diumenge, 19 de desembre de 2010

Miralles: "Els socialistes han de posar-se al costat dels sindicats"

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles declarà ahir tarda, en participar en la manifestació convocada pels sindicats contra les retallades de l’executiu central: “Els votants socialistes han de dir prou i posar-se al costat dels sindicats”, i ha destacat: “És moment de fer una crida als votants socialistes perquè aturin aquesta deriva del Govern de Zapatero que perfectament podria ser política del PP, i perquè hi hagi una majoria que pugui respondre als dictats europeus que lamentablement segueix el Govern socialista”.

Miralles ha dit també que Zapatero s’equivoca amb la seva política econòmica i que “no ha volgut entendre el missatge que ha donat l’electorat de Catalunya: que mentre legisla en favor dels mercat, l’esquerra passa comptes als partits d’esquerres, i en aquest cas, especialment al partit socialista”.

El dirigent d’esquerres ha sostingut que “avui és un dia de mobilització, d’estar al costat dels sindicats”, i que “EUiA recolza tot allò que convoquin, com sempre ha fet, abans i després de campanya electoral”.

El màxim dirigent d’EUiA ha retret així mateix a Zapatero que “ha estat una de les persones que amb les seves accions més ha dificultat l’acció de Govern de Catalunya, pels temes nacionals i pels temes socials.” “L’electorat d’esquerres no entén com amb una llenguatge teòricament progressista es legisli en contra de les persones, amb mesures com la retirada de l’ajut dels 426 euros, o la reforma laboral i de les pensions. “L’electoraT d’esquerres no té dislèxia, entén perfectament que una part dels seus estan castigant drets i això fa que la gent no vagi a votar”.

Finalment, Miralles ha advertit al president del Govern espanyol que “està preparant una catifa blava perquè el PP pugui tenir majoria a les pròximes eleccions generals” , i l’ha titllat de “profundament irresponsable, insolidari i injust”.

Miralles ha encapçalat, juntament amb la portaveu d’EUiA, Mercè Civit, i Joan Josep Nuet, la delegació d’EUiA que s’ha mobilitzat al costat dels sindicats en la manifestació que s’ha realitzat aquesta tarda al centre de Barcelona. La coalició d’ICV-EUiA hi ha participat amb pancarta pròpia on s’hi llegia “Pels drets socials i laborals. Defensem l’Estat del Benestar”.

El no res o caos és fet de matèria i antimatèria

Sota les condicions adequades -que impliquen un feix làser d'intensitat ultra-alta i un accelerador de partícules de 3 quilòmetres de llarg- podria ser possible crear alguna cosa a partir de res, d'acord amb investigadors de la Universitat de Michigan. Científics i enginyers han desenvolupat noves equacions que demostren que un feix d'electrons d'alta-energia amb un intens pols làser podria desmembrar un buit en els seus dos components fonamentals, matèria i antimatèria, i disparar una cascada d'esdeveniments que generi parells addicionals de partícules i antipartícules.

"Ara podem calcular com, a partir d'un únic electró, poden generar-se diversos centenars de partícules. Creiem que això succeeix en la naturalesa a prop dels púlsars i les estrelles de neutrons", comenta Igor Sokolov, científic investigador en enginyeria que va dur a terme aquesta investigació juntament amb el científic investigador associat John Nees, el professor emèrit d'enginyeria elèctrica Gerard Mourou i seus col.legues a França.

Al cor d'aquest treball hi ha la idea que el buit no és exactament res

"És millor dir, com el físic teòric Paul Dirac, que el buit, o el no res, és la combinació de matèria i antimatèria - partícules i antipartícules. La seva densitat és tremenda, però no podem percebre pel fet que els efectes observables es cancel.la completament entre si", assenyala Sokolov.

La matèria i l'antimatèria es destrueixen entre si quan es entren en contacte en condicions normals.

"Però en un potent camp electromagnètic, aquesta aniquilació, que és normalment un mecanisme de desguàs, pot ser la font de noves partícules", comenta Nees. "En el curs de l'aniquilació, apareixen fotons gamma, els quals poden produir electrons i positrons addicionals".

Un fotó gamma és una partícula de llum d'alta energia. Un positró és un anti-electró, una partícula mirall amb les mateixes propietats que un electró, però una càrrega oposada, la positiva.

Un experiment a finals de la dècada de 1990 va aconseguir generar fotons gamma a partir d'un buit, i ocasionalment un parell d'electro-positrons. Aquestes noves equacions porten aquest treball un pas més endavant per modelar com un potent camp làser podria promoure la creació de més partícules de les que inicialment es van injectar en un experiment a través d'un accelerador de part��cules.

"Si un electró té la capacitat de convertir-se en tres partícules en un curt període de temps, això significa que no segueix sent un electró", comenta Sokolov. "La teoria de l'electró està basada en el fet que sempre serà un electró. Però en el nostres càlculs, cadascuna de les partícules carregades es converteix en una combinació de tres partícules més un nombre de fotons".

Els investigadors han desenvolupat una eina per posar les seves equacions en pràctica en el futur a molt petita escala, utilitzant el làser HERCULES de l'Universitat de Michigan. Per provar tot el potencial de la seva teoria, hauria de construir-se un làser del tipus HERCULES en un accelerador de partícules com el del Laboratori del Accelerador Nacinal SLAC, a la Universitat de Stanford. Aquesta infraestructura no està actualment planificada.

Aquest treball podria, potencialment, tenir aplicacions en la fusió per confinament inercial, la qual podria produir una energia més neta a partir de les reaccions nuclears de fusió, diuen els investigadors.

Per Sokolov, és fascinant des d'una perspectiva filosòfica.

"La qüestió bàsica de què és el buit i què no és, va més enllà de la ciència", comenta. "Està molt arrelada en la base no només de la física teòrica, sinó de la nostra percepció filosòfica de tot -de la realitat, de la vida i fins i tot de la qüestió religiosa-, de com podria l'univers haver aparegut del no-res".

Protestes del treballadors de Cargo Trans Montserrat

Prop de 40 treballadors es manifestaren davant de l'empresa Cargo Trans Montserrat a Sant Sadurní, que és propietat de la diputada local del PP Dolors Montserrat, per protestar contra l'acomiadament de 17 persones. Entre els acomiadaments que ha fet l'empresa, hi ha cinc persones del comitè d'empresa i per això el sindicat CCOO ha denunciat que són acomiadaments 'il·legals'.

A més, també creuen que els acomiadaments són 'injustificats' perquè a les altres plantes que té l'empresa a Valls i a Vilafranca els treballadors 'fan hores extra', ha afirmat Miguel Escobar, secretari general de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO de l'Alt Penedès i Garraf. L'empresa dedicada al transport té en l'actualitat una plantilla de 180 treballadors i, segons han explicat des de CCOO, justifiquen l'acomiadament dient que 'un dels seus principals clients ha canviat el sistema de treball i per això sobren 17 persones'. Per Escobar, aquesta raó és 'injustificada', ja que altres centres de treball de la mateixa empresa 'fan hores extra de manera sistemàtica'.

Escobar ha manifestat que és 'curiós' que la diputada del PP, Dolors Montserrat, 'digués el dia 28 de novembre' que 'el seu partit seria l'única força que trauria Espanya de la crisi i reduiria l'atur' quan 'mentre deia aquestes paraules ja tenia previst fer els acomiadaments'.

A més, des de CCOO també han denunciat que Montserrat vol 'aprofitar' la reforma laboral per fer 'neteja' de contractes fixos i 'minvar' la força sindical, ja que entre els acomiadats 'hi ha cinc persones del comitè d'empresa'. En aquests moments a Cargo Trans Montserrat han quedat quatre persones al comitè.

Segons ha afirmat Escobar, els membres del comitè tenen una 'permanència' que l'empresa 'no ha respectat', ja que 'l'estatut dels treballadors diu que els membres del sindicat tenen una garantia a l'hora de deixar l'empresa', ha expressat.El sindicat ha manifestat que continuaran amb les mobilitzacions i, si cal, la via judicial, per protestar contra uns acomiadaments que consideren 'il·legals'.

Synaspismos: "El clima polític pot canviar, temen els laboratoris del poder"

Alexis Tsipras, president de Synaspismos: Avui estem al carrer. Treballadors del sector públic i privat, joves, jubilats... tots units contra el inconcebible mercat. Alcem la nostra veu per exigir una vida digna. Es tracta d'una qüestió de legitimitat. El Govern presenta davant el Parlament lleis que s'han aprovat en unes hores, textos que viol.len els convenis col.lectius, que faciliten encara més els acomiadaments, que redueixen els salaris dels funcionaris, que suprimeixen mitjans de transport públics, tanquen hospitals i universitats.

Mentrestant, el primer ministre convida als líders dels diferents grups parlamentaris a reunions privades per poder ensenyar encaixades de mà en la televisió i fer-nos creure en un acord. Nosaltres ens neguem a seguir aquest joc, ja que considerem que no es pot prendre cap mesura sense l'autorització prèvia de la societat. I avui la societat ha respost: Tots i totes al carrer.

Poden una vaga general de 24 hores i una manifestació massiva canviar les coses?

Sí i no. No, si ens limitem a combats "només per la forma". Sí, si aconseguim convertir la por social en determinació i confiança. El clima pot canviar: Això és al que tenen por els laboratoris del poder.

Seguim amb la mirada posada a Europa.

Els estudiants britànics no han aconseguit evitar l'augment de les taxes universitàries, però les imatges de la seva protesta s'han difós per tot el món gràcies a internet i ara els estudiants grecs defensen encara amb més fermesa el caràcter públic de les seves universitats. Pot succeir el mateix amb els treballadors. El món progressa així, sobretot en temps d'una crisi profunda com l'actual. La joventut ha de trobar als carrers d'Europa per acabar amb l'apatia, per coordinar i radicalitzar les lluites socials. L'esquerra té un paper a fer en aquesta història, ara més que mai.

Ianukovich adverteix que Transnístria és també un problema ucraïnès

El president d'Ucraïna, Víktor Ianukovici, ha advertit a Romania que "ja han passat els temps de la Ucraïna tímida", en relació al conflicte entre República Moldàvia i la regió separatista de Transnístria, que va ser part de la República Soviètica d'Ucraïna fins que la República Soviètica de Moldàvia va ser envaïda per tropes romaneses a la Guerra Civil, entre bolxevics i menxevics, el 1918 (en realitat va ser una guerra d'agressió de les potències capitalistes contra l'estat dels treballadors recent creat).

Transnístria ha estat el centre d'atenció de les converses entre Brussel.les, Kíev i Moscou, dins dels diàlegs iniciats al voltant de la seguretat europea a la zona. El diari ucraïnès Nezavisimaia gazeta va escriure a respecte que les tres parts han fet atencions a Bucarest en relació a la seva desmesurada ingerència en República Moldàvia.

Viktor Ianukovich declarà que el problema de Transnístria és una prioritat de la política externa ucraïnesa, i que Romania provoca molta inestabilitat a la zona en intentar reiteradament que aquesta regió s'unifiqui amb el que anomena sarcàsticament "el segon estat romanès", la República Moldava, idea a la que Ucraïna no donarà suport en cap circumstància.

La causa de la tensió entre Ucraïna i Romania, i fins i tot de Bucarest amb Brussel.les, és que els governs romanès es nega a signar un tractat de fronteres amb el seu país veí, la República de Moldàvia, sobre la base de reivindicacions històriques, i això malgrat les advertències rebudes en aquest sentit pels seus propis socis comunitaris. La intenció és, segons el president d'Ucraïna, una utòpica extensió de les seves fronteres fins a l'altre costat del riu Dníester, incloent-hi la regió de Transnístria

En el mateix sentit, el Ministeri d'Exteriors de França va recordar a Romania que no pot controlar com li convingui la frontera comunitària, especialment si vol integrar-se en l'espai Schengen, en relació a la negativa de Bucarest a reconèixer les fronteres amb Moldàvia i de repartir passaports als ciutadans moldaus.

La tossuderia del mateix president romanès, Traian Basescu, pot posar en perill la integració de Romania en l'espai Schengen, que preveu un pla d'actuació comú i una normativa única en les fronteres comunitàries.