diumenge, 5 de maig de 2013

Síria abat un dels caces d'Israel

La defensa antiaèria siriana ha fet caure un dels avions del règim sionista agressor de Tel Aviv durant l'atac israelià contra el centre de recerca científica de Jamraya, prop de Damasc, capital de Síria, ha informat la cadena televisiva libanesa Al-Manar. Els avions israelians van atacar diferents zones, entre elles Jamraya i Jabal Qasiun i han tingut com a blanc els magatzems d'armes i les defenses antiaèries. Les flames encara cremen en aquestes parts, segons Al-Manar.

Les tropes de l'Exèrcit sirià també han aconseguit arrestar dos pilots que anaven a bord de l'avió del règim isrealià, encara que la tv israeliana dóna els noms dels pilots com morts: Samuel Atzar i Eyssone Gary.

D'acord amb Al-Manar, diversos enfrontaments s'han registrat al districte occidental d'Al-Mezzeh i altres zones prop de Damasc, des d'on els terroristes intentaven entrar a la capital siriana, aprofitant-se de l'agressió israeliana. No obstant això, les forces de l'exèrcit sirià van frustrar els seus intents i els van impedir entrar.

Unes 300 persones han mort i moltes altres han resultat ferides com a resultat de l'atac del règim d'Israel, llançat la matinada d'aquest diumenge, contra el centre de recerca científica de Jamraya, prop de Damasc.

El règim de Tel Aviv també va perpetrar la matinada un atac aeri contra Síria, assegurant que el seu objectiu era un carregament de míssils ultramoderns.

El passat 30 de gener, diversos avions de guerra israelians van bombardejar el centre d'investigació científica en Jamraya. L'atac, que va matar dues persones, va elevar el nivell de la resistència i l'autodefensa en aquesta zona.

Fa més de dos anys, Síria ha estat escenari de disturbis perpetrats per terroristes, finançats i dirigits des de l'estranger, per tal d'enderrocar el Govern de Damasc.

El PP valencià retira una pròtesi de 152 euros a un jove per no poder pagar-la

Un jove de 23 anys, Adrián García (foto), del municipi valencià de Llíria, que va ser ingressat el passat dilluns per ser intervingut del genoll dret a l'hospital Arnau de Vilanova de València, s'ha quedat sense la pròtesi ortopèdica que li havien col·locat, dos dies després de ser operat, per no poder fer front al seu pagament.

Adrián García va patir una caiguda practicant muntanyisme als 14 anys. Amb el temps, la seva malaltia va augmentar i ja amb prou feines podia fer exercici o caminar amb normalitat.

"Era una operació complicada i el doctor va sol·licitar els consells d'un cirurgià francès" explica la família al diari Levante. Dimarts va ser operat amb èxit, es va despertar al quiròfan amb una peça ortopèdica al genoll perquè la cama romangués recta i no hagués moviment que perjudiqués la seva recuperació.

Després de l'operació el metge els va informar que haurien d'abonar 120 euros per la peça col·locada, una sorpresa que es va fer efectiva dos dies després. Dijous va aparèixer a l'habitació una empleada de l'empresa ortopèdica requerida per l'hospital i els va reclamar 152 euros, comunicant-los que la Conselleria -més endavant- els tornaria 122 euros.

No obstant això, la família asfixiada econòmicament per una hipoteca de mensualitats que ronden els 1.200 euros, no disposava en aquell moment de la liquiditat per fer front al pagament. "Li vaig dir que no podia pagar-lo. Que no tenia aquests diners perquè, en realitat, en aquests moments no tinc ni per menjar", explica María Dolores, mare d'Adrián. Després d'abandonar l'habitació i rebre l'aprovació del metge que havia fet l'operació, li va ser retirada la pròtesi a Adrián i substituïda per guix. "És que no em subjecta igual això, crec que ja s'ha desviat", es queixa el jove.

Copagament ortopèdic?


El diari llevantí informa que la Conselleria de Sanitat els ha assegurat que el cas entra dins del protocol oficial: des de 2010, només les pròtesis internes -les endopròtesis- estan incloses en la Seguretat Social. Les externes han de ser abonades pel pacient en el moment, tenint aquest dret a exigir que Sanitat li reemborsi una part de l'import, de manera que l'aportació de l'usuari sanitari queda en uns 30 euros.

Es tractaria doncs d'una mena de copagament farmacèutic. Les pròtesis, afegeixen les mateixes fonts, poden ser col·locades a l'hospital oa l'ortopèdia. És habitual que les empreses passin a cobrar les pròtesis a l'hospital abans que el pacient rebi l'alta.

Adrián va proposar a la companyia fer el pagament quan cobrés

Segons publica el diari valencià, les empreses ortopèdiques arrosseguen grans deutes amb la Conselleria de Sanitat i s'estan veient obligats a refinançar per esquivar la crisi. Segons fonts del sector, cada vegada hi ha més pacients que renuncien a posar-se les pròtesis prescrites pel metge perquè no poden fer front a l'avançament dels diners.

El Levante publica que els pares d'Adrián han presentat una reclamació a l'Atenció a l'Usuari de l'Hospital. Van haver de ser acompanyats amb el cotxe de Vicent, un amable veí del poble. "Si nosaltres haguéssim sabut que havíem de pagar la pròtesi, haguéssim recorregut a algú perquè ens deixés els diners amb una mica de temps. Però no ens ho van dir fins que la pròtesi va estar col·locada", afirma Adrián, que va proposar -sense èxit- a l'empresa ortopèdica pagar la pròtesi a finals de mes, quan cobrés.

L'última nit, Adrián la va passar amb forts dolors i calmants. El jove reconeix que el dolor no li ve per la falta de pròtesis. "El dolor està al cap", explica, "l'administració ha ordenat retirar una pròtesi, que ja tenia col·locada, per qüestions econòmiques".

Síria insta l'ONU a frenar Israel en els atacs i adverteix de les conseqüències

La Cancelleria Síria del govern de Baixar al-Assad ha dirigit dues cartes idèntiques al president del Consell de Seguretat i al secretari general de l'ONU, en què afirma que "a l'01:40 horari de Damasc en el matí del diumenge, avions militars israelians van portar a terme una agressió aèria amb coets, des dels territoris ocupats i el sud del Líban, contra tres posicions pertanyents a les Forces Armades de la República Àrab Síria (foto), situades al nord-est de Jemraya, Maysaloon i un aeroport per aeroplans a Dimas, a Damasc i els seus entorns. A destacar que l'agressió israeliana va resultar en la caiguda de molts màrtirs i ferits entre els ciutadans sirians, així com ocasionar un ampli sabotatge a aquests llocs i a zones civils pròximes".

La Cancelleria afegeix: "aquesta agressió israeliana flagrant contra llocs pertanyents a les Forces Armades de Síria confirmen la coordinació entre Israel, els grups terroristes i els takfiríes pertanyents al "Front d'al-Nusra" -un dels braços d'al-Qaida-, amb l'objectiu de donar suport militar directe als grups terroristes, després del fracàs dels seus intents d'aconseguir un control sobre el terreny, cosa que no deixa lloc a dubtes que Israel és l'únic beneficiat, promotor i executor en alguns casos dels actes terroristes que apunten contra l'estat i el poble de Síria, d'una manera directa o a través de les seves eines a l'interior".

La Cancelleria afegeix que "la República Àrab Síria confirma, en aquest context, la nul·litat de les al·legacions llançades recentment per Israel per justificar els seus actes agressius sota el pretext del trasllat d'armes més enllà de la frontera siriana".

Igualment la Cancelleria avisa que "la continuació d'Israel en els seus actes agressius podria augmentar la tensió a la regió i arrossegar a una guerra regional a gran escala que amenaçaria la pau i la seguretat internacionals a la regió i el món".

"El Govern de la República Àrab Síria considera que les declaracions nord-americans que van precedir i seguir als atacs esmentats encoratgen Israel a dur a terme l'agressió i proporcionen una cobertura política per la violació de la sobirania siriana en una clara violació de la Carta de les Nacions Unides i les normes del dret internacional", subratlla la Cancelleria.

La Cancelleria afirma que "la República Àrab Síria, alhora que confirma el seu dret a defensar-se a si mateixa, al seu territori i sobirania, demana al Consell de Seguretat que carregui amb les seves responsabilitats de cessar l'agressió israeliana contra Síria, prevenir la seva repetició i evitar el deteriorament de la situació a la regió i la seva sortida de control".

La Cancelleria conclou les seves cartes dient que "Síria considera que la continuació d'alguns estats membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU en donar cobertura a la continuació de l'agressió d'Israel i la seva ocupació dels territoris àrabs, inclòs el Golan àrab sirià ocupat, implica a aquests països en la plena responsabilitat de les conseqüències que poguessin derivar-se dels actes agressius israelians".

Escratxe a Carlos Floriano a la casa de Càceres

Els participants a la 'Marxa per la Dignitat' han parat a l'habitatge de Càceres, situat en una cèntrica avinguda -com és natural-, del vicesecretari d'Organització del PP i bocamoll del franquisme més reaccionari, Carlos Floriano, per enganxar cartells de "Es busca" i corejar-li uns lemes apropiats a la seva indignitat.

La membre de la Plataforma per la Renda Bàsica a Extremadura i membre dels Campaments Dignitat 'María Luisa Prudencio ha explicat que participants en la marxa han enganxat alguns cartells a la façana del domicili del dirigent del PP amb la llegenda de "Es busca" i han corejat lemes dels que es vénen cantant durant la marxa.

Cal recordar que aquesta marxa, que va partir fa uns dies, ha arribat aquest diumenge a Càceres i el seu punt final serà dijous que ve, dia 9, quan es preveu que arribi a Mèrida coincidint amb el dia en què el Parlament d'Extremadura sotmeti a votació la Llei de Renda Bàsica.

"Li hem donat alguns crits perquè aquest senyor (Floriano) alguna cosa ha de dir del que està passant a Extremadura i a tot Espanya", ha recalcat Prudencio, que ha afegit que aquestes "accions van a formar part de totes les marxes". Maria Luisa Prudenci ha considerat aquesta forma de protesta com "un acte absolutament cívic i no violent" i ha avançat que es va a "cridar l'atenció d'aquesta manera i de qualsevol altra manera" que ells entenguin que és "justa".

"Que vagin aprenent, que vagin aprenent, que no els deixarem tranquils, no els deixarem tranquils, senzillament perquè a la gent ja li falta aigua en els seus domicilis, la gent està amenaçada de desnonament, la gent té gana", ha sostingut. "Serà una cosa que per allà on passem, anem junts o separats, anem a assenyalar amb el dit, que és del que es tracta, ni més 'escratxe' ni menys, sinó assenyalar amb el dit", ha ressaltat.

"Hi havia poqueta policia i ningú ens ha demanat la documentació"


Preguntada per si hi havia presència de policies a l'entorn del domicili del polític popular, María Luisa Prudencio ha indicat que "hi havia poqueta policia" i que no els han demanat documentació. "Quan qualsevol company o companya, quan qualsevol ciutadà o ciutadana d'aquest país es presenta davant les portes d'un responsable del que està passant, no cal demanar-li cap documentació, no hi ha cap problema en donar-la a les forces de seguretat, evidentment, perquè no estem fent res amb el que no tinguem raó", ha conclòs.

El Partit Popular de Càceres ha titllat "d'intolerable" l'escrache i han recordat que "a més d'il·legítim és injust i inútil", ja que, segons ha sostingut el secretari provincial, Diego Sánchez Duque, aquesta organització política "no ha cedit a cap tipus de pressió". Així mateix, el PP, a través d'un comunicat de premsa, ha llançat un missatge de suport al diputat de Càceres, alhora que ha reiterat la "necessitat que tots els grups polítics condemnin aquest tipus d'actes". D'altra banda, el Partit Popular de Càceres ha confiat que aquest acte no hagi comptat amb el "suport" de cap representant polític ja que en aquest cas, hauria estat "inadmissible" pels feixistes que encara no volen recordar -o potser volen repetir- la matança que allà van fer els seus sota les ordres del criminal i feixista general Yagüe.

Extremadura: marxes i acampades per exigir al PP la renda bàsica i la fi dels desnonaments

Els extremenys que han aixecat els Campaments Dignitat saben que la seva és una lluita situada a la perifèria. "A la perifèria de la política i del socialment correcte: una lluita de classe obrera, de gent d'abaix, que ha arrelat davant les oficines d'ocupació. I a més a Extremadura, una comunitat perifèrica allunyada dels centres mediàtics", afirmen ells mateixos. Dues marxes ciutadanes arribaran el dia 9 a Mèrida per protestar contra la llei de Renda Bàsica de Monago (PP), que consideren "un subsidi per a pobres i no un dret". Foto: escratxe d'acampats davant de la casa d'un dirigent del PP.

Multitudinària marxa de l'esquerra comunista contra el neoliberalisme a París

Desenes de milers de francesos d'esquerres han sortit al carrer a París per protestar contra les polítiques neoliberals imposades per la dreta europea encapçalada per Merkel i per demanar un canvi institucional que instauri una nova República, convocats pel Front d'Esquerres (Front de Gauche) dirigit per Jean-Luc Mélenchon: "No volem al món de les finances al poder, no volem les polítiques d'austeritat que fa patir als pobles d'Europa i condueixen a tot el continent al desastre". "A baix l'infame complot contra el desgraciat poble grec, portuguès i espanyol", ha clamat el dirigent comunista.

En vigílies que es compleixi el primer aniversari de l'elecció del president, el socialista François Hollande, Mélenchon ha considerat que "el període de proves ha acabat i no surten els comptes" i li va demanar donar un gir a la seva política. "I si no sap fer-ho, nosaltres sabem", ha afirmat el polític que, en els últims dies, ha assegurat que es considera capacitat per dirigir un Govern d'esquerres.

Mélenchon aposta per una nova Constitució que obri la VI República


"Tenim les idees i les persones competents per posar-les en marxa, però sobretot tenim el suport del poble", ha cridat abans de demanar un canvi profund en les institucions franceses i la convocatòria d'una Assemblea Constituent per elaborar una nova Constitució que obri la VI República.

Formada per persones que mai abans han estat electes i que renuncien a ser-ho, la Constituent ha de "retornar el poder al poble" i que introdueixi la possibilitat que, per via de referèndum, pugui desposseir del seu càrrec a tot electe, inclòs el president. D'aquesta manera, Mélenchon va assegurar que la seva protesta va "contra el cop d'Estat financer" i ha acusat la "maleïda troica" i a la "buida Comissió" d'imposar al poble "un patiment innecessari que s'assembla al sadisme" per pagar "un deute que mai no es pagarà". I ha clamat: "A baix l'infame complot contra el desgraciat poble grec, portuguès i espanyol".

Si Hollande no encapçala el gir a l'esquerra que proposa, Mélenchon va apel.lar a "formar una nova majoria" que ha de començar a mostrar-se en les cites electorals, municipals i europees, l'any vinent. Amb la manifestació d'avui, l'extrema esquerra vol també recuperar el carrer, ocupada en els últims mesos per la dreta i l'extrema dreta en la seva protesta contra la legalització del matrimoni homosexual.

Al costat del Front d'Esquerres, que inclou al Partit Comunista de França (PFC), van acudir a la manifestació alguns líders ecologistes, encara que no els dirigents de la formació, sòcia de l'actual Govern socialista. També es van manifestar la major part dels líders sindicals i alguns dirigents de formacions anticapitalistes.

Inaugurat a Àustria el nou museu del camp de concentració de Mauthausen

Amb la participació de nombrosos líders polítics, supervivents de l'Holocaust i d'altres convidats d'honor s'ha inaugurat avui un nou complex de museus a l'antic camp de concentració nazi de Mauthausen, a l'estat federat de l'Alta Àustria. La renovada instal·lació, subvencionada amb 1,7 milions d'euros per l'Estat austríac, mostra els horrors viscuts per unes 200.000 persones que van ser internades entre 1938 i 1945. Entre ells és molt destacable el nombrós grup de republicans espanyols gràcies als quals es van aconseguir les fotos i proves del genocidi nazi, usades en el judici de Nüremberg. Centenars de republicans van morir allí per ordre de Franco i l'oligarquia monàrquica.

Més de 90.000 d'aquestes persones van ser assassinades pel nazionalsocialismo feixista després de ser retingudes a Mauthausen o algun dels seus 52 "camps satèl·lits" de treballs forçats i esclaus, pel seu suposat origen ètnic o per les seves idees polítiques i socials.

Les víctimes procedien de desenes de països, entre elles també uns 7.000 republicans espanyols, que van morir a les cambres de gas o pels maltractaments soferts a les mans dels nazis. La inauguració del nou museu va ser duta a terme avui pel president federal d'Àustria, Heinz Fischer, que va anar a Mauthausen en companyia de la cúpula del Govern austríac.

Van assistir dignataris de Polònia, Hongria i Sèrbia, així com la ministra de Justícia d'Israel, l'ara sionista Tzipi Livni, qui va acompanyar al seu sogre, supervivent de Mauthausen. El nou museu inclou una "sala dels noms", amb les dades personals de 81.000 de les 90.000 víctimes del camp, trobats per diversos investigadors en quinze anys de treball.

A part d'una explicació històrica sobre la vida i mort al camp, acompanyada per 130 objectes originals, es poden veure trenta entrevistes gravades en vídeo amb supervivents de l'horror nazi. Unes 200.000 persones van tots els anys des de tot el món a Mauthausen per aprendre i conèixer el que ha passat en aquest lloc, que va funcionar entre agost de 1938 i el 5 de maig de 1945, quan va ser alliberat per tropes nord-americanes.

Keynesians i marxistes

Antoni Puig Solé: En algunes ocasions he suggerit que en les condicions actuals d'hegemonia del neoliberalisme, pot ser interessant la coincidència entre keynesians i marxistes, sobretot quan permet impulsar un moviment ampli a favor de determinades reformes. No obstant això, no es pot oblidar que els possibles punts de coincidència es donen entre formulacions teòriques diferents darrere de les quals, a més, s'amaguen interessos de classe oposats.

Els keynesians tenen la seva pròpia teoria del subconsum i de la desocupació, i pretenen reparar aquestes dues tares del sistema. Però les seves propostes teòriques estan pensades per reformar el capitalisme i garantir la seva continuïtat. Els marxistes, en canvi, no compartim aquest punt de vista teòric, perquè sabem que les mesures que suggereixen els keynesians no permeten posar fi a l'atur massiu i les crisis del capitalisme. A més, l'experiència dels darrers anys ens ensenya que no cal perdre molt de temps discutint sobre reformes econòmiques quan el sistema no està disposat a acceptar-les. Això no vol dir que no advoquem per les reformes, però ho fem amb la intenció d'aconseguir un canvi més fonamental.

El problema, és que ara mateix no hi ha cap moviment popular significatiu que compti amb la possibilitat d'imposar les reformes de tipus progressista encara que si que hi ha reivindicacions parcials i mobilitzacions puntuals. Si existís un moviment reformista, seria fàcil donar-li suport, intentar radicalitzar i convertir la lluita per la reforma en una combat antisistèmic.

Durant el segle passat, a Europa vam estar molt enganxats a la lluita per les reformes i es van aconseguir algunes millores importats. Però ara és difícil no adonar-se que les reformes aconseguides s'han erosionat amb el retrocés en la consciència revolucionària de les masses. Aquest passat reformista recent ha donat lloc a falses esperances, com es pot veure ara mateix amb les demandes genèriques d '"un nou model productiu" i els cants de sirena favorables a les polítiques interclassistes "per sortir de la crisi".

L'element central de la conjuntura actual és la tendència general cap a la deformació, o sigui, cap a la destrucció de les reformes del passat. Per això, quan la socialdemocràcia o fins i tot la dreta incorpora alguna petita reforma, immediatament s'expandeix la retòrica reaccionària per fer-la fracassar.

En el primer volum d'El Capital, Karl Marx va analitzar el funcionament del sistema capitalista. Una de les aportacions més suggerents de Marx és la demostració que la desocupació és necessari per al sistema. Keynes, en canvi, creia que la plena ocupació es pot aconseguir si el govern pren les mesures adequades. Aquesta teoria de Keynes ha estat abraçades per bona part dels sindicats i els socialdemòcrates, ja que obren la possibilitat que el futur no sigui "tempestuós".

La demanda de polítiques "de plena ocupació" segueix tenint un gran potencial mobilitzador, a l'anar associades a l'estabilitat laboral i al desenvolupament de la negociació col · lectiva. Ambdues reivindicacions permeten un cooperació conjuntural entre keynesians i marxistes i poden donar lloc a importants mobilitzacions secundades pel moviment sindical, però el suport d'aquesta reivindicació no pot portar els marxistes a actuar com a il·lusos.

Keynes, es va oposar a la "Llei de Say", que parteix de la suposició que les persones gasten els diners a mesura que l'adquireixen amb el que la producció i la venda sempre es mantindran en equilibri. Però ningú està obligat a comprar immediatament, quan acaba de vendre i, per tant, hi pot haver un interval, un trencament entre la venda i la compra.

Marx havia vist això molt abans. En la contribució a la crítica de l'economia política, en explicar les funcions dels diners, Marx recorda que de vegades, per raons diverses, el venedor pot preferir atresorar. Si això s'estén a molts sectors de l'economia, l'escissió Mercaderia-Diners s'engrandeix i s'obre la possibilitat de les crisis.

Keynes, com Marx, va reconèixer que en temps de depressió dels capitalistes només decideixen invertir per expandir la producció si hi ha possibilitat contrastades de vendre els productes i obtenir amb això un benefici "adequat". Marx va anticipar que mentre no es donessin aquestes condicions, els capitalistes optarien pel "acaparament". Keynes utilitza el terme "preferència per la liquiditat", que indica que en una situació d'incertesa dels capitalistes prefereixen mantenir els seus diners en efectiu o el seu equivalent, fins que se superi la turbulència.

Malgrat aquestes coincidències, com dèiem al principi, Marx i Keynes van arribar a conclusions diferents. Marx demostrà que sota l'estímul de la competència pel mercat, la indústria capitalista sempre està tractant de reduir els costos de producció mitjançant la utilització de maquinària que desplaça i precaritza la mà d'obra, creant així la desocupació, el que li permet aprofitar aquesta situació per expandir les indústries i per contenir els salaris. Per a Marx, les crisis periòdiques són inevitables i igualment és inevitable que al donar-se la recuperació la burgesia segueixi obstinada a incrementar l'explotació.

Keynes, en canvi, considerava que el govern pot dur a terme la seva pròpia inversió per ampliar el consum contribuint a que la recuperació s'acceleri i pot allargar aquesta activitat assegurant que l'ocupació creixi garantint treball per a tots.

Els trenta anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, van fer abrigar l'esperança que les previsions de Keynes podien ser certes. No obstant això, cal no oblidar que un dels principals factors que en aquells anys va ajudar a estimular la inversió i la creació d'ocupació va ser la demanda derivada de la destrucció durant la Segona Guerra Muncial i un auge de la inversió inusualment prolongat. A l'entrar en els anys setanta, el Keynesianisme va haver de contemplar com de nou es produïa una greu crisi i com la desocupació augmentava. A partir d'aquest moment, la reputació de Keynes davant els capitalistes ha disminuït, però encara compta amb moltes adeptes entre els que veient la catàstrofe actual, intenten salvar el capitalisme.

Les teories de Marx, en canvi, segueixen oferint un instrument irrefutable per comprendre el funcionament del sistema. D'aquí que sigui tan importants retrobar-nos amb elles per organitzar la lluita i recuperar el temps perdut.

Un míssil francès sense ogiva nuclear s'autodestrueix durant proves

Un míssil estratègic francès M-51, ​​capaç de portar ogives nuclears, s'ha autodestruït aquest diumenge després de ser llançat des del submarí nuclear Li Vigilant (foto), han informat fonts navals de França. El portaveu de la prefectura marítima de l'Atlàntic, el capità de corbeta Lionel Delort, va dir que el míssil "es va autodestruir en la primera fase de la propulsió" per "una causa desconeguda".

L'incident, el primer d'aquest tipus des de 1996, es va produir cap a les 9.30, va comunicar el Ministeri gal de Defensa. El míssil no portava càrrega nuclear i, després autodestruir-se, va caure a l'oceà, en una zona vetada al trànsit marítim i aeri durant les proves.

L'assaig es va desenvolupar a la badia de Audierne, a Normandia. Si el llançament hagués estat un èxit, el míssil hauria caigut a la part central de l'Atlàntic Nord, a diversos centenars de quilòmetres de qualsevol costa.

El míssil balístic intercontinental M-51 va substituir el 2010 al model anterior, M45, en l'arsenal dels submarins estratègics de França.

La corrupció a Espanya, portada del New York Times

El New York Times publica avui un extens article sobre la corrupció a l'estat espanyol, en què es fixa, entre altres casos, en la gestió de l'ex-president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra. Recorda que Fabra va impulsar un projecte 'que s'ha convertit en símbol del balafiament', l'aeroport de Castelló amb un cost de "183 milions de dòlars", que 'no ha aconseguit atraure cap vol des que va ser inaugurat el 2011' i que té 'una estàtua en honor a Fabra que va constar als contribuent 375.000 dòlars'.

Fins fa un mes, Fabra era president d'Aerocas, societat gestora de l'aeroport, càrrec del qual va dimitir després de la decisió del jutge de tornar a obrir judici oral en un cas en què Fabra és acusat de tràfic d'influències, suborn i delictes contra la Hisenda.

L'article repassa el cas Urdangarin, i esmenta el president espanyol Mariano Rajoy pels papers de Bárcenas, en 'què constava que membres del seu partit rebien diners per sota la taula'.

Pel New York Times, la corrupció a l'estat espanyol 'és el resultat d'una estructura política que posa un enorme poder a mans de les autoritats locals, on molts poden atorgar contractes i terrenys amb poca o cap consulta'. També destaca els vincles d'autoritats municipals i territorials amb les caixes d'estalvi, que al seu parer 'han creat les condicions ideals per a la corrupció en els anys del boom de la corrupció'.

Al 2012 ja va publicar un altre article sobre Fabra.

Extremadura: marxes i acampades per exigir al PP la renda bàsica i la fi dels desnonaments

Els extremenys que han aixecat els Campaments Dignitat saben que la seva és una lluita situada a la perifèria. "A la perifèria de la política i del socialment correcte: una lluita de classe obrera, de gent d'abaix, que ha arrelat davant les oficines d'ocupació. I a més a Extremadura, una comunitat perifèrica allunyada dels centres mediàtics", afirmen ells mateixos. Dues marxes ciutadanes arribaran el dia 9 a Mèrida per protestar contra la llei de Renda Bàsica de Monago (PP), que consideren "un subsidi per a pobres i no un dret". Foto: escratxe d'acampats davant de la casa d'un dirigent del PP.

Les primeres tendes de campanya davant les oficines de l'INEM es van aixecar fa 75 dies i la seva lluita amb prou feines ha tingut ressò a la resta del país, però segueixen endavant. En una de les comunitats més empobrides, centenars de treballadors, en atur o en precari, s'han organitzat per reclamar a la Junta una renda bàsica, la fi dels desnonaments i 25.000 llocs de treball públics.

Amb més del 35% de la població en atur, Extremadura es troba al capdavant de la desocupació. "La Junta està fent d'habitatges socials a famílies senceres i dones embarassades. Som un milió d'habitants i hi ha més de 80.000 persones sense cap font d'ingressos. Molts passen gana, hi ha nens que van a escola sense esmorzar. A Mèrida hi ha més de 600 llars que no tenen aigua". És el testimoni de Marisa Prudencio, portaveu del Campament Dignitat de Mèrida i la Plataforma per la Renda Bàsica. "Tot això no ho permetrem i per això ens hem organitzat en aquest moviment", assegura. No té ni tres mesos de vida, però és ja un moviment "multicolor", format per "la gent dels barris; les persones que pitjor ho estan passant són les que mantenen els campaments".

Les dues marxes arribaran a Mèrida el dia en què Monogo aprovarà la llei de renda bàsica


El 20 de febrer s'alçaven les primeres tendes de campanya davant l'Oficina d'Ocupació a Mèrida. Una setmana després naixia el Campament germà davant la Catedral de Plasencia i dies més tard s'aixecaven dues noves acampades davant les oficines del SEXPE-INEM de Badajoz i Almendralejo. A Plasencia, després que les autoritats expulsessin als activistes de la plaça, va ser el bisbe qui els va donar aixopluc i els ha permès plantar tendes de campanya a la mateixa catedral. En aquest temps s'ha construït un sòlid moviment pels drets socials.

El moviment per la renda bàsica, d'on neixen aquestes acampades, va presentar una ILP amb 27.000 signatures fent-se ressò d'aquesta demanda. Ara, el govern regional del PP, presidit per Monago, es disposa a aprovar el proper dia 9 de maig una llei que ell anomena de renda bàsica, però que acollirà només a unes 5.000 de les més de 80.000 persones en atur que actualment no tenen cap tipus de cobertura.

I aquest mateix dia confluiran a Mèrida per manifestar-se contra aquesta legislació les dues marxes d'extremenys que ha impulsat el moviment. Una va sortir divendres passat, 3 de maig, des Plasencia, a 160 quilòmetres de Mèrida, i la del sud partirà el dia 7 des de Ribera del Fresno, a 54 quilòmetres de la capital extremenya. Tots, units als acampats de Mèrida, protestaran davant de l'Assemblea.

Marisa Prudencio explica que la renda bàsica exigida pel moviment era de 600 euros per a tots els que no tinguessin ingressos i havia de ser atorgada a través de les oficines d'ocupació. Per això, ara es mostra indignada amb la iniciativa de Monago que és de 372 euros, no arriba ni a una desena part dels necessitats i serà repartida a través dels serveis socials. "Això no és una renda bàsica, és un subsidi per a pobres", aclareix l'activista. "Jo convido als diputats a que visquin 6 mesos amb aquests diners, a veure què diuen".

Al de Mèrida van unes 300 persones al dia. "Als nostres campaments ve molta gent a menjar i també desnonats que busquen on dormir", explica Prudencio, per a qui es tracta "d'un moviment que neix de la desocupació, ja que a la gent li falta de tot". De fet, ella mateixa explica com en més d'una ocasió han hagut de trucar al 112 perquè hi ha a qui li donen atacs d'ansietat per la seva situació personal. "També hi ha qui pren tranquimacín i qui pregunta quan anem a agafar les escopetes", assegura. Però ella sempre respon el mateix: "Cal crear un moviment pacífic i de desobediència civil, que defensi els drets humans".

En tan poc temps de vida el moviment compta ja amb una llarga llista de protestes que ha dut a terme, el que li ha fet créixer molt ràpidament. A partir de l'1 de març, dia en què es va acompanyar al primer cas de desnonament per habitatge privat resolt favorablement, van començar les trucades Rutes de la Estafa Financera. Dies després, va tenir lloc una mobilització contra els talls d'aigua per impagament a 600 famílies.

Monago i el seu govern en la Diada del Cirerer en Flor van ser rebuts amb un escratxe, que va donar lloc a tota una campanya d'assenyalaments públics contra els consellers de Salut i Política Social, el d'Habitatge i contra el mateix president de la Junta. El 19 d'abril van tenir lloc manifestacions de suport als campaments de Mèrida, Plasencia, Almendralejo i Don Benito. L'última acció de protesta va tenir lloc el 25 d'abril, quan els activistes van fer un escratxe amb xoriço als diputats del Grup Parlamentari Popular mentre menjaven en un hotel de 5 estrelles.

La PAH a Rajoy: "Per a qui governa vostè?"

Davant les crítiques de la fatxenda del PP als escratxes, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca respon en un vídeo que "antidemocràtic és governar a través de decrets i sense escoltar a la ciutadania". La PAH es dirigeix ​​en aquesta ocasió directament al president de Govern, Mariano Rajoy, per respondre a les acusacions que els franquistes han fet contra la campanya d'escratxes. I ho fan a través d'una pantalla, igual que ell s'amaga de la ciutadania, per preguntar-li: "per qui governa vostè?".

"Li ha semblat a vostè profundament antidemocràtic que ens acostem a les seves senyories amb assemblees i adhesius per mostrar una realitat que estan ignorant", afirmen. I denuncien que el que és antidemocràtic és "que comparegui a través d'una pantalla, que incompleixi punt per punt el seu programa electoral, governar amb reials decrets i sense diàleg, amagar-se davant la corrupció, defensar els interessos d'una banca assetjadora i acusar d'assetjadores les seves víctimes".

"El procés pel qual s'ha desvirtuat i 'desnonat' una ILP que comptava amb el suport de la majoria de la població posa en evidència l'enorme deficiència d'una Democràcia que només ho és de nom, no de fons", afirmen els activistes antidesnonaments en un comunicat. I li responen amb la mateixa frase que el PP utilitza per justificar les polítiques que aprova i que no anaven al seu programa electoral: "Estem fent el que hem de fer", com afirma la pròpia Ada Colau. Però ells ho fan, afirmen, "per salvar vides, protegir drets fonamentals i lluitar pel benestar de les persones" i no pas per lucrar-se i enriquir-se robant i espoliant al poble.

França: "L'austeritat ha acabat"

El ministre francès d'Economia, Pierre Moscovici, ha assegurat avui que la decisió de la Comissió Europea de concedir un termini suplementari a diversos països per complir els objectius de dèficit suposa la fi de l'era "del dogma de l'austeritat" i obre l'etapa del creixement econòmic: "El final del dogma de l'ortodòxia de l'austeritat no és una casualitat, és el fruit d'un any de treball del president francès, François Hollande", ha afirmat Moscovici a la televisió iTélé en vigílies del primer aniversari de la victòria socialista a les presidencials. Foto: "Hitler i Merkel, la mateixa merda".

El responsable francès de Finances va indicar que Hollande no ha estat l'únic a impulsar d'aquest canvi, però ha assenyalat que "ha tingut molt a veure en el mateix". Moscovici va negar que es tracti d'una victòria contra les tesis de la cancellera alemanya, Angela Merkel, sinó "el fruit dels contactes constants" entre els dos líders. "Hi ha hagut un canvi de doctrina, d'orientació, de rumb. A partir d'ara, el creixement s'ha de situar al capdavant de les prioritats", ha indicat el ministre, que ha afirmat que Alemanya "ha acceptat que en situacions diferents s'apliquin polítiques diferents".

Davant l'austeritat, "que destrueix el creixement i la creació d'ocupació", Europa buscarà ara polítiques econòmiques que estimulin l'economia, ha indicat el ministre, que no obstant va indicar que els països han de mantenir el control de les finances públiques. "És una victòria de les tesis de França", ha afegit Moscovici, que va assenyalar que el seu país utilitzarà per consolidar les reformes dels dos anys suplementaris que ha rebut de Brussel·les per situar el seu dèficit per sota del 3%. El ministre ha assenyalat que França "ha guanyat temps per posar en marxa les reformes que permetin el creixement i la creació d'ocupació".

Quant a la diferència en les previsions entre la Comissió i el Govern francès, Moscovici va explicar que Brussel·les "no ha tingut en compte les reformes de l'Executiu". "França tindrà millors resultats del que diu la Comissió", ha indicat el ministre, qui va mantenir l'objectiu de crear ocupació abans que finalitzi aquest any. Moscovici va assenyalar que si França no ha pogut complir els compromisos de dèficit a partir d'aquest any és perquè el Govern socialista es va trobar una situació econòmica pitjor del que s'esperava i perquè la recessió a la zona euro ha afectat a les seves exportacions.

"El final del dogma de l'austeritat" reactivarà el creixement


Però amb la reforma del mercat laboral i amb "el final del dogma de l'austeritat a Europa", el ministre compta que l'activitat es reactivi i el creixement sigui superior al que espera la Comissió, el que es traduirà en una reducció del dèficit. El Govern, ha afegit, compta amb mantenir el control de les finances i reduir la despesa pública aquest any i el pròxim.

Moscovici va descartar nous plans d'ajust i va rebutjar pujades d'impostos, però ha assegurat que es reduiran les despeses d'administració de l'Estat, tant del central, com del local i de la Seguretat Social. "L'objectiu és controlar les despeses de l'Estat modernitzant l'administració", ha indicat.

Mor la feixista Mercedes de la Merced

La coneguda feixista del Partit Popular Mercedes de la Merced ha mort aquest diumenge a Madrid als 52 anys després d'una llarga malaltia, segons han confirmat fonts del partit. Primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Madrid durant l'etapa de José María Álvarez del Manzano com a alcalde, va pertànyer al Comitè Executiu Nacional del PP en els anys 90 i a la direcció regional, sent coneguda per la seva participació en mitjans com la Ser, on va destacar pel seu feixisme, les seves mentides i la seva demagògia. Col·locada a robar per Rato en el Consell d'Administració de Caja Madrid des de 1997, De la Merced estava imputada en el cas Bankia. Foto: De la Merced amb Rato en els bons temps en què es robava impunement.

Nascuda a Sòria el 31 d'octubre de 1960, llicenciada en Filosofia i Lletres i funcionària del Cos Superior de l'Administració en excedència des de 1990, va començar la seva "carrera política" con col.locada dels feixisme amb 15 anys, com a secretària provincial de Joventuts d'Unió de Centre Democràtic (UCD) a Sòria.

Va ser candidata per Soria al Congrés dels Diputats en les eleccions generals de 1979 i també en les municipals del mateix any, encara que no va obtenir escó cap dels dos comicis.

Entre 1984 i 1990 va treballar en diferents direccions de diverses conselleries de la Junta de Castella i Lleó, després d'això va ser reclamada per José María Aznar, que havia dimitit a la Presidència de la Junta per concórrer com a candidat popular a la Prefectura del Govern a les generals d'octubre de 1989.

Llavors es va traslladar a Madrid i al febrer de 1990 va ser nomenada secretària nacional de Política Municipal i Autonòmica del PP.

El vicepresident del parlament britànic, acusat de violar un home

El vicepresident del Parlament del Regne Unit, el neofeixista Nigel Evans, ha estat detingut per la presumpta violació d'un home i posteriorment posat en llibertat sota fiança. Evans està acusat d'haver violat un home i d'haver agredit sexualment un altre entre els mesos de juliol de 2009 i març de 2013 a la localitat de Pendleton, al comtat anglès de Lancashire. La Policia d'aquest comtat va confirmar que "un home de 55 anys de Pendleton detingut sota sospita de violació i agressió sexual ha estat posat en llibertat sota fiança fins al 19 de juny", mentre continuen les investigacions. Foto: Cameron i Evans, dos feixistes immorals i criminals.

El detingut ha estat interrogat aquest dissabte durant diverses hores en relació amb els càrrecs, suposadament comesos contra homes d'uns 20 anys. El primer ministre britànic, el baró David Cameron, també del Partit Conservador, ha estat informat de l'arrest, que ha causat gran commoció entre la classe política.

Evans, de 55 anys i origen gal·lès, és diputat al Parlament per la circumscripció de Lancashire des de 1992, i des de juny de 2010 era un dels tres vicepresidents de la Cambra dels Comuns. Després del seu nomenament aquest any, el diputat va confessar a un diari dominical que era homosexual i va dir que estava "cansat de viure una mentida".

Encara que el lloc de vicepresident parlamentari no té gaire perfil públic, Evans era molt conegut i respectat pels seus col·legues dels Comuns.

El diputat neoliberal Brian Binley declarat avui estar "trastornat i commocionat" per la detenció del seu amic, a qui va descriure com una persona "afectuosa i compassiva" que "de cap manera s'imposaria de forma violenta sobre ningú", en un intent de protegir al criminal.

El president del Partit Conservador de la zona de Lancashire, Michael Ranson, va assegurar que els veïns estan "absolutament commocionats" amb la notícia. "És un diputat molt estimat", que "ha ajudat molt als seus constituents al llarg dels anys", va afirmar.

De 1999 a 2001, Nigel Evans va ser vicepresident del Partit Conservador britànic, després va ser nomenat portaveu de la cartera per Gal·les.

Israel ataca de nou Síria i bombardeja Damasc

Avions de combat del règim terrorista d'Israel han atacat aquesta matinada una instal·lació d'investigació militar al nord de Damasc, ha assegurat avui la televisió nord-americana NBC citant un funcionari d'alt rang. Fonts dels terroristes i mercenaris de l'OTAN i aliats asseguren que 8 explosions consecutives es van sentir en una hora a Damasc. La televisió estatal assegura que es va tractar d'un atac amb míssils contra un centre d'investigació.

Segons el govern sirià: "La nova agressió israeliana tradueix un clar intent per alleujar la pressió puixant sobre els grups terroristes armats, després dels durs cops que han rebut a mà del nostre Exèrcit Nacional en més d'un lloc i després que les nostres Forces Armades han aconseguit molts èxits encaminats a la restauració de la seguretat i l'estabilitat a Síria".

"Així mateix aquesta nova agressió israeliana demostra la involucració directa de l'entitat ocupant en la conspiració ordida contra Síria, i indica l'enllaç d'aquests grups terroristes amb els plans agressius d'aquesta entitat, recolzats per part de països occidentals, regionals i alguns països del Golf", en referència a Qatar i l'Aràbia Saudí.

Cal destacar que els avions de combat del règim criminal sionista ja van violar l'espai aeri sirià el dia 30 de gener passat i van bombardejar directament un dels centres d'investigació científica a Jemraya, dedicat a millorar les capacitats defensives del país.