l'activitat del Festival de Cap Roig va ser externalitzada (a Concert Estudi) durant la anualitat de 2009 i per aquest motiu no es preveu cap ingrés per aquest concepte per a l'any 2009".

Bèlgica dòna l'esquena a un cristianisme corrupte

Els escàndols de pedofília a l'Església Catòlica han danyat seriosament la confiança dels seus seguidors. Una de les víctimes, Charles Evers, abusat sexualment per un religiós, va acabar convertint-se a l'Islam, com molts altres afectats, i avui dia es diu Yusuf: "El catolicisme és una fe pèrfida", afirma. Aquí hi ha una cosa que no quadra. No és l'Islam el que és cruel? Amb la seva caricatura al diari belga De Standaard, el dibuixant Marec inverteix els estereotips, deixant a la comunitat catòlica amb un retrogust amarg. A la televisió, el bisbe com l'encarnació dels silenciats escàndols d'abusos sexuals. Davant la tele, una parella musulmana de casats, que constata que el cristianisme sí que és una religió cruel.

A l'escola catòlica

Amb el mateix estupor, Yusuf Charles Evers, de 59 anys, segueix les notícies sobre els escàndols de pedofília dins de l'Església Catòlica. "Terrible el que està succeint, però ja fa anys que vaig arribar a la conclusió que alguna cosa no quadra en el catolicisme".

Als dotze anys, els pares de Evers el van enviar al Col.legi Gabriel, a la limburguesa Mook, dirigit per sacerdots catòlics. En l'actualitat, Evers viu a Dubai, on tenen una empresa que ven vestimentes tradicionals islamistes. Es va convertir en 1992 a l'Islam, adoptant el nom de Yusuf. És la primera vegada que parla sobre els seus anys de jove a Mook.

Víctima

"El pare que donava lliçons de llatí, em va demanar un dia que l'ajudés a portar uns llibres. Vaig haver d'anar al dipòsit. Quan vaig entrar, el pare va tancar la porta. Em va semblar estrany. Jo no tenia ni idea del que era el sexe. En un determinat moment, em diu "vine, vine", em pren la mà i la posa en el seu penis. Vaig sentir després una mica viscós a la mà, molt desagradable. En sortir, uns nois que estaven aturats aquí es reien i em deien: "T'ha tocat a tu pagar els plats trencats".

El testimoni de Yusuf Evers és únic en el debat sobre religiosos pedòfils: La comunitat musulmana havia decidit mantenir-se al marge, mentre que és òbvia la importància de la seva opinió, com ho insinua la caricatura de Marec. Els partits cristians anti-islàmics propaguen una societat arrelada en valors cristians, en les que l'Islam no té lloc. No obstant això, aquesta confiança en si mateix, no hi haurà patit un cop dur amb els recents escàndols?

Culpabilitat

"No es faci il.lusions", diu Sami Zemni, expert en l'Islam polític a la Universitat belga de Gent. "Si el clergat provoca escàndols, llavors és l'Església com a institució la que cau, però el cristianisme es salva. No obstant això, si els musulmans cauen a faltar, els islamòfobs proclamen que l'Islam en la seva totalitat és equívoc, i que l'Alcorà ha de cremar-se. "

Zemni no creu que els escàndols de pedofília canviaran l'estereotip "els musulmans són cruels, els cristians civilitzats". "Crec que el debat finalitzarà amb una qüestió de culpabilitat. L'Església podrà sortir d'aquest problema i repeler els atacs, com sempre ho ha fet. "

Satanàs

"És lamentable el que està passant a l'Església Catòlica, però no volem veure'ns absorts en absolut en aquest assumpte", explica un conegut imant belga que es nega a participar en aquest article. Tampoc joves musulmans, que van néixer catòlics per després convertir a l'Islam, es mostren disposats a parlar del tema. No obstant això, també hi ha excepcions:

"Com és que vostès anomenen a un d'aquests?", Pregunta un jove marroquí a Brussel.les en veure la caricatura. "Ah, sí, un bisbe". Un amic d'ell s'acosta: "El seu Papa és un enviat de Satanàs. Té la cara del diable".

"L'actitud reservada de la comunitat musulmana és comprensible", afirma Abdelkhalak Chrayah, de l'Associació de Brussel.les per l'Emancipació dels Musulmans. "Els musulmans desconfien dels mitjans de comunicació."

Encendre-la foc

Dècades després de la seva emigració a Dubai, Yusuf Erves, de visita a la família a Holanda, passa per l'escola de Mook. "Vaig somiar tantes vegades amb encendre-la foc. Mentrestant, l'edifici ha estat enderrocat. Només queda la façana, però m'agradaria poder destruir-la amb les meves pròpies mans".

Mai li va comentar als seus pares sobre els abusos: "No ho haurien volgut escoltar".

Així que es va quedar sol amb els seus traumes. "Encara recordo molt bé que una vegada vaig haver de presentar davant el prior, el cap de tots els capellans. Vaig entrar sense colpejar la porta, i em vaig l'ensurt de la meva vida: El prior estava assegut sobre l'escriptori amb les cames obertes, mentre que un sacerdot, agenollat, li feia una fel.lació".

Les experiències de Yusuf van ser la causa directa de la seva conversió a l'Islam. "Sí, sens dubte. En pensar en el Col.legi Gabriel, tinc calfreds i em tremola tot el cos. És una fe pèrfida".

En Moviment demana la dimissió de Camps

La plataforma cívica En Moviment ha reunit a Elx en un acte espontani més de dues-centes persones per demanar la dimissió del president de la Generalitat, Francisco Camps, i denunciar que el País Valencià lideri negativament els rànquings de corrupció, fracàs escolar i endeutament. La concentració, convocada ahir al Facebook, ha comptat amb la participació de la Plataforma per l’Ensenyament Públic i la Plataforma per la Llei de la Dependència d'Elx.

L'acció de denúncia, coincidint amb la reunió del comitè de campanya de Camps (PP) a la ciutat, ha escenificat un pòdium amb la classificació de les tres pitjors marques del govern valencià: la corrupció, el fracàs escolar i l'endeutament. L'acció cívica portava per nom 'Líders', aprofitant les declaracions dels últims mesos del president valencià, segons el qual el País Valencià és líder en la major part d'indicadors socio-econòmics de l'estat espanyol.

En un moment determinat de la protesta el vice-president tercer del Consell i titular de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, Juan Cotino, ha demanat parlar amb responsables de les entitats convocants per la dimensió que havia pres la convocatòria. La conversa ha durat uns dos o tres minuts i ha consistit en un intercanvi de reflexions que no ha passat d'això.

"EUPV serà dimecres al costat dels sindicats"

Els tres diputats autonòmics d’EUPV, Marga Sanz, Lluís Torró i Marina Albiol, han presentat un escrit a la presidenta de les Corts Valencianes per comunicar-li la seua adhesió a la Vaga General del pròxim dimecres 29-S i per a que aquesta tinga en compte els efectes retributius que puga tenir: “Tots els càrrecs públics d’EUPV cessaran la seua activitat habitual per a mostrar el recolzament a la vaga”, ha anunciat Sanz. “Des d’EUPV en les Corts, hem presentat aquest comunicat perquè creiem que el nostre lloc el pròxim dimecres està al carrer, mostrant la nostra oposició als retalls i la reforma laboral del Govern de Zapatero”, ha afirmat la dirigent d’esquerres.

Esquerra Unida participarà durant tota la jornada en les mobilitzacions de dimecres i estarà present també en les manifestacions per la vesprada, on assistiran la coordinadora d’EUPV, els diputats autonòmics i així com els càrrecs públics i militants de l’organització.

Sanz ha assenyalat que les mesures de retalls socials aprovades pel govern, la reforma laboral i el model especulatiu que ha precaritzat el mercat laboral “estan generant una minva dels drets socials i polítics. S’està debilitant l’estat del benestar i per això cal, ara més que mai, la convocatòria d’una vaga general. Esquerra Unida estarà al costat dels sindicats. Per a nosaltres, el 29-S suposa l’inici d’una sèrie de mobilitzacions que han de fer virar el govern de Zapatero fins l’esquerra”, ha assenyalat.

Esquerra Unida, a més, amb la voluntat de donar el recolzament total a la vaga i als sindicats, ha presentat també mocions de suport en tots els ajuntaments del País Valencià.

Suport a la vaga d'artistes, escriptors i intelectuals


L'escriptora Almudena Grandes ha estat l'encarregada de conduir l'acte celebrat al Cercle de Belles Arts de Madrid, en què treballadors del món de la cultura (cinema, teatre, arts plàstiques, música, literatura...) i la universitat han proclamat el seu suport a la vaga general convocada per CCOO i UGT per al 29 de setembre. D'altre banda Ignacio Toxo ha dit: "Ni en les nostres pitjors malsons, ni en els millors somnis del president de la patronal, Díaz Ferrán, es podia imaginar una Reforma Laboral tan destructiva dels drets dels treballadors".

La mateixa Almudena Grandes va explicar que "la vaga general hauria de ser un crit, una plantada i una línia a seguir per part del moviment obrer i la societat civil espanyola, per tal de defensar el patrimoni que heretem dels nostres avantpassats, en defensa dels nostres propis drets i el futur dels nostres fills".

"Hem vingut aquí per donar suport a la vaga general", que tracta de "impedir que els nostres fills visquin pitjor del que hem viscut nosaltres", va assenyalar Almudena Grandes per exposar les raons de l'acte que aquest matí ha reunit artistes, escriptors i professors de Universitat. "Nosaltres anem a la vaga, perquè hi ha una reforma laboral abusiva que ens afecta a tots els treballadors", va afegir el president de la Unió d'Actors, Jorge Bosso. "Estem perdent drets, és una vaga en defensa pròpia", ha subratllat.

Al seu torn, el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, va censurar la reforma laboral aprovada pel Govern i el Parlament, i és que segons la seva opinió "les coses es poden fer d'una altra manera, d'una manera millor, en benefici de la immensa majoria. Això ens anima a convocar la vaga general ". "Ni en les nostres pitjors malsons, ni en els millors somnis del president de la patronal, Gerardo Díaz Ferrán, es podia imaginar una reforma tan destructiva dels drets dels treballadors", va proclamar.

En el seu discurs Toxo, va agrair el suport dels treballadors de la cultura i la Universitat - "Aquesta gent no falla mai, està per conviccions i en defensa pròpia", va afirmar -, que demostra que els sindicats no estem sols, i davant de la desqualificació personal i col.lectiva que estan patint els sindicats a l'uníson des de la dreta i la ultradreta, va reivindicar la tasca dels sindicalistes que dediquen la seva jornada laboral, i més que la seva jornada laboral, defensar els treballadors. "Els delegats sindicals han estat elegits democràticament pels treballadors; ells han passat el filtre de les urnes", ha afirmat, "al contrari dels que els critiquen, que només tenen interessos darrere". A més, Toxo va explicar que la vaga general té molt de resistència, però que sobretot és una aposta de futur, "perquè no ens arruïnin el futur", i preventiva, en al.lusió a l'anunciada reforma de les pensions.

El secretari general de CCOO va vaticinar que el 29 de setembre "hi haurà una marea democràtica que va dir que així no es fan les coses, que hi ha alternatives". I responent els que critiquen als sindicats va afirmar que "si Zapatero vol suïcidar-se, serà la seva voluntat", ja que "si la dreta arriba a governar, no serà per la mobilització que hem posat en marxa". Així, ha afirmat que si bé ha escoltat el crit ¡Zapatero, dimissió!, Nadir ha cridat que ¡vingui Rajoy!", Va clamar. "Hi ha alternatives a l'esquerra", va dir en concloure Toxo la seva intervenció, que va precedir la del secretari general d'UGT, Cándido Méndez.

"Sí per"

En el transcurs de l'acte, al qual van assistir Pilar Bardem, Miguel Ríos, Juan José Millás i Adriana Ozores, entre altres, es van succeir nombroses intervencions com la de l'actor i director teatral Juan Margallo qui va ser llegint la relació de teatres, sèries i rodatges que participaran en la vaga, al que els nombrosos assistents van respondre amb un «Sí per» i un calorós aplaudiment final. Encara que si hi va haver algú que es va portar els més grans i més afectuosos aplaudiments va ser el recentment desaparegut José Antonio Labordeta, recordat pel secretari general de CCOO i en diverses oportunitats més.

Així mateix, es va donar lectura a tres manifestos, dos d'ells promoguts per treballadors de la cultura i un altre subscrit per professors universitaris, professionals i organitzacions estudiantils. La lectura del primer text, "Manifest de la cultura", va correspondre als actors i actrius Juan Diego, Laura Rodríguez, Carlos Canut i Vicente Cuesta, mentre que l'escriptor Juan José Millás, l'actriu Adriana Ozores i el cantant Miguel Ríos van ser els encarregats de llegir el "Manifest promogut pels treballadors de la cultura".

Les estudiants Ana Márquez i Leire Zarain, van ser les portaveus del "Manifest promogut per professors d'Universitat i professionals de les diferents especialitats". Després, els catedràtics Antonio Baylos i Antonio Santesmases van explicar el significat de la reforma laboral.

Vaga general de ciutadans i ciutadanes
Manifest promogut pels treballadors de la Cultura

Artistes com Joaquín Sabina, Miguel Ríos i Juan Diego, escriptors com Almudena Grandes, Eduardo Medicutti i José Manuel Caballero Bonald, entre altres, han declarat el seu suport a la vaga general del 29 de setembre en un manifest promogut pel món de la cultura i la universitat.

En el manifest assenyalen que "creiem que tenen raó els sindicats quan afirmen que aquesta reforma no servirà per crear ocupació, augmentarà els contractes temporals, facilitarà i abaratirà l'acomiadament, reforçarà el poder dels empresaris a l'hora de fixar unilateralment les condicions de treball , privatitzarà la gestió de la desocupació i afeblirà les negociacions col.lectives i el paper de les organitzacions sindicals. A més, consideren que es tracta d'una "crida als que no estan disposats que es retallin els valors cívics, els drets socials i la dignitat de la ciutadania ".

També sostenen que "seria un error pensar que la reforma suposa únicament un atac contra els sindicats. Els esdeveniments dels darrers anys signifiquen una agressió manifesta a la democràcia, la dignitat política i als drets de la ciutadania".

"Causes de la crisi, raons per fer vaga"

Avui, dilluns 27-S, a les 12:30h, a la sala de graus d'Economia trobaràs la resposta a aquestes i altres preguntes. La xerrada, organitzada pel Col·lectiu d'Estudiants de Zona Universitària per la vaga general, comptarà amb la presència de: Cristina Carrasco, professora d'Economia. Joan Tugores, catedràtic d'Economia i Daniel Raventós, professor de sociologia i doctor en economia.