dijous, 27 de maig de 2010

Pané urgeix aplicar el pla de xoc

El diputat d'ICV-EUiA per les Terres de Lleida, Francesc Pané, ha preguntat avui al conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Joaquim Llena, quina valoració fa el Govern del desenvolupament de les mesures previstes pel pla de xoc per a combatre la crisi de preus agraris i ajudar a les rendes agrícoles. Pané destaca la importància de les mesures del pla per "pal·liar les dificultats que viu el sector".

Pané, durant la seva intervenció, ha volgut remarcar la importància del desplegament de totes les mesures del pla de xoc "per pal·liar les dificultats que viu el sector" i perquè suposen una "injecció de liquiditat a les explotacions agràries i ramaderes, afavoreixen el relleu generacional, i milloren les estructures agràries i les cooperatives". "Tots aquests objectius són una real necessitat al camp i el Pla de les 25 mesures és una oportunitat per donar-hi acompliment en el curt termini tal com aconsella la situació", ha afegit.

Per tot això, Pané s'ha interessat per saber "quines mesures són prioritàries, quines s'han desplegat ja i quins efectes van produint en el sector agrari, ramader i agroalimentari". Llena ha fet una valoració positiva que ha dit que "el 100% de les 25 mesures estan a la disposició del sector o tenen planificació d'execució".

ICV-EUiA celebra la nova Llei de Fundacions

ICV-EUIA remarca que la Llei de fundacions i associacions d'utilitat pública garantirà que els: "Recursos no seran malversats ni apropiats per persones sense escrúpols".
Salvador Milà destaca la importància de la Llei per evitar que diners públics i de particulars que han d'anar destinats, per exemple, a la promoció de la música catalana, acabin ajudant a les activitats filharmòniques de determinada fundació política".

El diputat d'ICV-EUiA, Salvador Milà, ha intervingut avui en el Ple del Parlament per donar suport a la tramitació del projecte de Llei del protectorat respecte de les fundacions i les associacions d'utilitat pública perquè estableix elements de caràcter preventiu, informatiu i de transparència que donaran garanties perquè "els recursos no seran malversats ni seran apropiats per persones sense escrúpols" i perquè "institucions fundacionals, socials o culturals de contingut patriòtic siguin instrumentalitzades per servir de vehicle al cobrament de comissions per adjudicació d'obres públiques o per desviar subvencions i aportacions per finançar partits o per pagar deutes electorals".

Per això, Milà ha remarcat la importància de la Llei per "respectar el principi de confiança legítima dels ciutadans" perquè "és just i necessari en el moment que ens trobem". "I tant mereixen la protecció d'aquest Parlament i del seu Govern els diners que vénen de qualsevol conselleria de la Generalitat, com els diners que esmercen ciutadans a títol particular i que hi posen un patrimoni que es pensen que estan ajudant a la promoció de la música catalana i potser es troben que estan ajudant a les activitats filharmòniques de determinada fundació política", ha dit en clara referència al Cas Millet.

En referència a les paraules dels diputats de CiU i del PP que han criticat que el projecte de llei estableix malfiança, persecució d'entitats o intervencionisme, Milà ha respost que "no és intervencionisme, això és bona administració dels recursos públic i dóna garanties a aquest 99,9 per cent d'associacions i fundacions que ho fan bé respecte a aquest -llavors era abstracte, ara ja hi podem posar noms i cognoms- que puguin tenir una activitat fosca i cal no barrejar la roba". "Per tant, és important diferenciar transparència i control del diner públic d'intervencionisme, és important que l'Administració pugui donar diners -pugui deixar diners- per realitzar moltes finalitats d'interès general", ha conclòs.

Per tot plegat, el diputat ecosocialista ha desgranat 3 elements essencials com garantir que es compleixin les finalitats fundacionals, les disposicions legals i estatutàries i de la fundació, i no altres; garantir la verificació de la destinació i l'ús adequat del patrimoni i dels recursos fundacionals, i en el seu cas dels fons públics rebuts, però també de tots els diners, i avaluar la coherència de l'actuació i l'adequació dels resultats a les finalitats fundacionals a través del balanç social, entès com un instrument a través del qual les fundacions proporcionen voluntàriament a la societat, a la ciutadania en general, i als donants en especial, informació suficient perquè sàpiguen si allò que volien a través d'aquesta fundació s'ha complert.

"Creiem que hem de fer tots plegats uns esforç ja sigui en les compareixences, en les esmenes i en les ponències perquè aquesta llei es pugui debatre, es pugui millorar, però pugui estar en vigor immediatament per assolir les finalitats que el país espera d'elles", ha finalitzat.

IU-ICV-EUiA: No, senyor Zapatero!

Discurs de Gaspar Llamazares avui al parlament: "Esquerra Unida i Iniciativa per Catalunya votaran que 'no' a favor dels treballadors, en favor dels ciutadans i també a favor de l'esquerra i de la política, de la política amb majúscules, perquè aquest decret és la plasmació d'un atac especulatiu, d'un cop antidemocràtic contra l'Estat social europeu i perquè aquest decret plasma la renúncia del Partit Socialista i del Govern a treure'ns de la crisi de manera justa".

"La proposta del Govern que avui tenim sobre la taula és una proposta imposada; imposada pels mercats financers, que primer van atacar l'estabilitat de l'euro, més tard van atacar a la pròpia Unió Europea i ara imposen el diktat de la política econòmica juntament amb el Fons Monetari Internacional. Els mateixos actors que van empobrir fa dècades Amèrica Llatina volen ara empobrir el sud d'Europa, senyories.

Però, a més, el Govern ens presenta un 'decret' antisocial. Van passar els temps de l'ajust compassiu i dels 'diàlegs de Zurbano' i hem entrat directament en els temps de la 'dreta'. Senyories, la proposta que posen sobre la taula vol dir que els més febles: els treballadors, els pensionistes, els funcionaris, els països en vies de desenvolupament, tots ells, pagaran el gruix de la crisi, i els que han provocat la crisi, els banquers, les principals rendes d'aquest país, no es comprometran ni tan sols una mica per treure'ns de la crisi; si de cas, alguna mesura cosmètica per salvar la imatge d'esquerres del Partit Socialista i del Govern. Aquesta és la veritable naturalesa de les mesures que avui ens porten aquí.

I això, senyora vicepresidenta, no és el pitjor. El pitjor és que aquestes mesures van a aprofundir la crisi i són el punt de partida o, millor dit, el punt sense retorn per a més crisi econòmica, major desafecció dels ciutadans, major confrontació social.

Comencen vostès, amb aquestes mesures, el camí pràcticament irreversible cap a la mobilització social i la vaga general, perquè aquestes mesures van a aprofundir la crisi. Són afegir crisi a la crisi, atur a la desocupació, manca d'ingressos a la manca d'ingressos, nou problema de deute i de dèficit i noves mesures encara més dures de retall. Aquest és el camí que vostès han iniciat i que acabarà -sense necessitat de tenir gran olfacte polític- en una reforma imposada, que acabarà en la reforma financera que demana el Fons Monetari Internacional i que acabarà, segurament també, en una reforma de les pensions, perquè la mesura adoptada no és altra cosa que el sacrifici de les pensions als que volen entrar en els fons privats de pensions i especular amb ells.

Senyories, hi ha un altre camí, hi ha una alternativa. No estem condemnats entre la cura d'aprimament dels menys forts del Govern i la cura de fam del Partit Popular. No estem condemnats entre el Partit Socialista i el Partit Popular, podem tenir una alternativa. A nosaltres no ens obsessiona el president del Govern, no ens obsessiona el Govern, ens obsessiona la prioritat, que no és el dèficit públic, és la desocupació. I per això proposem una reforma fiscal que ens permeti tenir ingressos -ingressos que el Govern va a treure de les butxaques dels de baix- de manera justa, de tal manera que puguem arribar a un acord social i a un acord polític per repartir les càrregues i els beneficis, i sortir junts de la crisi.

Senyories, en aquests moments sembla que van a tirar endavant aquest decret, i sembla que per la mínima (un vot), però les victòries pírriques, sobretot quan es fan amb les idees de l'adversari, són, senyories, les derrotes més amargues. Menys mal que ens queden els treballadors, els ciutadans i l'esquerra, que mantindran uns valors dels quals vostès avui han abjurat, avui renuncien i avui, d'alguna manera, acaben en aquest decret que, en la nostra opinió, ha de ser rebutjar no només per part de la esquerra, sinó també a favor de la democràcia, a favor de la política, perquè no està en risc únicament la sortida de la crisi, sinó que està en risc el propi prestigi de la política. Si els mercats es surten amb la seva, si imposen la política econòmica als Estats i a la democràcia, poc quedarà i poca qualitat democràtica tindrem. Moltes gràcies".


Para leer en castellano ir a enlace:

França: 1 milió contra els ajustos

Refutant els càlculs del govern, que es va centrar en un fracàs i també havia fet tot per aconseguir-ho, la vaga d'avui ha reunit prop d'un milió de manifestants, un èxit més gran que la del 23 de març. À la llum de tot això, l'acció sembla ser una seriosa advertència per al Cap d'Estat i el seu equip. A la tarda, l'èxit semblava assegurat, per l'Inter (CGT, CFDT, CFTC, FSU, UNSA, Solidaritat), que havia donat l'objectiu de "fer-ho millor" que l'últim dia d'acció, el 23 de març. Una avaluació inicial de la CGT a la meitat dels 200 esdeveniments a tot el país, va revelar una participació superior al 20%, en comparació al 23 de març. Foto: Desfilada a Marsella.

EUPV Castelló: "Cal escoltar la ciutadania"

Carmen Carreras, coordinadora local d'EUPV de Castelló, augura que els nous contenciosos al PGOU no seran els últims: "Tot provocat per una planificació urbanística nefasta, inepta, que ignora els interessos dels ciutadans", i advoca per una major aposta en la participació ciutadana com clau per evitar els conflictes urbanístics, entre la gent i l'ajuntament.

La representant d'EUPV a Castelló, defensa que tots aquests disbarats podrien ser evitats si de veritat es cregués en la participació ciutadana i es deixés triar democràticament als habitants de Castelló què volen i què no volen: "La veritable democràcia no és votar cada quatre anys, perquè el govern de torn faci el que li doni la gana, però el PP està obcecat en un urbanisme fosc, depredador, i a l'esquena de la gent, que ja va aconseguir l'anul.lació del PGO, per ser ocultat a la ciutadania, i ara sumarà multitud de contenciosos".

Per això és necessària la redacció d'un nou Reglament de Participació Ciutadana, que doni major protagonisme i veu als ciutadans i ciutadanes: "L'actual està completament obsolet i desfasat", i recrimina que el PP: "No ha fet res en 10 anys per potenciar la implicació de la gent en el govern de la ciutat".

La coordinadora té dures paraules per al Pla General del 2000, que el PP va intentar ocultar a la ciutadania i va ser anul.lat. "Amb centenars de recursos, tots ells rebutjats sense contemplacions per l'equip de govern, està clar que, des del Partit Popular, els desenvolupaments urbanístics es fan a esquenes dels ciutadans".

Carreras critica fortament l'urbanisme projectat pel Partit Popular, basat en macro País, com Els Mestrets, i en enormes construccions milionàries, prova exemplar d'això, el Centre de Convencions: "Res d'això ha vist la llum, els seus plans han estat un complet fracàs, que paga la ciutat de Castelló i els seus ciutadans i ciutadanes", acabà asseverant.

EUPV: "La baixada del 7% és insultant"

Marina Albiol, recrimina a la Diputació de Castelló que hagi aprovat una disminució dels sous dels diputats del 7%: "Una aposta clarament insuficient i insultant. Demanem a la Diputació que apliqui la resolució aprovada per la FEMP, que marca una retallada del 15%, si no vol que els ciutadans pensem que simplement han volgut aprovar abans la del 7% per evitar la del 15%". Albiol també insta al PP que d'una vegada per sempre es desmarque d'un President de la Generalitat imputat per greus delictes, i evite que la taca de Gürtel i el descrèdit afecten les institucions castellonenques: "És la seua responsabilitat".

Albiol qualifica la retallada de la Diputació d'un "insult" a les desenes de milers de persones que estan aturades a les comarques de Castelló. La diputada assenyala que la reducció està molt per sota del aplicat en altres institucions i el recomanat per la FEMP.

Per Esquerra Unida es tracta d'un acte "poc meditat i de caràcter propagandístic, avançant-se a la resolució de la FEMP, que no obstant això ara ha deixat a la Diputació de Castelló en molt mal lloc. La ciutadania no podrà entendre que després de la rebaixa, Fabra segueixi cobrant més que el President del Govern, així com que els vicepresidents tinguin sous de ministre. Queda clar que la crisi no afecta la Diputació", assevera Albiol.

La diputada d'esquerres recomana que la institució provincial apliqui bla resolució aprovada per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i rebaixi el sou dels diputats un 15%. "Li demanem a més que no es quedi en això simplement, perquè és urgent prendre mesures més enllà de les reduccions de sous, i estendre la contenció a altres àrees, com són els exagerats despeses sumptuàries i de publicitat, a més de l'eliminació de llocs de confiança i assessors, mesures que venim defensant des de fa anys "finalitza.

Marina Albiol, diputada d'EUPV, insisteix al Partit Popular de Castelló que d'una vegada per sempre es desmarque d'un President de la Generalitat imputat per greus delictes, i evite que la taca de Gürtel i el descrèdit afecten les institucions castellonenques. "És la seua responsabilitat".

La representant d'esquerres insta que respecten la seua pròpia normativa interna, perquè recalca, "el Partit Popular, només ha d'aplicar el codi ètic que ells mateixos es van imposar amb l'imputat Camps". Contínua afirmant que es tracta només d'un document "per a rentar-se la cara davant l'opinió pública, davant el fem que els queia damunt, perquè han demostrat en reiterades ocasions que per a ells només és paper mullat, i que mai han tingut intenció d'aplicar-ho".

Segons el parer d'Albiol la situació actual en què es troben els alts càrrecs del Partit Popular, amb el president Camps al cap és "d'una gravetat extrema" i considera "ineludible" que el PP a Castelló es desmarque per a "no embrutar les institucions de les nostres comarques".

"El tarannà democràtic i el respecte per les institucions són una premissa del càrrec públic", puntualitza la diputada, "en aquests moments, açò està en dubte per l'actuació del Partit Popular, que no és capaç d'alçar la veu contra la corrupció que enverina i corromp el Consell i prefereix callar i amagar-se amb arguments falsos".

"El silenci actual, dura massa, i els està convertint a tots en còmplices de la trama", argumenta Albiol, "si arribat el moment, els tribunals condemnen a Camps i companyia per suborn, finançament il.legal o delicte electoral, els que fins ara s'han dedicat a recolzar i exalçar el President de la Generalitat, hauran de ser honestos i conseqüents, i dimitir", sentència.

Estats Units prova un míssil match-6


La Força Aèria d'EUA ha anunciat haver fet una prova, del míssil creuer supersònic X-51A waverider, que va superar en cinc vegades la velocitat del so (match-5: més de 7.000 quilòmetres per hora). La prova es va realitzar el dimecres passat a la costa del Pacífic a Califòrnia, on el bombarder estratègic de llarg abast B-52 va llançar el X-51 waverider a 21.000 metres d'alçada. El vol de prova va durar 200 segons, un nou rècord per als míssils d'aquest tipus, mentre l'anterior, de tan sols 12 segons, va ser establert pel míssil hipersònic X-43 de la NASA.

"Aquest avanç en la tecnologia de propulsors és comparable amb la substitució d'avions a hèlix pels reactors ocorreguda en el període de postguerra", va dir el director del programa Charlie Brink.

Amb aquest programa EUA planeja obtenir una arma capaç d'atacar un blanc en menys d'una hora arreu del món, el que permetrà fer més bé a la lluita contra el terrorisme.

Experts recorden que, el 20 d'agost de 1998, el llavors president nord-americà Bill Clinton va ordenar un atac amb míssils Tomahawk des de vaixells de guerra al mar d'Aràbia contra el campament d'Al-Qaida a l'Afganistan, on es trobava el terrorista "número 1" Osama Bin Laden. Els míssils, amb velocitat màxima de 880 quilòmetres per hora, van cobrir la distància de 1.700 quilòmetres en gairebé dues hores i van arribar el blanc una hora després que Bin Laden abandonés el campament.

Si les proves del X-51A waverider resulten reeixides, el nou míssil podrà abatre els terroristes 20 minuts després de ser llançat.


Estados Unidos lanza misil que supera en seis veces la velocidad del sonido
La Fuerza Aérea de Estados Unidos anunció haber realizado una prueba del misil crucero supersónico X-51A Waverider que superó en seis veces la velocidad del sonido (más de 7.000 kilómetros por hora).
Para leer más ir a enlace:

Israel preparada per aturar la Flota de la Llibertat

Israel es prepara per interceptar, el proper cap de setmana, la Flota de la Llibertat , amb la qual diverses ONG internacionals i membres de partits de L'Esquerra Europea (EL-PEE) -entre ells el senador Nuet d'EUiA-, pretenen trencar el bloqueig naval de la Franja de Gaza, comunica avui el diari Haaretz citant un pla aprovat en la reunió de set ministres clau del Govern israelià.

Almenys vuit vaixells provinents de Grècia, Irlanda i Turquia, amb 750 defensors de drets humans a bord, intentaran apropar-se en els propers dies a la costa de Gaza per desembarcar sa càrrega humanitària: Materials de construcció, equips mèdics i útils escolars.

En el passat es van organitzar diverses accions similars però aquesta és la de major envergadura.

A la Flota de la Llibertat la estaran esperant a alta mar diversos vaixells de l'Armada israeliana i, si es nega a canviar de rumb, van a escortar-la cap al port de Ashdod, al sud d'Israel. Els organitzadors seran deportats, i el carregament, un cop inspeccionat, s'enviarà a Gaza per carretera, segons els sionistes.

Des de desembre de 2008, Israel s'oposa als "desembarcaments humanitaris", en els que van participar en el passat parlamentaris europeus, sacerdots, valors britànics i fins Premis Nobel. Les autoritats israelianes al.leguen que hi ha suficients oportunitats legals per portar ajuda als 1,5 milions d'habitants de Gaza. Cada setmana, l'enclavament palestí rep 15.000 tones de mercaderies.


Israel se prepara para interceptar la Flotilla de la Libertad

Israel se prepara para interceptar el próximo fin de semana la llamada Flotilla de la Libertad, con la que diversas ONG internacionales pretenden romper el bloqueo naval de la Franja de Gaza, comunicó hoy el diario Haaretz citando un plan aprobado en la reunión de siete ministros clave del Gobierno israelí.
Para leer más ir a enlace:

Alavedra i Prenafeta preocupats pel secret bancari

Joaquim Nadal era conscient que apareixia en algunes de les escoltes telefòniques que la policia ha dut a terme en el cas Pretòria per ordre judicial, assegura que hi ha tingut accés i reconeix que, en els casos en que es cita al "conseller Nadal", sí que és tracta d'ell, però no quan es parla d'un tal "Quim". I queda clar pel conseller, en la resta de documents desclassificats, que: "Ni el Govern, ni els seus consellers ni el president de la Generalitat no ens deixem influir ni som corruptibles". Per altra banda, Alavedra i Prenafeta estaven molt preocupats pel futur dels paradisos fiscals i la fi del secret bancari.

En aquest sentit, el conseller ha confirmat la trucada del 7 de maig que es recull al sumari entre ell i Prenafeta: 'Em truca un dia i em diu si puc rebre el senyor Casamitjana', el president de la immobiliària Espais, explica Nadal que afegeix que li va dir que 'i tant' però que 'no li caldria que acudís a ell (en referència a l'exconseller de CiU) perquè rebo a tothom'. La nostra obligació, afegeix, com a polític i com a conseller és rebre a tothom cosa que fa, ha assegurat sempre.

Quan el rep, explica Nadal que l'empresari li planteja 'una única cosa', aquesta és 'que necessita vendre uns terrenys' per la qual cosa el conseller decideix desviar-lo cap a l'Institut Català del Sòl.

Segons Nadal, queda clar que 'no hi ha cap tracte de favor' en aquesta i la resta de converses on apareix alguna referència a ell com a 'conseller' o 'conseller Nadal', que no 'Quim'. I queda clar també, en la resta de documents desclassificats, que 'ni el Govern, ni els seus consellers ni el president de la Generalitat' 'no ens deixem influir ni som corruptibles'.

Sobre la venda de l'edifici del Fòrum a la Generalitat que era el motiu de les pressions dels exdirigents de CiU als consellers del Govern, Nadal ha explicat que pel que 'ell sap' sobre la qüestió, l'edifici va ser ofert a la Generalitat però finalment no va interessar perquè era un edifici concebut per a ser un hotel i per tant no resultava 'funcional i no interessava' per ubicar-hi la conselleria. 'Per molt que truquessin aquí o més amunt, si no interessava no es comprava', ha sentenciat.

El conseller de DPTOP ha assegurat també que a ell 'no li consta' cap adjudicació de cap projecte d'obres per part de la Generalitat a les empreses vinculades a la trama Pretòria, almenys, ha assegurat, cap adjudicació per part de l'empresa GISA 'que és la que jo conec'. Però que en el cas que sigués així, ha assegurat que el processos d'adjudicació s'han dut sempre a terme 'complint la normativa de contractació i sense intermediació' o tracte de favor de cap tipus.

Respecte els projectes urbanístics de requalifació de terrenys, Nadal ha assegurat que 'en tots els expedients urbanístics que ell coneix no hi ha cap ombra de dubte' sobre possibles corrupcións, tot afegint que, per les seves mans passen cada any 5.000 projectes.

Nadal ha conclòs que en la meva trajectòria de 32 anys ocupant càrrecs públics mai ningú 'no ha pogut fer cap tracte amb mi de favor' i 'aquells que ho han intentat han rebut sempre un cop de porta als nassos'.

Alavedra i Prenafeta estaven preocupats pel futur dels paradisos fiscals
Els exalts càrrecs pujolistes Macià Alavedra i Lluís Prenafeta van realitzar diverses trucades al Principat d'Andorra, Madeira i les Açores mostrant la seva preocupació per la situació en la que podrien quedar els paradisos fiscals davant la possibilitat d'una nova regulació a nivell mundial. Segons consta en el sumari del cas Pretòria, els dos expolítics van consultar a l'abril de 2009 diversos experts sobre la situació dels paradisos fiscals, amb la gran preocupació de conèixer si s'aixecaria el secret bancari.

En una d'aquestes converses, un tal senyor Horta li diu a Alavedra que Madeira "és un off shore" -paradís fiscal-, i que "no està en cap llista", afegint que: "Tenen un banc a Macao, que no està en les llistes, i en cas de problemes ho canviariem tot allà". Els membres del G-20 van arribar, a l'abril de 2009, a un acord en la reunió que van celebrar a Londres per atacar els paradisos fiscals, posant en dubte el secret bancari. En el procés ja han sortit de la llista uns quants del carib i Andorra, entre altres. Tant Prenafeta com Alavedra tindrien comptes corrents a diversos paradisos fiscals, entre ells Andorra, Madeira i les britàniques Illes Caiman.

Més enllaços:
El Triangle

Pretòria: Titellaires, titelles i hereus

Mas intenta desmarcar-se de Pretòria tot i sortir esquitxat en el sumari. Alavedra va suggerir al propietari de la immobiliària Espais, també imputat en el cas, que el líder de la federació conservadora CDC-UDC (CiU), Artur Mas, podria canviar l'oposició d'una regidora convergent a un projecte urbanístic de Cerdanyola. El també secretari general de CDC afirma no entendre perquè la trama corrupta el preferia com a president en el lloc de Montilla. El franquisme corrupte i els seus hereus actuals són sols l'escuma de l'onada, les titelles de l'espectacle. Sabrem mai qui són els titellàires?

L'obertura del secret de sumari del cas Pretòria està esquitxant importants dirigents polítics de Catalunya. Més enllà dels imputats, en el sumari apareixen citats els consellers Antoni Castells (Economia), Joaquim Nadal (Obres Públiques) i Carme Capdevila (Acció Social), la secretària general d'Habitatge, Carme Trilla, i el president de CiU, Artur Mas. L'exconseller Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, secretari general de Presidència durant els primers anys de pujolisme, haurien intentat utilitzar els seus contactes polítics per augmentar, a través del Govern català, els seus guanys, tot i que no se n'haurien sortit.

Les converses gravades en l'operació donen a entendre que Prenafeta i Alavedra comptaven amb Mas perquè intermediés en algunes gestions relacionades amb els interessos econòmics dels dos exalts càrrecs de la Generalitat. Quan fa uns mesos va esclatar el cas de corrupció, Mas va reconèixer que Prenafeta li havia demanat el telèfon de la regidora de Cerdanyola Consol Pla, a qui Lluís Casamitjana [el propietari d'Espais i imputat en el cas] hauria trucat per vèncer l'oposició de CiU a un projecte de la immobiliària a Cerdanyola del Vallès. Mas va assegurar que no va fer més gestions, però el sumari registra una conversa on Alavedra suggereix que el líder de CiU podria aconseguir un canvi d'actitud de la regidora.

En una entrevista a TV3, Mas ha negat aquest dijous la seva implicació i la de la CiU en el cas Pretòria. El cap de l'oposició a Catalunya, ha negat una "trama transversal política", argumentant que Macià Alavedra i Lluís Prenafeta no es dediquen a la política però sí hi ha implicat algun càrrec socialista. De la seva aparició al sumari per una conversa amb Prenafeta per una operació urbanística a Cerdanyola, ha explicat que només es va limitar a facilitar un telèfon i que això no és cap delicte. Això sí, ha situat certes interpretacions sobre això en el terreny electoral. "No ens enganyem, no ens ho posaran fàcil, i a mi personalment no m'ho posaran fàcil", ha advertit.

Mas ha assegurat que està tranquil, i ha apuntat que no té cap problema en comparèixer si li ho demanen, però ha demanat de nou que "si s'investiga, que s'investigui tot". El líder de CiU no ha entès que, si Montilla "vol que no es tapi cap vergonya", no accepti també una comissió d'investigació sobre el cas Pretòria i sobre els informes. El també secretari general de CDC ha considerat normal que Prenafeta i Alavedra utilitzessin per a les seves activitats privades els contactes que es van fer mentre formaven part del Govern, però ha subratllat que Prenafeta no li va demanar en cap moment que convencés la tinent d'alcalde de CiU a Cerdanyola del Vallès Consol Pla perquè canviés el sentit del seu vot per afavorir els interessos d'una operació urbanística de l'empresari Lluís Casamitjana.

Sobre les afirmacions de Luigi i de l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz en què constaten que el president de la Generalitat, José Montilla, no els està ajudant però que sí ho podria fer Mas si és president,
el líder de CiU ha indicat que no el deuen conèixer massa per fer aquestes suposicions. "No sé quin motiu tenen per pensar així, perquè passo per ser una persona bastant intransigent", ha argumentat.

Lacalle, del PP, també cobrà de Pretòria

El president del Saló Immobiliari Barcelona Meeting Point, Enric Lacalle [foto], també ha sortit esquitxat amb l'aixecament del secret de sumari del cas Pretòria. L'empresari, exdiputat del PP, hauria cobrat comissions de la immobiliària Espais, propietat de Lluís Casamitjana -imputat en el cas-, per la seva intermediació en la compravenda de solars de la plaça Europa de l'Hospitalet de Llobregat.

Segons consta en un informe del sumari, Lluís Prenafeta, Macià Alavedra i Luis García, Luigi, haurien cobrat prop d'un milió d'euros en comissions per un complex d'oficines a l'Hospitalet que la immobiliària Espais va oferir a la Generalitat. En l'operació de compravenda d'uns solars a la plaça Europa, Espais hauria pagat 960.000 euros a l'empresa Poliafers, de Lluís Prenafeta, "l'objecte concret d'assessorament del qual es desconeix". Prenafeta s'hauria quedat més de 500.000 euros i la resta l'hauria repartit entre Alavedra i Luigi, el presumpte cervell de la xarxa corrupta.

Posteriorment, Espais va oferir a la Generalitat la possibilitat de comprar un conjunt immobiliari destinat a l'ús d'oficines, tot i que les parcel·les de la plaça Europa tenien la qualificació d'ús exclusiu per a habitatges. En tota l'operació també hauria jugat un paper d'intermediari Lacalle, que va cobrar comissions a través de diverses societats.

Kaczynski: Polònia confirma la tesi russa

Polònia confirma que accident de l'avió de Lech Kaczynski va ser degut a un error humà, passant de puntetes sobre el fet de quí va pressionar a la tripulació per que intentès un aterratge desaconsellat pels controladors aèris d'Smolensk: "La tripulació del Tupolev-154 va cometre errors que provocaren la catàstrofe aèria", digué el cap de la Comissió Estatal d'Investigació d'Accidents Aeris de Polònia, Edmund Klich, qui ha silenciat el que va dir (consultat per la cadena polonesa TVN dilluns a la nit) sobre qui estava a la cabina del pilot amb la tripulació en el moment de l'accident.

Llavors Klich declarà: "Hi era el general (Andrzej) Blasik" (cap de la Força Aèria). "Va poder haver volgut percebre com estava la situació".

"No hi ha cap frase (en els registres de la caixa negra) que indiqui una pressió directa cap a la tripulació per aterrar del tipus 'Realment necessitem aterrar'. Per descomptat, també pots pressionar pel sol fet d'estar aquí", va declarar Klich. "Hi ha psicòlegs estudiant les gravacions", va afegir dilluns.

Kaczynski, un combatiu nacionalista -de nazi- que tenia molt interès a assistir a la commemoració propagandística de Katyn, va intentar en ja va convèncer al seu pilot, el 2008, per que ignorés els trets i aterrés a Geòrgia durant la breu guerra d'aquest país amb Rússia.


Klich, en qualitat del representant oficial de Polònia per a la investigació de l'accident en Smolensk, va tenir accés a les caixes negres de l'avió sinistrat i els estenogramas de les converses a la cabina dels pilots.

"Els pilots van fer cas omís de totes les alertes sobre perill que van saltar a les seves pantalles i van assumir un risc desmesurat. Per què ho van fer? Doncs, perquè així els van entrenar", va dir el funcionari, citat pel diari polonès "Rzeczpospolita".

Segons el diari, Klich no té dubtes respecte al paper decisiu de la tripulació en l'accident: "Assumeixo el risc. Crec que la societat ha de saber-ho", va concloure.

Ja és prou clar que el besó del mort i el seu partit al poder no volen que Lech quedi com el botxí dels 95 acompanyants, sobre tot volent governar al seu lloc com ara intenta.

L'avió del president polonès Lech Kaczynski es va estavellar als voltants de la ciutat russa de Smolensk el 10 d'abril. Cap dels 96 ocupants de l'avió -88 polítics de l'extrema dreta polonesa governant i 8 tripulants- va sobreviure a l'accident.

http://noticies.sirius.cat/2010/05/el-cap-de-la-forca-aeria-era-la-cabina.html


Polonia confirma que accidente del avión de Lech Kaczynski se debió a un error humano
La tripulación del avión Tupolev-154 del presidente polaco, Lech Kaczynski, siniestrado en Smolensk (oeste de Rusia), el pasado 10 de abril, cometió errores que provocaron la catástrofe aérea, informó hoy el jefe de la Comisión Estatal de Investigación de Accidentes Aéreos de Polonia, Edmund Klich.
Para leer más ir a enlace:

Govern xinès preocupat pels suïcidis a Foxconn

El departament governamental encarregat dels assumptes de Taiwan de la part continental de la Xina va expressar ahir la seva preocupació davant la sèrie de suïcidis que s'han presentat en els darrers mesos en una factoria del Grup Tecnològic Foxconn -multinacional d'EUA i Taiwan amb seu central a l'illa capitalista-, a la seva factoria de la meridional ciutat de Shenzhen, a la Xina Popular.

"Estem molt tristos pels empleats de Foxconn que s'han tret la vida", va dir Yang Yi, portaveu de l'Oficina d'Afers de Taiwan del Consell d'Estat de la R.P. de Xina (gabinet), en una conferència de premsa a Beijing.

El govern central concedeix gran importància a les investigacions dels incidents, i ha ajudat a la companyia a adoptar mesures efectives per evitar que la situació empitjori, va afegir el funcionari.

"L'Oficina d'Afers de Taiwan del Consell d'Estat treballarà en estreta col.laboració amb altres departaments i amb el govern local per fer front als incidents", va sostenir.

En els últims cinc mesos, 11 treballadors de la planta de Foxconn a Shenzhen (Guangdong) s'han llançat al buit des dels pisos alts dels edificis de dormitoris. Nou d'ells van morir i els dos restants van patir ferides de consideració.

Foxconn és part del grup tecnològic taiwanès Hon Hai, i s'especialitza en la producció de computadors, consoles de jocs electrònics i telèfons mòbils per a companyies com Apple, Hewlett-Packard, Sony i Nokia.

Un total de 420.000 dels 800.000 empleats amb què compta la multinacional (a la part continental i comunista de Xina), treballen a les instal.lacions de Shenzhen.


Gobierno chino manifiesta preocupación por suicidios en planta de Foxconn

El departamento gubernamental encargado de los asuntos de Taiwan de la parte continental de China expresó hoy miércoles su preocupación ante la serie de suicidios que se han presentado en los últimos meses en una factoría del Grupo Tecnológico Foxconn, con sede en la isla, en la meridional ciudad de Shenzhen.
Para leer más ir a enlace:

"L'incident de la corbeta quedarà en l'oblit"

Dmitri Kósirev: Pel que sembla, la comunitat internacional ha decidit ignorar el recent enfonsament de la corbeta sud-coreana Cheonan. El president de Corea del Sud, Lee Myung-bak, ha comunicat als mitjans que lliurarà els resultats de l'investigació sobre l'enfonsament al Consell de Seguretat de l'ONU. Per la seva banda, el mandatari nord-americà, Barack Obama, va manifestar que veu lògica la reacció de Seül en aquest succés, pèrò l'incident s'ha anat diluint entre declaracions i crítiques fins gairebé quedar en res. Una res que va costar la vida a 46 mariners.

El quid de la qüestió rau en les anormals i anacròniques relacions actuals entre Corea del Nord i Corea del Sud. És a dir, tot el que ha passat no havia d'haver passat dins de la lògica normal de les coses. Però ha passat i, com no hi ha una sortida normal i civilitzada a aquesta situació, el millor serà fer unes quantes accions diplomàtiques de cara a la galeria i guardar tot al calaix de l'oblit.

Sembla impensable deixar sense resposta un acte d'agressió, amb sang i morts, però, en política internacional, aquestes coses són moneda de curs corrent. Per exemple, el 2007, Israel va bombardejar un objectiu a Síria i va provocar la mort de diverses persones. Les autoritats israelianes defensaven que en aquell lloc s'estava desenvolupant part d'un suposat programa nuclear. Els sirians, per la seva banda, afirmaven que només es tractava d'una base militar. L'Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA) encara aquesta investigant l'incident dos anys i mig després... Les lleis de la política són molt canviants.

A primera vista, el cas de la corbeta sud-coreana sembla més simple. La comissió internacional va trobar restes d'un torpede fabricat a Corea del Nord, el que va evidenciar que el vaixell havia estat enfonsat per un tret d'un submarí nord-coreà. Els motius de l'agressió són també comprensibles, ja que ambdós països mantenen agres disputes respecte a la seva frontera marítima. I la discrepància s'ha traslladat a l'incident: Corea del Sud assegura que la corbeta es trobava en aigües sud-coreanes, mentre que Corea del Nord no comparteix aquesta opinió.

No obstant això, l'autèntic enrenou es va aixecar després de la publicació dels resultats d'una investigació que va donar uns resultats esperats. Era evident que ningú, a excepció de Corea del Nord, té cap interès en torpedinar vaixells sud-coreans.

Els països d'Àsia de l'Est recorden molt bé incidents similars. El 1983, un avió de passatgers sud-coreà Boeing-747 amb 269 persones a bord, va ser enderrocat per caces soviètics quan es va desviar del seu itinerari en uns 650 quilòmetres i sobrevolava el territori de l'URSS sense autorització. Les autoritats soviètiques es defensaven explicant que els aparells moderns no podien cometre tals errors. A més, la trajectòria del Boeing es va creuar amb la d'un avió espia nord-americà Orió i, després d'aquest encreuament, els radars ja no van poder distingir qui era qui.

Amb el pas del temps es va posar en evidència que els pilots del Boeing 747 sud-coreà col.laboraven amb els serveis secrets nord-americans i estaven fent fotos del territori soviètic. El cas va acabar als tribunals a Seül i va tenir una gran ressonància nacional, però tot allò ja ha passat. Fins i tot la URSS va deixar d'existir. Aquest assumpte té cert paral.lelisme amb el magnicidi del president nord-americà John Kennedy el 1963. Per a tot el món estava clar que la versió oficial no era suficient per a respondre a totes les preguntes, que amagava massa coses... Però els racons de la veritat hagués estat impossible i, fins a cert punt, irrellevant.

El dubte sobre la veracitat de les conclusions de la comissió sempre hi serà.
En el cas que es tracti d'assumptes a gran escala, en què estiguin implicats les grans potències o que es toquin temes de transcendència universal, pot tenir algun sentit aixecar la veu i protestar. Però els incidents menors com el de la corbeta sud-coreana són molt delicats i es pot perdre molt més que guanyar.

L'actual president sud-coreà, Lee Myung-bak, està aplicant una política més dura pel que fa a Corea del Nord, però li està resultant menys efectiva. Seül ha comès molts errors tàctics i estratègics, però no fins al punt d'enfonsar els seus propis vaixells i simular un atac de Pyongyang.


Fent un exercici d'imaginació i buscant qui pogués estar interessat en obtenir algun benefici d'aquest incident, trobem que no hi ha ningú, que tothom perd o perdria en aquest joc. Una cosa semblant va poder haver tingut lloc durant la gestió de l'anterior Administració dels EUA. Les negociacions a sis bandes celebrades per tractar el problema de Corea del Nord van ser impulsades, en essència, per les potències de la zona (Xina, Rússia, Corea del Sud) per tal de contrarestar els plans de George W. Bush de crear a la península de Corea un focus global de conflictes. Avui en dia, els EUA han cedit en la seva tirada per emprendre aquestes aventures.

Pyongyang mai reconeixerà un possible error del capità o d'un dels membres de la tripulació del submarí. Tampoc pagarà compensació material alguna a les víctimes de la corbeta sud-coreana. Sí, el Consell de Seguretat de l'ONU podria imposar sancions contra Corea del Nord, però això és una cosa que no tindria gaire sentit, perquè l'objectiu d'aquestes sancions seria aïllar de la comunitat internacional a un país que ja de per si està aïllat. Un intent d'invasió per restaurar la democràcia i la justícia? El nombre de víctimes superaria amb escreix els 46 mariners morts a la corbeta Cheonan, fins i tot en el cas que Corea del Nord no comptés amb potencial nuclear i els seus soldats estiguessin armats amb llances i arcs. També es pot acusar a les autoritats de Pyongyang de abusives i dictatorials, però, com se sap, això ja es ve fent des de fa anys.

És millor deixar córrer determinats incidents per estalviar-se guerres, catàstrofes, sang i molt sofriment innecessari. Principalment perquè, de vegades, no hi ha culpables, només es tracta d'accidents lamentables. Els mateixos protagonistes ho saben molt bé, per això porten a terme accions per lluir-se davant el públic i assenyalen als supòsits culpables. En cas contrari, aquestes calamitats poden repetir-se. En definitiva, en aquestes situacions, el més digne seria reconèixer obertament que el millor és quedar-se inactiu.


El incidente de la corbeta surcoreana quedará en el olvido

Dmitri Kósirev: Al parecer, la comunidad internacional ha decidido ignorar el reciente hundimiento de la corbeta surcoreana Cheonan.

El presidente de Corea del Sur, Lee Myung-bak, ha comunicado a los medios que entregará los resultados de la investigación sobre el hundimiento al Consejo de Seguridad de la ONU. Por su parte, el mandatario estadounidense, Barack Obama, manifestó que ve lógica la reacción Seúl a este suceso. Por lo demás, este incidente se ha ido diluyendo entre declaraciones y críticas hasta casi quedar en nada. Una nada que ha costado la vida a 46 marineros.
Para leer más ir a enlace:

Algèria canviarà armes d'EUA per russes

Algèria, descontenta amb les dilacions en el subministrament d'armes des d'EUA, ha decidit reduir a la meitat les compres de material bèl.lic en aquest país i adquirir sistemes similars a Rússia, escriu el diari algerià Al Habar. Fonts militars citades pel diari denuncien: "Retards en l'adquisició de moderns sistemes de lluita antiterrorista als EUA". Aquestes dilacions són atribuïbles als rigorosos criteris que Washington aplica a l'hora d'exportar armament d'alta tecnologia, així com a les pressions per part d'Israel.

Algèria no aconsegueix portar-americà míssils d'alta precisió aire-terra i bombes aèries guiades que són necessàries per destruir fortificacions enemigues. També li fan falta radars moderns, sistemes electrònics de control del combat aeri, sistemes de detecció d'explosius sota terra i altres equips.

El Ministeri algerià de Defensa es va veure obligat a revisar també el pla de formar una esquadrilla antiterrorista a base d'helicòpters nord-americans Apache, cadascun dels quals costa 55 milions de dòlars.

El diari assenyala que el departament militar pensa reorientar als models russos meu-28 i Ka-52 que costen quatre vegades menys fins i tot després de la modernització.


Argelia decide cambiar armas estadounidenses por las rusas

Argelia, descontenta con las dilaciones en el suministro de armas desde EEUU, decidió reducir a la mitad las compras de material bélico en este país y adquirir sistemas similares en Rusia, escribe hoy el diario argelino Al Habar.

Fuentes militares citadas por el periódico denuncian "retrasos en la adquisición de modernos sistemas de lucha antiterrorista en EEUU". Estas dilaciones son atribuibles a los rigurosos criterios que Washington aplica a la hora de exportar armamento de alta tecnología, así como a las presiones por parte de Israel.

Els Patriot a Polònia debiliten seguretat europea

El ministeri de Relacions Exteriors de Rússia va declarar ahir que l'emplaçament de sistemes de míssils Patriot nord-americans a Polònia debilita la confiança i seguretat en una zona important d'Europa: "Expressem la nostra incomprensió a la lògica dels EUA i Polònia en aquest sentit. Preguntem als nord-americans i als polonesos les raons d'aquest pas, i fins al moment, no hem rebut respostes concretes i fonamentades", diu un comunicat de la cancelleria russa.

Segons acords bilaterals aquesta setmana a Polònia va començar a operar una base militar dels EUA al nord del país, a 100 quilòmetres de la frontera amb l'enclavament rus de Kaliningrad, que serà permanent a partir de 2012.

En aquesta base s'emplaçaran míssils de defensa antiaèria Patriot i posteriorment, míssils SM-3 (Standart Missile) per a la destrucció de míssils balístics llançats per adversaris potencials.

La cancelleria russa va subratllar que Moscou va exposar arguments sobre la conveniència de citar els míssils Patriot en zones el més apartades possible a la frontera entre Polònia i Rússia: "Malauradament, els nostres arguments no van ser atesos pels nord-americans i tampoc pels polonesos", indica el comunicat.

La creació de la base nord-americana forma part del tractat SOFA signat per representants d'ambdós països a Varsòvia, el desembre de 2009, i que regula la permanència de tropes dels EUA al territori polonès.


El emplazamiento de misiles Patriot en Polonia debilita la confianza y seguridad en parte de Europa
El ministerio de Relaciones Exteriores de Rusia declaró hoy que emplazamiento de sistemas de misiles Patriot estadounidenses en Polonia debilita la confianza y seguridad en una zona importante de Europa.
Para leer más ir a enlace:

Itàlia: Detingut altre cura efebòfil

Un sacerdot de 73 anys, acusat d'haver abusat sexualment d'un menor estranger durant tres anys, va ser detingut el dilluns a Milà. Domenico Pezzini, sacerdot a la diòcesi de Lodi, prop de Milà, està acusat de violència sexual reiterada sobre un nen. Els abusos haurien començat quan aquest tenia 13 anys i haurien continuat Fins als 16. El capellà hauria ajudat a la seva presumpta víctima, ara major d'edat, a que estudiés, i també financerament. L'adolescent va començar a comptar els abusos sexuals que hauria patit als educadors, que el veien inquiet.

Durant el registre al domicili del capellà a Milà, la policia va trobar material pedopornográfic.

Domenico Pezzini és conegut en la comunitat homosexual, ja que en els anys 1980 va ser animador de grups d'homosexuals creients que estudiaven la qüestió de l'homosexualitat i les Seves relacions amb el cristianisme.


Detenido en Italia sacerdote por abusar sexualmente de un adolescente

Un sacerdote de 73 años acusado de haber abusado sexualmente de un menor extranjero durante tres años fue detenido el lunes en Milán (norte).

La información fue difundida por la página web del canal Telesur quien citó unas notas publicadas este martes de la prensa italiana.
Para leer más ir a enlace:

Un de cada cinc capellans es casa

Des de fa uns 900 anys l'Església catòlica apostòlica romana exigeix castedat dels seus sacerdots, però el celibat és una de les lleis eclesiàstiques més controvertides. Què passa quan un capellà s'enamora? Ordenació sacerdotal el 1989 a la catedral de Colònia: ubicats en semicercle davant de l'arquebisbe, el cardenal Joachim Meisner, es troben joves de blanca vestimenta. Un d'ells és Johannes Wendel. A les fotos d'aquell llavors es veu un home gran, amb barba. "Estava segur que treballaria tota la meva vida com a sacerdot", recorda Johannes Wendel, avui casat i cessat com sacerdot.

Conserva encara la barba d'aquella època i porta a més un parell de lents de carcassa blava. Vestit de pantalons texans i samarreta de ratlles, fulleja en un vell àlbum de fotos, a casa seva a la regió del Bergisches Land.

Johannes Wendel mai va pensar que podria arribar a enamorar-algun dia. Quan va ser ordenat com a sacerdot, a l'edat de 30 anys, no havia estat mai en parella. "El celibat em semblava llavors una forma de vida acceptable", diu Wendel. Durant set anys va treballar com a capellà. La seva última estació va ser en una petita parròquia del Bergisches Land, on va conèixer Lydia Piechotta, una dona enèrgica i de murri somriure. Johannes Wendel s'havia partit una mà en un accident automobilístic i Lydia Piechotta era la fisioterapeuta que el va tractar. De les bones converses mantingudes durant les sessions de teràpia va néixer una profunda amistat, que va acabar per convertir-se en amor. "No ens busquem i no obstant això ens trobem", diu Lydia Piechotta.

El celibat no és un manament diví


Johannes Wendel i la seva dona Lydia Piechotta: Per l'amor a la seva dona va haver de renunciar a la seva vocació sacerdotal. Però, com viure un amor que, segons les regles de l'Església catòlica, estava prohibit? "Sempre aquestes enraonies tot just ens veien caminant junts", recorda Lydia Piechotta. "I a més sense poder explicar a ningú del feliçment enamorats que estàvem!" Així no volia continuar vivint la parella. Després d'un any Johannes Wendel va informar a l'autoritat a càrrec seu en l'arquebisbat de Colònia, el cardenal Meisner. Wendel va ser suspès el mateix dia del seu càrrec.

Doncs el vot de castedat és una llei inamovible en l'Església catòlica apostòlica romana i un requisit incondicional per a l'ordenació sacerdotal. No obstant això el celibat no és un manament diví, almenys en la Bíblia no es troba cap justificació evident per a això. Segurament van ser raons econòmiques les que van influir en fixar el celibat com a llei eclesiàstica, al segle XII: d'aquesta manera s'evitava que els descendents dels sacerdots heretessin les pertinences de l'Església.

Polèmica llei eclesiàstica

Segons l'Església catòlica el celibat és un regal, un do, un missatge de la proximitat i fidelitat de Déu. El capellà que viu el celibat es pot dedicar plenament a Déu i concentrar en l'assistència espiritual, sense una família o una dona que ho distraigan.El Papa Benet XVI i el Vaticà es mantenen aferrats al celibat i suspenen del seu càrrec a tot sacerdot que vulgui viure en pareja.Bildunterschrift: El Papa Benet XVI i el Vaticà es mantenen aferrats al celibat i suspenen del seu càrrec a tot sacerdot que vulgui viure en parella.

Però, el celibat és també molt controvertit. Dels aproximadament 500.000 sacerdots catòlics que hi ha al món sencer, s'estima que han estat suspesos del seu càrrec uns 100.000, la majoria d'ells per haver trencat la promesa de castedat. L'associació de cures catòlics i les seves dones (VKPF) lluita a Alemanya des de fa 25 anys contra el celibat. Segons càlculs de l'associació, ni tan sols el 50% dels capellans alemanys s'atenen al celibat.

"M'agradava molt ser sacerdot"


Però molts sacerdots no volen renunciar al seu càrrec, perquè temen un esfondrament social. L'Església no ofereix assegurances d'atur als capellans i les jubilacions són mínimes. A més, no tenen experiència laboral fora del món eclesiàstic. "Per això molts prefereixen mantenir ocultes les seves parelles i famílies", relata Johannes Wendel.

Per a ell i la seva dona anar amb secrets no era una alternativa. Ell va fer uns altres estudis i treballa des de fa uns anys a l'Agència Federal del Treball. Wendel porta ara dotze anys casat amb la seva dona, Lydia Piechotta, però confessa que també va ser trist haver de renunciar a la seva professió de cura: "Sempre em va agradar fer el sermó i gaudia molt preparant-me per a la missa". Si no existís el celibat, Johannes Wendel seria probablement encara sacerdot.


Amor prohibido: Muchos sacerdotes rompen con el celibato

Con la ordenación sacerdotal estos jóvenes renuncian a una vida en pareja y se comprometen al celibato.

Desde hace unos 900 años la Iglesia católica apostólica romana exige castidad de sus sacerdotes. Pero el celibato es una de las leyes eclesiásticas más controvertidas. ¿Qué pasa cuando un cura igual se enamora?
Para leer más ir a enlace:

El Cas Pretòria implica al PSC, CiU i PP

L'ex diputat del PSC Luis Andrés García "Luigi" va cobrar 8.000.000 d'euros per intervenir en operacions immobiliàries a Coloma de Gramenet, Andreu de Llavaneres i Badalona tot just uns dies abans de la detenció dels implicats en la trama de corrupció urbanística que ha mantingut durant mesos a la presó als ex alts càrrecs de CiU amb Jordi Pujol, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, exsecretari general de Presidència de la Generalitat, i a l'ex alcalde de Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz. Lluís Prenafeta i Macià Alavedra haurien cobrat altres 637.590 euros cadascun per comissions. Enrique Lacalle, del PP, també seria implicat.

Segons aquest informe, inclòs en el sumari, del qual s'ha aixecat el secret, Lluís Prenafeta i Macià Alavedra haurien cobrat altres 637.590 euros cadascun per comissions per aquestes operacions urbanístiques en municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Així mateix, l'exdirector del Pla Metropolità de Barcelona, Ginés Carbó, també imputat en la causa, es va embutxacar prop de 244.000 euros en comissions, segons revela l'informe de la Fiscalia, basat en les investigacions de la Guàrdia Civil i les escoltes telefòniques dels imputats.

Operacions urbanístiques sospitoses

La Guàrdia Civil va basar els seus informes en la investigació de tres operacions urbanístiques sospitoses: "Pallaresa", de Coloma de Gramenet, "Niesma", de Andreu de Llavaneres, i Badalona, d'aquesta població de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Segons la Guàrdia Civil, el "modus operandi" en aquestes tres operacions era similar: Gràcies als influents contactes que Luis Andrés tenia entre els equips de govern municipals i els empresaris, s'aconseguien modificacions de plans urbanístics municipals que beneficiaven a les empreses adjudicatàries.

D'aquesta manera, "Luigi", del qual l'informe destaca el "elevat nivell de vida" tot i el baix nivell d'ingressos que declarava, hauria cobrat en concepte de comissions 8.026.000 euros, gràcies en part a la seva "privilegiada relació" amb l'alcalde de Gramenet.

Tant Alavedra com Prenafeta, revela el sumari del "cas Pretòria", tenien "qualificades relacions" que els imputats utilitzaven en benefici dels projectes urbanístics investigats i, en ambdós casos, hi ha indicis que tenien considerables sumes de diners en paradisos fiscals.

De fet, la Guàrdia Civil va descobrir indicis que els dos ex alts càrrecs de CiU haurien "mitjançat davant la Generalitat i l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès" a favor de l'empresari immobiliari Lluís Casamitjana, president d'Espais i també imputat en la causa per la seva relació amb una de les operacions urbanístiques objecte d'investigació.

La investigació va descobrir també la "fluida i cordial relació" entre Luis Andrés García i l'ex regidor de Andreu de Llavaneres Antoni Jiménez però, especialment, la seva "capacitat d'influència i decisió" a l'Ajuntament de Coloma de Gramenet.

Possible desviament de fons de subvencions europees

Pel que fa a Coloma de Gramenet, l'informe conclou que hi ha indicis que l'Ajuntament podria haver desviat fons procedents de subvencions europees, una situació que va estar a punt de fer-se pública per una auditoria que anava a encarregar el propi consistori.

Segons un altre escrit de la Fiscalia posterior a les detencions i la massiva confiscació de documentació ordenada per l'Audiència Nacional, les operacions de requalificació urbanística dels terrenys en què es van dur a terme les operacions investigades van suposar una revalorització d'aquests per valor de 32,37 milions d'euros que, no obstant, no van revertir en els respectius ajuntaments.

En concret, l'Ajuntament de Gramenet va deixar d'ingressar en l'operació Pallaresa 13 milions, el de Sant Andreu de Llavaneres 4 milions per l'operació Niesma, i altres 1.370.000 en concepte d'equipaments, mentre que les arques de l'ajuntament de Badalona no van rebre 14 milions d'euros per la revalorització dels terrenys.

'Luigi' intervenia a "totes" les accions de l'alcalde de Santa Coloma

El secret de sumari també revela que 'Luigi' era el "conseller de facto o en l'ombra", que mediatitzada "totes i cadascuna de les accions" de l'ex alcalde de Coloma de Gramanet i del tinent d'alcalde i president de la empresa pública Gramepark, Manuel Dobarco, tots ells imputats.

Segons un escrit de la Fiscalia, signat el 30 d'octubre de 2009, 'Luigi' accedia a persones que formaven part d'entitats públiques per aconseguir que els projectes i les adjudicacions caiguessin de part dels empresaris imputats o les seves empreses, per així "obtenir il·lícitament els guanys corresponents".

En aquesta tasca participaven "eficaçment" els Prenafeta i Alavedra: "Desplegant en el grup una activitat esgotadora per aconseguir voluntats en l'àmbit polític i públic" a favor dels seus clients o empreses vinculades a ells i percebent per això "les quantitats corresponents".

Luis García va sortir en llibertat sota fiança de mig milió d'euros el passat 12 d'abril, després d'haver passat a la presó diversos mesos després de la seva detenció a finals d'octubre de 2009 amb la resta d'imputats.

Fa una setmana la Secció Quarta de la Sala Penal de l'Audiència Nacional va ordenar al jutge Santiago Pedraz que aixequés el secret del sumari del cas, en el qual s'investiga una presumpta trama de corrupció urbanística que hauria operat en els ajuntaments barcelonins de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona, segons fonts jurídiques.

El sumari consta de 30 toms amb un total de 11.147 pàgines. Una empresa s'ha encarregat de escanejar-lo per a traslladar a les parts.


El ex diputado socialista Luis Andrés García "Luigi", presunto cerebro de la trama de corrupción urbanística de la "operación Pretoria", cobró ocho millones de euros por su intervención en operaciones inmobiliarias de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres y Badalona.
Para leer más ir a enlace:

"El decret és injust, inacceptable i ineficaç"

Jordi Miralles qualificà la retallada del Govern ZP "d'injusta, inacceptable i ineficaç" i preguntà Montilla sobre els criteris del Govern per a reduir el dèficit. El vicepresident del grup parlamentari d´ICV-EUiA, Jordi Miralles, preguntà al president de la Generalitat, José Montilla, en la sessió de control del Ple: "President, vull felicitar-lo, a vostè i al Govern, pel contingut i la rapidesa en la compareixença al Senat. Però volem saber quins són els criteris del Govern per a reduir el dèficit, publicats al Reial Decret. La nostra posició és coneguda: Injust, inacceptable i ineficaç. I defensem a Catalunya el mateix que a Madrid".

La vicepresidenta va reconèixer un error i trucades d´alcaldes, respecte a la mesura als ajuntaments. La correcció ha estat per la rebel.lió dels alcaldes.

A ICV-EUiA creiem que cal corregir altres errors. Com la congelació de pensions. O cal que truquin i es rebel.lin els pensionistes? Corregir l´error de retallar sous a mestres, metges, mossos, bombers i altres empleats públics. O cal que es rebel.lin el 8 de juny? Corregir l´error sobre la dependència. O cal que truquin persones dependents afectades? Corregir l´error sobre les finances de Catalunya, que ha fet els deures.

Però President, no som ingenus: no són errors, és una posició dogmàtica. Quin és el dogma? Reduir el dèficit retallant despesa, i no incrementant ingressos i ocupació.

És el dogma dels mercats, que no es presenten a les eleccions, però que actuen contra governs i decideixen contra persones. És el dogma desitjat per especuladors, delinqüents fiscals i pel capital financer no regulat.

Estem convençuts que el govern català no comparteix aquest dogma i que actuarà sobre els ingressos, i no només en la despesa. Algunes propostes sobre ingressos:

Reforçar la progressivitat fiscal sobre l´IRPF, a bases imposables de 100.000 euros, i incrementar l´Impost de Transmissions Patrimonials. Major lluita contra el frau fiscal i l´economia submergida. Incrementar l´Impost sobre el joc.

Ajudar a recuperar el pes de la fiscalitat a Espanya: Per a què pagui més qui més té i més guanya. No introduir copagaments ni allà, ni aquí.

Algunes propostes sobre despesa:

Prioritzar inversions amb rendibilitat social creïn ocupació i canviïn el model productiu. Reduir sous d´alts càrrecs i d´empreses públiques. Simplificació d´organismes públics, sense perdre llocs de treball. No renovar concerts educatius que no compleixin la llei.

President Montilla, volem conèixer els criteris del Govern.

Albiol exigeix la financiació de l'UJI

Marina Albiol, diputada d'EUPV, exigeix que el Consell deixi de posar excuses i faci l'aportació dels diners necessaris a l'UJI perquè el pròxim curs acadèmic puguen impartir-se ciències de la salut: "Es tracta d'un boicot en tota regla al sector universitari públic que beneficia enormement a la privada CEU, que va portar Fabra a Castelló, i que també impartira el pròxim any la mateixa titulació".

La diputada d'esquerres exigeix al Consell que invertisca els diners necessaris perquè la UJI puga comptar amb les Ciències de la Salut per a l'any 2010/2011. "A escassos mesos, Font de Mora no ha mogut no un dit, és inaudit, des del propi Consell s'està menyspreant a una universitat pública" i afegeix que Font de Mora: "No desitja veure medicina l'any que ve a Castelló en l´UJI".

Segons el parer d'Albiol, des del Consell s'està beneficiant a l'empresa privada de forma clara i escandalosa: "Fa ja mesos que existia una lluita soterrada per medicina a Castelló, entre la CEU i l´UJI", i "aquesta és la conseqüència lògica d'aqueixa aposta, a ningú se li escapa qui serà la beneficiària si per manca d´inversió l´UJI es queda sense medicina per al pròxim curs acadèmic".

La representant d'esquerres recorda a Font de Mora que l'exigència de comptar amb estudis de medicina a la universitat pública és una demanda antiga de la societat de Castelló, però "Fabra va preferir fer desembarcar a la CEU, privada i d´acord amb els seus postulats ideològics per a fer la competència i debilitar a l´UJI".

“L’Ebre sense Cabals és la Mort del Delta”

La Plataforma en Defensa de l’Ebre anuncià les reivindicacions i properes mobilitzacions de la ciutadania catalana per mantenir i recuperar els cabals dels rius catalans, en especial els de l’Ebre. La Plataforma en Defensa de l’Ebre ha convocat pel diumenge 30 de maig una gran manifestació a Barcelona, que començarà a les 12 h a la plaça d’Urquinaona, Via Laietana i acabarà a la plaça de la Catedral on es llegirà un manifest i es faran parlaments. Més de 100 entitats socials, sindicats i partits, tant de Catalunya com d’Aragó donen suport a aquesta gran manifestació.

La manifestació ha estat convocada per instar el Govern espanyol a complir les directives europees ambientals sobre l’aigua i que fixi els cabals mínims dels rius de la Península Ibérica -en especial el Ter, el Segre i l’Ebre- pel gran perill de sobreexplotació i afectació sobre les aigües, que fins i tot pot condemnar el Delta de l’Ebre a la seva desaparició.

10-Juny: Dempeus contra el copagament!

El proper dia 10 de juny a les 18:30 es celebrarà a Barcelona una Jornada en torn a la proposta de co/repagament, organitzada per Dempeus per la Salut Pública. Des de la ciutadania, universitat i associacions que defensen els interessos de la majoria de la població -sense el patrocini de cap laboratori, ni empresa farmacèutica—, es donaran arguments econòmics, socials i polítics sobre les reiterades propostes de copagament que fan, un dia sí i l'altre també, grans empresaris de la sanitat i de les mútues privades, o fins i tot alts càrrecs de l’Administració.

Hi participen: Antoni Barbarà, Metge. Dempeus per la Salut Pública. Fernando Comas, Professor Facultat Farmàcia Universidad Central de Venezuela (UCV) - Editor de PHARMACOSERÍAS. Gaspar Llamazares, President de la Comisión de Sanidad del Congreso de Diputados. Lluís Camprubí, Col.laborador-investigador del GREDS-UPF (Grup de Recerca de Desigualtats en Salut). Marciano Sánchez Bayle, Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública. Montserrat Vergara, Investigadora principal de Greds-Emconet. Ramón Morera Castell, Metge de Família/FoCAP. Santiago Marimón, Economista de la salut, Membre del Grup de Treball per la Racionalització i el Finançament de la Despesa Sanitària de la Generalitat. Vanessa Puig, Investigadora de Greds-Emconet. Àngels Martínez Castells, Dempeus per la Salut Pública.

Aquesta Jornada s'organitza, de manera conjunta, entre la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública i Dempeus per la Salut Pública.

En aquesta ocasió, compten a més, amb el suport i la col·laboració del Grup de Recerca de Desigualtats en Salut Greds-Emconet, de la Universitat Pompeu Fabra.