divendres, 16 de març de 2012

El Defensor del Pacient crida a la insubmissió i no pagar l'euro per recepta

El dia després que el govern d'Artur Mas aconseguís aprovar al Parlament català -amb els vots a favor de CiU i l'abstenció del PP- la nova taxa d'euro per recepta, ja hi ha crides a la insubmissió i a no pagar-la. La presidenta del Defensor del Pacient, Carmen Flores, ha criticat aquesta mesura, que començarà a aplicar-se a Catalunya a partir del mes de juny, i anima a "tots els ciutadans" a què es rebel·lin contra ella i no la compleixin. "Els diem a tots els ciutadans: insubmissió! Que no pagui l'euro ningú", ha proclamat. Flores ha fet aquestes declaracions durant una roda de premsa en què l'entitat que presideix ha denunciat altres quatre casos de negligència mèdica que atribueixen a les retallades en la sanitat catalana.

Flores ha fet aquestes declaracions durant una roda de premsa en què l'entitat que presideix ha denunciat altres quatre casos de negligència mèdica que atribueixen a les retallades en la sanitat catalana i que portaran davant els tribunals, i que se sumen als tres que van denunciar el novembre passat. Dels presentats avui, un dels més greus -explicat per la pròpia afectada- és el d'Isabel Álvarez, de 39 anys.

De Martorell a Albacete


Al juny de 2011 aquesta madrilenya d'origen resident a Gelida (Barcelona) va començar un periple hospitalari de tres mesos arran d'haver engreixat uns 4 quilos i tenir dolors abdominals que la van portar per un ambulatori de Gelida, per l'Hospital de Martorell i per l'Hospital de la Vall d'Hebron. Li van arribar a diagnosticar gasos, nervis, un supòsit embaràs -malgrat les proves negatives- i un quist que no van analitzar. Finalment, el setembre de 2011, arran de fer una consulta a un metge de la seva confiança, es va traslladar a Albacete i allà, només arribar -"no podien creure que vingués així de Barcelona"-, va ser operada d'un tumor cancerigen líquid que, durant la demora en el seu diagnòstic, es va trencar i es va escampar. Això va obligar a practicar-li l'extirpació de tots els seus òrgans reproductors i part de l'intestí: "Ja no puc tenir fills", es va lamentar entre sanglots Isabel.

Un altre cas destacat és el de Carmen Díaz, una arquitecta de 36 anys que va acudir a l'Hospital de Granollers "amb un dolor molt gran a l'abdomen. Després d'una exploració abdominal -"tenen la consigna d'estalviar proves diagnòstiques per això no li van fer una ecografia", denuncia carmen Flores- se li va indicar que estava restreta i li van donar calmants. L'endemà va anar a urgències de la Clínica Quirón i després de practicar una ecografia li van diagnosticar un embaràs ectòpic i la van operar d'urgència perquè tenia hemorràgies internes.

La dictadura dels EUA i el seu Premi Nobel del feixisme: 10 anys de presó per protestar





Les manifestacions d'Ocupació Wall Street esclaten amb nova força després de l'aprovació d'una polèmica llei que, entre altres coses, preveu fins a deu anys de presó per una protesta pacífica. Segons els activistes, aquesta mesura amenaça la llibertat d'expressió. El passat 27 de febrer el president Obama va aprovar i va signar la controvertida llei HR 347, batejada ja pels nord-americans com 'Goodbye, First Amendment' ('Adéu, Primera Esmena'). Segons la nova norma, queda prohibit a tota persona qualsevol demostració de protesta i la participació en tota mena de manifestacions amb una pena de 10 anys de presó.

La llei estableix un càstig de fins a 10 anys de presó per a qui sabent entri o romangui en qualsevol edifici o terreny sense l'autorització legal del Govern. També es pot acabar a la presó si una altra persona denuncia que es té la intenció de protestar.

Per acostar-se al president d'EE. UU. o qualsevol altre polític, una persona normal i corrent necessitarà un permís especial. La llei inclou com a delicte la intenció d'impedir o pertorbar el que és el desenvolupament de les funcions normals de l'àrea privada o del Govern.

De fet la HR 347 pot reprimir qualsevol protesta en qualsevol lloc com, per exemple, en esdeveniments esportius o la propera reunió del G8 a Camp David, o quan es desenvolupin reunions bilaterals als Estats Units. Segons els crítics, la controvertida llei restringeix la llibertat d'expressió i podria ser usada en contra d'aquells manifestants que el Govern determini.
¿Naixement d'una dictadura?

Amb aquesta mesura el Govern d'EE. UU. va demostrar que la protesta contra les elits mundials o nacionals podria ser castigada pel codi federal. ¿No serà la resposta del Govern a les protestes d'Ocupació Wall Street que va prendre una de les places de Nova York el setembre de l'any passat, impulsant un ampli efecte en tot el país?

La HR 347 ha aixecat una gran polèmica en la societat nord-americana. Centenars de milers de persones, que pràcticament senten que els han callat la seva veu, protesten contra la llei. Des del passat 12 de març a la capital nord-americana, Washington, grups de manifestants s'han reunit per ocupar DC McPherson Square i que aquesta llei sigui inconstitucional. Els participants de l'acció s'han tapat la boca amb cinta adhesiva per criticar els passos del Govern. Els mitjans nord-americans a penes han cobert l'esdeveniment.

Per als manifestants la situació és clara: el projecte de llei HR 347 no és res més que una evident definició d'autoritarisme, una flagrant violació i un greu atac als drets atorgats per la Primera Esmena a tots els ciutadans d'EE. UU.

Els activistes, igual com l'analista Carlos Montes, afirmen que aquesta esmena demostra la hipocresia de la Casa Blanca, que lloa protestes democràtiques en altres països. En canvi, les reprimeix en el propi territori dels Estats Units.

Al seu torn, l'activista Mariano Muñoz creu que aquest decret està dirigit contra la creixent activitat política de la població, que es registra en vigílies de les eleccions presidencials de novembre.

EU interpel·la Fabra per la política de cooperació: A qui enganyà l'ex conseller Roger Rabbit?


La coordinadora d'Esquerra Unida, Marga Sanz, i la diputada Marina Albiol pregunten al president de la Generalitat Alberto Fabra sobre la trama de corrupció en la gestió de cooperació internacional al voltant de l'ex conseller Rafael Blasco. En lloc de respondre, el Consell de nou 'treu balons fora' i critica a l'oposició per "voler danyar l'imatge" del País Valencià.

IU: "Ara vénen a per tots, no et quedis sol"


Encara que en aquesta ocasió no es tracta d'una peça basada en les Guerres de les Galàxies, Esquerra Unida d'Astúries ha llançat un nou vídeo per demanar als ciutadans que "aixequin la veu" davant les retallades socials del Govern del Partit Popular. Amb un senzill muntatge parodiant el poema que va fer famós Berthold Brecht, la formació presenta a ciutadans en una parada d'autobús, mentre un d'ells relata com es va despreocupar durant molt temps de les reformes del Govern, ja que no li afectaven directament.

"Primer van anar a per l'educació pública, però vaig guardar silenci perquè jo no era estudiant", comença el discurs. "Després van anar a per l'estat de benestar, però vaig guardar silenci perquè pensava que era demagògia", assegura, abans de saltar al següent argument. "Després van seguir amb els desnonaments, però no vaig protestar perquè jo tenia la meva casa pagada".

El vídeo d'IU acaba demanant que els ciutadans es "rebel·lin". "Ara vénen a per tots... No et quedis sol. Aixeca la veu ara".

"La nostra campanya 2.0 només acaba de començar. Ens hem proposat una campanya de baix cost, als antípodes del malbaratament de Fòrum, PP i PSOE. La nostra campanya té un pressupost reduït però una gran dosi d'imaginació", assenyalava Pablo Prieto, el secretari de Comunicació d'IU a Astúries a principi de mes, en presentar la camapaña de vídeos.

Els diputats d'IU-ICV-EUiA-CHA, ERC, Amaiur i BNG, secundaran la vaga general

Els diputats de l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA), Esquerra Republicana (ERC), Amaiur i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) secundaran la vaga general que els sindicats han convocat per al pròxim 29 de març contra la reforma laboral. Els parlamentaris han enviat una missiva al president de la Cambra comunicant-li que no seran presents a la sessió plenària del dia 29 i reclamant-li una vegada més que els resti els diners que correspongui.

Tots aquests partits -excepte Amaiur i CHA, que encara no tenien representació- ja van declinar participar en debats al Palau de la Carrera San Jerónimo en l'única vaga general que va tenir lloc durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero, en suport a les reivindicacions dels sindicats contra la reforma laboral promoguda pels socialistes.

Dies abans de aquell 29 de setembre de 2010, els diputats d'IU, ICV-EUiA i el BNG van decidir enviar una carta al llavors president del Congrés, José Bono, informant de la seva absència del Ple i demanant-li que els fos descomptat la part corresponent del seu sou.

No obstant això, els diputats del Congrés no poden veure retallat del seu salari mensual el corresponent a un dia de treball, ja que no existeix una relació laboral entre la institució i els seus senyories. És per això que les esmentades formacions van decidir donar la part proporcional de la seva retribució parlamentària als sindicats i alguna ONG.

El grup parlamentari que comparteixen IU, ICV-EUiA i CHA ha enviat una missiva al president de la Cambra comunicant-li que els seus parlamentaris no estaran presents a la sessió plenària del dia 29 i reclamant-li una vegada més que els resti el diners que correspongui.

Sabent quina serà la resposta de la Presidència del Congrés, IU-ICV-EUiA-CHA i ERC ja estudien donar aquests diners a alguna ONG encara per decidir, en el cas del grup parlamentari de Cayo Lara, ja Fòrum Sindical, en el dels republicans catalans.

Lluís Torró: “La cúpula de la CAM coneixia perfectament l’estat lamentable del grup”

El diputat i portaveu adjunt del grup parlamentari d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha afirmat, en referència a l’informe intern de la CAM que s’ha descobert arran de la denúncia de l’ex directora general, María Dolores Amorós, pel seu acomiadament disciplinari i que mostrava unes pèrdues per part del grup de 448,79 milions d’euros, que la “cúpula de la caixa sabia perfectament el que estaven fent”. “I és que -ha afegit Torró- les pràctiques que han estat duent durant anys no podien conduir a cap altre resultat més que a la fallida i la intervenció”.

Per al diputat de la formació d’esquerres, “tot estava pensat per a que l’entitat financera perdera diners però, per contra, que els inversors obtingueren grans beneficis”.

El diputat i portaveu adjunt d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha explicat que la CAM “s’ha dedicat a transferir els diners de l’entitat financera provinents de captacions de dipòsits i de petites inversions a un grup molt definit d’empresaris amb clares vinculacions amb el poder polític”. Així, Torró considera que “la gran implicació en el negoci immobiliari és per a tindre a un sector molt concret d’individus que han obtingut uns recursos que no haurien pogut obtenir d’una altra forma”. “Són recursos de caràcter fraudulent”, ha especificat el diputat d’EUPV. “És per eixe motiu -ha afegit Torró- pel qual hem insistit tant en que acudisquen a la comissió els empresaris més destacats, com Enrique Ortiz o Rafael Galea”.

El diputat d’esquerres també ha denunciat la “gran irresponsabilitat del Consell del Partit Popular per la seua manca de supervisió” i ha recordat que la junta directiva de la CAM estava nomenada pel PP i té una responsabilitat directa en la gestió de la CAM”. “El poder exercit pel PP és el que hauriem d’aclarir però sense la presència dels màxims responsables en la Comissió d’investigació de Les Corts, resulta impossible”, ha assenyalat Torró. En definitiva, ha afegit el parlamentari autonòmic, “l’informe demostra una evidència: la cúpula coneixia perfectament la situació de la CAM”.

La jutge deixa sense indemnització ni pensió a l'exdirectora de la CAM


La jutge ha deixat sense indemnització ni pensió vitalícia a María Dolores Amorós, exdirectora general de la Caixa Mediterrani (CAM). La magistrada Mari Paz Fernández, titular del Jutjat número 4 del Social d'Alacant, ha desestimat la demanda laboral d'Amorós, després de la seva acomiadament fulminant de l'entitat el passat mes de setembre per part del Banc d'Espanya per, entre altres motius, falsejar els balanços de l'extinta caixa.

20 mercenaris dels EUA involucrats en la matança de 16 dones i nens per diversió a l'Afganistan

Fins a 20 mercenaris nord-americans -i no un de sol com menteixen EUA i els seus aliats feixistes- van estar involucrats en l'assassinat de ciutadans civils -7 dones i 9 nens que dormien a casa seva, a part de 7 ferits- a la província de Kandahar, al sud de l'Afganistan, el passat 11 de març, ha declarat el diputat de la província, Hamidzai Lalai: "A la matança a Panjwar, que es va produir l'11 de març, hi van participar de 15 a 20 militars nord-americans", ha dit Lalai, que integra la comissió parlamentària encarregada d'investigar la tragèdia.

El diputat va afegir que la comissió va revisar el lloc del sinistre i va interrogar als familiars dels assassinats, als ferits i als caps tribals locals: "Els poblats (on es va produir l'assassinat) se situen a 1,5 quilòmetres de la base militar nord-americà. Estem convençuts que un soldat no podria matar ni ferir a tantes persones en dues localitats simultàniament en una sola hora. En aquestes localitats van actuar dos grups que van assassinar 16 persones, majorment nens i dones ", ha afegit.

De fet, ningú creu que un sol ianqui (paraula cheroki que significa "covard" precisament) s'hagués atrevit ni a acostar-se a un poblat per covardia, i els testimonis asseguren que eren un nombrós grup de borratxos que es donaven "valor" a crits per cometre els assassinats contra nens i dones dormint a altes hores de la nit.

Lali demana al govern afganès, a l'ONU ia la comunitat internacional garantir les condicions per jutjar els homicides a l'Afganistan i va expressar la seva indignació que un dels militars nord-americans que va participar en la matança ja fos transportat de l'Afganistan a la base militar dels EUA en la seva colònia de Kuwait.

El passat 11 de març 16 persones van ser assassinades i altres set van resultar ferides mentre dormien a mans de militars nord-americans en un poblat del districte de Panjwar. Els cossos de les víctimes van ser a més cremats. Els mateixos soldats van afirmar que no es tractava d'un grup de militars i van responsabilitzar de la massacre a un sol soldat.

Ahir, dijous, el president afganès, Hamid Karzai, es va reunir amb el cap del Pentàgon i excapo de la CIA, Leon Panetta, i li va exigir que les tropes de l'OTAN abandonin totes les localitats afganeses, es concentrin en les seves bases militars i es retirin del territori afganès abans de finals de 2013, un any abans del previst.

Periodista d'Al-Jazira acusa la cadena de manipular l'informació sobre Síria

L'ex corresponsal d'Al Jazira a Líban, Ali Hashem, acusa la direcció de la principal cadena de TV en el món islàmic de manipular l'informació del conflicte a Síria, motiu pel qual el mateix periodista va decidir dimitir amb dos companys més i diversos directius. Hashem afirma que les protestes a Síria no han estat pacífiques i que entre els manifestants hi ha hagut persones armades des del mateix inici de la crisi: "He vist homes armats creuar la frontera per passar des del Líban a Síria. No han estat un o dos, han estat desenes i s'han enfrontat a les tropes del Govern. Ho he vist amb els meus ulls i no he de preguntar a ningú per saber com va anar tot", assevera.

Ali Hashem és un dels tres periodistes que van acabar aquesta setmana la seva relació laboral amb Al Jazeera per protestar així contra la manipulació informativa respecte als successos a Síria i Bahrain, com també diversos directius de la cadena de la dictadura famíliar absolutista i reaccionària de Qatar.

L'exdirector executiu de l'oficina a Beirut, Hassan Shaaban, és un altre dels tres ex empleats de la cadena qatariana que, segons ell, va adoptar una postura parcial i "incitadora" des de l'inici de la crisi siriana.

L'agència oficial siriana Sana va informar recentment citant una font del Ministeri de l'Interior que els grups armats segresten i assassinen civils per acusar de la seva mort a l'Exèrcit.

Segons la font, des de fa algun temps Al Jazeera juntament amb una altra cadena àrab, Al-Arabia, recorren als serveis de terroristes per a la cobertura informativa de la situació a les zones controlades per la insurgència en les que tenen lloc aquest tipus de crims.

L'agència siriana va citar els testimonis d'alguns veïns d'Homs que van identificar en les imatges de presumptes víctimes de l'Exèrcit emeses per les dues televisions als seus familiars assassinats pels rebels.

Periodistes d'Al Jazira dimiteixen per les mentides de la cadena qatarí sobre Síria

El govern sirià ha reiterat que continuarà combatent als grups armats que reben suport des de l'estranger, després d'una recent matança en la qual 15 civils més, la majoria dones i nens, van ser assassinats a la ciutat d'Homs per grups terroristes finançats des de l'exterior. Resulta exemplar la postura de desenes de periodistes i directius de la cadena de Qatar Al Jazira, que han dimitit per la falsa informació que es proporciona a l'audiència sobre el conflicte sirià.

La vaga contra l'ERO impedirà a RTVV retransmetre la Cremà

Aquest any, per primera vegada en la història, Radiotelevisió Valenciana (RTVV) no podrà oferir la Cremà a causa de les aturades convocades pels sindicats per protestar pel futur expedient de regulació d'ocupació (ERO) que plana sobre ells. Després dures negociacions en els últims dies, el comitè i l'empresa no han aconseguit arribar a un acord. Això ha provocat que els dos aturades parcials convocades per als dies 18 i 19 només facin possible la retransmissió, dins dels serveis mínims, de la mascletà de diumenge, que s'espera sdea sonada per les protestes convocades contra la màfia feixista del PP valencià.

Els serveis mínims de RTVV per al diumenge dia 18 garantiran la retransmissió en directe de la mascletà i el Notícies 9 del migdia. El que no podran veure els valencians en directe és la Cremà de les Falles, per primera vegada en els 23 anys d'història de l'ens.

Les jornades de vaga promogudes pels sindicats estan motivades pel procés de reestructuració pel qual està travessant el grup, que inclourà un ERO del qual encara no es coneixen les condicions ni el nombre de treballadors que podrien estar afectats.

Exigeixen que la emprea i la Generalitat negocien per "buscar fórmules de viabilitat que no passin per acomiadaments" El comitè d'empresa de RTVV va aprovar per unanimitat la convocatòria de les vagues parcials. En concret, les parades estan convocades de 13:00 a 15:00 hores del diumenge 18 de març, coincidint amb les mascletàs de València i Castelló, i el dilluns dia 19 de març, de 22 hores a 02:00 hores de la matinada del dia 20, durant de la cremà.

La decisió del Comitè ha estat traslladada a l'assemblea de treballadors convocada al Centre de Producció de Programes de Burjassot, on han participat centenars de persones.

Sobre això, han explicat que per compensar les pèrdues econòmiques dels treballadors que realitzin la vaga hi haurà un fons de solidaritat finançat amb ajudes dels treballadors que no puguin secundar per ser dies festius.

Els representants dels treballadors reiteren "la seva oposició frontal" a l'ERO i exigeixen de nou a la Direcció de RTVV ia la Generalitat que retiri l'Expedient i que se sent a negociar per "buscar fórmules alternatives de viabilitat que no passin per l'acomiadament massiu de la plantilla".

Un cop més, el Comitè d'Empresa demana "comprensió" al món faller i Magdalener davant les protestes dels treballadors, que "veuen amenaçats els seus llocs de treball de forma massiva". "La viabilitat de RTVV i el manteniment dels llocs de treball és fonamental per tal que l'any que ve les festes continuen tenint la presència habitual als nostres mitjans".

Per la seva banda, l'ens públic ha ofert els seus "disculpes" per una situació que considera "desproporcionada i injusta" i que privarà els espectadors de "contemplar per televisió un dels moments més emotius i arrelats de la cultura de la Comunitat Valenciana".

L'alcalde de Las Palmas declara 13 hores sobre el canòdrom

L'alcalde de la capital de Gran Canària, Juan José Cardona (PP), va acusar ahir el PSC-PSOE i Compromís per Gran Canària "d'ocultar" i "ometre", en les conclusions de la comissió d'investigació del Canòdrom, un informe elaborat per l'exdirectora general de Ordenació i Gestió Urbanística Antonia García Carló que donava suport a la valoració realitzada al seu dia de les parcel·les que es van permutar. El PSOE diu que Cardona tracta de confondre amb el cas Canòdrom.

"La comissió menteix d'una manera basta, en ocultar aquest informe que sosté que el criteri utilitzat, el de l'aprofitament mitjà en lloc del valor cadastral, és el correcte i en cap cas s'ha utilitzat de manera excepcional", va insistir. Ha explicat que entre 1999 i 2002 es van realitzar 193 valoracions de sòl que van utilitzar el mateix criteri. "Geursa remet a la ponència almenys 13 sentències avalant les bondats d'aquest criteri de valoració", va dir el regidor, qui s'ha preguntat per què la comissió d'investigació "no va citar cap dels tècnics que van participar en l'assumpte. És que tenien por de saber la veritat?". Segons la seva opinió, els tècnics van ser acusats "de manera gratuïta. Va ser tot un paperot per fer mal polític".

I és que Juan José Cardona va reiterar per activa i per passiva en la seva llarga declaració de dimecres passat que tant la valoració de les parcel · les del Canòdrom, com el Pla especial en què es va emparar l'operació i el conveni signat amb Urbacan-Inprocansa va estar emparat en els criteris dels tècnics municipals. "L'únic element en què es va fonamentar tota la història és el criteri dels tècnics", va sostenir.

Eduardo Fernández

En relació amb els solars que van ser permutats per la parcel · la del parc del Canòdrom, va assegurar que va conèixer a l'administrador de Urbacan, Eduardo Fernández, el "dia de la signatura" del conveni i que "en cap moment va intervenir en les negociacions dels tècnics municipals ", ja que" només li interessava complir un conveni i que els propietaris de la parcel · la del Canòdrom fossin compensats i on i en quin lloc depenia dels tècnics ".

Cardona va negar també que el lloc on es van aixecar les torres estigui en una zona d'edificabilitat esgotada. El jutge Tomás Martín va eludir preguntar-li sobre l'informe pericial elaborat per la Universitat de Catalunya a l'entendre que "són meres hipòtesis i sobre temes polítics".

El PSOE diu que Cardona tracta de confondre amb el cas Canòdrom


El Grup Socialista a l'Ajuntament de Les Palmes de Gran Canària ha indicat avui que l'alcalde, Juan José Cardona, tracta de confondre l'opinió pública a l'acusar a la comissió d'investigació del cas Canòdrom de cometre "falsedat" i atacar a l'oposició.

El portaveu dels socialistes a l'Ajuntament, Sebastià Franquis, assenyala en un comunicat que aquestes declaracions no contribueixen a aclarir els fets pels que l'alcalde està imputat en el cas.

Franquis explica que el que va fer la comissió d'investigació va ser realitzar una valoració política i, davant els dubtes que suscitaven els informes tècnics municipals, va encarregar un informe extern.

Afegeix que el que diuen tots aquests informes, "si són correctes o no, correspon a Cardona tractar-lo amb els tècnics, i als jutjats, i no tenen res a veure amb el grup socialista".

Segons Franquis, Cardona "falta a la veritat" quan atribueix a la comissió d'investigació afirmacions no contingudes en les conclusions, ja que el que va afirmar la comissió és que dels informes tècnics municipals podria derivar una sobrevaloració dels terrenys, i per això va encarregar un informe tècnic extern.

"Les conclusions del Canòdrom són, per tant, conclusions polítiques. Si algú té interès en debatre altres aspectes, aquest és un debat que s'ha de deixar per als tècnics i els perits i en seu judicial", assenyala Franquis.

El portaveu dels socialistes lamenta que l'alcalde "menteixi" a l'hora de parlar del sentit i objectius d'aquesta comissió "amb l'única intenció de desviar l'atenció de la seva actual situació processal, que a dia d'avui és la d'imputat pels presumptes delictes de prevaricació i de malversació de fons públics".

Els empobrits pel neoliberalisme i la corrupció exigeixen solucions

La Plataforma d'Afectats per la Pobresa (PAP) de Figueres calcula que a la ciutat hi ha entre 150 i 160 famílies que no tenen cap recurs. L'entitat, que va nèixer fa uns mesos amb l'objecitu de donar suport a aquest col·lectiu, va protagonitzar una concentració amb prop d'un centenar de persones ahir al migdia a les portes de l'Ajuntament per reclamar-li que s'impliqui en aquesta situació, que es creï un alberg social, que s'amplïin les places de menjador social, que el transport públic sigui gratuït o que també ho sigui el menjador de les escoles, entre d'altres actuacions de suport.

Asseguren que hi ha molta gent que viu en condicions molt greus i que cal un pla per fer front a aquesta situació de "catàstrofe social". Insisteixen que hi ha famílies que no poden pagar l'electricitat, ni l'aigua, ni el pis i que els Serveis Socials els diuen que no hi ha diners. Aquest és el cas de la Karima, la Souria o la Hamsa. Totes tres tenen fills petits i que no cobren el PIRMI, en un dels casos, des de fa 10 deu mesos. Els han tallat la llum i no poden fer front als lloguers i hipoteques. La Karima diu que ja ha rebut una carta del banc que treballaran per fer-los fora de casa. Té el seu home malalt igual que la Souria.

"Des de l'octubre no cobro el PIRMI, tinc dos nens petits i cap ingrés", explica la Souria. Diu que l'Ajuntament els ha ajudat amb alguns rebuts de la llum i que l'aigua encara l'assumeixen. Fa temps que no paga la hipoteca, igual que la Karima, que fa quatre mesos que no abona els rebuts. "Ens han enviat una carta que aquesta setmana ens tallen la llum", explica. Diu que ha anat a Càritas i que els han donat menjar però que, en general, es tracta de pasta o arròs però que té tres fills de 10, 5 anys i 9 mesos. "També necessiten altres aliments i als Serveis Socials ens diuen que la caixa està buida", afegeix. "No sé com ho farem", diu.

El cas de la Laila no és tan extrem perquè ella té una feina a mitja jornada i cobra 500 euros. Està separada, però, i té dos fills que, tot i tenir 23 i 24 anys, no tenen feina. "He de pagar un lloguer de 320 euros al mes i no sempre puc arribar a totes les factures. Aquest mes quasi ens tallen la llum", explica. La Nadia vivia a Cadis fins fa un any. Té una filla de 10 anys i tant ella com el seu marit estan sense feina. "Ja fa sis mesos que no pago el lloguer i ja m'han dit que he de marxar però no tenim on anar", explica.

L'entitat, que compta amb una cinquantena membres, es reuneix setmanalment a l'espai de Can Met per atendre les creixents demandes i diu que es troba en negociacions amb el consistori per aconseguir que actuï en casos com aquests.

Lionel Messi vota Jean-Luc Melenchon del Front de Gauche!

Lionel Messi, futbolista prodigi del FC Barcelona, demana el vot per Jean-Luc Melenchon al mig del partit, com prova aquesta foto del davanter argentí celebrant un dels seus últims gols i mostrant una imatge del candidat comunista a la presidència de França del Front d'Esquerra (Front de Gauche, partit germà a Europa de L'Esquerra Plural: IU-ICV-EUiA-CHA), a la samarreta.

Certament, això és una broma i un muntatge que fa somriure als francessos des de fa uns dies, però que suggereix que el candidat d'esquerres francès Jean-Luc Melenchon, a qui ara matreix se li atribueixen el 11% dels vots a les properes eleccions, pot convèncer a tothom!

Hollande desafia Merkel i diu que Alemanya no decideix sola a Europa

El candidat socialista a la presidència francesa, François Hollande, ha contraatacat aquesta nit amb noves propostes sobre fiscalitat i immigració i amb la seva oposició al pacte fiscal europeu per mantenir la seva força en la campanya en un moment en què Nicolas Sarkozy repunta lleugerament en alguns sondejos . Sarkozy acumula el 28,5% de les intencions de vot en la primera volta, un punt i mig més que Hollande, però aquest s'imposaria en la segona amb el 54,2%, dos punts menys respecte a l'anterior enquesta.

En una entrevista a la cadena pública 'France 2', va deixar clar que mai ha confiat en el fervor de les enquestes i es va presentar com un candidat amb capacitat de decisió però sense intenció d'entrar en les "vulgaritats" i extrems en els que a seva opinió ha caigut el president i contrincant.

La seva intervenció de prop de més de dues hores i mitja a 'Des paroles et donis actes' va servir per reafirmar la seva negativa al tractat europeu d'austeritat si no es reforma amb mesures d'estímul que afavoreixin el creixement econòmic: "Portaré a terme els estalvis necessaris , però no sacrificaré els interessos del meu país. Si la Unió Europea no és capaç de prendre decisions, no ho ratificaré", ha indicat el socialista, que va dir no tenir por a les conseqüències.

"No seria la primera vegada", va assenyalar en referència al rebuig francès al Tractat Constitucional el 2005, que juntament amb el "no" holandès, i després desencadenar una crisi institucional al si de la Unió, va ser renegociat i aprovat dos anys més tard.

Limitar la immigració

Hollande es va presentar com "un europeu que canviarà l'orientació del continent", i entre altres punts va veure necessari que aquest pacte inclogui un mecanisme de préstec a les inversions en sectors com l'energia, la recerca i la innovació.

El socialista va destacar que encara que els seus canvis suposessin creuar alguna de les "línies vermelles" marcades per Alemanya, la cancellera alemanya Angela Merkel "no decideix en nom de tots els europeus", i ha posat èmfasi que França "no és un país qualsevol, sinó un gran país".

Les seves propostes van abastar també la política nacional, en la que va introduir la creació d'una brigada especialitzada en la lluita contra les filials clandestines d'immigració i va sostenir la necessitat que el Parlament fixi cada any el volum de la immigració econòmica.

"En un context de creixement alentit ha de ser limitada", va explicar favorable a que el Parlament estudiï i estableixi un límit al nombre de persones que el país pot acollir i dins d'aquesta xifra es reflexioni sobre quotes "per professió, categoria i regions del món".

Descentralització


El representant del Partit Socialista va indicar que si ix guanyador en els comicis d'abril i maig s'emprendrà des de l'estiu una nova fase de descentralització de les competències estatals perquè tot ciutadà "sàpiga a qui paga i per què".

Hollande va reprendre la idea d'establir el gravamen de l'impost sobre la Fortuna al nivell previ a la reforma del president conservador i va presentar la seva intenció de "renegociar els convenis fiscals" amb Bèlgica, Suïssa i Luxemburg per gravar els exiliats fiscals, perquè renegociarlos amb tots els països "portaria deu anys".

El candidat va apostar igualment per reduir el preu dels medicaments i les despeses en medicines de la Seguretat Social, i entre altres precisions va afirmar que bloquejarà el preu de la gasolina "durant tres mesos".

La seva compareixença coincideix amb una setmana en què per primera vegada des del començament de la campanya, un sondeig, elaborat per l'institut IFOP, va donar a Sarkozy el lideratge en la primera volta i encara que va mantenir el de Hollande a la segona va deixar entreveure que les distàncies s'havien escurçat lleument.

En aquesta enquesta Sarkozy acumula el 28,5% de les intencions de vot en la primera, un punt i mig més que Hollande, i aquest s'imposaria en la segona amb el 54,2%, dos punts menys respecte a l'anterior enquesta .

Una assistent de Hillary Clinton encapçala Amnistia Internacional als EUA

Suzanne Nossel, ex assistent de Richard Holbrooke en els seus temps d'ambaixador davant l'ONU i actual assistent de Hillary Clinton a càrrec de les organitzacions internacionals, esdevé directora executiva d'Amnistia International als Estats Units. En les seves funcions com a empleada del Departament d'Estat, Suzanne Nossel ha dedicat ingents esforços per manipular els temes de drets humans a favor de les ambicions imperials dels EUA.

Nossel ja havia treballat anteriorment per Human Rights Watch, per l'editorial Bertelsmann Media Worldwide i per a l'administració del Wall Street Journal del Regne Unit del magnat imputat per suborns i escoltes il.legals Rupert Murdoch.

El consell d'administració d'Amnistia Internacional USA va estimar que el treball de Suzanne Nossel en les administracions dels presidents Bill Clinton i Barack Obama constitueix una garantia de la seva competència, obviant però els crims que les dues administracions van cometre a Iugoslàvia, Afganistan, Iraq i Líban, entre altres països.

Nossel va iniciar a diverses campanyes contra l'Iran, Líbia i Síria. En els últims mesos es va destacar en la campanya de mentides destinada a intoxicar el Consell de Drets Humans, amb seu a Ginebra, per aconseguir que el Consell de Seguretat de l'ONU adoptés una resolució que autoritzés la guerra contra Líbia. Finalment, les acusacions de la neonazi Nossel van resultar ser totes pures mentides, però AI no ha dit res, com és habitual en les ONGs que amaguen la seva veritable natura d'agències d'espionatge i sabotatge imperialista.

Malalts d'hepatitis C denuncien que se'ls nega el tractament per ser car

Les retallades ja afecten a alguna de les malalties cròniques més freqüents, com l'hepatitis C. Segons una denúncia de l'Associació Catalana de Malalts d'Hepatitis (ASSCAT) recollida al portal somospacientes.com, diverses administracions autonòmiques es neguen a facilitar els més recents tractaments als afectats per estalviar. Pedro Santamaría, portaveu de ASSCAT -i afectat ell mateix-, calcula que des de començament d'any han rebut més de 40 queixes en aquest sentit, provinents de Catalunya, però també d'Aragó, Astúries, País Basc i Cantàbria. "Som els leprosos del segle XXI", es queixa Santamaría, qui indica que algun d'aquests casos ja és als tribunals.

L'hepatitis C és una d'aquelles malalties ocultes que es mantenen latents en els afectats. Però quan apareixen poden acabar en cirrosi o càncer hepàtic. Es calcula que a Espanya hi ha al voltant de 800.000 infectats pel virus, encara que molts no ho sàpiguen.

Un dels seus problemes és la falta de tractaments. Fins fa poc es feia servir una teràpia combinada de dos fàrmacs, ribavirina i interferó -que també es va fer servir als trasplants abans de la ciclosporina-, amb una taxa de curació del voltant del 50%, depenent de la classe de virus. Però des de fa uns mesos hi ha -en teoria- un altre medicament per donar en combinació amb aquests. Els inhibidors de la proteasa del virus de l'hepatitis C. Amb ells s'arriba a una curació de més del 80%, indica Santamaría. O, si més no, s'assoleix aquest percentatge en el cas més freqüent a Espanya: un virus del tipus 1.

El problema és que aquest fàrmac costa al voltant de mil euros a la setmana, i cal donar-lo durant sis mesos. I per això, segons la denúncia dels pacients, els centres sanitaris no l'ofereixen als afectats, i mantenen la proposta del tractament antic.


Santamaría està convençut que aquesta és la raó, però indica que es tracta d'una mesura d'estalvi curt termini. Segons les dades de l'associació, "en el període comprès entre els anys 2005 i 2009, el virus de l'hepatitis C de genotip 1 va ser responsable a Espanya de 43.217 cirrosi, 12.900 hepatocarcinomes, 1.632 trasplantaments hepàtics i en 27.871 casos va ser causa de mort".

Per això ells estan convençuts que es tracta d'un medicament cost-eficient, és a dir, estalvia molt més del que costa, ja que el tractament d'aquestes malalties-per no parlar de la sempre espinosa qüestió d'avaluar el preu d'una vida perduda-seria molt superior al de tractar a les persones que, per l'estat del seu fetge (una cosa que es pot veure fàcilment mesurant la seva fibrosi), necessiten el tractament.

Somiar bé o no dormir afecta la bona o mala memòria

Estudis recents mostren la profunda relació dels mecanismes del son amb les capacitats humanes per memoritzar. L'escassetat del son té moltíssima mala influència en les nostres habilitats per aprendre i memoritzar informació. L'estudi dut a terme en dos grups de voluntaris va trobar que aquestes capacitats es redueixen dràsticament en casos de la privació del son. Foto: Morfeo i Iris, de Pierre-Narcisse Guérin (1811).

Els dos grups van haver d'aprendre una certa quantitat de paraules amb la condició que les proves es realitzaran després d'unes hores, durant les quals un dels grups seria privat de la son, i l'altre no. Els resultats de l'últim van ser uns 60% més baixos que els del grup que havia dormit abans de la prova.

D'aquesta manera en vista de qualsevol examen resulta molt millor no només dormir bé, ans també assajar abans d'anar a dormir, car la informació es "digereix" en el cervell durant la fase MOR (Moviments Oculars Ràpids) del son.

Altres experiments relacionats amb el vincle de la son i la memòria tracten amb el problema del son fragmentat. Segons la nova investigació-publicada a Proceedings of the National Academy of Science (PNAS) (Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciència), el somni fragmentat dificulta la formació de records permanents.

Luis de Lecea afirma que "independentment de la quantitat total de son o la intensitat del somni, una mínima quantitat de son no interromput és crucial per a la consolidació de la memòria".

Això té a veure amb que els records d'esdeveniments experimentats de dia es fixen en la memòria al llarg de la fase del son profund: "Així, qualsevol cosa que afecti el somni tindrà un efecte en aquest procés en menor o major grau", afirma el doctor Neil Stanley, expert en son i ex-president de la Societat Britànica del Son.

Els científics esperen que després de les investigacions en aquesta esfera aviat podran trobar la correlació que determini si és la degeneració del cervell la que causa el mal dormir o si el malson està ajudant a la degeneració del cervell.

Morfeo, senyor del són

En la mitologia grega, Morfeo (en grec antic Μορφεύς, de μορφή morphé, 'forma') és el déu dels somnis. Segons certes teologies antigues, és el principal dels Oniros, els mil fills engendrats per Hipnos (el Somni) i Nix (la Nit, la seva mare), o per Hipnos amb Pasitea ("Les deessa de tot" o la Deessa Mare Deméter en una de les seves advocacions o manifestacions.

Era representat amb ales que batia ràpida i silenciosament, permetent anar volant veloçment a qualsevol racó de la Terra. Morfeo s'encarregava d'induir els somnis dels que dormien i d'adoptar una aparença humana per aparèixer-hi, especialment la dels éssers estimats (d'aquí el seu nom), permetent als mortals fugir per un moment de les maquinacions dels déus.

Morfeo exerceix un paper important en la història de Ceice i Alcíone. En concret, apareix en les obres d'Homer i Ovidi. Aquest últim compte en Les metamorfosis que Morfeo dorm en un llit de banús (Hebe és la deessa de la Joventut que abocava ICor, nèctar i ambrosia als déus de l'Olimp fins que va ser desposada per Hèrcules i substituïda pel nen Ganímedes) en una cova subtilment il·luminada, envoltat de flors de cascall o Papaver somniferum (vulgo opi, planta consagrada a Deméter-Ceres, que contenen alcaloides d'efectes sedants i narcòtics).

També compta Ovidi que mentre els seus germans Fobetor i Fantaso eren responsables dels animals, els objectes inanimats, i aparicions dels malsons el primer i els somnis fantasiosos i torbadors el segon, Morfeo se centrava en les relacions i emocions dels humans.

El culte a Morfeo és una relíquia molt transformada dels ritus òrfics, d'Orfeu d'origen traco-geta i arribats a Anatòlia amb les invasions frigias del primer mil·lenni abans de la nostra era (ane).