dimecres, 17 de febrer de 2010

Tibet registrà el 2009 les temperatures mitjanes més altes en 40 anys

La temperatura mitjana de la regió autònoma del Tibet, al sud-oest de la Xina, va arribar l'any passat els 5,9 graus centígrads, 1,5 graus per sobre dels registres d'anys anteriors i xifra rècord de les últimes quatre dècades, segons un informe elaborat a partir d'una base de dades meteorològiques proporcionades per 38 observatoris de tota la regió, va assenyalar el cap del projecte, Zhang Hezhen, especialista del buró meteorològic regional: "Els canvis en la temperatura s'observen en gairebé tot arreu", digué. (A la foto: Tibetanes celebran l'any nou del Tigre de ferro el 14 passat).
La temperatura mitjana de diverses parts del Tibet oscil.lava l'any passat entre un sota zero i 13,6 graus centígrads, xifres que representen un ascens d'entre 0,8 i 2,3 graus respecte al nivell normal, va explicar l'especialista.

"Les temperatures mitjanes registrades de 29 observatoris van assolir rècords històrics (el 2009)", va dir.

Segons Zhang, l'augment de les temperatures té lloc tant a l'estiu com a l'hivern. "Durant el període més calorós de l'estiu passat, la temperatura més alta va arribar als 30,4 graus centígrads a la capital regional, Lhasa, en comparació amb l'anterior rècord, que va ser de 29,9 graus centígrads el 1971", va afirmar Zhang.

A Xigaze, la temperatura màxima va assolir 32,5 graus centígrads, 0,5 graus per sobre de l'anterior rècord històric.

Al districte Dingri d'Xigaze, on es troba el campament base de la muntanya Qomolangma (Everest), la temperatura màxima va ser de 25,8 graus centígrads, 0,7 graus més alt que el rècord històric d'aquest punt geogràfic.

D'altra banda, els membres del buró meteorològic també van observar una caiguda de les precipitacions d'almenys un 20 per cent.

"El Tibet va registrar l'any passat precipitacions mitjanes de 363 mm, el nivell més baix dels darrers 39 anys", va destacar Zhang.

La sequera més greu de les últimes dècades va afectar a les zones de Lhasa, Xigaze, Shannan, Nyingchi i Qamdo durant l'estiu passat, i va obligar als residents a consumir aigua embotellada o desplaçar diversos quilòmetres per poder aconseguir aigua potable.

A més, el districte Lhaze d'Xigaze va patir una plaga de llagostes després de 23 dies consecutius de calor intensa o moderat. A les zones més afectades, es comptaven 500 llagostes per metre quadrat de terra de cultiu.

El govern regional va afirmar que més de 740 hectàrees de terreny cultivable es van veure afectades per la plaga, provocada per la prolongada sequera.

L'altiplà del Tibet, amb una altitud mitjana de més de 4.000 metres sobre el nivell del mar, és una "lupa" l'escalfament global, ja que és més sensible als canvis en la temperatura, va indicar el cap de l'Administració Meteorològica de la Xina , Zheng Guoguang.

Des que comencessin els registres meteorològics al Tibet el 1961, la temperatura ha pujat una mitjana de 0,32 graus centígrads cada dècada, xifra molt superior al nivell nacional d'entre 0,05 i 0,08 graus, va subratllar Zheng. Així mateix, aquesta xifra també va superar la mitjana de 0,2 graus a nivell global.

"Les pel.lícules com 'El dia de demà' i '2012 "han fet saltar l'alarma", va expressar Zhang Hezhen. "Hem de prendre l'escalfament global molt seriosament i pensar què podem fer per salvar la Terra", va puntualitzar.


Tíbet registra en 2009 temperaturas medias más altas en cuatro décadas
La temperatura media de la región autónoma del Tíbet, en el suroeste de China, alcanzó el año pasado los 5,9 grados centígrados, 1,5 grados por encima de los registros de años anteriores y cifra récord de las últimas cuatro décadas, según un informe difundido hoy jueves.

El informe fue elaborado a partir de una base de datos meteorológicos proporcionados por 38 observatorios de toda la región, señaló el jefe del proyecto, Zhang Hezhen, especialista del buró meteorológico regional.

"Los cambios en la temperatura se observan en casi todas partes", expresó Zhang.

La temperatura media de diversas partes del Tíbet oscilaba el año pasado entre uno bajo cero y 13,6 grados centígrados, cifras que representan un ascenso de entre 0,8 y 2,3 grados respecto al nivel normal, explicó el especialista. "Las temperaturas medias registradas en 29 observatorios alcanzaron récords históricos (en 2009)", dijo.

Según Zhang, el aumento de las temperaturas tiene lugar tanto en verano como en invierno. "Durante el periodo más caluroso del verano pasado, la temperatura más alta alcanzó los 30,4 grados centígrados en la capital regional, Lhasa, en comparación con el anterior récord, que fue de 29,9 grados centígrados en 1971", afirmó Zhang.

En Xigaze, la temperatura máxima alcanzó 32,5 grados centígrados, 0,5 grados por encima del anterior récord histórico.

En el distrito Dingri de Xigaze, donde se encuentra el campamento base del monte Qomolangma (Everest), la temperatura máxima fue de 25,8 grados centígrados, 0,7 grados más alto que el récord histórico de ese punto geográfico.

Por otra parte, los miembros del buró meteorológico también observaron una caída de las precipitaciones de al menos un 20 por ciento.

"El Tíbet registró el año pasado precipitaciones medias de 363 milímetros, el nivel más bajo de los últimos 39 años", destacó Zhang.

La sequía más grave de las últimas décadas afectó a las zonas de Lhasa, Xigaze, Shannan, Nyingchi y Qamdo durante el pasado verano, y obligó a los residentes a consumir agua embotellada o a desplazarse varios kilómetros para poder conseguir agua potable.

Además, el distrito Lhaze de Xigaze sufrió una plaga de langostas tras 23 días consecutivos de calor intenso o moderado. En las zonas más afectadas, se contaban 500 langostas por metro cuadrado de tierra de cultivo.

El gobierno regional afirmó que más de 740 hectáreas de terreno cultivable se vieron afectadas por la plaga, provocada por la prolongada sequía.

La meseta del Tíbet, con una altitud media de más de 4.000 metros sobre el nivel del mar, es una "lupa" del calentamiento global, ya que es más sensible a los cambios en la temperatura, indicó el jefe de la Administración Meteorológica de China, Zheng Guoguang.

Desde que comenzaran los registros meteorológicos en el Tíbet en 1961, la temperatura ha subido una media de 0,32 grados centígrados cada década, cifra muy superior al nivel nacional de entre 0,05 y 0,08 grados, subrayó Zheng. Así mismo, esta cifra también superó la media de 0,2 grados a nivel global.

"Las películas como 'El día de mañana' y '2012' han hecho saltar la alarma", expresó Zhang Hezhen. "Debemos tomarnos el calentamiento global muy en serio y pensar qué podemos hacer para salvar la Tierra", puntualizó.



Obama anuncia fons de 8.300 milions$ per construir la primera central nuclear en 30 anys

Dins de l'aposta del nou Govern dels Estats Units per utilitzar l'opció nuclear, per satisfer la voraç necessitat d'energia de la major economia del món, el president Barack Obama va anunciar ahir -durant un acte públic a Maryland- la concessió de garanties de préstec per valor de 8.300 milions de dòlars, per començar a fer possible aquest objectiu. Aquests diner serà destinat a que la companyia elèctrica Southern pugui construir al comtat de Burke, Estat de Geòrgia, una central de producció d'energia elèctrica amb dos nous reactors nuclears, els primers als Estats Units després de gairebé trenta anys de moratòria.

Segons Obama, aquest desemborsament és només el començament, ja que la seva intenció és triplicar el finançament públic heretat de l'administració Bush per fomentar noves instal.lacions nuclears netes i segures. Amb aquesta decisió pressupostària per a l'exercici 2011, clau per fomentar nous projectes de construcció, el Govern dels Estats Units aspira a facilitar a la indústria de l'energia nuclear un total de 54.500 milions de dòlars.

D'acord a les dades del Departament d'Energia, el 20% de l'electricitat que es produeix als Estats Units és d'origen nuclear. Aquest percentatge és significativament inferior al d'altres països industrialitzats com el Japó, Alemanya i sobretot França, que encapçala el rànquing amb un 76%. Aquesta àmplia diferència, en gran part, és un reflex de la moratòria "de facto» imposada als Estats Units sobre la indústria nuclear des de l'accident registrat el 1979 a les instal.lacions de l'Illa de les Tres Milles, a Pennsilvània.
El 20% de la producció

Per mantenir l'actual proporció del 20% en la cistella energètica, el sector de l'energia nuclear als Estats Units estima que s'hauria de construir un nou reactor per any en el període entre 2016 i 2035. En l'actualitat, els reguladors a Washington estan revisant les aplicacions per a construir més de vint plantes nuclears noves en diferents parts del territori nord-americà. En l'actualitat, a Estats Units operen un total de 104 reactors nuclears per a generar energia elèctrica.

Amb aquesta iniciativa, l'Administració Obama aspira a aconseguir que el Congrés doni suport a la seva política energètica, que inclou també un altre tipus d'incentius per fonts d'energia renovables. A més de retallar les emissions contaminants vinculades a l'efecte hivernacle, el CO2, i en el possible fomentar l'ocupació -la nova central generarà un total de 800 llocs de treball directes permanents- i la producció d'energia dins de territori nord-americà. Segons el president Obama, ja sigui a través d'energia nuclear, solar o eòlica, "si fallem a l'hora d'invertir en aquestes noves tecnologies, les haurem d'importar demà".


Obama anuncia 8.300 millones de $ para construir la primera central nuclear en 30 años

Dentro de la apuesta del nuevo Gobierno de Estados Unidos por utilizar la opción nuclear, para satisfacer las voraces necesidades de energía de la mayor economía del mundo, el presidente Barack Obama anunció ayer -durante un acto público en Maryland- la concesión de garantías de préstamo por valor de 8.300 millones de dólares, para empezar a hacer posible ese objetivo. Ese dinero será destinado para que la compañía eléctrica Southern pueda construir en el condado de Burke, Estado de Georgia, una central de producción de energía eléctrica con dos nuevos reactores nucleares, los primeros en Estados Unidos después de casi treinta años de moratoria.

Según Obama, este desembolso es sólo el comienzo, ya que su intención es triplicar la financiación pública heredada de la Administración Bush para fomentar nuevas instalaciones nucleares limpias y segura. Con esta decisión presupuestaria para el ejercicio 2011, clave para fomentar nuevos proyectos de construcción, el Gobierno de Estados Unidos aspira a facilitar a la industria de la energía nuclear un total de 54.500 millones de dólares.

De acuerdo a los datos del Departamento de Energía, el 20 por ciento de la electricidad que se produce en Estados Unidos es de origen nuclear. Este porcentaje resulta significativamente inferior al de otros países industrializados como Japón, Alemania y sobre todo Francia, que encabeza el ranking con un 76%. Esa abultada diferencia, en gran parte, es un reflejo de la moratoria «de facto» impuesta en Estados Unidos sobre la industria nuclear desde el accidente registrado en 1979 en las instalaciones de la Isla de las Tres Millas, en Pensilvania.
El 20% de la producción

Para mantener la actual proporción del 20% en la cesta energética, el sector de la energía nuclear en Estados Unidos estima que se debería construir un nuevo reactor por año en el periodo entre 2016 y 2035. En la actualidad, los reguladores en Washington están revisando las aplicaciones para construir más de veinte plantas nucleares nuevas en diferentes partes del territorio norteamericano. En la actualidad, Estados Unidos opera un total de 104 reactores nucleares para generar energía eléctrica.

Con esta iniciativa, la Administración Obama aspira a lograr que el Congreso respalde su política energética, que abarca también otro tipo de incentivos para fuentes de energía renovables. Además de recortar las emisiones contaminantes vinculadas al efecto invernadero, el CO2; y en lo posible fomentar el empleo -la nueva central generará un total de 800 empleos directos permanentes- y la producción de energía dentro de territorio estadounidense. Según el presidente Obama, ya sea a través de energía nuclear, solar o eólica, "si fallamos a la hora de invertir en estas nuevas tecnologías, las tendremos que importar mañana".



Cerdanyola: ICV-EUiA abandona el ple de pressupostos per ser una convocatòria il·legal

Davant l’incompliment dels requeriments legals en la convocatòria del ple extraordinari de pressupostos de dijous 11 de febrer de 2010 (l’expedient no estava complert en el moment de la convocatòria) el grup d’ICV-EUiA ha demanat que el punt 3 (aprovació del pressupost general de l’Ajuntament de Cerdanyola per a l’exercici 2010), quedi sobre la taula.
La nova majoria absoluta (PSC-CiU) s’hi ha negat i en conseqüència els regidors d’ICV-EUiA i també del grup del PP, han abandonat el Ple. Els regidors del grup municipal d’ICV-EUiA no hem volgut participar d’un Ple de pressupostos la convocatòria del qual es troba fora de la legalitat, perquè ens hauria semblat incoherent i mancat de la responsabilitat que el nostre càrrec exigeix. La mateixa responsabilitat i coherència porta al grup d’ICV-EUiA a veure’s en l’obligació de presentar un recurs de reposició dels pressupostos.

Dit això, també considerem molt important esmentar la manca de voluntat política i democràtica que ha mostrat el govern de la ciutat: rebuda la informació que, prèviament a l’expedient, se’ns havia fet arribar, vam creure necessari presentar propostes de modificacions d’aquest pressupost. No han volgut negociar-les: el portaveu del nostre grup municipal va rebre el mateix dia del Ple la comunicació, per part del govern, que no s’acceptava cap de les nostres propostes. Aquesta comunicació se’ns va fer arribar a les 17 hores i 49 minuts, això és, una hora i onze minuts abans de l’inici de la sessió plenària. Així doncs s’ha ignorat l’oposició i, per tant, l’exercici del dret legítim de representació dels ciutadans i ciutadanes que tot grup municipal ha de dur a terme.

En conseqüència, considerem aquest un incident lamentable, fora de lloc tant des d’un punt de vista ètic com legal. Com ja hem comentat, prendrem les mesures oportunes presentant el recurs de reposició.

Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.





La República Txeca dissol el Partit dels Treballadors (DS), filonazi

El Tribunal Suprem de la República Txeca ha dissolt aquest dilluns el Partit dels Treballadors (DS) d'extrema dreta, després que el Govern proposés aquesta mesura per considerar que és una formació extremista i que suposa una amenaça a la democràcia.
En opinió del tribunal, el programa del DS conté idees xenòfobes, xovinistes, racistes i homòfobes, a més de pretendre extendre la por als estrangers i generar una sensació de perill, segons l'Agència de Notícies Txeca.
El govern encapçalat per Jan Fischer va presentar la proposta per il.legalitzar el partit la passada tardor, però sent primer ministre Mirek Topolanek, l'Executiu va presentar l'any passat una altra proposta que el Tribunal va rebutjar per falta de proves.

En aquesta ocasió, el Govern ha presentat el material amb una base més sòlida. Per exemple, ha citat un expert que assegura que els símbols i el vocabulari del DS s'assemblen als del nacionalsocialisme d'Adolf Hitler".

L'advocat de l'Executiu, Tomas Sokol, ha presentat al tribunal decenes de documents, inclòs un vídeo amb imatges de baralles al carrer en un barri del nord de Bohèmia, els habitants del qual són gitanos en la seva majoria. El Tribunal ha escoltat policies experts en extremisme.

Per al Govern, el Partit dels Treballadors Constitueix una amenaça a la democràcia, col.labora amb neonazis i defensa el totalitarisme. El DS -del qual només ha testificat el seu president, Tomás Vanda- ho nega i considera que l'objectiu de la proposta governamental és silenciar un polític rivalde la proposta.

Hi participaran A LES ELECCIONS

Vanda havia dit que els Candidats de la seva formació participaran en les eleccions generals de maig àdhuc si aquesta es dissolta. El líder ultradretà va assenyalar que el DS pot recórrer el veredicte o bé els seus membres poden ingressar en un altre partit afí, com el Partit de la Justícia Social dels Treballadors.

El Partit dels Treballadors compte amb suports entre els relativament pocs neonazis que hi ha a la República Txeca, però també ha aconseguit atreure votants frustrats amb les tensions socials i ètniques que es viuen a alguns barris amb minories gitanes.

A les eleccions de l'any passat al Parlament Europeu, el DS va obtenir una mica més d'un 1% dels vots, i en els Comicis legislatius previstos per al mes de maig tenia poques oportunitats d'aconseguir més del 5% que es necessita per entrar al Parlament txec.

La seva il.legalització ha estat celebrada pel Centre Europeu de Drets dels Gitanos (BEC), que afirma que l'extrema dreta s'està estenent a Europa Central. "Les Autoritats han d'actuar amb fermesa per processar alsmembres del Partit dels Treballadors i altres individus que hagin comès crims contra els gitanos", va afegir Rob Kushan, del BEC.


El Tribunal Supremo de la República Checa ha disuelto este miércoles el Partido de los Trabajadores (DS), de extrema derecha, después de que el Gobierno propusiese esta medida por considerar que es una formación extremista y que supone una amenaza a la democracia.

En opinión del tribunal, el programa del DS contiene ideas xenófobas, chovinistas, homófobas y racistas, además de pretender extender el miedo a los extranjeros y generar una sensación de peligro, según informa la Agencia de Noticias Checa.

El Gobierno encabezado por Jan Fischer presentó la propuesta para ilegalizar el partido el pasado otoño, pero siendo primer ministro Mirek Topolanek, el Ejecutivo presentó el año pasado otra propuesta que el tribunal rechazó por falta de pruebas.

En esta ocasión, el Gobierno ha presentado un material con una base más sólida. Por ejemplo, ha citado a un experto que asegura que los símbolos y el vocabulario del DS se asemejan a los del nacionalsocialismo de Adolf Hitler.

El abogado del Ejecutivo, Tomas Sokol, ha presentado al tribunal decenas de documentos, incluido un vídeo con imágenes de peleas callejeras en un barrio del norte de Bohemia cuyos habitantes son en su mayoría gitanos. El tribunal también ha escuchado a policías expertos en extremismo.

Para el Gobierno, el Partido de los Trabajadores constituye una amenaza a la democracia, colabora con neonazis y defiende el totalitarismo. El DS --del que sólo ha testificado su presidente, Tomas Vandas-- lo niega y considera que el objetivo de la propuesta gubernamental es silenciar a un rival político.

PARTICIPARÁN EN LAS ELECCIONES

Vandas había dicho que los candidatos de su formación participarán en las elecciones generales de mayo incluso si ésta se disuelve. El líder ultraderechista señaló que el DS puede recurrir el veredicto o bien sus miembros pueden ingresar en otro partido afín, como el Partido de la Justicia Social de los Trabajadores.

El Partido de los Trabajadores cuenta con apoyos entre los relativamente pocos neonazis que hay en República Checa, pero también ha conseguido atraer a votantes frustrados con las tensiones sociales y étnicas que se viven en algunos barrios con minorías gitanas.

En las elecciones del año pasado al Parlamento Europeo, el DS obtuvo algo más de un 1 por ciento de los votos, y en los comicios legislativos previstos para el próximo mayo tenía pocas oportunidades de lograr más del 5 por ciento que se necesita para entrar en el Parlamento checo.

Su ilegalización ha sido celebrada por el Centro Europeo de Derechos de los Gitanos (CEDG), que afirma que el extremismo de derechas se está extendiendo en Europa central. "Las autoridades deben actuar con firmeza para procesar a los miembros del Partido de los Trabajadores y a otros individuos que hayan cometido crímenes contra gitanos", añadió Rob Kushen, del CEDG.



Alliberen a vuit dels americans acusats de segrest de menors a Haití

Han estat alliberats pel jutge vuit dels deu americans acusats de segrest de menors a Haití. Els altres dos, Laura Silsby, el líder del grup, i Charis Coulter, seran sotmesos a una nova tanda d'interrogatoris.
El jutge Bernard Sainvil, de Port-au-Prince, ha ordenat l'alliberament de vuit dels deu missioners nord-americans acusats de segrest de menors i associació criminal, mentre que els altres dos romandran sota custòdia policial per seguir sent interrogats.

Laura Silsby, el líder del grup, i Charis Coulter, són qui romandran en dependències policials per ser objecte d'una investigació més profunda, segons ha informat el jutge Bernard Sainvil.

Els deu Nord-americans, la majoria dels quals són membres d'una Església Baptista de Idaho, van ser detinguts el mes passat, quan presumptament intentaven treure 33 nens haitians de manera il.legal del país.

Els missioners sempre han mantingut que no pretenien segrestar als nens, ans "ajudar-los" a sortir de la misèria després del terratrèmol del passat 12 de gener que va asolar l'illa caribenya.


Liberan a ocho de los diez misioneros de EE.UU. acusados de secuestro de menores en Haití
Los otros dos serán sometidos a más interrogatorios

Algunos de los ciudadanos estadounidenses arrestados por estar implicados en una presunta trama de adopciones ilegales en una celda de la comisaría de policía judicial de Puerto Príncipe.

Los misioneros acusados de secuestro de menores en Haití serán puestos en libertad
Acusan de secuestro de menores a los diez misioneros estadounidenses en Haití

Un juez de Haití ha ordenado la liberación de ocho de los diez misioneros estadounidenses acusados de secuestro de menores y asociación criminal, mientras que los otros dos permanecerán bajo custodia policial para seguir siendo interrogados.

Laura Silsby, la líder del grupo, y Charisa Coulter, son las que permanecerán en dependencias policiales para ser objeto de una investigación más profunda, según ha informado el juez Bernard Sainvil.

Los diez estadounidenses, la mayoría de los cuales son miembros de una Iglesia Baptista en Idaho, fueron detenidos el mes pasado cuando presuntamente intentaban sacar a 33 niños haitianos de forma ilegal del país.

Los misioneros siempre han mantenido que no pretendían secuestrar a los niños, sino "ayudarles" a salir de la miseria tras el terremoto del pasado 12 de enero que asoló la isla caribeña.



Estaràs responsabilitza Matas de les decisions sobre el Palma Arena

Rosa Estaràs, eurodiputada pel PP i ex-vice-presidenta del Govern balear, ha dit avui davant del jutge que instrueix el cas Palma Arena que l'ex-president Jaume Matas era el principal interessat que avancés la construcció del velòdrom i que ell era el responsable de les principals decisions que es prenien respecte de les obres. Estaràs ha declarat com a testimoni davant del jutge José Castro, que investiga el suposat desviament de fons públics durant la construcció del Palma Arena i la possible vinculació per enriquiment il·lícit de Matas.

Després d'Estaràs hauran de declarar els diputats del PP Rosa Puig i Joan Flaquer, que també se'ls interroga pels càrrecs de responsabilitat que van ocupar durant la legislatura passada.

Fa un parell de setmanes, l'1 de febrer, el jutge Castro va dictar un interlocutori pel qual desestimava la petició d'un dels advocats, que havia demanat la nul·litat de les investigacions sobre el patrimoni de Matas. El jutge va considerar que era obligat de continuar les investigacions d'aquest patrimoni atès que era 'una de les principals destinacions' dels cinquanta milions d'euros desviats en la construcció del velòdrom.





Xina cedeix al Japó el lloc de major creditor dels Estats Units

Xina va cedir al Japó el lloc del major creditor dels Estats Units, segons va informar la secretaria de Finances dels EUA, citada avui per l'agència Xinhua. Segons dades de la secretaria, el desembre de 2009 la Xina tenia bons del Tresor nord-americà per valor de 755.400 milions de dòlars, mentre les inversions japonesos en el deute dels EUA van ascendir a 768.800 milions de dòlars.
D'abril a desembre de 2009, les inversions xineses en el deute nord-americà van baixar en 34.200 milions de dòlars i les japoneses van pujar a 11.500 milions de dòlars.
En el mateix període, les inversions britàniques en bons del Tresor dels EUA van augmentar fins a 302.500 milions de dòlars, les brasileres fins a 160.600$, mentre les russes van disminuir fins a 118.500 milions.



China cede a Japón el puesto del mayor acreedor de Estados Unidos
China cedió a Japón el puesto del mayor acreedor de Estados Unidos, informó la secretaría de Finanzas de EEUU, citada hoy por la agencia Xinhua.

Según datos de la secretaría, en diciembre de 2009 China poseía bonos del Tesoro estadounidense por valor de 755.400 millones de dólares, mientras las inversiones japoneses en la deuda de EEUU ascendieron a 768.800 millones de dólares.

De abril a diciembre de 2009, las inversiones chinas en la deuda estadounidense bajaron en 34.200 millones de dólares y las japonesas subieron en 11.500 millones de dólares.

En el mismo periodo, las inversiones británicas en bonos del Tesoro de EEUU aumentaron hasta 302.500 millones de dólares, las brasileñas hasta 160.600 dólares, mientras las rusas disminuyeron hasta 118.500 millones.



"Els míssils russos S-400 poden interceptar els míssils iranians"

Els míssils antiaeris S-400, que integren l'arsenal de la Força Aèria Russa, poden enderrocar míssils balístics de l'Iran, ha declarat avui Vladimir Kaspariants, cap de dissenys del Consorci Almaz-Antei, especialitzat en sistemes de defensa antimíssils: "Els míssils S-400 poden interceptar els míssils balístics de fabricació iraniana", manifestà Kaspariants en una roda de premsa a la base del Comandament de la Defensa Espacial, a la ciutat de Elektrostal, situada a la província de Moscou.
A més, revel.là, el sistema S-400 és capaç de funcionar automàticament, sense la intervenció d'operador: "El sistema S-400 pot funcionar automàticament i no requereix de la presència de l'operador, que potser es necessitarà només per resoldre alguna situació de conflicte o intervenir en cas d'emergència", va dir Kaspariants.


Va assenyalar tambe que el perfeccionament dels armaments ofensius obliga a modernitzar constantment el sistema S-400, per tal de garantir la capacitat defensiva del país: "L'enemic virtual no es queda amb els braços creuats i per això sempre estem modernitzant l'S-400 per garantir la capacitat de defensa, afegí el cap de dissenys del Consorci Almaz-Antei.


Los misiles rusos S-400 pueden derribar misiles balísticos iraníes
Los misiles antiaéreos S-400, que integran los arsenales de la Fuerza Aérea rusa, pueden derribar misiles balísticos iraníes, declaró hoy Vladímir Kaspariants, jefe de diseños del consorcio Almaz-Antei especializado en sistemas de defensa antimisil.

"Los misiles S-400 pueden interceptar misiles balísticos de fabricación iraní", manifestó Kaspariants en una rueda de prensa que ofreció en la base del Mando de la Defensa Espacial en la ciudad de Elektrostal, situada en la provincia de Moscú.

Además, reveló, el sistema S-400 es capaz de funcionar automáticamente sin la intervención del operador: "El sistema S-400 puede funcionar automáticamente y no requiere de la presencia del operador que, quizá, sólo se necesitará para resolver alguna situación de conflicto o intervenir en caso de emergencia", dijo Kaspariants.

Señaló que el perfeccionamiento de los armamentos ofensivos obliga a modernizar constantemente el sistema S-400 con el fin de garantizar la capacidad defensiva del país: "El enemigo virtual no se queda de brazos cruzados y por esta razón siempre estamos modernizando el S-400 para garantizar la capacidad de defensa", apuntó el jefe de diseños del consorcio Almaz-Antei.



El president en funcions de Moldàvia, Mihai Gimpu, descarta la fusió amb Romania

El president en funcions de Moldàvia, Mihai Gimpu, ha manifestat avui que aquesta nació mai es fusionarà amb la veïna Romania, malgrat el parentiu lingüístic i ètnic.
"Mai hi haurà una fusió amb Romania", ha declarat Gimpu al qualificar de "bluff" totes les afirmacions al respecte.
Ha recordat que "Moldàvia és un Estat independent" i "posa el punt final a aquestes especulacions" sobre la fusió". "Necessitem ocupar-nos de l'economia, a dia d'avui", subratllà el dirigent, en el transcurs d'una línia directa amb els lectors d'un diari local.

Les consignes pro-romaneses es van utilitzar àmpliament durant les eleccions anticipades al Parlament de Moldàvia, el juliol passat. Gimpu és cap d'aquesta assemblea legislativa i es desenvolupa com a president en funcions perquè, tant la coalició governant de caire liberal democràtic, com els comunistes, els seus antecessors en el poder, no tenen majoria per assegurar l'elecció del seu candidat a la prefectura de l'Estat.


Dirigente de Moldavia descarta la fusión con Rumania
El presidente en funciones de Moldavia, Mihai Gimpu, manifestó hoy que esta nación jamás se fusionará con la vecina Rumania a pesar del parentesco lingüístico y étnico.

"Nunca habrá una fusión con Rumania", declaró Gimpu al calificar de "bluff" todas las afirmaciones al respecto.

Recordó que "Moldavia es un Estado independiente" y "pone el punto final a estas especulaciones" sobre la fusión. "Necesitamos ocuparnos de la economía a día de hoy", subrayó el dirigente en el transcurso de una línea directa con los lectores de un diario local.

Las consignas pro-rumanas se usaron ampliamente durante las elecciones anticipadas al Parlamento de Moldavia, en julio pasado. Gimpu es jefe de esta asamblea legislativa y se desempeña como presidente en funciones porque tanto la coalición gobernante de corte liberal democrático como los comunistas, sus antecesores en el poder, no tienen mayoría para asegurarse la elección de su candidato a la jefatura del Estado.



La fiscalia destapa una milionària xarxa de finançament il.legal d'Unió

La trama va cobrar més d'un milió d'euros a un banc per l'edició d'un llibre sobre el carnestoltes. El grup empresarial IMS va pagar despeses del partit mitjançant ingressos obtinguts amb factures falses. (A la foto: El líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida).
Sobre la taula del fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, descansen des de fa 15 dies dues caixes amb centenars de folis. Són els documents d'una investigació dirigida per la Fiscalia de Barcelona que, estirant el fil d'una xarxa de factures falses, ha aconseguit desenredar la troca del presumpta finançament il.legal d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), el partit demócrata-cristià català.
La radiografia resultant deixa al descobert diverses trames financeres que, orbitant al voltant del grup empresarial IMS, presumptament nodrien a aquesta força política amb donacions encobertes per valor de milions d'euros. En la investigació de la fiscalia figuren com a implicats en la xarxa diversos responsables del partit, exalts càrrecs de l'últim Govern de CiU, una constructora i un gran banc espanyol.

LA PISTA INICIAL
Una pilota financera per aconseguir fons
Una inspecció de l'Agència Tributària va detectar que almenys sis companyies del grup empresarial IMS elaboraven des del 2003 factures falses, que giraven a altres societats que el hòlding controlava a través de testaferros. Aquestes irregularitats van portar a la fiscalia a ordenar, al Cos Nacional de Policia, obrir un investigació, com ja va publicar El Periódico el 17 de desembre.
Amb aquestes factures falses, aquestes companyies aconseguien que els bancs els aprovessin importants avenços en efectiu, mitjançant línies de descompte. Per fer front a aquest primer deute, les empreses dels testaferros tornaven a emetre factures falses. El resultat d'aquesta dinàmica consistent a crear factures sobre factures falses és el fenomen conegut com pilota financera.
En aquest cas, la pilota ha generat, a les firmes d'IMS, un deute de més de 10 milions d'euros amb 16 entitats bancàries i amb l'Institut Català de Finances (ICF), que li reclama uns 727.000 euros. Tot això ha portat al grup a un concurs de creditors. No obstant, els investigadors de la fiscalia sostenen que amb els diners obtinguts amb aquestes operacions les empreses d'IMS assumien despeses d'Unió.

LA FUNDACIÓ
Préstecs i locals venuts a la baixa
Tot i la seva envergadura, la trama de factures falses va acabar demostrant-se insuficient. Es necessitava més efectiu. Per això, el 2003, a la maquinària es va sumar la Fundació Catalunya i Territori (FCT), presidida per Josep Boqué Cos, exdirector general de Consum en els governs de CiU en els anys 90.
Diversos administradors d'empreses del grup IMS es van fer membres de la fundació, de la que els patrons eren persones vinculades a Unió. A partir d'aquest moment, part dels fons que FCT recaptava de grans companyies van començar a desviar-se a IMS.
En concret, sempre segons les indagacions, 1,8 milions d'euros dels fons de la fundació van acabar a les arques del grup. D'ells, 700.000 van ser transferits mitjançant factures per serveis inexistents d'IMS.
Els 1,1 milions restants van arribar fins al hòlding en concepte d'un préstec del qual, per tal d'encobrir la xarxa, es va fer càrrec, per a la seva devolució, Xavier Soriano Borràs, marit de la secretària de la fundació.

No obstant això, segons consta en les diligències de la fiscalia, no va ser Soriano Borràs qui va tornar aquests diners a FCT, sinó que va ser la constructora Copisa -que ha treballat en nombroses ocasions per l'Administració catalana de CiU- la que presumptament el va reintegrar. L'excusa va ser un avançament de Copisa a Borràs, per unes futures tasques d'intermediació, per aconseguir contractes d'obres en el nord d'Àfrica.
En el transcurs de les indagacions, es va descobrir també que Catalunya i Territori va adquirir una sèrie de locals que va posar a disposició d'Unió, que a partir del 2004 va deixar de pagar els lloguers. A més, el 2009, aquesta institució va vendre al partit democristià cinc locals per un preu molt inferior al seu valor real.
En total, la força política va pagar 498.000 euros per un paquet immobiliari, del que el valor actual, a la baixa, seria, segons consta en les diligències, de 1.130.000 euros. Tot aquest conjunt d'irregularitats han portat a la Conselleria de Justícia a requerir a un jutjat de Barcelona la dissolució de la fundació.

EL PATROCINI
Una obra amb 800.000 euros de sobrepreu
Una de les entrades d'efectiu que va obtenir la trama, va consistir en 1.102.000 euros que l'empresa IMS Assessors Jurídics i Econòmics va facturar al banc BSCH (Santander) per un llibre sobre els carnavals l'elaboració del qual podia ascendir, com a màxim, segons els investigadors, a 140.000 euros. Aquests tenen indicis que aquests 800.000 euros de sobrefacturació van anar a parar d'IMS a comptes de Xavier Soriano Borràs.
Els diners van sortir en efectiu, el que hauria impedit el seu seguiment.
No obstant això, en la documentació d'IMS que va arribar a l'Agència Tributària, es van trobar proves de la suposada comptabilitat B de la xarxa. Es tracta de fulles impreses o manuscrites en què consten imports amb l'expressió «Efectiu X. Soriano», i que coincideixen amb els xecs de caixa del diners abonats pel banc.
Entre la documentació relacionada amb l'obra, figura la direcció i l'e-mail d'un exdiputat d'Unió.
A més, aquesta entitat bancària era donant habitual de la FCT, vinculada a membres del partit. Els investigadors conclouen que hi ha indicis que el mecenatge d'aquest llibre és un donació encoberta.

EL CRÈDIT
Un sospitós préstec de l'ICF
Una altra de les injeccions de diners al grup IMS va consistir en un préstec d'un milió d'euros que li va concedir l'Institut Català de Finances el 2003, durant l'últim govern de CiU.
Els investigadors han analitzat la documentació i també han descobert nombroses irregularitats. Entre elles, que 525.000 euros d'aquest crèdit del banc de l'Administració catalana presumptament es van obtenir mitjançant l'aportació de 17 factures falses referides a obres i compres de material informàtic que no va existir.

Les indagacions de la fiscalia han revelat que els diners es van invertir, primer, en un fons d'inversió i, posteriorment, que va ser utilitzat per a que les companyies d'IMS obtinguessin noves línies de crèdit i seguir engreixant així la pilota financera de les empreses.


La fiscalía descifra una millonaria red de financiación ilegal de Unió
La trama cobró más de 1.000.000 de euros a un banco, por la edición de un libro sobre el carnaval...
El grupo empresarial IMS pagó gastos del partido mediante ingresos obtenidos con facturas falsas. (En la foto: El líder de Unió, Josep Antoni Duran Lleida). Sobre la mesa del fiscal general del Estado, Cándido Conde-Pumpido, descansan desde hace 15 días dos cajas con cientos de folios. Son los documentos de una investigación dirigida por la Fiscalía de Barcelona que, tirando del hilo de una red de facturas falsas, ha logrado desenredar la madeja de la presunta financiación ilegal de Unió Democrática de Catalunya (UDC).

La radiografía resultante deja al descubierto varias tramas financieras que, orbitando en torno al grupo empresarial IMS, presuntamente nutrían a esa fuerza política con donaciones encubiertas por valor de millones de euros. En la investigación de la fiscalía figuran como implicados en la red varios responsables del partido, exaltos cargos del último Govern de CiU, una constructora y un gran banco español.

LA PISTA INICIAL

Una pelota financiera para conseguir fondos
Una inspección de la Agencia Tributaria detectó que al menos seis compañías del grupo empresarial IMS elaboraban desde el 2003 facturas falsas que giraban a otras sociedades que el hólding controlaba a través de testaferros. Esas irregularidades llevaron a la fiscalía a ordenar al Cuerpo Nacional de Policía a abrir un investigación, como ya publicó este diario el 17 de diciembre.
Con esas facturas falsas, dichas compañías conseguían que los bancos les aprobaran importantes adelantos en efectivo mediante líneas de descuento. Para hacer frente a esa primera deuda, las empresas de los testaferros volvían a emitir facturas falsas.

El resultado de esa dinámica consistente en crear facturas sobre facturas falsas es el fenómeno conocido como pelota financiera. En este caso, la pelota ha generado a las firmas de IMS una deuda de más de 10 millones de euros con 16 entidades bancarias y con el Institut Català de Finances (ICF), que le reclama unos 727.000 euros.
Todo ello ha llevado al grupo a un concurso de acreedores. No obstante, los investigadores de la fiscalía sostienen que con el dinero obtenido con dichas operaciones las empresas de IMS asumían gastos de Unió.

LA FUNDACIÓN

Préstamos y locales vendidos a la baja Pese a su envergadura, la trama de facturas falsas acabó demostrándose insuficiente. Se precisaba más efectivo. Por eso, en el 2003, a la maquinaria se sumó la Fundació Catalunya i Territori (FCT), presidida por Josep Boqué Cos, exdirector general de Consum en los gobiernos de CiU en los años 90. Varios administradores de empresas del grupo IMS se hicieron miembros de la fundación, cuyos patronos eran personas vinculadas a Unió. A partir de ese momento, parte de los fondos que FCT recaudaba de grandes compañías empezaron a desviarse a IMS.
En concreto, siempre según las pesquisas, 1,8 millones de euros de los fondos de la fundación acabaron en las arcas del grupo. De ellos, 700.000 fueron transferidos mediante facturas por servicios inexistentes de IMS. El 1,1 restante llegó hasta el hólding en concepto de un préstamo del que, con objeto de encubrir la red, se hizo cargo para su devolución Xavier Soriano Borrás, marido de la secretaria de la fundación. Sin embargo, según consta en las diligencias de la fiscalía, no fue Soriano Borrás quien devolvió ese dinero a FCT, sino que fue la constructora Copisa –que ha trabajado en numerosas ocasiones para la Administración catalana– la que presuntamente lo reintegró.

La excusa fue un adelanto de Copisa a Borrás por unas futuras labores de intermediación para conseguir contratos de obras en el norte de África. En el transcurso de las pesquisas, se descubrió también que Catalunya i Territori adquirió una serie de locales que puso a disposición de Unió, que a partir del 2004 dejó de pagar los alquileres.
Además, en el 2009, esa institución vendió al partido democristiano cinco locales por un precio muy inferior a su valor real. En total, la fuerza política pagó 498.000 euros por un paquete inmobiliario cuyo valor actual a la baja sería, según consta en las diligencias, de 1.130.000 euros. Todo ese conjunto de irregularidades han llevado a la Conselleria de Justícia a requerir a un juzgado de Barcelona la disolución de la fundación. EL

PATROCINIO

Una obra con 800.000 euros de sobreprecio
Una de las mayores entradas de efectivo que obtuvo la trama consistió en 1.102.000 euros que la empresa IMS Assessors Jurídics i Econòmics facturó al banco BSCH por un libro sobre los carnavales cuya elaboración podía ascender como mucho, según los investigadores, a 140.000 euros. Estos tienen indicios de que esos 800.000 euros de sobrefacturación fueron a parar de IMS a cuentas de Xavier Soriano Borràs. El dinero salió en efectivo, lo que habría impedido su seguimiento.

Sin embargo, en la documentación de IMS que llegó a la Agencia Tributaria se hallaron pruebas de la supuesta contabilidad B de la red. Se trata de hojas impresas o manuscritas en las que constan importes con la expresión «Efectivo X. Soriano» y que coinciden con los cheques de caja del dinero abonado por el banco. Entre la documentación relacionada con al obra figura la dirección y el e-mail de un exdiputado de Unió. Además, esta entidad bancaria era donante habitual de la FCT, vinculada a miembros del partido. Los investigadores concluyen que existen indicios de que el mecenazgo de este libro es un donación encubierta.

EL CRÉDITO
Un sospechoso préstamo del ICF Otra de las inyecciones de dinero al grupo

IMS consistió en un préstamo de un millón de euros que le concedió el Institut Català de Finances en el 2003, durante el último gobierno de CiU. Los investigadores han analizado la documentación y también han descubierto numerosas irregularidades.
Entre ellas, que 525.000 euros de ese crédito, del banco de la Administración catalana, presuntamente se obtuvieron mediante la aportación de 17 facturas falsas referidas a obras y compras de material informático que no existió.
Las pesquisas de la fiscalía han revelado que el dinero se invirtió, primero, en un fondo de inversión y, posteriormente, fue utilizado para que las compañías de IMS obtuvieran nuevas líneas de crédito y seguir engordando así la pelota financiera de las empresas.



Xina: Generador eòlic-solar millora la vida de ramaders a Mongòlia Interior

Cao Zhenglong, ramader de la regió autònoma de Mongòlia Interior, està gaudint de la gala de televisió de la Festa de Primavera a casa. No es preocupa per l'electricitat que utilitza perquè el seu generador elèctric és capaç de convertir les energies eòlica i solar en electricitat.
(La foto del 16 desembre 2009 presenta fanals equipats amb panells solars i generadors eòlics, instal.lats en una carretera de la ciutat de Sanya, a la meridional província insular xinesa de Hainan).
"Amb la instal.lació del generador eòlic-solar l'any passat, esperem comprar més electrodomèstics per viure una vida més moderna", va dir la dona de Cao.

La caseta de Cao es troba a 20 quilòmetres de l'estació transformadora elèctrica més propera, ubicada a la Plana d'Erdos. El generador és l'única font d'electricitat de la seva família: "A la praderia sempre fa o vent o dies assolellats, de manera que la màquina ens dóna un subministrament estable d'electricitat", afirmà Cao.

La parella explicà que el govern regional va començar a fomentar l'ús de l'aparell al 2009, mitjançant subsidis, el que ha alleujat en gran mesura l'escassetat elèctrica que patien moltes famílies rurals. D'acord amb la mesura, els ramaders només paguen 3.500 iuans per adquirir el generador, valorat en 8.500 iuans (uns 520 euros), corrent la resta a compte del govern.

Mongòlia Interior cobreix una extensió de 1,18 milions de quilòmetres quadrats, xifra que representa el 12 per cent del territori nacional xinès. La manca de subministrament estable d'electricitat ha estat afectant la qualitat de vida dels habitants, en aquesta vasta àrea despoblada.

Cao va afirmar que, abans de 2009, l'únic electrodomèstic que posseïa era un televisor en blanc i negre.


Generador eólico-solar mejora vida de ganaderos en Mongolia Interior
Cao Zhenglong, ganadero de la región autónoma de Mongolia Interior, está disfrutando de la gala de televisión de la Fiesta de Primavera en casa. No se preocupa por la electricidad que usa porque su generador eléctrico es capaz de convertir las energías eólica y solar en electricidad.

"Con la instalación del generador eólico-solar el año pasado, esperamos comprar más electrodomésticos para vivir una vida más moderna", dijo la esposa de Cao.

La casita de Cao se ubica a 20 kilómetros de la estación transformadora eléctrica más cercana, ubicada en la Pradera Erdos. El generador es la única fuente de electricidad de su familia.

"En la pradera siempre hace o viento o días soleados, por lo que la máquina nos da un suministro estable de electricidad", afirmó Cao.

La pareja explica que el gobierno regional comenzó a fomentar el uso del aparato en 2009 mediante subsidios, lo que ha aliviado en gran medida la escasez eléctrica que sufrían muchas familias rurales.

De acuerdo con la medida, los ganaderos sólo pagan 3.500 yuanes para adquirir el generador valorado en 8.500 yuanes, corriendo el resto a cuenta del gobierno.

Mongolia Interior cubre una extensión de 1,18 millones de kilómetros cuadrados, cifra que representa el 12 por ciento del territorio nacional chino. La falta del suministro estable de electricidad ha estado afectando la calidad de vida de los habitantes en esta vasta área despoblada.

Cao afirmó que, antes de 2009, el único electrodoméstico que poseía era un televisor en blanco y negro.



Qui i per què ataquen l'economia espanyola i la grega? Què fer per evitar-ho?

Juan Torres López. Tothom és conscient que "van a per Espanya", com deia un article publicat fa uns dies al diari El País (i altre dos dies abans a SIRIUS). Dit d'una altra manera, això vol dir que "els mercats" ataquen l'economia espanyola, que es difonen rumors sobre la seva debilitat, que surten capitals i, sobretot, que les agències de qualificació poden estimar que la capacitat d'Espanya per fer front als seus compromisos de deute disminueix, el que dificultaria la col.locació del deute espanyol, fent-lo més costós i potser impedint que pogués seguir fent front als seus compromisos de pagament. Fins aquí és més o menys el que expliquen els diaris i el que diuen la majoria dels economistes, però convé saber algunes coses més.

Quins són els mercats que ataquen l'economia espanyola? Lògicament, els mercats no són criatures reals que tinguin cos i ànima, sentiments, veu i voluntat. De cap manera. Els "mercats" són en realitat els propietaris dels grans capitals que operen amb ells: els grans banquers i els directius dels bancs, els grans inversors, els titulars dels gegantins fons d'inversió, de pensions, les grans multinacionals ... Són, per tant, persones normals concretes, ciutadans com els altres però que tenen moltíssims diners i, per tant, moltíssim poder.
Privilegiats que dominen els governs i que se superposen a qualsevol de les decisions que els òrgans o institucions representatius puguin adoptar, i també els que tenen influència sobre els organismes internacionals. No crec que sigui necessari que doni noms, qualsevol persona ben informada sap amb qui s'han reunit els presidents dels governs, qui van a Davos, els que formen part de la Trilateral o del Club Bilderberg, els empresaris multimilionaris... A aquests em refereixo. Són els que controlen, no només els seus propis i immensos recursos financers, sinó també l'estalvi, en el nostre cas, dels espanyols, amb el qual ataquen l'economia espanyola. Usen els nostres diners per a empobrir-nos. Aquests són "els mercats" a qui els mitjans de comunicació mai posen nom ni cara.

Per què els preocupa ara la situació de l'economia espanyola? Tots ells han guanyat milers de milions en els últims anys, quan van aconseguir implantar a Espanya, o en altres països, un model productiu especulatiu, gràcies a les lleis que van ser aplicades pels successius governs.
I, a escala global, difonent-se per tot el planeta i invertint i especulant amb actius financers arriesgadísims i gràcies a la complicitat de les autoritats econòmiques. Fins que tot va saltar pels aires, perquè aquesta manera de guanyar diners és materialment insostenible.
Tots coneixem la història, els seus enganys i fraus, la seva extraordinària irresponsabilitat, la seva avarícia il.limitada... I el que després ha passat, el col.lapse financer i la pràctica paralització de l'economia mundial perquè aquesta no pot funcionar sense finançament.
Quan tot va esclatar, els bancs que havien provocat el desastre i que abans demanaven als governs que s'abstinguessin d'intervenir en els seus negocis, de seguida els van demanar protecció i que posessin sobre la taula centenars de milers de milions per salvar els seus comptes. I, obedients, els governs els hi van regalar els diners que calguesin.
Va ser tant el desastre que havien provocat que es va fer necessària una intervenció gegantina dels governs, que van haver d'endeutar-se fins a les celles per evitar el col.lapse global de les economies i la fallida generalitzada del sistema financer i bancari. I així, i amb avals o préstecs a l'1% o fins i tot a més petit interès els bancs centrals, han posat a disposició de la banca mundial centenars de milers de milions d'euros perquè sortís a la superfície i reactivar el flux de crèdit a l'economia (per cert, cometent d'aquesta manera, quan al mateix temps negaven uns pocs milers per lluitar contra la fam, un dels crims més horrorosos de la història humana).

Però en lloc d'això, en comptes de dedicar aquests diners a finançar de nou l'activitat econòmica, els bancs s'han dedicat a sanejar els seus balanços, bé posant els mateixos diners que els bancs centrals els donaven en dipòsits millor retribuïts allà mateix, o subscrivint al 3, 4 ó 5%, el deute que havien d'emetre els governs per fer front a la situació que ells havien creat; o invertint en noves bombolles als mercats de l'or, de les matèries primeres o del petroli.
Així s'ha creat un nou i extraordinari negoci per a la banca i els especuladors financers: comprar el deute, que els governs han hagut de emetre per tractar de fer front al disbarat que la pròpia banca i els especuladors financers han provocat. Per això, el que ara els preocupa és, sobretot, que els estats estiguin en condicions de fer front a aquest deute. I per això els volen imposar condicions draconianes perquè els seus recursos es dirigeixin prioritària i inexcusablement a pagar. El mateix que van fer amb els països del tercer món en els anys vuitanta -i encara, el FMI (Argentina...)- amb el deute exterior.

Com és l'atac a les economies que estan fent els especuladors?
Els especuladors estan actuant de diverses maneres però, sobretot, tractant de mostrar que l'economia espanyola és molt feble, de manera que aparegui com a imprescindible l'adopció de mesures orientades, com acabo d'assenyalar, a garantir en tot cas el pagament del deute. Saben que, en realitat, Espanya es troba en una situació de dificultat en principi passatgera (encara que això no vulgui dir que no hi hagi altres problemes de fons molt greus, com he analitzat, per exemple, en Crisi immobiliària, crisi creditícia i recessió econòmica a Espanya), perquè ha hagut de dedicar-se a tirar aigua sobre el foc que van provocar les seves pròpies irresponsabilitats, però els és igual.

El que busquen ara és apuntalar al màxim el seu nou negoci. El que estan fent és un "pressing" en tota regla i en tots els àmbits en què poden actuar, buscant, principalment, compromisos de retalls en la despesa pública, major privatització de les pensions i, en general, més facilitats al sector privat (on ells mateixos guanyen diners) per eliminar al màxim les càrregues públiques que poguessin distreure recursos del pagament del deute.
El que fan aquests grans, gegantins inversors és en realitat "sembrar el dubte", no només per prevenir sobre qualsevol risc d'impagament sinó, a més, per aconseguir que augmentin les primes de risc i els tipus als quals el govern ha d'emetre el deute, i així guanyar més diners encara. Juguen a crear ells mateixos, gràcies al seu immens poder directe i indirecte a través d'acadèmics, periodistes i mitjans de comunicació, les condicions que els resultin sempre més favorables. Tot això té un nom: extorsió o xantatge, com vostès vulguin. I té també un resultat segur: la submissió dels governs. Unes vegades perquè així ho accepten sense més, quan actuen com els seus sicaris. D'altres, com li ha passat dotzenes de vegades a governs progressistes o simplement honestos, senzillament perquè no disposen de poder suficient per dir: ¡Basta Ya! als banquers i grans inversors.

Poder ciutadà

Per això no n'hi ha prou de criticar a aquests darrers governs. És ingenu pensar que, pel sol fet d'haver guanyat unes eleccions, es té capacitat per fer front als qui tenen el poder monetari. Cal disposar, a més del govern, d'un altre poder, del poder dels ciutadans i de les ciutadanes. Governar sense aquest últim no serveix per a res. O millor dit, serveix, com hem vist tantes vegades i estem veient ara a Espanya o a Grècia, per caure derrotat davant els poderosos, per cedir i acceptar totes les seves condicions.
Quan el poder dels ciutadans i ciutadanes no existeix o és insuficient, com està passant ara a Grècia i a Espanya, com ha passat en tants altres llocs, els diners triomfen i sempre obtenen els resultats que hem comentat, la reducció de salaris i de la despesa pública, i el desmantellament dels serveis col.lectius o, el que és igual, el deteriorament de les condicions de vida de les persones que no tenen fortunes.
Per això és tan necessari generar aquest altre poder, el dels homes i dones que estimem la vida i no els diners, que busquem la justícia i no el guany, que volem la pau i no l'avarícia. I ser conscients que encara que ells fan tot el possible per evitar que neixi, i n'afusellen, segresten, menteixen, torturen i maten per evitar que es consolidi, també és veritat que nosaltres perdem també molt de temps i energies en va. No hauríem de deixar-nos vèncer tan fàcilment.

Juan Torres López és catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat de Sevilla, col.laborador habitual de Rebelión, editor de www.altereconomia.org i membre del Consell científic d'ATTAC-Espanya. La seva web personal: www.juantorreslopez.com


¿Quiénes y por qué atacan a la economía española, o a la griega? ¿Y qué hacer para evitarlo?

Todo el mundo es consciente de que "van a por España", como decía un artículo publicado hace unos días en el diario El País. Dicho de otra manera, eso quiere decir que "los mercados" atacan a la economía española, que se difunden rumores sobre su debilidad, que salen capitales y, sobre todo, que las agencias de calificación pueden estimar que la capacidad de España para hacer frente a sus compromisos de deuda disminuye, lo que dificultaría la colocación de la deuda española, haciéndola más costosa y quizá impidiendo que pudiera seguir haciendo frente a sus compromisos de pago. Hasta aquí es más o menos lo que cuentan los periódicos y lo que dicen la mayoría de los economistas, pero conviene saber algunas cosas más.

¿Quienes son los mercados que atacan a la economía española? Lógicamente, los mercados no son criaturas reales que tengan cuerpo y alma, sentimientos, voz y voluntad. De ninguna manera. Los "mercados" son en realidad los propietarios de los grandes capitales que operan en ellos: los grandes banqueros y los directivos de los bancos, los grandes inversores, los titulares de los gigantescos fondos de inversión, de pensiones, las grandes multinacionales... Son, por tanto, personas normales concretas, ciudadanos como los demás pero que tienen muchísimo dinero y, por tanto, muchísimo poder. Privilegiados que dominan a los gobiernos y que se superponen a cualquiera de las decisiones que los órganos o instituciones representativos puedan adoptar, y también los que tienen influencia sobre los organismos internacionales. No creo que sea necesario que dé nombres, cualquier persona bien informada sabe con quiénes se han reunido los presidentes de los gobiernos, quiénes van a Davos, los que forman parte de la Trilateral o del Club Bilderberg, los empresarios multimillonarios... A esos me refiero. Son los que controlan no solo sus propios e inmensos recursos financieros sino también el ahorro, en nuestro caso, de los españoles, con el cual atacan a la economía española. Usan nuestro dinero para empobrecernos. Esos son "los mercados" a quienes los medios de comunicación nunca ponen nombre ni cara.

¿Por qué les preocupa ahora la situación de la economía española? Todos ellos han ganado miles de millones en los últimos años cuando lograron implantar en España, o en otros países, un modelo productivo especulativo gracias a las leyes que fueron aplicando los sucesivos gobiernos. Y, a escala global, difundiendo por todo el planeta e invirtiendo y especulando con activos financieros arriesgadísimos y gracias a la complicidad de las autoridades económicas. Hasta que todo saltó por los aires porque ese modo de ganar dinero es materialmente insostenible. Todos conocemos la historia, sus engaños y fraudes, su extraordinaria irresponsabilidad, su avaricia ilimitada... y lo que después ha sucedido, el colapso financiero y la práctica paralización de la economía mundial porque ésta no puede funcionar sin financiación. Cuando todo estalló, los bancos que habían provocado el desastre y que antes pedían a los gobiernos que se abstuvieran de intervenir en sus negocios, enseguida les pidieron protección y que pusieran sobre la mesa cientos de miles de millones para salvar sus cuentas. Fue tanto el desastre que habían provocado que se hizo necesaria una intervención gigantesca de los gobiernos, que tuvieron que endeudarse hasta las cejas para evitar el colapso global de las economías y la quiebra generalizada del sistema financiero y bancario. Y así, y con avales o préstamos al 1% o incluso a menor interés los bancos centrales han puesto a disposición de la banca mundial cientos de miles de millones de euros para que saliera a flote y reactivara el flujo de crédito a la economía (por cierto, cometiéndose de ese modo, cuando al mismo tiempo negaban unos pocos miles para luchar contra el hambre, uno de los crímenes más horrorosos de la historia humana). Pero en lugar de eso, en lugar de dedicar ese dinero a financiar de nuevo la actividad económica, los bancos se han dedicado a sanear sus balances, bien colocando el mismo dinero que los bancos centrales les daban en depósitos mejor retribuidos allí mismo, o suscribiendo al 3, 4 o 5% la deuda que tenían que emitir los gobiernos para hacer frente a la situación que ellos habían creado, o invirtiendo en nuevas burbujas en los mercados del oro, de las materias primas o del petróleo. Así se ha creado un nuevo y extraordinario negocio para la banca y los especuladores financieros: comprar la deuda que los gobiernos han tenido que emitir para tratar de hacer frente al desaguisado que la propia banca y los especuladores financieros han provocado. Por eso, lo que ahora les preocupa es, sobre todo, que los estados estén en condiciones de hacer frente a esa deuda. Y por eso les quieren imponer condiciones draconianas para que sus recursos se dirijan prioritaria e inexcusablemente a pagarla. Lo mismo que hicieron con los países del tercer mundo en los años ochenta.

¿En qué consiste el ataque a las economías que están haciendo los especuladores? Los especuladores están actuando de varias formas pero, sobre todo, tratando de mostrar que la economía española es sumamente débil, de modo que aparezca como imprescindible la adopción de medidas orientadas, como acabo de señalar, a garantizar en todo caso el pago de la deuda. Saben que, en realidad, España se encuentra en una situación de dificultad en principio pasajera (aunque eso no quiera decir que no haya otros problemas de fondo muy graves, como he analizado, por ejemplo, en Crisis inmobiliaria, crisis crediticia y recesión económica en España) porque ha tenido que dedicarse a echar agua sobre el fuego que provocaron sus propias irresponsabilidades, pero les da igual. Lo que buscan ahora es apuntalar al máximo su nuevo negocio. Lo que están haciendo es un "pressing" en toda regla y en todos los ámbitos en los que pueden actuar buscando, principalmente, compromisos de recortes en el gasto público, mayor privatización de las pensiones y, en general, más facilidades al sector privado (en donde ellos mismos ganan dinero) para eliminar al máximo las cargas públicas que pudieran distraer recursos del pago de la deuda. Lo que hacen estos grandes, gigantescos inversores es en realidad "sembrar la duda", no solo para prevenirse sobre cualquier riesgo de impago sino, además, para lograr que aumenten las primas de riesgo y los tipos a los que el gobierno ha de emitir la deuda y así ganar más dinero todavía. Juegan a crear ellos mismos, gracias a su inmenso poder directo e indirecto a través de académicos, periodistas y medios de comunicación, las condiciones que les resulten siempre más favorables. Todo eso tiene un nombre: extorsión, o chantaje, como ustedes quieran. Y tiene también un resultado seguro: la sumisión de los gobiernos. Unas veces porque así lo aceptan sin más, cuando actúan como sus sicarios. Otras, como le ha ocurrido docenas de veces a gobiernos progresistas o simplemente honestos, sencillamente porque no disponen de poder suficiente para decirle Basta Ya a los banqueros y grandes inversores.


Poder ciudadano

Por eso no es suficiente con criticar a estos últimos gobiernos. Es ingenuo pensar que por el mero hecho de haber ganado unas elecciones se tiene capacidad para hacer frente a quienes detentan el poder monetario. Hay que disponer, además del gobierno, de otro poder, del poder de los ciudadanos y de las ciudadanas. Gobernar sin este último no sirve para nada. O mejor dicho, sirve, como hemos visto tantas veces y estamos viendo ahora en España o en Grecia, para caer derrotado ante los poderosos, para ceder y aceptar todas sus condiciones. Cuando el poder de los ciudadanos y ciudadanas no existe o es insuficiente, como está pasando ahora en Grecia o en España, como ha pasado en tantos otros lugares, el dinero triunfa y siempre obtiene los resultados que he comentado, la reducción de salarios y del gasto público y el desmantelamiento de los servicios colectivos, o lo que es igual, el deterioro de las condiciones de vida de las personas que no tienen fortunas. Por eso es tan necesario generar ese otro poder, el de los hombres y mujeres que amamos la vida y no el dinero, que buscamos la justicia y no la ganancia, que queremos la paz y no la avaricia. Y ser conscientes de que aunque ellos hacen todo lo posible para evitar que nazca, y fusilan, secuestran, mienten, torturan y matan para evitar que se consolide, también es verdad que nosotros perdemos también mucho tiempo y energías en balde. No deberíamos dejarnos derrotar tan fácilmente.
Juan Torres López es catedrático de Economía Aplicada en la Universidad de Sevilla, colaborador habitual de Rebelión, editor de www.altereconomia.org y miembro del Consejo científico de ATTAC-España. Su web personal: www.juantorreslopez.com



La creu i la pela: 6.000 milions d'euros pel negoci catòlic!

L'Església catòlica rebrà enguany més de 6.000 milions d'euros de les administracions públiques. El Concordat de 1979 entre el Vaticà i l'Estat espanyol li garanteix un generós finançament. La Jornada Mundial de la Joventut, que se celebrarà el 2011 a Madrid, comportarà un altre allau -es calcula un mínim de 25 milions més- de diners públics. Per rematar el negoci la democràcia cristiana catalana organitza un altre "auto de fe" pel novembre, amb l'inauguració de la Sagrada Familia pel mateix Joseph Ratzinger. Es veu que amb el robat als treballadors per l'UDC no hi ha prou per mantenir la bona vida de la clericalla!
Les "males" aparents relacions, entre la cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i el Govern espanyol, no són un obstacle perquè les diferents administracions públiques de l'Estat garanteixin, en gran part, la suficiència econòmica de l'Església catòlica. Sense anar més lluny, enguany les administracions aportaran més de 6.000 milions d'euros al negoci, lliure d'impostos, de l'Església catòlica.

Bona part d'aquests diners (uns 3.500 milions) corresponen al finançament de centres escolars, mentre que uns 600 milions serveixen per pagar els professors de religió. El Concordat de 1979, que regeix les relacions entre el Vaticà i l'Estat espanyol, blinda aquests privilegis per al culte catòlic, mentre que la resta de confessions reben un finançament molt menor.

La declaració de renda permet destinar el 0,7% de l'IRPF a l'Església catòlica, una opció que no aporta més que 240 milions a les seves arques. Tot i que s'ha arribat a negociar que la resta de confessions també poguessin beneficiar-se d'aquests diners, de moment tot va a parar a mans catòliques. L'Església també segueix beneficiant-se de generoses exempcions fiscals i, a més, les ONG catòliques (Càrites, Intermón-Oxfarm, Mans Unides...) reben un finançament social paral·lel com a "organitzacions socials".

A banda de les esmentades aportacions, la CEE, presidida per Antonio Maria Rouco Varela, es beneficiarà de generoses aportacions estatals per afrontar l'organització de la propera Jornada Mundial de la Joventut. L'esdeveniment, que se celebrarà el 2011 i comportarà la presència de Benet XVI a Madrid, va ser declarat "Bé d'Interès Cultural", un mecanisme que desbloquejarà una autèntica allau d'ajudes públiques. Així, les empreses que financiïn la Jornada tindran exempcions fiscals del 80% i la seguretat, la sanitat, la neteja i la logística de l'acte anirà a càrrec de les administracions. Tot plegat pot comportar una despesa d'uns 25 milions d'euros.





SGAE o cultura?: Un altre abús dels xupópters contra un INEM

Alumnes de l'institut Zalaeta de la Corunya han vist com la SGAE els vetava representar Bodas de sangre, de Federico García Lorca, en un teatre local per no disposar dels drets corresponents. La SGAE exigeix 100 euros als escolars per representar Lorca, l'autor comunista i membre de La Barraca que lluità perque Espanya sortís de la misèria cultural.
El muntatge el representen escolars de l'institut, d'edats entre els 14 i 17 anys, i anava a representar-se al Fòrum Metropolità, amb la intenció de participar en el concurs nacional Buero Vallejo.

El coordinador de teatre de l'institut, Javier Fernández, com havia fet en moltes altres ocasions, va sol·licitar els permisos pertinents a l'Ajuntament i a la SGAE: "Mai vaig tenir cap problema, fins i tot vaig tenir una companyia de teatre professional i tot va anar bé amb la SGAE. Mai em van ajudar, però els pagàvem i no passava res. Però ahir, en lloc dels contractes per confirmar l'actuació, em trobo una notificació anunciant-me que la funció quedava suspesa", explica el diari.

Anunci de l'ajuntament


L'anunci no era de la mateixa SGAE, sinó de l'institut municipal d'espectacles que anunciava a Fernández: "La representant de zona de SGAE ha comunicat que vostè no compta amb l'autorització dels dipositaris dels drets de l'obra per representar Bodas de sangre i per tant ha demanat la suspensió de la venda d'entrades".
El poeta Federico García Lorca els hauria engegat!





Toxo: «La reforma urgent i necessària és la del sistema financer, no la de les pensions"

"La reforma més urgent és la del sistema financer", va assegurar Toxo a València davant d'un miler de delegats de CCOO-PV reunits per explicar els motius de les mobilitzacions, convocades entre el 23 de febrer i el 6 de març, en defensa del sistema públic de pensions i en contra del retard de l'edat de jubilació de 65 a 67 anys, alhora que va criticar al Govern pel retard amb que està abordant l'esmentada reforma.
En opinió del secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, si hi ha una reforma que corri pressa, aquesta és la del sistema financer, i no la de les pensions. Segons Toxo, és urgent procedir a la reestructuració financera per preservar el sistema de caixes d'estalvi i reduir la seva atomització, en cas contrari, el risc que es repeteixin casos com el de Caja Castilla-La Mancha (CCM), que va ser intervinguda per el Banc d'Espanya l'any passat, és elevat.

«Hi ha un retard considerable en la presa de mesures i el risc de més casos com el de Caja Castilla-La Mancha és alt. Ho sap el Govern i el Banc d'Espanya, que és qui té l'obligació de vetllar pel sistema financer», assenyalà.

Per al secretari general de CCOO, les caixes d'estalvi necessiten la reestructuració, en resposta a l'augment de la morositat pels riscos en què han incorregut. "Aquest increment dels impagaments és una de les causes fonamentals que el crèdit no flueixi en l'economia i no arribi ni a les empreses ni a les famílies».

Una reforma urgent, però sempre preservant el sistema de caixes d'estalvi, i deixant al marge "els interessos polítics" a l'hora de fusionar caixes d'estalvi, va concloure Toxo.

Toxo: «La reforma más urgente y necesaria es la del sistema financiero, y no la de las pensiones"

"La reforma más urgente es la del sistema financiero", aseguró Toxo en Valencia ante un millar de delegados de CC OO-PV reunidos para explicarles los motivos de las movilizaciones convocadas entre el 23 de febrero y el 6 de marzo en defensa del sistema público de pensiones y en contra del retraso de la edad de jubilación de 65 a 67 años, al tiempo que criticó al Gobierno por el retraso con que está abordando la citada reforma.

En opinión del secretario general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, si hay una reforma que corra prisa, esa es la del sistema financiero, y no la de las pensiones. Según Toxo, es urgente proceder a la reestructuración financiera para preservar el sistema de cajas de ahorro y reducir su atomización; en caso contrario, el riesgo de que se repitan casos como el de Caja Castilla-La Mancha (CCM), que fue intervenida por el Banco de España el año pasado, es elevado.

«Hay un retraso considerable en la toma de medidas y el riesgo de más casos como el de Caja Castilla-La Mancha es alto. Lo sabe el Gobierno y el Banco de España, que es quien tiene la obligación de velar por el sistema financiero», señaló.

Para el secretario general de CCOO, las cajas de ahorro necesitan la reestructuración, en respuesta al aumento de la morosidad por los riesgos en los que han incurrido. "Este incremento de los impagos es una de las causas fundamentales de que el crédito no fluya en la economía y no llegue ni a las empresas ni a las familias».

Una reforma urgente, pero siempre preservando el sistema de cajas de ahorro, y dejando al margen "los intereses políticos" a la hora de fusionar cajas de ahorro, concluyó Toxo.



Les agències de qualificació, els bancs i els seus interessos: corsaris de la corona contra Europa

Mirin aquest gràfic de la UE:
http://www.tv5.org/TV5Site/info/afp/francais/animation/EUdebtFR0902/start.swf
Les agències de ràting que mesuren les possibilitats d'impagament del deute són al centre de la crisi. No és pas nou. Ni la primera vegada... ni, tal com ho veuen els governs eurosocialistes, anomenats PIGS pels especuladors i empleats de la City, corsaris dels interessos de les corts i les corones, l'última.
S'està demostrant que el pitjor enemic de l'Europa dels pobles és la City dels financers i la seva basona de Manhattan, dues branques d'una mateixa arrel, amb les velles i corruptes dinasties d'oligarques darrera. Un exemple: Quan la gran asseguradora AIG s'enfonsava, tenia una qualificació triple A, el que significava atorgar gairebé un 0% de possibilitats de registrar problemes. Un altre: els bons basats en hipoteques escombraries de Lehman Brothers (comprada a preu de saldo per Barclays) també eren qualificats per les mateixes agències com a triple A. Ningú ha reconegut responsabilitats... en la irresponsabilitat? O potser no era més que una estratègia per arribar on som?

El 21 de maig del 2009, l'agència de qualificació de NY, Standard and Poor's va rebaixar la nota de la perspectiva de l'economia britànica de "estable" a "negativa", a causa del "deteriorament de les finances públiques", cosa que va provocar una immediata caiguda de la lliura. "La degradació de la nota està basada en que creiem que l'endeutament global del Regne Unit pot acostar a 100% del PIB (Producte Interior Brut) i romandre en aquest nivell en el mitjà termini", va afegir S&P en un comunicat.
En canvi, l'agència de qualificació financera va deixar sense canvis la nota per al deute sobirà del Regne Unit, que té una qualificació de AAA, la millor.
S&P va procedir a rebaixar la qualificació de l'economia britànica al dia següent de que el Fons Monetari Internacional (FMI) advertí que, "encara que hi ha senyals que la confiança econòmica està millorant, la recuperació del Regne Unit serà "limitada" a causa dels alts nivells d'endeutament de les famílies".
Bé, la situació britànica era i és pitjor que la dels països de l'eurozona, entre altres raons per la fortaleça de l'euro i la solitud de la depreciada lliura; i és això el que fa mal als especuladors anglosaxons, que en treurien molt més benefici de la feblesa de les antigues monedes europees.
Cal veure el gràfic de l'entrada per veure l'irracionalitat dels comptes dels creadors de pànic, aquells que, malgrat la seva demostrada incompetència i parcialitat, continuen movent els fils d'un mercat al que, els politics responsables, no semblen voler posar límits. De qui estan defensant els interessos?
Com afirma clarament l'Antonio Romero, d'IU: els seus particulars, de les plutocràcies contra els pobles. Cal, com a Grècia, sortir al carrer i deixar les coses ben clares als corruptes corsaris del capitalisme: Ens hi juguem el present i el futur!
Sorprenentment, ningú ha fet res per reformar aquest sector, controlat, en un curiós oligopoli, per les nord-americanes Standard and Poor's i Moody's, i la francesa Fitch IBCA. Ni sembla, pels efectes dels seus vaticinis sobre l'economia espanyola, que hagin perdut quelcom de la seva dubtosa credibilitat...

Aquestes signatures tenen dos problemes: un conflicte d'interessos perquè qualifiquen el deute dels seus propis clients, i que els seus models d'anàlisi de solvència són públics, de manera que els bancs d'inversió els analitzen i construeixen bons dissenyats per obtenir la major quantitat d'escombraries, però estructurades (maquillades) de manera que puguin obtenir la màxima qualificació de solvència. Parlant clar: falsejant amb la complicitat de les agències les dades oficials.

Lehman va fer arbitratge regulatori a nivell internacional, optant per la seva divisió a Londres, on la regulació per a certes operacions era menor, a costa del control de riscos. Al final, gran part dels problemes de Lehman no van venir de Wall Street, sinó del que van fer els seus empleats a la City.

Els grans bancs d'inversió han desaparegut tècnicament i són bancs comercials. Ara Morgan Stanley i Goldman Sachs estan sotmesos teòricament a la supervisió del Govern. A més, aquestes entitats han estat autoritzades per la FED a mantenir els seus actius industrials, tot i que la legislació nord-americana prohibeix als bancs comercials tenir participacions industrials.

No obstant, la qüestió més complexa és si els models de gestió han canviat. En els anys anteriors a la crisi, els bancs i altres institucions financeres actuaven com si fossin gegantines dictadures. El major exemple és Dick Fuld, que literalment va acomiadar tot directiu que li advertís dels riscos que estava adquirint Lehman, i que va arribar fins i tot a desafiar el secretari del Tresor quan aquest li va demanar més prudència en la primavera de 2008.

Agencias de calificación y sus intereses
Las agencias de rating que miden las posibilidades de impago de la deuda están en el centro de la crisis.
Un ejemplo: cuando la gran aseguradora AIG se hundía, tenía calificación triple A.
Otro: los bonos basados en hipotecas basura de Lehman eran triple A, lo que significaba otorgarles casi un 0% de posibilidades de registrar problemas.
Sorprendentemente, nadie ha hecho nada por reformar este sector, controlado, en un curioso oligopolio, por las estadounidenses Standard and Poor’s y Moody’s, y la francesa Fitch IBCA.
Estas firmas tienen dos problemas: un conflicto de intereses porque califican la deuda de sus propios clientes, y que sus modelos de análisis de solvencia son públicos, por lo que los bancos de inversión los analizan y construyen bonos diseñados para obtener la mayor cantidad de basura, pero estructurada de forma que puedan obtener la máxima calificación de solvencia.

Lehman hizo arbitraje regulatorio a nivel internacional, optando por su división en Londres, donde la regulación para ciertas operaciones era menor, a costa del control de riesgos. Al final, gran parte de los problemas de Lehman no vinieron de Wall Street, sino de lo que hicieron sus empleados en la City.

Los grandes bancos de inversión han desaparecido técnicamente y son bancos comerciales. Ahora Morgan Stanley y Goldman Sachs están sometidos a la supervisión del Gobierno. Pero, ¿qué pasará cuando se calme el clima político? Además, estas entidades han sido autorizados por la Fed a mantener sus activos industriales, a pesar de que la legislación estadounidense prohíbe a los bancos comerciales tener participaciones industriales.

No obstante, la cuestión más compleja es si los modelos de gestión han cambiado. En los años anteriores a la crisis, los bancos y demás instituciones financieras actuaban como si fueran gigantescas dictaduras. El mayor ejemplo es Dick Fuld, que literalmente despidió a todo directivo que le advirtiera de los riesgos que estaba adquiriendo Lehman y que llegó incluso a desafiar el secretario del Tesoro cuando éste le pidió más prudencia en la primavera de 2008.



Antonio Romero: "El rei vol un pacte d'estat per salvar el capitalisme"

El Rei és empès a sortir a l'escenari pels poders fàctics que, davant la profunditat i naturalesa de la crisi, comencen a utilitzar tots els recursos. Es tracta de salvar el sistema, la continuïtat del capitalisme al segle XXI. El Coordinador de la Xarxa de Municipis per la Tercera República, Antonio Romero, en una carta oberta dirigida a la ciutadania, es refereix a l'actuació del rei intentant promoure un pacte entre tots els poders per defensar el règim.
Romero assenyala que el monarca ha estat empeny a sortir a l'escenari "pels poders fàctics, que davant la profunditat i naturalesa de la crisi comencen a utilitzar tots els recursos" per "salvar el sistema, la continuïtat del capitalisme al segle XXI".

Carta oberta a la ciutadania. El rei sota els focus: un pacte d'estat per salvar el capitalisme.

Benvolguts ciutadans, estimades ciutadanes:

El Rei és empès a sortir a l'escenari pels poders fàctics, que davant la profunditat i naturalesa de la crisi comencen a utilitzar tots els recursos. Es tracta de salvar el sistema, la continuïtat del capitalisme al segle XXI.

La constitució assigna al Rei el paper d'àrbitre entre els poders de l'Estat, segons l'article 56 té la funció arbitrar i moderar però sense assumir responsabilitat dels seus actes.

Crida l'atenció el silenci de Joan Carles davant la participació d'Espanya en les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, existint en aquests casos ancoratges constitucionals, perquè són les corts les que aproven l'entrada d'Espanya en guerra i el Rei el qui la declara.

Tampoc ha mogut un dit abans les tensions amb l'Estatut Català i la seva empantanegat al tribunal constitucional, no ha pronunciat una paraula de solidaritat amb el poble sahrauí, no ha dit ni piu en defensa de la nostra sobirania davant els vols de la CIA...

Què pretenen ara els poders mediàtics i econòmics encoratjant el Rei a obrir un procés de diàleg amb els sindicats, la patronal i el Govern? No cal ser un linx per veure com està el pati, les notícies econòmiques són cada vegada més greus:

- Alemanya està estancada, la locomotora de la UE parada
- L'atur supera a Espanya els 4 milions de parades i aturats.
- Els EROs (Expedients de regulació d'ocupació) es multipliquen, destruint milers de llocs de treball.
- La Banca reté les ajudes públiques, per pagar els seus préstecs en el mercat internacional al mateix temps que manté tancada l'aixeta del crèdit a l'economia productiva (autònoms i petita i mitjana empresa).
- A l'horitzó no es veuen brots verds.

La sortida de la crisi la pretenen carregar sobre les espatlles del món del treball, material i immaterial:
- Augmentant l'edat de jubilació
- Acomiadament gratuït
- Incrementar la precarietat laboral
- Privatitzar serveis públics essencials.
- Ajustaments en la Sanitat i l'Educació Pública.
- Alentir la Llei de Dependència, etc.

Els sacrificis requereixen que el Rei jugui un paper com a exponent de l'arquitectura institucional i política del sistema. S'han adonat que el que està en joc és el sistema i han decidit utilitzar tot la banqueta, totes les seves cartes.

Quan el Rei diu als Sindicats que el pacte és per salvar Espanya, suprimeixin vostès la paraula Espanya i sustituexin-la pel capitalisme. Arribats a aquest punt caldrà recordar que la casa reial no té cap autoritat moral, ètica ni política per demanar austeritat i sacrificis, quan dels 9 milions d'euros que rep res se sap, és una partida sense control, i quan de la seva fortuna personal res se sap doncs el seu patrimoni és opac.

Quan, de les seves relacions amb governs estrangers, multinacionals i empresaris, dels que rep regals, no hi ha inventaris ni cap regulació.

Amb tot el que arrossega. Està el Rei en condicions de demanar als treballadors què s'ajustin el cinturó, què perdin drets socials?

No només no ho està, sinó que a més no té legitimitat democràtica, d'exemple ètic i històric.

El capital i el seu representants s'han quedat sense cartes sota la màniga, estem davant l'última partida i és l'hora que el moviment sindical i l'esquerra no acceptin aquesta vegada cartes marcades i convergeixin amb tots els moviments antisistema que resisteixen. Aquí hi ha el futur.

Una salutació, Antonio Romero Ruiz
Ex Parlamentari
Secretari Polític del PCA a Màlaga
Coordinador de la Xarxa per la III República.


Antonio Romero: "El rey quiere un pacto de estado para salvar al capitalismo"

El Rey es empujado a salir al escenario por los poderes fácticos, que ante la profundidad y naturaleza de la crisis empiezan a utilizar todos los recursos. Se trata de salvar el sistema, la continuidad del capitalismo en el siglo XXI.

El Coordinador de la Red de Municipios por la Tercera República, Antonio Romero, en una carta abierta dirigida a la ciudadanía, se refiere a la actuación del rey intentando promover un pacto entre todos los poderes para defender al régimen.

Romero señala que el monarca ha sido empujad a salir al escenario "por los poderes fácticos, que ante la profundidad y naturaleza de la crisis empiezan a utilizar todos los recursos" para "salvar el sistema, la continuidad del capitalismo en el siglo XXI".

LA REPÚBLICA publica integramente la carta del líder republicano:

Carta abierta a la ciudadanía. El rey bajo los focos: un pacto de estado para salvar al capitalismo

Estimados ciudadanos, estimadas ciudadanas:

El Rey es empujado a salir al escenario por los poderes fácticos, que ante la profundidad y naturaleza de la crisis empiezan a utilizar todos los recursos. Se trata de salvar el sistema, la continuidad del capitalismo en el siglo XXI.

La constitución asigna al Rey el papel de arbitro entre los poderes del Estado, según el artículo 56 tiene la función arbitrar y de moderar pero sin asumir responsabilidad de sus actos.

Llama la atención el silencio de don Juan Carlos ante la participación de España en las guerras de Irak y Afganistán, existiendo en estos casos anclajes constitucionales, porque son las cortes las que aprueban la entrada de España en guerra y el Rey el que la declara.

Tampoco ha movido un dedo antes las tensiones con el Estatuto Catalán y su empantanamiento en el tribunal constitucional, no ha pronunciado una palabra de solidaridad con el pueblo saharaui, no ha dicho ni pío en defensa de nuestra soberanía ante los vuelos de la CIA…

¿Qué pretenden ahora los poderes mediáticos y económicos alentando al Rey a abrir un proceso de diálogo con los sindicatos, la patronal y el Gobierno? No hay que ser un lince para ver cómo esta el patio, las noticias económicas son cada vez más graves:

- Alemania está estancada, la locomotora de la UE parada
- El paro supera en España los 4 millones de paradas y parados.
- Los EREs (Expedientes de Regulación de Empleo) se multiplican, destruyendo miles de puestos de trabajo.
- La Banca retiene las ayudas públicas, para pagar sus préstamos en el mercado internacional al tiempo que mantiene cerrado el grifo del crédito a la economía productiva (autónomos y pequeña y mediana empresa).
- En el horizonte no se ven brotes verdes.

La salida de la crisis pretenden cargarla sobre las espaldas del mundo del trabajo, material e inmaterial:

- Aumentando la edad de jubilación
- Despido gratuito
- Incrementar la precariedad laboral
- Privatizar servicios públicos esenciales.
- Ajustes en la Sanidad y la Educación Pública.
- Ralentizar la Ley de Dependencia
- Etc.

Los sacrificios requieren que el Rey juegue un papel como exponente de la arquitectura institucional y política del sistema. Se han percatado de que lo que esta en juego es el sistema y han decidido utilizar todo el banquillo, todas sus bazas.

Cuando el Rey dice a los Sindicatos que el pacto es para salvar España, supriman ustedes la palabra España y sustitúyanla por el capitalismo. Llegados a este punto habrá que recordar que la casa real no tiene ninguna autoridad moral, ética ni política para pedir austeridad y sacrificios; cuando de los 9 millones de euros que recibe nada se sabe, es una partida sin control; cuando de su fortuna personal nada se sabe, su patrimonio es opaco.

Cuando, de sus relaciones con gobiernos extranjeros, multinacionales y empresarios de los que recibe regalos, no hay inventarios ni regulación alguna.

Con todo lo que arrastra. ¿Está el Rey en condiciones de pedir a los trabajadores qué se ajusten el cinturón, qué pierdan derechos sociales…?

No solo no lo está, sino que además carece de legitimidad democrática, de ejemplo ético e histórico.

El Capital y su representantes se han quedado sin cartas bajo la manga, estamos ante la última partida y es la hora de que el movimiento sindical y la izquierda no acepten esta vez cartas marcadas y converjan con todos los movimientos anti-sistema que resisten. Ahí está el futuro.
Un saludo, Antonio Romero Ruiz
Ex Parlamentario
Secretario Político del PCA en Málaga
Coordinador de la RED por la III República.



Coloma de Gramenet: Informes de la exinterventora destapen més irregularitats

Les irregularitats de Gramepark segueixen apareixent amb comptagotes en els mitjans de comunicació. L'última parteix de certs informes de la cessada interventora que evidenciarien que Gramepark, presidida per Manuel Dobarco, regidor d'Urbanisme i imputat en el cas Pretòria, hauria adjudicat a dit diverses obres. Concretament, les actuals oficines d'Urbanisme a la plaça Olimp i tota l'obra efectuada en els baixos dels edificis adjacents, i que contenen a més la Central Escènica i altres espais culturals.
Segons aquesta informació, els 6 milions d'euros es van pagar a l'empresa constructora que hauria fet l'obra sense que hi hagués projecte ni publicitat, i sense la pública concurrència preceptiva.

L'informe d'intervenció explica que tampoc hi havia cap urgència per a no aplicar els criteris establerts per adjudicar l'obra a la millor oferta. També es parla d'un informe negatiu a la prórroga d'un crèdit del consistori a Gramepark, de 7 milions d'euros, per que l'empresa no acredità poder-lo tornar i, malgrat això, va ser concedit pel govern del socialista Buenaventura Muñoz.
Queda clar que l'empresa Gramepark està tocada i que cada dia que passa es coneixen més detalls de les múltiples irregularitats existents en la mateixa i que, sens dubte, es coneixeran de ple quan s'aixequi el secret del sumari del cas Pretòria que està investigant la Audiència nacional a instàncies del jutge Garzón.
El gran problema està ara a saber que passarà amb els projectes que l'empresa té en marxa o encarregats i que han estat apartats, pendents de saber el resultat de l'auditoria que està acabant l'empresa Deloite. Aquesta auditoria ha d'explicar en quina situació econòmico-financera i estructural es troba la societat municipal.

Un sou inesperadament alt per a Sierra Granell

L'alcaldessa Núria Parlon va sorprendre els periodistes quan en la roda de premsa posterior al ple municipal extraordinari va explicar que "el gerent de Gramepark cobrava uns 135.000 eruos anuals". Una quantitat molt superior als 120.000 que els administradors judicials han posat al nou gerent, Óscar García Dávila, que cobrarà (sense que pugui tenir extres ni complements afegits) un total de 120.000 euros.
Segons aquests comptes, Sierra Granell duplicava (possiblement amb dietes, extres, complements i incentius) el sou base del gerent de l'empresa municipal que estava xifrat en uns 66.000 euros, el sou que rebia l'anterior responsable de comunicació municipal, Jordi Padró, quan va ser equiparat el seu salari com a gerent de GRAMETRES al dels seus col.legues de Grameimpuls i Gramepark. És clar que es tractava d'un eufemisme.
Serra Granell, de qui els administradors judicials van demanar el seu cessament fulminant, finalment va optar per dimitir dimecres passat, hores abans que el ple es veiés obligt a cessar-lo.


Las irregularidades de Gramepark siguen apareciendo con cuentagotas en los medios de comunicación. La última información apareció en el Telenoticies Migdia de TV3 donde se daba cuenta de la información, obtenida de ciertos informes de la interventora, que dejarían en evidencia que la empresa que presidía entonces Manuel Dobarco, concejal de Urbanismo e imputado en el caso Pretoria, habría adjudicado a dedo diversas obras. Concretamente, las actuales oficinas de Urbanismo en la plaza Olimpo y toda la obra efectuada en los bajos de los edificios colindantes y que contienen además la Central Escénica y otros espacios culturales.
Según esta información, los 6 millones de euros se pagaron a la empresa constructora que habría realizado la obra sin que hubiese proyecto ni publicidad y sin la pública concurrencia. El informe de intervención explica que tampoco había ninguna urgencia para no aplicar los criterios descritos para adjudicar esta obra a la mejor oferta. La televisión pública catalana también habla de un informe negativo a la prórroda de un crédito del consistorio a Gramepark de 7 millones de euros por que la empresa no acredita poderlo devolver y, pese a ello, fue concedido por el gobierno Muñoz.
Queda claro que la empresa Gramepark está tocada y que cada día que pasa se conocen más detalles de las múltiples irregularidades existentes en la misma y que, sin duda, se conocerán de pleno cuando se levante el secreto del sumario del caso Pretoria que está investigando la Audiencia nacional a instancias del Juez Garzón.
El gran problema está ahora en saber que ocurrirá con los proyectos que la empresa tiene en marcha o encargados y que están aparados pendientes de saber el resultado de la auditoría que está acabando la empresa Deloite. Esta auditoria ha de explicar en que situación económico-financiera y estructural se encuentra la sociedad municipal.

Un sueldo inesperadamente alto para Sierra Granell

La alcaldesa Núria Parlon sorprendió a los periodistas cuando en la rueda de prensa posterior al pleno municipal extraordinario explico que “el gerente de Gramepark cobraba unos 135.000 eruos anuales”. Una cantidad muy superior a los 120.000 que los administradores judiciales han puesto al nuevo gerente, Óscar García Dávila, que cobrará (sin que pueda tener extras ni complementos añadidos) un total de 120.000 euros.
Según estas cuentas, Sierra Granell duplicaba (posiblemente con dietas, extras, complementos e incentivos) el sueldo do base de gerente de empresa municipal que estaba cifrado en unos 66.000 euros, el sueldo que recibía el anterior responsable de comunicación municipal, Jordi Padró, cuando fue equiparado su salario como gerente de Grametres al de sus colegas de Grameimpuls y Gramepark. Está claro que se trataba de un eufemismo.
Sierra Granell, de quien los administradores judiciales pidieron su cese fulminante, finalmente optó por dimitir el pasado miércoles, horas antes de que el pleno se viese obligado a cesarle.